Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bunachí, Ricard Fernández i Òscar Tadiano.
Mentre aquí anem discutint si l'escalada esportiva és o no disciplina olímpica.
De moment, de fet, la Federació Internacional d'Escalada Esportiva
ha estat reconeguda almenys per part del Comitè Olímpic Internacional.
És un primer pas, de fet, la cantera de futures promeses,
però mentrestant no para de créixer.
Hi ha llocs al món, probablement, on sigui més fàcil
emprendre una carrera esportiva relacionada amb la paret, amb la roca.
A Estats Units, per exemple, hi ha un programa específic per a joves escaladors.
Al Time ABC, un centre on es prenen molt seriosament
la preparació dels seus joves esportistes,
saben que són el futur i els acompanyen i preparen per la competició.
Aquí, a casa nostra, primer cal fer mèrits esportius,
progressió i després, amb sort, aconseguir algun esponsor.
Hem escoltat la història centenars de vegades,
una història que, com la major part de les gestes de muntanya,
transcorre per camins i senderons secundaris
i també generalment en solitud.
Si una persona competeix, si hi ha una competició arreglada,
també a nivell nacional i internacional,
com és que és tan i tan difícil aconseguir un recolzament
per tal de tirar endavant i poder dedicar-se amb garanties
a l'esport d'elit, almenys en escala d'esportiva?
Una pregunta que deixem enlaire en aquest programa.
Avui, de fet, coneixerem la Maria Banach,
una jove escaladora catalana.
Ella, amb els seus 12 anys,
ja ha assolit un nivell que molts dels que fa dècades que escalen
voldrien haver tingut.
Ha escalat un grau de 7 C més a vista,
ho ha fet el contrafort Rombau a Oriana.
Parlem amb ella, també parlarem amb la seva entrenadora i amiga personal,
la Berta Martín.
Això serà, doncs, avui en el programa.
També buscarem la darrera hora de l'expedició
o Brad Pitt, el 2015 d'Òscar Cadillac.
Tenim l'Òscar, el Carles Figueres, el Jordi Bosz Barraca,
el Pat Xigonyi, la matja Santa Pujol,
també la resta de l'equip en algun punt,
en algun punt que no sabem, de la Vall d'Albotoro.
Intentarem contactar-hi.
I avui també, el Ricard Fernández, com sempre,
ens llegirà un text d'un llibre clàssic de muntanya,
avui de José María Villalba Ezcai,
Balada de las Muntanyes.
Benvinguts al Pont de Maoma.
José María Bonatxí, bon dia.
Bon dia.
Jordi Mena, bon dia.
Bon dia.
Ricard Fernández, bon dia.
Bon dia a tots.
I els números ara mateix.
Estaves fent números?
Sí, estava comptant a veure si havien sortit dissabte
d'Escar Duascole, on podrien estar ara mateix.
I on creus que podrien estar?
Parlem de l'expedició obràfic,
de l'Escar Cadillac, de la resta de...
Sí, sí, sí.
Bueno, si dissabte van arribar a Escole,
diumenge posem que sortissin d'Escole,
van arribar a Jule Bridge,
això és diumenge,
dilluns a Paio,
dimarts,
dimarts devien estar al següent campament,
dimecres a Gorotú,
dijous, doncs avui possiblement
podrien estar arribant a Concòrdia
o al Camp Base del Brovat,
possiblement si tot va bé
i si no han pres cap d'això,
cap descans pel mig,
que podríem fer-ho perquè aquest any
les coses estan anant bé en quant a calendari.
Hem de recordar que ens deien el divendres,
que recordem va haver de jornada sortida,
dissabte,
que hi havia força neu,
més d'un metre,
a punts, a 4.000 metres,
a Urduques.
o Urduques.
Urduques, sí.
Per tant, també hi havia aquest...
I això valentir la resta de l'expedició
que ja estaven en trànsit, eh?
Bueno,
doncs a veure si això també fa que a la muntanya
hi hagi més neu que l'any passat,
això segurament ajudarà,
depèn del balanç.
El que està bé és si fa mal temps,
tot i que sembla una contradicció,
evidentment si hi ha tanta acumulació de neu
sí que és un problema per progressar,
però quan els primers dies sobretot del trekking,
que si pica el sol és realment infernal,
molt duríssim,
i sobretot si bufa el vent,
com va passar amb els companys del trekking
de l'any passat,
van enganxar unes condicions tremendes
en quant a calor i bon temps, no?
I els companys que hi havien estat
abans al Baltoro,
quan vam arribar nosaltres,
doncs deien,
ostres, tant de bo, tant de bo,
que faci mal temps,
i no ho enteníem fins que ens vam trobar allà.
vam tenir sort,
ens va ploure els dos primers dies
i això ens va lleujar francament
d'unes condicions dures.
El Baltoro no és cap broma,
no és cap broma ni per caminar,
vull dir, és dur
i depèn de quines condicions,
doncs home, si s'ho han trobat amb mal temps,
si arriben allà,
i bueno, doncs encara,
doncs si fa mal temps allà i comença,
també la neu se'n pot anar molt de pressa,
també se'n pot anar molt de pressa,
tan aviat com arriba, se'n pot anar aquesta època de l'any.
Doncs això deu ser a punt d'arribar,
concordi,
la zona de confluència d'aquestes tres imponents classeres,
Josep Maria, Jordi,
Jordi, especialment,
avui volem enviar un missatge de suport
a la família,
a la família i els amics,
dels tres alpinistes,
del Pol,
dels tres alpinistes que morien la setmana passada.
Sí, dels tres nanos que, malauradament,
mantenen l'accident al Kyrgyzstan,
bueno, des d'aquí,
simplement donar-los el record,
el recolzament,
i les forces als amics,
als familiars,
perquè no deixen de ser...
aquests petits bailets, no?,
embogits pel desig d'escalar
i fer les coses ben fetes,
i cal remarcar això,
el desig de fer les coses ben fetes
van anar progressant,
poc a poc,
des de nens fins a fer-se homes,
fins a arribar a un nivell que realment
era molt alt.
Aleshores, bueno,
des d'aquí s'en sols enviar-los
i una abraçada molt forta
i tot el recolzament,
ànims als familiars i amics.
De l'Àlex Vicedo,
el Josep Cotrina
i el Tarragoni,
el Pol Rodríguez,
des d'aquí,
doncs, això,
el nostre condol
i acompanyament a les famílies.
Parlàvem del començament,
ja ho deia obertament,
que tu si vols dedicar-te
a l'esport d'elit
i amb aquest món nostre
i amb l'escalada esportiva,
o en fi,
l'esportiva
o un altre esport d'elit
d'aquestes característiques
de la muntanya,
tens que fer mans i mànigues,
és a dir,
costa, feina, rai,
jo posava com a exemple
aquest programa
nord-americà
de recolzament
a joves esportistes,
escaladors,
en escalada esportiva,
un programa
en els que els formen,
que els porten a competir,
que els recolzen,
que els ajuden econòmicament,
clar,
aquí estem en jump,
no, d'això?
Bé, clar,
això deu ser com una cantera
del Barça,
m'imagino,
que entren de petitets
i, bueno,
és una tasca,
és una feina,
el problema és que aquí també,
a veure,
la gent ho pren com un oci.
