Fins demà!
Fins demà!
Parlem en definitiva d'un llibre que és el Modernisme a Tarragona.
Ara, el Modernisme a Tarragona ara en parlem perquè és un llibre que ja ha vist la llum
i que a més a més avui ens acompanya, com sempre, el Josep Maria Boqueras,
l'arquitecte tècnic, també president de la Comissió del Modernisme a Tarragona.
Josep Maria, molt bon dia.
Molt bon dia.
I també tenim la companya periodista, Verònica Tàpia.
Verònica, què tal? Molt bon dia.
Hola, què tal?
Jo crec que ha tingut molt a veure amb aquest llibre.
De fet, ha fet una autèntica immersió en aquest món del modernisme,
però no només en aquest món, perquè a més la gràcia d'aquest llibre és això,
és que es parla de modernisme, però també es parla d'altres disciplines relacionades amb el modernisme,
que han begut el modernisme.
Sí, clar, no només parlem d'arquitectura, que aquesta és una part que el Josep Maria tenia ja molt mastegada,
sinó que parlem també d'escultura, de pintura, de música, d'arts gràfiques...
El que passa és que fem una mica de tastet de tot.
No hi ha res que sigui definitiu.
És a dir, es fan pinzellades de cada cosa.
Per tant, segona edició ja, eh?
Sí. No sé si n'altres, però algú altre podria fer-ho.
La segona edició, per les notícies que jo tinc de l'editor, de Silva Editorial,
doncs pràcticament el llibre que va sortir per Sant Jordi,
doncs pràcticament a les llibreries ja està exhaurit.
O sigui que pràcticament de l'edició que es va fer,
doncs sí que estic a pensar una segona edició, potser d'aquí mig any o un any,
però esclar, també s'hauria d'actualitzar coses i complementar-les, no?
Però bueno, avui venim a parlar aquí amb la Verònica Tàpies,
que va ser la responsable de tota la coordinació d'aquestes altres arts creatives,
que estaven poc treballades, no?
Vas fer una mica de directora d'orquestra, vas bé d'anar fent entrar músics,
fent entrar escultors, no?
Sí, clar, de cada una de les disciplines...
A veure, està bé per a mi el modernisme és un tema que m'agrada molt,
m'ha agradat sempre.
El que passa és que, clar, hi ha determinades disciplines
que era una mica complicat trobar informació,
perquè no hi ha treballs.
A més, estem dient el modernisme a Tarragona.
Llavors, clar, per exemple, el tema de l'escultura, de la pintura,
o de la literatura més, però de les altres arts era una mica complicat.
Llavors, vaig haver de fer un treball de recerca a través d'internet,
anar picant portes, per exemple, doncs, a Música,
veient al Conservatori de Música a trobar algú que m'expliqués
per on podia començar la recerca.
Del tema de literatura, igual, veient a la URB,
vaig parlar amb el Magí Sunyer, del tema d'escultura i de pintura,
també vaig parlar amb l'Antonio Salcedo, també de la URB.
Llavors, ells el que van fer va ser guiar-me una mica
d'haver per on podia començar a buscar la informació.
I llavors, a partir d'aquí, van anar sortint coses.
Ha quedat més informació fora que dins del llibre?
És a dir, vas haver de descartar molta informació.
Segur, perquè, a més, saps què passa?
Que en determinades disciplines és molt difícil
perquè ningú es posa d'acord de quan comença i quan acaba
aquesta etapa del modernisme.
Llavors, per exemple, amb el tema de música,
hi havia gent que em deia, doncs, aquest compositor és modernista.
I hi havia altra gent, estic parlant, evidentment, d'experts en música,
que em deien, no, no, no, la música que fa aquest senyor no és modernista.
Llavors, clar, si mireu el llibre, s'adonareu que, bàsicament,
és una mica de tastet, de pinzellada, que queda completament obert
perquè hi hagi algú altre que pugui investigar més a fons,
i pugui dedicar durant més temps, i pugui trobar més informació.
