Fins demà!
Fins demà!
Doncs comencem la tertúlia d'actualitat, tertúlia en aquesta jornada que compartim amb tres advocats.
Ens acompanyem primer l'Anna Bozadongo. Anna, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda i bon any, que no ens veiem des de l'any passat.
Bon any.
Que ja pràcticament tenim el gen i colla avall, però no sé qui hem vist.
Igual que amb el Javier Escudet, el Javier, bon dia.
Molta cuesta d'anero que dient, eh?
I rebaixes.
Bon dia a tots.
I amb en Toni Vives, en Toni, bon dia.
Bon dia. Ja l'han passat, estem ja a la Candelera. Bon any.
I ara ho recordàvem, diu, quan la Candelera riu, l'hivern és viu, quan la Candelera plora, l'hivern és fora.
Esperem, aquest cap de setmana anuncien ventades, pluja, fred, per tant, l'hivern encara és viu.
Avui 12 graus, eh? No és massa normal, això, 12 graus de temperatura. Fa calor, eh? De fet, està el tema calent, eh?
De tot arreu està calent.
Moltes tardes.
Mira qui veiem.
Des de dalt fins baix. Ara a la tele estem veient el senyor Pujol, eh?
Sí, sí.
Declarant el jutjat de...
M'ha agradat molt això que has dit el senyor Pujol, perquè abans era molt honorable, senyor Pujol.
L'hi hem apeat.
I ara ja és senyor Pujol.
Senyor Pujol, senyor Pujol.
Bé, ahir ens sorprenien a les set del matí amb aquesta operació, aquesta macrooperació policial,
coordinant l'agència tributària, amb policia de França, amb Guàrdia Civil, amb Mossos d'Esquadra,
a l'epicentre del passeig més concorregut de la ciutat, a la Rama Nova, cantonada, que es reunió,
que no sé si vol passar per allà, però vaja, va haver-hi molta expectació dels vianants que anaven per allà
i que es van quedar veient com transcurria aquesta operació.
Finalment, 35 detinguts, finalment, tot i que poden ser més encara, perquè això continua obert,
35 detinguts i aquesta trama de frau fiscal, d'estafa de frau fiscal, de compra-venta de cotxes,
tot i que també hi ha altres suposats delictes que estan sobre la taula.
Jo ara pensava, i ho comentàvem sobre el micròfon, de parlar de la complexitat que pot tenir una operació d'aquestes característiques,
perquè això va arrencar fa dos anys, això no és d'abans d'ahir.
Ho hem d'anar estirant el fil, m'imagino que la investigació d'un assumpte d'aquestes característiques té una complexitat enorme,
perquè és un tema totalment comptable, conflueixen diversos estats, diverses administracions tributàries,
i m'imagino que els que intenten defraudar, o aquests supòsits defraudadors,
s'emparen en aquesta complexitat de la norma per fer aquesta operació.
Jo m'imagino que el treball d'investigació ha sigut costós,
i m'imagino que serà costosa també la instrucció sumarial, perquè ara tot això s'ha de demostrar.
O sigui, que són delictes de complexitat important.
Jo hi he fet una reflexió, i és que, com que estem ja habitualment acostumats a que això passa aquí,
pot passar a qualsevol altra ciutat d'Espanya,
però molt repetitivament, i sobretot, el que és més preocupant amb administracions públiques,
amb seus d'administracions públiques,
jo he arribat a la conclusió que potser aviat ens trobarem que aquests registres
duraran cinc minuts perquè no hi haurà ni un paper dintre.
Perquè la gent que té coses a amagar,
aquesta gent no els hi troben perquè s'han confiat.
Ha passat sis anys, cinc anys, quatre anys, ningú els hi diu res,
es va fent la pilota grossa,
va agafant com si fos una cosa impuna, això és impossible.
Evidentment que es creuen dades, es busquen coses,
segur que al darrere de tot aquest despatx ja feia anys que anaven investigant,
la justícia és lenta, costa coordinar,
se va fer simultàniament el Perelló,
el Creixell, Torredembarra, Tarragona,
un munt de llocs, tot simultàniament.