Aquest món tan comercial
que tenim,
si us fixeu bé,
vull dir,
hi ha esports
en què la gent
es posa de moda
practicals,
anem a posar el cas
de les curses a muntanya,
gràcies al Kilian
i a molta gent
com el Kilian,
això arribarà a ser olímpic,
segurament,
abans que l'escalada esportiva,
que porta anys funcionant
i porta segles funcionant
l'escalada,
segurament avançarà
la cursa aquesta,
per què?
Perquè hi ha molta gent
que ho practica,
ho ha posat de moda
i potser ja m'ha vist l'atenció
que l'escalada
ho mou més masses,
les marques
venen més material,
les marques venen més samarretes,
Salomón,
jo què sé,
bambes
i al final
són les marques comercials
les que fan realment
si una cosa ha de ser olímpica
o no ha de ser olímpica.
Obrim els ulls
perquè l'escalada,
dintre el que queda
és una minoria
que practica escalada,
que hi hagi molta gent
i a nosaltres,
em sembla que hi ha molta gent,
és una minoria
comparada amb altres esports
i al final
la muntanya està molt discriminada
en quant a aquests temes
i jo crec que és una miqueta culpa
de tots nosaltres també.
De tota manera
és paradoxal
perquè a Catalunya,
per exemple,
l'excursionisme,
l'escalada,
l'alpinisme,
diguem,
totes aquelles modalitats
que estan recollides
a dins de la Federació
d'Entitats Excursionistes
de Catalunya,
crec que és,
en nombre de federats,
és una de les pràctiques esportives
més federats
de tot Catalunya.
Em sembla que la primera
és el futbol,
però dubto
que hi hagi alguna federació
que passi al davant
de la nostra
després de la de futbol.
Per tant,
és incomprensible
perquè, evidentment,
com diu el Josep Maria,
és evident que ara
només es velluga tot
a base de diners.
Quan hi ha un volum
tan gran potencial
d'uns possibles clients,
ja només parlem ja
des del punt de vista comercial.
potser pot ser
una mica repugnant
pels que som una mica
més enamorats
de la muntanya
i que tot es velluga
pels diners,
doncs és incomprensible
que dins d'aquest món
tan, tan, tan nombrós
no es consideri
una possibilitat
de trobar,
esponsoritzar
i donar oportunitats
a tota aquesta gent.
Anem a buscar
l'experiència
d'aquesta jove escaladora,
12 anys,
Maria Banach,
competint,
a més a més,
fent uns resultats
molt meritoris,
a cada primera
en alguna competició
recent,
escalat,
tu a Oriana
has estat alguna vegada
si no,
i tant,
i dos i tres,
no?
El contrafart rumbar.
Mira com riem tots.
Has tocatós, ara, eh?
Escolta, va,
ara que m'ho preguntes,
digue-me, Jordi,
ara que m'ho preguntes.
Ara en parlem.
Maria Banach, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé.
Ara parlem,
però deixa'm també saludar la Berta.
Berta Martín, bon dia.
Hola, bon dia.
La Berta és amiga
i preparadora,
entenedora de la Maria Banach.
Jo deia això d'Oriana
perquè la Maria ha fet
un 7c més a vista
al contrafort rumbau,
a Oriana.
Sí, sí, aquesta paret,
a veure...
Bé, jo aquesta paret
no hi ha estat,
no?
Perquè, clar,
jo no practico
l'escalada esportiva.
Puntualment,
de tant en tant,
hi vaig,
però m'agrada més fer paret,
no?
Però realment és
el contrafort,
a sota la paret del rumbau,
hi ha un desplom allà
impressionant,
que és on,
des de fa uns anys,
tota la gent de grau
està treballant allà a les vies,
no?
Vull dir,
per exemple,
un d'ells,
el Chris Sharma,
quan va baixar aquí a Tarragona,
farà dos anys,
vau fer,
quasi, quasi,
quan acabava d'obrir la via
aquella amb un rebell,
va baixar per parlar amb mi
del traçat i tal,
perquè si no creuava una via,
i realment em va ensenyar
unes fotos,
i el lloc és idoni,
és un taller de màquines,
no?
I és normal,
que al final,
si la Berta està treballant aquí
amb la Maria i tal,
vull dir,
és una plataforma perfecta
per treure un rendiment altíssim.
Maria, quantes fa que escales?
6 anys.
Escalar tota la vida.
Sí,
tu ara entens...
Miga vida escalar en porta,
no?
Feia dominades al braç del metge,
acabava.
Escolta, Berta,
Berta, Maria,
no sé,
ho pregunto a les dues,
suposo que,
en el teu cas,
Maria,
no ho sabem,
que és el teu pare,
no?
Qui et porta a la roca,
no?
Ara fa 6 anys?
Sí,
ara era el meu pare.
I com va anar aquesta pressa de comptes?
De què recordes,
ara fa 6 anys,
de començar amb l'escalada?
Vas començar amb l'esportiva,
com va anar?
Bé,
al principi,
jo no anava molt a la roca,
però,
quan me'n coneixen a la Berta,
em van aportant
i ja vaig començar a animar-me més.
Bé,
això està bé,
no?
Vas passar el rocó,
donar la resina a la roca natural,
que això ja és un salt importantíssim,
perquè realment ara molta gent,
jo m'ho trobo,
que estic de cara al públic,
també a una botiga,
i molta gent diu que escala,
i jo no ho entenc,
que diuen que escalen
i només van al rocòdrom,
no?
Jo penso que al final
el salt aquest
és realment
quan te n'adones,
no?
Que escalar el rocòdrom
no deixa de ser un entrenament,
no?
I anar a escalar la roca
és un treball més psicològic,
no?
Sí,
que passa que
amb els nens
és complicat també la roca,
perquè és molt limitat.
Clar,
és molt obligat amb moviments,
no?
És molt obligat amb moviments
i sobretot els seguros.
Clar.
El que tu t'allunyar un metro
també li allunyar dos i mig.
baixet, eh?
M'allunyen sempre.
No ho sé,
però en tot cas
amb un nen
és bastant complicat
trobar les vies perfectes
en roca,
perquè a vegades
és estar perillós
el que a tu et pot semblar normal.
Sí, clar, clar.
I clar,
començar a escalar
amb sis anys
al rocòdrom...
No, no,
jo dic que
això és el més normal,
això és el més normal.
Però sí, sí,
el que està clar
és que la filosofia
dels que porten
tota la vida escalant
és sortir
i fer el salt
a la roca
i no quedar-se
amb el índor.
Clar.
De tota manera,
Berta,
en aquest sentit,
l'entrenament,
el que és l'entrenament
ja com a tasca,
afegit
el fet tècnic
d'aconseguir
una progressió
i un rendiment òptim,
s'afegeix
a l'edat.
Vull dir,
començar amb sis anys
a escalar
implica
un seguit
de pautes
molt determinades,
que és una dificultat
afegida també
per un entrenador,
no?
Vull dir,
combinar el joc
amb el que és
l'entrenament
i l'estímul
i el sacrifici
que també comporta
l'escalada.
