Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segons demà!
Fins demà!
El cuadro de matt &out !
És una investigació oficial
que fem dos equips
аем un de la URB
i una altra de la Universitat Autònoma
El de la URB és més nombrós
i ara explicaré per què
sobretot la idea
perquè ens fixem en aquesta qüestió
цип Спасибо!
estem fent tota una sèrie de recerques en relació a temes
que afecten a les dones, que afecten per tant a qüestions
també d'igualtat o desigualtats entre homes i dones
i un de les dimensions que ha sigut poc analitzada
i que des del punt de vista d'intervenció social
també ha tingut menys impacte, ha sigut que justament
que els homes s'incorporin més i millor a les tasques de cuidar,
allò que es fa a les cases, però també fora de les cases
ara ho explicarem una mica més
i per què ens fixem en els homes?
donc justament perquè, com deia la Cinta abans, són sobretot les dones
les que cuiden i això té incidència en les trajectòries vitals de les dones
té molta incidència, quan neixen els fills, quan després cal cuidar
a persones grans, a la família, això sembla que les dones
assumeixen, assumeixen, assumeixen, assumeixen
però les dones d'avui no són com les nostres mares o àvies
que feien això, no?
i aleshores com ho plantegem?
per no allargar-me massa amb això i donar la idea
com un tema d'igualtat, és a dir, si volem la igualtat d'homes i dones
i això com a societat ho tenim assumit
també ha de ser en aquest camp
és a dir, també de la mateixa manera que les dones han entrat
a l'àmbit, amb força, a l'àmbit laboral, a la política
a la participació social
doncs els homes també haurien d'entrar en aquells àmbits
que han sigut més allò ocupats per les dones
i això seria un element molt interessant
i de transformació social molt interessant
però també per una altra segona dimensió
ho necessitem
estem en una societat on les necessitats de cuidar
cada vegada són més grans
perquè vivim molts anys
vull recordar que l'esperança de vida de les dones espanyoles
és la més alta de la Unió Europea
85 anys
és molt
això és fantàstic
però al mateix temps vol dir que tenim
més persones que poden entrar
en un problema de no poder-se valdre per elles mateixes
i també una altra qüestió
més persones amb malalties cròniques
més persones amb discapacitats
que també diguéssim
per els avenços de la medicina
i també dels drets socials
també estan fent moltes coses a la vida
i aleshores sabem per tant
que les necessitats de cura s'incrementaran
estem en un moment que l'Estat està retallant
les prestacions serveixen en aquest sentit
el mercat no ho pot resoldre tot
perquè genera moltes desigualtats
només qui paga hi pot accedir
els ajuntaments fan el que poden
pobres però no abastem
i les dones no poden fer-ho com si no passés res
i fossin les mateixes de fa 50 anys
els homes s'hi han de posar
els necessitem
per tant
per una qüestió d'igualtat
i una qüestió de necessitat
una qüestió d'igualtat
una qüestió de necessitat
però la realitat ara mateix
o amb el que heu començat a analitzar
o amb els percentatges que ara
ja sobre la taula
Ramon, el percentatge d'homes cuidadors
és baixíssim
el percentatge d'homes cuidadors és baix
podem veure que trobem homes
que estan cuidant dins les seves llars
és a dir, l'home en l'àmbit domèstic
sí que està assumint tasques de cura
i aquest és un dels objectius
de la nostra recerca
visibilitzar aquests homes
que ho fan
doncs
pràcticament
perquè no hi ha altra alternativa
i s'han trobat
amb la necessitat de curar
a nosaltres ens interessa
també veure
què passa
quan l'home
cuida fora de casa
i per tant
quan
cuida
fora de casa seva
però amb algun altre llar
és a dir
quan és contractat
per una llar
per exercir
aquestes tasques de cura
i ho pot fer
des d'un contracte
particular
amb la família
però també ho pot fer
en relació
amb les institucions
que avui en dia tenim
que estan organitzant
tots els serveis
de suport
en aquests treballs de cura
estem parlant
de serveis d'ajuda a domicili
estem parlant
d'institucions
que
la seva tasca principal
és la cura
de les persones
o amb malaltia crònica
en situació de dependència
per tant
ens interessa
visibilitzar
aquell home
que avui en dia
està cuidant
la seva família
dins la seva casa
però també ens interessa
veure
quin és el perfil
d'home
que és menys
molt menys
en percentatge
que opta
per treballar
en tasques de cura
com a ocupació
remunerada
és a dir
que tenim
com a diverses línies
d'actuació
o en aquest cas
de recerca
d'una banda
visibilitzar
evidentment
aquests homes
d'altra banda
descobrir
això que deia ara
la Ramona
perquè si
a casa
o en un àmbit
més familiar
on hi ha
la necessitat
l'home
ho fa
no passa
això després
en altres àmbits
no?