Però em dóna la sensació que aquest cop d'efectivitat policial i de la justícia
perdrà efectivitat perquè estic convençut que la gent que té coses per amagar,
quan arribaran al seu despatx només trobaran...
El que va passar amb el registre que van fer al Pujol,
que tenia totes les dades de totes les operacions que havia fet al núvol,
amb un comandament que podia destruir tota la base de dades només,
apretant un botó.
Sí, i li van interceptar.
Li van interceptar, li van anul·lar la possibilitat.
Van entrar també al domicili de l'empresa informàtica
que havia preparat tot això.
Per tant, jo penso que això és molt...
Bé, amb els que ets delictes que intervenen en administracions públiques
sempre queda la documentació que presentes a l'administració pública.
Bé, allà hi haurà, però no seràs tan tonto de deixar els apunts...
Els delictes societaris, evidentment, que no trobaran res.
Trobaran el calendari penjat allí i s'ha acabat.
Jo penso que els que enganxen és perquè es confien, com diu el Xavier,
si no veiem el caso, encara el caso no és, no?
De fet, a l'Urdangarín, per què el van enganxar?
És que ho tenia tot escrit.
Vull dir, jo penso que hi ha una mena d'impunitat psicològica, no?
Que ells creuen que o que ho estan fent bé o que no els agafaran mai.
Bé, que té gent perquè aquest tipus de personatges són amorals, no tenen...
No, jo no penso que siguin amorals, jo penso que estan massa confiats...
Blindats, es pensen que estan blindats.
Amb la seva posició, pensen que no...
Però és una xapussa, allò del caso no és, és una xapussa.
Bueno, però te demostra que ell pensava que mai anirien a mirar-li.
Que mai anirien a mirar-li.
Són gent amorals, jo penso que no...
No, amorals i que estan damunt del bé i del mal.
Sí, perquè no tenen sentit ja del pudor ni de res.
I per tant, a mi no em tocaran.
No, no em tocaran, sí.
No sabeu-te com qui n'està hablando.
Psicològicament es troben impuns, impunes.
Sí, sí, no sabeu-te com qui n'està hablando.
Automàticament, aquí tothomament, a més a més, és parent de no ser aquí,
i ara ni el rei, ni l'ex-rei, ni l'ex-rei, és impune.
Escolta'm, el persegueixen quan va a un restaurant,
li pregunten no sé què, li presenten demandes a paternitat...
I espera't, no?
S'ha obert la veda, s'ha obert la veda.
Fa 30 anys, parlar de la família real no es podia parlar,
i ara es pot parlar de tot.
S'ha obert la veda per culpa d'ells, eh?
Perquè ells són els que s'han desprestigiat, sí.
Jo penso que ells són els que...
S'ha obert la veda, senzillament s'ha obert la veda per tothom.
Però si ells haguéssim mantingut un prestigi i una honorabilitat,
la gent no els hagués atacat.
Jo penso que aquesta gent s'ha obert la veda de la casa
per les fetxories que han fet.
Però va començar la filla, eh?
O la gent, vaja.
Una conducta modèlica, i no l'han tingut.
Això, inclús, traslladant-ho amb el senyor Pujol,
que tu l'anomenes així,
penso que un home públic
ha de tindre una vida ordenada,
però, a més a més, ha de ser modèlica
i ha de donar exemplaritat.
Com la dona del Fèser, no?
Quan això no es dona, encara que tu diguis,
bueno, sí, però jo no em volia saber res.
Per què?
Perquè tenia por.
Escolti, vostè ha de donar...
Perquè hi ha molta gent que s'ho passa malament.
Hi ha molta gent que els fan fora del pis.
Hi ha molta gent que no tenen una guardiola, eh?
o una vidriola a fora per si passen les coses, no?
Ara, també t'he de dir una cosa,
ara ens esquincem tots,
i hi ha molta gent que aplaudeix,
a més, amb un fervor una mica sospitós, no?
Qui, escolti, qui tira la primera pedra, eh?
Tant polítics com a persones jurídiques, com...
