Fins demà!
Sí, la veritat és que és un lloc fantàstic per anar a córrer, per anar amb bici, per fer qualsevol tipus d'excursió, però ara tens el mig de bosc, tens un engendro, tens un edifici molt, molt, molt gran.
Però bé, que ja es veu que com a mínim pot ser capdavanter a nivell del que necessitem aquí i respecte del que veníem, doncs potser molt necessari.
A nivell de seguretat és molt, bueno, tecnològicament parlant, és l'últim crit, seguretat, l'últim que s'inaugurà, per tant, doncs això.
Ara en parlem, ara entrem en matèria també parlant de l'antiga, aquesta antiga presó que quedarà, doncs, vuita a partir de dimarts de fa 59 anys que es va inaugurar, com és per dins, tot això demà podrem veure.
Però d'entrada es vull demanar, doncs, per tot el que està passant a París, com ho heu viscut, com ho esteu visquent, com ho heu avançat divendres i, en fi, com veieu que està evolucionant tot el succès, tota la informació que arriba,
perquè ahir recordem haver-hi aquesta autoimulació al nord de París d'una dona, deia el fiscal, l'encap de París, que estaven preparats per atentar novament a l'espai financer, més a més de la capital.
Com ho esteu veient, què us sembla, Conxa? Comença per tu.
Ja n'hem parlat alguna vegada, recordo que m'han parlat quan va haver atentat a Genera, a Xardí Abdo.
Sí, estàvem aquí nosaltres també, crec que amb Ramon també coincidim.
Doncs, com ho vas a veure? Con una preocupació tremenda.
Primer, per la magnitud de la tragèdia, que és una barbaritat, que da igual que conegues a aquestes persones que no les conegues,
te quedes en un estat de xoc de veure la magnitud del daño.
Con mucha preocupació, perquè sempre acaben citant a la Landalus, que resulta que som nosaltres.
També hi ha alguna observació sobre posibles inminentes atentats en Barcelona,
pues con enorme preocupació, perquè aquesta gent que tenim delante no responden a ningún criteri o de ninguna lógica.
Quan una persona té una lógica o té un ideari o té un criteri, pots parlar amb ells,
i puguis intentar comprender o dialogar, però aquí és que no se sabe lo que quieren.
Són persones que han renunciat a la vida, no ven la vida con futuro, só lo disfrutan matando.
Lo siento por ells, perquè són uns desgraciats, perquè vaya manera de vivir,
celebrando que matas a persones que tienes al lado.
Lo siento mucho por ells.
I després, després, després, de morir, se gritan,
Allah és grande, i després salen tots els de les mezquits i de les religions que diuen,
no, no, Allah, això no ho diu.
Con lo qual, jo, per mi, que estan murint per a alguien que a lo millor no ho agrada.
Entonces, bueno, pues con muchísima preocupación y, por otro lado,
con la rabia de decir estos dónde van y con el deseo personal de ser valiente
y de no cambiar tu vida por culpa de unas personas que, además, yo aparte,
me parece que cuando están saliendo todos los reportajes sobre la cantidad de dinero que generan,
siempre, ya lo dijo Clinton, idiota es el dinero, ¿no?, o estúpido es la economía o algo parecido.
Mientras estas personas tengan la financiación que tienen,
no tenemos ninguna posibilidad de luchar contra ellos, nos dan 88 vueltas.
Y luego, encima, las personas que dirigen, no dudo que sepan leer y escribir
y que tengan mucha cultura y que sean grandes estrategas, porque lo están demostrando,
pero, bueno, la guarnición de a pie, pues, claro, estoy segurísima que no tienen
la capacidad cultural para comprender esto de qué va.
Y yo siempre digo que la educación, o sea, empezar desde los tres años a entender
de qué va la vida y los valores que tenemos que respetar y que el otro tiene los mismos derechos que tú
y que ya lo dijo Gandhi, que vale la pena morir por muchas ideas, pero por ninguna se puede matar,
pues, la educación esta que nos falta, pues, yo creo que a esa gente también le falta.
Y nada más.
Que no es poca.
Sí.
No, ho has resumit perfectament.
