This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'endocrinologia i nutrició, perquè és una especialitat que va conjunta,
porta totes les malalties, en principi, de glàndules endocrines.
Bàsicament, les que més coneix la gent són les diferents formes de diabetis que hi ha,
que és potser una de les més prevalents també.
L'obesitat, que és una altra de les malalties molt prevalents,
però també totes les altres glàndules que tenen secrecions endocrines,
com la hipòfisi, el tiroides, la suprarrenals, el pàncreas, evidentment, amb la diabetis,
i altres glàndules potser menys conegudes també.
Però bàsicament, el que més coneix la gent són aquestes dues patologies tan prevalents.
Serien aquestes les més comunes que atenen aquí al territori?
Aquí al territori i a tot arreu, perquè la prevalença d'aquestes malalties
és molt elevada a tot arreu, a tot el món.
De fet, cada vegada hi ha més diabetis i cada vegada hi ha més obesitat.
sobretot diabetis tipus 2, que diem,
que és la que va molt lligada també amb l'obesitat.
És a dir, més obesitat, més prevalença d'aparícia de diabetis.
I aquí a Tarragona tenim una prevalença similar a la que hi ha a la resta de l'estat espanyol.
Parlaríem de patologies, no?, en aquest cas.
es referia a patologies i a trastorns també, o no?
Patologies sí.
Sí, la diabetis és una patologia que afecta el metabolismo del sucre, no?
Per diferents mecanismes, aquest sucre no es pot utilitzar com s'ha d'utilitzar,
llavors el trobem aixecat a la sang, no?
La diabetis és una de les patologies que comentava,
però suposo que també posen en especial atenció al problema de l'obesitat, no?
Que sovint acaba desembocant en altres malalties, suposo.
Sí, ja us ho he comentat.
L'obesitat és cosina germana, per no dir germana, de la diabetis.
La gent que té obesitat sabem que acaben fent més diabetis, no?
I no només diabetis, sinó que l'obesitat també comporta un major risc cardiovascular,
igual que la diabetis.
Són gent que fan més infarts, són gent que fan més embòlies,
són, els pacients amb diabetis sobretot, són una causa important de ceguesa
amb pacients que desenvolupen retinopatia diabètica,
o causa d'insuficiència renal.
La major part de pacients que estan en diàlisi, més de la meitat, tenen diabetis.
És una de les causes més importants d'inducció a insuficiència renal
i necessitat de diàlisi, no?
Entre altres patologies, no?
Si parlem d'aquesta unitat funcional que vostè coordina,
com moltes altres té aquest caràcter multidisciplinari,
com funciona?
Vaja, doncs com funciona això?
Bé, això no funciona diferent del que seria un servei d'endocrinologia
en qualsevol altre centre, més o menys estructurat.
De fet, aquí el que fem és aprofitar una mica els recursos
que tenen les altres institucions que formen part d'aquest conveni.
No sé si ho dic bé, no sé si tinc bé conveni o d'aquest conveni.
I el que fem és sumar els esforços del coneixement que hi ha
amb els dos, amb tots els àmbits, no?
Tant pel que fa a l'especialitat d'endocrinologia preveient dita
com amb l'especialitat de nutrició.
Això és el que fem és, bueno,
el que es fa habitualment amb un servei,
és a dir, protocolitzar l'atenció assistencial,
protocolitzar els procediments, els fluxes i les derivacions
i després els tractaments, evidentment.
Bàsicament, així de forma molt genètica.
Quan fa que s'ha posat en marxa aquesta unitat funcional?
Jo crec que uns tres mesos, potser.
Va ser, no sé si és a primers d'enguany.
A primers d'enguany, doncs això.
A primers d'enguany.
De totes maneres, jo us vull dir que
amb els professionals que ara conformen aquesta unitat,
nosaltres ja hi col·laboràvem, d'alguna manera.
Protocols conjunts ja en teníem.
Sessions clíniques en comentari de casos específics ja en fèiem.
Vull dir que, bàsicament, això potser ha estat posar en paper
algunes de les coses que ja es venien fent
tradicionalment amb el servei d'endocrinologia de l'Hospital Joan XXIII,
conjuntament amb la gent de Santa Tecla.
