Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i gent que circulava al cap de setmana i circulava per allà i veia què s'hi feia.
Poca novetat, poca novetat, els mateixos discursos de sempre,
que de fet perquè fem les mateixes preguntes que sempre,
almenys la premsa té pressa, hem d'agafar tots els candidats
i tots ens venien a dir el mateix, que sigui una campanya neta,
que tots tenen ganes, tothom té ganes de canviar Tarragona des de la seva òptica
i, vaja, no sé, parleu més perquè us podria dir...
Sí, tots molt contents...
Però se'n venen de més eufòrics que de menys, no?
Tothom està eufòric. Ahir és minut 1 de partit, és com si juguis una final...
Clar, m'ha d'arrencar de jugar.
Te l'has de creure.
Te l'has de creure, sí.
Tu has de creure, el missatge d'inici és aquest, que comença en 15 dies,
que teòricament tothom no parteix de zero, però diguem-ne sí, en il·lusió sí,
llavors una altra cosa seran els resultats.
Jo reconec... És veritat, sempre és el mateix això,
però jo és un acte més pels partits i pels militants que no pas per la ciutadania.
És la meva sensació avui.
Per ells té significat encara, dèiem ara que és un acte que pot ser...
Pel nuclidu, pel nuclidu de militants,
pels que han treballat durant la precampanya
i ara veiem que cristal·litza,
que cristal·litza i que això ben seriós i que comencem a treballar.
Jo per ells ho puc entendre, eh?
Que vulguin marcar-ho d'alguna manera,
que es vulgui marcar d'una manera especial,
s'entén perfectament, eh?
Però clar, no sé si avui en dia amb totes les xarxes socials
o perquè abans de les 12 de la mitjanit
hi havia molts candidats allò fent campanya pel Twitter,
per xarxes socials...
Abans de la mitjanit, no.
I abans de...
Amb les setmanes.
Sí, sí, no, però...
I potser intensificaven o accentuaven fins i tot, no,
abans de l'enganxada de cartells.
Per això dèiem que...
O sigui, potser la sensació és que s'intueix una campanya
diferent en el sentit de...
No tant de meeting,
bé, tot i que avui tenim un meeting de Rajoy,
però una campanya més de tu a tu,
més de xarxes socials,
més de trobades,
més de...
De fer un acte, bàsicament,
perquè la gent el pugui veure a través d'altres mitjans, no?
Ja sigui el Facebook, ja sigui el Twitter
o la ràdio més que no pas una campanya de grans discursos.
Em dóna la sensació.
També, por lo menos, hasta la fecha se...
Vamos, lo que yo veo, no,
es que también hay un poco de perfil plano, no,
en esta campaña, hasta la fecha, aquí en Tarragona.
Y por otras circunstancias, no,
pues nuestros vecinos de Reus
pues tienen otra situación totalmente diferente.
Torre de Embarra, no,
que también está bien cerquita
y que, bueno, que ayer lo comentábamos,
con una disgregación impresionante de partidos...
Catorze alcaldables.
Y eso, pero, bueno, aquí por lo menos hasta la fecha.
Yo lo que detecto en Tarragona,
que sí que me parece que el acto de la enganchada de carteles
pues tiene ese simbolismo, no,
y quizá también para todas las caras nuevas
que aparecen en las listas
pues también tendrá su gracia, no,
el comenzar con este ritual electoral.
pero, bueno, yo te digo,
si te pones a analizar un poco
en cuestiones de fondo,
como decía Sergi, ¿no?,
de la Tarragona que quiere cada uno,
pues no sé, yo, yo,
no, de momento no,
digamos que no encuentro
un fondo, digamos,
un fondo o un debate
que se haya creado hasta la fecha, por lo menos.
A pensar fredament,
o sigui, el missatge d'un polític
confrontat al del seu adversari...
És que són persones, quasi, ¿no?
Clar, i també són contradictoris,
perquè el que estàs demanant tu,
que no es fa,
segur que el teu veí ha dit
que en quatre anys ho hem fet.
