Tothom, amb el suport de Dau Chemical.
Tothom, amb el suport de Dau Chemical.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio.
Perquè les diferències són d'allò més normals.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio.
Joguines del Roc és una campanya solidària
que tindrà lloc aquest cap de setmana a la ciutat
per recollir joguines noves o en bon estat
que es destinaran, diu la publicitat d'aquesta campanya,
per a fills de persones a l'atur.
En volem parlar amb dos dels seus protagonistes.
D'una banda, saludem la Blanca Santo Tomàs.
Blanca, molt bon dia.
Bon dia, com estem?
Moltíssimes gràcies a tu per oferir-nos aquesta comunicació,
per acompanyar-nos.
I tenim també a l'altra banda del telèfon
un dels encarregats de posar-hi música en aquesta campanya,
el Sergio, l'artista.
Sergio, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos.
Blanca, com neix aquesta campanya
i com arriba a Tarragona aquest cap de setmana
al Parc del Francoli?
Doncs aquesta campanya neix amb una reunió
d'uns amics de l'associació Roques Cultura
de Madrid, amb connexió amb aquesta associació.
Jo, com a delegada aquí a Catalunya,
me l'emporto cap aquí,
provem a veure si funciona.
Funciona de manera vella.
Doncs gràcies al Procuo i a tota la voluntariat
que hi ha, tant d'empreses com d'associacions,
en aquest cas també com unada,
i el bon fer dels músics i la gent que col·labora.
La solidaritat del poble.
És una campanya que ja l'heu provat en altres ocasions.
És a dir, que no és el primer cop que ho feu a la ciutat
o a les nostres contrades, almenys.
No, no, no.
Anem per la tercera edició aquí a Tarragona
i estem supercontents.
En què consisteix exactament la campanya?
Proposeu una mena d'intercanvi, no?
Entre vosaltres oferiu música,
oferiu una jornada diferent
i la gent que s'acosta ha de portar joguines noves,
ho han estat, com dèiem,
que aniran destinades a famílies
amb risc d'exclusió o amb necessitats, no, Blanca?
Sí, així funciona.
A més que arrenat,
el que volem fer és amb tres vies, no?
La primera és demostrar
que es poden fer una campanya solidària
sense cap tipus de promoció interna.
Vol dir que nosaltres ho fem tot sense endur-ho.
Ho fem amb el procur que la gent com anava a dir.
Llavors, com el rock és cultura,
que també ho volíem demostrar
i treure-nos una mica l'etiqueta aquesta, no?,
que a vegades el rock ho veuen una miqueta dur
i veiem que no,
que els nanos també poden gaudir del rock
i, a més a més, els pares,
que no és una hora diferent
mentre col·laboren, no?
Com serà la d'aquest dissabte
al Parc del Francolí?
Perquè, a més, arribeu a Tarragona,
en aquest cas,
de la mà de la Fundació Privada Onada,
justament allà mateix a la guingueta, no?,
al bar, diguéssim,
d'aquest parc que gestiona la Fundació,
és on una mica centralitzareu
tota aquesta jornada de dissabte, no?
Aquest dissabte, per mi, personalment,
és molt especial,
perquè sempre aquest és el tercer cop
que fem amb la Fundació Onada.
Llavors, és molt especial
perquè el lloc és superagradable.
A més a més, fem dues aportacions.
Primer, els joguines del rock
amb la vostra joguina,
després, musicalment,
fent música en viu,
gràcies a l'artista en aquest cop que es farà,
i segona, recordem que totes
que estem a la barra
va per fer això,
fer possible que la integració social
sigui factible, no?
Tenim amb nosaltres també
l'artista, que el saludava abans,
el Jordi m'ha saludat de nou,
l'artista, bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos.
Què ens tens preparats
per aquest dissabte?
Perquè, si bé, segur que
totes les teves actuacions
són especials
i totes elles les agafes amb ganes,
suposo que la d'aquest dissabte
encara té un punt més especial,
tenint aquest caire també solidari, no?,
dintre d'aquesta campanya
de joguines del rock.
Com ho encares tu?
Bueno, amb molta il·lusió
i, bueno,
tinc preparat un bon xou
per a tots els públics.