A música apareixen el Cors de Clavé, Felip Padrell, Josep Gols,
l'Orfeu Tarragoní, no?
Sí, i el Canongí, també.
Clar, nosaltres estem parlant de Tarragona, ciutat,
però vam fer una mica també als voltants per situar-nos una mica.
Bé, a part que abans també la Calonja era a Tarragona,
i ara des de... vull dir, quan era jove,
que Calonja era termomunicipal propi, després va agregar a Tarragona
per temes que tots sabem històrics amb tot el tema de la inversió petroquímica
i convertir terrenys agrícoles en industrials,
i després, bueno, els canongens de tota la vida van reivindicar,
i per tant, doncs clar, vull dir, també és lògic que el mateix Josep Gols
va fundar l'Orfeu Tarragoní, i després també va ser el compositor i pedagog i músic
que també va fundar l'Orfeu Canongí, que encara existeix,
cosa que el Tarragoní, després de la Guerra Civil, se'n va anar a morris, no?
Si parlem de literatura, també hi ha noms que, alguns dels quals són molt i molt coneguts,
molt, eh, molt.
El Daniel Rovira Virgili, el Josep Piri Soler, el Josep Ixar, també,
tot i que, home, Domènec Guancé, és a dir, tenim noms de referència, no, de la ciutat?
Sí, amb el tema de literatura potser va ser una mica més fàcil,
perquè hi havia més noms d'aquí, perquè si tu et fixes en altres disciplines,
en escultura o en música, per exemple, abans tu comentaves Felip Padrell,
clar, Felip Padrell no és Tarragoní, és de Tortosa.
Després, amb escultura, hem tractat autors d'aquí,
però tampoc podríem dir que són modernistes, modernistes.
En canvi, amb el tema de la literatura, sí, hi havia més documentació.
Precisament el Magí Suñé, a qui vaig consultar, havia fet llibres,
ja havia publicat, no exclusivament sobre modernisme,
però sí havia publicat llibres que parlaven de tots aquests autors,
de revistes, del moment, i aleshores això, aquest tros va ser un pèl més fàcil.
Clar, jo, Jora Maria, amb la literatura hi veig, clar, hi veig un lligam directe,
modernisme, literatura, almenys m'ho puc imaginar, puc visualitzar, diguem-ho així.
Ara, amb la música, com és aquesta influència?
És a dir, com pot el modernisme influenciar la música?
En quin sentit l'influència, la música de compositors com els que hem anomenat?
A veure, el que està clar és que tots tenim la referència amb el tema musical,
inclús estudiosos del modernisme a nivell de Catalunya,
la referència clau és al Josep Panceu Clavé.
Encara que aquest va morir l'any 1874, però sí que després hi ha seqüeles a tot el camp coral
i tots, encara recordem, vull dir, encara assisteixen als Cors Clavé.
I dels Cors Clavé és quan després va sortir, doncs, tant la fundació per part de Lluís Millet
i Amadeu Vives, de l'Urfol Català.
Per tant, vull dir que amb la música sí que a Tarraona potser la figura clau és el Josep Gols,
com hem dit abans. Abans, quan hem parlat de la literatura, també volia fer referència
a un altre nom que no s'ha dit, de l'Antoni Rovira Virgili,
que a part de la seva acció política també va ser periodística literària.
I després, en aquella època també hi havia una sèrie del Seminari Republicà, el Francolí,
que publicava en castellà però admetia col·laboracions en català.
I també va haver unes revistes que també hem de recordar,
Lucamp de Tarragona i Pàtria, no?
Quin nom més bonic, eh?
Sí, sí, sí.
Lucamp de Tarragona.
Ara tindria èxit, aquest revista.
Seguríssim.
Sí, Lucamp de Tarragona i tant.
I després, un altre aspecte que encara no hem tocat,
i jo crec que també sí que podem...