Home,
jo,
degut a la meva
trajectòria,
el joc
no el faig servir
gaire amb l'entrenament,
sinó que soc
bastant
exigent
i rígida,
però sí que
mirem
amb el David,
perquè jo porto
el suport del David Massim,
el Organic Training,
i mirem
que sigui
el més natural
possible
i que sigui
una evolució
molt progressiva
sense
accedir-nos
a tot el que és
una quantitat
d'exercicis físics
i de
campos
i de sense peus
i de coses
excessives
que fa la gent gran
que ho eviten
completament
amb els nens,
no?
I que d'aquesta manera
puguin avançar
tècnicament
i bé
i després
tot el que és
la gestió física
ja van agafant
cos
amb els anys,
saps?
De fet,
aquí ens trobem
moltes vegades
això també
amb les disciplines
de gimnàstica
rítmica
que es comença
de manera molt
prematura
i els metges
comencen a avisar
que s'ha d'anar
amb molta cura
amb l'entrenament
perquè són persones
amb un desenvolupament
físic encara
immadur
i per tant
determinades
tècniques
d'entrenament
com has parlat tu
no es poden aplicar,
poden ser
contraproduents
i lesives,
no?
Per tant s'han d'anar
molt de compte.
No, i és que
l'escalada
té de peculiar
que la pot ser
fins que tinguis
80 anys.
Vull dir-te que
no sé,
la gimnàstica esportiva
normalment té un recorregut
i a certa edat
si ja no fas competició
és com que ja no té sentit
fer-la,
però és que escalant
quan deixes de competir
i quan tens fills
i quan ets vell
i quan pots seguir
tota la vida escalant,
aleshores no té cap sentit
trencar-se els dits
literalment
en 10 anys.
Deixeu-me dir
que la Berta
vaja,
tu ets una professional
del món de l'escalada,
és a dir,
ets formadora professional
a més a més,
encara ets la campiona
d'Espanya de bloc?
No,
fa 3 anys
que no competeixo ja.
Però va ser-ho,
va ser-ho campiona d'Espanya de bloc,
vull dir que també
has competit molt,
es va tallar molt
amb aquest món
de la competició.
Sí,
sí,
a veure,
ja està 10 anys
o 10 o 12 anys
competint.
I jo al començament
fèiem una introducció
al programa
parlant de programes
de competició
que hi ha per joves
escalades per cent
als Estats Units,
no?
Aquí estem molt lluny
d'aquesta realitat,
és a dir,
que hi hagi un recolzament
a nivell institucional,
a nivell d'esponsor,
ja sabem,
que si un fa bons resultats
al final
un esponsor
l'altre surt,
no?
per a nivell
d'arcolzament econòmic,
és a dir,
que puguis competir
tranquil·lament.
Això, Berta,
com ho veus aquest món?
Bé,
als Estats Units
és un altre món,
sempre,
però també t'he de dir
que els campionats
del món aquí
no venen
perquè la federació
no els ha pagat mai.
I en aquest sentit,
aquí a Europa
hem tingut molta sort,
perquè vulguis que no,
inclús des d'Espanya
i des de països
que igual les calen
tres persones,
la federació
paga els viatges
i fan un...
almenys tenen oportunitat
d'anar a tres o quatre
proves de Copa del Món,
saps?
Però els americans mai.
I això d'aquesta associació
que et sentia,
que jo no l'havia sentit,
ho havies sentit
a través d'una escaladora
a través de l'Instagram,
però ho desconeixia,
no sé exactament
a quina magnitud està.
Però, bueno,
en tot cas,
sempre és interessant.
Nosaltres,
ara amb la Maria,
vam anar ahir,
que hi havia
com un campionat infantil
del món,
i vam anar
apagant-ho de la butxaca,
saps?
Regonyós.
Bueno,
que és vergonyós
que joves promeses
que estan destacant
i que poden ser
el dia de demà
molt importants
en aquest esport,
s'hagin de pagar
un viatge
en una competició
de la seva butxaca.
Crec que això
ho diu tot,
tant de la Federació Espanyola
i que nosaltres vam arribar allà,
la Maria va fer
una posició excel·lent,
la número 10,
i era el primer cop
que competia
amb un rocódrom
d'aquelles dimensions
i veies
totes les que estaven allà
i portaven temps
d'anar allà,
amb les federacions,
un any
i un altre any,
i llavors
aquesta gent
agafa un avantatge
a nivell gestual,
a nivell d'impressió,
de sensació,
saps?
D'arribar i trobar-te...
de l'actitud,
que és que és un desvantatge
que hi ha a priori
en aquestes coses.
Maria,
Maria,
ets aquí, eh?
Sí, sí.
Bueno, escolta'm,
com està anant
amb la Berta?
Perquè clar,
és entrenadora
però amiga també, no?
Sí.
Tenir una entrenadora amiga
jo crec que és un gran què, no?
Sí,
perquè,
no sé,
no és d'aquestes
que només es veu
en aquest entrenament,
sinó que,
mira,
la cada t'ajuda,
t'apoya,
no sé,
i jo no...
No fa de profe,
no només.
Escolta'm,
Maria,
una pregunta.
Quan vas a l'escola
i tots els teus companys
i amics
diuen que van a jugar
a futbol,
bàsquet,
van a nedar
i tu dius
que has d'anar
a entrenar
per a escalar,
què et diuen?
A mi,
normalment,
sempre m'apoya
només a l'escalada
i els hi van
igual si un dia
he d'anar
a entrenar
perquè pensen
que el pròxim dia
podré anar
i així quedem.
A ells no els importa
això
que jo no pugui estar amb ells.
El sona...
Digues, digues, digues.
Sinó que sempre
miren
de cada dia
que jo pugui
per estar tot junts
i ja està.
els agrada
que els parlis
de l'escalada
se senten interessats
o troben
com una cosa estranya
que no n'han sentit
parlar mai?
Al principi
em pensàvem
que era una cosa estranya
però després
ja
me van preguntant
com va
i no sé.
Maria,
això t'ho diu
el Ritchie
perquè
ei,
igual que jo
quan anàvem a l'escola
érem els raritos.
Érem els raritos
que en comptes
de sortir
amb 14 o 15 anys
i amb els amics
a jugar
o a fer tombs
anàvem a escalar
i teníem les carpetes
en comptes
de cantants de música
amb fotos de Montserrat.
Llavors, clar,
és una mica la curiositat
i ara també
això ha canviat.
Sí, però jo
he de reconèixer
que amb 6 anys
jo encara
la veritat
el fet d'escalar
encara encara
amb 6 anys
no,
amb 6 anys
no,
però amb 12 o 13
ja corries
per la mateixa lloc que jo.
Sí, sí, amb ganes, amb ganes.
És la Maria
i és la seva germana
la Júlia també, eh?
No, Maria?
La teva germana
també escala, no?
Sí, la meva germana també.
Clar, clar,
és que és tota la família
i el part també.
La Maria
va quedar
primer absolut femení
al Pibloc
no fa gaire
i la seva germana
la Júlia
també
primera infantil femení.
També l'entrenes,
Berta, la Júlia?
Bueno,
no,
sí que està amb nosaltres
el que passa
és que
tant ella
com la meva filla
que porten
perquè jo
estic amb la Maria
al costat
i elles
amb dos anys
ja s'enfilaven
i d'alguna manera
encara estan molt verdes
per poder portar
un entrenament
i una cosa
quan ja porten mitja hora
es desconecten mentalment.
És normal.
