Comença Toc en pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
En aquesta 24a edició del programa, la primera de l'any, us oferim un monogràfic d'estudiants de segon i últim curs de màster en Arqueologia Clàssica de la Universitat Rovira i Virgili,
la Universitat Autònoma de Barcelona i l'ICAC. Ens centrarem en els seus respectius treballs de recerca de final de màster.
Entrevistarem tres alumnes, dos d'aquí i un de fora. Són Francesc Rodríguez, de Constantí, Ivan Fernández, de Tarragona i Jesús Martínez, d'Alcalá de Nares.
Què, toquem pedra?
Doncs, efectivament, toquem pedra com cada 15 dies aquí a la seu de l'ICAC, a la plassa d'en Rovellat.
Avui fem el primer toquem pedra d'aquesta temporada, 24è programa, com deia el company.
I avui parlàvem amb aquests tres investigadors que estan aquí en formació.
Parlem amb ells. Són tres investigadors que estan en aquests moments fent la seva part final, part d'aquesta formació, d'aquest màster.
Són el Jesús Martínez, ell és d'Alcalá de Nares, per tant, de la zona de Madrid.
Però també ha estat recentment a Egipte. Avui ens ho explicarà, ens parlarà d'aquest periple d'investigació.
Parlem també amb l'Ivan Fernández, ell és d'aquí, de Tarragona, ciutat.
I també s'acompanyarà un altre investigador, que és el Francesc Rodríguez, amb qui comencem.
Ell és de Constantí. Ell prové del grau d'història de la Universitat de Rovira i Virgili, d'aquí del territori.
Té beca d'iniciació a la recerca de l'ICAC i també està dintre d'un grup de recerca sobre l'antiguitat tardana
i el primer cristianisme, amb un altre investigador d'aquí de l'ICAC, el Josep Maria Macías, amb el que hem parlat en moltes ocasions.
En aquest grup, a més a més, de recerca, ha ajudat amb les últimes excavacions que avui ens podrà explicar
a la catedral, a l'amfiteatre, al cirque romà.
I també va estar, segurament ho recordareu, vam parlar amb ell, amb un darrers toquem pedra del 2014,
l'equip d'investigadors, d'arqueòlegs, que van estar a la basílica de Sant Fructuós,
aquella intervenció que es va fer a tocar de la necròpoli pàdio cristiana.
Francesc Rodríguez, què tal? Bon dia, com estàs?
Moltes gràcies per convidar-nos aquí a aquest programa.
Recordo que vam parlar amb tu, però estaveu excavant allà a Sant Fructuós, en aquesta basílica.
A l'interior de la basílica és l'actuació potser més recent, no en què ens he intervingut,
però, com veiem, també a la catedral, en altres zones d'aquí de la ciutat.
Com valores aquesta experiència, el fet de poder intervindre en algunes excavacions com aquestes
i també la part hièrica, no?, de què consta aquest màster?
La veritat és que ens permet aprendre i comprendre què és l'arqueologia, l'experiència
i poder practicar, sobretot, ja que a vegades costa fins i tot trobar llocs i espais i diners
per poder excavar i és tot un privilegi haver excavat des de la catedral, al cirque, l'amfiteatre
i ara, últimament, a la basílica de Sant Fructuós.
Expliques una mica la teva investigació, però on passa? Ara mateix, eh?
Doncs la meva investigació ara principal és alterar-me els conceptes de ceramologia,
l'especialització de ceramologia, l'estudi de les ceràmiques antigues,
sobretot en el segle VII, després de Cris, el període Vicigot,
com Tarragona, després d'època romana, continua existint,
continua tenint vida i continua agafant i relacionant-se econòmicament pel Mediterrani.
el Regne Vicigot i, posteriorment, el final i l'entrada dels musulmans.
Tot això ens ho diu la ceràmica, per això d'aquí no, entre altres vestigies,
però la ceràmica fins a quin punt ha sigut important per poder determinar,
doncs això, cronologies, la vida del dia a dia, no?, de cadascuna d'aquestes àpoques?
La ceràmica en un principi, abans, s'estudiava com un objecte concret lleillat
i a partir de relativament poc hem començat a comprendre,
encara ja fa temps, però ja hem començat a comprendre que és un mitjà
per a estudiar, sobretot les relacions econòmiques i socials.