A què es deu això?
És només
simplement un tema
social?
que si volem
d'una visibilitat
és perquè els que ho fan
tenen molt poca visibilitat
i aquí quan jo he parlat
que hi ha dos equips
l'equip de l'autònoma
analitza més aviat
la cura de criatures
és a dir
i aquí sí que
hi ha uns certs canvis
amb la idea de paternitat
i major implicació
dels homes joves
en les tasques
de criança
estem analitzant
fins quan
perquè també
es desenganxa
més aviat
que les dones
però on tenim
quan jo parlava
de necessitat
la necessitat
més forta
en aquests moments
és amb assumir
la cura
cuidar persones
adultes
en situacions
de dependència
diversa
sigui per salut mental
per malalties cròniques
perquè ja no es poden valdre
el tema de l'Alzheimer
és a dir
hi ha moltes situacions
d'aquestes
i els homes
que cuiden
en aquests
adults
estan molt invisibilitzats
perquè
una cosa
que ens trobem
que ens estem començant
a trobar
amb les entrevistes
que fem
és que moltes vegades
ells no són conscients
que estan cuidant
potser les dones
ens han socialitzat
tant
amb que cuidar
forma part
no assumeixen
el rol de cuidador
encara que ho facin
no es veuen
ells mateixos
com a cuidadors
encara que ho facin
han assumit
aquesta consciència
els que formen part
jo què sé
de programes
sigui d'ajuntaments
o d'institucions
que hi ha
formes de suport
xarxes de suport
a famílies cuidadores
si formen part
llavors
ah
doncs clar
jo estic cuidant
si no
per què ells
no s'ho troben
perquè com que això
de la cura
està tan impregnada
per una banda
de sentiments
i per l'altra banda
també
d'obligació moral
que sembla
que el que fas
és perquè
ho has de fer
cal fer-ho
però no et planteges
que estàs cuidant
sinó com que
si aquella persona
que tens al costat
i has viscut
tota la vida
i has sigut
la mare dels teus fills
doncs es troba
amb un problema
doncs important
perquè té un Alzheimer
doncs l'home
ho ha de fer
però no es planteja
que està cuidant
sinó que
està tenent
la seva dona
no sé si m'explico
com una qüestió
d'obligació moral
i d'amor
també n'hi ha
que ens ho subliven molt
estic tan enamorat
de la meva dona
que com puc allò
portar-la
a una residència
ja ho faig jo
això també ens surt
també aquesta visibilització
i aquest canvi
entre cometes
ha de començar
precisament per assumir
el paper
de rol cuidador
és a dir
nosaltres ser conscients
que el que estem fent
és cuidar una persona
per això
una de les
de les
i això ja s'ha comentat
de
que
dels objectius
de la recerca
és donar
aquesta visibilitat
perquè
com que sembla
que els homes
no ho sàpiguen fer
el que sí veiem
és que
quan s'hi troben
i ho fan
ho saben fer
per tant
si és que
ho saben fer
tots millor
pitjor
com sigui
com tothom
no
però vol dir
que ho poden fer
i per tant
no hi ha cap raó
perquè no hi hagi
més homes
que s'impliquin
en aquest tipus
de situacions
després també
Miquel
el fet de
què és el rol
de cuidar
també
el grup de recerca
que treballem
també en format
de fer molta recerca
qualitativa
amb entrevistes
però també
fem seminaris
de discussió
entre el grup
que en genera
un creixement
i un coneixement
i un coneixement a tots
important
és
què és cuidar
perquè moltes vegades
les accions de cura
els treballs de cura
estan molt relacionats
també
amb els treballs
domèstics
que
tots fem
dintre cases nostres
la cura
la cura social
que és de la que
nosaltres ens ocupem
no tant la cura
sanitària
la cura
en termes
més mèdics
que no entraria
tant a dins
el nostre interès
la cura social
