Comencem la tertúlia d'aquest dimecres, 3 de juny,
la compartim amb la directora de l'estudi de música, Teresa Valls.
Teresa, què tal? Bon dia.
Amb la psicòloga Ángeles Estevez.
Ángeles, què tal? Bon dia.
I amb la responsable de comunicació del port, Montse Dà.
Montse, bon dia.
Bon dia.
Un port que, per cert, rebíeu creuers divendres, no?
Va arribar un creuer gran, eh, de 700 persones de Lissa, no?
La zamara, que, bueno, i a part la curiositat va ser que es va quedar...
O sigui, venia divendres i feia nit a Tarragona i marxava dissabte.
Sí, sí, feia, com diem, peixoc al port amb aquest creuer.
Era un creuer, doncs, al voltant gairebé de 800 persones,
que ens va agradar molt perquè el divendres tothom va visitar Tarragona,
vull dir, no havien contractat excursions.
Llavors, doncs, totes aquestes persones, tots aquests passatgers,
van baixar amb els autobusos que se'ls hi...
amb els xatres que se'ls hi fletava per poder accedir a la ciutat.
I dissabte, un 31% sí que va agafar excursions,
però els altres també van voler visitar Tarragona i el territori.
Bueno, hem començat temporada, esperem que en força.
Quin és, una mica, el perfil d'aquest turista?
El turista va variar molt, depèn del barco.
En aquest era, potser, una de mitjana edat d'uns 50, 60 anys.
Les excursions que, per exemple, van contractar, que, com dèiem, van ser un 31%,
d'aquest 31, la meitat van voler fer Tarragona Romana,
uns quants, em sembla que era un 30 o un 40% del 31, no oblidem.
En total, unes 80 persones van voler visitar Barcelona i voltants,
per exemple, a Montserrat.
Altres van anar de bodegues, a les bodegues,
dos o tres reconegut prestigi,
i després altres van visitar els monestirs de Poblet.
Molt repartit.
Sí, sí.
Va ser allò, passatgers molt...
Que veus que realment les excursions que contractes són molt culturals,
que és el que l'any passat també vam veure.
Això és important, no?
Sí.
Perquè a vegades tens la sensació que és quan, vist des de fora,
que arriba un barc o no sé què,
no sé quants passatgers, surt tal,
i penses, bueno, que la gent està allà,
i passa ni aquí ni se n'enteren de què hi ha i què no hi ha, no?
Però vull dir que sigui amb aquesta variació
i que, a més a més, totes les coses contractades
siguin bàsicament culturals, penso que són un gran què.
Sí.
A mi em va agradar molt, i jo, companyes, no?
Amb el Facebook o amb el WhatsApp,
m'enviaven el divendres a la nit,
Montse, que ja veiem turistes per la part alta,
aquests són vostres?
Dic, sí, que, bueno, nostres del port, no?
Són de la ciutat.
Dic, però sí, sí, són del creuer,
perquè, doncs, bueno, van voler no només visitar la ciutat
i anar, potser, de compra,
sinó que després es van voler quedar a sopar per Tarragona
i feia il·lusió, no?
Jo, rebre els missatges.
Quanta gent eren, tot?
Aquest eren 700 i pico, 800.
Ara, el 12 de juny, tenim un altre,
que sí que són mil i pico.
Vull dir, dupliquem.
Dupliquem.
Com dèiem, hem estrenat temporada,
en guany, en principi, seran entre uns 8-9 creuers,
i confiem, doncs, que...
Més que res, que ha canviat la...
que és el que comentàvem, a nivell cultural,
però, sobretot, ha canviat la concepció.
Abans venien a Tarragona,
però perquè, doncs, bé, no podien accedir a Barcelona,
vull dir, venien de segones.
Ara no, ara Tarragona està sortint
i a la Costa Dourada està sortint en el mapa de creuers.
És que és el que deies, de fet, hi ha molta oferta cultural, no?
Sí.
O cabes, o el nostre vi, o la Paralta, la Tarracorromana,
i està molt bé, això.
Nosaltres, quan presentem el port i el territori,
el que ens agrada és que es queden sorpresos,
perquè hi ha altres destinacions,
a la millor esplatja, a la millor escultural,
o a la millor xòping.