Tenim obres de pintors, molt de l'època del modernisme,
com són Santiago Rosselló i Ramon Casas,
i amb quadros de Tarragona.
Jo recordaré tota la vida que el dia de Sant Jordi,
el dia de Sant Jordi, mentre estava jo a l'escoca central de la Rambla,
signant llibres,
va passar per allà el que havia sigut arxiver municipal molts anys,
el Francesc Barriac.
I si anem al llibre, a la pàgina 171,
es veu, eh?, el llibre té el format d'IN A4,
amb el llibre que s'obre, eh?,
doncs es veu el Santiago Rosselló pintant un quadro al claustre de la catedral.
I Afta em va dir,
Josep Maria, dono una tret, dono una tret, aquesta foto, no?
Esclar, va, llavors és el treball de recerca que dèiem,
que amb això hem d'agrair la col·laboració de la Verònica,
doncs, esclar, però és que el quadro que està pintant el tenim a la dreta,
que es veu l'Alcombaia i tota la part del claustre.
La vas trobar tu, aquesta foto, aquesta foto?
Per internet.
Internet és una mina.
Però si aquesta foto en blanc i negre,
amb la boina, aquesta característica, estava per internet.
Sí.
I ara, si giras pàgina, Josep,
doncs veuràs també dos quadros del Jaume Rosselló,
el de la dreta, l'Opanel del Miracle,
i es veu tota la platja del Miracle amb l'amfiteatre
i la presó que hi havia,
un quadro, eh?, o li sobre tela, de 1894.
I a l'altra pàgina es veu el camí del cementiri,
d'Aterraona, esclar,
amb tota l'escaïlande de les muralles,
tal com ara es veuen des de Sant Pere a Sant Pau, no?
Per tant, eh?, i a part, ja dic,
i després a l'altra pàgina hi ha quadros de l'Erbengol Baivè
i del Ramon Casa del Castelleta Marit.
Per tant, això sí que ha sigut, en aquest aspecte,
doncs també una gran trobada i una gran aportació.
Ja dic, amb el tema, tal com deia la Verònica,
amb el tema d'arquitectura d'edificis,
entre els treballs que hi ha allà a l'hiard dels anys,
el primer llibre va ser l'any 1980,
coïtat amb la llibre i guàrdies,
l'any 91 l'Ajuntament em va d'editar un llibre de Tarragona
des de l'arquitectura de Tarragona del segle XII,
doncs hi ha el llibre que també hem de fer referència
de l'Anna Isabel Serra Masdeu,
del recorregut per la Tarragona modernista,
editat per Cosetània,
i també alguns treballs més aviat d'urbanisme
i d'història de l'urbanisme de Tarragona,
de la catedràtica d'història,
l'Helena d'Hertueta,
però en canvi, amb aquestes matèries que avui estem parlant
i que també representen el 25% del llibre,
o sigui, a partir,
el llibre té 200 pàgines,
doncs a partir,
a partir de la pàgina 150,
fem aquest tas,
aquestes pinzellades d'altres arts creatives.
Per tant, des d'aquí,
jo invito a tots els professors de secundària
amb treball de recerca de batxillerat
i també de l'universitat,
perquè no,
doncs que aquí és un punt de sortida.
L'altre, potser segurament,
amb l'arquitectura,
és un punt ja d'arribada,
en canvi, aquí no,
aquí hi ha un gran camp per investigar,
per estudiar totes aquestes parts de la música, literatura.
A la primera reunió d'aquest any,
el Consell del Modernisme,
que es va fer el primer d'octubre,
Un segon, un segon,
ara m'ho expliques,
però a veure si ho he entès,
queden llibres d'aquests o no?
En queden, no?
No se n'excel·lita encara, no?
Del llibre aquest?
Del llibre.
Aquest, pel que m'hi diu,
jo vaig estar...
Editorial, què diu l'editorial?