A nivell de missatges principals,
per exemple,
l'alcalde i el candidat a la reelecció,
Josep Fèlix Ballesteros,
deia ahir que treballaran
per veure una Tarragona en colors,
una Tarragona en positiu,
de fet així ho diu l'eslògan,
el cap de llista per convergència,
per exemple, Albert Avelló,
parlava de despertar una ciutat
amb moltes possibilitats
i que diu que ara sembla ensopida,
i en canvi l'alcalde del Partit Popular,
Alejandro Fernández,
deia que aspirin a guanyar les eleccions
amb el millor equip de la història
i el lema de la campanya
és la Tarragona guanyadora.
És allò que hi podria continuar.
I el d'ERGAS en diferent ple...
És activem Tarragona,
activem, despertem...
És com un certamen de poesia, no?
Sí.
A veure...
És veritat, sí, sí,
està ben vins, és veritat.
Sí, sí, tenen raó.
És buscar aquest eslògan...
Transformem la manera de governar...
Sí, sí.
Jo en les últimes setmanes
he tingut l'oportunitat
de parlar amb els vuit principals
de Tarragona,
perquè hi ha algun més,
però he tingut la sort de...
I jo crec que tots,
tots, absolutament tots,
destacaven una cosa,
i és la mateixa cosa,
les persones.
Sí, senyor.
Tots.
Tots ho han dit.
Tots, d'esquerres, de dretes,
del mig, de dalt, de baix,
amb poder, sense poder.
En aquest moment de descrèdit general
de la política
i sobretot els grans partits
estan amagant les sigles.
És a dir,
és que el Partit Popular
no es veu en les sigles,
el Partit Socialista
amaga les sigles.
Berta Balló ha fet bandera
d'un partit sense polítics.
Fins fa quatre dies, sí.
Queden les persones,
perquè s'està renunciant
a el que abans era la bandera,
la gent votava un partit.
El que passa és que en unes municipals
jo no sé si això,
la força d'un partit,
el nom d'un partit...
Depèn del partit.
Té tanta importància.
Jo crec que ahí,
por ejemplo,
dice,
jo crec que básicamente
al final votas un estilo personal.
Sí, correcto.
És que el debat
sempre no de les persones...
Però hi ha una ideologia,
a veure,
no podem renunciar...
Sí, sí que hi ha una ideologia,
però moltes vegades veus,
i el Sergi ho va apuntar,
que coincideixen coses
que són pràcticament
molt oposades.
Però això és el que hauríem d'exigir
com a ciutadans,
o sigui,
que m'ho ofereix a tu de diferent
i hi ha d'haver una ideologia
a la direcció del que estàs guiant.
O sigui,
no pot ser el mateix
gestionar un ajuntament
des d'una perspectiva
de gestionar el diner públic
d'una manera
o gestionar-lo
o potenciar una altra cosa.
És a dir,
els ciutadans hem d'exigir
que hi hagi aquesta ideologia,
penso,
perquè les persones...
Però això són partits polítics,
perquè si no hi hagués partits polítics,
diguem que no hi hauria
ideologia al darrere,
que es presenti
com, no sé,
com el veïn de la vida
de la vida de l'Ibarraquet...
I també,
quan dic estil personal,
a veure...
El carisma que aporta cadascú.
Tienes per una part del carisma,
però, lògicament,
en el estil de cada uno
de los candidatos
també va implícito,
creo yo,
una part que luego
tiene sus matices,
perquè és el que dices,
a veure,
l'alcalde,
per exemple,
és un socialista,
doncs dices,
digamos,
centrado o moderado,
és a dir,
en alguns casos
és inclús atípico,
i això es podria traslladar
a cada uno
de los candidatos.
Sí que hi ha formaciones,
per exemple,
en este caso,
Ciutadans,
que jo crec que ahí sí
la marca
és la que va,
perquè el candidato
és més o menys desconocit,
el coneixem
el món periodístic...