Tarragona, clar, veus que la cara de sorpresa,
doncs, quan vas explicant el territori,
que en tenim de tot.
Escolta, doncs, tenim cultural, tenim Tarracorromana,
tenim la Reus Modernista,
tenim també xòping, tenim, òbviament,
tema de monestirs,
bodegues, platja, portaventura...
I jo, a vegades, dius,
i escolta, i continuo, i continuo.
Sí, sí, sí.
Aquesta és realment la gran vantatge
que té el nostre territori, que hem d'explotar.
I així ho intentem.
Hem d'explotar i penso que també l'hem de vendre més,
l'hem de comunicar més, no?
Perquè no veus tampoc que es comuniqui gaire fora.
Ja està, ja ens ho portem a la comunicació,
ja s'ho porta.
No, però, per exemple, ara aquesta gent,
perquè ara són d'un barco i estan tots allà,
els 700 o els 1.000 o els que sigui,
però, clar, hi ha moltes excursions aquestes que venen,
jo el que veig més per la zona Can Vallú,
són autobusos, no?
Ja està ple de turistes, d'escolars, de gent gran,
és igual, de turistes.
Clar, aquesta gent venen a Tarragona,
donen una volta, no sé què,
veuen la Tarracorromana,
però generalment no es queden aquí.
llavors és que és un problema,
perquè la gràcia seria que es poguessin quedar, no?
Potser falta un menjador gran, no?
Un restaurant que tingui un menjador prou gran
com per poder acollir aquesta gent.
Aquesta gent que des tu,
no se'n van a la barco i ja està.
Sí, clar, el creu jo.
Hi ha restaurants que fan tres,
aquí no, no ho sé, aquí no en conec cap, eh?
Però, bueno, ara penso en algun poble,
mira, camí, camí cap a poblet, eh?
Que fan tres i quatre rondes de dinars,
d'autocars d'aquests, eh?
I a vegades cinc i tot, eh?
Sí, sí, sí.
Estan especialitzats en això,
és a dir, autocar, vinga, mengeu, pim-pam, excursions,
i un altre.
Segurament això és una cosa que crec que ens falta, no?
Vull dir que no sé com s'organitza,
a partir de...
No soc especialista en el tema.
A nosaltres en Creué sí que és veritat que el passatger,
doncs, home, si fóssim un port d'inici
o de finalització del Creué, com pot ser Barcelona,
això és diferent, perquè la gent aprofita.
Contractes el Creué i dius, mira, per conèixer la ciutat,
me'n vaig dos o tres dies abans.
Tarragona, per ara, el que estem esperant és ser d'escala,
vull dir, ja tens unes hores el passatger,
però és cert que no fa, bueno, per nocte no dorm a la ciutat.
Aquest dia ho ha solucionat.
Vull dir que no, encara que hi hagués un menjotó molt gran,
no se'n tornaria al barco, està claríssim.
Però els que van amb autobús, els que van amb cotxe,
són molts, els que van amb cotxe de partit, no,
perquè aquests que acaben, hi ha molts restaurants fantàstics.
Però un menjador gran jo crec que és una cosa que fa falta.
Ho apuntarem, no?
I us arriba el feedback d'aquest turista?
Què opina de la seva experiència?
Sí, ara enguanyos hi estem fent enquestes.
Altres anys no ho havíem fet,
perquè era un nombre molt reduït que venia de Creuers i de Passatgers,
llavors tampoc era significatiu el que, realment,
home, ens interessava la seva opinió,
però no podies després extreure conclusions realment destacades.
Ara sí, enguanyos hi fa una enquesta
per veure també una mica el que els agrada, el que no els agrada,
el que esperaven, el que no esperaven.
També, per exemple, el que és molt curiós,
que els estem oferint a tots els Creuers,
és un pilar.
O sigui, els castellers, en aquest cas els arraio,
però també altres colles col·laboren.
En el moment que marxen, el creu és, els hi fa un pilar.
I t'asseguro, sempre riem amb els companys quan estem allí,
que dius, el barc un dia volcarà, eh?
Perquè de cop comencen a sonar les gralles i tot,
i comencen tots els passatgers en un cantó del barc a veure.
I això els impressiona molt.
I els fa un pilar senzillet, que tampoc es pot ser...