Amb la guitarra,
fot-hi tralla
i festa
i que la gent s'ho passi bé.
És a dir, que també és una, no?,
que s'apropin
totes les persones
que ho desitgin
a sentir-te,
a veure't.
Quanta estona, més o menys,
tens calculada, Sergio?
Fins que em tallen.
Fins que...
És a dir, que...
Blanca, teniu l'artista
per estona, eh?
Sempre, sempre.
És un gran músic
i una gran persona.
Estem supercontents
de tindre com a col·laboradors
al principi.
Jo, que ningú et regona el super,
dic, i m'han dit això,
també puntualitzar
que, a més a més,
de passar una molt bona estona
al Parc de Francolí,
tothom que coneixi
o vulgui
a llistar,
apuntar els suspeques
a la llista
per a l'entrega
de joguines
que es farà el dia 2
al centre cívic,
al teatre,
al centre cívic de Bonavista,
ho pot fer també.
Estarà aquí la Eva Soler,
també coordinadora de la campanya,
i es poden apuntar la gent també.
O sigui que hi ha triplete.
Pot ser un bon moment també,
tant per portar la nostra joguina
com perquè la gent s'apunti
per rebre precisament
aquesta joguina
que nosaltres portarem dissabte, no?
Sí, i passa una bona estona
en els temps que corren, no?,
i oblidar una miqueta tot
i que la música
us pot espatut unir
tant als peques com als grans,
perquè el Sergio té un xou espectacular
i la gent de l'Onalon Servei
és supermaco.
Molt bé.
Per a tots els públics, no, Sergio?
El xou, és a dir,
que tan grans com petits
poden venir a veure't i a escoltar-te.
Sí, sí,
des d'un any a 99.
Molt bé, és a dir,
que tenim un ventall ampli.
Blanca, les joguines
han de complir alguns requisits
els que hem de portar dissabte?
Doncs mira, sí.
Jo crec que, sobretot,
si pot ser que les joguines
no siguin bèl·lices
o agredien molt
i que a l'hora de portar una joguina
pensem que
com si fos pel nostre propi fill, no?
Molt bé.
Així, d'aquesta manera,
també ens posem a la pell
d'aquells nens que rebran
les joguines, deies,
el dia 2?
El dia 2 de gener
al Centre Cívic
al Teatre de Bonavista.
Molt bé.
Allà es farà l'entrega
d'aquestes joguines
que hagueu recollit aquest dissabte.
I festa.
I festa, exacte.
Sergio,
amb quins projectes
estàs ficat
ara mateix musicalment parlant
o en quin moment
et trobes?
Per saber una mica,
doncs, vaja,
no sé,
el que veurem dissabte
o com anirà tot això?
Bueno, dissabte
veureu
el que estic creant
que estic creant un estil
o ja he creat un estil
que, clar,
aquí a Tarragona
s'estila molt la rumba.
Clar,
i això és rock,
no?
A mi m'agrada molt el rock.
Llavors,
com que m'agrada el rock
i la canya
i m'agrada també
la guitarra espanyola,
la guitarra clàssica,
les cordes de Melon,
doncs,
m'he inventat un estil
que es diu rumba nuclear.
El pude tocar
perquè si no fas rumba
doncs costa una mica més.
Això m'agrada també.
És a dir,
jo vinc des del rock
com deia abans la Blanca
que el rock també
té cabuda
a Tarragona.
Doncs jo vaig amb això,
amb la rumba nuclear,
que és una barreja
entre rock, rumba
i tot bé.
Evidentment,
com deia la Blanca,
el rock és cultura,
la música és cultura
i en aquest cas
doncs la rumba nuclear
també té, no?,
la seva part de cultura,
òbviament,
i és aquest estil
que crea l'artista
que ens oferirà
aquest dissabte
amb el que dèiem,
no?,
tu,
una guitarra
i gairebé
un ampli,
que et serà això.
i un cacharrito
que m'he muntat
que és com un bombo,
un estil,
un projecte muchachito,
com si fos un bombo,
però bueno,
no és un bombo,
sembla més una bíblia.
que estic vivint.
Guitarra i aquest artilugi
de percussió
que s'ha inventat
l'artista
i que dissabte
també ens farà
gaudir d'una bona estona
al Parc Francolí.