I què ha canviat amb aquests tres mesos?
En aquests tres mesos el que hem pogut fer és
potser adreçar una miqueta millor
el que és les visites a les consultes.
Hem pogut, doncs, podrem especialitzar,
podem posar persones especialitzades més en consultes monogràfiques,
és a dir, que una determinada persona
tingui més coneixement amb una determinada patologia.
Això sempre és bo pel malalt,
perquè, doncs, d'alguna manera augmenta l'expertesa
del professional que l'està veient.
també el que farem serà, doncs,
el que ja estem fent és intercanvi de professionals
entre les institucions sanitàries,
és a dir, considerem,
no considerem un servei adscrit en un centre,
sinó considerem un servei adscrit al territori,
de tal manera que, doncs,
el que farem serà aprofitar les fortaleses
que tingui cada institució, en cada lloc i en cada moment.
Jo crec que això que acaba de dir el doctor Vendrell
és precisament el nucli de tot el que pretén el conveni
o l'aliança estratègica o TGN.
Això ja ho comentàvem en aquells primers programes
la complementarietat i la implicació de totes les persones
que en aquest moment es dediquen a l'atenció
de l'endocrinologia i la nutrició,
tant metges especialistes en endocrinologia i nutrició,
com infermeria, com dietistes,
és a dir, aquesta multidisciplinarietat,
per, a través de la complementarietat,
intentar millorar la qualitat de l'atenció sanitària,
que, de fet, és la raó de ser de tot plegat.
És un dels objectius, com deia el doctor Pons,
de la raó de ser de les unitats funcionals.
Anirà, evidentment, amb aquesta línia,
òbviament, la consolidació també d'aquesta unitat funcional,
com ha passat amb d'altres, no, doctor Pons,
que ja fa més temps que treballen,
la unitat funcional, doctor Vendant,
treballa només en l'àmbit hospitalari
o també en l'àmbit ambulatori?
A veure, l'especialitat d'endocrinologia,
i la nutrició també,
però sobretot endocrinologia,
és una especialitat de poca activitat intrahospitalària,
entesos amb la idea que tenim convencional
que l'hospital és el llit de l'hospital.
Això no vol dir que no s'hagi de fer en l'àmbit de l'hospital,
però no dins de la unitat convencional d'hospitalització en llits.
De fet, un criteri de qualitat és tenir pocs ingressos
de l'especialitat d'endocrinologia,
perquè vol dir que, si tens molts ingressos,
vol dir que l'activitat que estàs fent a hospital de dia
o consulta externa no l'estàs fent bé,
perquè t'estan derivant molts malalts a dintre.
I, de fet, si mirem els hospitals de Catalunya,
pràcticament, tret d'alguna excepció que no cal comentar,
tots tenen molt pocs ingressos al cap de l'any.
Per tant, és una especialitat bàsicament
de consulta externa i d'hospital de dia.
I, de fet, ja que m'ho preguntes,
aprofito per dir-te que una de les coses
que volem potenciar més
a través d'aquesta nova unitat funcional
és la posta en marxa d'un hospital de dia
de diabetis i d'endocrinologia i diabetis,
perquè no n'hi ha cap en tota la província.
És l'única província de tota Catalunya
que no en tenia cap.
I amb això, doncs, nosaltres a nivell d'hospital
havíem començat amb una activitat relativament baixa
perquè és el començament,
però això ho volem potenciar molt
perquè és una de les eines més importants
d'assistenciar els que té l'especialitat.
No només aquesta, d'altres també,
però endocrinologia s'ha de sustentar molt
amb activitat d'hospital de dia.
Això en quina fase es troba ara mateix?
Això ja s'està fent, però el que farem
serà potenciar-lo, integrar professionals
també de la xarxa de Santa Tecla
que també s'han incorporat a la unitat funcional
perquè col·laborin també amb el dia a dia
de l'hospital de dia
i el que hem de fer és potenciar-lo.
I on funciona? On està funcionant?
Això està a les instal·lacions de l'Hospital Joan XXIII,
a l'edifici de consultes externes.
Juntament tenim l'hospital de dia
i tenim una unitat de proves funcionals
que també és l'única que hi ha a tota la província.