I en la CUP també,
no?
Ara resulta que els partits
nous juguen
a la marca
i els partits
que tenen estructura
que l'amaden.
També passa molt,
és molt la marca ara,
cert?
I tant.
És curiós, no, Sara,
això que comentes,
que els partits nous
utilitzen la marca
i en canvi
els més
clàssics,
tradicionals,
però d'alguna manera
l'amaguin,
l'amaguin les sigles,
com deieu altres.
sí, no,
a veure,
i estic d'acord
amb el que diu el Roberto
que al final també
la persona sigui tu,
tens unes sigles,
però la persona
evidentment hi fa,
no?
I el fet
que el màrqueting
hagi manat tant
en els últims temps
que sembla que les llistes
es facin en funció
del potencial número
de vots
que t'ha portat
a tal persona
en lloc de vegades
tenir en compte
el potencial intel·lectual
o la capacitat
d'una persona
de poder mantenir
un debat
o de poder mantenir
uns arguments,
ha fet que també
al final tenim
unes llistes
que a vegades
no s'entenen.
Mira tu alguna llista
i si agafes...
Deixi que podria anar
a diversos partits,
no?
Perquè aquesta persona
està aquí
però també podria estar...
Però això el que demostra
és que votes més la persona
que en el partit,
en unes municipals.
No?
Probablement.
Però és que al final
acabes votant també el partit.
Acabes votant el candidat
d'un partit.
No, bueno, clar,
perquè si no,
no podria presentar-se,
això està clar.
Això és com enfocar
les municipals també
com unes prèvies
a les plavicitàries,
és a dir,
hi haurà partits
que jugaran al tema nacionalista
i hi ha partits
que no els interessarà.
Però per mi,
això com a ciutadà,
jo crec que això
seria un error.
Depèn.
Quan votis en unes municipals
pel futur de la teva ciutat.
Tinc la sensació, eh?
D'acord,
però si el teu pensament
és que tu,
si tu ets una persona,
per exemple,
independentista
i tu vols que el teu ajuntament
en un moment donat
pugui,
aquesta força independentista
pugui tenir
una certa representació
en el teu ajuntament.
Però llavors prioritzes...
Això és una prioritat
i és lícit.
Però llavors prioritzes això.
Hi ha gent que votarà
en aquesta clau, no?
Perquè...
Luego, lo que también
es interesante, no?
Además de esto,
que si...
A mí, por lo menos,
me llama la atención, no?
Que todavía...
O da la sensación, no?
Que el tema del debate
del debate soberanista
o el tema de la independencia
no da la sensación
que no entra, no?
Prácticamente.
O no con tanta fuerza, no?
Como en anteriores comicios,
no?
Es que dava la sensación
de que incluso los resultados
se iban a interpretar,
pues bueno,
en clave soberanista o no?
Ja, però, per exemple,
la Girona potser sí que
té més pes aquí
els tres partits històrics,
deia, el Partit Popular,
Socialista i Convergència,
en el cas de l'Avelló,
concretament,
no han jugat aquesta carta?
Hombre, empezó a velló
en sus primeros mensajes...
Però obertament?
Creus que ha jugat
la carta nacionalista?
A mi m'ho la sensació
que no molt a fondo.
No, no, luego no, però...
Com que va ser l'únic que estava...
A veure, ara...
Sergi, vinga,
anàlisi de la...
Això que deia...
I perdona que t'hagi callat.
Respecte a això que deies
del caràcter sobiranista
o independentista
de la candidatura
de Convergència i Unió,
potser se'n va passar,
però diria que
no vaig veure cap estelada,
sí senyores,
però cap estelada entre...
Potser m'equivoco
i n'hi ha, eh?
És a dir...
Bueno, que hi ha una.
No és veritat absoluta,
però no vaig veure cap estelada
i al final diria que
càntics forçats
quan ja s'havien penjat
tots els cartells
i tota la gent
que s'havia disgregat,
alguns càntics d'independència
entre el seguici...
