Darrers minuts, una mica més de 15, que ens separen del punt horari de la una del migdia.
Mac Gerard, bon dia.
Bon dia a tothom.
Que tenim realitat o ficció avui?
Tenim realitat o ficció i molta màgia preparada pels nostres oients.
Doncs anem a fer sumari.
De què parlarem avui, Núria?
I amics, de la història de la màgia.
Que parlarem del Lance Barton, que és una de les estrelles de la màgia dels Estats Units.
A l'apartat de màgia científica farem una mena de joc o aposta màgica que s'anomena el paper impossible.
I a les recomanacions màgiques, aquest cap de setmana tenim el festival Abre que Pobla,
que és la tercera edició a la Pobla amb a Fomet,
on alguns dels mags més destacats del país vindran el dissabte, a la tarda, a dos quarts de vuit,
a fer una gran cala màgica.
Doncs ens hi posem, sí.
Som-hi amb la història de la màgia.
Lance Barton.
Lance Barton.
William Lance Barton, un artista que va néixer el 1960 a Colúmbia, a Kentucky.
I, atenció, perquè té el rècord d'haver fet més espectacles a Las Vegas.
Més de 5.000 xous a Las Vegas.
I, és a dir, el mateix espectacle.
El mateix espectacle l'ha fet més de 5.000 vegades a Las Vegas
i l'han presenciat més de 5.000.000 de persones.
És a dir, que, Déu-n'hi-do, és moltíssim, és moltíssim.
Anem a explicar una mica la biografia Lance Barton.
Abans que res, dir-vos que recordar-vos aquesta secció
la fem conjuntament amb el diari d'un mag del Daniel Arbonés.
De manera que si entreu a la web www.magia.cat
el Daniel us ha preparat la biografia Lance Barton
amb vídeos, amb especials de televisió que ha fet,
imatges molt xules, en fi, que us recomanem
que entreu després al magia.cat.
Mireu, als 5 anys es va interessar per la màgia
i va veure a un mag amb un esdeveniment privat
que es deia Harry Collins
i va quedar molt flipat amb el joc que feia el mag
que consistia en que feia aparèixer monedes de plata
de les orelles dels nens.
Clar, el Lance Barton, un nen petit de 5 anys
veu un senyor vestit de smoking
que comença a treure monedes de plata i les fa aparèixer
darrere l'orella, el nas, darrere el cap de tots els nens.
Va dir, cala't tu que ja sé com ha de guanyar la vida.
Sí, sí, sí.
Diu, això m'interessa, això m'agrada, no?
I a partir d'aquí doncs ja es va dedicar a la màgia.
Mireu, el Lance Barton als 20 anys va guanyar la medalla d'or a l'excel·lència
per a la Societat Internacional de Mags.
Ha sortit com a convidat moltíssimes vegades
els principals late nights dels Estats Units,
que són els del Johnny Carson i el Jay Leno,
que aquí seria una mica l'Andreu Bonafuente,
els late nights del Bonafuente,
doncs els Estats Units eren el Johnny Carson i el Jay Leno.
El 1982, a Europa, el FISEM,
que és la Federació Internacional de Societats Màgiques,
li van donar el Gran Prix,
és a dir, és el premi dels premis,
és la repenotxa, que podríem dir, no?
Amb un acte, amb un número absolutament increïble,
que feia aparèixer coloms, cartes i espelmes enceses.
És un número preciós, d'una dificultat força gran, màxima,
i una posada en escena molt elegant,
en fi, que per això ha guanyat tants premis.
Anècdotes curioses.
El Cotxe Fantàstico, us en recordeu?
El Michael Knight i El Cotxe Fantàstico?
Home, i tant!
Doncs en un dels episodis sortia Lance Burton
i feia de mag, però de mag dolent.
És a dir, que hi havia en un espectacle
una persona que havia mort
i el Michael Knight, juntament amb el cotxe,
amb el kit, havien de descobrir qui era
i al final era el mag
amb un dels seus trucs d'haver deixat.
És a dir, que va tindre un episodi
només per ell del Cotxe Fantàstico.