Proves funcionals que són...
És una manera que nosaltres, els endocrinòlegs,
tenim per diagnosticar les malalties
d'aquestes glàndules,
que es fan una sèrie de proves
que se les fa només a l'especialista
i que han d'estar supervisades per un endocrinòleg
i que ens serveixen d'eina
per diagnosticar les malalties.
Aquesta unitat de proves funcionals
està al costat de l'hospital de dia,
que està a l'edifici D,
bueno, a l'edifici de darrere de tot,
la gent ho coneixerà millor.
On estava l'antiga escola d'infermeria,
ara segur que l'han identificat tots,
allí a la cinquena planta.
L'objectiu, doncs, és impulsar aquest hospital de dia,
com deia, potenciar-lo.
Potenciar-lo i fer-lo créixer.
També, perdoneu.
El model assistencial,
en general,
de com prestem l'assistència
als nostres malalts,
està clar que el concepte de llit hospitalari
que ara apuntava el doctor Vendrell,
l'hem d'anar canviant, no?,
per una atenció molt més ambulatoritzada,
és a dir,
que el malalt pugui venir a l'hospital,
ja sigui l'hospital de dia,
o que l'hospital es pugui desplaçar a casa seva
amb l'hospitalització a domicili.
És a dir,
tot el que comporti
alterar al mínim possible
el ritme normal de vida
de les persones que estan malaltes, no?,
que prou tenen.
Amb la seva malaltia,
només falta que damunt
els traslladem d'un lloc a l'altre,
i tal, i que puguin mantenir
el màxim possible
el seu ritme habitual.
Parlar precisament d'aquest pacient,
doctor Vendrell,
i anava a preguntar
quin circuit segueix aquest pacient
que acudeix a endocrinologia i nutrició?
Nosaltres tenim definida
una cartera de serveis,
no l'hem definit nosaltres,
això ho defineixen les societats
de les especialitats,
on queda clar, vull dir,
quin malalt s'ha de portar
a l'atenció primària,
perquè a diabetis n'hi ha moltíssimes,
pensem, per exemple,
que un 12% de la població
aproximadament té diabetis,
i això és moltíssima gent,
evidentment això no es pot assumir
des d'una consulta d'especialitat,
això s'ha d'assumir amb la primària,
i nosaltres tenim ben definida
la cartera de serveis,
el que s'ha de fer a primària,
el que s'ha de fer especialitzada,
i el que s'ha de fer entre primària
i especialitzada.
Llavors, depenent de la patologia que sigui,
doncs s'atén en un lloc
o s'atén en un altre.
Per exemplificar-ho,
aquesta cartera de serveis
que ofereixen.
Perdona?
Per posar exemple,
quina seria aquesta cartera
de serveis que abasta la...
Home, mira,
la diabetis tipus 1,
per exemple,
que és la que afecta gent més jove
i la que es necessita tractar
sempre amb insulina,
aquesta és una patologia
que sempre l'ha de visitar
l'especialista.
El diabètic tipus 2
amb complicacions,
doncs també és una patologia
que normalment la visita a l'especialista.
Malalties de glàndules més complexes,
com la hipòfisis,
per exemple,
o malalties de glàndules subrenals.
Tot això és patologia
que es deriva a l'especialista
i que té un seguiment,
bàsicament,
per l'especialista.
Tornant amb el tema
de la unitat funcional,
més enllà d'aquesta
vessant assistencial
i organitzativa
que comentàvem,
una de les finalitats,
un dels objectius
que també definíem
molt bé aquí
durant els primers programes
té a veure
amb aquell fet
de compartir experiències,
compartir coneixements
per potenciar,
per enriquir
també la recerca
i la docència.
Això com ho materialitzareu
a la nova unitat funcional
d'endocrinologia i nutrició?
Bé, això ja està materialitzat.
El que farem
amb la nova unitat
és potenciar-lo, no?
Bé, nosaltres,
a part d'afectivitat assistencial,
que podria ser,
bé, evidentment,
és una part important
de la nostra activitat,
també tenim una part
molt important de docència.
