Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest i xous a 4 de juny.
Una tertúlia que compartim amb els advocats Manel Roca i Antoni Sales.
Manel, bon dia.
Bon dia.
Antoni, bon dia.
Molt bon dia.
I amb l'empresari Rafa Olivia, Rafa, molt bon dia.
Hola, bon dia a tot allò.
Tenim una notícia, nosaltres veiem, quan fem notícies a l'informatiu, les pengem a la web,
veiem les notícies que tenen més m'agrada, sabem el Facebook, que fas allò, m'agrada el Facebook.
Doncs la notícia que ha tingut més m'agrada aquesta setmana, però amb diferència,
perquè a més a més n'ha tingut un centenar llarg, que és molt, de mitjana en tenim 4, 5, 6, 10, 15, 30,
les de la 5 en tenim moltes també, aquestes són a banda, si vols podem parlar també amb Clau Grana.
Però la que ha tingut més visites en diferència és una operació que s'ha fet a l'Hospital Joan XXIII
i que han reconstruït una laringe cancerígena amb cartíl·la que es trec de les costelles.
És que a més a més, quan l'estàvem dient la notícia, és que és brutal tot el desplegament que han fet,
perquè han sigut 16 hores de durada.
Ells van veure els metges, els responsables, que s'havia fet a l'Hospital Montsinaí de Nova York,
i van dir, escolta, per què no ho fem aquí?
I s'hi van posar amb un equip considerable, 15 professionals, entre cirurgians, anestesistes i infermers,
i escolta'm, el pacient ja està donat d'alta i funcionant a la perfecció.
És d'aquelles notícies que jo crec que són per emmarcar-les, no sé com ho veieu vosaltres,
però això ha passat aquí a Tarragona, vull dir l'Hospital Joan XXIII.
Què en penseu?
Bueno, home, sense cap mena de dubte, importància per dos motius, no?
El fet que sigui a Tarragona encara és motiu de joia, o sigui que encara molt més, no?
I per la tècnica que estaves comentant, que sembla que és absolutament innovadora,
que només s'havia fet una vegada al món, doncs encara més.
O sigui que això, doncs mira, tothom està content que els impostos serveixin
per poder donar una utilitat que, sense cap mena de dubte, és importantíssima, no?
Sí, és un cop més una meravella de la ciència i demostra que els nostres metges
i que les universitats en general aquí estan i preparen la gent a consciència, no?
I aquí sí que és veritat que així com amb ciències humanitàries o amb,
potser no s'equivoca tant, o és visibil que s'equivoqui,
amb medicina ho fas bé o que viu a l'arquitectura i enginyeria ho fas bé o ho fas malament.
i coordinar això i fer-ho d'aquesta manera,
doncs jo, orgullós de ser Tarragoni, orgullós que has fet
i orgullós dels nostres facultats, dels nostres professionals, no?
La medicina avança ràpidament.
Avui dia fan una sèrie de coses que semblaven impensables fa uns anys.
No solament, per exemple, això de la laranja, no?
L'altre dia per televisió sortia aquell doctor valencià
que havia canviat la cara d'una persona, no?
I que, bueno, o sigui, era una cosa quasi increïble.
I no cal parlar ja de mans, de peus, de cames...
Vull dir, són unes coses enormes.
Me n'alegro, òbviament, que el quadre mèdic de Joan XXIII
faci coses com aquesta, naturalment.
Molt bé.
La qüestió és que realment estem vivint una època
en què el que estàs dient és totalment cert, no?
La progressió que està tenint...
Enorme.
Sí, sí, però no només...
O sigui, en general, tota la societat, no?
Però especialment, especialment la medicina,
la progressió està tenint un recorregut tan, tan, tan, tan gran
que jo crec que se'ns fa difícil
poder preveure cap a on va...
Jo crec que haureu de...
D'un? Perdona?
No, no.
No, no, res, jo.
Imagino que tindreu molt a fer vosaltres els advocats en un futur
perquè estem en uns límits de l'ètica i la tecnologia tan grans
perquè això de la cara...