La ceràmica que trobem en les nostres excavacions, en els registres arqueològics,
en els serveis, per veure les relacions econòmiques entre diferents àrees,
venien, per exemple, ara m'estic recordant del meu treball,
zones com Egipte o zones com Síria, Egeu o fins i tot Àfrica,
que trobem aquí a Tarragona i que ens permet veure les relacions,
quins productes venien d'allà i els podíem trobar aquí
i quins productes d'aquí podien sortir cap allà.
Tot això i després també tenim una vessant social
que ens permet veure la identificació de quins productes alimentaris menjaven,
com els produïen, com els cuinaven
i quines relacions socials s'establien entre elles
a partir d'un objecte concret que surten els registres arqueològics
si la majoria de vegades en surten aquestes ceràmiques.
És habitual trobar una peça sencera o un conjunt sencer de ceràmica,
no sé, de vaixiller sencera, això és molt habitual o no?
Generalment són peces descompostes que cal treballar-hi molt.
Depèn sobretot de l'excavació i del propi registre arqueològic on ens trobem.
Trobem, per exemple, abocadors que sí que podríem trobar peces senceres.
Jo no m'he trobat encara en cap abocador,
però sí que he pogut reconstruir peces que la majoria de vegades surten
o gairebé senceres o senceres del tot.
Això que als oients s'hi pot sorprendre molt és habitual en arqueologia,
és a dir, buscar remenar la brossa de l'antiguitat.
Estem parlant d'això, és a dir, que potser d'aquí a dos mil anys
vindrà algú, allò que avui nosaltres hem pensat a la brossa,
doncs estarem per allà buscant pistes, vestigis.
Sí, sobretot també a vegades fem la comparació
en com estudiar l'economia i la societat romana a partir d'una ceràmica.
És com si ara volguéssim estudiar el sistema actual
a partir d'una llauna de Coca-Cola.
Ens costa, però es pot arribar a entendre.
És deixalla, però aquesta deixalla ens permet reconstruir
les societats preindustrials i ens permet veure què passava abans
i què ens pot ajudar en aquest present que vivim avui en dia.
Has dit que bona part d'aquesta ceràmica venia de fora,
la importàvem, per tant, aquí a la capital, a Tarracó.
Se sap quanta ceràmica venia cap aquí o no?
Concretament no, també tenim ceràmica feta aquí al camp de Tarragona
i a la península.
No se sap, perquè sempre apareixen més fragments,
és impossible saber-ho, però podem fer estimacions
a partir de percentatges i quantificacions
que ens permeten veure el volum econòmic, a grans trets,
òbviament, de l'economia d'un moment concret,
com és l'imperi romà o com és el regne visigot.
Imagino que tot el ple que també deu portar a investigar
el que era l'antic port de Tarraco,
perquè molt bona part d'aquestes vaixelles
haurien d'arribar en vaixell,
algun dels quals no està al fons marí, també és cert.
L'estudi del port de Tarragona,
crec que la Patricia Terrado en un programa anterior
ja ho va estar comentant,
el port és vital per Tarragona,
és la importància de Tarragona principalment,
a part de l'àmbit que és capital de província
i per això és un àmbit fonamental per l'estudi de Tarragona.
Jo en el meu cas concret estudio una parcel·la
que es va excavar el 2009 i el 2010
per l'empresa Codex Arqueologia i Patrimoni
a l'Avinguda Vidal i Barraquer,
on surt i està sortint encara
els últims estadis d'aquest port,
d'aquesta zona portuària d'aquí de Tarragona.
En el meu cas estudio una fase concreta
que és de la segona meitat del segle VII,
veiem una evolució del port
des del segle VI abans de Cris
fins a possiblement el segle VIII,
primera meitat i no ho sabem si encara més.
Quina és la peça que t'ha cridat més l'atenció
de tot el que s'ha pogut investigar en aquest temps,
que portes en formació?
N'hi ha alguna que ha deixat molt l'atenció
de peça ceràmica de l'antiguitat?
Hi ha moltes peces que ens estan cridant molt l'atenció
perquè estem veient que el port de Tarragona
a la segona meitat del segle VII
és força important.
pensàvem que no era tan...
O sigui, la tradició historiogràfica
es deia que no era tan important,
que després de l'impedi romà
això anava cap a baix
i estem veient que hi ha peces molt importants,
moltíssimes,
però m'ha cridat molt l'atenció,
per exemple,
a una llàntia de petites dimensions
que veiem que té un origen oriental,
properament a la zona de Constantinople,
que els seus paral·lels
s'indiquen que això,
que també es troba per allà,
no s'ha trobat encara
en tot el Mediterrani occidental,
per tant, és la primera vegada
que trobem aquí a Tarragona
però també al Mediterrani
aquesta tipologia de peces,
però la investigació està en curs,
per tant, podem trobar encara més.