Com persones físiques del carrer.
El problema, i a més, ja no solament perquè hi ha gent que pateix,
sinó per la pedagogia que suposa per la ciutadania
un comportament ejemplar normal.
Jo et diria un comportament normal, de ciutadà normal.
Tampoc se'ls demana que siguin excel·lències d'això,
dins d'uns paràmetres de normalitat.
I aquesta gent, jo penso...
Per això jo penso que són amorals.
Aquesta gent no tenen consciència.
La família Pujol, que damunt surt la mare,
la veus desairada, com enfadada amb el...
Amb el món.
Amb el món, com si la responsabilitat la tinguessin els altres.
no, no, no, la responsabilitat és de vostè.
No, no, no, no, és vostè la que...
És de fer-se atacar, no?
Clar, no, no, no, no, eh?
Jo, de totes formes, he de dir que una cosa és el clan Pujol,
tota la nissaga de poder, que jo diria,
que aquí poden sortir el que sigui.
No ho sé, està per veure, està als jutjats,
ja farà la seva feina i ho veurem.
L'altre és el senyor Pujol.
El senyor Pujol, bé, tindrà que donar explicacions.
Estem ara en un procés judicial.
És evident que la tàctica d'un imputat i d'un acusat
ha de ser de defensa i, per tant,
ja veurem en què acaba tot això.
Però jo diria més.
No sé com acabarà,
perquè la prescripció amb els delictes aquells
de fa 30 anys,
doncs potser agafarem els 4 anys, 6 mesos i un dia últims, no?
I, a més a més,
per un delicte contra l'isenda pública.
Poca cosa més.
Això és el que jo crec, eh?
Altra cosa és l'acció de govern que aquest senyor ha fet
i tindríem que ser capaços,
i això crec que d'aquí unes dècades,
quan s'analisi històricament l'acció de mandat del senyor Pujol,
hem de fer dues diferenciacions.
Aquest senyor s'ha desprestigiat,
aquest senyor ha perdut l'honor, està claríssim.
Però l'acció de govern que ha fet, l'ha fet,
i els historiadors ens diran què ha fet
i penso que no té res a veure una cosa amb l'altra.
No ho podem barrejar, això.
És impossible no fer-ho.
A veure, jo crec que, evidentment,
que la història el jutjarà per el que va fer, no?
Però crec que una cosa és el procediment judicial,
l'altra és l'obligació que té ell
en aquesta ciutadania i en aquesta societat
que ha servit durant 30 anys,
i l'altra és la història, no?
I crec que en aquesta explicació que va donar ahir el jutjat,
per almenys per mi, és insuficient.
Tot això té que anar acompanyat en una demostració,
de dir, escolta, evidentment, si això és del meu pare,
doncs miri, aquí està la carta, i aquí està l'assiento
de la compta corrent d'Andorra,
i aquí està l'evolució de tot aquest saldo.
Mentre no digui tot això, jo crec que aquest home,
no dic des del punt de vista judicial,
sinó des del punt de vista de l'opinió pública,
està tot sota sospita,
perquè ens està fent combragar amb rodes de molí,
que d'un punt de vista judicial...
Ens està tractant de tontos,
està parlant d'una deixa, d'un llegat, d'una herència,
ara hi ha debat sobre els conceptes jurídics,
que, escolta, miri, això és tan simple com treure la carta
i ensenyar-la, si és que existeix aquesta carta,
que imagino que la deuria guardar...
I la carta no signada, eh?
No signada, va dir no signada.
Manuscrita.
Això és clar, clar, clar, això ha de sortir, no?
Això té que sortir, però encara que no estigui signada,
doncs tregui-la, després ja veurem la validesa d'aquesta carta,
si té validesa com a memòria testamentària o codicil,
ja ho veurem, però de moment tregui-la,
potser per convèncer l'opinió pública i la societat,
no és suficient amb una carta que encara no estigui signada.
Home, jo penso que hauria, des del punt de vista de defensa,
potser hauria sigut més fàcil,
és de dir que, miri,
remenant un armari que feia temps que no havia vist,
he trobat una capsa de sabates i hi havia allí,
doncs tot això.