No hi ha masses paraules per poder destacar el que ja s'ha dit, no?, per totes les bandes
i dir que és una lluita molt desigual, que els estats i Occident, pues, l'estructura d'estat
és molt difícil de poder combatre aquest tipus de terrorisme, que no obeeix els patrons clàssics
del terrorisme ni de les guerres anteriors, i per altra banda, pues, fer una petita reflexió
que ja s'ha dit moltes vegades en que potser, potser sí que haurien de fer, Occident hauria
de fer alguna autocrítica respecte a polítiques geoestratègiques dels últims 15 anys, potser
des del 2001, en la qual, pues, se va apostar per unes guerres que s'han demostrat
perdudes, a Irak i ara Síria, i potser s'han canviat les aliances estratègiques
i potser no era convenient derrocar règims que, tot i ser dictatorials, potser donaven
certa estabilitat a la zona.
Sí, és com quan mous un formiguer i comencen a moure's totes les formigues, mentre estan
dins del formiguer no fan mal, estan al seu formiguer.
Ara, realment, no hi ha una solució. Jo vaig sentint opinions i tertúlies i comentaris
de gent molt entesa en tot el que és el món islamista i, realment, no hi ha una solució.
Ha d'haver, evidentment, cultura, ha d'haver, evidentment, economia.
Els països són on ha d'haver una intervenció molt diferent de la que s'ha tingut fins ara.
El que deies tu, Ramon, no és... La forma d'actuar que potser ha valgut en el passat
no val ara, amb aquest tipus de gent. I realment és un fenomen molt complex que la solució
també agafarà moltes vessants. Evidentment, la repressió i el control econòmic sense diners.
Això és un negoci. Sense diners no poden moure's i al final pot caure.
Però també és un moviment social. També és un moviment, evidentment, religiós.
i també és un moviment cultural. I pensar que des d'una...
Sols des de la repressió o sols des de l'actuació militar
es podrà aconseguir alguna fita, no serà.
I aquí, a mi, la meva por, igual que deies, no?
La meva por és si els nostres dirigents tenen la possibilitat o la facultat
de fer prevaldre la possible solució, fins i tot en contra del que el cos,
els seus països, les seves societats, els seus votants els demanen.
Si hi ha algú que es posarà per damunt i dirà
no, hem d'anar per aquí, fins i tot encara que no ens agradi.
Jo no sé si a nivell internacional tenim aquesta figura
o aquestes figures que puguin liderar aquest sistema.
No ho sé.
Bueno, hasta ahora parece que Putin por fin se decide a coordinarse
en vista de que le han volado un avión, que no lo quería reconocer.
Los mismos.
Pero claro, es que coordinarse, ahora de repente,
coordinarse y unir fuerzas cuando cada uno ha ido por su lado,
hasta ahora, pues esa desunión y esa falta de criterio
les ha hecho a los otros crecer y prosperar
y tener el campo libre y abonado.
La unión de las personas que están contra eso,
de las estrategias militares, de las policías, de la Interpol,
todo eso, vamos, eso lo doy por básico.
Mientras no haya eso, aquellos encontrarán siempre huecos y fisuras.
eso es aparte, eso es súper básico, lo doy por hecho,
pero luego viene todo lo demás de la financiación, la educación
y quizá lo que tú decías, ¿no?
Porque también se ha dicho muchas veces que el régimen de Bashar al-Assad
es un horror, pero era el único que les contenía a estos.
Era el único que les aguantaba en su sitio.
Era un estat fortament cohesionat, ferri, laic i molt controlador,
igual que ho era el de Saddam Hussein, igual que ho era el de Gaddafi.
Han desaparegut en 10-15 anys cinc o sis estats dictatorials,
però molt forts i tots amb un caràcter bastant laic,
que d'alguna manera controlaven a la seva manera la població,
han desaparegut, el que en principi podria ser una bona notícia
perquè podria obrir aquests països cap a la democràcia,
però clar, tampoc això s'ha potenciat des d'Occident
i el que s'ha deixat és que allò vagi a la seva manera.
I finançament, perquè les armes per derrocar aquests dictadors
han sigut amb armes facilitades pel propi Occident.
Sí, clar, però ara són les armes que estan utilitzant...