és una dimensió
que sempre
s'ha trebat molt
quan deixo
quan fai cura social
quan estic
fent atenció domèstica
aquest element
també es posa
més en joc
quan observem
els homes
quan mirem els homes
eh Dolors
quan mirem els homes
quines són les accions
com els homes
s'encaren a la cura
no hi entren tant
les tasques domèstiques
i sí
aquestes tasques
d'acompanyament
de custòdia
de seguiment
més basats
en la relació
per tant
també ens està ajudant
una mica
a distingir
i això
amb temes d'infància
també en sortirà moltíssim
no?
quan estem cuidant
i quan estem
doncs
sostenint
l'activitat diària
que en una casa
es produeix
no?
no Dolors?
sí, sí
efectivament
a mi m'agradaria
que expliquéss
perquè és una recerca
qualitativa
feu entrevistes
almenys cuidadors
i suposa que us haureu trobat
en aquestes entrevistes
coses molt interessants
si us podíeu comentar
molt intenses
sí
molt intenses
perquè
el de la cura
i ho comentàvem
ara abans d'entrar
té dimensions
molt gratificants
però
no gens idíl·lica
és a dir
hi ha persones
que es troben atrapades
per la necessitat
de cuidar
a qui té al costat
quan tenim malalties
llargues
i sempre poso
el cas d'un Alzheimer
és claríssim
i una mica
per complementar
el que deia la Ramona
quan parlem de cura social
què volem dir
doncs
poso altra vegada
el cas de l'Alzheimer
quan una persona
és diagnosticada d'Alzheimer
des del punt de vista mèdic
poc més es pot fer
al màxim
se li recepten
en aquests moments
uns comprimits
per poder
aturar
és a dir
retreçar
l'evolució
de la malaltia
però després
el problema social
és a dir
aquesta persona
a mesura
que va perdent
la capacitat
de resoldre
les activitats
de la vida diària
com poder menjar
com poder vestir-se
com poder-se dutjar
com poder
bueno
estructurar un horari
etc.
necessita que algú
l'ajudi a fer aquestes coses
i això és la cura social
és aquesta dimensió
que la Ramona deia
en les tasques domèstiques
i aleshores
en les entrevistes
clar
és molt interessant
perquè
els
són entrevistes obertes
no són allò
preguntes tancades
i aleshores
d'alguna manera
els homes
ens expressen
totes aquestes
és a dir
com s'han anat
introduint
haver de cuidar
quan abans
no ho havien fet mai
i ni si el seu
i ha passat pel cap
i com aleshores
les contradiccions
que això
generen
no
ens surt molt
també
les dificultats
de suports externs
no
sigui perquè si vols
contractar una persona
això costa diners
sigui perquè si la llei
de dependència
ha anat com ha anat
i n'hi ha canvis
retallades
les ajudes que tenien
o han disminuït
doncs la valoració
de discapacitat
o de
de la persona
cuidada
sigui
i aleshores
sí que veiem
que qualsevol
forma d'ajut
és molt valorat
és molt valorat
a mi m'agrada molt
escolta això
que diu
la Dolors Comas
que ho digui
des d'una persona
de la universitat
amb el sentit
que
el tema
dels cuidadors
i de les cuidadores
i del suport
cada vegada
serà més important
dic
bueno
almenys
el que estem intentant
treballar
des de la xarxa
de suport
a famílies cuidadores
dic
bueno
anem
en la bona línia
i hem d'anar
aprofundint
cada vegada més
en aquest tipus
de serveis
i en aquest tipus
de xarxes
a més
suposo que
la Dolors
també estarà d'acord
i vosaltres
entenc que també
perquè és la dinàmica
l'acció
de cuidar
o les necessitats
de cura
la problemàtica
relacionada
amb la cura
potser sempre
l'hem viscuda
o entesa
com un problema
individual
com un problema
particular
que les famílies
tenim
en el si
de les nostres cases
no?
