Avui al Tarragona Història de Tarragona Ràdio parlem de la commemoració dels 15 anys de la inclusió del conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista de patrimoni mundial de l'UNESCO.
Uns actes de fet que ja han tingut lloc alguns durant els passats dies, que precisament aquest dilluns tenia lloc la inauguració de la plaça de l'UNESCO,
la presentació de la moneda de col·lecció de Tàrraco i que encara s'allargaran uns quants dies més.
Avui al Tarragona Història us proposem un diàleg entre el director del Museu d'Història de Tarragona, Lluís Balart.
Lluís, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Entre l'arqueòleg municipal Joan Benxon, Joan, molt bon dia.
Bon dia.
I l'atinent d'alcalde de Mobilitat, Cultura i Festes, la Begoña Floría.
Begoña Floría, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies a tots tres per acompanyar-vos aquest matí.
Lluís, per on comencem o de què tractarem avui?
Com vehicularem aquest espai al Tarragona Història d'avui?
Primer que tot començar per una cosa que una mica se'ns ha fet tradició,
que és que quan hi ha un nou equip de govern municipal demanem a la consellera que porta patrimoni
que expliqui una mica la seva visió i els plans de prioritats i plans de futur,
que és el que volíem fer avui en Begoña.
Doncs molt bé.
El primer és que estic molt contenta de participar per mi primer cop en aquest programa
i que l'emissora municipal doni aquest espai al patrimoni,
que és un dels elements principals de la nostra ciutat i que més ens identifiquen.
Certament agafo la conselleria després de vuit anys del govern de l'alcalde Ballesteros,
amb la qual cosa les línies de treball estan ja marcades
i que per tant el que es tracta és de donar continuïtat a tot allò que ja s'ha fet
i molt durant aquests vuit anys que ha sigut especialment posant valor aquest patrimoni
que justament ahir celebravem els 15 anys des de la nominació de l'UNESCO
amb aquest patrimoni de Tàrraco.
Amb algunes qüestions que jo crec que sí que seran fonamentals en aquest període,
que serà consolidar línies ja iniciades com per exemple tota la trama de la zona més portuària
entre la tabacalera i el teatre de tot el que són les restes romanes,
dur a terme i desenvolupar els plans directors del CIRC i del Foro de la Colònia,
aquest últim monument no sempre prou conegut i que des de fa 30 anys
no havia tingut una intervenció tan important com la que tindrà durant aquest mandat
i a la vegada seguir treballant amb col·laboració amb l'ICAC, amb l'Arquivisbat,
amb la universitat, amb altres espais on ja hi ha projectes en marxa
com és tot l'espai de culta i tota la zona també,
en aquest cas privada per posar-la en valor com pot ser el Mèdul o el Pont del Diable,
que són espais que ja estan recuperats i que el que cal és donar-los a conèixer més.
I per últim i per acabar, dos grans fites que em marco com a conseller de Patrimoni.
La primera, enfocar de forma definitiva el trasllat del Museu Nacional Arqueològic a Tabacalera
i tot el que seria el gran complex cultural i patrimonial de Tabacalera.
i el segon, posar en marxa la consolidació d'un model que és el que ens ha donat èxit també
des del punt de vista de l'explicació del patrimoni que és la colònia Tàrraco
o el que seria una Tàrraco viva durant tot l'any.
El que seria un cosmocaixa de la Tàrraco viva, de la història, perquè ens entenguem,
durant tot l'any.
Per tant, són dues fites ambicioses que en quatre anys és difícil de concretar
però que sí que m'agradaria que quedessin enfocades.
Un dels temes que sempre surt és, clar, un dels grans objectius que tenim a la ciutat
és el trasllat al museu o la creació d'aquest gran museu a Tabacalera.
Certament no deixa de ser un projecte de llarg termini.
Com el veuries com a consellera?
Aquest projecte, que és un projecte no tan sols municipal
o hem d'obrir-nos amb més institucions o amb més perspectives per explicar allà?
Aquest és un projecte que suma moltes sinergies.