Doncs, Sergio...
Bueno, sí,
faré cançons,
de tot,
cançons meves,
cançons,
versions rock,
amb la guitarra i...
Molt bé.
Doncs, Blanca,
a quina hora
començarà tot plegat,
dissabte?
Doncs,
a bona hora,
al migdia,
a la millor hora,
aquí hi ha.
Molt bé,
cap als dos quarts de dotze,
a les dotze...
Cap a les dotze,
fiquem un quart com a màxim,
a les dotze allà,
que hem d'agafar el solet
i hem de somriure
amb el Trist una miqueta.
Doncs,
dissabte,
a les dotze,
aquesta campanya solidària
de recollida de joguines
que arribarà
al Parc del Francolí.
Blanca,
Sergio,
moltíssimes gràcies,
moltíssima sort,
que vagi bé...
A tu,
una gràcia de Lluís.
Que vagi bé dissabte,
fins la propera.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Bon dia.
Tothom,
un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat.
Gràcies.
18 sobre les 11.
Seguim a l'espai Tothom,
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
després de parlar
d'aquesta campanya solidària
que arribarà el proper dissabte
al Parc del Francolí.
Ara us expliquem,
de fet,
ho explicàvem la setmana passada
ja a través dels serveis informatius,
que quatre centres educatius
rebien el Premi IMET d'Educació,
Josep Vives i Siurana,
en aquesta quarta edició
s'hi havien presentat
fins a 20 escoles.
Per exemple,
l'Escola de Torrefort
era la gran guanyadora d'enguany
amb els premis
en les categories
d'Educació Infantil
de segon cicle,
també d'Educació Primària.
La Llarg d'Infants,
la Taronja,
rebia el Premi d'Educació Infantil
de primer cicle
i la guanyadora
de la nova categoria
d'Educació Especial
era l'Escola Sol,
que amb el projecte
Esport Adaptat
una experiència col·laborativa.
Havíem de parlar avui
amb la directora d'aquest centre,
no ha estat possible
finalment fer-ho.
El lliurament
el feia
a l'Institut Municipal
d'Educació
conjuntament amb l'empresa Repsol
sí que ens acompanya
el seu responsable
de comunicació externa,
el Pep Bertran.
Pep, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
en aquest espai
a la Sintonia
de Tarragona Ràdio.
La primera pregunta
és gairebé obligada,
com va anar
aquesta entrega
d'aquest lliurament
de premis.
En aquest cas,
avui,
per la temàtica del programa,
centrant-nos en l'escola sol,
però vaja,
que van ser quatre centres educatius
els que van rebre
aquests premis
a la nostra demarcació,
no?
Home,
el lliurament
va anar molt bé,
perquè, a més,
ara no recordo si ha tres anys,
però almenys aquest any
es havia guardat una mica
el secret sobre
quines eren
les escoles
que guanyaven
i sí que hi va haver
una certa expectació
i, bueno,
fins i tot
algun crit d'alegria
quan es anava
llegint el veredicta.
Quina implicació
i què rep sol
amb aquests premis, Pep?
Bueno,
nosaltres hi posem
la part que nosaltres
hi podem posar,
que és la part econòmica.
Nosaltres,
això és una iniciativa
que ens va plantejar
a l'IMED
fa uns anys
i ens va semblar
que era un producte,
per dir-ho així,
que no li podíem dir
que no,
per diverses coses,
no?
Una,
perquè nosaltres
tenim diferents programes
formatius
o de col·laboració
amb qüestions formatives
amb la universitat,
amb els instituts
de formació professional,
amb els instituts
de batxillerat
i ens faltava
tenir alguna cosa
per poder col·laborar
amb els estudis
de primària i secundària,
que és el públic
destinatari
d'aquest projecte.
En aquest sentit,
ens va anar
molt bé,
però després,
a mesura que
hi participes
i que coneixes els projectes
i que veus una mica
el tard
anar de tot això,
encara et reafirmes més
que va ser un encert
poder-hi participar
perquè hi ha molts valors
que estan alineats,
també en valors
que nosaltres
practiquem
a la feina,
el treball en equip,
la millora contínua,
buscar l'excel·lència,
intentar fer les coses
d'una manera integrada
i en aquest sentit,
cada any
és una sorpresa,
sobretot,
almenys el primer any,
per mi va ser una sorpresa
el veure la feinada
que es fa
a les escoles.