Ha fet molts espacials als Estats Units,
una mica com el que feia el David Copperfield,
els espacials que tots recordem
quan érem joves o més petitets,
el Lance Burton
n'havia fet molts de tant bé.
Però què seria, com un David Copperfield,
però fa una mica més?
Més actual, sí,
perquè realment ha fet grans il·lusions.
Clar.
Grans il·lusions.
Sí, se seria una mica el David Copperfield.
I és un estil de mag elegant.
Elegant.
Torna una mica als mags antics
que tenien uns decorats espectaculars.
Ah, sí?
Feia volar un cotxe, un Ferrari...
En fi, d'aquils mags que fan coses molt, molt, molt espectaculars.
I a més a més és curiós perquè al principi,
quan va començar, el personatge era molt seriós,
amb el seu smoking i tot això,
i a poc a poc el personatge es va tornar,
diguem, una mica més simpàtic.
I això,
a què és degut?
Doncs a què?
Quan passen els anys,
un està tan segur dels jocs de mans que fa
i els ha fet tantes vegades
que realment ja no estàs tan pendent de la tècnica,
sinó que el que estàs pendent és de comunicar.
De comunicar amb les persones
i per això relaxes més
i ja et treus un somriure
perquè ho tens tant per la mà
els jocs que faràs davant del públic
que per això el caràcter ja es torna una mica més simpàtic.
Pel que veig en les fotografies,
aquest home fa molt de temps que s'hi dedica,
s'hi dedica des de jovenet
i realment hi ha fotos d'aquestes d'estudi
però n'hi ha de...
en què el veus fent els seus trucs
i realment ara veig això que des dels espectacles,
ai, dels decorats espectaculars,
molt, molt espectaculars,
de fer volar coloms d'una capregra...
Sí, sí, sí,
fer volar el cotxe,
fer desaparèixer persones,
partir-se amb dos per la meitat davant de la gent,
coses molt, molt increïbles.
Com a cosa curiosa,
va estar casat amb una maga,
la maga Melinda,
que era una maga també d'Estats Units,
així molt, molt espectacular,
la típica maga d'Als Vegas, no?,
que fa aparèixer coses i tal, caixes i tal,
i el matrimoni va durar només un any.
Jo, la meva teoria és que hi havia massa màgia en aquell matrimoni,
és a dir, clar, un mag i una maga a vegades és complicat, no?
Com a final de la minigrafia de Lance Barton,
dir-vos que el 1994 va signar un contracte
amb el Monte Carlo Resort de Las Vegas,
que és un casino-hotel espectacular,
i li van construir un teatre de 1.274 seients,
especialment per ell,
perquè fes durant molts anys el seu espectacle
i ho tingués tot perfecte.
El setembre del 2010 va decidir fer una parada
i viure la vida.
És a dir, actualment en Lance Barton
no podem dir que s'hagi jubilat,
sinó que d'un moment ha dit,
mira, jo ja he fet tot,
ja guanyem molts diners,
i ara el que tinc ganes,
no havia fet mai vacances,
durant 30 anys seguits,
actuant totes les setmanes,
diu, mira, ara tinc ganes de viure la vida,
viatjar...
I de moment,
els que som fans del Lance Barton
i l'han pogut veure,
doncs,
ens faria molta il·lusió que tornés,
però també s'ha d'entendre
que quan un artista ja l'ha donat tot,
també té dret a disfrutar
i encara és una persona jove
i pot, doncs,
tornar d'aquí uns anys
i amb piles recargar.
Mira qui sap si vindrà
a un festival Teatre Màgic de Tarragona.
Mai se sap.
Si farà la seva reaparició
o rentré a un Teatre Màgic de Tarragona.
Mai se sap.
Comença a trucar i a tocar tecles, eh?
No se sap mai, no se sap mai.
Anem a fer màgia científica?
Vinga, va,
què necessitem?
Bé, canviem sintonia
i ens preparem amb el que necessitem.
Avui hem conegut l'Anse Barton.
Seguim endavant.
Molt bé.
Ui, que això és un paper...
trotlat.
Sí, explica una mica exactament
què és el que tens a les mans, Núria.