No només el propi museu, que hi hauria d'anar allà,
sinó del que seria la gran ciutat de la cultura i del patrimoni,
tot sumat, que és el que no existeix, que jo sàpiga, en lloc d'Europa.
Al final, sumar elements com pot ser espais de creació contemporània
o d'estudi del passat com pot ser l'arxiu o del present,
com pot ser una gran biblioteca amb un gran museu arqueològic
o espais de convivència com poden ser la zona dels jardins.
Hi ha molts espais.
Per tant, jo el veig com un gran complex dedicat a la cultura en un sentit ampli
i entenent també la gestió del patrimoni i l'explicació del patrimoni
dins del concepte cultura.
I, evidentment, això l'Ajuntament no pot fer sol,
perquè, entre altres coses, sí que la propietat de Tabacalera és municipal,
però l'actual propietat del museu és estatal i la gestió l'aporta generalitat.
I a la vegada tenim la Necròpolis justament al costat,
que també és un monument que ha estat tancat durant més de deu anys,
si no recordo malament, no? Més de deu anys.
I que ara també necessita una posada al dia important i que és un dia interrelacionat.
Però, sobretot, el veig molt amb el concepte aquest,
que precisament és el que hem reflexionat tots aquests dies
amb la celebració dels 15 anys de Tàrraco.
Des de la declaració de Tàrraco, i amb aquest projecte de Tabacalera
pot ser el gran element catalitzador,
deixem de percebre el patrimoni com que el com mort
per percebre-ho com que el com viu.
I aquesta vitalitat és la que li donarà el propi museu,
però també tot el que hi ha al voltant.
Per tant, ho veig una mica d'aquesta manera,
somiant, perquè encara no el tenim massa aterrat.
Aquest és el repte, aterrar tot això.
Parlem d'aquests 15 anys de patrimoni mundial a Tarragona.
Quina valoració en fas, dels 15 anys aquests?
Bueno, una mica el que...
Bueno, bueno, més que bueno...
Bé, jo crec que la valoració és molt positiva.
Evidentment, la situació del patrimoni és millor que fa 15 anys o 16, no?
I la valoració és positiva perquè el que ens ha fet és girar la mirada cap al nostre patrimoni
com un valor positiu, el que comentava, no?
A pedres mortes, a un esperit viu.
I això ens permet enfocar el futur amb moltes ganes de guanyar una identitat pròpia
que ja la tenim com Tàrraco des de fa 2.000 anys,
però que Tarragona, en el segle XXI, per projectar-se el futur també necessita aquests valors
que venen de Tàrraco.
Per tant, jo penso que ha sigut un catalitzador molt important
de la manera d'entendre la relació de la ciutadania i la vida de la ciutat
amb el propi patrimoni.
I a partir d'aquí hi ha molts reptes, eh?
Perquè ja sé que aquests dies també hi han hagut reflexions crítiques,
com no pot ser d'una altra manera, no?
De saber on estem, de què s'ha fet...
Però crec que, a més a més, que ens ha permès aquests 15 anys
situar-nos com a models en molts aspectes, no?
Amb el Joan, a nivell interd'equip, hem comentat moltes vegades
que en temes de gestió estem sent model per moltes altres ciutats.
Que això potser a la ciutadania li costa més de poder-ho percebre,
perquè no és allò de veure un monument arreglat.
Però que Tarragona, en temes de gestió de patrimoni,
sí, i ara mateix la lideresa com a ciutat,
i els tècnics en particular, els líders,
de tot el que s'està parlant a nivell tècnic de patrimoni,
per exemple, en un grup com són les 15 ciutats patrimoni de l'UNESCO d'Espanya,
home, doncs és un element important, no?
I no només en l'àmbit de les 15 ciutats,
sinó en altres espais, no?
Tant a nivell de Generalitat, com a nivell de Ministeri,
com a nivell acadèmic, en molts espais.
I per tant, jo crec que això també ens ha donat la declaració.