Avui és divendres,
jo vaig estar abans d'ahir
amb el Manu Rivera,
l'editor,
de Silva,
doncs ja pràcticament no queden.
Pràcticament, però en queda algun,
heu dit perquè no...
Queden algun,
però...
Jo estic pensant que és un bon regal per Nadal.
I tant, i tant.
Perquè parlem d'un llibre
que s'ha dit ben editat,
gran,
hi ha molta il·lustració,
color...
Quan creus que val aquest llibre, Josep?
Tu saps el preu del llibre?
Jo ho sé, clar, jo ho sé,
perquè ho parlem molt així.
Sé que està molt bé del preu.
Jugo en mandatge.
El preu, l'altre dia,
jo la vaig ensenyar
amb un grup
que vaig fer una mica de ruta modernista
amb ex-treballadors
de la Nuclear d'Escó,
que es van trobar aquí a Tarragona,
que es fan una trobada a l'any
i me'n van demanar a fer
a partir de la sisió natural
i després sopaven a l'Imperial,
doncs els vaig ensenyar el llibre
i algú em va dir
i els va dir
com creieu que val aquest llibre?
Doncs la gent em deia
50-60 euros.
I val 24.
És que és el que acostumen
de val d'aquests llibres.
Sí, sí.
Sí.
Bueno, a veure,
val tant d'això
perquè es va aconseguir
el recolzament,
el mecenatge
de la Fundació Privada Mútua Catalana,
del meu col·legi professional,
el Col·legi de Peridors,
Rèquides Tècnics
i Enginyers de la Edificació
i també del Port de Tarragona.
I per tant,
amb aquestes ajudes,
doncs, bueno,
l'editor,
que també té una política
bastant socialitzadora
d'aquesta...
De la cultura.
D'aquesta cultura,
doncs va voler,
però jo crec que aquest llibre,
si el preu fos de 34 euros,
o 40 inclús,
doncs també es van dir.
O 38,
doncs també.
No, no, sí, sí.
Parlem de l'escultura,
però una mica,
la part de l'escultura...
Sí, abans et volia comentar
que parlem això,
parlem de diferents disciplines,
però una de les coses
que a mi me va sobtar,
per dir-ho,
no em va sobtar,
però que més gràcia
vaig trobar que tenia
és que hi ha molts artistes
modernistes
que no toquen només
una disciplina,
n'hi toquen diverses.
Llavors,
potser destaquen
en una disciplina en concret,
però hi ha escultors
que han fet pintura,
que han fet cartells,
que han fet
diverses disciplines.
és a dir,
els artistes modernistes,
per dir-ho d'alguna manera,
es consideren
com a artistes totals,
és a dir,
poden tocar
diferents disciplines.
Llavors,
tu, per exemple,
pots estar parlant
de Santiago Rossinyol
com a pintor,
però té obres
amb altres disciplines,
també.
Llavors,
potser que un mateix autor
et surti
en diferents capítols,
potser no com a destacat,
però sí que et surt
perquè toca
en diverses disciplines.
Amb el tema
de l'escultura
va ser una mica
més complicat,
perquè aquí a Tarragona,
bé,
tenim una
que és fantàstica,
que està al pati
de Jaume I,
que és de Domènech i Montaner,
però després,
a nivell de
tenir més escultures,
sí que vaig trobar
informació
que a la catedral
hi ha una estàtua
de...
però era complicat,
perquè,
igual que amb la música,
hi havia experts
que deien
que era modernista,
n'hi havia que deien
que no,
n'hi havia...
Tornem a topar
amb la cronologia.
Ah, això mateix.
La cronologia
del modernisme,
tot i que més o menys,
evidentment,
sí que segueixen
les mateixes dates.
Hi ha autors
que l'allarguen més
que l'allarguen menys
en funció de la mort
d'un autor o d'un...
Llavors,
és una mica complicat
dir
que va d'aquí
fins aquí.