Però els impressiona moltíssim.
Aquí sempre explico l'anècdota que nosaltres, a principi,
l'experiència, els hi fèiem a l'inici,
de quan arribava el Creuers.
Quan arriba el Creuers, això és una bogeria.
Tothom agafa les excursions, autobusos, taxis...
Llavors, doncs, vam considerar que no.
El moment que tothom està al barco, tranquil,
se'ls hi fa un o dos pilars,
i, bueno, a part d'aquí,
casten totes les càmeres...
Sí, sí, sí.
Però, de fet, el monument aquest dels castellers d'aquí...
Cada dia, a totes hores, hi està gent fent fotos.
O sigui, jo crec que deu ser el monument més retratat a d'Aragona.
Sí, sí.
O sigui, amb el que toca la gralla,
amb el que puja a dalt, el no sé què...
Sí, sí, de veritat.
No ho sé, impacta.
Això els agrada, eh?
Vull dir, ja podem dir que totes les nostres colles
ja són internacionals,
però gràcies als Creuers encara ho són més, eh?
Sí, sí.
Ben aviat tindrem un altre turista,
un turista de cap de setmana,
que vindrà a veure partits de futbol.
I que, per tant, qui...
Ahir ho parlàvem a la tertúlia,
qui s'afanya i busca un producte
per aquest turisme de proximitat,
que vindrà de les Palmes,
que vindrà a altres punts de l'estat,
i que potser vindran el dia abans del partit.
Però, clar.
Aquí qui s'anticipi,
per això ja, d'aquí quatre dies, eh?
Bueno, ja, l'altre dia, el diumenge,
després del partit,
jo ens vam anar amb els crios,
estaves a la plaça de la Font,
i veies, i això que pobres no estava molt animats.
Jo, de futbol, l'entenc poc.
Va ser a l'Oscar, no?
Oesca?
Sí, sí.
Perdoneu, eh?
Que m'agrada, però n'entenc poc.
I veies molta gent que venia del partit,
i bueno, arribava a la ciutat,
i com deien, pobres, no amb moltes ganes,
però es quedaven a dinar.
Se van passar jo la tarda a la plaça de la Font,
en el cas que estàvem amb nosaltres, eh?
Segur que per la ciutat hi haurien més visitants.
Home, és important,
perquè és un altre tipus de turista,
de curta, no?, de cap de setmana,
però que segurament vindrà el dia abans,
que es quedarà, que anirà a sopar,
que no sé què, vull dir que segurament igual de matí
veu una cosa si a la tarda és el partit o al revés, no?
És un turisme més pràctic, no?
Llavors, el que deies,
se li haurien de fer uns paquets molt tancats,
però sí que ho hauríem d'aprofitar, no?
De dir, bueno, doncs, tens amb l'entrada,
aquest hotel a prop, el sopar, el dinar, no?
Sí, fem uns pas, suposo que això a les empreses...
Esperem que...
Perquè en fitin.
Arrastra molta gent?
Sí, una segona A, ja sí.
Home, l'altra vegada no sé si hi havia molta gent,
no sé, vull dir, no és la primera vegada que passa això.
Arrastra gent, sí.
Però la ciutat ha d'estar preparada, no?
Sí, i s'ha d'aprofitar més que l'altra vegada,
perquè no sé si l'altra vegada tot això es va aprofitar, no?
Però ara que ja tenim l'experiència,
doncs potser...
És un públic que busca emocions, a més a més,
que és molt emocional, no?
El seguidor, seguidor, sí, és molt emocional.
O ho som, m'incloc, eh?
Perquè jo és que de les que he agafat a l'autobús
i he fet no sé quantes hores per anar a veure l'àstic, no?
Molt bé.
Quan era jo, ara ja no.
Llavors, doncs sí que vols fer això, no?
Sí, ets una cara de iaia.
Però jo no puc, tinc que arrastrar molta colla per anar.
No se li diu això a l'àrbit.
Llavors sí que és això, no?
És gent que vol emoció, però que és molt pràctica, també.
Que normalment vas amb colla, és molt bon ambient
i pots passar-t'ho bé, no?
I aquí tenim molts bars que poden oferir moltes coses, no?
Fins i tot de para alta, pots anar a prendre la copa,
després anar al partit.
