Avui hem vingut de visita a l'espai Caixa Fàrum, som al carrer Colom per explicar-vos en directe i amb aquesta visita guiada com és l'exposició
Temps del Romànic, Art, Vida i Consciència. Ens acompanya Anna Catà d'Auriga Serveis Culturals. Anna, bon dia.
Bon dia.
I el Carles Marqués, director de Caixa Fàrum Tarragona. Bon dia, Carles.
Hola, bon dia.
Comencem amb tu, com sempre, explicant la filosofia general de l'exposició. Per què aquesta expo hi ha aquí a Tarragona?
Aquesta exposició forma part del programa Romànic Obert, fet en col·laboració de l'Aura Social, la Caixa i la Generalitat de Catalunya
per posar en valor, per rehabilitar un seguit d'onuents, d'espais de l'època romànica.
I aquí, més que això, explicar aquestes rehabilitacions, es posen en context les obres d'art, el patrimoni arquitectònic i arqueològic que coneixem de l'època
en relació a la societat, a la música, a la vida de l'època. Per tant, seria el patrimoni immaterial d'un patrimoni material.
Molt bé. Fins a quin dia la podem visitar, Carles?
Fins a mitjans d'agost, fins al dia 16.
I de moment, en nombre de visites, esteu contents?
Estem contents, sí. Vull dir, és una exposició que no és d'aquelles que m'han portat tant de públic i que coneixeu com Mòmies o Thyssen,
però és una exposició que té molt d'interès, que molta gent el que coneix és, com deia això, l'espai arquitectònic
i, en canvi, qui troba una interpretació que no troba en aquests espais.
I, per tant, diguéssim que això ha despertat interès i sí, està venint molta gent.
A part d'aquesta particularitat que va més enllà del simple punt, que no és simple, però vaja, va més enllà de l'arquitectura,
a part d'això ens comentava l'anabans que és una exposició potser també diferent en el sentit que no hi ha peces,
però és molt interactiva, és molt per tocar.
Exactament. És una exposició del segle XXI sobre obres del segle XII o segle XIII.
La intenció és, bàsicament, viure aquests espais, les peces ja les tenim,
aquí a Tarragona les podem anar a veure a Santa Maria del Miracle,
posem per cas, més a prop d'aquí a Pobletes, i les peces una mica ja les tenim aquí
i potser no les visitem prou, però aquest també seria un motiu de l'exposició,
fer-nos en venir ganes.
Però, clar, què s'hi feia en aquests espais?
Doncs en aquests espais també eren, la interactivitat és tan antiga com la història de la humanitat,
la interactivitat suposa una visió, unes coses que veiem en aquests espais
i aquí ens expliquen què estem veient, unes glòs, unes músiques,
eren espais vius i, a més, molt acolorits.
És a dir, moltes vegades ens imaginem, pensant ara en les esglésies de la vall de Boí,
que eren com les veiem, o també passa amb el patrimoni romà,
és a dir, el veiem allò descarnat i ens imaginem que eren unes obres austeres,
al contrari, vull dir, hi havia això, molta pintura,
era una impressió òptica, una experiència.
Doncs la idea, crec que jo em corregirà l'Anna si m'equivoco gaire,
és traslladar aquesta experiència aquí,
és a dir, aquí no és una exposició de peces,
però sí que és una exposició d'experiència, de sensacions,
és a dir, una mica la mateixa sensació que podia tenir una persona del segle XIII
a l'entrar en un espai arquitectònic, en una església,
doncs intentar-la tenir aquí,
intentar-la tenir aquí i, a més, saber també com la tenien
o com la veien diferents persones de diferents estrats socials,
des d'un noble, una persona de peu, diguéssim,
un pagès, una dona, és a dir, el que veien,
com ara passa, també no és exactament el mateix
perquè l'experiència que tenien o el coneixement que tenien
d'aquella obra o què hi anaven a fer,
diguéssim, també eren coses diferents.