Abans deies que, clar,
hem de passar d'entendre el patrimoni mort a un patrimoni viu,
que és potser un dels reptes que ho estem veient,
doncs, amb Tarracoviva,
o estem veient amb la sèrie Ensenyeria Civil Romana, etcètera, etcètera,
que és un patrimoni viu,
però també és aquest repte que potser és interessant a tenir en compte,
que és que Tarragona sigui el lloc
on millor s'explica la història
i on millor la fem entendre,
que això també ens indica la vivesa.
Però també podríem entrar a plantejar-nos
que Tarragona és el lloc
o un dels llocs on millor pot conviure
aquest patrimoni mort,
un patrimoni viu,
i aquest pesat amb un futur,
o aquesta quotidianitat
de les pedres
i de les restes arqueològiques
o història que és dintre del dia a dia?
Home, aquest és un dels elements
que Tarraco reconeix,
que és la integració del patrimoni
dins de la pròpia vida de la ciutat
i en aquest sentit jo crec
que el que dius va molt en la línia
del que ha de ser i el que està sent.
De fet, una de les herències també
o dels llegats d'aquesta nominació,
prendre-te un cafè sota d'una volta romana
o menjar-te una pizza al pulvinar
o comprar-te unes bambes al damunt del foro,
doncs no són coses que passin a qualsevol ciutat.
I aquesta essència
també connecta amb quelcom
que penso que estem treballant bé
des dels darrers anys
però que hem de treballar millor,
que és de ser una ciutat acollidora.
I som una ciutat acollidora
perquè tenim un patrimoni
que ensenyar no només històric,
sinó també natural,
amb l'anella verda
i amb els camins de Tàrraco
que són ara els camins de Tarragona,
al final.
I, per tant, tant el patrimoni natural per una banda
com el patrimoni històric per una altra
fa que tinguem un recorregut
com a ciutat acollidora,
referent en l'àmbit mediterrani,
en molts aspectes,
que la gent tingui ganes de venir.
I aquí ja, si sumem el patrimoni material,
que aquests dies ho hem maridat
de forma absolutament...
Jo crec que...
Bueno, l'estem maridant
perquè les jornades de la dieta mediterrània
vinculades a la celebració dels 15 anys
del patrimoni mundial de Tàrraco
acaben el 8 de desembre.
Per tant, els guïdors encara poden gaudir
a tot un seguit de restaurants de la ciutat
que els poden trobar a la web de l'Ajuntament
d'aquest maridatge amb la dieta mediterrània,
però també amb els castells
que vam fer domenja
tota una exhibició castellera
dins del monument.
Per tant, al final,
jo crec que la vivesa del patrimoni
és en sentit ampli.
I la vivesa del patrimoni
ens marca com a societat
i tarragonins que som
i ens situa com a marca diferencial
ara que treballa també la marca de la ciutat
com a marca diferencial
en un mediterrani
en què patrimoni en té molta gent.
Però com es gestiona el patrimoni
amb aquesta vitalitat,
jo crec que a Tarragona
és model i té marca pròpia.
La joia de la corona,
allò que és patrimoni mundial,
és evidentment el patrimoni romà.
Una de les virtuts del patrimoni romà
és com l'hem sapigut reaprofitar,
reutilitzar fins al present
i a través de les diverses èpoques històriques.
Ja hi ha experiències,
ja hi ha iniciatives
que van al sentit de de passada,
que la història no s'acaba amb els romans.
I penso ara amb el projecte 1800
i totes les coses aquestes.
Hem de seguir pensant en aquest camí
de parlar d'altres èpoques històriques?
Sens dubte.
I no només de l'època de la Tarragona moderna,
sinó del 1800
o d'altres espais segurament més desconeguts,
sinó hem de recuperar el que et jueu
i tot el que va ser la presència de jueu
va a la nostra ciutat.
Hem de parlar del modernisme
i hem de posar en valor
fins i tot aviat al segle XX,
tot el tema de la memòria democràtica
i l'època que això ja ho estem fent
dels espais de la república
i dels espais de la guerra civil.
I al final del que estem parlant,
en general,
és del concepte del paisatge històric urbà,
que vol dir sumar història i sumar vida,
i això ens permet recuperar memòria,
però a la vegada projectar-nos cap a on volem ser.