Però si el tràfic d'armes...
O sigui, la política va per les nubes
i per el subterráneo va, los mismos, el tràfic d'armes.
Però si jo és el que dic,
mentre no se corte la financiación, el dinero que tienen,
mentre això no se aborte, no haremos nada.
O sigui, podemos parchear, podemos intentar detener lo más posible,
pero antes o después se cuelan por alguna fissura, eso es evidente.
S'ha controlat d'alguna manera la guerra,
s'ha invertit molt en la guerra, però no s'ha invertit en la postguerra.
I ara, per exemple, a Líbia va caure a Gaddafi, fantàstic,
però ara tenim a Líbia absolutament devastada,
hi ha dos governs que coexisteixen, a quin d'ells pitjor,
i no s'han fet apostes per intentar apujar a governs democràtics
o pseudo-democràtics perquè puguin remuntar la situació d'aquests països.
D'alguna manera ens hem contentat en fer fora els capdills clàssics,
molts d'ells criminals de guerra i amb acusacions per terrorisme internacional,
però no s'ha fet cap treball per el que passaria després.
I ara ens trobem amb territoris absolutament devastats,
amb uns problemes socials dintre d'aquests territoris,
i de fam i de tot tipus tremendos,
i amb una població absolutament polaritzada,
i amb grups que, com deia la Conxa abans,
que estan molt ben dirigits i que es basen en la ignorància
i en les necessitats de la gent més humil i més senzilla,
i més simple i més avorregada, per dir-ho d'alguna manera,
i aquí tenen el seu...
Està complicat.
Està complicat.
Hi ha el tema de les xarxes socials.
Se'n parlava també aquesta setmana molt del que deia la Conxa,
també a nivell de detectar radicalització a les escoles.
Punt número un,
per part del Departament d'Interior,
per poder detectar a temps aquesta radicalització
a les escoles d'aquí, de casa nostra.
I també hi ha l'altre tema, que és la xarxa,
internet,
internet que s'ha demostrat,
que és un punt de captació de radicals,
de radicalització també.
I internet, clar,
posar barreres a internet és molt complex.
És complicat.
És que no hi ha una actuació.
No hi ha una actuació.
És com volem la democràcia en aquests països.
I arriben.
I quan arriba la democràcia,
el primer país que fa eleccions lliures,
el partit més religiós
i més radical des del punt de vista religiós,
guanya les eleccions.
I ara, què passa?
Que no acceptem la pròpia democràcia?
Perquè no ens convé.
El que voldríem és un govern moderat,
que tingui totes les sensibilitats de religió,
socials i de desenvolupament,
i que a més no sigui corrupta.
Estem demanant coses impossibles.
No, però, per exemple,
el que decías de les reds socials.
Les reds socials costan por escrito,
lo que se dice.
En internet tú escribes.
Escribes en Facebook,
escribes en Twitter,
te metes en una web.
Todo eso deja constancia.
Yo no creo que sea tan difícil
con medios,
con medios,
vigilar ese tipo de deriva.
No creo que sea tan difícil,
porque todo lo que deja rastro,
deja rastro.
El otro día salió un policía en la tele,
que yo creo que ya no debe ser policía,
porque dijo que la policía española,
digo, porque él cada poco decía,
pero que no cunda el pánico,
claro, te cogías a la mesa, ¿no?
Decía que la policía española,
por su larga tradición de lucha contra el terrorismo,
es una policía muy preparada
y muy hábil,
pero que los medios con los que cuentan comparados con los Kalashnikov,
de los que vienen a darte,
no tenían proporción.
dijo que la mitad de los agentes que están patrullando,
la mitad,
no llevan chalecos antibalas.
Luego dijo que el armamento que tienen,
comparativamente,
no es precisamente proporcional.
Después habló de que los métodos,
dijo una cosa muy llamativa,
el método con el que nos enseñan a disparar,
a apuntar, vamos,
son métodos muy anticuados,
hay ahora metodologías nuevas y tal.
Entonces decía,
claro,
la policía es muy buena,
pero si no nos dan los mismos medios
que tiene el enemigo,
en este caso,
el enemigo propiamente dicho,
pues con toda nuestra inteligencia
y nuestra preparación
podemos quedarnos un poco cortos.