hem entrat
en una dimensió
diferent
estem parlant
d'una problemàtica
que ha passat
a l'esfera social
no és un problema
individual
és un problema
col·lectiu
és una realitat
de la nostra societat
que s'escape
de les individualitats
i de les experiències
pròpies
és una situació
que travessa
totes les esferes
de la nostra vida
i que per tant
ha de ser assumit
també
com a responsabilitat
social
no hi ha només
una responsabilitat
individual
de les
membres
de les famílies
a cuidar
els seus familiars
sinó que
cal
que hi hagi
una responsabilitat
social
una responsabilitat
col·lectiva
i això implica
institucions
i implica
administracions
llavors
en aquest sentit
tot el treball
que des de l'Ajuntament
es pugui fer
per activar
accions
que reforcin
aquest tipus
de
de
de
de
tasques
són benvingudes
nosaltres
en la recerca
una de les lines
de recerca
ha estat investigar
també
hem escoltat
a molts ajuntaments
de Catalunya
què és el que estan fent
a nivell local
en relació
a l'atenció
als cuidadors
o en relació
a la figura
del cuidador
i també els estem preguntant
què en pensen
de la perspectiva
que l'home
estiguin
aquestes accions
de cura
és a dir
les polítiques
locals
hauran de ser
també
actius
en resoldre
aquesta necessitat
que manifestava
la Dolors
cara a futur
faran
una necessitat
que és
cada vegada
més
i que no
ha de sortir
de casa
és una responsabilitat
social
suposo que és un escenari
on s'impliquen diversos
actors
i això
aquestes que ara
explicava la Ramona
són només algunes
de les conclusions
a les quals
arribarà
aquesta recerca
ara comentàveu
que esteu
en aquest procés
d'entrevistes
tant amb homes
cuidadors
com també
amb administracions
pel que explicàveu
què ha de passar més
o com serà
la continuïtat
d'aquest treball
també
fem entrevistes
ara per donar
una mica més
el panorama
empreses privades
que fan
serveis de cura
aquí dèiem
Dolors
disculpa
que també hi ha
una mancança
és a dir
que si l'home
ja el percentatge
és baix
a l'hora
de cuidar
a casa
amb el tema
de contractació
d'un nivell
més professional
és molt baix
és un sector
molt feminitzat
molt precaritzat
i molt
que
entenem
poc professionalitzat
en el sentit
que no està clar
tampoc
quines són
les condicions
de formació
fins i tot
que s'ha de tenir
en aquest sector
per tant
aquests aspectes
ho treballem
amb els sindicats
ho treballem
amb els ajuntaments
i per tant
els ajuntaments
amb la mesura
que ofereixen serveis
d'atenció domicili
etcètera
també
amb empreses privades
també
també
entrevistem
homes cuidadors
remunerats
també
entrevistem
i entrevistarem
dones
per veure
el contrast
de com
s'ho plantegen
les dones
i els homes
i la idea
fixa't que
estic dient
molts fils
perquè la idea
és
hem dit
donar visibilitat
ja és un objectiu
però un altre
generar debat social
també
entorn a aquests temes
perquè la Ramon
ha dit una cosa
molt important
si una cosa
es considera
es considera
que és un problema
individual
i privat
aleshores
consideren que
cadascú s'ho ha de
resoldre
però en el moment
que comença a ser
un problema social
és quan també
les institucions
públiques
hi han de fer
alguna cosa
i si no hi ha
debat social
no es converteix
en problema social
per tant
això que estem fent
aquí
Miquel
ja és molt útil
en aquest sentit
estem posant-ho
sobre la taula
evidentment
i d'alguna manera
