Un destí per aquest estiu.
El 30 d'agost, acompanyant-se a Descobrir Sicília en grup
per només 1.255 euros, taxes no incloses.
Recorda que el trasllat a l'aeroport des de Tarragona és gratuït.
Informació i reserves al 937 484 330 o promoviatges.cat.
Promoviatges. Sempre amb tu.
Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Un minut i arribarem al punt horari de les 10 del matí, menys 20 minuts.
És a dir, que tenim aquests 20 minuts que ens separen des d'ara
i fins al punt horari de les 10 del matí
per encetar una nova edició de l'espai Estiuejant
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
i el 96.7 de la freqüència modulada a les 3 W, Tarragona Ràdio.cat.
També ens podeu escoltar a través de la TDT, de la Televisió Digital Terrestre
i de les vostres aplicacions mòbils des de qualsevol lloc del món.
Continuem la nostra aventura estiuenca, aquests viatges.
Anem a fer de turista, anem a conèixer diverses zones
de la geografia catalana, de la geografia espanyola
i també, per què no dir-ho, de la geografia mundial, d'Europa o de fora.
La setmana passada fins i tot anàvem cap a Colòmbia.
Avui ens quedarem una miqueta més a prop,
anirem cap a Nogales, a la província de Badajoz,
entre d'altres zones.
Saludem l'Àngel González. Àngel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a la secció de l'Estiuejant.
No sé si la zona dona molt per anar a fer el turista o no, Àngel.
És una zona turística?
Bé, bé, turística no és, però, bueno, turística familiar,
de les famílies que retornen o que han vingut aquí d'emigrants
i tornen allà, doncs sí.
Suposo que cada racó i cada indret té, evidentment,
les seves coses boniques per visitar i els seus indrets emblemàtics,
que el fan també especial.
Quina relació hi tens tu amb Nogales?
Perquè ens centrarem molt en aquest municipi,
de gairebé 700 habitants ara mateix, més o menys?
Més o menys, sí. Ni que a l'estiu s'omple més,
però sí, sí, més o menys seria per aquí.
Deia, quina relació et lliga tu amb Nogales, Àngel?
Soc fil natiu d'allà, ni que per les raules que tothom ja hi sap,
vam vindre cap aquí des que tenia 4 anys,
però soc fil d'allà, tinc la meva casa, tinc les famílies allà,
tinc cosins, tiets, i llavors, clar, aquesta és la relació
i l'enllaç que jo tinc allà.
I suposo que com moltes altres famílies de la zona,
doncs suposo que vau decidir, o en aquells moments no,
devien decidir venir cap aquí a buscar feina, no?
És aquest el motiu que després, bueno, arribes aquí,
ja quedes aquí i això és la teua vida i estàs aquí.
Sí, evidentment, primer va vindre mon pare,
va morir aquí en un accident en la construcció del port,
dels silos aquells que hi ha allà, grans dels magazines aquells d'Ategrà,
i, bueno, ja ma mare es va quedar aquí,
i nosaltres també, i, bueno, la nostra vida és aquí,
però la família està al poble,
i, bueno, vam mantenir aquesta relació
i que als estius, pues, la mama ens enviava,
mon germà i a mi, que són dos,
cap allà, estiu i allà, no?
És a dir, que hi anàveu a passar les, entre cometes,
les vacances d'estiu, no?
O almenys aquest període.
És a dir, que cor dividit, no?
Suposo, entre aquí i allà.
Sí, sí.
Tot i que, evidentment, aquí, no?
Tens moltes, moltes, també moltes vivències
i moltes experiències, però, clar, l'origen és allà.
Sí, no, i la meva família, la meva família,
també, a poc a poc, s'anen venint cap aquí
i després, clar, quan ja ets més grans,
doncs dius, escolta'm, ets d'aquí, no?
Ni que allà, doncs jo tinc una casa
i els meus fills han anat cap allà,
però ja no, ja no, ja no.
Ja és diferent.
Àngels, si t'hagués de demanar
un dels primers records que tens sobre el poble,
de la zona, amb quina...
Què et ve al cap?