Doncs entrem ja a l'exposició,
Anna Catà, d'Auriga, Serveis Culturals,
escolta, el cartell de l'exposició és una R,
la R que simbolitza el romani, que entenem,
però que està dibuixada com si fos la planta
d'una, no sé si, d'una església, d'un edifici?
En principi és com si fos la planta d'una església,
una mica també perquè és un dels grans temes
que parla l'exposició, un dels grans protagonistes
del tema del cristianisme, doncs té un pes important,
és un canvi important en aquesta època
i que representa, doncs, entrar en aquesta nova etapa, també.
Si us sembla, entrem i ens ho mirem.
Doncs ja només entrar, trobem un primer plafó
amb unes pantalles, una il·luminació i la possibilitat de llegir
i ja us dic, això té pinta de ser molt interactiu,
aquestes pantalles conviden a que les toquis.
Què ens explica aquest plafó, Anna?
Sí, aquesta és la part més introductoria i, com deia el Carles,
no és un plantejament d'una exposició molt interactiva,
molt del segle XXI, però no només perquè es poden tocar les pantalles,
sinó fins i tot a nivell de plantejament.
Veurem que és molt transversal.
Només començar trobem aquestes pantalles
que el que ens conviden a plantejar-nos
quina és la nostra idea de romànic.
Llavors, ja apareixen tota una sèrie de paraules
perquè puguem seleccionar de quines idees
ens aporten nosaltres romànic, no?
Doncs tenim des de llunyà, singular, Europa,
escultura, majestuó, sorprenent, únic, pintura, mural...
Tenim moltes paraules perquè cadascú seleccioni.
I a partir d'aquí puguem entrar dintre del que seria
l'exposició per poder-ho...
veure si realment ens aporta alguna cosa diferent
de la visió que teníem.
A veure, totes les paraules representen que...
Depèn de la subjectivitat, totes hi encaixarien?
En aquest cas, podrien encaixar-hi
perquè la idea que tenim tots abans d'entrar a l'exposició
és vàlida perquè forma part de la nostra experiència.
Pot ser més o menys allà encertada,
però això una mica és el que pretén també l'exposició,
donar-nos un altre punt de vista.
Si cliques damunt d'una d'aquestes paraules
en forma de bombolles que van flotant per la pantalla,
t'apareix una mica d'exposició, d'explicació?
No, en aquest cas no.
En aquest cas només és que seleccionis tu
quines són les teves idees,
perquè això només funciona com a part d'introducció
i ara sí entrem, si vols, en els àmbits
en plenament tots els continguts.
Molt bé, però són paraules que et fan reflexionar d'entrada.
De fet, si vas a pensar que ens sabem del romànic,
hi ha molt de resta romànica per aquí per la demarcació?
A veure, clar, no som el lloc de Catalunya
on hi hagi més romànic, perquè clar, què passa?
Que el territori en som forma part del que es coneix
com la Catalunya Nova, uns territoris que van conquerir els cristians
a partir del segle XII, és quan comença,
sobretot el que és el tema del repoblament aquí.
Llavors, obres anteriors a aquesta època no n'hi ha,
no són coses molt puntuals i que trobem, sobretot,
més amunt del Llobregat.
Per tant, sí que tenim coses del segle XII,
abans el Carles feia referència a Santa Maria del Miracle,
el plantejament de la catedral de Tarragona
també és d'aquesta època,
en el Museu Diocesada aquí de Tarragona
hi ha escultures de diferents pobles del territori,
però són cosetes més aviat puntuals,
o el frontal d'altar, que també ens apareix per aquí,
o l'hospital, anirem veient coses.
Perquè parlant de romànic, en quina època ens situem?
Bona pregunta, una mica en aquest espai introductori
també donem un audiovisual que ens serveix una mica per emmarcar,
tot i que tots tinguem paraules diferents al nostre cap,
pel que sí que hem de tenir clar,
que el romànic que refereix segle XI, XII i XIII,
un moviment artístic i cultural que hi va haver a bona part d'Europa.
Ara passem per un túnel,
un túnel que heu ideat aquí al Queixa Fòrum,
i en què a les parets s'hi projecten edificacions, què és?