Jo crec que ho haurien d'aprofitar.
Sí, no, és el que deia.
A veure què ens diu turisme aquí.
Són gent que té ganes de passar-s'ho bé, vull dir,
no venen aquí amb moltes exigències, volen venir al partit.
No, ni quan hi ha d'haver visites culturals,
vull dir, perquè la majoria és el que et dic,
gent més jove que ve amb la colla, no?
Però si sou pràctics a nivell econòmic,
doncs sí que podríem tirar d'això una mica.
Molt bé, molt bé.
S'ha de fer un producte atractiu, eh?
Perquè l'altre dia em comentaven que cada cop més en tema de publicitat,
de màrqueting, cada cop hi entran més el tema emocional,
les emocions,
i busquen que el públic objectiu, el client, en definitiva,
es quedi amb la marca,
és a dir, que es quedi per sempre, eh?
Fidelitat.
Fidelitat, ja.
Com el nàstic, eh?
El que és el nàstic ho és per sempre tota la vida, no?
I amb això també és buscar el mateix a l'hora de consumir.
Vull dir, que cada cop ens entren més els productes per la vista,
pel gust, per l'ofacte,
seguir busquant també la part més emocional,
perquè tinguin anys més.
És com que et quedes, no?
De les experiències.
Quan tanques els ulls i sents una olor,
et recorda que et quedes amb l'emoció.
I és per com va agradar molt al màrqueting, no?
Molt d'imatge, molta emoció, no?
I imatges molt curtes, però molt intenses.
Bueno, aquí tenen feina els publicistes,
i les empreses que es diuen això, a veure com ho venen, no?
I a veure el propi club com ho fa, també.
Ara és un moment que el club sàpiga gestionar tot això, no?
Sàpiga també vendre molt la seva marca.
Però això és gestionar des del club, directament?
Bueno, jo penso que es podria fer des de totes les vessants.
Es pot col·laborar, clar.
És un club que té una afició molt fidel, molt maca,
i que aquest també, no?, tot això s'ha de cuidar, no?
Doncs veurem què passa a partir de l'estiu,
a veure qui s'anticipa, perquè qui s'anticipa ja...
Però això ha d'anar ràpid, perquè això no hi ha, no?
Ja, ja.
Sí, és que s'ha d'anir d'anir d'anir, eh?
Això és a setembre, a octubre, no?
És a l'estiu ja, ja s'hi poden postar, ja està.
Sí, sí, sí.
Ahir coneixem també les sales de l'atur,
que ha caigut a Tarragona,
2.800 persones menys, se les hi ha desocupats,
és notícia positiva, i té molt a veure amb el que estem dient,
perquè al cap i a la fi on ha baixat més és el sector serveis.
Notícia positiva, per tant, per començar aquest mes de juny,
tot i amb això encara hi ha molta gent desocupada,
ja és cert, però vindrà l'estiu,
suposem també que hi ha un cert apunt,
tenim vaga PortAventura,
en fi, tenim diferents temes també de l'àmbit sociolaboral
a sobre la taula.
Dals de l'atur, al maig ja acostuma a baixar una miqueta,
de cara a l'estiu,
però en qualsevol cas, si busquem el precedent històric,
doncs hem d'anar uns quants anys enrere
per trobar un augment similar,
és a dir, que diuen que amb bona progració
i que per tant comença a haver-hi certes recuperacions,
ho deien ahir des de Pemec Tarragona.
Com ho veieu?
Què és el que pàl peu al carrer?
És a dir, què és el que veieu a l'entorn?
Bueno, això són aquests bruts que diuen petitets,
i no sé què, que suposo que deu començar per aquí,
costa de veure...
O sigui, suposo que això, globalment, l'atur,
doncs bé, doncs val,
després en el dia a dia de cadascú i tal,
jo crec que encara costa.
Com deia la Teresa,
està implantada una miqueta una certa por,
vull dir, veiem aquesta recuperació,
és un reflexe més d'aquesta recuperació
que tots estem veient,
lenta, però bueno, si va continuant,
això és l'important,
però tenim por, reconeixeu-ho, no?
Bueno, perquè a vegades s'està engresques
i potser no t'està engrescatant, no?