Això no, el sector convergent.
Entre el seguici,
digui-li, convergent, sí,
però poca cosa més,
poca cosa més.
I els altres,
quina postura creieu
que han tingut
en aquest sentit?
De altres partits?
Bueno, jo crec que a Tarragona
concretament no interessa
aquest tema,
no interessa aquest tema
perquè a banda de l'experiència
de les europees,
que va ser una sorpresa
per gairebé tothom
en els resultats de Tarragona,
però a les europees
sembla que tothom vota
com que és una cosa
que ho veiem llunyat
que tothom vota realment...
Però és una manera diferent
de votar.
Jo, per això ho deia abans,
jo tinc la sensació
que la manera de votar
a les municipals
no és la mateixa manera
de votar a unes europees
o a unes autonòmiques
o, evidentment,
a unes estatals.
Però m'imagino que...
No votes de la mateixa manera.
Ahir, el candidat d'Esquerra,
Pau Ricomà,
deia
sortim des de la pole position
en referència
a les últimes eleccions
que es van fer.
Però jo crec que no es pot traslladar.
Clar que no.
És la meva sensació.
Però hi ha una bossa
de potenciar el votant
que un dia ha agafat
la papereta d'Esquerra Republicana.
Un dia l'ha agafat.
Sí.
Segur, segur, segur.
Però tinc la sensació
que...
Vaja, que es mira
de diferent manera
a l'hora de triar.
No, home, que tu estàs visualitzant
el teu alcalde.
Tu qui vols,
l'alcalde de la teva ciutat?
Qui vols que et representi
de cares en fora, no?
A qui vols, Corre?
Home, segur que...
A qui vols, eh?
O sigui, no, a veure,
hi ha un grup de gent
que votarà...
Aquí fas campanya.
No, però hi ha un grup de gent
que votarà un partit, segur,
per militància,
perquè són militants,
perquè els és igual
que sigui A, B, C o D,
el candidat,
perquè votaran un partit, segur,
perquè hi ha militants,
perquè hi ha gent molt d'un partit,
però jo crec que la majoria de gent...
És la meva sensació, eh?
Opinió personal, eh?
La sensació a l'hora de votar
unes municipals,
unes europees,
unes autonòmiques,
és diferent.
La mentalitat a l'hora
de votar-les és diferent.
Veurem, doncs, què passa.
Caldrà veure i escolta
el que diuen aquests propers dies
els caps de llista, els candidats.
Però que molts consideressin
a parlar de canvis a Tarragona,
que vosaltres ho apuntàvem al principi,
què ens ha de fer pensar?
Amb aquest canvi,
canviar a Tarragona,
transformar a Tarragona...
Que estem en campanya electoral.
Sí, clar.
Que s'ha de concentrar
en un període de 14 dies
totes les propostes,
totes les intencions,
tots els propósits
que tinguin cadascun
dels partits polítics
amb possibilitats
de tenir representació
de l'Ajuntament,
tot això es concentrarà
en 15 dies.
i serà un bon verteix constant.
I el que deies
de com es transformarà,
doncs, a veure,
també ho diuen, no?
Si afrontem
i comencem
i ens esperen 14 dies
de campanya,
transformar la ciutat...
O sigui, s'ha de transformar,
ha de canviar alguna cosa,
ha d'haver novetat.
No pots vendre el mateix.
Per això,
allò d'activem,
despertem,
la Tarragona en color...
O és todos contra uno
i uno contra todos.
Però tampoc veig
que sigui una campanya
de tots contra una.
O sigui,
hi ha una persona
que ha estat governant
els últims anys
i que,
teòricament,
sortiria al capdavant
en unes...
En aquestes prèvies,
surt al capdavant...
i l'única manera
és dir,
no, no,
hem de canviar-ho,
hem de reformar-ho...
Però també es tracta
una mica d'animar la gent,
perquè tu pots sortir
com a favorit
i llavors la gent relaxar-se
de dir...