A veure, comencem amb el que és pròpiament l'exposició,
tenim diferents àmbits,
i llavors cada àmbit d'alguna forma
ens pretén presentar els continguts amb una escenografia,
i aquest túnel que tenim ara és l'escenografia del primer àmbit,
un àmbit que se'n diu pilars,
i si ens fixem se'ns projecten imatges de catedrals,
de grans construccions,
i sobretot són imatges de pilars.
Ens dona aquesta sensació com si estiguéssim dintre
d'una d'aquestes grans construccions del romànic,
amb la idea que quan...
Bé, ja veieu que el romànic és molt divertit,
cosa així, hi ha un grup aquí...
Sí, estem escoltant un grup aquí, sí, és el soroll de fons.
Veiem d'alguna forma que, clar,
el tema dels pilars fa referència als poders.
Moltes vegades pensem en romànic
en aquestes petites esglésies del Pirineu,
però al romànic també hi ha grans construccions,
i això són una mica els exemples que ens passen aquí,
amb aquestes imatges que tenim,
amb aquesta mena d'escenografia,
amb la idea que el romànic també és poder,
totes aquestes grans construccions,
ja sigui d'esglésies o catedrals o castells,
les havia de sustentar algú del darrere,
hi havia algú interessat en construir-les
i que això perdurés en el temps.
Per tant, és el reflex d'unes classes socials
també determinades.
On som ara, Anna, a mesura que avancem?
Ens trobem també entre parets...
És una mica...
Estem embolcallats, no?
En cada una de les zones quedem com a tancats.
Una mica el que pretenen els diferents àmbits
és fer això, uns espais també de significat.
I en aquest cas som el segon àmbit,
que tenim una interessenografia,
que són la projecció de portalades romàniques
o més aviat d'una portalada romànica
feta de diferents fragments.
Amb la idea que moltes vegades
quan parlem de romànic
hi ha molta gent que té al cap
que el romànic és tot igual, no?
L'arc de mig punt,
és a dir, aquests arcs rodons
per la gent que potser no estigui tan acostumada
al llenguatge arquitectònic
o aquestes voltes també de que no,
i ja està.
I en canvi, aquí, amb aquesta composició que ens hem fet,
que tenim una portalada feta amb diferents fragments,
veiem que el romànic és molt divers
i, per tant, que hi ha molts contrastos,
que hi ha una gran diversitat
que és fruit de diferents factors.
Factors, per exemple,
com aquest interactiu que tenim aquí al costat,
que ens indica, d'alguna manera,
alguns d'aquests factors que podem trobar.
Quins són aquests eixos de diversitat?
N'hi haurien molts més,
però és un interactiu que és molt entretingut,
molt entretingut és una exposició per venir,
passar l'estona,
apretar pantalles i anar veient.
Per exemple, en aquest cas,
per veure quina diversitat hi pot haver
a nivell romànic,
podem seleccionar l'època,
no és el mateix,
una obra del segle XI, del XII o del XIII,
i aquí, per exemple,
podem seleccionar segle XIII,
podem seleccionar també si volem pintura,
arquitectura o escultura.
Ho barregem, eh?
Representa que barregem els...
En aquest cas,
podem seleccionar segle XIII,
escultura,
i veure obres amb menys inversió,
que ens apareix, per exemple,
en aquest cas,
el timpà de Santa Maria de Ciurana,
tenim aquí,
es veuen les imatges,
es pot seleccionar,
es veu més gran,
i en canvi,
si ara canviem un d'aquests eixos de diversitat,
per exemple,
ara li posem més inversió,
deixem de veure aquell timpà,
que és molt interessant,
però que és molt senzill,
perquè no hi havia inversió econòmica,
i anem a veure altres exemples,
com per exemple,
el frontal d'altar de la catedral de Tarragona,
i en podem veure les diferències
entre els uns i els altres.
També és interessant.
Podem comparar-ho a nivell d'inversió,
a nivell d'època,
a nivell d'art...
Diferents.