En fotografia hi havia això, no?
I amb allò, va,
i la regularizo, però ho havia d'haver regularitzat
quan era regularitzable.
No després, quan algú, m'imagino,
que una trucada,
una trucada des de dins dels aparells de l'Estat,
pels contactes que aquest senyor tenia,
i deia, alerta, senyor Pujol,
no es preocupi, que és el Guàrdia Civil.
Ho va fer, ho va fer,
ho va fer quan ja havia regularitzat tota la fortuna
i quan el Mundo portava dos anys denunciant els fets,
o sigui, ja no podia, no podia...
Doncs algú li va dir,
algú li va dir,
ho havia negat per activar i per passivar.
No estiguis tranquil, no estiguis tranquil,
que és el Guàrdia Civil.
I llavors es va arreventar a tota pastilla.
Torno a la Guàrdia Civil i a Tarragona Ciutat.
S'han derivat, s'han derivat.
No, això la culpa la té la tele.
Sí, és que no s'han veient imatges en directe.
Què passarà amb aquests 35 detinguts?
Jo em pregunto.
Ara suposo que,
a Pujol, parlem amb el Tribunal Supersitut de Catalunya,
suposo que passaran a disposició judicial,
però aquí hi ha una investigació que ja...
Bueno, poden estar detinguts 72 hores, no?
A la caserna de la policia,
els hi prendran declaració
i a les 72 hores tenen que passar a disposició judicial
i llavors el jutge decretarà la llibertat
el seu ingrés a presó.
O la fiança.
O la fiança, en funció de la concurrencia o no
de les requisits que es demanen
per decretar la presó i la llibertat provisional.
O sigui, d'augment poden estar fins a 72 hores.
No és que es diguin 72 hores,
sinó fins a 72 hores detinguts.
Aquí, les mesures aquestes cautelars
que s'adopten
en el sentit de prestar-ne a fiança
o de presó incondicional,
simplement es tenen en compte
la possibilitat que aquesta persona
aludeixi l'acció de la justícia,
que aprofiti la seva sortida
i la seva llibertat
a fer efecte de poder destruir proves.
Això ho valorarà.
Si tenen totes les proves,
jo crec que serà molt aviat,
de totes formes per dir-ho,
perquè amb tantes capaços...
Jo crec que sortiran en llibertat.
La presó provisional és totalment restrictiva.
O sigui, no s'entén una presó provisional
tan prolongada com, per exemple,
el senyor Bárcenas,
tampoc tenia molt de sentit.
O sigui, el compliment de la pena anticipada
és una qüestió repugnant
des del punt de vista d'un estat de dret.
Tinten un senyor detingut allí,
privat de llibertat,
sense una sentència condenatòria,
tampoc té gaire raó.
Aquí també hi ha la gendarmeria francesa
i també, crec que a les instàncies
d'Euroget, de memòria,
aquest òrgan europeu de l'Unió Europea,
que també està a instàncies d'aquest òrgan.
Es fa la investigació.
No sé si es pot demanar l'extradició
com va això.
Bueno, avui llegia que pot ser que s'assumeixi
la competència d'aquest assumpto.
Perpinyà.
Clar, aquí és un conflicte ja de competències
que no s'ha de demanar.
De lloc.
Bueno, cal veure on s'ha comès el delicte.
El delicte.
Llavors, aquest seria el furt.
La jurisdicció competent.
De totes formes,
si fos Perpinyà,
les declaracions que es farien aquí
passarien totes cap allà
i llavors ja agafaria,
de totes formes,
ja aquest conveni europeu,
d'estradició europea o no,
d'en fi de...
Per tant,
Europa,
en aquest aspecte,
m'ha donat la sensació que...
Sí.
I per la...
En fi,
per l'administració
de la justícia
d'aquí a Espanya
és millor agafar tots aquests capsots,
posar-los dintre d'un camión
i cap allà, eh?
Cap a França.
Em sembla que els cotxes
venien de França, no?
D'Alemanya.
Ah, d'Alemanya.
Els compraven a Alemanya
i els venien a França.