Allò, el primer record que et ve al cap
quan et diuen Nogales, a Badajoz.
A mi, particularment, ve la festa,
la festa del poble, i el castell.
Tenim un castell que és molt maco
i la festa, la festa del poble que...
Per quan s'organitza la festa?
És el dia 10 de juliol, que és Sant Cristòfol.
És a dir, que ho celebreu per aquest sant,
per aquesta nomàstica, per Sant Cristòfol.
Aquest és el patró del poble
i el celebra allà.
I allò, el primer que ve és el castell,
la festa, la pujada del castell,
que és a dalt d'un turomet,
i l'ermita, i el riu,
i anar a buscar granotes,
i coses d'aquestes, sí.
Després ja en parlarem també
d'una mica del patrimoni monumental,
com ens comentes ara amb aquest castell, per exemple,
però abans sí que m'agradaria
que ubiquéssim on està exactament Nogales.
Per exemple, si viatgéssim des de Tarragona,
quina seria més o menys la manera d'arribar?
No ho dic perquè els oients també facin la idea
d'on està ubicat, no?
Que el teníem a Badajoz, a Extremadura, evidentment,
però on estaria ubicat Nogales, exactament?
Bueno, des de Tarragona ens parlaríem
de 1.100 quilòmetres,
vull dir, una bona tiradeta.
Això són unes quantes hores amb cotxe, eh?
Sí, sí, sí, és quasi, quasi, quasi a tocar París,
imagina't, eh?
Què seria?
I anàvem amb cotxe?
9 hores, aproximadament, o una mica més?
Bueno, i si vas tranquil·lament,
si vas tranquil·lament, 12 hores no t'has quitat ningú, eh?
Però 9 hores es pot fer tranquil·lament.
No, no, jo, aproximadament, eh?
Ara sí, eh?
Ara sí, amb les carreteres que hi ha, ara sí, eh?
Sí, unes 10 hores de mitjana, no?, més o menys, per exemple.
Amb les carreteres que hi ha, ara sí, eh?
Bé, tenim diverses alternatives, no?
Baixem d'aquí, a l'autopista, fins a València,
a València agafes la que va cap a Madrid,
a Madrid amb motilla de palancar, més o menys,
a aquella alçada, trenques cap a Ciutat Real,
i de Ciutat Real passes per Don Benito, ja, i tot això, no?
Arrera del Duc, el poble de la famosa Carmen Sevilla,
passes per allà al mig, i tot això.
O bé, tires cap a Saragossa, Saragossa-Madrid,
Madrid-Talavera de la Reina,
i ja cap a la Nacional 5,
que és la que va cap a Lisboa,
i tires fins a Mèrida,
i a Mèrida ja te desvies cap a Almendralejo,
Tierra de Barros,
que és on està ubicada el poble aquest,
en Tierra de Barros.
Has de passar per Almendralejo,
per Mèrida,
vull dir que no arribes a Badajoz.
Tierra de Barros, que seria la comarca,
el districte o com a Mèrida?
Seria la comarca, no?
La comarca.
Sí, que la capital o la cabeza de partido,
que le dicen ellos,
es Almendralejo.
Molt bé, pertany.
Així que,
Nogales pertanyeria, no?
A la comarca de Tierra de Barros.
Sí, sí.
Ja tenim el poble ubicat.
Com el descriuries,
així com una visió global?
Com és el paisatge,
Àngel,
de la zona?
Com són les cases?
Tots són cases petites,
evidentment,
perquè és un poble antic,
molt antic,
són cases petites.
Les cases aquelles típiques baixes,
baixes,
blanques,
totes blanques,
perquè fa molta,
molta calor.
Ara aquests dies,
el tiet m'està dient
que està pensant en venir-se,
que està allà de vacances.
I aquí ens queixem de la calor,
no?
Clar,
perquè allà,
suposo que la temperatura
ha de ser més seca,
fins i tot.
40 graus,
no sé si els treu ningú,
allà,
a partir de les 10 del matí
no hi ha ningú al carrer
fins al vespre.