Ara parlant de comunicació.
Sembla que encara anirem a un concessionari
en comptes de com el cotxe, que en canvi el cotxe
es pot canviar-me aquesta mà i posaré una electrònica amb GPS i no sé què.
L'altre dia, l'Eudo Carbonell, home, un home que en principi,
allò que diu, diguem-ne, que almenys ho hem editat moltes vegades
perquè és un gran pensador,
ens deia que veuríem, que veuríem nosaltres,
les impressores en 3D orgàniques.
Orgàniques.
Orgàniques, és a dir, una impressora que el que fa és imprimir un òrgan.
Avui dia ja fan coses aquestes, no?
Objectes, ara pot ser també objectes.
Objectes, ara intentarem cames o...
I parlava d'impressores orgàniques,
i diu que això ho veurem nosaltres.
Recordeu aquella pel·lícula que es va fer no fa gaire,
que es deia La Isla,
que el que feien era crear clons de persones que tenien,
òbviament, que havien pogut donar la seva cèdula smart o el que sigui,
creaven un clon que seguia la progressió d'una forma molt més ràpida
per si algun dia feia falta algun tipus d'òrgan d'aquesta persona.
Això que fa 10 anys, 15 o 20, era impensable,
continua sent impensable,
però l'evolució de la medicina i de la ciència general
és tan, tan, tan ràpida
que potser això que és sense ficció,
al final, al final, potser no ho acaba sent, no?
I aquella dita, no sé si sortia en un llibre del Julio Berner,
que deia que allò que un home o una persona
pugui imaginar un dia serà realitat.
El que podem imaginar,
sembla ser que, com dius tu,
és que m'ha vingut això del clon,
o el Viaja a la Centro de la Tierra,
o el Viaja a la Luna,
doncs un que pugui imaginar un dia serà realitat, no?
Doncs imagina't, és que és impressionant.
És interessant el que has dit,
el tema de la barrera de l'ètica,
perquè tots aquests temes,
jo no sé si hi ha allò que diuen
un punt sec,
a nivell legislatiu,
és a dir, si hi ha un punt
que està per regular,
un article per fer nou,
per tal de regular tots aquests temes,
perquè ara per ara està prohibit, no?,
el clonar humans?
Sí, avui per avui està prohibit.
Totalment, sí.
Però a veure, tot això és una cosa
que a la pròpia evolució social,
la societat exigirà una sèrie de normatives
i disposicions per regular tots aquests temes,
perquè, a veure,
hi ha un factor important,
per exemple, amb el canviar de cara,
on la tasca dels psicòlegs
i dels psiquiatres
és molt important,
perquè no es tracta solament
de posar la cara d'una altra persona
en un que l'ha perduda,
sinó l'impacte emocional que això comporta,
les mans d'una altra persona,
com se les veu i diu,
això pertanyen a un altre, no?
O sigui, hi ha una sèrie de qüestions
a tenir en compte que cal valorar
i estudiar en profunditat.
Crec, no sé què...
No, no, penso exactament igual.
Respecte al tema que estàs comentant
de l'ètica i l'evolució,
jo sempre he tingut la teoria
que els poders polítics,
òbviament, han de regular
i certament posar uns cert límits,
perquè si no hi ha límits,
doncs tot pots caure en un forat fosc,
però també el que dic
és que no es pot limitar la ciència.
Ara, no sé si és el cas,
que segurament no,
però imaginem-nos que l'evolució
o la cura de la malaltia com el càncer
passi,
que no estic dient que sigui així,
segurament no ho és,
passi per una clonació
d'un òrgan viu d'una persona.
Doncs al final,
els polítics han d'establir el marc
i la regulació legal
perquè,
amb una certa amplitud de mires,
perquè si vas regulant això
i s'hagués regulat la ciència
des de fa cent anys,
doncs segurament
no hagués evolucionat d'esta forma.
o sigui que al final jo crec que els polítics
han d'establir el marc,
però amb una certa amplitud de mires.