I jo crec que en això Tarragona
ha de seguir treballant en tots aquests aspectes.
Ara en guany, de fet,
amb el tema de la memòria democràtica
tenim tot un repte
de posar-nos...
Fa 40 anys de la mort de Franco,
és un bon moment,
per recordar...
Ara s'inicia tota una sèrie de celebracions.
Jo, la mort de Franco
és com al principi,
que va ser aquest mes de novembre,
però, en tot cas,
després de Franco
va començar la democràcia.
Per tant, estem entrant
en una celebració
de 40 anys de democràcia,
aviat,
bueno, en poc temps,
que ens permet recuperar tot aquest memòria,
que serà una oportunitat.
Però bé,
la part del 1800,
a més a més,
l'any...
Quan va ser?
L'any 2000...
Quan va ser?
2011,
que vam celebrar el bicentenari de...
Doncs el 2011, exacte.
A partir del bicentenari
també hi ha una inflexió
i es desperta un interès
a partir dels propis, no?
I quan parlem de patrimoni viu,
parlem d'això.
Sí, sí.
Que de sobte hi ha un element catalitzador
que, per la raó que sigui,
ens fa posar el focus
en un aspecte concret
i, llavors,
com que tenim aquest aprenentatge
de saber posar en valor
com expliquem la història,
ens hi posem les piles
i anem a fer-ho, no?
I crec que això
tenim moltes vies de treball.
Jo, a l'època del 1800,
més allà del...
del bimilenari,
a mi m'interessaria molt,
com a regidora de patrimoni,
que siguessin capaços
de posar en valor
com era la vida
en aquella època.
A partar...
Efectivament.
És a dir,
superar una mica
el concepte guerra del francès,
que està bé
i que s'ha de recordar,
per parlar
de com era la Tarragona
d'aquella època.
Que també té coses
molt interessants, no?
Igual que,
quan hem treballat
en altres èpoques,
com l'època de la...
l'any passat, no?
Que vam fer
els 500 anys
del Quixote de Bellaneda.
Sí.
I ens va servir
per poder explicar
com era la Tarragona
d'aquella època,
on la impremta
va ser un element
fonamental, no?
I, per tant,
ens permet
treballar
en aquestes...
en aquestes...
en aquestes línies
que molta gent
potser ara no coneix, no?
i, bueno,
tots els aspectes
que tenen a veure...
que potser fins i tot
jo desconec,
que segurament
tu els explicaràs
millor que jo.
Espero que sí,
que d'això em pagueu.
Sí, no,
en el sentit
que el segle XIX
jo penso que
per Tarragona
és molt interessant,
perquè hi ha
la davallada aquesta,
la immensa ferida
de la guerra del francès,
però immediatament
hi ha moltíssima iniciativa
precisament
perquè se n'augi
a la societat liberal
en crear negocis,
en...
en...
en...
en...
tota una sèrie
d'emprenedoria
que fa reprendre
l'activitat
de Tarragona
deixant una mica
la ciutat
del que havia estat
fins aleshores.
Tarragona es renova.
Primer es vol reconstruir
però després
el que es fa
és renovar-se.
Doncs això que m'estàs explicant
que és molt interessant
ho hem d'explicar
encara més, no?
Sí.
Oi, Miquel,
que tu també estàs per aquí?
No, no, és que la ciutadania
suposo que va
també amb clau
del que expliqueu
ha de ser molt conscient
de la història de Tarragona
i s'ha d'implicar també
en actes
com els d'aquests 15 anys, no?
Com de fet
suposo que haurà augmentat
també la implicació
a Begoña
de la ciutadania, no?
Amb tots aquests actes
i amb totes
les propostes que feu.
Sí, la gent s'ho ha agafat
amb molta il·lusió
i com et deia
encara queden propostes
fins al dia 8 de desembre
que estic segura
que també acabaran de sumar.