Sí que és a finals
de segle XIX,
principis de segle XX,
però és una mica
complicat dir
fins quan.
En la línia
del que diu
la Verònica,
Josep Maria,
en aquesta multifaceta
artística
de molts artistes,
a ser vegi la redundància,
també ho hem trobat
i ho hem explicat
amb molts dels grans
artistes modernistes.
El mateix Jujol
que ens explicava
el seu fillons
que hi ha un gran
dibuixant d'adolescent
que feia també
aquelles formacions
arquitectòniques
amb filferros,
amb altres peces.
És a dir,
també hi ha una mica,
no sé si és una tendència
general
en tots
o en gairebé
tots els arquitectes
modernistes
o depèn
de cada cas?
No,
bueno,
depèn
jo diria
de cada cas,
però esclar,
en aquella època
els arquitectes
érem més
polièdrics,
més polifacèctics
que actualment,
no?
I ara?
I ara!
Que seria la pregunta
del millor?
No, no,
perquè hi ha corrents
que defensen
que l'arquitectura
ja ara van de la mà
i n'hi ha corrents
que diuen
que no.
Clar,
amb el tema
del modernisme
hi ha un exemple
claríssim.
Per exemple,
el Palau de la Música
de Barcelona,
que és una de les obres
claus,
per dir-ho d'alguna manera,
del modernisme català,
podem dir que està feta
per un arquitecte,
no?
Que és Domènech i Montaner.
Però m'estàs dient
que no hi ha escultura
allí?
Evidentment que també n'hi ha.
I van intervindre
el Miquel Blay,
Pau Gargallo,
i a Catalunya triomfava.
És a dir,
és com si fos una obra
que toca
diferents disciplines,
no la pots enquadrar
només
amb una disciplina.
Bueno,
és el mateix que hem dit
del mausoleu
ja amb el primer
Domènech i Montaner,
també va tindre
les col·laboracions
de museistes,
d'escultors,
vull dir que no és...
I aquí a Tarragona
potser el que també
se cita
és el Carles Mani,
que va ser...
que anava...
un escultor
que anava contracorrent,
perquè tenia
un estil propi
i tenia
una expressió
molt personal.
Potser seria
una mica difícil
dir que aquest senyor
era modernista,
però sí estava
a l'etapa modernista.
És el que han dit abans.
La seva escultura
no té res a veure
amb les característiques
generals
de l'escultura
modernista.
Jo sempre dic
que quan comença
un moviment
ja acaba un altre.
Jo quan vaig fer
el documental
aquell Tarragona
també és modernista,
que es va editar
l'any 2011,
doncs dita del modernisme
surt la plaça
de Toros
i la Iglesia
Sant Pere del Serrat
i dels Ramon Sales.
En canvi,
després del 2012
una comissió tècnica
formada per quatre arquitectes,
el fill del Jujol
i jo mateix,
amb tot l'inventari,
que amb el llibre
també hi ha
les 55 referències
modernistes,
doncs en canvi
la comissió aquesta
vam dir que no,
que aquestes dos obres
del Ramon Sales
eren més aviat
eclèctiques
i historicistes
abans del modernisme.
On acaba
i on comença?
Jo també
no...
També dic
que tots els edificis
modernistes,
tots els que són
modernistes
de la ciutat de Tarragona
estan al llibre.
Però també dic
que tots els que estan
al llibre
no són modernistes
estrictament.
I per això també
vam fer la diferència
amb l'inventari aquest,
que per cert
anuncio
que a partir de Nadal
sortirà un altre llibre
de l'inventari
únic exclusivament,
la fotografia
i la fixa tècnica
pel qual aquesta comissió
vam dir
que era modernista.
Edifici per edifici, eh?
I llavors hi ha elements
d'edificis,
elements modernistes.
Per exemple,
la Càmera de Comerç
és un ausentista
100%,
però en canvi
la cúpula,
la punxa,
és modernista.