Jo crec que,
i certament això és molt complicat,
però s'ha d'intentar,
s'ha d'intentar, no?
Evidentment.
Estem d'acord.
A veure,
els polítics i els juristes
ho han de fer.
Està clar.
És a dir,
s'han d'anar creant les normatives,
com jo dic,
les disposicions legals
que regulin tot això.
No me refereixo a qüestions ètiques
o morals,
això és una altra història,
perquè el que hi ha que paravaldre,
en aquest cas,
és la normativa,
la llei,
per sobretot.
I si no,
hi ha un jutge superior
que sempre és la marra natura,
que al final...
Això és una altra història.
Dirà i dictaminarà cap a on va,
perquè és l'evolució aquí,
diguem-ne,
que m'imagino que l'energia es transforma,
no desapareix,
però arribarà un moment
que, clar,
ho autodestruirem,
com a les pel·lícules,
que això fa por, no?
Que al final acabarem veient
aquelles pel·lícules del futur,
perquè tothom té un número
i entren en unes càpsules
i no sé què i no sé quantos
i sembla que poguéssim anar cap allà,
perquè si ens mecanitzen d'aquesta manera...
Aquella pel·lícula que recordaves
dels clones,
aquesta pel·lícula de l'Isla,
que sortien com una mena
d'aranyetes petites
que es posaven per l'ull
i que eren com una...
Eren com un micro...
nanoobjectes intel·ligents,
que anaven a buscar
una certa funció.
Aquí a Tarragona,
fa un parell de setmanes,
es va fer un congrés
de nanomedicina
i es va explicar
a la persona que vam entrevistar
que això ja està.
És a dir,
que això,
aquestes pastilles intel·ligents,
o sigui,
pastilles dirigides
que van directament
al lloc.
A la malaltia.
El foc, clar.
Diu que això ja està en procés.
És a dir,
de la pastilla que ens parlem cada dia,
i que s'en pren 15 o 20,
a més a més,
això ho valorarà molt
perquè de la pastilla
que ens parlem cada dia,
una bona part del compost
no és actiu,
és un conductor.
És perquè arribi
on he d'arribar
i jo vaig desgastant-se pel camí
i tot això.
Doncs ja hi és, això.
És a dir,
clar,
imagineu-vos que es pren
al matí 15,
20 pastilles,
10.
Doncs clar,
l'evolució de la medicina
de la societat en general
és enormement gran
i jo el que deman
als poders polítics
és que aquesta evolució
es supervisi
però que no es limiti,
que es supervisi,
i es controli, es reguli
però que no es limiti.
Tu no pots limitar això,
tu no pots establir
barreres a determinades qüestions
encara que reconec
que una certa regulació
té d'existir, no?
Però clar,
aturada,
és que ho dic perquè
mirant cap enrere,
l'evolució,
no dels últims 50 anys,
dels últims 10 anys
ha estat una evolució
més que exponencial.
Toni,
és que si ho limitéssim
no hi hauria progrés.
No aniríem cap endavant.
És a dir,
la societat es bloquejaria.
Es bloquejaria.
a mi em ve al cap
el doping,
com ho controlaran,
perquè ara ja no saps
el que és doping
ni el que no és doping,
perquè clar,
posa-te'n una pastilla,
apren-te'n una pastilla,
per, ostres,
t'han fotut això.
Bueno,
en la mesura que també està creixent
el dopatge,
també està creixent
el control,
el control,
sí,
suposo que anirà en paral·lets,
no?
La investigació anirà paral·lela,
no?
Anirà en grups,
els ciclistes
amb aquest nivell,
de no sé què,
els ciclistes amb aquest nivell,
com els cotxes de carrera,
la Fórmula 1,
la Fórmula 2,
ja.
Bé,
on s'ha portat,
eh,
la...
Home,
és que és complicat,
és que si pares a pensar,
inclús a vosaltres com a jurista...