Passaria una mica
com el que ens explicàvem
la setmana passada
també amb aquesta mateixa secció
mandalusia,
que la gent comença a sortir
o comença a veure moviment
pel carrer
o gent prenent la fresca
o gent prenent alguna cosa
a partir de les 8,
dos quarts de 9 de la nit,
no?
És així,
és que no es pot aguantar,
és massa calor.
Les cases són de parets
molt amples
perquè així no passa
ni la calor ni el fred.
És que és extremadura
i la paraula t'ho diu,
extremadura,
extremos,
molt de fred a l'hivern,
molta calor a l'estiu.
I el poble
està situat
en una falda
d'una muntanya,
diguéssim,
pujant cap al castell.
Molt bé.
Llavors,
parta des de baix,
puja,
són tots camps,
no hi ha indústria,
tot aixecrícula.
agrícola...
Seria tot el sector primari,
no?
Primari, sí, sí.
D'això hi viu la gent,
imagino,
el poble,
no?
Encara,
de l'agricultura.
Sí,
sí,
no,
és tot de l'agricultura
i de la ganaderia,
de la ramaderia
i no hi ha res més.
Algun producte
que es conrei
o que es faci
a la zona?
Bé,
de tot hi ha,
però diguéssim,
el gra...
El gra sí que és el més...
És el més important,
no?
Però bueno,
hi ha vi i...
Encara es produeix
també aquell dibuix
dels pobles,
de les senyores
o els senyors
després de sopar
sortint a la fresca
amb la cadira,
fent comunitat,
fent carrer
o no?
Jo crec que això
no morirà mai allà.
Sí?
Ho dic per això,
perquè molts pobles
encara hi ha aquesta mena
de postal,
no?
L'any passat que vam estar
encara,
encara,
i jo ja tinc una edat
i ma mare té més,
doncs encara,
encara veus
que estan allà
la gent
assentada al carrer,
xerrant,
però això,
a partir de les 9 del vespre,
potser són les 3 de la matinada
o les 2 de la matinada,
però estan allà
a la fresca,
és que és l'únic moment.
I aquesta tradició encara,
o tradició,
costum,
o el que sigui,
es manté,
es manté via.
I la gent jove del poble,
Àngel,
està,
normalment ha d'emigrar
per buscar-se la vida
o no?
O poden quedar,
o poden continuar allà,
diguéssim?
Jo crec que això
ara ja s'ha parat,
no?
Ara ja,
també és el que passa
que també,
diguéssim,
com és molt famós
el pernil,
no?
i els embotits i tal,
doncs hi ha mataderos,
no?
I llavors la gent treballa
per allà en alguns mataderos.
Al cap,
la gent ja no surt tant.
Tenim molt a prop
Mèrida i Almendralejo,
que són ciutats molt grans.
Tenim a 40 quilòmetres Badajoz.
o sigui que potser marxen a ciutat,
no?
Però a ciutats més pròximes,
vols dir?
Sí, sí,
no,
no,
hi ha tanta migració fora
de la comunitat,
ja no existeix.
I la gent s'ho passa bé,
i a més amb els cotxes que tenen,
pensa que Sevilla està a dues hores,
també,
o sigui que...
Clar,
relativament tens nuclis de població
importants a prop.
A prop, sí.
És a dir que no és una cosa
que estigui massa...
A més jo el gent se'n va a treballar,
com el que va a Barcelona
i ve aquí a Tarragona,
no?
Doncs és igual, sí.
Ens parlaves abans d'un castell
que és així com un dels monuments
importants de la zona.
Com és aquest castell, Àngel?
Com el recordes tu?
És una...
Si tots tenim una idea
del que és un castell,
que és una torre d'homenatge,
és una torre central,
diguéssim,
una torre central allà al mig,
rodejat per unes almenes
i ja està,
i no té més.
I, bueno,
és bastant alt,
el que passa que té diferents sales
i el tenen ben preparat.
És visitable, sí,
a nivell turístic?
Sí, sí,
el tenen preparat per visitar-ho
turísticament,
tenen una sala audiovisual
a l'entrada
que t'ho expliquen bé tot,
des d'allà es veu tota la comarca
i com que és una comarca
que sí que té plans,
té valls i té turomets,
en cada turomet hi ha
un castell,
castell de Fèria,
de Salvaleón,
i llavors se van veient
tots aquests castells.