Aquest índex
que portes
amb totes les obres
a les peses,
això està inclòs
al llibre?
Està encartat
al llibre, no?
No, això es va fer després.
No, perquè està molt bé,
perquè és un índex
un omàstic
que permet
fer un seguiment situat.
Hi ha 360 entradas.
Sí, sí, sí, està molt...
Però vull dir
que és molt
el que deia ara la Verònica,
és molt difícil
quan un escultor
ja és potser
més novosentista
que d'això,
com per exemple
una altra cosa
que encara no hem tocat
però també surt al llibre,
encara que sigui,
hem dit tot com una pinzallada,
com un tas,
és el tema
del disseny gràfic.
Esclar,
que amb el cartelisme
de l'època aquella,
i aquí tenim la figura
del Francisco de Sidón
que vaig viure a Tarraón
des de l'any 1907 al 1924
que va ser dibuixant,
pintor, cartelista,
il·lustrador de revistes
i també de llibres
i també d'exlibris.
Que també surten,
aquí també heu fet una tria,
no?
Sí, aquí també hem fet
una tria del disseny gràfic
que era una de les disciplines
fortes,
per dir-ho d'alguna manera
del modernisme.
L'arquitectura evidentment
ho era,
però el cartellisme
segurament
si mireu
els cartells
que surten al llibre
n'hi ha algun
que el reconeixereu.
Clar,
i aquí estem parlant
només de Tarragona.
És a dir,
segurament hi ha moltíssima gent
que ha vist cartells modernistes,
sabrà o no
que són modernistes,
però són...
Jo veia...
De quin any és aquest cartell
de la Fiesta de Santa Tegla?
Fiesta de Santa Tegla?
I algun d'aquests
que és el 1910.
Em sembla que ho posa
aquí...
1910 és aquest.
Jo vaig fer un buidat,
vaig estar quasi un mes
no cada dia,
anant-hi
a l'arxiu històric,
allà amb l'Helena Virgili,
quan encara estaven
al carrer Major
i del Llegat Bebot,
del Llegat Bebot
vaig buidar 24 caixes
i dels 24 caixes
vaig treure
per dir-ho
quasi 200 documents.
Modernistes,
únicament d'això.
Clar,
no estem parlant
només de cartells.
cartells,
invitacions de boda,
invitacions de comunions,
cartells d'aquestos
de la Festa Major de Tarragona,
de la cosa...
Clar,
i no parlem d'això,
sinó també parlem
de tipografies de lletres,
de les portades dels llibres,
per exemple,
es feien de determinada manera...
Hi ha alguna tipografia
que sigui eminentment modernista
o totalment modernista
o una tipografia?
Sí, sí, sí.
Amb això,
inclús l'Helena Virgili
es va quedar sorpresa
i estava a dir,
escolta,
amb aquest material
es podria fer un llibre monogràfic
únic exclusivament d'això,
inclús aquesta col·lecció
que hi ha a la llibre de la Rambla,
hi ha al Nasti de Tarragona,
una col·lecció que hi ha
per tant, si jo sé, llibres,
doncs també es podria fer monogràficament.
I d'aquesta selecció
hi ha de les 200,
es van 30, 40,
es van escanejar
i digitalitzar
i d'aquestes,
bé, doncs aquí el llibre
surt en 8 o 10, no?
Verònica,
què t'ha portat a tu
el llibre a nivell
a nivell intel·lectual?
És a dir...
Clar, he pogut aprendre moltíssim.
Hi ha un canvi d'enfoc
global
de com ho tenies...
Home, m'ha donat l'oportunitat
d'un tema
que a mi m'agradava molt
poder investigar sobre el tema
i conèixer
moltes més coses
sobre el modernisme.
Clar, jo també,
quan parlava de modernisme
parlava bàsicament
d'arquitectura.
Sí que hi havia alguna cosa
que s'havia de...
Per exemple, a mi el cartellisme
m'agrada molt
perquè m'agrada a mi.