Aquest és un primer pas per trobar-les.
Doncs seguiu analitzant.
Una pregunta que també li faré
als seus companys al futur,
és a dir, com veieu al futur,
ara esteu fent aquesta part final del màster,
aquesta part de recerca final,
que també hem d'explicar-ho,
perquè això no es fa d'un dia per l'altre,
això és molta feina,
és feina constant, a més a més,
de molta investigació,
de molta recerca,
de forma empírica,
els llaciments,
però també amb molts documents.
Quan dura un treball final de màster
i com veus el futur?
És a dir, el futur,
un cop acabis aquest màster
en arqueologia clàssica,
cap on va?
En el teu cas,
t'ho has plantejat?
Bé, primer de tot,
com hem dit al principi,
vaig estudiar el grau d'Història
aquí a la Universitat Rovira i Virgili,
que són quatre anys,
aquí al màster són dos anys més,
o sigui que la trajectòria
ja portem sis anys
ja fent estudis,
segurament amb incerteses
voldríem fer el doctorat,
segurament els companys
també comentaran aquesta jugada,
però és incert,
el futur és incert,
la crisi tant a nivell socioeconòmic
però també sectorial,
en arqueologia és molt greu,
i hem d'intentar tirar endavant,
reinventant l'àmbit d'estudi
que és l'arqueologia,
buscant altres mitjans
per poder fer-ho
i intentar a veure si podem fer-ho.
Esperem, som optimistes
i esperem que podem tirar endavant,
encara que és difícil,
però suposo que tots coincidirem
que encara s'ha de tirar endavant.
A tu et va marcar el fet
de viure en una població,
no sé si vas néixer,
en Constantí,
on hi ha un dels monuments romans
que formen part del patrimoni
i humanitat,
com és la vida de Sencelles,
va influenciar d'alguna manera
en aquesta carrera professional,
en aquesta carrera professional no,
l'estudi,
però futura professional,
esperem?
Constantí sempre,
els habitants,
els homes i les dones,
els joves,
tothom que viu a Constantí
sempre té la mirada posada
a Sencelles.
Sencelles sempre ens ha cridat l'atenció,
jo des de petit
sempre ja anava al col·legi
i tot amb la família,
sempre ens ha cridat l'atenció
mirar-ho a prop del riu
i verrà l'evolució que ha tingut
les seves històries,
les seves teories,
ara actualment han tret una altra,
per tant,
seguirem investigant,
sí,
el que està,
per exemple,
vam estar excavant també
amb la universitat
una setmana i mitja
amb els companys de primer i segon,
dues setmanes,
perdó,
amb els companys de primer i segon
Sencelles,
per tant,
hem començat a fer un projecte
també Sencelles interessant,
que pensem que tingui continuïtat
per explicar,
no només la cúpula,
que per si ja és força important,
sinó també el que és l'edifici
i al seu voltant.
Doncs vinga,
Francesc,
això sempre reivindicant
els orígens i el poble,
el poble,
amb aquest vestig important,
com és aquest moussoleu
de Sencelles,
impressionant,
que també des d'aquí
recomanem visitar.
Francesc Rodríguez,
gràcies i que continuï bé,
que vagi bon port la formació.
Gràcies,
gràcies.
Seguim parlant amb un altre investigador,
ara és l'Ivan Fernández,
ell és de Tarragona,
l'Ivan ve d'arquitectura tècnica,
està acabant arquitectura
i el grau de geografia i història,
i està treballant amb una tècnica,
diu,
de l'escàner láser
a la comprensió arqueològica,
treballant,
per exemple,
en zones com ara el Cirque Romà,
d'aquí de Tarragona,
també el sector en concret
dels sedassos,
i ell vol estudiar en aquest sector
del Cirque en planimetries
a partir d'eines núvol de punts,
que ara ens explicarà
en què consisteix.
Ivan Fernández,
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
La primera pregunta és obvia,
aquesta planimetria
a partir d'eines núvol,
en què consisteix?