Ah, d'acord.
O a altres països europeus.
Com de segona mà.
Com de segona mà,
eren vehicles noves.
Ellos jugaven amb la diferència de l'IVA
i clar, això és molt dolç, eh?
Tindre diners d'aquests
i després els has de justificar,
els has d'aflorar
i a més a més,
si era un despatx ja expert
en qüestions fiscals,
doncs, en fi, no?
Això és enginyeria fiscal, no?
Pura i dura.
Sí, sí.
20 milions d'euros.
Sí, sí.
No, res.
Tot aniria.
Ja en parlarem d'això,
de com passin a disposició judicial
i de com vagi evolucionant aquest cas,
que en fi que no és únic,
ahir també teníem un altre cas,
en aquest cas també de cometre frau
de 40 mil euros,
també de frau fiscal,
a l'àrdi públic,
un cas també d'una empresa fictícia,
a la Pobla de Manfomet,
també un altre cas.
Dos dies, dos casos en un mateix dia.
Avui tenim el conseller de Salut,
Boi Ruiz,
que vindrà a la tarda,
a parlar d'hemodinàmica de joc 23,
de l'obertura de 24 hores.
Ja ens van dir que obriria
la primera quincena de febrer,
les 24 hores,
però ara vindrà el conseller Boi Ruiz
avui per parlar amb els alcaldes
que tenen hospitals a tot terme,
per parlar amb directors territorials,
per parlar amb el sector
i explicar alguna cosa més.
Ho volem, esperem,
o alguna data concreta d'aquesta obertura
que està quantificada en un milió de temps.
Jo, amb aquest senyor,
que també és honorable,
que és conseller,
a més que preguntar-li,
perquè suposo que ve aquí
per restablir l'ordre social pertorbat,
és no que m'expliqui,
o no que ens expliqui els tarragonins,
que ja ha posat en marxa això,
sinó perquè, trons,
la van treure.
No teníem això aquí a Tarragona.
Que no tenim dret a morir aquí a Tarragona.
Hem de morir a la carretera de Tarragona a Barcelona.
Una vergonya.
Això és una vergonya.
que retallin el que tinguin que retallar.
Cotxes oficials, escoltes,
el que sigui.
Però aquí, a Tarragona,
Joan XXIII,
una capitaleta de província,
molt bé,
és una capital important,
amb un nucli de gent
que té dret a tindre...
Un àrea d'influència.
No, no, és que són les 7.
I no ha morit el calçat.
Sí, són les 7 de la tarda, eh?
Ho sento molt.
La posàvem en una ambulància i l'enviem.
Això, això, això, què és això?
Aquest senyor tindria que tindrà vergonya
d'entendre avui aquí.
Però per l'oblice,
aquest servei,
segons que va fer una carta
una diputada de Ciu,
em sembla, fa 15 dies.
Ara no ho recordo bé.
Però per l'oblice,
aquest servei ja no existia.
No és que l'hagin tret,
és que no ha existit mai.
Algú el va treure.
No, no, no,
Del tripartit, del tripartit.
Vale, molt bé.
Del tripartit ja no funcionava des d'abans.
I com és això?
Com és això?
Jo no ho entenc.
No entenc que un servei bàsic
d'aquestes característiques
no es mantingui.
I més,
quan el cos, home,
no sé si és un milió d'euros,
vaig llegir,
però comparat amb tot el que es gasten
en manudències,
aquest milió d'euros no serveix.
A més, el que deies tu,
l'àrea de Tarragona
és una àrea lo suficientment àmplia,
lo suficientment gran
i lo suficientment poblada
compartida en un servei
d'aquestes característiques.
Home, pensa que un senyor
de mora d'ebre,
quan li passa un...
Vé cap aquí.
Pot vindre cap aquí
o, si no, un helicòpter
i cap allà,
però que ho paguem una altra vegada.
Per tant, vull dir,
no és Tarragona,
és Tarragona
i tot el seu alrodador.
Això és una autèntica vergonya.
Això no pot ser.
No.