No,
dic on s'ha portat
l'operació aquesta pionera
que hem fet aquí a Tarragona,
i la segona notícia més vista,
sabeu quina és?
També surt aquí
a la portada del diari avui,
que és aquesta d'aquí,
que és la trobada
d'una latrina
de hienes,
de fa un milió d'anys,
és a dir,
fa un milió d'anys
nosaltres no...
Bé,
és que jo a vegades
m'acosta imaginar-m'ho,
com si retrocedim
al temps
a un milió d'anys
m'acosta molt.
A la Vuella ja hi eren,
la Vuella,
el brand de la Vuella
i l'IPSA localitzat
una latrina de hienes
de fa un milió d'anys,
que està fent passes
de gegant
aquest jaciment
de la Vuella,
que està aquí al costat,
per situar-se,
ja ho ha estat
cronològicament,
amb el de Tapuerca,
saben les distàncies,
i saben el que s'ha trobat allà
i el que es troba aquí,
però està fent passes de gegant
cada cop per situar-se
més en la línia
cronològicament ja ho estan
del que està passant
a Tapuerca.
Tenim aquí una mina d'or,
que s'acostuma a dir.
Interessant,
també,
perquè des d'un punt de vista
inclús d'interès
turístic,
científic
i per fer més gran
el nom de Tarragona,
que no només es parli
de Ferrarilà
ni de Pura Aventura,
que es parli
d'un tema històric,
jo crec que,
ostres,
cal situar-lo
en la seva justa mesura
i que realment els tarragonins
haurien d'estar més orgullosos
perquè si fa un milió d'anys
hi havia gent,
vol dir que aquí
vivia bé ja.
De totes maneres,
a nivell turístic,
no sé fins a quin punt
pot tindre interès,
perquè és un sector
molt minoritari,
tot això.
El dels científics,
els que investiguen
tot això,
no sembla que vinguin
a visitar
els culturòrics.
A Tapuerca han tingut
que prohibir l'accés
a les coves
per l'excedència
de públic
que hi ha.
T'acord que en aquell moment
a escala mundial
superconegudíssima.
Però és que això,
estem als inicis,
eh?
Jo tampoc
no és que
estic molt entès
la matèria,
però el que diuen
els que estan allà,
els que estan a l'IPES,
el mateix el del Carbonell
i tota aquesta institució
que també és internacional
i que treballa
a diferents gènere's del món,
és que estem en els inicis
a la boella.
A la boella estem
en els inicis
del que pot passar
i el que va passar després
com deia Tapuerca,
el que va passar
a Altamira...
Però jo voldria fer
una reflexió
que tu has comentat
i és que jo sempre
m'ho he preguntat
sempre,
sempre,
com és que els romans
van venir a Tarragona
i van establir
la seva colònia
i van començar
i jo sempre també
he pensat que això
era perquè segurament
en aquella època es vivia bé.
Doncs mira,
ara estàvem confirmant
que fa un milió d'anys
que tu estaves dient
Tarragona ja era un lloc
que per climatologia
era ideal per viure.
Però eren les hienes
aquí,
en aquest cas.
Bueno,
segur que eren intel·ligents,
segur que eren intel·ligents.
Però no sé
el que hi havia al costat.
però menjaven alguna cosa.
Devien menjar amb algú
que vivia molt bé
i tot ho tenia fàcil.
No ho sabem,
si venien soles
perquè si hi havia hienes
no crec que hi hagués
gaires persons al costat,
devien fugir.
Bé,
el repte és trobar algú,
dic que el repte
també que tenien
és trobar alguna resta
d'humà
en aquest llaciment
i de quan ja seia
com faria el salt definitiu.
Alguna eina de síl·les.
Anava a dir que si són,
és que m'ho posa molt fàcil
per fer la broma,
si tenien latrines
havien ser intel·ligents,
no?
és que realment
l'importància
de trobar-hi aquesta
és per sàpiguer
de què s'alimentaven.
Correcte.
De què s'alimentaven.