Bueno,
una nube de puntos
és tener el espacio
con una herramienta
que se llama,
en este caso,
scan láser,
aunque existen otras,
como fotoscan,
te generan unos puntos
que es un volumen,
pero ese volumen
son esto que estamos comentando,
puntos,
y a partir de ahí
hay que interpretarlo
y generar las formas
que podamos trabajar,
como podría ser,
por ejemplo,
unos puntos que forman un arco,
nosotros lo transformaremos
en ese arco
y en la vuelta
que generan
los arcos sucesivos.
Entonces,
la herramienta es esto,
es cómo interpretamos
estas nubes de puntos
para hacer de ahí
unos planos
de la situación actual
que tiene el sector Sedassus,
y entonces,
a partir de ahí,
poder interpretar
cómo creemos
que era en esa época.
Esa consistirá
en mi trabajo
y a partir de la interpretación
de cómo era,
también intentar
las técnicas constructivas,
que es donde se mezclará
mi formación
de arquitecto.
¿De aquí
a crear una imagen
en 3D?
¿Ya un abismo o no?
¿Es el segundo pas?
Bueno,
a ver,
es muy diferente
en sí.
primero generaremos
los planos en 2D,
a partir de ahí
generaremos
los planos en 3D
que existen actualmente,
es el volumen,
pero para la interpretación
de la época,
claro,
ha variado mucho.
Entonces,
tenemos que hacer
una interpretación
que es el paso
entre lo que tenemos
en 2D,
lo que conocemos
de la arquitectura romana,
lo que interpretamos
nosotros como personas
y a partir de ahí
generaremos el 3D.
Per tant,
sempre estem parlant
d'una interpretación,
es a dir que
allò i la realitat
poden ser diferents,
¿no?
Está claro,
cualquier elemento
hecho por el hombre
tiene siempre
un grado de interpretación.
Al fin y al cabo
no somos máquinas,
somos personas.
En el teu cas,
com arribes al màster
i com a valores,
ho he fet també
de combinar
la part teòrica
amb la part més empírica,
més de treball,
en el circ,
com ho valores tu,
en el teu cas?
Bueno,
yo a diferencia
de mi anterior compañero,
digamos que
tenía diferentes opciones
a la hora de escoger
mi carrera
y en el momento
que lo hice
escogí en primera opción
arquitectura
porque era la que
creía que tenía más salida
porque en ese momento
no le veía tanta salida
a las carreras de historia.
Pero siempre he tenido
la gran afición
por la historia
y ha sido un hobby.
Entonces,
he llegado a un momento
en que también empezó
la crisis
y ya estaba acabando
la arquitectura,
decidí, digamos,
lanzarme en mi hobby
que era la historia
y entonces comencé
estos estudios.
Pero creo que también
existe una buena interconexión
entre estas carreras,
digamos,
en el sentido
de que al fin y al cabo
la parte que me dedico yo
o quiero estudiar yo
de arqueología
es la interpretación
de los restos arquitectónicos.
Entonces,
puede crear esta simbiosis
que es lo que
intentaré realizar
en este sector del circo.
No hay que olvidar
que el circo
es un edificio
realmente conservado
en gran parte,
uno de los mejores
que tenemos en Hispania
y que está vivo.
Nosotros convivimos
con este edificio
y aun así
no lo conocemos
en gran parte
y está incluso
infravalorado
por la propia ciudadanía
que no lo entiende.
Entonces,
la interpretación
del mismo
y el acercamiento
a la ciudadanía
es una faena
muy importante
que tenemos que hacer
y que creo que
podría ser una parte
mi objetivo
en este trabajo.
De fet,
el circo
si ahora
ensituem
a la plaça
de la Font,
ho diré
per fer-nos una idea
de les dimensions,
va molt més enllà
de la plaça
tant per una banda
com per l'altra
és que era molt gran,
no ens imaginem
de vegades
lo gran que era el circo.
Sí,
conocemos lo que se llama
la cabecera
que es lo que está tocando
el par de las granotas
y tenemos
el otro extremo
que estaría debajo
situado
del actual ayuntamiento.
Toda la Rambla Vieja
sería el circo.
Aparte,
tenemos el ancho
que circularía
más o menos
desde la Rambla Vieja
hasta lo que sería
la plaça
del Serasos
que es el sector
que estudiaré.
Pero aun así
tenemos muchos más restos
aparte de los visibles
porque si nos fijamos
la crujía de las casas
está todo representando
las antiguas crujías
de las vueltas del circo.
O sea,
tenemos la fosilización
del circo
en los elementos
actuales de la ciudad.