El conseller, en tot cas,
que es quedi sense remuneració
els mesos que siguin necessaris.
Però l'utris, Javier,
és que l'utris
és que es tingui
que morir una persona...
Farmacèutica, a més a més.
Per què passi això? Farmacèutica,
per què passi això?
Això es mora un altre,
es mori potser un de nosaltres
i no passa res.
Continua un any més.
Bueno, jo suposo
que no és perquè sigui farmacèutic ni no,
sinó perquè la família...
No, però el món sanitari.
El món sanitari.
No, jo penso que és perquè la família...
Però quan se n'han mort fins ara,
que per no assistència
els haurien d'enviar
i no se n'han enterat.
Ah, sí.
O que no n'hi ha tampoc,
no sé on,
si en definitiva.
L'utris és que es tingui
que arribar en aquestes situacions extremes
perquè la classe dirigent
o la classe política
o la classe governant
prengui consciència
de l'existència d'aquestes situacions,
quan això és una qüestió
bàsica
que haurien de ser conscients
d'aquesta mancança.
No, no, perdona, Anna.
Però és que aquest país
sempre ha estat així.
Mai hem tingut una cultura
de manteniment,
sempre hem tingut una cultura reparadora.
És a dir,
no posem les mesures,
no fem prevenció
i després plorem, no?
Ha mort aquest senyor
i ara tot...
Vinga.
Ara correm-hi.
Ara posem el semàfor,
aquell cruza,
que deia
tot el món sap
que és perillós,
però quan maten a algú
allò es posa en un semàfor.
Això és una vergonya.
Algú li hauria
que treurem
a aquest senyor
la targeta vermella
i dir que Tarragona
que està molt enfadada
amb això
i que no es tregui res més
que sigui essencial.
Però fa anys
que està enfadada
i fa anys
quan la van treure...
Que estem enfadats moltes coses.
Ara, per exemple,
l'estació de la Renfe.
L'estació de la Renfe
està així
des de fa 800 anys
i sembla que la classe política
hagi tingut una vena als ulls,
que no ens siguin conscients.
Quina, la d'aquí, Tarragona?
Home, jo l'altre dia
vaig baixar que no vaig...
No em diguis que la vas trobar
que estava bé?
Home, millor que m'enllonar.
Home, però es va fer
una primera actuació
de la façana.
Mira, a Mora d'Ebre
l'han pintat.
L'han pintat.
I això què és?
I a més a més
ja n'hi ha servei de res, de res.
Ara parlen,
l'hospitalet de l'infant,
que allò és un butxinxó
amb una...
Però a mi em sembla més greu
el de l'AVE,
tot i que no té solució.
Això sí que em sembla
greu, greu, greu.
Home.
Jo crec que és més greu
la de Rodalies.
La de Rodalies
és la segona estació de Catalunya
amb número de passatgers
i està totalment abandonada.
És un perill públic
agafar el tren
en direcció a Barcelona
posat dret a l'andana
del centre.
No, no.
I tu amb una cadira de rodes,
com hi vas?
No hi pots anar,
amb una maleta grossa.
No hi vas.
No hi vas.
Has de passar per fora.
No, no, que no pots anar.
Has de baixar per...
No, però et passen
pel pas de sobredoria.
Ja, ja.
Però això què és, això?
Ja.
No?
Estem a 2015, eh?
2015, per això et dic.
Però...
Reus han invertit
3 milions d'euros, no?,
per arreglar l'estació
i aquí se n'obliden.
Però això,
jo crec que se n'obliden per alguna cosa,
perquè aquí no hi ha...
no devem reclamar, no ho sé.
Perquè aquí n'hi ha ningú que cridi.
O cridi-ho, reclami i gestioni, no ho sé.
No, no, no.
I que digui, escolti,
això és impossible, eh?
Jo no puc ser l'alcalde
d'una ciutat així, eh?
Bueno, doncs has de dir-ho.
Has de dir-ho.
I si és necessari,
agafes una tenda de campanya
i et poses davant del ministeri que sigui
i dius,
jo d'aquí no m'aixeco,
però vostè no m'ha de fer.