Entonces,
a mí me parece básico
que aprovechando la circunstancia
aprovechemos para dotar
a los medios de seguridad
de los medios que necesitan.
Y si hay que invertir en esto,
pues mira,
ahora toca invertir en esto,
aunque no sea muy popular
y aunque vayan a salir muchos diciendo
que esto no puede ser
y que patatín y que patatán.
Lo que pasa es que eso
hauria de ser una mica
a nivel europeo.
Habría de haber una cierta
una cierta conexión
y una cierta unitat
d'actuación,
porque, por ejemplo,
a los atentados estos
se van planejar
todos desde Bruselas
y se veu que van a salir
del coche
y van a atentar
en tres horas
y estaban a París.
Pero espérate,
espérate,
que a los dos estos
que se han inmolado,
uno el huido
y otro el muerto,
los hermanos estos,
los habían interrogado
hacía 15 días.
Sí,
aquest es el problema.
Y no habían detectado
absolutamente nada.
que la policía belga
no pasa el parte
a la policía francesa,
la policía francesa
els para,
no hi ha res normal
i tot continua igual.
Van i fan
aquesta carnisseria.
Però, clar,
hi hauria d'haver
una unitat policial
que treballés
en aquestes coses.
Però és que ahir la tarda
estava sentint
també notícies
i d'allò
i vaig quedar esfreït
quan vaig sentir
que en tot Bèlgica,
Bèlgica és el país
que proporcionalment
hi ha hagut més
ciutadans belgues
que han anat
a Síria,
a fer la Jihad.
I deien que han tornat
uns 500.
I deien que els agents
encarregats a Bèlgica
de controlar
les xarxes socials
i controlar
amb aquest personal
informàticament
es redueixen
a una persona.
Hi havia només
un agent de policia,
un que s'encarregava
de controlar això.
i dius,
a veure,
això en un país occidental
que vulgui
que vulgui
garantir
la seguretat
dels seus ciutadans
és que això
és una falta de mitjans
i és una burla,
és una cosa
absolutament
esperpèntica,
no?
Ho dic perquè potser
França sí que ha fet
els deures amb això,
però clar,
si quan els atemptats,
França està controlant,
està vigilant
aquestes persones
que li tornen
i tal,
però quan els atemptats,
precisament per evitar
aquest control
potser més estricte
del francès,
te'ls fan del país
al costat,
amb dues hores
se presenten aquí,
no han donat
ni les alertes
internacionals,
ni res,
i atenten
i tornen a marxar,
vull dir,
és una cosa
que clama el cel
que hi ha d'haver
una unitat
d'actuació.
Sí,
coordinación,
claro,
y medios,
yo insisto,
sí,
de totes formes
ahir
escoltant
una entrevista
a un professional
que havia escrit
un llibre,
explicava
el que és
l'internet,
no sé si
l'internet
en la sombra,
o sigui,
l'internet
el que no
dius,
és que
queda constància,
sí,
queda constància,
exceptuando
cuando
son
este
submundo
del tráfico
de drogas,
de tráfico
d'armes,
que tot això
és internet
a l'ombra
i que
ja treballen
amb
milers
i milers
i milers
d'ordinadors
encriptats
i on
el deep
internet
i llavors
aquest
internet
és
ilocalizable
llavors
clar,
diuen
potser és més fàcil
amb molts mitjans
potser sí
i amb una coordinació
mundial
potser sí
diu
però és més fàcil
anar a buscar
on són els diners
on són els diners
perquè al final
tot es canvia
per diners
i al final
ha d'arribar
un moment
en què hi hagi
una entitat bancària
financera
on tinguin els diners
serà més
aquesta solució
que no
l'intentar
posar
com deia
el de portes al campo
i posava aquest exemple
estava veient
que per exemple
aquest tipus d'internet
a la NASA
l'agència especial
dels Estats Units
utilitzen
aquest internet
a la sombra
100 vegades
més ràpid
que Google
Fiber
és a dir
91 gigabytes
que si tingués
un informatí aquí
suposo que us posaria
les mans al cap
91 gigabytes
per segon
per segon
imagineu-vos
i són xarxes
que són
autopistes
en paral·lel
tancades
és a dir
que té accés
qui té accés
qui no té accés