Suposo que funcionarien,
no?,
com a castells de defensa,
fins i tot,
o, vaja,
no ho sé,
per la ubicació,
com a torres de vigilància,
pensen que estem molt a prop de la frontera
en Portugal, eh?
Clar,
i amb l'orografia que hi ha
d'aquestes valls i aquests turons,
no ho feien,
suposo que,
perfecte per ubicar-hi
aquestes torres de vigilància.
Tenim molt a prop
Olivença,
que és,
Olivença,
parla en portuguès,
inclús,
perquè és justament
la línia, no?
El Guadiana passa molt a prop
i és la línia divisòria
entre Badajoz i,
o sigui,
entre Espanya i Portugal,
i estem molt a prop,
estem molt a prop.
Jo abans et preguntava també
pel tema del turisme,
no sé si el tema,
per exemple,
del turisme rural
està prenent embranzida
a la zona
o encara és un punt
d'aquells
no tan massificats
o més verge
a nivell turístic.
No,
tu penses que
és el que jo penso,
jo penso que aquesta gent
no té aquestes iniciatives,
no?
Aquesta gent
li falta aquesta empenta,
no?
Aquestes coses
que tenim aquí,
no?
D'habilitar
aquelles cases rurals,
fins i tot reconvertir
cases que potser
no estan ocupades.
Aquesta habilitat
els falta, no?
Perquè la comarca
dona molt joc,
dona molt joc.
Hi ha rius,
hi ha pantans,
hi ha bona pesca,
hi ha cavalls,
hi ha coses,
moltes coses
a fer boniques,
però no tenen
aquesta empenta
ni privada
ni pública
de tirar tot això
al davant.
I fins i tot
ells pensen
que no els cal,
potser,
no?
No, no,
que els generarà...
Ells viuen així
i molt tranquil·les
i jo crec que
té molt de joc.
A vegades és aquella...
que tenim Mèrida
també molt a prop
i Mèrida sí
que és important
turísticament.
Mèrida sí.
Sí, sí,
també pel seu conjunt
patrimonial,
històric,
és...
No és visitable.
Jo penso
que ells deuen pensar
i està Mèrida
pel turisme.
Sí,
o pot ser
que hi ha por
fins i tot
a que es massifiqui
i a que la zona
perdi el seu encant
també amb l'arribada
de turistes,
però...
No, no, no,
jo crec que no,
que és que ells
no tenen aquesta empenta.
Els hi fa por,
els hi fa por.
directament els hi fa por
i ja pensen
que tenen Mèrida a prop
que recull
tot el que seria
l'àmbit turístic
i que ja...
Però que jo
crec que hi ha
molt de jocs.
El que sí que és cert
és que podem acostar-nos
per la zona
i alguna...
Suposo que algun lloc
hi trobaríem
per fer-hi estada
i visitar
tota aquella zona,
ja no només Nogales
sinó la comarca,
no?
Sí,
de Barros.
Sí, hombre,
a prop tens un poble
de 3 o 4 quilòmetres
que és Llu,
Santa Marta,
que ja és un poble gran,
que sí que ja
hi ha hotels,
hi ha residència
per estar allà,
apartaments i tal,
restaurant,
es menja molt bé
en tota la zona.
A nivell gastronòmic
què ens recomanes?
Ara dèiem el pernil,
per exemple,
que és com a molt típic,
no?
També d'Extremadura
i de la zona.
Però hi ha algun plat,
alguna altra cosa
que si anem,
no hem de deixar de provar,
Àngel,
que no ens podem perdre?
Picadillo de carn,
tot el que comporta
l'entorn del porc
és boníssim, no?
calderetes,
coses així, no?
la carn és boníssima,
la carn és boníssima,
el peix,
bueno,
no tenim de peix
més de dintre i de fora,
no?
bàsicament,
no seria a l'hora,
no?
Però el porc allà
és el rei
i és la carn del porc
que és la que mana,
no?