Doncs aquí veiem els contrastos,
depenent del segle,
depenent del nivell d'inversió,
de la disciplina artística
amb què estem parlant,
hi ha un audiovisual també,
que ens va explicant la música
en el temps del romànic.
Exacte,
perquè d'alguna forma,
quan parlem de romànic,
el que estem parlant,
no sovint quan parlem d'arts
parlem d'escultura, pintura i arquitectura,
però hi ha molta diversitat,
que és precisament el títol d'aquest àmbit,
i la música també deixa de ser
un element interessant.
Què és del que passa?
Potser sovint no en parlem massa,
perquè tenim poca documentació
a nivell de la música.
la música religiosa,
sí que al cant Gregoria
ens ha arribat informació,
perquè ens han arribat fins i tot
algunes partitures,
o s'han conservat molt més bé,
però en canvi la música
trobadoresca no és el cas.
Escrivien la lletra,
però no escrivien la partitura,
per tant,
ens podem imaginar com sonava,
però no ho sabem segur,
i una mica ens explica tot això
a l'audiovisual.
No ho hem explicat,
però perquè sou la idea,
a l'Espai Caixa Fòrum
d'exposicions,
se'ns ha pintat d'un gris molt fosc,
ajudant d'aquesta manera
a ressaltar el que és
la llum de les pantalles.
Hi ha molta pantalla,
molt d'audiovisual,
i llueix molt,
i es fa mirar molt.
De fet, ara estem davant
d'una macro pantalla
en què què s'hi projecta?
Ah, hi ha un mirall al davant,
per poder-ho veure bé.
Exacte, representa com si fos
també com una mena de passadís,
amb totes aquestes imatges
també del romànic
que es van enfrontant
les unes amb les altres.
I la idea d'aquestes pantalles,
d'alguna forma,
és passar-nos diferents versions
de la representació
del Cristen Majestat,
del Maiestes Dòmini
que trobem representats
en època del romànic.
Potser la imatge més coneguda
per la gent
és el Maiestes Dòmini
de Sant Climent de Taüll,
que se'ns passa juntament
amb d'altres,
i ens serveix això
per introduir la idea
del missatge
d'aquestes imatges.
perquè dius,
no?,
l'exposició està pintada
com molt fosc
per ressaltar les imatges,
però és el mateix
que les esglésies romàniques.
Avui en dia
les tenim il·luminades artificialment.
En època del romànic
no era així,
com a molt,
amb la llum de les espelves,
que tots coneixem
que no és el mateix.
Per tant,
espais també foscos,
perquè les finestres
són més reduïdes,
amb unes grans pintures murals,
amb uns colors
realment molt vius,
que avui en dia
se'ns han apagat una mica,
no?,
se'ns han conservat
en tota la seva esplendor
i, per tant,
entrar dintre d'aquestes esglésies
era com una experiència
sensorial,
d'alguna manera.
Una mica ens ho hem d'imaginar així,
olors,
foscor,
imatges
i un missatge molt clar,
que sobretot un missatge
que el cristianisme
impregna
tot el que és
la vida quotidiana.
I això és el que tenim aquí,
una mica aquestes imatges
ens volen fer reflexionar
amb això.
Veiem també
que són imatges
una mica diferents
de les que podem estar
acostumats avui en dia
i hi ha algú que diu
fins i tot
que això semblen dibuixos
com de còmic,
no?,
o són dibuixos,
hi ha gent que diu
que sembla que el romànic
no sapiguessin dibuixar,
no?,
és com una degradació
de tot l'art clàssic
que s'havia vingut fent
fins ara.
I això no és veritat.
Una de les persones
que ens apareixen
en l'audiovisual introductori
que és Eudald Carbonell,
per mi diu una frase
que és molt acertada,
diu que realment
aquests tipus de representacions
del romànic
estan més a prop
de la pintura
que van fer
Miró,
Picasso
en ple segle XX
o tot el tema
de les avantguardes
que no pas
de l'art clàssic
d'època romana.
Per què?
Perquè en el fons
no deixen de ser pintures
conceptuals,
volen transmetre una idea,
ens estan representant
Cris,
doncs estan representant Déu.