Nosaltres tenim vinculació
amb la facultat de Medicina,
amb el grau de Nutrició,
amb el màster de Nutrició
i pràcticament
tots els facultatius
que formen part
de la unitat d'endocrinologia
són professors associats.
i, evidentment,
això comporta
una activitat docent
important, no?
A més,
tenim també
una activitat docent
amb la formació
de metges d'especialistes
MIR,
que va començar
ara ja fa tres anys,
ja tenim tres residents MIR,
és l'únic
servei, doncs,
de la província
que té formació
de metges
interresidents
amb l'especialitat.
i la banda de recerca
també és una pota
molt important
del grup
del servei
i tenim,
a part dels clínics,
que són els que fan
més recerca clínica
i tenim
al voltant
de 20 persones
amb recerca
més de laboratori,
per entendre'ns,
que treballem
sobretot
amb obesitat
i amb diabetis
i estem integrats
amb un grup
d'excel·lència
a nivell nacional
dins del programa
de Ciber,
que són centres
d'investigació biomèdica
en red.
Participem activament
en molts projectes,
el nostre servei
doncs pràcticament
tenim,
cada investigador
principal
té un projecte,
estem parlant
de 6-7 projectes
finançats
competitius
en l'àmbit
de la diabetis
sobretot
i també
de l'obesitat
però sobretot
la diabetis.
Vull dir que
és una...
són tres camps
que nosaltres
potenciem
perquè no entenem
que es pugui fer
una bona assistència
sense fer
una bona docència
o sense fer
una bona recerca.
Ja per anar acabant
i tornant al tema
dels pacients,
això també ho hem parlat
molt amb el doctor Pons
i a cada coordinador
de les unitats funcionals
li hem preguntat
perquè també creiem
que és important
que els nostres oients
ho tinguin clar,
com afectarà
o quins canvis
notarà el pacient
davant d'aquesta implantació,
davant de la creació
de la unitat funcional?
Com l'afectarà directament?
Home,
jo crec que l'ha d'afectar
millorant
la seva accessibilitat
al sistema,
millorant la qualitat
de l'atenció
perquè si podem fer
consultes monogràfiques,
òbviament,
tot el que sigui
augmentar l'expertesa
del professional
acaba recaient
amb el malalt,
implementar
potser alguna de les coses
que no es fan aquí,
de totes maneres
amb endocrinologia
pràcticament
podem resoldre
el 90%
llarg percent
de tots els processos,
però hi ha algunes coses
que, bueno,
que es poden potenciar,
possiblement volem potenciar
molt tota la part
de tecnologia nova
de tractament
de la diabetis
amb utilització
de bombes,
sensors
i noves tecnologies
que això
s'està fent,
però s'ha de desenvolupar
molt més,
sobretot
en població infantil
amb nens
i tenim,
encara que la unitat
sigui d'adults,
la diabetis
amb nens
la porta
des d'endocrinologia,
ara últimament
també en col·laboració
amb pediatria,
però
la diabetis
infantil
la veiem nosaltres
i és un tipus
de patologia
molt susceptible
d'aprofitar-se
de totes aquestes
noves tecnologies
i això
ho volem desenvolupar
molt.
Doctor Ponser,
els objectius
són clars
i els tenen
molt clars,
molt clarificats
amb aquesta
unitat
funcional,
és el que dèiem
al principi,
continua en bon camí,
en bona línia
i suposo que
s'aniran assolint
aquests objectius
que comentàvem.
I una cosa
que avui hem vist
però que hem anat
veient
i que a més
és d'agrair
l'alt nivell
d'implicació
que realment
tenen
no només
els coordinadors
sinó
tots els professionals
que formen part
d'aquestes unitats
realment
per tirar endavant
aquesta manera
de treballar
més coordinadament.
Per tant,
endavant
i segur
que en veurem
coses molt tangibles
i que els usuaris
sense dubte
en trauran
un benefici
per la seva salut.
Doctor Joan Vendrell,
cap d'endocrinologia
i notició
de l'Hospital
Joan XXIII
i coordinador
també d'aquesta
unitat funcional
territorial,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
També saludem
el doctor Albert Pons,
moltíssimes gràcies
també per ser avui
amb nosaltres
amb aquest curar-se
en salut.
Gràcies.
Moltes gràcies.
A vosaltres gràcies.
Gràcies.