Però la sensació
és dir,
no, no,
és que...
A veure,
l'expressió que s'entengui
i que ningú s'enfadi,
s'ha d'acabar amb aquest.
I això ho fan
4 o 5,
o 3 o 4.
Si no,
no utilitzes un eslògan
d'aquesta manera.
Vaja,
m'assembla a mi,
el que deia el Miquel,
perquè la paraula
és aquesta,
aquesta,
aquesta i aquesta
dels diferents partits.
I la sensació és aquesta,
és...
I animar la gent
davant del descrèdit
que hi ha
en la política en general,
que apuntava la Sara abans.
El que passa
és que també,
en ese sentido,
jo crec que si...
En el que comentabas
antes d'Esquerra
que sale en la pole position,
jo crec que
la inercia
d'un alcalde,
això sí que es un...
Això sí que sale en la pole position.
En teoria,
jo crec que...
No en Tarragona,
sino que en cualquier ciudad,
¿no?
O sea,
por el impacto mediático que tiene,
por la visibilidad de sus acciones,
un alcalde,
independientemente de sus siglas,
yo creo que es ese
que suele salir en pole position,
a no ser que en este caso,
pienso que también es otro de los...
Bueno,
no sé si decirle un mérito,
¿no?
Pero al menos aquí en Tarragona
no ha habido casos graves
de corrupción
y hay enlazo
con el tema del descrédito,
¿no?
Es cierto que la gente
está muy cansada,
está un poco harta
de que continuamente
digamos su día a día
esté salpicado
de casos de corrupción,
pero bueno,
quizá en Tarragona
en este sentido
no ha habido temas graves,
por lo menos.
grans escándalos.
Hi ha hagut imputacions menors.
Vols dir que ho hem d'anar
més que per reus,
no?
Aquesta campanya electoral.
Hi ha hagut imputacions menors.
I a nivell de partit...
I a nivell de partit també.
I també m'agradaria parlar
de la inèrcia,
com deies tu, Roberto,
amb què arriben uns candidats
i altres.
jo tinc la sensació
que Ballesteros sap
que no hi ha alternativa,
que no té rival fort,
o sigui,
no hi ha alternativa real
de canvi de govern.
Tinc la sensació.
I també s'ha de dir
que els partits
amb representació
també s'han blindat
en debats
i en participació
durant la campanya,
perquè així ho han pactat,
no de fer debats
només amb la gent
que té representació.
És a dir,
que també
a ells els va bé
mantenir l'estatus
que ells feia ara,
no?
Si tampoc no donava
molta canxa...
Estem parlant
dels que tenen representació,
però després n'hi ha
fins a 13 candidatures,
no?
Ja, però ens costarà
veure durant la campanya
i també és veritat
que un debat avui
és molt farragós,
difícil de gestionar
i tampoc no aporta
molta cosa,
però és veritat
que els alcaldables
que ara estan
a l'Ajuntament,
o sigui,
els partits que estan
a l'Ajuntament,
tampoc no es prodigaran
en debats
on hi hagi gent
d'altres partits
i donar canxa
a gent d'altres partits.
No, clar.
I ara ens trobarem
que haurem cobert debats
i entrarà gent...
Bé, al final potser
els canvis,
ara sembla ser
que els canvis
no seran tant
com els que dèiem
fa un mes i mig
o dos mesos,
però podrà ser
que hi hagi molts debats
que no hi haurà
representants dels partits
que després sí
que tindrem a l'Ajuntament...
Els partits que puguin proposar
també la seva...
Clar, sí.
És possible.
I en cuanto a los contenidos,
hablábamos de esto,
de que casi parece
al final
los eslogans
de campanyas
como una especie
de juego de palabras,
de los cambios en Tarragona,
perquè si te planteas
de decir, bueno, a ver,
¿cuáles van a ser estos cambios?
¿Cuál va a ser esta...
Tarragona que despierta
o la Tarragona ganadora?