Mira, tinc a les mans
la meitat d'un foli,
bueno, d'un foli d'un dinar a quatre,
els dinar a quatre de tota la vida,
el partiu per la meitat
de manera matosera, allò,
res, doblegant-lo, partint-lo.
I llavors,
a veure, com us ho explico?
li feu uns talls
a la part de baix
però sense arribar-lo a trencar.
Com si aquesta meitat
la volguéssiu partir en tres trossos
però no arribeu a tallar-los del tot.
I ens queda com una ràfia,
com una faldilla de ràfia.
Exacte.
És a dir,
que el que tenim és un paper
que li hem fet dos talls
i tenim una mena de tres trossos.
Tres trossos que queden així bollant.
El Lluís també ho té preparat
i als nostres ullets
és molt fàcil
que poden agafar un paper,
un tros a diari
i fer-li dues estripades.
La mida és important o no?
No, no, no.
La mida pot ser qualsevol,
més gran o més petit.
A què consisteix el desafiament?
En agafar el paper pels extrems,
així, amb els dits,
i quan jo digui tres,
estirar i obtenir tres trossos.
Qui obtingui tres trossos
se'n porta un premi
que pot ser, no ho sé,
una mariscada,
un premi que està bé.
Això vol dir que no ho podrem fer.
A veure,
lògicament,
pel que sabem de física en aquest món,
que és molt poc,
si estirem fort,
partirem el paper entre els trossos.
Perquè estan marcats, a més a més.
Estan marcats i estan tallats,
és a dir,
que falta poquet.
Clar,
i només hi ha un trosset petit.
És a dir, que el que heu de fer
és agafar els extrems
i quan digui tres,
estirar ben fort
per obtenir els tres trossos.
Sí?
Atenció,
un,
dos i tres.
Estireu ben fort.
La Núria n'ha aconseguit
dos i un.
Ah,
a mi se m'ha partit en dos.
I el Lluís també dos i un.
En una mà se m'ha quedat
una tira petita,
però a l'altra mà
se m'han quedat dos tires,
diguem.
Bé,
a ningú li haurà sortit.
Per què?
Perquè és d'aquí les coses
que es basen
en un principi físic
i és que un paper
cedeix abans que l'altre.
És a dir,
encara que ho intentis,
encara que facis més fort
o més petit,
doncs sempre n'hi ha un
que cedeix abans que l'altre.
I aquestes micromil·lèsimes
de segons
són determinants
perquè ja l'altre
ja no el puguis trencar.
Exacte.
És a dir,
que és d'aquí les coses
que semblen molt, molt, molt senzilles,
però és impossible...
Vaig a tornar-ho a provar.
Sí, sí, sí.
Ella ho prova
i ara ho pots fer més lent
o més ràpid,
com tu vulguis.
Ara sabent això
ho faré superbé, eh?
Sí, sí, sí.
No puc, no puc.
A més sempre és el mateix
el que se deix.
I no pot.
És a dir,
que és d'aquí les coses
que podeu fer amb els amics
amb una sobretaula
després de l'apa,
després del cafè
i no hi haurà manera
d'obtenir els tres.
Sí que hi ha una manera.
Jo, com que la gent
no em podrà veure,
jo ho faig
i la Núria explica
què és el que passarà.
Mira, els estem agafant.
Importa que els agafis
de més avall?
És igual.
És igual, eh?
D'acord, els agafa.
I ara com ho fas?
Ah, molt bé.
Amb la boca
es posa el paper del mig
que queda.
Recordeu que són com
a tres trossos mig tallats.
El del mig se'l posa
a la boca,
per tant,
el trava amb les dents
i ara sí que un cop
trobat el del mig,
es tira
i els altres
els pot trencar.
Clar, perquè entraves on?
Que ha quedat tot babat.
És a dir...
No hi ha mariscada, doncs, no?
No, no hi ha mariscada.
No hi ha mariscada,
però la quantitat
de mariscades
que guanyaran
els nostres oients
fent aquesta aposta
màgica científica
aquest cap de setmana.
Més coses.
Més coses.
Anem
amb les recomanacions màgiques.