I hem fet una cosa
molt interessant
que és declarar
el 30 de novembre
el dia del patrimoni mundial
de Tarragona
que no de Tàrraco
perquè aquí sí que sumem
com dèiem abans
tots els patrimonis immaterials
que són els castells
de la dieta mediterrània
que el tenim de forma indirecta
i el de la Rupestre
que també el tenim
de forma indirecta
encara que no és visitable
perquè està en una finca privada
però no hi hem de renunciar a dir-ho
i al final
el que vull dir amb això
és que segurament l'any vinent
ja començarem a treballar
i hi haurà propostes sumades
a la línia del que deies Miquel
d'entitats
que en guany
ja s'hi han sumat
unes quantes
la Fundació Mutau
fa un acte
la Generalitat
també s'hi ha sumat
però que farem més
ja farem un balanç
una valoració
quan un cop
hagin acabat
tots els actes
però també el que veiem
que ha hagut un canvi
de paradigma
d'entendre
també el patrimoni
des de l'any 2000
també ens ha servit
una mica
als ciutadans
per conèixer el que tenim
i per valorar-ho
com tu deies al principi
jo crec que
és el canvi de la mirada
és el que comentàvem
i el canvi d'aquesta mirada
el fet que la declaració
fos un
això el Lluís en recordarà
més que jo
perquè clar
jo no me'n recordo tant
que va ser una iniciativa
o el Joan
que també hi era
més civil
que no
des de les administracions
exacte
molt ciutadana
habitualment
són iniciatives
governamentals
i en canvi aquí
hi va haver un moviment
ciutadà molt important
recolzant
que volíem
que el patrimoni
que els monuments
fossin patrimoni mundial
i aquest esperit
jo crec que
és el que ha permès
aquests 15 anys
també fer aquesta mirada
que deia el Miquel
de canvi de sensibilitat
de la ciutadania
cap al seu patrimoni
que al final és de tots
no és de l'Ajuntament
ni és de la Generalitat
ni és de l'Arcabisbat
ni és de Vertis Médul
és de la humanitat
exacte
jo penso que la ciutadania
també s'ho ha començat
a creure més
des de l'any 2000
ha començat a mirar-ho
d'una manera diferent
bé jo crec que
segueix sent un problema
però mira
quan algú ha d'obrir
una botiga
i li diuen
que has de fer un projecte
que has de passar
per no sé quants filtres
ja és de tal
ja és de pas qual
segueix sense agradar massa
però s'entén molt millor
des de l'any 2000
cap aquí
s'entén molt millor
i fins i tot
s'utilitza
com un valor especial
com ha fet gent
com la Caixa
per exemple
amb l'edifici
de l'antiga Moca
del bar Moca
a la plaça de la Font
que una oficina
que seria una oficina
normal bancària
l'ha convertit
en un espai del circ
i el que va ser un problema
ho ha esdevingut
un pols d'atracció
i de valor
per tant
jo crec que
aquest és un dels grans
aprenentatges
després queda molta feina
perquè sempre hi ha feina
i a més
mira
l'alcalde
l'alcalde està treballant
aquests dies
a través dels consellers
d'Hisenda
de tota Espanya
està liderant
plantejar
de quina manera
podem exercir
la demanda
que hi hagi
una major compensació
al municipi
pel fet
d'haver
de tenir
el pes
al damunt
del manteniment
de tot aquest patrimoni
jo crec que això també
ho hem de seguir treballant
perquè al final
el manteniment
és un fet molt important
però en tot cas
el patrimoni
es veu
com una cosa
que és un valor
impositiu
no és com allò de
ostres
i ara resulta
que hem de tenir en compte
me'n recordo
a veure
la benzinera
que hi havia
Ramon i Cajal
jo me'n recordo
que quan es devia construir
no es devia mirar massa
perquè me'n recordo
quan es va desmuntar
no es devia mirar massa
el que hi havia a sota
i després es van descobrir
amb les obres
del pàrquing
del mercat
que hi havia una escalinata
si no recordo malament
això el Joan Sussat Millor
a l'entrada
en un santuari
exacte
d'un ninfeu
i com a tot arreu
la sorpresa
com a tot arreu
i veus
hi ha una època
de fa 30 anys
doncs allò
s'ho van carregar
directament
i s'ho van mirar
i en canvi
ara s'ha fet una obra
en el mateix espai
i això es pren com un valor
i fins i tot
s'està mirant
de quina manera
pot ser visitable
i la pròpia caixa
que està al costat
no és que vulgui fer
prop a cap de la caixa
li ha tocat
el tenir-ho també això
però bueno
que al final
els aspectes
jo crec que sempre
que aquests 15 anys
han sigut més positius
i que ara tenim
molta feina més endavant
també he explicat molt
aquests dies
que 15 anys
per l'administració
és molt poc temps
perquè entre que
se va generar
la declaració
ens vam començar
a posar les piles
en molts aspectes
es va treballar
una eina
de gestió conjunta
que al final
no va poder ser
per temes administratius
i per discussions
que a vegades
aquestes
sí que s'entenen menys
però bueno
el fet
que ara
hi ha tota una sèrie de temes
a marxa
doncs és que és poc temps
15 anys
encara que sembli molt
i per tant queda molta feina
per fer
el que sí que és cert
és que heu creat
i heu generat
i us heu cregut
sobretot
aquests reptes
com els que parlaves abans
suposo que és molt complicat
encara
posar-hi terminis
però amb els quals
hi esteu treballant
no?