Però bueno,
estan allà a la reda
i van emulant
tot el que fem, sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Estem impressionats
amb la precocitat
diguem
de tota aquesta generació.
O porten a la sang, no?
De tota manera
d'escalador
és important.
És interessant,
és interessant
fins i tot
saber preservar
jo no sé
si la Maria
està experimentant
ja una mica
tota aquesta passió
que a molts de nosaltres
ens ha inoculat
l'escalada, no?
I la passió
per la muntanya
o tot just
ho veu
com una manera
de passar l'estona.
Maria,
com ho veus tu?
Què sents
quan estàs escalant?
Jo no és això
d'anar a passar l'estona
quan vaig a escalar
sinó que vaig a disfrutar
a donar el màxim
i llavors
no sé
cada cop començo
a estar més motivada
més
amb més ganes
d'anar a escalar.
Fixa't-ho.
Bé, bé,
doncs ja està.
Això ja
com ha dit la Berta
això dura tota la vida, eh?
Sí,
és que
amb l'escalada
et poses un repte diari
i
és una manera de
que a més a més
els nens avancem molt ràpid
i de seguida
qualsevol repte
que proposes
en una setmana
ja s'assoleix
i llavors
aquest repte
es converteix
una mica més,
una mica més,
una mica més
i té una escala
que és que jo
després d'haver entrenat
tants anys
i tantes hores
a mi em sorprèn
la capacitat
que tenen els nens
de
de regenerar,
de recuperar-se,
de tirar endavant
i de com el seu cos
es va fent a l'escalada.
És increïble.
Escolta'm,
Berta,
un 7C més
a vista
són paraules majors,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
a nivell espetal
crec que
és un
és una fita
molt important
i penso
que, bueno,
que amb això
hem trobat
un punt molt interessant
perquè l'escalavista
és
és el màxim
en l'escalada,
és el més pur,
diguéssim,
no?
El poses
sota la via
i puges
sense haver res
donant tots els teus recursos.
Penso que a nivell mental
la gestió
que has de fer
per refer-te
quan estàs cansat
i no saps
què et trobaràs
i has de seguir
i has de seguir
i no ho havíem posat
molt en pràctica
perquè amb la Maria
doncs això,
no?
Amb la Roca
hem anat molt progressiva,
al principi tenia molta por,
era molt difícil
trobar les vies adequades,
sempre he tingut
o estàs igual aquí,
passarà por aquí,
no sé què
i amb aquesta via
que es va posar a vista
jo vaig dir
mira,
tenim això
i l'aprovarem
i si surt
avui guai
i si no
doncs tornarem un altre dia
i va anar pujant,
va anar pujant
i la va fer vista
i la veritat
és que jo
em vaig sorprendre molt
i a partir d'aquí
per mi
se m'ha obert
una porta
en el sentit
que fer-la progressar
amb aquesta vessant
o amb aquesta part
de l'escalada
no el treballar
sinó la vista
és molt interessant.
Clara,
potser també és un entrenament
també més psicològic
potser, no?
És diferent,
sí,
és diferent.
Tot treball
ell d'escalada
té la seva cosa
perquè
treballar una via
per sobre del teu nivell
que li hagis que donar
molts intents
també psicològicament
és molt desgastant.
Certament,
com treballes
l'afrontament psicològic
davant de la por
o la dificultat
perquè en una persona adulta
sembla tot bastant estipulat
però davant d'una persona
d'11 o 12 anys
com se fa això?
A través del joc?
A través de l'estímul?
Com se percep
una dificultat
i la por a caure?
Això és una cosa
que l'han de passar ells
i l'han d'experimentar ells
per saber
entre els dos
on està el límit
i quan tenen por
o estan bloquejats
que a més a més
amb els nens
això
avui que estic bé
m'estic ratllat
tu has d'acompanyar
el procés
però
el procés
té
el seu tempo
i el que està clar
és que ho han de passar
i amb la Maria
el que ha sigut
molt clar
el seu canvi d'actitud
és quan ella
ha madurat
personalment
i s'ha donat
compte
que si ella
no fa l'esforç
i ella no pateix
el moment de por
o el sacrifici físic
no donarà
el pesant
tu pots estar allà
donant el suport
però fins que
ells no fan el clic
no es posen en acció
una qüestió
simplement
la dificultat
de l'escalada
no és lineal
és com diguem
asimptòtica
el rendiment
tot arriba un moment
en què s'estabilitza
fins i tot
la dificultat
cada cop
és més difícil
superar
fa temps
que estem estancats
en el 9º grau
i anem avançant
molt a poc a poc
quan una persona
de 12 anys
està assolint
aquests nivells
com es planteja
un futur
perquè evidentment
el rendiment
està sent
molt productiu
en poc temps
però a partir d'ara
què?
Quin pot ser
l'estímul
a partir d'ara?
L'estímul
de cara
a la Maria
vols dir?
Sí
com un escalador
com pots plantejar
com a entrenadora
l'estímul
quan una persona
amb 12 anys
està assolint
un 7C vista
7C super vista
i realment
doncs
potser és
la competició
el proper destí
i guanyar
més que la pròpia
dificultat
però
la competició
en realitat
i que ja parlàveu
abans
de si seria olímpica
o no seria olímpica
i penso que la sala
és un esport
de competició
excel·lent
i que té
unes possibilitats
increïbles
i per mi
la competició
no deixa de ser
un moment
en el que tu
et poses a prova
en un moment
concret
de les teves
actituds físiques
i mentals
en un dia
on hi ha
un dia
que avaluen
qui ha estat
el millor
aquell dia
i com a persona
és una possibilitat
de creixement
personal
infinita
i extraordinària
i per un nen
ho trobo
superinteressant
portant mesura
no un extrem
obsessiu
però
aquí més
el futur
anaria
a top
seguia avançant
jo vaig començar
a competir
quan tenia 20 anys
i ella porta
quasi més d'anys
porta tot
mitja vida
a competir
imagina't
d'aquí
que tingui 20 anys
que són
els nens
que estan
en pòdiums
internacionals
que tenen
aquesta edat
bueno
tots els esports
cada vegada
es comença
més aviat
i
quan abans
t'havies esportistes
de 30 anys
que estaven
al món professional
en qualsevol esport
avui en dia
ja se jubilen
vull dir que
tens tenistes
amb 17 anys
tens
futbolistes
amb 16 anys
vull dir que al final
cada vegada
es comença
més d'hora
perquè físicament
com més jove ets
millor