De hecho,
ahora se ha trabajado
en sectores
como el Carrén Rayulat
donde se ha hecho
una reconstrucción
también,
un arreglo
de la situación
para que sea visible
por los ciudadanos
y comprensible.
También el Museo de Historia
ha editado recientemente
unos dibujos
de cómo funcionaría
y estamos intentando
hacer esto
de que la ciudadanía
pueda convivir
con este circo
y lo entienda.
O sea,
es un elemento único
en el sentido,
por ejemplo,
en el Carrén Rayulat
puedes estar tomando
una cerveza
encima de la grada romana.
Eso es un elemento único
en las ciudades hispanas.
¿Hay algún lugar
donde puedas
posarte unas ulleras
en 3D
y ver
de lo que estás
hablando ahora,
tecnología,
para poder ver
cómo era
una antigua construcción
romana?
No sé,
unas ulleras
para decir algo.
Bueno,
esto sería
una de las cosas
que me encantaría hacer,
la representación.
Sé que se está trabajando,
por ejemplo,
recientemente
Televisión Española
publicará
un documental
donde uno
de los capítulos
está dedicado
a Tarragona
y con reconstrucciones
y también está trabajando
en lo mismo,
tengo entendido,
el Museo de Historia
en el sentido
de que va a ser
una aplicación
para móviles
que te permitirá
ver el estado actual
y el estado antiguo
en época romana.
Sería,
donc,
un gran queda
poder verlo
a l'hora
de interpretar.
La tecnología
debe ser muy presente
con la teva feina,
con la teva recerca,
la tecnología,
supongo que
todo este sistema
de trabajo
se basa
muy en tecnología,
¿no?
Sí,
la arqueología
actualmente
sí que ya trabaja
con todas estas
tecnologías,
lo que llamamos
nuevas tecnologías
hoy en día.
Consisten en programas
como el AutoCAD,
el Fotoscán,
la nube de puntos
que estábamos hablando,
todo esto ya existe,
aquí hay una unidad
de documentación
gráfica que se llama
aquí en el ICAI
y es donde estoy
trabajando con ellos
para aprender
yo de las técnicas
que utilizan
y yo intentar
aportar lo que he aprendido
en la carrera
de arquitectura.
Todo esto lo aplicamos
con investigadores
aquí de la institución
y es lo que servirá
para generar
este trabajo.
Cuando acabis
que serás
arqueólogo,
arquitecte,
arquitecte arqueólogo,
¿cómo te definirás?
Bueno,
como te he comentado,
al fin y al cabo
un arqueólogo
está interpretando
la arquitectura antigua,
o sea,
simplemente seré,
digamos,
arquitecto de ruínas,
digamos,
en ese sentido.
Home,
yo supongo que no n'hi ha gaires,
¿no?
Bueno,
alguno hay,
no es un campo,
digamos,
muy trabajado en este sentido,
pero sí que hay compañeros
que están trabajando aquí
en el ICAC
o en la URB.
La mateixa pregunta
que li fèiem
al company de Constantí,
el futur,
el futur més immediat,
però on passa,
perquè també estàs
en aquest treball intens
de final de màster,
el futur,
com el veus,
el futur,
ja en ment,
fer un doctorat?
Sí,
me gustaría mucho
hacer un doctorado
y sería
intentar interpretar
el circo entero,
por ejemplo,
un doctorado que me gustaría,
pero la verdad
está en la situación difícil,
como ha comentado el compañero,
y si no se reciben
ayudas y eso,
el tema es difícil,
de que se pueda realizar
en ese sentido.
És a dir,
que anem avançant
dia a dia,
vaja,
anem avançant
sobre la marxa,
i el futur ya es veurà.
Sí,
de momento,
los objetivos más cercanos,
que son de este año,
acabar el máster
y otras cosas
que tengo pendientes,
y el año que viene,
lo que se pueda.
Ivan,
ya per anar acabant,
explica'ns,
de cara als ollants
que no coneixen prou
com era l'estructura
d'aquest gran circo romà,
què creus que els sorprendria
molt de saber
de com era
aquest circo romà,
si el poguéssim veure
alguna imatge en 3D
com tu voldries
en un futur
i esperant que ho puguis fer,
què els sorprendria
molt d'aquest circo?
Bueno,
en sí,
me imagino
lo que más debe sorprender
a la gent que no sabrà
és que la cimentació
del circo
i les parts no visibles
a simple vista
estan hechas
amb el hormigó
de la época,
el que es llamava
l'opus caimentigion.