sí
i a més a més
el que tens sobretot
és un horitzó
i això és interessant
tens un horitzó
en l'àmbit de gestió
tens un horitzó
en l'àmbit de conservació
i tens un horitzó
en l'àmbit
de difusió
i ens falta
bueno, ens falta no
i la càtedra
de la URB d'Arqueologia
i l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
estan treballant
en l'àmbit d'investigació
per tant al final
estem tenint
el que t'ha permès
aquests 15 anys
és poder marcar fites
que et fan créixer
com a ciutat
jo crec que Tarragona
ha crescut com a ciutat
a partir de la declaració
perquè la declaració
no és un aspecte
que sigui compartimentat
i que sigui
una part
només de Tarragona
és que el patrimoni
per Tarragona és tot
i el Lluís
no ho hem comentat
però sí que hem parlat
de forma molt
diguem-ne superficial
de moment
però que hi entrarem
en els propers anys
del patrimoni industrial
que per exemple
a Bona Vista
no?
sí, sí
hi ha
hi ha
hi ha
bueno
hi ha les casetes
autoconstruïdes
per exemple
que d'alguna manera
s'haurien de posar en valor
i parlar
d'aquella primera immigració
i de com aquella gent
treballaven
de dia a l'obra
i de nit
anaven a construir
casa seva
doncs aquesta part
per exemple
també és un tema
que tenim pendent
i que haurem de desenvolupar
en algun dia
i que això
per tant al final
el que tenim
és que Tarragona
té el patrimoni
en el seu ADN
el de Tàrraco
és el més important
perquè és el més important
però
no és exclusiu
ni excloent
i tenim molts altres patrimonis
que tenim molta feina
per fer
per sort
i per moltes generacions
i el que és important també
és que les generacions
aprenguin a estimar-s'ho
perquè el preservin
en el futur
Podem dir que el patrimoni
de Tarragona
o el de Tàrraco
forma part del nostre ADN
és un motiu d'orgull
doncs?