Llavors sí que sabia alguna cosa
però hi ha moltíssimes coses
que jo no sabia
i m'ha donat l'oportunitat
a través del treball
d'investigació
i de parlar amb la gent
i de tot això
de sabentar-me
de què era el modernisme,
quines disciplines tocava,
quines eren les característiques
de cada disciplina.
És a dir,
ha sigut un treball
realment agradable
perquè m'ha enriquit moltíssim
i m'ha donat
molts coneixements
que jo no tenia abans.
quan diu això
jo crec que s'hauria de fer
jo no em sap greu recordar
la importància que té avui dia
a nivell de Tarragona
la fundació privada
mutua catalana
pel recolzament,
per exemple,
aquí no tindríem òpera
si no hi hagués darrere
l'esponsorització d'ells.
i cada vegada
que vas a l'òpera
doncs,
te surt d'una manera singular
expressa
abans de començar
l'esdeveniment cultural
doncs d'això.
Llavors,
jo recordo jo
que a la tardor de 2012
quan l'editor
Manuel Rivera
i jo vam anar
a la fundació privada
per presentar aquest projecte
del modernisme a Tarragona
doncs clar,
parlàvem únicament
del tema
que jo pràcticament
doncs
he anat treballant
ja des de fa anys
com és el tema
de l'arquitectura.
Llavors,
amb aquesta entrevista
que es va atendre
tant el president
em marca
com el Ramon Marrugat
doncs el Ramon Marrugat
em va dir
escolta,
està molt bé
tot això dels edificis
però s'hauria de complementar.
Doncs aquesta complementació
ja dic,
parlo de la tardor de 2012
va trigar
pràcticament 3 anys
perquè és clar,
vull dir,
doncs llavors
vam entrar
en tots aquests temes
que portem parlant
aquest dematí
amb aquest programa mensual
de Tarragona Ràdio.
Per tant,
jo també estic content
perquè aquestes,
tal com deia ara la Verònica,
aquestes parts
que també són part
del patrimoni
de la ciutat
i en aquest cas
modernista
no s'acaba tot
amb el patrimoni
que jo respeto
i admiro
i l'altre dia
vaig estar
a la plaça
de l'UNESCO
doncs amb la Tarragona
romana
doncs
jo amb això
no discuteixo
que Tarragona
són patrimoni
gràcies al
tema romà.
Però també és evident
una altra cosa
que jo sé
que això que dirà
ara és una mica fort
que tu mires
les pedres romanes
mil·lenàries
i t'ho tenen
que explicar
i aquest és el mèrit
de Tarragona
de posar
amb la història viva
amb la
Tarraco viva
i tot això
però des del punt
de vista visual
és molt més agraït
al modernisme
quan veus un edifici
i veus
el Palau de la Música
Catalana
o veus aquí
a la Casa Sales
que ara
tot just
ja farà quasi
potser 20 dies
o un mes
que ja han tret
tota la vestida
i ha quedat guapa
guapa
doncs és molt més
agradable veure
uns medallons
uns forjats
uns esgrafiats
una sèrie d'elements
decoratius
i artístics
però escoltem
ara amb el 3D
pot haver també
l'espera romana
però és més fantasia
perquè hi ha
aquestes aplicacions
vull dir
aquestes aplicacions
tecnològiques
modernes
que et permet això
i fer aquestes
aquestes
representacions
virtuals
i tal com era
ja està bé
però bueno
però bueno
vull dir
aquí estem
i cada vegada més
jo també estic content
que la ciutat
cada vegada sap
que té
aquesta
aquesta part patrimonial
que estava bastant
oblidada
ignorada
per la ciutat
i bueno
i això
estem en aquesta lluita
del picapedre
de dignificar
el modernisme
de la ciutat
deixa'm dir un nom
donar-la a conèixer
sí
el del Xema Morera
el company fotoperiodista
que ha fet també
una gran feina
ha fet unes fotos
molt boniques
és un llibre
com dèiem
molt visual
és a dir
molt visual