I s'ha patit molt, encara hi ha molta gent
que està patint, llavors és això que dius,
ho veus, però ho diem amb la boca petita, encara, no?
Esperem, doncs, que continuï.
Sí que el que veus és això,
la gent té més ganes de fer coses,
de moure's,
comença a recuperar-se,
bueno, aquesta forma que teníem abans,
més que res,
treure aquesta incertesa que,
escolta, encara que tot vagi bé,
doncs no ho faig, no em moc,
jo crec que és això el que hem de trencar.
Clar, és que ens ha dit molt,
això és recuperar-te,
però mai serà com abans,
llavors,
ho veus que hi ha una prudència
per part de tothom,
crec que no,
acertada,
perquè si no t'embales
i tampoc és això,
però,
o sigui,
tantes coses que han de canviar
de fa,
del que estem ara fa,
jo què sé,
fa 10 anys,
que tampoc són tant,
10 anys enrere,
que, bueno,
els canvis espanten,
i jo crec que han de canviar moltes coses
i segurament més que en veurem encara,
però et diuen,
no, no,
això no serà com abans,
per molt que es recuperi,
serà una altra cosa,
una altra manera,
no sé si millor o pitjor,
una altra manera,
suposo que davant de la incertesa
tothom és molt prudent,
no?
No,
el bo és recuperar,
o sigui,
veure aquestes oportunitats,
no?
Escolta,
hem après,
s'han passat un període,
doncs,
realment,
doncs,
preocupant per tots,
jo crec que,
el que dèiem,
doncs,
escolta,
sector turisme,
traiem aquestes noves oportunitats,
inventem,
no?
Reinventem-nos,
que això és la idea,
doncs,
que perquè realment es consolida
aquesta recuperació
i anem a més.
El que em continua preocupant
és l'atur de llarga durada,
no?
Perquè totes aquestes campanyes,
d'estiu,
sobretot,
sí que oferten molt de treball nou,
però van amb un perfil molt determinat,
no?
La gent jove,
treballs de moltes hores,
amb sous de vegades,
doncs,
molt baixos,
i gent que,
bueno,
però tota aquella gent especialitzada
que la tenim,
que la seva empresa va tancar,
no?
Que va ser acomiadat,
que té una certa edat
i que ja porta dos o tres anys a l'atur,
tot aquest perfil
no entra,
no?
En aquesta borsa de treball.
I veiem que sí,
l'atur són dades positives,
però hi ha una franja
que aquí no es modifica,
no?
I és aquesta persona,
doncs,
que ho està passant realment malament,
no?
Jo, des de la meva vessant,
doncs,
és el que acaba,
doncs,
amb angoixa,
amb depressions,
i que tenim tot aquest volum de gent
que a mi és el que em preocupa.
No,
i que la quantitat de gent
de l'atur que deies tu,
segur que és aquesta quantitat de gent,
però quins sous tenen aquesta gent,
no?
Vull dir,
i que tens un son de 50 anys?
No?
Sí.
És la gràcia,
és la cosa?
O no?
Vull dir,
no ha acabat 400 euros
perquè fa anys...
Clar,
o un mecàni que té 50 anys
que ara li dius
on el poso a treballar de cambrer,
no en sap,
tampoc,
llavors,
no?
Bueno,
és difícil.
Però és el que diu l'Àngel,
és que amb aquest perfil
et donen feina
i l'agafes,
sigui del que sigui,
i amb el sou que sigui.
Però no li volen,
tampoc,
perquè amb 50 anys
aguantaràs 12 hores
posant,
no?
Diuen,
oi,
per fer això que fa un noi
de 20 anys,
que bueno,
no?
Que el podré dominar més
o que el podré fer més.
Després ara s'ha d'escoltar
també la part
del que té el negoci,
no?
De l'empresari.
Jo sempre dic
que hem d'escoltar
les dues parts.
Però hi ha un sector,
un perfil d'aturat
molt complex.
Aquest perfil
és tot el que,
generalment,
és el que envoltava
la construcció,
no?
O sigui,
tota aquesta bombolla
que va baixar
i tal,
que va petar.
Sí.
No directa,
indirectament segurament,
que està al voltant d'aquí,
que és un tipus de feina
que els proporcionava
aquella feina mare,
anem a dir,
no?