més fort
estàs
i clar
és normal
que comencin
a haver escaladors
en 12 anys
de fet
quan anem a escalar
per aquí
la bola de Tarragona
i sortim
i tal
cada vegada
veiem penjats
de la paret
nois més joves
acompanyes dels pares
moltes vegades
però vull dir
és normal
que aquesta gent
que ve de darrere
es pitgi
i demani
el seu lloc
també
tenim l'ector
Bazán
per exemple
que també té
12 anys
com la Maria
i que també
està fent uns resultats
increïbles
sí
l'ector
també
i a nivell internacional
tenim la Xima
que té 13
em sembla
que ha fet 9A més
imagina't
i que ha distat
8B o 8B més
que ja és surrealisme
total
Maria
escolta'm
tu tens alguna
preferència
pel que fa
alguna escola
en particular
d'escalada
algun sector
que t'agradi més
que algun altre
a mi m'agrada
molt
Tarradets
el sector
de Bruixes
o
també
aquí
Montserrat
el sector
de la Gullà
del Sanglar
també està molt bé
i suposo que ton pare
Ramon
també et deuria portar
per molts sectors
per moltes zones
de casa nostra
és que
el meu pare
no es cala ningú
de la meva família
només es calo jo
i la meva germana
ah carai
quan siguis una mica
també l'hauràs de portar
a escalar
l'hauràs d'ensenyar tu
mira com que segur
que està escoltant
el Ramon
l'has de convèncer
l'has de convèncer
perquè es cali també
no
ja l'he dit
l'únic que
té molta vergonya
llavors
no
ja estava convençut
que també era
el Ramon
també era escalador
com les dues filles
escolta'm
i
com és
no sé
per exemple
ara que ve l'estiu
les vacances
escolars
tu com les ancares
Maria
aniràs molts dies
a escalar
aquests dies
de vacances
els meus pares
treballen
l'únic que
la Berta
els estils
fa que
anem a casa seva
i així anem a Montserrat
o anem a
l'Albert
un amic meu
a Margalef
i anirem fent setmanes
en escalar
algunes sí
algunes no
no sé
normalment
les vacances
de roca
li programo jo
una miqueta
de psicobloc
damunt del mar
no
i així
feu mare i muntanya
bueno
el que passa
que com que
la seva família
no és escaladora
i no
no té un control
d'on estan les zones
on ells poden fer coses
i jo he escalat molt
més o menys
intento
intento valorar
a veure
quines zones
i per exemple
Arrodillar
és un lloc
que hem atacat
bastant
els estius
sí
normalment me l'emporto
una setmana
i anem allà
i anem progressant allà
perquè coneixem
diverses vies
que queden pendents
coses que hem provat
dels anys anteriors
i ara
ara ja
el que et deia abans
s'ha obert molt el ventall
ara ja la puc enviar sola
on vull
i dir-li
mira prova aquesta via
aquesta altra
i aquesta altra
i amb els teus pares
doncs ara començaran
una mica
una altra
una altra faceta
jo crec
a Margalef
què teniu previst fer?
a Margalef
a Margalef
hi ha enveriguitats
eh Maria
que s'han de provar
sí
jo vull provar
jo vull provar
la Tenebres
el de Tenebres
i a l'Irena
provarem també
a Espadelles
ja tenim coses
sí
escolteu ma
us envien molts records
ara mateix a través del Facebook
del programa
la Rosa López Cudony
la responsable
com a les organitzadores
de les pobilles escaladores
diu
vaja
diu que ets una supercrac
eh
Maria
la coneixeu la Rosa?
no
doncs ella s'organitza
amb la trobada
de pobilles escaladores
que aquest any
les van fer
eren uns centenars
120 escaladores
i les van organitzar
a Oriana
a Oriana precisament
eh
i la Rosa López
ara doncs això
us envia molts records
i diu
doncs que sou
sou unes cracs
eh
ho diu a través del perfil
de Facebook
quantes noies van anar
a final de la trobada
130 noies van anar
120-130
130
Rosa és la matriarca
de les pobilles escaladores
i bueno
l'any que ve
a veure si s'animeu
i aneu a la reunió aquesta
que
sí
perquè també van nenes
de la teva edat
sí
només van noies
no fan tant de grau
però hi van
em sembla que es fa Montserrat
sí
la Rosa va dir
que es faria Montserrat
i em sembla
que els únics homes
que aniran
seran naltros
a fer el programa de ràdio
i irem a cobrir
la trobada
espera't
espera't
i no ho sabíem
que hi havia això
i tant
ja es posarem en contacte
amb la Rosa
i estarem informades
no pateixis
i una altra cosa
la mare Albert
la coneixeu?
la mare Albert
és la primera
noua catalana?
sí
jo hi he entrenat
amb ella
quan va començar
i què us sembla?
digues Maria
Maria
espera espera
mou-te una miqueta
que el mòbil
està marxant
cap a la muntanya
Maria
mou-te una miqueta
cap aquí
una miqueta més
una miqueta més
no
una miqueta més
a l'altre costat
l'han perdut
a veure Maria
ara?
ara?
ara sí perfecte
no et moguis
no et moguis
aquí aquí
digues
digues
vale
que
jo no l'he vist
així simplement
l'únic que
jo he sentit
parlar d'ella
i ja està
molt bé
molt bé
escolta
doncs
esteu obrint
un camí
molt interessant
totes plegades
realment
és fantàstic
sobretot
en aquest país
en què hi ha
l'esport femení
d'una manera determinada
ha estat
bastant
bastant
minoritzat
realment
crec que és important
que estigueu
demostrant
el nivell
que esteu
mostrant
a tot el món
és una llàstima
que moltes vegades
no es faci prou
difusió
d'aquestes coses
ja parlant
concretament
de la pràctica
femenina
moltes vegades
que ha quedat
disminuïda
avui hem conegut
la Maria
la Maria Banach
escaladora
de 12 anys
hem conegut
també la seva
entrenadora
que també
us agrairé
molt les dues
hagués estat aquí
al programa
anirem seguint
la seva trajectòria
l'Aberta Martín
escolteu-me
si un dia veniu a Tarragona
o quan vingueu per Margalef
ens ho feu saber
i podem quedar al programa
si voleu aquí
els estudis
i així ens veiem les cares
i si tenim sort
i també tenim la mare
Álvarez per allà
per Margalef
que ja ens ha dit
que també vol anar
a escalar per Margalef
per Siurana
doncs també
a veure si podem fer una trobada
i coincidim tots
molt bé
doncs gràcies
a vosaltres
molts èxits
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
Fins demà!
Els nens tenen una elasticitat impressionant
i això l'escalada és...