A més,
la manera de preparar-ho,
no?
Sí, sí,
sí,
preparacions sense pressa
i amb tot el temps del món,
no?
que la carn sembla que té un altre,
pren com un altre gust
i un altre caire,
no?
Sí, sí,
i els veïns,
gairebé,
quasi tots els veïns
tenen un trosset de terra,
un pati o un corral,
que li diuen ells,
corral,
i allà tenen
un perill de porcs
i arriba l'any,
arriba el desembre,
fan la matança
i tenen la carn
i el pernil
i ho tenen tot per l'any,
no?
I estan menjant per allà,
sota les figueres,
perquè figueres hi ha moltes,
menjen figues,
menjen la bellota,
menjen de tot,
perquè hi ha de tot això,
ja sí que hi ha,
de bellota i de figues
hi ha molt.
Àngel,
fa molt que no has tornat
per la zona,
quan s'ha dit l'últim cop
que hi has estat al poble?
No, no, l'any passat.
L'any passat?
L'any passat, sí,
l'any passat.
Tenim casa allà.
I aneu tornant, no?
Suposo.
Sí, tenim una casa
i sobretot perquè
vagi ma mare.
Ara ma mare està una miqueta delicada
i no anirà enguany.
Enguany no anirem.
Però de seguida que es recuperi,
si es recupera,
ella se'n va allà
i fa mesos
i nosaltres anem.
Quan hi aneu,
i això potser ho notarà més
la teva mare que tu,
però tu suposo que també,
detecteu un canvi significatiu
important de quan hi anàveu
fa uns anys o no?
La cosa ha canviat tant
a nivell de paisatge,
a nivell de persones,
a nivell de manera de viure...
El paisatge no ha canviat gaire.
No.
Perquè sempre són
els mateixos conreus.
Això es diguéssim
que es conserva, eh?
Això sí.
Molt bé.
ve una mica
a l'entrada del poble
s'ha anat fent
una mica més gran,
allà hi havia uns terrenys
que eren del meu avi
i el meu tiet
se'ls va quedar
i tal
i ho van parcel·lar
i han fet unes quantes cases,
però no gaires.
Però aquí ha canviat
una mica
l'entrada del poble.
Després,
la gent també ha canviat
una mica,
ja no és tan...
Arribaves allà
i arribava el de fora
i t'animaven
una mica més...
Això és curiós
perquè ens ho comenten
des de moltes zones,
que sembla que s'està perdent
aquesta originalitat,
aquesta...
No es pot generalitzar,
mai,
però aquesta mena
d'hospitalitat
fins i tot
en algun punt,
en algun sentit.
Perquè a mi em sembla
que s'ha globalitzat tot ja.
Ja som tots iguals.
Abans hi havia
una petita diferència,
no?
Tu arribaves al poble
sense menys preu
per ningú, eh?
No, no,
evidentment no es pot generalitzar
i continuarà.
Però tu arribaves allà,
venies de la capital,
venies de Catalunya,
venies com el que
venia amb més diners
que ells i no,
i te miraven
d'una altra manera.
Ara ja tothom és igual,
tot està globalitzat,
que a mi m'encanta,
perquè així
tots són iguals.
I aquesta mena
d'hospitalitzat
s'ha perdut.
S'ha perdut.
Sí que és cert
que es mantenen
però les tradicions,
no?
O almenys algunes tradicions,
com ara tu ens parlaves
de la festa...
La festa es manté
i...
El que sí és cert
que nosaltres
arribem allà,
a la casa,
la casa està buida,
avises
amb una veïna i tal,
i quan arribes
te la trobes neta,
te l'han netallat.
Te l'han netallat,
inclús si havia de pintar
alguna cosa
te l'han pintat.
I el primer...
El primer...
El primer pastel,
el primer pollastre,
el primer...
La primera...
La primera...
Tomàques i tal,
te les deixen allà.
Però ja està.
Després ja està.
Som molt amics,
ens veiem i tal.
No, no,
però ja és un signe
també de...
Exacte,
de tradició.
És una tradició.
Això...
I de deferència, no?