Això no és un ordre natural
de les coses,
això és una entitat superior.
Per tant,
no poden fer una representació
molt naturalista
perquè seria massa semblant
en aquest món
de patiment
que tenien
la majoria de pagesos.
Per tant,
han de fer
una altra cosa
que és una cosa
completament diferent
que és el que tenim aquí.
Interessantíssim.
Seguim avançant,
sortim d'aquesta mena
de túnel
que ens ha conformat
aquestes macropantalles
encarades amb un mirall
de manera que tornem
a estar envoltats
de romànic
per tot arreu
i ara
ens trobem
davant d'un plafó
que té pantalla tàctil
per jugar-hi
i té uns fresquets
dintre d'uns
d'uns tubs.
Aquí són les olors,
no?
Parlem d'olors,
a què sí?
Exacte,
una mica forma part
del mateix àmbit
d'on venim,
d'aquestes imatges
que hi havia
al Maestas Domini
i per completar
això que dèiem,
aquesta idea
d'entrar
en un espai sensorial
d'imatges,
d'olors,
de significat,
entrar en un altre lloc
diferent
que et permeti
desconnectar també
del treball,
el camp,
del dia a dia
i a més hem de pensar
que també normalment
hi havia mossens
que estaven parlant
en llatí,
i que a vegades
això també formava part
una mica
de les distàncies
que es creaven
amb el poble.
D'alguna manera
és interessant
també veure-ho
en aquest sentit.
Recreeu
amb aquesta part sensorial
l'olor de la cera
i de l'encens
i escolta,
sí que és veritat
que amb aquests
plafons il·luminats
en què hi ha pintades
o reproduïdes
les imatges
és molt acolorit
tot plegat,
contrasta molt,
sí,
tenim una idea
vistos aquí
de romànica
molt de color.
Sí,
això
és una idea
que és molt interessant
no només veureu aquí
el nivell de l'exposició
sinó que al final de tot
hi ha un audiovisual
que és el màping
de Sant Climent de Taüll
que si voleu
ja l'expliquem aquí.
A Sant Climent de Taüll
hi havia les pintures
que ara estan al Museu
Nacional d'Art de Catalunya,
Barcelona,
Montjuïc,
que les tenen allà
per temes
també de conservació
i que fins ara
a Sant Climent
hi havia
les pintures
que eren una còpia
les han tret
per poder fer un estudi
per poder fer una neteja
de les parets
i ara el que hi han posat
és un màping
és a dir
unes projeccions
de les pintures
i és molt espectacular
perquè jo crec
que hi han guanyat moltíssim
només veient els resultats
no és aquella pintura
que teníem fins ara
o les originals
que són espectaculars
que són a Barcelona
però amb el màping
hi han tret
tota la brillantor
tots els colors
i hi ha molta més quantitat
que s'ha estudiat ara nou
i jo crec que és interessant
el vídeo
ens explica com s'ha fet
el màping
que no ha estat gens fàcil
ens convida molt
a anar-lo a veure
en directe
que és una mica
també l'objectiu
d'aquesta exposició
convidar ja que som a l'estiu
a anar a veure
un romànic
in situ
i d'alguna manera
veiem molt aquesta idea
que comentes
que és que el romànic
és color
però a més
són uns colors
molt determinats
no?