Això en sí
parece mentira
perquè tot lo asocia
a un element moderno
quan ja lo tenien
els romanos
i això supongo
que debe ser
el que més sorprenderia
a la gent en general.
Després també
la fosilització
que hem comentat
de que en moltes casas
encara se ve.
De hecho,
en la plaza Lafon,
la caixa que hi ha,
se ve en las gradas,
se ve en la vuelta
y eso es un elemento
que se ha sobrevivido
dos mil años
en una ciudad viva.
Es un elemento sorprendente.
Sí,
que hi ha moltes tècniques
i tu com a arquitecte
ho saps,
constructives
que ja ho utilitzaven
els romans,
l'arcada,
el formigó sota el mar
també,
no?
Sí,
los romanos en sí
sentaron ya
una revolución
en la arquitectura
que después se perdió
un poquito
en la Edad Media
porque no tenían
los medios
para hacerla
y que recuperamos
posteriormente
pero aún así,
o sea,
muchos elementos
hoy en día
sí que ha cambiado
pero la arquitectura romana
no serviría
como arquitectura
para vivir hoy en día.
En ese sentido
es sorprendente.
¿Había arquitectos
fa dos mil años o no?
Bueno,
a ver,
había arquitectos
pero era un sentido
diferente al actual.
Los arquitectos
de aquella época
eran como los maestros
de obra,
entendían la arquitectura
pero a la vez
eran también
los que no solo
dibujaban planos,
los iban haciendo
a medida
que iban trabajando
y estaban en la obra,
no era como
el arquitecto
que está en el despatzo
y va a ver la obra
y eso no,
allí estaba a pie de obra.
Doncs ja ho veieu,
hem recolat també
dos mil anys
per explicar-vos
com era l'arquitecte
del passat,
no amb aquesta terminologia
i com és l'arquitecto
també especialitat
en arqueologia,
com és el cas
de l'Ivan Fernández.
Ivan,
gràcies també
per acompanyar-nos
i molt de futur
i pròsper.
Esperem veure
aquest 3D
ben aviat.
Això espero.
I seguim
amb el tercer investigador
d'aquí de l'ICAC.
Com us dèiem,
el tercer és
del Cala de Nares,
tot i que ahir
ja porta temps
aquí a la nostra ciutat
i va començar a estudiar
una llicenciatura en història,
el segon cicle d'aquesta
la va fer
a la Universitat de Lleó
i va finalitzar
a la Universitat de Pisa
a Itàlia
gràcies a una beca d'Erasmus
ha fet un màster
en Egiptologia
que ara ens explicarà
també a una universitat
d'Holanda
en pràctiques a Egipte
que va fer no fa gaire
i ara està treballant
al poblament
en els pàrams
de Lleó
precisament
en la tarda d'antiguitat
i en l'alta edat mitja.
Jesús Martínez,
què tal?
Com estàs?
Bons dies.
Comencem,
no sé,
per a Egipte
o per la formació
per el fet
de poder anar a Egipte
i poder recordar pràcticament
perquè vas estar
crec que dos mesos
allà al caire
com va anar l'experiència?
Sí,
bueno,
jo per exemple
he querido
a lo largo de mi carrera académica
formar
hacerme una carrera medida
he ido estudiando
en ciudades
que me ofrecían
la oportunidad
de estudiar asignatures
que me interesaban
para mi formación
futura formación profesional
y bueno
decidí hacer un máster
de Egiptologia
que sempre quise
hacerlo desde que era pequeño
y fui a Holanda
que me ofrecía la oportunidad
de hacerlo allí
y aparte
los precios
eran mucho más económicos
que los másteres aquí
y bueno
fue una experiencia
totalmente sorprendente
y recomendable
que la gente salga afuera
y se forme
y aprende idiomas
y bueno
dentro de este máster
sí que es verdad
que tuve la oportunidad
de estar dos meses
trabajando allí
en Egipto
viviendo en el Cairo
y tuve la oportunidad
de viajar
por todo el país
estar en contacto
con los institutos
arqueológicos
de allí
el instituto francés
el instituto alemán
de arqueología
y egiptología
y también
de hacer prácticas
en el Museo del Cairo
estuvimos trabajando
con objetos
del propio museo
analizándolos
y también documentándolos
porque parece mentira
pero muchos de los objetos
que están allí expuestos
no tienen ni siquiera
una etiqueta
entonces bueno
también pudimos aprender
los cambios
que está sufriendo
el propio país
también en lo científico
porque están construyendo
nuevos museos
y bueno
creo que fue una experiencia
que a mí en lo personal
me aportó muchísimo
¿Cuándo va ser
que vas a estar a Egipto?