Jo m'he vendut l'Ernest
No, és interessant
Està bé
Un pack a conjunt i el farem els dos
Parlant d'escalada
després si pots ho posar aquí al Facebook
del programa
Ahir que tenia un dia molt avorrit el restaurant
perquè com saps regalen menjar allà al palco de Mediterrani
i bueno, en fi, un dia hi podem parlar de tot això
El restaurant és que el Bonacci
I bueno, estava allà avorritet
i se me va ocórrer posar
un vídeo que havia fet, havia vist
fer molts anys, una pel·lícula del Patrick Edinger
que és La vie au bout de Medua
Home, és un clàssic
És un clàssic
que jo recomano, tothom que estigui
interessat, inclús que sigui escalador
però perquè és molt jove i això no ho hagi vist mai
que ho suposi
És impressionant
veure escalar aquest home
que recordem va morir fa un parell d'anys
baixant les escales de casa seva
Un home que escalava en solo
vull dir, que no portava mai cap tipus de protecció
escalant
i aquest vídeo
ja et dic, ahir em va donar per tornar-ho a veure
els meus germans s'han posat tan nerviosos
veient aquest vídeo
que van haver de deixar de veure-ho
És una persona al límit
entre la vida i la mort
Però pensar que aquest escalador del Patrick Edinger
va ser una referència mundial
a un traspàs de l'escalada clàssica
amb el punt de l'escalada esportiva
que realment ha sigut el pioner
de lo que actualment es conèixera
És un bailarín de la roca
Un autèntic bailarín
Tu ho has dit, fins i tot a nivell estètic
tots vam acabar copiant
jo recordo portar durant una temporada
unes malles de licra a ratlles
com les duia ell
és que era un referent amb tot
amb estètica, amb ètica
amb tot
Realment Patrick Edinger
va ser molt sentida la seva mort
i de la manera en què va ser
però sí, sí, tens tota la raó
i aquesta filmació va ser
Jo crec que és una filmació
que val la pena veure-la
Tots aquests nois
com ara la Maria en 12 anys
que comencen a escalar
Si no ho han vist
jo crec que els hi pot anar molt bé
perquè és realment
dóna gust veure-ho
i és bonic
és quan veus
jo què sé
la dança de los cisnes
al balet de Moscú
Sí
És realment bonic
d'escalar aquesta persona
de la manera que ho feia
Jo recomanaria també
si mirant així vídeos
que potser el predecessor
de l'Edinger
va ser el Patrick Berthold
Patrick Berthold
que realment
dins d'un mateix
això
una faceta inclús més alpina
vam fer per exemple
uns encadenaments
realment brutals
als Alps
Aquells anys van ser
com uns anys prodigiosos
d'una gran descoberta
Hi havia molts messis
a la muntanya
Sí, jo he vist escalar
molta gent en solo
perquè he vist molts vídeos
i és una cosa que m'agrada veure-ho
però com a aquesta persona
amb aquesta elegància
no he vist mai ningú
Jo ho dic més que res
perquè
sé que hi ha molta gent jove
que comença ara
com ara la noia
que m'ha entrevistat
i que realment
potser està el desconeixen
i val la pena
que vegin aquests vídeos
perquè realment
és com veure ara
un partit
potser del Pelé
al que li agradi el futbol
Ja està acompanyat
ja l'han linkat
al Facebook
al pont de Mahoma
si voleu veure-ho
doncs aquí teniu
aquest vídeo
de Patrici
Trobareu el Youtube
jo crec que no
està sortit Josep
el Youtube
ja està
la filmació complerta
el fil de Port de Mahoma
ja el teniu compartit
per si ho voleu veure
estem intentant contactar
amb la Vall d'Alvatora
però de moment
ens diuen els companys
de realització
que no és possible
que no podem contactar
és a dir
que haureu un portaprovament
als sistemes satèritals
desconnectats
com jo també hagués fet
de fet
fins a no riu al final
és un tema de bateries
el que és normal
a veure
és per exemple
acordar
algun horari
doncs per poder contactar
perquè normalment
portes el satelital apagat
i l'engegues
quan has de fer-lo servir tu
és un tema obvi de seguretat
i també d'economia
no?
quan més endins
te fiques en el Vall d'Alvatora
més difícil és
poder recarregar bateries
aleshores
tot costa una mica més
quan més amunt
tot és més costós
escoltarem
buscarem
el tallaveu de l'Òscar
que ens enviava dissabte
de fet abans de sortir
des d'escola
van sortir de matinada
ens va enviar
de fet el tallaveu
que aquí eren
les 4 del matí
més o menys
via WhatsApp
les 4 del matí
les 4 nostres
que per ells
van ser les 7
porten unes 3 hores
i ens va enviar
un tallaveu
explicant-nos
això que sortien
ja pràcticament
i que estaven
a punt d'iniciar
el trekking
per la Vall d'Alvatora
bueno
amics
ara sí que va de valent
estem a punt de sortir
són les 7 i 5 del matí
aquí
a casa vostra
probablement
les 4 hi ha alguna cosa
i bé
esperem que dintre d'un mes
doncs
puguem estar
més o menys
de tornada
jo penso que
ara ens espera
tot el trekking
del Valtoro
el coneixem
esperem que el temps
ens acompanyi
que la sort
que la situació
del país
que els protejadors
que l'estat
de la muntanya
que tot
sigui favorable
i penso que el més important
és que
dintre d'un mes
tots els que hem sortit
d'aquí
doncs
puguem tornar
a estar
de volta aquí
si més no
amb el cim
a la butxaca
i si no
doncs
tan contents
les muntanyes
continuaran
existint
i nosaltres
l'important
és que estem
de pas
i que hem de
disfrutar
d'aquesta oportunitat
que ens dona
el poder
conèixer aquestes contrades
d'aquests països
i poder
intentar
aquest repte
que és
el 14
8.000
principal
per mi
bé
fins aviat
sempre amunt
i
la tornada
ens veiem
fins ara
des d'aquí
els enviem
els records
dels companys
de l'expedició
d'Oratpí
que a més
us recordem
que hem fet
des del pont de mama
un blog
on podem seguir
tota la informació
que ens arriba
perquè clar
depèn de què ens arribi
informació
ara mateix
no en tenim
perquè estan
en aquest punt
de la vall del Baltoró
però tota la informació
que ens arribi
la vehiculem
a través d'aquest blog
un blog
on també trobeu
les nostres xarxes socials
a pont de mama
a punt
blogspot.com
o punès
i aquí doncs
anirem informant
de tot el que
doni desigui
a l'expedició
al Bradpí
i farem també
un programa especial
recordem-ho
la darrera setmana
de juliol
previsiblement
coincidint
amb l'atac
al cim
de l'Òscar
i la resta
d'integrants
a l'Oratpí
per cert
que ens envia
un missatge
al Ramon
al pare de la Maria
que diu
que moltes gràcies
per l'entrevista
i de fet
ens recorda
i està bé
perquè abans ho dèiem
que hi ha el tema
de les espònsors
que si no n'hi ha
feina rai
i que de fet
la Maria ha tingut
la sort
d'aconseguir
espònsors
espònsorització
més i més important
amb l'esportiva
amb Tecrock
i Charco
són els espònsors
de la Maria Banach
i per tant
això és important
aquest recolzament econòmic
almenys
per tenir el material
que no n'hi era
el material també
Sí, però
aquestes marques
fan un gran esforç
perquè tampoc
és que
després tinc una difusió
com per que els doni
a canvi
un tema publicitari
amb el que aporten
vull dir
que fan un gran esforç
i és d'agrair també
L'esportiva
Tecrock
i Charco
Anem al fragment
d'aquest clàssic
de muntanya
que ens porta
el Ricard Fernández
i que avui
és el del
José María
Villalba
Ezcai
La muntanya
és música
Cada cim
cada collada
cada cresta
ens evoquen
una melodia
una pàgina
de la nostra vida
unes hores anades
uns instants perduts
en la boira
nostàlgica
del passat
sublims harmonies
dels cims
poesia
de les crestes
melodia
dels llacs
i les collades
poesia
música
encís
de les muntanyes
excelses
i eternes
Salut!
Força el...
Força el...
Salut i força el...
Força el canot
Escolteu-me una cosa
Què farem dilluns?
Dilluns no, diumenge
Dilluns què farem?
Vosaltres ja heu fet alguna cosa
que ha sortit per Montserrat
va anar a fer una ruïta
que ara explicarem
però dilluns
o sigui la matinada
diumenge
dilluns
sortirem
i hem de començar
també el Jordi
per anar a dons a...
No puc, no puc
Jo no puc
No pots?