també
també molt visual
bé
clar
el Xema també va haver
de fer les seves rutes
per fer les fotos
als edificis
clar
després
hi ha una complicació
que nosaltres no tenim en compte
però clar
evidentment
el fotògraf sí la té
que és que vas per exemple
al matí
a fer una foto
per exemple
a la casa sales
i en què inumini a ombra
i llavors no val
i has de tornar
per la tarda
o ja has de tornar
en una hora
en què t'encaixi
per dir-ho d'alguna manera
és a dir
que el Xema
també ha tingut
la seva feina llarga
ja té un apartat
doncs
de situació
de moltes dades
referent a cadascuna
d'aquestes cases
que apareixen al llibre
com ara aquí
està veient
en casa Josep Roig
anyó
clar
aquest llibre
també pot servir
a veure
sé que és una mica
cruixut
com per portar-lo
al bolso
però si vols
fer una ruta
modernista
doncs evidentment
aquí també tens el plànol
te situa
on estan els edificis
i si pots anar
si vols
edifici per edifici
i llegint-te les característiques
i veient-les allí mateix
carà mira
estic veient per exemple
la retxa de les finestres
de la Casa dels Canonges
que és un ferro forjat
molt treballat
clar
potser hi ha coses
que tu no les veus
si passes per allà davant
però en canvi
si hi ha algú
que t'està explicant
fixa't en això
fixa't en allò
doncs llavors
sí pots veure
cada un dels elements
modernistes
d'aquests edificis
que comentava el Josep Maria
és un motiu
d'inspiració 100%
jo dies enrere
ja espero que aquest any
perquè això jo vaig intentar
fa dos anys
vaig estar a l'escola
d'art de la Diputació
aquí a la carretera
de Lleida
perquè també m'han dit
alguns jollers
que potser
entre cometes
estan farts
de fer penjois
si amb les ànfores
i coses romanes
doncs bueno
doncs jo ara vull anar
ja amb la gent
que fa jolleria
i també els que fan
disseny grafic
perquè no
doncs
a passar el documental
o parlar del modernisme
perquè sigui un motiu
d'inspiració
perquè vull dir
doncs
ja dic
si et comences a mirar
aquí mateix
aquí darrere
el quim de Sant Rafel
aquestes torretes que hi ha
la xenefa
medallons
elements vegetals
florals
cúpules
una sèrie de coses
que vull dir
doncs
que són motius
d'inspiració
creativa
doncs avui parlant
també d'aquesta creativitat
del modernisme
però també amb altres disciplines
doncs la pintura
el disseny gràfic
home aquí també
no en tinc gaires noms
però n'hi ha uns quants
em ve al cap l'Opiso
per exemple
sí
clar
el que passa és que és això
vull dir
l'Opiso
és més conegut
diguéssim
per dibuixar
que també ho pots incloure
dintre del disseny gràfic
però bueno
l'Opiso també hi ha autors
que diuen que sí
hi ha autors que diuen que no
ens encaixa per dates
i per tant està aquí
després ja quedau
que decideixi
entre d'altres
sé que n'hi ha molts més
avui doncs parlant d'aquest llibre
Tarragona
el modernisme a Tarragona
avui doncs
amb la Jure Maria Boqueres
com sempre autor
amb la Brunyca Tapies
també doncs
que hi ha pres part
en aquest llibre
com també el company
fotoperadista
el Xema Morera
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
i bones
es veiem ja
el primer programa
a veure serà
sempre és el film
el primer divendres
de cada mes
doncs serà en ple
entre Cap d'Any
i Reis
abans de Reis
doncs mira
podem també recomanar
novament el llibre
com a regal
per portar-nos el rei
sí senyor
gràcies
que vagi molt bé
molt bon dia
Sunturrin
upa
Per
com que
hi ha
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a