Els meus ciutadans
no poden currar perill
amb aquestes circumstàncies, no.
Però, de totes maneres,
a mi em fa molta pena dir-ho,
però Tarragona cada dia
que és una ciutat més decadent, eh?
Decrepita, jo diria.
Vas per la Rambla
i tot tancat.
A mi em sembla decrepita, decadent.
Jo diria una ciutat decadent,
trista, sense vida
i té molt per explotar.
És que té moltíssim per explotar.
Té turisme, té història,
té cultura.
És que ho té tot per explotar.
Clima, llum, clor.
Clar, és que ho té tot.
Història, tot.
Clar.
I vas per la Rambla.
Un dijous a les 9 de la nit
i fa pena, fa pena.
Tot tancat i el que està obert
són negocis,
en tots els aspectes,
que no li donen res.
Cui, estem avui pessimistes, eh?
Eh?
Estem pessimistes avui.
Realistes, realistes.
No, realistes, realistes.
I em fa pena, em fa molta pena.
El tram final de Rambla,
almenys del teatre cap amunt,
aquí tramar bifat,
el tram final de Rambla,
ha tocat el bocó.
Però tens d'arribar
al tram final de la Rambla, eh?
I tens d'arribar.
Hi ha locals nous que han obert...
Sí, sí, sí, sí.
Sí, però a la Rambla
li cal un valdeig, eh?
A la Rambla li cal un valdeig,
li cal, no sé si per tonalitzar allò,
no ho sé,
jo no soc tècnic, no?
Per donar-li una fórmula,
ajuntar-la al balcó, al mar,
has de...
Suprimir el mercadet
que tenim allà,
suprimir-lo,
passar-lo i llibrar-li,
que es permetre terrasses al centre...
Acabar el mercat d'una vegada,
i evidentment reubicar
tot el que són els...
Jo, el més trist,
el més trist, eh?
El més trist de tot
és que ningú
té un projecte
del que s'ha de fer,
perquè almenys
a la ciutadania
l'has de fer somiar,
de dir,
mira, escolti,
ho tenim,
ara estem decadents,
però no ens preocupin
que aquí al Calais
tenim una sèrie de projectes
i els anem fent a poc a poc
i engresquem-se.
Però és que l'altre trist
és que, bueno,
no sabem si passarà
el tercer fil,
si faran la juntura,
si no faran,
si faran un projecte peatonal,
si troaran el mercadet,
si no el troaran,
o sigui,
aquí es van traient
del conill,
de la xistera,
van traient un conill
cada vegada
i van entretenint la gent,
però no veus
que hi hagi cap projecte
per part de ningú,
no?
I crec que caldria,
caldrà,
una classe política
que tingui definitivament
un projecte de ciutat
i aquest projecte de ciutat,
encara que no el vegem demà,
el vegem d'aquí 10 anys,
o sigui,
i que se sentem...
Un full de ruta.
Clar, un full de ruta.
I tinc por de no veure
el mercat obert,
t'ho juro,
tinc por de no veure
el mercat obert.
Doncs mira que
tot enxuvada,
enxuvada,
han fet un asfalt,
una asfaltada per allà
i xec...
Jo el que no entenc
la gent que hi viu,
a mi em faria,
fa anys que em fa por
passar per allà
i ara...
I botigues que han tancat,
eh?
I botigues que han tancat.
Bé,
és que els veuen
el pacte de la fam,
eh?
El pacte de la fam
que no hi passarà a ningú,
eh?
Obres aixecades,
bueno,
allòs...
I què han fet?
Posar el pessebre allà
quatre dies
perquè la gent
hi baixi a veure,
home.
Sí.
Això és...
Home,
allà hi faltava
una actuació
més gran
en el sentit
que,
si recordeu,
ara fa poc temps
que l'edifici de Correus
el van remodelar
i l'han aixecat.
Allí el que es tenia
que haver fet
a l'Ajuntament
era no fer el pàrquing
subterrani,
fer una permuta
amb l'estat,
quedar-se
a el que és Correus
per poder fer un pàrquing
no d'aquests savis,
no, no,
un d'aquests tontos
que tu puges...