Uns quants que viuen allà al costat
ho fan.
I...
I les tradicions del poble?
Sí, sí, sí.
Tenim dos festes,
una que és la que t'he dit,
la de Sant Cristòfol,
pel 10 de juliol.
Pel 10 de juliol.
I després fan,
allà cap a la verge d'agost,
fan la de l'emigrant.
Aquesta és nova,
aquesta és de nova implantació,
perquè clar,
hi havia molta gent
que no podia,
sobretot bascos,
perquè hi ha molts emigrants
que estan a Bilbao
i per aquí.
Seria una mena de festa,
homenatge a la gent
que per aquests motius
vau haver de marxar
i que ara de quan en quan
aneu tornant?
Aquesta se va fer així,
sí, se va fer així.
Fa, diguéssim,
20 anys se va fer així,
però la de Sant Cristòfol
és...
de temps ancestrals,
de tota la vida, no?
I la de l'emigrant,
que li diuen
que és cap a la verge d'agost,
la van fer per això,
perquè hi havia gent
que no podia venir,
perquè tothom no tenia vacances
al juliol.
La majoria de la gent
del País Basc
fa vacances
a l'agost
i aquesta gent
doncs van decidir
juntament a l'alcalde
de muntar una altra festa
per a l'emigrant
en aquestes dades.
El juliol i l'agost
teniu les festes,
hem conegut les tradicions,
la cultura,
el paisatge,
la manera de viure
encara d'aquests pobles,
en aquest cas de Nogales,
a Badajoz,
amb aquests prop de 700 habitants
a la província de Badajoz,
com dèiem.
Àngel,
abans d'acabar,
si ens desplacem cap a la comarca,
ja que hi som,
quin altre poble
no ens podem perdre
o hem de visitar
de la zona?
Evidentment,
Mèrida,
Almendralejo,
Olimenza,
Olimenza,
Jerez de los Caballeros,
el poble de las Torres,
justament la carretera
que va des de Nogales
a Jerez de los Caballeros,
per allà al darrere
hi havia una finca,
encara no me'n recordo el nom,
era propietat del Miquel Bosé,
ja tenia un restaurant exclusiu
i allà han estat
tots aquests amics del Miquel Bosé,
des de l'Alejandro Sanz
i tots aquests,
Déu-n'hi-do,
sí,
sí,
exclusiu,
exclusiu per ells,
no?
Tenia inclús una petita
tentadera de toros
que diuen
i un restaurant
molt exclusiu
per ells,
el Miquel Bosé,
i llavors
és anar cap a
Jerez de los Caballeros
que és bonic,
és molt maco
que el poble,
molt maco.
Molt bé,
doncs Olivenza,
Mèrida,
el Miquel Alejo,
Jerez de los Caballeros
i Nogales,
evidentment,
que és el poble
que avui ens ha portat
a parlar amb l'Àngel González,
aquí li agraïm moltíssim
que avui hagi vingut
a compartir
aquesta estoneta de ràdio
amb nosaltres,
Àngel,
en quan deies
que potser no,
però en breu
quan pugueu
i teniu previst tornar,
no?
Sí,
sí,
ara acabo de parlar
amb una cosina meva
que li he dit
que venia cap aquí
i m'ha dit
que no vens?
Ja farem un foradet
i vindrem.
I és de Badajoz,
Badajoz també
és molt bonica,
l'han restaurat molt
i també s'hauria d'anar a veure.
Badajoz sí que és turístic.
Sí,
finalment ens escolten
des d'allà,
la teva família,
ni que sigui amb el podcast,
doncs els enviem també
una forta abraçada
i una salutació
des d'aquí.
Àngel González,
moltíssimes gràcies,
ha estat un plaer
compartir amb tu
aquesta estoneta de ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres
per deixar-me explicar
d'on vinc i d'on soc
ni que evidentment
Tarragona
per a mi ara
és molt més important
que qualsevol altre lloc.
Amb Àngel González
hem conegut avui
Nogales a Badajoz.
Ara pocs minuts
i arribem a les 10
en punt del matí.
Pocs segons.
Fins ara.