No puc
Jo ja tinc l'endami ficat
Ja li han buscat feina
Precisament al costat d'Oriana
tinc un endami
de conglomerat perfecte
El millor proclomerat podrit de Catalunya
Sí, sí, sí
Ara es dedicarà als encofrats
el Jordi
Pues riu, riu
Hem d'anar a fer
jo crec que el 3.000
més bonic estèticament
del Pirineu català
que jo crec que és el Bessiberri Nord
si tenim sort
i el podem fer entre tots
els equips de Pont de Maoma
bueno, quasi bé tots
i gravar el Guelladal, no?
Sí
La idea és aquesta
la idea és portar-nos un equip
i gravar doncs l'ascensió
i l'amatrem el dia
el dia que fem un programa especial
d'atac al cim
és a dir, farem el Broac
i farem el Bessiberri Nord
Molt bé, perfecte
3.009 metres, eh?
Aquests 9 metres fan suar, no?
Bueno, la veritat és que
el premi està dalt de tot
fas una bona pitrada
des de la pleta del riu Malo
fins a sota la bretxa Peita
i que és on hi havia l'antic refugi
que ara no hi és
i després, clar
et trobes els últims
no sé si deuen ser 100 metres
o així, és una grimpada
bueno, fantàstica
és un clàssic
és un clàssic
i bueno, sembla una grimpada segura
i per tant
doncs totes les penalitats
que passes fins a arribar allà
doncs et passen
amb la disfrutada
de poder ficar peus i mans
doncs a l'obra
Bé, la disfrutarem com a nens
com la Maria
Mentrestant el Jordi
estarà encofrant per allà
no sé quina guarrada
d'Oleana
però bueno
Bueno, és un compromís
ja, esclar
la setmana passada
no vaig poder anar
o una altra
em repetiré un altre
per raons òbvies
sí que és cert
que els companys
em van dir que quasi
millor que no hagués anat
perquè queia tot
i tenia que estar
amb la motxilla
sobre el casco
realment serà d'entès
que el panorama
però bueno
també és la curiositat
de fet ja
mira
ahir
no sé si era ahir
que ho ensenyava
el Josep Maria
li vaig ensenyar les fotos
d'un de l'últim llars
que estava obert
que realment
estan col·locats
dos frients
d'aquests
dels grans
però dels grans grans
de la Camelot
el 5 i el 6
tamany cap
tamany cap
tamany cap
jo després et passaré
la foto
si vols publicar
el blog del problema
home
però un darrere l'altre
un cap de nen
un cap de nen
un cap de nen
és com se li deies
de fet jo tinc una foto
a casa
del meu fill
del Boris
que el frient
és més gran
que el cap del nen
i el nen té 12 anys
escolta'm
com es diu
aquest frame
vull dir
de gallina
com es diu
això
en quartos
100 i pico euros
120
els Camelot
són uns estris
realment interessants
són molt
molt potents
però pensa
que això són numeracions
que a partir
del 4 en amunt
a no ser que sigui
algú
que ha anat
a llocs
molt concrets
que te'ls compres
per anar a fer
aquella via concreta
perquè és que és absurd
és que realment
és com
d'ample
com un dinar 4
jo tinc fins al número 4
que ja és gros
un 5 és molt gran
un 5 és molt gros
un 5 és molt gran
i un 6
i ara en portarem
un parell
Josep
al Bessiderri
si vols
però no sé
on el posaré
però els carregues tu
jo si vols
te'ls deixo
els carregues tu
ja t'ensenyaré
no, no, no, Ricci
hem de portar
grampons
sí, suposo que
granpons i piolet
sempre tocant
a la paret
hi ha un flanqueig
des de la bretxa peita
si no vols anar
íntegrament
per la cresta
i pel ressalt previ
que hi ha des de la bretxa peita
has de fer un flanqueig
un oblico
fins al peu de ressalt
sempre és recomanable
això
hem d'insistir nosaltres
que
ja sabem que pesa
ja sabem que és una nosa
però uns grampons i piolets
sobretot al principi de temporada
pot ser molt útil
pot ser molt útil
per evitar
la típica
relliscada tonta
no s'ha de ser
mandros
en posar-se uns grampons
i crec que
fins i tot
animar la gent
que quan arribi
amb algun replà
si té temps
en algun lloc
on hi hagi uns pendents de neu
amb una bona banyera
amb un bon replà baix
sense pedres
ni res
que practiqui
les tècniques
d'autodetenció amb neu
és important
és important
no és cap tonteria
seria interessant
que això
m'agradaria que després
miréssiu
quanta gent
us trobeu
amb sabatilles
bueno
és una batalla
que estic constant
el BCB no crec
ens trobem a ningú
però si anéssim a la pica
anéssim a Pedraforca
Pedraforca
és un escàndol
el Pedraforca
és un escàndol
el Pedraforca
la gent que et trobes dalt
o sigui
l'equipació
de segons qui
que et trobes dalt
és per prendre mal
i amb raó
estan emprenyats
els bombers
de rescat de muntanya
perquè és que
ha de fer molta ràbia
i pujar a dalt
a buscar
a buscar algunes
que és un inconscient
que ha pujat
una muntanya
de gairebé 3 mil metres
sense equipació
adequada
o sense aigua
sí
és un problema
és un problema
justament
mira
ara m'has donat
peu
peu per atacar
en un comentari
realment
l'altre dia
vas llegir
un comunicat
de la Federació
Espanyola
la FETME
la Federació Espanyola
de Muntanya
d'Esports
d'Escalada
i de Muntanya
que feia referència
al tema
dels rescats
és obvi
que ens estem trobant
cada vegada més
crec que s'està incrementant
cada any
un 50%
els rescats
que es proveixen
en Muntanya
i moltes vegades
són rescats
produïts per imprudències
o desconeixements
que moltes vegades
fins i tot
fa poc
vaig parlar
amb una persona
que gairebé
va a punt de discussió
per pur desconeixement
la ignorància
és molt atrevida
i clar
hi ha hagut
el plantejament
de l'administració
de dir
bueno
doncs escolta
cobrem
el rescat
a les persones
aquestes
i la Federació Espanyola
doncs
i amb una argumentació
molt interessant
deia
no senyor
no és qüestió
de
d'amonitzar
prohibir
castigar
aquests comportaments
sinó que
el paper de l'administració
ha de ser
d'acompanyar
i formar
o d'instar
a les entitats
que formin
i de procurar
que la gent
vagi a la muntanya
formada
i coneixent
els riscos
que té
perquè és evident
que és molt fàcil
posar
una multa
i això
malauradament
ens hi hem trobat
ara
ahir
amb una nova llei
també
amb aquest estil
penalitzadora
més que formativa
acompanyadora
i bueno
de la mateixa manera
que tu parlaves
al principi
doncs
per què
no s'està
acompanyant
uns esportistes
d'elit
doncs
un nivell
internacional
mundial
per què
no podem
estimular
una formació
i un
coneixement
més intens
de la muntanya
quan hi ha tanta gent
que va a la muntanya
vull dir
ja és una qüestió
de seguretat pública
gairebé
no és qüestió
de posar un policia
darrere de cada
muntanyer
és qüestió
que aquesta persona
que vagi a la muntanya
tingui coneixement
i que sàpiga
el que és la prudència
jo tinc una idea
de fa temps
que com sabeu
la gent que vol
sortir a navegar
pel mar
amb qualsevol
barqueta
ja que sigui una miqueta gran
necessita un titulet
jo crec
que
s'ha de posar
ja en marxa
un petit títol
que hauria de tindre
la gent
per anar a fer
alta muntanya
que seria molt simple
un petit curs
en qualsevol
joc de club
o de federació
en què no estiguin federats
però un petit curs
d'equits hores
que doni
les mínimes nocions
que ha de tindre
una persona
per anar a fer
alta muntanya
les mínimes
sàpiguer-se calçar
sàpiguer preparar
una motxilla
sàpiguer retirar-se temps
vull dir
quatre nocions
que hauríem de tindre
no pot ser que la gent
vagi a la muntanya
autodirecta
com han fet tots aquí
però que això comporta
i quan hi ha tanta
massificació
de gent
comporta accidents
i problemes
tots venim de clubs
els clubs ens han ensenyat
a anar per la muntanya
la gent no va als clubs
la gent va a la muntanya
pel seu propi peu
i sense cap tipus
de preparació
i llavors
hi ha aquests problemes
la tasca formativa
dels clubs
és importantíssima
i la gent
jo crec que
l'estat
en lloc de gastar-se els diners
amb rescats
i després perseguir la gent
perquè paguin els rescats
s'ha de gastar els diners
amb intentar fer formació
a la gent
anem a Montserrat
anem a Montserrat
que marxem
que marxem
el programa s'acaba
Montserrat un altre lloc
un altre lloc
on te trobes molta gent
amb xancletes
què vau fer a Montserrat?