I parlen del polen,
o sigui que suposo que
és un material,
alguna cosa
que deu comportar
a determinades conclusions,
no?
Sí,
a veure si troben
restes humans
entre els banyols.
Entre els coprolins.
Encara estan a l'estos
de l'an passat, mira.
Pot succeir,
pot succeir.
És que és un milió d'anys,
un milió d'anys.
Un milió d'anys,
quasi res.
doncs és la segona notícia
més destacada
que en fi que veiem.
També doncs els impuls
de la gent que li agrada,
la gent que li agrada
aquestes notícies,
li agrada canviar una mica
de terres, no?
I també doncs
canviar de registre.
Però tan extensa
és la zona de la Boella
per realitzar
aquestes prospeccions?
Perquè és clar,
aquí estem parlant,
per exemple,
de 200 metres, no?
Sí.
Les restes que han trobat
de mamuts,
m'assembla,
alguna cosa,
o elefants.
No sé si és per l'extensió
o per la importància
de la troballa.
Per la profunditat?
Per la importància
dels restes que troben.
Sí, dels segments.
Sí.
No sé si és un tema
tan tard.
Amb el tema
de les excavacions,
jo pel que tinc entès
sempre hi ha
el problema aquest,
el problema del pressupost,
del diner.
És a dir,
que així,
la subvenció
per tal de fer l'excavació
que costa uns diners
i, de fet,
hi ha hagut anys
que no s'hi ha pogut
excavar per això
perquè no hi ha hagut
la subvenció.
Si poguessin excavar
tot el que és el barranc,
tot el barranc,
anava dient una franja,
doncs,
on hi havia aquests antics
aigua molls,
però hi hagi aigua molls,
és molt probable
que trobessin moltes coses
perquè, clar,
és tota la paret del barranc,
també, doncs,
les planes del costat,
és a dir, clar,
si poguessis excavar
allò tant com volguessis,
de nivell que sortiria.
Però, clar,
l'excavació
té un pressupost,
té un...
Jo m'imagino
que a diferència
de la ciència,
que a la ciència
hi ha empreses
multinacionals al darrere
per evolucionar
i treure els seus productes
des de pròtesis
a medicines
i aquí inverteixen
molts calés
en cultura
i en saber d'on venim,
que crec que és tan important
només que la medicina
per saber cap a on anem,
doncs, no...
Si no hi ha gent
amb esperit positiu
o els nostres governants,
doncs,
és difícil, no?
A banda que és una tasca
molt lenta
perquè es treballa
metòdicament
amb pinzell...
Jo la reivindico,
aquesta taxa de l'eslou,
no?
Estem en una...
A Taforque
ja fa un munt d'anys
que hi estan treballant.
Sí, sí, sí.
Molt a poc a poc,
com és lògic, no?
No es tracta d'anar
amb excavadora ni molt lenta.
Sí, ho tenim al mercat, no?
En canvi de tarda
al mercat
també hem fet allò
una cosa molt lenta
i molt lenta
i molt lenta
i perdona,
per altres motius, no?
Per altres raons.
Què passarà pel dia 13,
ja qui som?
perquè des de l'última vegada
que va vindre la tertúlia
va haver-hi eleccions,
hi ha hagut eleccions municipals,
hi ha hagut uns resultats,
hi ha una composició,
doncs,
unes forces que han entrat
a l'Ajuntament
que no hi eren,
algunes que no hi eren
i que han entrat en força,
a més a més,
com a segona força política.
Com veieu aquest panorama,
aquest futur organigram
a partir del dia 13
i naturalment
amb un horitzó,
doncs,
amb grans projectes
de ciutat per davant
com ara els Jocs de 2017,
acabar el mercat,
etcètera, etcètera.
Molt cortejat de moment,
o sigui,
molt repartit.
A veure,
sembla que tot indica
que de moment
pocs pactes,
sembla.
Lògicament,
caldrà veure-ho,
perquè això no és cosa
que nosaltres puguem
determinar aquí
en aquesta taula.