Llavors,
bueno,
si aquella feina mare
no torna a ser com era,
doncs està clar
que és complicat
si tu no veries,
encara que estiguis
disposat a fer moltes coses
i t'ofereixen una cosa
i te l'agafes
perquè dius,
bueno,
no tinc res,
més val això que res,
no?
Però...
Sí,
que això ha fet canviar.
Abans hi havia sectors
que només veies gent jove
i ara els mateixos sectors,
ostres,
veus això,
que a la millor
molts han volgut accedir
i no han pogut,
però sí que has vist un canvi,
no?
i ara te trobes
amb gent de 40,
50,
bueno,
doncs és la necessitat
i han canviat la situació.
Sí, sí.
Però inclús,
jo què sé,
perfils de,
ara penso,
que aixeres de supermercat
o que aixeres de supermercat,
no?
Que, bueno,
abans era un tipus de gent
i ara jo crec
que és un altre tipus de gent
el que hi ha.
Sí, sí.
I també la mateixa feina,
vull dir,
cobrar...
Sobretot també
el sector del turisme,
doncs,
restaurants,
bars,
trobaves més gent jove
i ara trobes,
doncs,
una diversitat,
no?,
que ha fet un procés de selecció
a una gran superfície d'aquestes,
que no cal dir el nom
perquè és molt coneguda,
que és de color verd,
i que...
Podríem parlar-ne molt, eh?
Sí, si no, no,
podríem parlar-ne.
I em deia que
en el perfil,
en els currículums
que van rebre,
que en van rebre moltíssims
per cobrir,
doncs,
una nova planta,
que hi havia molts llicenciats,
gent amb moltes,
en carreres,
amb diverses carreres,
fins i tot,
és a dir,
persones llicenciades
que no troben res més,
és a dir,
que no troben feina
i que envien el currículum
per fer el que convingui
en un supermercat
per tenir un sou
i per poder tirar endavant.
Acaben la carrera,
passa un any,
passa dos,
passa tres anys,
no veu un futur
i, doncs,
busquen feina.
Si no traves de l'oteu,
t'enganxes a...
Sí, sí.
No sé de quin supermercat parlo,
no?
No, no, no.
A nivell psicològic,
quan tens, no sé,
45, 50 anys
i passa un any,
passa dos,
perds el subsidi,
l'entorn,
i imagino també
que va canviant
la relació amb l'entorn,
amb la família,
sobretot,
amb la parella,
amb els fills,
amb els amics, no?
Hi ha molts casos
que inclús
deixen de costar
perquè tu no pots portar
el mateix ritme, no?,
d'aquella família
que entren dos sous, no?
Les teves prioritats
canvien.
És un altabaix
molt gran,
molt gran
i fins i tot,
bueno,
situacions molt complexes, no?
Hem tingut fins i tot
suïcidis de gent
que no ha pogut
superar més, no?,
la situació
i això es veu,
això es veu.
Penseu que la taxa de suïcidi
ha pujat molt,
no?
I, per mi,
això m'espanta, no?
Dius, ostres, no?,
què estem fent amb tot això?
Com ens col·loquem?
Com ho arreglem tot això, no?
Realment no hi ha feina,
la joventut també vol treballar
perquè també tenim un sector
de joventut molt desmotivada
perquè...
I el que no vol estudiar abans
o estudiaves o treballaves.
Ara el que no vol estudiar
què fem?
Si no hi ha feina,
no el tenim.
És obligatori estudiar?
No, no és obligatori estudiar.
Però abans tenies
una formació professional
o tenies com 16 anys,
entraves a treballar,
t'ha aprenent,
que deien,
i fies un ofici.
Ara no.
Què fem amb tota aquesta joventut?
o els tenim escolaritzats
obligatoriament
creant un fracàs escolar
i dificultats en l'escola
o els tens...
És com hi ha com tipus
de gent diferent,
perquè una cosa
són la gent
que sempre ha tingut dificultats,
que malauradament,
i després hi ha una altra gent
que se suposava
que temps enrere
estaven bastant bé
i que de cop i volta
per tot aquest munt de coses
han de...
O sigui, hi ha un dalt a baix
i han de canviar-ho tot.
Tot.
I aquests,
aparentment,
tu els veus
i...