Jo he sigut,
soc pare
i he passat també
per aquestes fases
d'escoles de primària
i de secundària
i veus el que veus,
però quan tu mires
des del punt de vista
més global
com és això,
de veure diferents escoles,
et dones compte
que hi ha molta feina
i que és una feina
com explicàvem nosaltres
el dia lliurement,
que segurament
l'important és
poder-ho treure
cap enfora
i que la gent
ho vegi
i entenc
que els professors
que participen
en tot això
ho fan perquè
ho tenen clar
i no busquen
cap reconeixement
però a tothom
li agrada
al final
tenir un reconeixement
i és una mica
com un acte
de justícia,
que la gent
sàpiga
quina és la feinada
que es fa a les escoles,
amb quins projectes
es treballen,
amb quina il·lusió
s'hi posen cada dia.
Uns valors
i una tasca
com d'ho deia
també al principi
amb la temàtica
del programa
ens fixem més
en aquest valor
integrador
com pugui tenir
un centre
com l'Escola Solc
que guanyava
precisament
o rebia
un d'aquests premis
d'una nova categoria
de fet creada en guany
que és aquesta categoria
d'educació especial
amb un programa
precisament
d'esport adaptat,
una experiència
col·laborativa
i ben integradora
i d'això
d'aquests valors
també els compartiu
vosaltres
com a empresa.
També,
aquí haig de fer el matís
que la categoria
es va crear
a la convocatòria passada
i a la convocatòria passada
el col·legit
que va guanyar
va ser
el centre de la Montanyeta
i aquest any
ha sigut sol.
Corregim la informació
que l'estem
però vull dir que
sí que respecte
de l'inici dels premis
és una convocatòria
que en un moment determinat
ens va semblar.
Més nova però que l'any passat
ja es va endur
la Montanyeta
en aquest cas.
Llavors,
és una mica
més de lo mismo
per dir-ho així
però s'ha entrat
en un tipus
una feina igual de meritòria
que fan els altres centres
però amb aquesta especialitat
que és un centre d'educació especial
i que per tant
sembla que
s'ha de fer més esforç
o sembla que
es necessiten
poder més recursos
i al final
jo crec que són
això és la gran excusa
per explicar
que hi ha centres d'educació especial
per explicar
què es fa
amb cada un d'aquests centres
i per
insisteixo
perquè la societat
i almenys la gent de Tarragona
sigui conscient
no només
que té centres d'educació especial
sinó que els té
molt bons
i que fan una tasca
doncs
estupenda
i com tu deies
amb una feina
evidentment igual de meritòria
que els altres centres
i que també
implica la col·laboració
d'altres centres
com pugui ser
amb aquest projecte
per exemple
d'esport adaptat
col·laboratiu
integrat
on el fet de ser
un centre d'educació especial
doncs
és casual
en aquest sentit
perquè també s'obre
a d'altres centres
i a d'altres nanos
amb i sense discapacitat
Clar
aquesta és una mica
la peculiaritat
del projecte aquest
de l'Escola Sol
que no només és un projecte
de l'Escola
sinó que és compartit
si no recordo malament
amb l'Institut Calípolis
que és amb qui tenen
molta relació
i a més perquè
de la manera que ells
configuren aquest programa
i de la manera que el treballen
que no només l'han treballat ara
sinó que ja fa temps
que el treballen
doncs també
necessiten i busquen
i tenen la col·laboració
d'altres entitats
i d'altres centres
i al final
és una feina d'equip
és veritat
que hi ha uns professors
que són els de sol
que són els que piloten
aquestes iniciatives
però tot això
al final
acaba funcionant
i acaba sortint
i acaba tenint èxit
perquè ells són capaços
d'engrescar
a més gent
i al final
es tracta
com dèiem
igual que el treball
en si
és una feina d'equip
amb els companys
de l'escola
i els alumnes
doncs també
el fet que s'hi puguin sumar
persones i professors
i docents
d'altres centres
doncs fa
que una de les claus
com dic
sigui la del treball
en equip
Repsol
una de les companyies
implicades
com dèiem
amb aquests premis
que es lliuraven
aquesta passada setmana
ara ho explicaven
aquests premis
d'Imet d'Educació
Josep Vives i Siurana
avui ens acompanya
el responsable
de comunicació
de Repsol
aquí a Tarragona
Repsol
per cert
que també
comparteixi
ho dèiem abans
i ho repetim
alguns d'aquests
o molts d'aquests valors
d'integració
de treball en equip
i també
al costat
de persones
amb discapacitat
aquesta responsabilitat
social
corporativa
de la qual també
sovint
n'hem parlat
i que Repsol
continua aplicant
no Pep?