Hi ha un partit
que va guanyar,
que té nou consellers,
diuen que Ballesteros
vol manar en solitari.
efectivament,
molt cortejat,
Esquerra Republicana,
el PP,
la CUP,
etcètera.
Sembla que això
ha de continuar així.
De moment,
sembla també
que continuarà així
pràcticament
fins a setembre,
que són les
autonòmiques.
Per tant,
s'està una miqueta
a l'expectativa
pendent
de l'evolució
de tot això.
Sembla ser.
A veure,
a Tarragona
certament
ja sembla relativament
clar,
no?
No és igual
amb altres municipis
de l'entorn del Tarragonès.
No,
però ara parlem de Tarragona,
no?
Sí,
sí,
sí,
no està clar,
està clar.
Però,
en definitiva,
per diferents motius
que també,
si voleu,
també podem entrar,
el que està claríssim
és que la situació
actual de la societat
de Tarragona,
en general de Catalunya
i en general d'Espanya,
és de diversificació
d'idees polítiques
i això
és el que hi ha.
Els motius
seran els que seran,
però està clar
que avui per avui
la població vol
que el poder
estigui dividit
i que no estigui concentrat
i això
és el que han votat
i això és el que hem de respectar.
La nostra societat
vol això
i el que demanem
és que els polítics
tinguin el sentit comú
d'assumir això
i de conviure amb això.
Perquè a nivell estatal
s'ha trencat
el bipartidisme.
S'ha trencat.
i aleshores
s'han canalitzat
les opinions
sociològiques
de la gent,
polítiques de la gent
cap a determinats sectors.
Alguns més majoritaris,
els altres
més minoritaris.
I a partir d'aquí,
com tu dius molt bé,
això és el que vol
la societat.
A què ens conduirà
tot això?
T'ha d'haver veure-ho.
Jo crec que és interessant,
s'obre un panorama
interessant
des d'un punt de vista
social
i sociològic
en el sentit
que teníem
uns partits
tradicionals
i clàssics.
Jo crec que hi haurà
alguna ballogada.
Jo no tant crec
que li costi més
governar
que crec
que és el que ha de fer.
Governar ell
i declarar
pactes puntuals
en relació
a el que s'hagi de votar.
No tant
que hagi perdut
el que ha perdut
sinó que han entrat
forces noves.
I el fet d'haver
entrat forces noves
és en una era fresca
i aquests voldran protagonismes.
Així com el que hi havia abans,
ja més o menys
els coneixien tots
i arribar a uns certs acords
que potser és el que ens emprenyava
i perdoneu l'expressió
de la ciutadania
i ara que és
els aires forts
i a més
elements que tenen
una certa
pluralitat interna
jo crec que aquests
tindran
ganes de fer soroll.
I això
serà el que potser
ajudarà
a que no facin
més coses
perquè ajudarà
en pla negatiu
o també caldrà
veure si realment
és el que la societat
reclama
perquè
aquestes noves forces
que entren
també s'ha de veure
com estan organitzades
quin lideratge real
a nivell local
tenen
i com poden ajudar.
Però aquestes forces
que volen tenir
protagonisme
perquè volen fer coses
i volen estar aquí
cosa que em sembla
molt
encomiable
quina força real
tindran
efectes de vot
per canviar les coses.
Aquest és el que hem decidit.
Això és el que s'ha de veure.
4, 2,
4 i 4, 8
vull dir
a veure
s'uniran
per fer canvis importants.
Jo crec que
és una evolució
com a la societat.
La evolució de l'anemètica
és molt complicada.
El pas és que hem fet un pas
hem fet un pas
si ens quedàvem com abans
si ens quedàvem com abans
no evolucionàvem.
Ara estem en un pas
m'imagino que ara
hi haurà un joc
d'escacs
molt complicat
i això
també
el ciutadà de peu
anirà decidint
cap a on.
D'aquí a setembre
ja veurem canvis segurament
i potser no arribarem
als 4 anys
i potser no arribarem
als 4 anys
i obligarà
a fer modificacions.