Normal,
però després dintre de cada casa
se sap,
clar,
descos se sap a casa seva
què passa, no?
Sí, sí.
I aquest, bueno,
aquest és el perfil nou de pobra.
Sí, hi ha situacions a vegades, eh?
Te trobes...
I hi ha amics, no?
Dius, escolta,
és que els crios
els he hagut de desapuntar,
doncs,
i a mi a la Teresa
ho sap que té una escola, no?
De música
o d'esports.
Clar, això per un pare
és molt dur
dir-ho a tu un fill
que no pot continuar
amb l'esport
o amb l'afició
que estava portant
perquè realment
doncs tenen uns sous,
a lo millor estan treballant
però no els hi arriba
doncs per assumir les despeses.
Això, clar,
deu ser...
Això és molt reexigent
estar afortunats
amb un reina de vida, no?
I malgrat, a lo millor,
tens la feina, eh?
Però, bueno,
doncs els ingressos
doncs no superen...
Genera molta fosició, no?
A més,
en una societat
que ens exigeixi això, no?
Doncs que donar els teus fills
tot el que puguis, no?
I de necessitats bàsiques
fins i tot, no?
Ara a l'estiu
no hi ha beques de menjador,
les escoles tanquen...
Això és un problema, no?
Continuem tenint gent
que, bueno,
que l'unica part
que fan així important
és a l'escola, no?
I que ara no el faran, tampoc.
No, i l'altre dia
m'explicaven
mestres d'escoles
vull dir...
Ai, la mama s'ha descuidat
de posar-me el pernil
avui el...
Avui porto pa.
Sí, sí.
I, bueno,
doncs això passa
un dia i un altre.
Vull dir, llavors, clar,
ostres,
aquest és el que deia jo, no?
Sí, sí,
això, esclar,
s'ha de viure a la família
i això és molt dur
com ho transmets.
Bé, no ho sé.
Canviem de direcció,
perquè si no...
Sí, vinga, va.
Que encara queda molt de via.
És una realitat, eh?
És una realitat
i, per tant,
està al carrer
i, per tant,
s'ha de parlar
i tant que sí.
Però per mirar
una mica en perspectiva
de futur,
tenim el 2017
aquí a la cantonada,
tenim el Ferrari Llan
que vindrà aquí
a Port Aventura,
tenim una indústria química
que treu múscul
i, per exemple,
presentaven una nova planta
aquí a Tarragona
que venia el president Massa
que mira el polígon sud
a la canonja.
És a dir,
que en conjunt
és un territori
que podem dir
que tenim un fet diferencial
que ens fa ser
una mica optimistes
ni que sigui,
no?
Sí, sí.
Respet a altres sectors.
Que és el que dèiem al principi,
no?
Escolta,
que gràcies a Déu
estem en un territori
que també és veritat,
dèiem, no?
Tenim aquesta certa por
malgrat la recuperació
no ho volem dir
ho diguem
amb una boca petita.
Però som afortunats
perquè estem en un territori
que realment
aquest equilibri
indústria química,
turisme,
llés,
i és el que dèiem,
vull dir,
és aprofitar
i aprofitar,
innovar
i doncs
treure les oportunitats
abans no les vèiem.
Són oportunitats
que és el 17,
el Ferrari,
és clar,
són llocs de treball.
Són llocs de treball
i d'una estirada
impressionant.
Hem de saber-los aprofitar,
vull dir,
tots els que
hi estan implicats
directament
i els que no,
vull dir que
hem de fer
que tot això funcione
perquè sortir del,
bueno,
malgrat tot
intentar sortir
d'aquest forat.
No ho sé.
Ho aconseguirem.
i tenim gent molt preparada,
vull dir,
tenim gent molt preparada
a la ciutat
que ajudarà,
que tot això
sorti endavant
i jo penso que també
que hem de tenir
aquesta confiança,
la química es manté,
cada vegada,
doncs bueno,
no,
però crec que sí,
que anirà bé.