anava a dir
groc, taronja
però no són groc
aquí estrenem magentes
també hem de pensar
que són colors
molt simbòlics
perquè evidentment
cada personatge
té els seus colors
per poder-los identificar bé
la mare de Déu
doncs sempre n'hi ha representada
amb els mantells
de color blau
tot té un significat
i a vegades
és una mica
el que parlem
totes aquestes imatges
hi ha gent que diu
és que són imatges
molt pedagògiques
perquè servien
per la gent
que no sabia
llegir ni escriure
poder entendre
coses
a través de les imatges
bé
sí
i no
perquè sí i no
perquè evidentment la gent que no sabia llegir escriure
podia entendre coses
però
el significat d'aquestes imatges
l'iconografia que hi ha al darrere
és complexa
entendre-ho tot
amb el grau de detall
que hi ha
no és tan fàcil
llavors evidentment
cadascú un tenia
el que bonament podia
a tothom
a tothom li arribarà
un missatge
això és cert
però
la percepció de cadascú
és molt concreta
i això és una cosa molt interessant
que ens demostra
aquest audiovisual
que tenim aquí al costat
són uns audiovisuals
que són molt petitons
que hi són a cada àmbit
i que ens parlen
de la societat
i ens presenten
els personatges
en aquest cas
per exemple
els personatges
que se'ns presenten
és un bisbe
una pagesa
i un baró
i davant d'una gran obra
del romànic
com pot ser
la portalada de Ripoll
el bisbe
ens explica
quina és la seva sensació
o què és el que ell entén
quan passa per aquesta portalada
res a veure
de quan hi passa la pagesa
ell el que hi veu
és el treball
que s'explica
de cada un dels mesos
que si no fa aquest treball
doncs hi ha uns monstres
de l'infern
que pot anar a parar
i que per tant
doncs s'ha de complir
amb aquest deure
que doncs Déu ha imposat
aquest ordre
establert per Déu
i per exemple
tenim el baró
en aquest cas
que veu fins i tot
justificada
les seves lluites
contra els infidels
que diu ella
molt bé
petits audiovisuals
que acaben de completar
la informació
en aquests
plafons
evidentment també
amb una pantalla
tàctil
on es pot interactuar
de manera
a més
molt fàcil
a veure
estem en un altre dels àmbits
la vida i els mons
on hi trobem
això
aquesta estructura
de plafó
audiovisual
pantella tàctil
i a més una projecció
sobre d'una tela
exacte
aquest audiovisual
ens permet
d'alguna forma
o en aquest espai
ens permet parlar
d'alguna forma
de la vida quotidiana
també
perquè hem parlat
molt de tema
d'esglésies
de religió
de pintura
cristianisme
si és veritat
va ser un gran pes
important
però l'altra part
important també
és la vida quotidiana
llavors
per parlar
d'aquest tema
se'ns presenta
aquesta projecció
que és del tapís
de la creació
de la catedral
de Girona
una obra mestra
també
d'aquesta època
amb una conservació
interessant
pel tipus
de teixit
que tenim
en la que
a part de la representació
d'un pantocràtor
amb tota la creació
al voltant
d'aquest déu creador
hi ha també
la representació
de les feines
de cada dia
de cada mes
de cada estació
està tot molt ben representat
aquesta vida quotidiana
de gran part
de la població
llavors
una mica
per completar
també
aquesta vida quotidiana
tenim una pantalla interactiva
que és molt interessant
en el que
se'ns planteja
una ciutat
que no només
són esglésies
o sigui romànic
també hi havia
ciutats romàniques
problema
que no se'ns han conservat
les ciutats romàniques
perquè no hi havia
tanta inversió
de diners
i perquè
a més a més
no hi havia
tant de respecte
és a dir
una església
tothom
més o menys
la respectava
les guerres
respectaven
les esglésies
els castells
altres tipus
d'arquitectura civil
no han tingut
aquest tipus
de respecte
o són reutilitzats
perquè no tenien
la mateixa importància
llavors
el que fa aquest interactiu
si et sembla
ens hi acostem
el que tenim
en aquest interactiu
és
una ciutat
feta
per diferents fragments
d'obra civil
que encara
o d'arquitectura civil
que encara
es conserva a Catalunya
i en podem veure
per exemple
podem veure
des d'un castell
una torre de guaita
un pont
un palau
i es poden clicar
per exemple
si cliquem l'hospital
per imaginar-nos
com podria ser
un hospital
d'aquesta època
ens apareix
l'hospital
o l'antic hospital
de Santa Tecla
d'aquí de Tarragona
això és el cosat
de la catedral
que avui en dia
és la seu del Consell Comarcal
i que conserva
la façana
d'aquesta època
per tant
podem agafar
com diferents elements
que es conserven
arreu del territori català
i imaginar-nos
com podria ser
precisament
en aquestes ciutats
Déu-n'hi-do
la vida i els mons
un altre dels àmbits
que ens expressa
o que podem trobar
en aquesta exposició
crec que en queden un parell
només Anna
sí?