Comença a ser-ho
per sort
Jo
saps que sempre comento
que tenim també
dins del nostre ADN
no sé si és per
bueno
per la història
de la ciutat
capellans militars
i funcionaris
i funcionaris
un cert esperit
conservador pessimista
per dir-ho d'alguna manera
i jo crec que aquest pessimisme històric
que ve dels propis rols
d'aquest tipus de societat
l'estem començant a superar per sort
i elements com els 15 anys de Tàrraco
i l'evolució normal
doncs fan que puguem parlar
jo crec que l'orgull de ciutat
l'anem guanyant
prou
i aquesta capitalitat de província
que vam guanyar des de la feina
en el segle XIX
que comentava abans el Lluís
és una capital que s'ha d'exercir
des de la generositat
però també des d'un lideratge conscient
i aquest lideratge conscient
és el que estem guanyant
en aquests temps
del segle XXI
des del meu punt de vista
molt humil
pel que fa també a això que deies ara
Begoña del tema
que els més petits
s'ho han de creure
s'ho han d'estimar
han de posar en valor aquest patrimoni
suposo que també continuaré
un altre dels reptes
ha de ser
m'imagino
fomentar potenciar
impulsar
iniciatives que apropin també
el patrimoni
als nens
als més petits
a les escoles
amb activitats familiars
amb iniciatives
i inclús
creant llocs més visitables
no sé
si això també és una de les
de les feines a fer
aquesta és una de les feines
s'ha fet molt ja
el centre pedagògic
ha treballat molt
amb materials
que tenen a veure
amb l'explicació
Tarragona és un dels focus
de visites d'escolars
més importants
sobretot de la zona francesa
i també del centre
d'Espanya
i de Catalunya
ens faltaria potser
treballar una mica més a me
perquè després
vulguin tornar
perquè si no era allò
de vaya rollo de viaje
que he anat al cole
i ara ens hem de
aquesta part sí que l'hem de
de cuidar
i després ara
fa poc
per exemple
a Casa Canals
no?
Lluís
vam començar
una sèrie de visites
adreçades a infants
sí
pedagògiques
sí
i explicar
les exposicions fotogràfiques
que fa la Fundació Fòrum
adreçada a infants
i el Fòrum de la Colònia
que és el
el que ara farem
el pla director
i que era un monument
poc visitat
pels escolars
doncs amb aquest nou pla director
que farem ara
i la musealització
que la millorarem
també esperem que sigui
un espai que s'incorpori
als circuits de les escoles
o sigui que sí
seguim treballant
però tens raó
que és fonamental
que els nens estimin
on viuen
hi ha una cosa
que a mi sempre
m'ha quedat l'atenció
que és que
quan venen
alcaldes i tècnics
d'altres ciutats patrimoni
i estem parlant
de ciutats patrimoni
i de llocs patrimoni mundial
de la categoria
d'un Salamanca
d'un Toledo
d'un Alcalá de Nares
d'un Córdoba
se'ls hi posa una cara
a tots ells d'aquí
entre
no sé si és enveja
o admiració
quan potser
n'antros
amb altres temps
haguessin dit
és que no ens podem comparar
amb ells
què és el que els hi frapa
tant de
de Tarragona
i no diguem
que tan sols és la llum
no?
què és això
que ens fa ser
diguem-ne
especials
que
que quedin
tan admirats d'aquí
jo crec que és que som
una ciutat molt rodona
amb l'expressió
rodona
de
el millor lloc
on viure
o sigui
no sé com dir-t'ho
és a dir
tu arribes aquí
veus
vas
fins al balcó
i veus
un anfiteatre
amb el mar
al fons
amb aquella lluminositat
que la llum
també és important
després te'n vas caminant
cap al centre
t'aprens un vinet
a la plaça del fòrum
o una cervesera
i a més a més
és el mes d'octubre
que estàs fent això
o el mes de març
o el mes de
ja el gener
o sigui
desembre, gener, febrer
és una mica més complicat
però també trobaríem dies
però
diguem-ne que
tens al llarg de l'any
molts dies
en els que pots disfrutar
d'aquesta manera
pots agafar
i anar-te caminant
o en bicicleta
o a córrer
i aparèixer el mèdul
i després tornar
per un camí de ronda
que t'agafa
10 quilòmetres de litoral
amb unes imatges
de natura viva
com és el bosc de la Marquesa
que
per això tenim uns càmpings
que són dels més
reputats d'Europa
hi ha molta gent
que ve per aquesta raó
i a més a més
si et vols quedar viure
tens feina
en un complex industrial
a banda del sector turístic
no home
a veure si ens entenem
o en centres d'investigació
vinculats a la universitat
o
bé no sé
jo crec que és una ciutat
clar això no ho veu
l'alcalde de Salamanca
només si ve aquí
l'alcalde de Salamanca
veu segurament la primera part
però el que veu és
el que veu és
el que comentava una mica al principi
que et pots prendre
doncs
una cerveza rosita
per dir
la cerveza de Tarragona
mentre estàs
assegut
en una taula
que està al costat
de les pedres del fòrum
i dius
ostres no
o que et fas el vermut
que està en Tarragoni
també
o unes olivetes
o un te
per no
parlar d'alcohol
només
que si no
si no es problema
doncs al costat
de
la catedral
no?