¿Fa molt o no?
Pues fue en el año 2013
sí, 2013
finales de 2013
que justo coincidió
con la revolución
que se estaba gestando
allí en el país
El que aire diuen
que hi ha molts objectes
esposats
pero n'hi ha molts més
els magatzems
¿Es cierto?
d'això no
el Museu del Caire
hi ha molts objectes
moltíssims
per exposar
Sí, sí, sí
eso
casi todos los museos
que hay allí
la cantidad de cosas
que bueno
se han sacado
muchas veces
muchos de esos objetos
estaban mal excavados
porque se empezó a excavar
en el siglo XIX
y antes la arqueología
era más por la pieza
que por el entender
la historia
y todo lo que conlleva
y los métodos
de excavación
no eran los más ideales
de hecho
vas por muchos yacimientos
y la cerámica
que estábamos hablando
anteriormente
que sirve como elemento
primero elemento
para datar
la época
y luego también
como indicador
comercial y económico
está tirada
por el suelo
y descontextualizada
porque no se interesaron
en ella
y bueno
sí que es verdad
casi todos los museos
el Museo del Cairo
tiene mucha parte
la mayor parte
de los objetos
están en los almacenes
y ahora
precisamente por eso
están cambiando
los japoneses
han financiado
un nuevo museo
el Gran Egyptian Museum
que va a ser el museo
más grande
incluso que el Louvre
y están trasladando
muchos de estos objetos
allí
para exponerlos
a Egipte
que queda
moltíssim
per descobrir
molt més
que s'ha descobert
moltíssima cosa
per fer
molta feina
per fer
a Egipte
sí
creo que sí
y es una pena
que por ejemplo
las misiones arqueológicas
que se están desarrollando
allí
muchas son del CSIC
y bueno
tienen serios problemas
de financiación
entonces bueno
la arqueología
funciona un poco así
que depende un poco
de la financiación
de los propios estados
y bueno
de empresas
pero claro
si no hay dinero
para excavar
y eso
porque bueno
jóvenes que quieren ir
sí que hay
y gente que quiere
trabajar en ello
pero
esperemos que en el futuro
el panorama sea mejor
per cert
si alguno va a Egipte
ens comentaban
que la situación
estaba menos o menos
estabilizada
que ya hay seguridad
para ir
en suerte una compañía
que va a estar
no hace varias setmanes
y hemos de saber
que además
es muy asequible
el Caire
por ejemplo
sopar a fuera
costa
poquísimo
sopar a fuera
o vaja
a menjar
un de los mejores
restaurantes del Caire
costa poquísimo
sí
yo creo que
sobre la situación
allí
no hay ningún problema
la gente
es muy amigable
y bueno
siempre hay problemas
tensiones con
el gobierno
y demás
el ejército
pero bueno
ahora la situación
está bastante bien
recomiendo la visita
y sí que es verdad
que aparte de toda
la historia
que tiene el país
lo que es la gastronomía
la gente
y toda la cultura
que tienen hoy en día
es una cosa
que merece la pena
visitar
y es un país
bastante asequible
para pasar una temporada
y descubrirlo
como llegas a Tarragona
como llegas a Tarragona
como te llega
a la idea
de este máster
y como prens parte
¿por qué lo decideces?