Una cosa és la veu
i l'altra és el vot.
És a dir,
es pot cridar molt
però no es pot
positivar en res
potser.
Sí, sí.
Però ja ho hem dit.
cal veure-ho, no?
És a dir,
l'utilitat pràctica
d'aquesta pretesa
entre cometes
oposició
que pugui veure
si es pot coordinar
perquè tingui
una efectivitat
dintre d'un govern
o d'una forma
de funcionar.
És clar.
Complicadíssim.
No, no,
totalment d'acord.
És complicadíssim.
És complicadíssim
però afortunadament
d'aquí 4 anys
aquestes persones
que el dia 13
assumiran el govern
tindran que passar
l'altra vegada
de comptes
i d'aquí 4 anys
tindran que explicar
als seus possibles electors
què és el que han fet
per la ciutadania
i de Tarragona
o en general
per la ciutadania
i que és el que no hem pogut fer.
I això
és
el maco
del sistema actual
que tu no et pots
repenjar
i dir
doncs mira
no he pogut fer res
doncs noi
tens un problema
perquè has de convèncer
el teu elector.
O sigui que jo crec que
ara mateix
el missatge que tenen
els polítics és
senyors
no volem que ningú
tingui un poder absolut.
Senyors
tinguin imaginació
per tirar endavant
els projectes
que fan necessari
per la ciutadania
en pluralitat
perquè volem
que això estigui repartit
i això és el que hem de fer.
Que és difícil
sense cap mena de dubte
però és el que vol la població.
A la població no podem dir
senyor vostè no voti això
perquè crearà un problema.
I te dirà
mira
jo voto el que vull
i ja està.
I que entrin forces noves
que sempre han estat
a l'oposició
tipus
com l'Ada Colau
que se'n doni en compte
també
aquest sector
que sempre ha estat
protestant
perquè no han tingut
el mínim de vots
el difícil
que deu ser governar.
Difícil
que seu
perquè ja
ja hem començat
amb el dels telèfonos
amb el Congrés
parlant
de la Mòbil
i la Fórmula 1
i la Fórmula 1
i la Fórmula 1
que els empresaris
segui
cuidado
per això
que també és interessant
perquè el que està sempre al darrere
i sempre plorant
pot plorar
tot el que
quan estàs al dalt
és interessant
evidentment
anirem més lent
sense cap mena de dubte
però si al final
un 40%
de la població
està plorant
és que està passant
alguna cosa.
No, no
això és evident
estem d'acord
però arribar dalt
i gestionar
com diem
no és tan senzill
trencar el model
establert
que jo estic
totalment d'acord
amb tu
jo estic content
que hagi passat això
perquè la gent
evolucionem
ens donant compte
inclús al millor
canvia tot
radicalment
que és el que
assusta
a nivell econòmic
doncs mira
en Grècia
el que està passant
però si són capaços
que dimiteixin
si ells no són capaços
de fer
el que la població
els demana
sisplau que marxin
estem d'acord
vull dir
estan
això és molt fàcil
aquí està la responsabilitat
que han de tenir
envers el seu votant
això de dimitir
no es dona gaire
en aquest país
no s'estila
no
però
si ells diuen
mira jo soc capaç
perquè és impossible
per aquesta composició
doncs marx a casa teva
i deixa
jo també si em perdoneu
i això era una mica polèmic
també jo crec que
és bonic
i no és bonic
jo crec que
la nostra necessitat
i potser m'equivoco
però necessita lideratge
necessita líders
perquè també
el poble és intel·ligent
i ho és molt
però necessita molt
d'algú que l'il·lumini
de quan en quan
i jo crec que estem
en una fase
o una època
de les nostres vides
que o no volem
que ens il·luminin
però també els criteris
de valoració personals
amb els valors
s'han perdut una mica
a l'hora de decidir
o necessitem també
una pressió de lideratge
o sigui
un lideratge
gent
amb una empenta
que pugui il·luminar
i pugui crear expectatives