Sempre tirant cap a casa,
cap al port,
un dels realment
tràfics que estem potenciant,
estem contents
que s'està consolidant
són el Project Cargo,
que són aquestes grans
estructures
que es fan
i es transporten,
que recentment
es va fer una refineria,
clar,
aquestes realment
en un projecte
de 8-9 mesos,
dones feina,
bueno,
realment van ocupar
un milió d'hores
de treball
en 8-9 mesos,
clar,
això és feina,
potser temporal,
però és feina,
clar,
i que,
doncs escolta,
enriqueix una mica
l'economia del territori,
són gent que té uns ingressos,
doncs una feina
que està ben pagada
i que poden realment
activar l'economia del territori,
és això el que hem d'apostar,
vull dir,
en el cas del port
és un dels tràfics que volem,
ja no tant com el benefici com a port,
sinó benefici de territori,
jo crec que,
doncs aquí també
ha d'anir el compromís
de totes les institucions,
les administracions,
els sectors empresarials,
de buscar,
doncs escolta,
realment les oportunitats,
com dèiem,
perquè l'economia rulli
i la ciutadania rulli.
Va fer servir una grua molt gran,
per transportar aquell...
És impressionant,
això ja us convidarem
perquè ho vegis i ja...
Imagineu-vos un edifici,
no sé,
de set o vuit plantes,
no?
Sí, sí, sí,
és que és una refineria.
Transportar una refineria.
Transportar-lo d'un lloc a l'altre.
S'ha fet,
al final s'apartia com en tres,
dos o tres parts
i es portava
i un cop arribia el destí
és que es connecten,
sí, sí, es connecten,
són unes...
és impactant,
vull dir,
no sé si a vegades ho veieu,
des dels ratos inclús s'aveia,
és que és el que deia,
és un edifici,
és un edifici de tuberies,
però de moltes plantes,
que quan ho veus dius
això no cabrà,
això no poden...
I si sí,
això s'ha de fer també.
Tenim grans professionals,
ho hem de firmar.
Per cert,
ja aquí som,
l'escollera com està?
L'escollera,
bueno,
ara,
l'altre dia vam tindre
també una prova de foc
amb el creuer
perquè doncs
vam haver de limitar
una mica el trànsit,
nosaltres vam tallar
el trànsit rodat,
vull dir,
cotxes...
Sí que ha hagut alguna persona
doncs que ha demanat no,
però no tanta gent,
vull dir,
la majoria doncs està agraïda
doncs que es pugui practicar l'esport
i que això també garanteix seguretat
pels pares,
pels crios que van amb bicicleta.
També vam dir
que qualsevol persona
que necessités accedir
o perquè...
mobilitat reduïda
o...
ens demanen molt
poder fer fotos
al final,
al fart de la banya.
Al fart.
Doncs escolta,
venen al por,
els donem una autorització
i poden accedir
amb vehicle a dintre,
però bueno,
que siguin les excepcions.
Molt bé,
la gent està...
tenim una gran rebuda,
hem de fer l'inauguració oficial
que hem de fer aquest mes de juny,
no passa que entre eleccions
i tantes situacions
no hem pogut farem la...
Clar,
perquè s'ha pintat,
no?,
de diferents colors
per accedir per carril bici,
no?,
per córrer,
s'ha sessinat una miqueta,
no?,
sí,
s'ha reduït
la part del vehicle
perquè en principi
ara només passaran
cotxes autoritzats
i com dèiem,
si algun ciutadà
doncs ho necessita
venir al por
se li autoritzarà,
llavors s'ha ampliat
la part,
doncs,
per els tres carrils
que s'han separat,
bicicleta
i patins,
caminar
i també córrer.
No,
no,
tenim molt bona acollida,
jo he de dir que
he anat,
però no l'he estrenat
a nivell familiar,
he d'anar amb els crios
ahir en bicicleta,
a veure,
si puc convèncer la família,
però veus gent
de totes les edats,
no?,
gent que més professional
de la pràctica
de l'esport,
però gent,
jo,
que estan ensenyant
la bicicleta
als nens,
gent a caminar,
gent més gran,
doncs,
t'agrada perquè
no és un perfil
molt determinat,
tothom
va accedint.
Falta una altra rassa
per prendre,
per fer-ho per molt,
eh?
Bueno,
això em sembla
que ho proposaré,
i aniré més.
Molt bé,
gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
també, Teresa Valls,
gràcies.
Gràcies, Júlio.
I a classes teves també.
Gràcies.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!