a la porta
de la catedral
això sí que ho tenen
altres ciutats
però segurament
no
amb la suma de factors
que té Tarragona
o almenys
és la impressió
que tinc jo
i de moment
encara no massificat
que el sector turístic
voldria que es massifiqués més
però que
el que sigui
un turisme cultural
i per tant
un turisme tranquil
que no és de soroll
que és
que li agrada
el menjar
de proximitat
el gaudir
del temps
o sigui
no és un corre-corre
que té pillo
amb tots els respectes
per Toledo
que pot ser una visita a Toledo
que vens de Madrid
et tenen dues hores
venga, venga, venga
me monto a l'autobús
i marxo corrents
no?
sinó és un altre tipus
de turisme
que va pel seu compte
que no
quan dic massificat
em refereixo
a aquest tipus
de turisme
de concepte turístic
no que no vingui gent
o sigui
ha de venir gent
però la gent que ve
és un model
de turisme cultural
familiar
tranquil
que valora
de qualitat
de qualitat
en un sentit
que valora
fins i tot
quan compra
o quan
bueno
d'un poder adquisitiu
que valora
les coses
per tant
jo crec que aquest és
el gran valor
que té Tarragona
en aquests moments
sostenible
sí
sí
però
quan parlem
d'imatge de marca
des de turisme
parlem d'aquestes coses
perquè
de runes
en tenen
altres ciutats
de mar
en té
altres ciutats
i de platja
no sé
d'espais
mediterranis
de terrasses
en tenen
altres ciutats
ara
la suma
de tot això
amb un clima
magnífic
en un mateix espai
ben comunicat
i això
no ho tenen
tantes ciutats
i per tant
la imatge
de marca
de Tarragona
ve una mica
per aquí
és que més
l'excessiva massificació
genera nous problemes
masses
visitants
doncs genera
el problema
que tenen
l'alambra de Granada
que potser sí
que ojalà
però clar
necessites una setmana
d'entelació
per trobar una entrada
o després
el que poden suportar
els mateixos monuments
si posem massa gent
s'ha de tenir cura
d'allò que es gasta
i d'això
per tant
jo crec que és molt encertada
aquesta aposta
per un turisme tranquil
un turisme
que valori
el monument
i l'entorn
i la ciutadania
i que tingui
aquesta condició
més tranquil·la
i més
sí
és allò
gaudir de la vida
no?
bueno
Tarragona
és una ciutat
molt agradable
i el fet
a més de tocar
la pedra
ostres
tens aquella
bueno és veritat
hi ha molta gent
que s'atrapa
tant si jo els veig
allà
a tocar les pedres
això que dèiem
tenen vida
és una sensació
sí que és sensitiva
però
és un gest
molt curiós
que fan els turistes
crea sensacions
crea impressions
no tan sols les pedres
sinó
la gent
l'ambient
els castells
baixant
pel carrer Major
sí
certament és un
no és un part temàtic
perquè ens entenguem
hi ha ciutats patrimonials
a Roma li passa
a Roma hi ha espais de Roma
que semblen un part temàtic
perquè
perquè hi ha tant
només és
Tarragona és una ciutat viva
amb els seus ciutadans
amb la gent que la trepitja
però també amb els visitants
i també
i tot això som a molt
i el fet
per això us deia
que la mirada aquesta
que és potser
l'essència d'aquests 15 anys
no
del patrimoni mort
al patrimoni viu
doncs amb l'essència
d'aquests darrers 15 anys
amb aquest repàs
per la feina feta
i també pels reptes
que queden a fer
senyor
si no us queda
cap altra pregunta
tancarem
el Tarragona
i la història
d'avui
agraïm
doncs al John Benchon
de la Begonya Florià
i el Lluís Balart
que ens hagin acompanyat
aquest matí
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
i serà fins la propera
fins la propera
i serà fins la propera