i donar positivitat
a aquesta gent
que al final
és que jo voto
el que
què votes tu
quanta gent
a mi no
què votes tu
jo votaré això
ah
jo voto igual
també crec que lideratge
en aquest aspecte
ostres
s'ha de potència
s'ha de potència
l'has de guanyar
per això
que la gent no sé
fins a quin punt
estem
ho hem perdut una mica
necessitem
un Barça
un Madrid
doncs
un gent potenta
que sàpiga
cap a on portar
el seu
perdoneu l'expressió
també
ramat
que no és justa
perquè crec que no queda bé
és que molta gent
que tindria que anar-hi
no hi va
a la política
moltíssima gent
vàlida
no accedeix
a la política
és això
totament d'acord
és a dir
no hi van
per les raons que sigui
que ara això
seria un tema
molt llarg
però
està mancada
una mica
el món polític
de gent
amb tots els respectes
pels que hi ha
ara
i els que vindran
però està mancada
moltes vegades
de gent
significativament
valuosa
perquè ens entenguem
una miqueta
que tenen criteris
sobre les coses
i saben
justificar-los
i demostrar-los
s'inhibeixen
pugen
molts
i això
avui per avui
no és un camp atractiu
per als millors
de la societat
correcte
aquesta és la definició
no és un camp atractiu
per als millors
de la nostra societat
per als millors
jo
sí exacte
jo
en general
en general
sempre és preia ningú
jo crec que tots
haurien d'estar
obligats
en una part
de la nostra viga
a prestar
aquest servei social
a la nostra comunitat
fent política
no?
anaves a dir
que tornes
l'Emili
no home
no
l'Emili
l'Emili
l'Emili
el problema
és que et feien
fer el mateix
cada any
a les diferents
generacions
i aquí no
aquí es tindrà
la llibertat
de portar
el teu granet
de sorra
a la societat
l'altre dia
era el dia
del voluntariat
i abans d'ahir
i a la ramba
hi havia
una exhibició
de diferents entitats
i voluntaris
que fan certa activitat social
també
perquè al cap de la fi
la política és societat
tot és política
si tu mires
i es pot ser activismes
amb els punts de vista
des de polítiques
d'entitats socials
des de ONGs
hem d'incorporar
sociòlegs
a la tertúlia
agafarem el llistat
de sociòlegs
que tenim per allà fora
i n'incorporarem
perquè aquí hi ha
com veia el Manel
un rerefons
és a dir
una realitat
un submont
que no és submont
perquè és el nostre món
que ens envolta
que s'ha d'analitzar
això s'ha de veure
per què
sociòlegs
les històries
es repeteix
diuen
i el que fa por
i el que fa por
és això
que depèn
quin tipus d'història
oblidar-la
perquè es torni a repetir
no oblidar-la
perquè es torni a repetir
Està clar
No hem parlat del Nàstic
i portem a gaire bona hora
a mitja hora xerrant
no hem dit res del Nàstic
sembla que tots tres
teniu com un
Hi haurà diners
per l'any que ve
per fer un equip potent
aquest és el dubte
Ja diuen que
una bona alegria
els donen per pujar a segona
els hi haguen ja del cel
Però amb tots els equips
de segona
el que es tracta
és de fer un equip competitiu
Avui estan provant
la gespa híbrida
a veure si això
pot funcionar o no
és així això
que la volien canviar
aquesta espècie de gespa
Jo vull pensar que
en relació a l'anterior
projecte que van pujar
primer
que van canviar
tot l'equip
almenys
pel que vaig sentir
el president Andreu
volien conservar
la base
i fitxar
quatre jugadors més
i després
el que domina
el Cotarro
jo crec que
ja s'encarrega en ells
perquè
però per a gust
que venen turistes
vindran turistes
a cap de setmana
a veure els partits
Rafa Olivia gràcies
Gràcies a vosaltres
també l'Antoni Sala gràcies
Moltes gràcies
i també el Manau Roca
gràcies a la propera
Gràcies a vosaltres
Gràcies