Sí
nosaltres fa molt temps
que treballem
que tenim programes
d'integració
de persones
amb discapacitat
no només
a les oficines
corporatives
que puguem tenir
a Madrid
sinó fins i tot
a les instal·lacions
industrials
les de Tarragona
les de Portugiano
les de Cartagena
i en aquest sentit
per nosaltres
ja no és una novetat
hi ha gent
que treballa
en un entorn industrial
que té una discapacitat
i no hi ha cap problema
i s'ha integrat
no?
és a dir
al final
quan treballes
colze a colze
amb aquesta gent
dones compte
que l'expressió
aquesta que nosaltres
fem servir
o que molta gent
fa servir
de capacitats
diferents
doncs és exactament
és això
és a dir
tens unes capacitats
que l'altre
no les té
i com que
potser n'hi ha unes
que no les tens
potencies les altres
i al final
del conjunt
de tot això
és quan
un aprèn
i el del costat
aprèn
i el de més enllà
aprèn
i al final
es tracta
que tothom
pugui tenir
una oportunitat
de treballar
i una oportunitat
de fer
la vida més normal
que es pugui
cadascú
amb les capacitats
que té
hi ha altres iniciatives
nosaltres a vegades
és que
les fem
i les tirem endavant
i poder
les publicitem poc
perquè tampoc
es tracta
d'anar explicant
tot el que fas
però són projectes
que ja fa temps
que estan a la companyia
que nosaltres
els creiem molt
fins i tot
hi ha àrees de servei
amb enginyeres
que només estan ateses
per persones
amb discapacitat
és a dir
jo diria que
som veteranos de guerra
amb tot això
però és una manera
també
Josep
de mostrar a la societat
que evidentment
les empreses
seccions
sectors
poden funcionar
realment
amb persones
amb capacitats
diferents
com a nosaltres
també ens agrada
anomenar-ho
clar
és qüestió
d'estudiar una mica
la cosa
com es pot fer
el primer de tot
jo crec que és bàsic
tu has de creure
tu has de creure
que això es pot fer
i després t'hi poses
a treballar
i efectivament
es pot fer
insisteixo
no només
amb lleus de treball
més còmodes
entre cometes
com poden ser
en unes oficines
sinó precisament
amb entorns industrials
que jo crec que és el mèrit
o diguem
és la característica
que hem tingut nosaltres
d'instal·lacions industrials
com poden ser
les plantes químiques
o les plantes petroquímiques
doncs
que si tu mires
i ho estudies
i sobretot tu creus
pots trobar
on pots integrar
a persones
amb capacitats diferents
és trobar lloc
i adaptar on calgui
suposo
perquè aquella persona
faci la feina
amb igualtat de condicions
que l'altre company
exactament
doncs és una aposta
amb la qual
continuar treballant
i rep sol
avui ens ha agradat
que ens ho expliqués
i també
com va en aquesta entrega
aquest lliurament
de premis
amb el Josep Bertran
aquí li agraïm moltíssim
que ens hagi acompanyat
amb aquesta breu entrevista
però li agraïm
que ens hagi vingut a veure
Josep Bertran
moltíssimes gràcies
molt bé
gràcies
sempre és un plaer
passejar-se per aquí
moltíssimes gràcies
dos minuts
ja haurem arribat
a dos quarts de 12
tanquem aquí l'espai tothom
perquè el matí de Tarragona Ràdio
continua de seguir
amb d'altres propostes
tornem però
dilluns vinent
a partir de les 11
fins llavors
podeu recuperar els programes
a la nostra pàgina web
a tarragonaradio.cat
fins ara
Tothom
amb el suport
de Dau Chemical