Sabeu que us recomano
a dia d'avui
que conserveu
un programa
de cadascun dels partits.
Que el conserveu
al calaix de casa,
en paper.
Això farem com la conferència
de l'alcalde, no?
Que cada any la guardem
per veure l'any següent.
Perquè si no,
al cap dels anys,
quan tornen a arribar
a les eleccions,
comencin a buscar
el programa
de les eleccions anteriors
i no existeix.
Però això és un clàssic, no?
Per això dic...
de totes les eleccions, no?
O sigui, si algun està sentint
que guardin programes...
Algú els deu col·leccionar.
I tant, seguríssim.
Seguríssim que algun
com va periodista
i no periodista
els deu col·leccionar.
Però mi jo el que vulgui
és que demanes programes
de l'any 2011
a algun dels partits
i ha...
No tinc res.
Se m'ha acabat.
Siguiente,
passa este maanyana.
És que se'ns va inundar
la sala aquella
on ho teníem.
Hi ha internet...
Això també és feina nostra
de preguntar-ho, no?
Quan els tinguem els debats
o quan els tinguem...
Però si ho preguntem,
això és veritat.
Dubto que algú tingui
els programes
de l'any 2011
aquí a Tarragona.
I si els té,
té una joia.
I ara pensava jo,
els barris
veurem cartells,
veurem polítics
durant la campanya?
Sí.
Sí, eh?
Sí, clarament sí.
Són...
I a més és que els barris...
Hi ha molt de vot, eh?
Molt.
Se juega mucho.
Molt.
Molt.
I es torna a fer política
als barris
o es torna a utilitzar
la figura del barri
d'enllaçar el barri
amb el centre,
que no tot se faci
a la Rambla
o a la Part Alta
i es traslladi...
Hay grandes proyectos
también ligados a esto,
¿no?
De, digamos,
la vinculación, ¿no?
Tanto de los barris
de Jevant
como de Ponent.
No sé,
esa es una quizá
de las transformaciones
que...
Que busquen
tots aquests eslogans.
Bueno,
o que siempre se dice,
¿no?
Vamos a...
Bueno,
y yo creo que está
en cada programa.
Mira,
coseremos los barris...
Sí,
després fem una autovia
de sis carrils
amb unes rotondes
impossibles de creuar.
Perquè els barris
arribin a Tarragona
ben ràpidament.
No sé,
quizá,
hombre,
si, bueno,
si finalmente
Tarragona
hace bien los deberes,
¿no?
con el tema del 2017
sí que tendría
que ese, digamos,
centro deportivo
tendría que marcar,
¿no?
Un antes y un después
para esa forma.
Tarragona 2017
hauria de ser objecte
de campanya?
Hombre,
jo creo que...
Ho veurem,
ho veurem,
ho veurem,
pues fem bandera,
fem bandera.
Pues yo creo que sí.
Però Ballesteros
segur que farà bandera
d'això.
Seguríssim.
Home,
home,
ja ho vas veure,
ahir mateix,
el dia abans
que ha començat la campanya,
ja ens van enviar,
o sigui,
ja es va fer públic
que caixaban.
Seguríssim.
Seguríssim.
I és el que ha de començar...
El que a partir de...
Mira,
quan vaig a parlaments,
jo crec que hi ha candidats
que no tenen clar
què representen els jocs
i què són els jocs
quan es fan...
O sigui,
jo penso que s'hauria de posar...
O sigui,
que és un tema
que s'ha de parlar
i que la gent es mulli...
I què s'ha de construir,
perquè hi ha gent
que es pensa
que s'ha de construir
un estadio olímpic
per 70.000 persones.
I no és així.
No,
entenem.
Ho he exagès.
Però això ja no és un projecte,
Carles.
O sigui,
això ja,
diguem que
és una semirealitat?
No,
clar,
clar,
clar.
Si ho incorpores tu
al teu programa...
Però tothom sap clar
què s'ha de fer,
què hi ha,
com és?