Una rampeta a la taula.
Una rampeta
i para de coltar.
I obert.
I ens estalviem
tot el de baix
i, sobretot,
fer un altell
a tot el que és
la part interior
i donar-li vida.
Restaurants,
pica-piques,
Sant Miguel de Madrid,
etcètera, etcètera.
I em dóna la sensació
que estem parlant
de passar la peixatera d'aquí
allà.
I la peixatera d'aquí
allà
diu que no pot anar
perquè s'arruïnarà.
Perquè no té diners
per pagar.
Perquè val un ou.
I la ciutadania
no ha de pagar
la parada del peix.
Clar.
No paguem el peix
quan anem a comprar.
I potser al segle XXI
potser no és necessari
un mercat
municipal,
no ho sé,
dic jo.
Sí, topa,
com està per vist
el veurem.
En principi
el veurem acabat
aquest any,
com també veurem
el trasllat
de la persona
de Masenric,
la Targona Masenric.
Home,
i ara també tant de bo,
però no sé quants anys
va que està acabada
i no la inauguren.
el trasllat
ja està quantificada
i a partir
de, per tant,
serà una realitat.
Una mancança
que a mi maltraria
també és que aquí
a Targona
no tenim jutjat
de vigilància penitenciària.
Està centralitzat
en els nostres casos
a Lleida,
passa mateix
amb Girona
i Barcelona
que també estan centralitzats
i hi ha també
la voluntat
que algun dia
puguem tenir
aquest jutjat
de vigilància penitenciària
que és qui decideix
o per on passen
els canvis de règim
dels interns,
de les persones,
jo abans del jutjat
d'aquest de vigilància
que és important,
no dic que no sigui important,
crec que és importantíssim
la ciutat de la justícia
i llavors
portar el jutjat
que vingui quan vulgui
aquest jutjat
que tot serà benvingut
però el que és
buxornós aquí a Tarragona
és la situació
de les edificis judicials.
La fragmentació
i la fragmentació.
Amb el cost econòmic
que té el manteniment
que cada matí
jo tinc de pensar
bé on està el jutjat
on tinc d'anar.
No és que la ciutat
judicial
no es faci
per mitjans econòmics
però és que
a la Generalitat
cada més
l'estructura actual
de l'administració
de justícia
als immobles
li ha de costar
una autèntica fortuna.
Amb lloguers?
Lloguers
quadriplicant els serveis
perquè els serveis
són quintuplicats
a cada lloc
hi ha d'haver vigilància,
seguretat...
En tenim el Ramon i Cajal,
en tenim la Rambla Nova,
en tenim el Marquès de Montoliu,
en tenim el carrer
a l'Avingut de Roma
però aquí a l'Avingut de Roma
amb 3 o 4 llocs diferents.
Portal, un portal
o un altre portal.
Quan te pregunta algú
oiga, per ahí
eren els juzgados
que tu trobes
i ja li has de dir
oiga, però...
Però, però...
Sí, de què m'hi hables?
Perquè, clar,
a millor és per buscar
un certificat de naixement.
Escolti,
doncs el registre civil
que està aquí,
l'altre està allà,
però està enfrementat.
L'altre dia passejava,
caminava
i veia la tabacalera.
Sí, és una vergonya.
És una vergonya
com està la tabacalera,
que és un edifici emblemàtic.
i pensava,
mira que bonica aquí,
la ciutat de la justícia.
El Banc d'Espanya,
bé, tot.
Però el Banc d'Espanya
és petit.
La Guàrdia Civil.
La Guàrdia Civil.
L'antiga Guàrdia Civil.
Bé, però això també és petit.
Baixant les temperatures,
ara veiem el mapa,
que baixant les temperatures...
Sí, aquest cap de setmana.
Obriguïn-se quan surtin al carrer
perquè això ve un canvi
sobtat de temps,
10 segons per les 10.
Gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies.
a vosaltres per convidar-se.
Bon cap de setmana
i estem a dijous.
Adéu.
Fins la propera,
que vagi bé.
Adéu, gràcies.