no té accés
i
Déu-n'hi-do
parlem de la persona
de Masdenric
perquè demà
la podrem veure
per dins
no podem entrar
cada dia
nosaltres
la persona
de la comunicació
no podem entrar
cada dia
a un centre
penitenciari
veure com és
aquest d'aquí
de l'antiga persona
com deiem
de fa 59 anys
per dins
les instal·lacions
podrem veure
com quedarà
un cop
quedi com a
centre de dia
centre obert
per intert de tercer grau
si no m'ha fallat la memòria
i altres ja
que es farà dimarts
que ve
vosaltres
si m'entrenem mai
tu Ramon
hi has entrat
no crec
com és
com és
fins a les comunicacions
arribat
fins al
és que potser
hi ha una circumstància
que no la sabeu
que jo vaig fer
la prestació social
a la presó
vaig estar 13 mesos
fent 8 hores diàries
a dintre
i llavors jo he dinat dintre
i he estat
fins l'últim racó
i he estat
moltíssimes hores dins
és gran
no tant
com a l'alcaldat
però sí que és gran
i a part
quan estàs dintre
i estàs als patis
i estàs als tallers
que hi ha
realment la sensació
que és un altre món
dintre de Tarragona
és palesa
vull dir
total
vull dir
que a vegades pensava
hòstia
sort que
jo després
agafo i marxo
però
no sé
és una
una experiència
home és vella
és vella
i
és tot en superfície
o no?
o és a dir
és tot en superfície
a nivell del carrer
o diguem que per sota
també hi ha
no
no ho sé
si alguna cosa sota
ho desconec
pot haver algun soterrani
però equipament
ordinari
en soterrani
en principi
jo no ho conec
totes en planta
i hi ha dos o tres pisos
sí
se ven des de fora
és com un col·legi
és com un col·legi
amb una part
al mig
quadrada o rectangular
que és els camps
de
de bàsquet i de futbol
on juguen
on tu entres
i estàs veient com juguen
i tot envoltat
per edificis
el que passa és que és cert
la seguretat
o sigui
el que dona
la diferència
amb un col·legi
a part de les reixes
i de tot el que hi ha
de protecció
és la seguretat
per accedir-hi
consuls de seguretat
però
home
està molt
molt ben situat
ara ha quedat
dins de Tarragona
quan es va construir
fora de Tarragona
havies de desplaçar-te
això eren camps
i eren
camps de pagèssos
i havies d'arribar
fins a la presó
ara ha quedat
absolutament integrada
per tant
hauran de donar-li
el destí
que correspongui
jo crec que
el natural
ara
per la falta
de finançament
que hi ha
és el més semblant
al que ja hi havia
perquè qualsevol
altra destinació
com es deia
els serveis
centrals
de Generalitat
perquè
requereix
d'una inversió
que actualment
no en tenim
però
ja és una primera solució
ara
a mig
o llarg termini
s'ha de buscar
una solució
és un edifici
enorme
molts metres quadrats
que es pot destinar
a molta cosa
i amb un emplaçament
privilegiat avui
sí
però necessitarà
una remodelació
brutal
perquè clar
uns corredors
llenos de
rejas
a medio o largo plazo
el Banco d'Espanya
que també
està ahí
largo i muy largo plazo
el Banco d'Espanya
s'hi adquirió
con gran júbilo
para nosotros
para la ciutat
i no se ha podido
hacer nada
i la tabacadera
a més largo plazo
y para nuestros hijos
bonitos
té una certa similitud
amb la model de Barcelona
una certa imitació
amb alguna cosa
però
a molt petita escala
nosaltres
a la notícia
que hem posat
dimarts
la fotografia
és la de la piscina exterior
i els comentaris
pel Facebook
que ens arriben
dels oients
escoltem
que estaran
és que de fet
canviarà molt
la vida
del dia a dia
dels interns
que vagin al callar
perquè clar
tindran un gimnàs
com Déu mana
tindran
aquesta piscina
que és impressionant
una piscina
de dimensions grans
clar
tindran tots uns serveis
que són
en principi
destinats a que
hagi una reinserció efectiva
és a dir
que podran fer tallers
podran fer tot tipus
d'activitats
que ja formen part
dels sistemes
és a dir
els sistemes així
funciona així
no?