No ho sé.
S'ha de informar?
Clar,
però posar-ho un campany
de la teva
també comporta un risc,
també comporta un risc
que hi hagi gent
que estigui en contra
i un projecte
que ha de ser de ciutat,
un projecte que ha de ser
de ciutat,
doncs,
estigui a la picota,
en plan,
no estic de por amb això,
amb això.
És lògic
que hi hagi gent en contra.
També s'entendria
que,
com que és un projecte
que sobrepassa
els quatre anys
i sobrepassa
el partidisme,
no fos objecte
de campanya,
que no ho sentíssim tant
a parlar d'aquest tema.
Per això ho posava
sobre la taula.
Jo crec que...
Vaja...
Hombre,
jo crec que...
A ver,
penso jo
que se ha explicado
bastante bien.
Ahora sí que estoy
de acuerdo contigo
en el tema
de que a lo mejor...
Es decir,
yo sé muy bien
lo que Ballesteros
quiere hacer con 2017.
Lo han explicado,
lo han dicho...
Bueno,
no sé,
quizá en el mundo periodística
que a nosotros
nos corresponde,
¿no?
Estar informados.
Pero también he oído
mensajes,
por ejemplo,
de los otros candidatos,
bueno,
pues que te dejan...
Es decir,
si usted mañana
fuese alcalde,
a ver,
entiendo yo
que es un proceso
que es imparable,
¿no?
O sea,
que no estamos
en mayo de 2015,
no puedes empezar
ahora a hacer maniobras
para ver si ahora
lo reenfocamos
o lo...
¿Por qué no?
La estructuración es...
Es que es lo que es.
Pero que también es greu,
trobo yo que...
Ya termino,
tan solo que yo me daría
por satisfecho
si de esos juegos,
aparte del impacto
que pueda tener
a nivel deportivo
y publicitario
y de marca Tarragona
y de situación en el mundo,
si se consiguiese,
¿no?
Acercar esa parte
de los barrios
que fuese la huella
que dejase en la ciudad,
porque es algo
que nunca se ha conseguido,
¿no?
Yo creo que aquí
entraríamos también
en un debate sociológico
también.
De la mentalidad
de la gente,
de la gente
que vive al centro
o la gente
que vive
en la zona de Ponent.
Del que busca cadascú,
d'on se troba còmode,
d'on está a gust,
d'on está còmode,
de quina manera
de fer,
de fer,
d'alternar.
Al menos unas conexiones buenas,
¿no?
Lo que dices,
porque siempre,
no sé qué decirte,
pues un carril bici,
por ejemplo,
a una acera
o una acera
que puguis venir caminant.
Porque dices,
por ejemplo,
para ir a la...
Una acera
per caminar
cap a llestrita.
No sé,
algo con un poco
de caballos,
unas avenidas
con un poco de verde,
con un...
No sé,
algo que...
Que no hagis de jugar
a la vida
per anar segons caminant.
Sí, senyor.
Tenim 14 dies,
15 dies gairebé
per anar reflexionant
i veurem què passa
el dia 24 de maig.
Carles,
deixem l'anàlisi
dels cartells
per un altre dia,
que m'has promès
abans fora de micròfon.
És que el Carles
m'ha dit
que m'explicaria
les fotografies
dels cartells,
però ara ho farem
fora de l'antena.
Sí,
hi ha candidats
que semblen
que estiguin
molt tranquils
i n'hi ha d'altres
que...
Vamos.
Veus,
Miquel?
Ja està,
amb això ja serveix.
Estan com espantats.
Perfecte.
Oi,
estàs fent la foto, eh?
Roberto,
Carles,
Sergi i Sara,
moltíssimes gràcies
per compartir
la tertúlia d'avui.
Fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Dos minuts,
minut i mig gairebé
ja arribem a les 10 en punt del matí,
les notícies
i després seguim
amb el magazín matinal
de la Ràdio de la Ciutat.
Gràcies.