La Núria està fent paperets
perquè a ella li ha fet
molta gràcia
i quan arribi a casa
provarà amb la família.
Mireu,
aquest cap de setmana
tenim la tercera edició
del festival
Abre que Pobla
a la Pobla
de Mafumet
i que està inclòs
dins de la festa major,
la festa del Lledó
que celebren
aquest mes
i principis del vinent
a la Pobla de Mafumet.
Aquest dissabte
24 de gener
a dos quarts de vuit
l'activitat principal
del festival
Abre que Pobla
és una gran gala màgica.
Això que vol dir
que els mags
més destacats
de l'actualitat
vindran
a la Pobla de Mafumet
a presentar els números
que han guanyat
premis nacionals
i internacionals
de màgia
amb els números
que es podran veure
a la Pobla de Mafumet.
Una mica de tot,
des de màgia visual,
màgia més teatralitzada,
les grans il·lusions
que comentàvem abans
de les vegades
d'agafar una persona
i partir-la per la meitat
i tornar-la a ajuntar.
Això passarà a la Pobla de Mafumet.
Això es podrà veure
aquest dissabte
a la Pobla de Mafumet.
Qui tindrem?
Doncs des de València
tindrem el Noel Galant
i el Dacris
que són dos mags
molt joves
però que té un estil
molt original,
molt fresc
i que on van sempre triunfen
i han guanyat
molts premis nacionals
i també a fora,
Itàlia, França, etcètera.
tindrem el Monti
que el Monti
era un mag
molt conegut
a les cadenes
de Televisió Espanyola,
Telecinco,
Antena 3.
Als anys 90
era un d'aquelles cares
conegudes
que sortia en molts programes
com el de Rafael Acarrà,
era el mag
de la Rafael Acarrà
i després
amb Telecinco
concursos
i el que hi ha
Postames
amb l'Anna Obregón
també havia sortit
moltes vegades
com a convidat.
I de Catalunya
tindrem el Giro i Gina
que faran
unes
grans il·lusions
espectaculars
el que us comentava abans,
que aparegui una persona
a partir de la parlemaitat,
en fi,
una màgia molt espectacular
per a tots els públics,
per a tota la família
que podreu gaudir
com us deia
aquest dissabte 24 de gener
a dos quarts de vuit
de la tarda.
Per tant,
una gran gala màgica
tot comprimidet
en aquesta gala nocturna,
sí?
Ens hem de posar
una mica mudats o què?
No,
nosaltres ja anirem mudats
els mags,
és a dir,
la gent...
Total,
perquè ens parteixin
per la meitat
tampoc no canar massa.
Sí, és igual.
És a dir,
que és una gala
per a tots els públics,
dura una hora i 10,
una hora i quart,
de manera que perfecta
perquè pugueu anar
amb els nens
o si sou gent jove,
adults,
també podeu anar perfectament
perquè és per a tots els públics.
No és familiar,
sinó és per a tots els públics.
Escolta,
entrades,
com les aconseguim?
És gratuït,
és gratuït
perquè on que està dins
de la festa major
de la Pobla Maphomet,
l'entrada és gratuïta
i per això
que animem a tothom
que vingui aquest dissabte
a dos quarts de vuit
al Casal Cultural
de la Pobla Maphomet,
que està a l'Avinguda Generalitat,
un casal fantàstic
i podreu gaudir
d'aquest gran,
gran espectacle de màgia.
Molt bé,
doncs així tanquem
el Realitat o ficció d'avui.
Tanquem el Realitat o ficció,
recordeu que
si entreu a la web
de
www.teatremagic.es
i voleu contractar
un espectacle de màgia
per un esdeveniment particular,
ara que s'acosten comunions,
bodes, banquets i demés,
doncs ho podeu fer
i
podeu posar màgia
a la vostra celebració
a través de la web
www.teatremagic.es
Va, Gerard,
moltes gràcies.
Ara te'n portes tots aquests paperets
que m'has fet allà, eh?
Ja els transformo en un color.
Taran!
Molt bé,
gràcies, Gerard.
Molt bé, adeu-siau.
Gràcies,
Gràcies,
Gràcies.