sí, bueno
ya también
dentro de mi formación
la arqueología
es lo que más me interesa
y una de las cosas
de Egiptología
es que está muy preparado
para por ejemplo
prepararte
en lo que es
la historia de Egipto
algunas pocas asignaturas
sobre arqueología
y sobre todo
sobre lenguas
sobre jeroglíficos
entonces bueno
una de las carencias
que tenía mi formación
no por asignaturas
porque asignaturas
tuve algunas
y en excavaciones
he participado
pero sí que quería
hacer un máster
de arqueología
y finalizar
los conocimientos
sobre ello
afianzarlos
y bueno
también
no sé
tuve que volver a España
también por problemas
económicos
que no había becas
tampoco doctorados
para hacer fuera
entonces bueno
decidí estudiar aquí
y uno de los mejores
másters que hay
ahora mismo
en el estado
es este
sobre todo
la institución
que lo lleva
el instituto
y bueno
decidí hacerlo
y estoy bastante
alegre
de haber tomado
esa decisión
¿y en el paramolones
qué pasaba
hace dos mil años
o no sé
dos mil por decir algo
pues bueno
en eso
se está investigando
ahora
entra dentro
de unas dinámicas
en la tarde antigüedad
del final
del imperio romano
y cambios
en lo que es
la economía
y la sociedad
y en la política
y eso estaba
inserto dentro
de lo que es
la problemática
del desierto
del duero
que se conocía
que en teoría
la teoría
de los años 60
había una despoblación
entre el duero
y la cordillilla
cantábrica
y no había
allí
la arqueología
ha demostrado
que eso no es verdad
se han encontrado
muchos yacimientos
muchos por prospección
no por excavación
y ahora
se pretenden
excavarlos
no hay muchos
excavados todavía
pero sí que es verdad
que había
muchos núcleos
de población
la mayoría rurales
y ocupación
de antiguas villas
y bueno
eso fueron
el germen
de las posteriores
ciudades medievales
entonces
mi investigación
viene a
a querer
utilizando
la arqueología
del territorio
y el paisaje
proponer
nuevos proyectos
de prospección
para encontrar
nuevos núcleos
y entender un poco
el panorama
del Páramo Leonés
en aquella época
Recuerda'ns
que es la arqueología
del paisaje
o n'hem parlat
alguna vegada
aquí a l'ICAC
pero recuerda'ns
porque también
es una materia
apasionante
Sí, bueno
hay muchas
especificaciones
hay estudios
arqueomorfológicos
luego del territorio
y estudios
sobre la red
viaria
estudios de la relación
entre los propios
núcleos
y el poblamiento
también
un poco
como el medio
afecta al hombre
al poblamiento
y como el hombre
interviene en este medio
y como lo modifica
como rotura nuevos campos
como transforma
bosques en pastos
para el ganado
y demás
El futuro
com a escompany
pregunto
para el futuro
más inmediato
está aquí
a l'ICAC
pero después
Pues no sé
como todos mis compañeros
me gustaría mucho
hacer un doctorado
y bueno
el principal problema
es encontrar una beca
y ahora mismo
las becas
no es que abunden
entonces no sé
buscar la oportunidad
hay muchos compañeros
que ahora
están marchando fuera
a trabajar y estudiar
a Ecuador
muchos de mis compañeros
están allí
y me han dicho
que bueno
que hay oportunidades
entonces no sé
también donde
nos lleve la arqueología
y las ganas de trabajar
y bueno
de tener un salario
porque por la beca
claro
hay muchos condicionantes
supongo que hay
mucha demanda
y pocos diners
por recursos
y por lo tanto
se ha de hacer
una criba
muy importante
Sí
sobre esto
bueno
me sorprende
la situación
y un poco
como lo estamos haciendo
leí el otro día
que el gobierno
ahora
ha echado para atrás
un proyecto europeo
de investigación
en humanidades
que iba a becar
a más de 200
estudiantes
y doctorandos
y bueno
ahora se han quedado
descolgados
no pueden presentar
sus proyectos
imponencias
entonces bueno
es un poco
la situación
en la que estamos
que es paradójica
y a ver si salimos
de aquí
Jesús Martínez
gracias también
por acompañarnos
aquí al Tocant Pedra
y por un buen futuro
también
por los páramos
de León
pero también
por Egipto
gracias
muchas gracias
a vosotros
Entonces
avui hemos parlado
con estos tres investigadores
recordamos
la Francesa Rodríguez
de Constantí
también
l'Ivan Fernández
que es de aquí
de Tarragona
y hemos acabado
con Jesús Martínez
ella des de Calaenares
y que ha vingut
a formar-se aquí
a l'ICAC
en aquest màster
del qual avui
s'han volgut parlar
han volgut oferir
començar el primer programa
de l'any
parlant d'aquest màster
en Arqueologia Clàssica
de la Rovira i Brigil
però també
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
i de l'ICAC
com sempre
en producció
de Carme Abadia
us ha parlat
Josep Sunyer
Joan Maria Bertana
a la part tècnica
aquí a l'Unitat Mòbil
Lluís Comas
als estudis centrals
ens acomiadem
d'aquest Tocant Pedra
el número 24
i el primer d'aquest 2015
Fins aviat
Adéu-siau
Fins aviat
Fins aviat