perquè anem acabant
un?
vinga
romànic català
europeu únic
exacte
l'últim àmbit
ens fa referència
una mica a això
és un art europeu
dèiem al començament
i amb un plafó
molt senzill
bàsicament
és un plafó
retrolluminós
però que fa
unes parelles
ens queda molt clar
aquesta idea
ens fa parelles
en el sentit
que trobem
tot un llistat
o tot un seguit
d'imatges
d'art català
i al costat
una imatge
molt molt molt semblant
per no dir
pràcticament idèntica
d'altres esglésies
o pintures
en aquest cas
d'arreu
d'Europa
tenim per exemple
exemples de França
d'Alemanya
de Suïssa
de Croàcia
en tenim de molts llocs
i es veu
com les semblances
són realment espectaculars
per tant
no podem parlar
d'un art d'aquí
sinó que hem de parlar
d'un art
europeu
el que passa
que és cert
que a Catalunya
per la quantitat
i per la qualitat
que en tenim
el podem arribar
a considerar únic
perquè tenim peces
realment excepcionals
com pot ser
la portalada
de Raipoll
el maïstres
dominer
de Sant Climent
de Taull
que n'hem parlat
el tapis
de la creació
o per exemple
aquesta que tenim aquí
en l'escenografia
que tenim aquí al costat
que és el davallament
de la creu
d'Eric Lavall
són exemples
que són realment
espectaculars
i fruit
d'aquesta espectacularitat
tenim això
que veig
que et mires
que et crida
almenys si vés
no et crida
l'atenció
per dir
això no és romànic
o sí que és romànic
què és el que ens passa
que a partir del segle XIX
al segle XX
el que hi va haver
va ser com una revalorització
de tot aquest art
un art que en el XVIII
en el segle XVIII
es veu com molt degradant
que es veu
se li dona fins i tot
com un nom romànic
que és un nom pejoratiu
en els seus orígens
llavors
hi ha tot un grup
d'intel·lectuals
de l'Institut d'Estudis Catalans
però també d'artistes
que el que fan
és recuperar
i posar en valor
aquest art
i aquí veiem artistes
de les avantguardes
per exemple
que el que fan precisament
és això
en el primer cas
veiem com Picasso
i com Miró
que abans en parlàvem
a nivell
no només conceptual
sinó fins i tot
d'estil
d'aquest tipus de traçat
d'aquests tipus de colors
tenen aquestes influències
Picavi és claríssim
s'inspira
en aquest Agnus Dei
per fer un cartell
que avui en dia
podríem considerar
que és molt contemporani
o molt avantguardista
en aquest sentit
i l'últim per exemple
és el grup
de Taüll
que són un grup
d'informalistes
uns artistes catalans
anys 50
anys 60
que volien d'alguna forma
tornar amb aquests orígens
un d'aquestes personatges
més importants
potser és Antoni Tàpies
i que l'obra
que veiem aquí
és una obra seva
de Tàpies
que agafa
una taula romànica
i ens hi
seguint molt
amb el seu estil
ens hi posa
aquesta barretina
com símbol
també
d'aquests orígens
i d'aquesta identitat catalana
això és una mica
el que podem veure aquí
Déu-n'hi-do
i així en principi
tanquem els espais
de l'exposició
i abans de marxar
encara ens trobem
embolcallats
en un últim espai
en què a través
de pilons
columnes
també se'ns projecten
imatges
que és això
escultura bàsicament?