que t'ho expliqui
el Josep Maria
ens ho vam passar molt bé
a Montserrat
va haver un
petit comentari
amb el Richi
de dir
on anem?
què fem?
hi ha uns camins
que vull mirar
perquè he de portar uns clients
i voldria saber
si puc passar
si no puc passar
i
el Richi
recordem els soñans
que no ho saben
que sigui de muntanya
de Montserrat
titulat
a més a més
com necessitava un company
em va portar a mi
i bueno
explica
explica
és una zona
que per mi
és una de les meves preferides
que he descobert
recentment
fins i tot
que és tota la zona
de l'altra banda
del massís dels gorros
i vam agafar
un camí
que es diu
el camí del Llorer
que segueix
diguem
el torrent
de les Artigues
des de Collbató
i bueno
agafa
és un camí
que es va equipar
doncs els anys
no sé
fa uns quants anys
fa molts
el 89
em sembla
per l'Armand
i per un parell
d'escaladors
el Ricard Dardé
i l'Armand Ballart
però és
bueno
té uns quants
ressalts
de roca
mig equipats
molt justets
però que realment
si això
aconseguíssim
doncs
posar-los
un palet
un palet
a punt
és un camí
realment
interessant
complex
perquè té
doncs
un cert compromís
i això és interessant
si vas ben preparat
i és el que
parlàvem justament
ara
però francament
tens la gran sorpresa
després de les dificultats
de trobar-te
una zona
buscosa
preservada
dels incendis
dels anys
86 i 94
amb carboneres
un bosc obert
amb un camí
molt ben fet
molt ben trobat
després vam estar explorant
un empalme
amb un altre camí
que també està malmès
doncs per
per les pluges
de l'any 2000
que realment
val la pena
val la pena
jo crec que
és a Maria
que ens ho van passar
molt bé
sí
inclús
anàvem fent
el camí
i jo
anàvem calculant
quin tipus de material
ens caldria
per recuperar el camí
aquí ho hauríem de portar
una serra
aquí ho hauríem de tallar
això
al mateix temps
que anàvem fent
el camí
ja estàvem
pensant
en reparar
aquell camí
perquè realment
val la pena
que la gent
pugui anar-hi
i ho pugui gaudir
perquè és molt bonic
i la veritat
és que entres
per la raó dels gorros
fora
de l'aclomeració
del camí de Sant Geroni
amb la qual cosa
la muntanya
ho agraeix
perquè a veure
tothom té dret
d'anar a la muntanya
però clar
quan entres
al camí de Sant Geroni
entres al camí turístic
amb la qual cosa
no te sents
massa identificat
i per darrere
dels gorros
és preciós
i la veritat
és que
vam quedar sorpresos
de les vistes
i de
i del bonic
que era
el que ha dit
el Richi
de les carboneres
i de l'activitat
que hi havia
amb gent enrere
allà darrere
perquè potser
vam trobar
tres carboneres
ben bones
vull dir que
allí les mules
deurien circular
amb una afluència
bastant important
per exemple
et serà molt més complicat
aconseguir permisos
del patronat
per recuperar
un camí
com aquest
del qual mateix
el patronat
pot gaudir
arreglar
oferir
els seus
visitants
a la muntanya
serà més fàcil
aconseguir
un permís
per reequipar
qualsevol via
del Jordi Brasil
o desgràcia
d'aquestes
que estan obertes
a Montserrat
com s'han obert
els últims anys
trepitjant
inclús vies
pràcticament
clàssiques
en Montserrat
hi ha un programa
sencer
per parlar
i 20
sí certament
el que poden fer
és anar a fer programa
allà un dia
també
el que passa
és això
que s'estan destruint
coses
que no s'entén
massa per què
i hi ha una guerra
entre diferents
clans d'escaladors
però ja no és això
jo crec que ja no és ni això
perquè per exemple
tu per exemple
no pots
obrir una via
actualment
no es pot obrir
qualsevol tipus de via
ni col·locant-ho
els encletxes a mà
ni res
el taladro
ho podria entendre
però no pots obrir
una via
que jo havia per exemple
inclús vist
una agulla
un dia vam nascar
amb el Richie
que està a dues hores
i pico
de qualsevol lloc
que puguis arribar
amb el cotxe
un lloc perdut
on potser
obrir una via
amb 10 encletxes
obries una via
de 100 metres
disfrutona
clàssica
et trobes
que
aquestes vies
no les pots obrir
però el patronat
colla
els seus cartells
el pròxim dia
Montserrat
Josep
colla els cartells
directament als arbres
el pròxim dia
el Bessiberri Nord
ja és aquest diumenge
i sortim a quina hora?
cap allà
quarts de sis
no?
sopar i adormir
l'Ivac
sopar que el portes tu
jo m'encarrego de tot
això serà un luxe
tenim per convèncer el Jordi
tres dies
que no puc
que no puc
és d'un altre clan
gràcies
Jordi
Jordi
m'enagracies
vinga a vosaltres
Maria Bonachins
veiem diumenge
a les sis
vinga a veure si tens sort
amb el temps
i ho podem fer
a veure si acompanya
i Lluís com és
com fem per la part tècnica
ens acompiarem
tornem d'aquí 15 dies
que vagi molt bé
el Lluís també va
el Lluís també ho podíem convèncer
jo crec que vindrà
home algú té que gravar
no?
el Lluís té que anar-hi
Lluís cap al Bessiberri Nord
prepara't
diumenge s'últim a les sis
que vagi bé
dos i ja
deumenge s'últim a les sis
deumenge es
al Bessiberri Nord
abone ol
abone ol
abone ol
abone ol
abone ol
abone ol
abone ol
abone ol
abone ol
abone ol
abone ol
abone ol