veuran
després els usuaris
el que en pensen
perquè també he de dir
una cosa
per defensar
aquesta
una presó
petita
una presó
vella
una presó
incòmoda
però tot i així
el personal
que la
que la utilitzava
moltes vegades
preferien estar aquí
que estar en altres
presons
més grans
i més noves
pel tracte
aquí
l'equip
de funcionaris
és un equip
reduït
hi ha un tracte
no vull dir familiar
perquè potser no és la paraula
però hi ha un tracte
un bon tracte
i tal
després
perquè es menjava
molt bé
no sé si en queda
alguna altra
de presó
a Catalunya
que el menjar
es fes allí
aquí el feien els interns
hi havia uns cuiners
professionals
i es feia el menjar aquí
i clar
tot en base a les presons
aquestes totes noves
i tot és càtering
i allí només
ho munten
i es veu que la
la qualitat del menjar
és molt que desitjar
ho dic perquè potser
algú dirà
ostres jo
ja m'estava bé
la que era abans
perquè suposo que
amb aquesta nova
serà el sistema
aquest
modern
de funcionament
jo no vull ser inoportuna
però hi ha un chiste
que ja corria
hace anys
os acordáis
que decía
bueno
no vull a referirlo
a polítics catalanes
perquè no vull
meterme en ningú
jardín
pongamos
bárcenas
i otro
que decía
ay ahora que hemos ganado
hay que invertir
en prestaciones sociales
y hay que invertir
en las prisiones
porque esto no puede ser
y tienen que tener piscina
y la comida allí mismo
nada de cáter
y ese interés
dice
¿dónde te crees tú
que vamos a terminar?
No la veritat
és que
jo el que no entenc
és que no s'hagi trobat
un altre emplaçament
de veritat
o sigui
és un lloc
fantàstic
han hagut d'arrassar
molts
centenars
de metres quadrats
de bosc
i després
fer els accessos
perquè allà
doncs era una zona
residencial
d'unes parceletes
i d'una urbanització
bé
i ara
doncs han fet
unes amplades
de carrer
per accedir-hi
i perquè
ha d'haver
la mobilitat
perquè evidentment
és un centre penitenciari
i tot en voltat
de bosc
no sé
vols dir que segur
que no trobàvem
un altre lloc
que no tingués
aquest impacte
mediambiental
i a més a més
durant una època
del tripartit
on hi havia
aquesta sensibilitat
se suposava
que hi havia
aquesta sensibilitat
jo crec que
és el meu dubte
per l'altre
de més
ja hi ha un motiu
hi ha un motiu
perquè
barato
metros quadrats
baratos
això segur
ha de ser
el preu
ha de ser barato
però després
veient una mica
totes aquestes
més o menys noves
jo m'he fixat
que quasi totes
estan en turons
o sigui
en parts elevades
tant cambrians
com quatre camins
estan totes en parts elevades
i després
estan
d'alguna manera
com ocultes
o sigui
que la persona
que no
no té coneixement
no te la trobes
mai la presó
o sigui
tu vas per l'autopista
i si algú
et diu
allò és cambrians
doncs ho veus
però si no
no ho veus
quatre camins
és el mateix
no estan en zones
ho dic perquè potser
la zona d'aquí
del Morell
Constantí
potser hauria sigut
més pràctic
però no sé
si hi ha una voluntat
també
d'intentar
ocultar-les
als ulls
del ciutadà
i després
no sé per què
potser és per motius
de seguretat
que estan en zones
una miqueta
elevades
Bueno, siempre
hay protestas
ciudadanas
siempre hay gente
que dice
la cárcel aquí
no me la pongas
al lado
y si eso siempre hay
es decir
que si las quieren
un poco alejar
o dissimular
tampoco me extraña
Demà la veurem
la d'aquí
la tarragona
per dins
la us explicarem
també a nivell
d'informatius
Conxa Ballester
gràcies
A vosotros
A la propera
Ramon Sator
i Lluís Sala
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies a tu