exacte
això són les escultures
del davetllament
de la creu
de Ril Lavall
relacionat amb aquest àmbit
d'on venim
d'aquest art català
únic que tenim
i excepcional
doncs és un altre exemple
que potser no havíem tingut
ocasió
de parlar-ne abans
i que aquí
se'ns presenta
com aquestes obres excepcionals
l'exposició
s'acaba aquí al costat
amb l'audiovisual
que dèiem aquest
del màping
de Sant Climent
i una mica
és una visió diferent
d'aquest plantejament
del romànic
home i ara que hem vist
l'exposició
a veure què creieu
jo diria que és una exposició
per venir a passar-hi
una bona estona
fins i tot
Anna
no cal venir
guiada
perquè lo seu és
o sí
la primera guiada
però després passar-se
estonetes
davant de cada un
dels plafons
i tocant botons
i surts d'aquí
amb ganes de saber més
del romànic
no?
durant t'acord
que no sabies gran cosa
en general
i amb ganes
de descobrir més
i donar valor
amb aquest tipus d'art
exacte
hi ha molta gent
que ve a l'exposició
que prefereix primer
venir a la visita
guiada
per situar
perquè com que hi ha
tantes pantalles
que potser si no estem
acostumats
hi ha gent que es perd
i a més a més
el plantejament
de l'exposició
és molt transversal
llavors va bé
tenir clar
com són aquests àmbits
com està organitzat
què es pot trobar
i després
com que això
l'entrada és lliure
ja ho sabeu
a Caixa Fòrum
doncs venir un altre dia
amb calma
i tocar aquelles pantalles
que ja saps
que poden interessar
què tal ha funcionat
el que són
les visites
amb els casals
amb els esplais
amb els grups
molt bé
encara continuen
fins a quin dia
continuen
Anna?
fins que tanquem
fins que tanquem
exacte
aleshores
bé
estan funcionant molt bé
i a més
això jo crec
jo crec que la percepció
que hi ha
sobre el romànic
que és
com a molt
acadèmica
o historicista
les escoles
a vegades
donen aquesta imatge
clar
ho veiem
amb aquesta certa distància
que moltes vegades
veiem l'art
sense adonar-nos
que
per les persones
que vivien
directament
formar part
de la seva vida
quotidian
jo crec que
un dels avantatges
d'aquesta exposició
és que explica
aquesta quotidianitat
o aquesta simbologia
és que ara
quan parlàvem
fa una estona
d'aquestes
d'aquestes imatges
molt planes
dels bantocrators
que havien de ser
molt reconeixibles
és una cosa
que s'assembla molt
són icones
són els logos actuals
i nosaltres reconeixem
de seguida
un seguit de marques
ciutats
productes
molt ràpidament
perquè ens transmeten
uns valors
per tant
diguéssim
és un concepte
molt elaborat
vull dir
molt poc primitiu
potser tenim
la idea
que el romànic
és un art
primitiu
i no
era un art
contemporani
d'uns segles
determinats
que al perdre
aquesta època
és a dir
avançant
la societat
ens dona una impressió
que ens queda enrere
però
no
els senyors del romànic
vivien
en aquesta època
i al nivell
de sofisticació
si tenim una idea
una mica
obscurantista
en romànic
com deia
l'Anna
és un terme
pejoratiu
respecte a l'art
en romà
com una mena
d'allò d'art romà
de segona
un art romà
degradat
un art romà
fosc
però
no és pas
cert
és a dir
no hi ha
un trencament
històric
si la gent
arriba al romànic
a través
diguéssim
d'un creixement
i no d'un decreixement
històric
de l'art
que ve de Roma
encara fins al dia 16
podeu visitar
aquesta exposició
que ens parla del romànic
més enllà de l'art
més enllà de l'arquitectura
també sobre la seva vida
quotidiana
és l'exposició
a més que tanca ja
el curs
pel que fa al Caixa Fòrum
no?
feu parada a l'agost
sí
i després tornem al setembre
i després tornem
amb
Jordi Melies
doncs Anna Catada
Horega Serveis Cultural
moltíssimes gràcies
per aquesta visita
que ens has fet
cap al segle XII
molt bé
a vosaltres
com vulgueu
ja sabeu que som aquí
Carles Marquès
director de Caixa Fòrum Tarragona
moltes gràcies també
a vosaltres