també farem
recomanacions
a les administracions
i fent que la gent
s'ho plantegi
també i digui
ostres és veritat
això que estem comentant
i que si un home
està cuidant
se'n senti orgullós
i aquest orgull
l'hem vist
però què passa
que ha dit la Ramona
una cosa
l'home s'hi posa
quan estem parlant
de cuidar
persones adultes
quan no té més remei
quan té la necessitat
aquella imperiosa
de fer-ho
quan no hi ha dones
que ho puguin fer
per diferents raons
o perquè les filles
estan molt ocupades
o perquè és fill únic
o perquè
és a dir
hi ha moltes raons
i aleshores
que ens trobem
bàsicament
en el cas
de cuidadors familiars
amb homes jubilats
o amb homes
que estan amatur
mentre que en les dones
les trobem
en tots els parentils
i situacions
per tant
l'home que està treballant
i tal
i el més a més
és cuidador
no hi és tant
i en canvi
la dona que està treballant
i a més a més
és cuidadora
sí que hi és
i és aquí
on hem d'incidir
per això deia
els que ho fan
també ens transmeten
aquest orgull
de fer-ho
perquè pensen
que estan complint
un deure
i una obligació
amb les tensions
que això té
perquè n'hi ha
que també
això els genera
un problema
molt important
de dir
jo
estic gastant
els anys
de la meva vida
en coses
que no m'havien dit
per dir-ho així
això també entenc
que també
són problemes
que se'ls genera
d'igual manera
al sector femení
Cinta
ja ho havíeu detectat
també
des de la xarxa
de suport
a famílies cuidadores
ho havíem comentat
en un dels primers
programes
hi ha un programa
el tema
de l'impacte psicològic
que té
sobre el cuidador
sigui dona
o sigui home
però que realment
no és gratis
això de cuidador
no és gratis
té
sobretot
en el cas de les dones
doncs està molt estudiat
quin impacte té
sobre la salut
de les dones
aquest fet
de ser cuidadora universal
i abans comentava
comentava la Dolors
que les dones catalanes
tenim l'esperança
de vida
de les més llargues
del món
juntament amb les japoneses
però l'esperança
de vida
en bona salut
és inferior
hora dels homes
és veritat
les dones
vivim més anys
però tenim
més cronicitat
més discapacitat
i en part
vull dir en part
aquesta diferència
també tenim diferències
en l'autopercepció
de la salut
moltes vegades
s'explica
aquesta diferència
de la salut
entre homes i dones
per aquesta doble càrrega
que porten les dones
molt sovint
després també m'ha agradat
molt una cosa
que ha apuntat
la Ramona
parlant
que això de fet
no és un problema individual
és un problema social
i com a tal problema social
necessita una resposta social
i jo crec que des del sistema sanitari
molt sovint ens estem equivocant
perquè estem intentant donant
respostes mèdiques
a problemes que de base són socials
i requereixen una resposta social
i està clar que per exemple
el tema de l'Alzheimer
requereix molt més
una resposta de tota la societat
que no una resposta mèdica
evidentment
el dia que tingui cura
però
més implicació en aquest cas
també per part de les administracions
ho diem també
un altre abordar
abordar-ho d'una manera diferent
des del sistema sanitari
avui hem posat sobre la taula
hem exposat
i sobretot hem començat
a crear aquest debat social
que sempre ens passa
Cinta
ho hem de deixar
justament
quan tenim
doncs hi ha el debat muntat
però us convido
a que continuem aquest debat
en una segona part
d'aquest programa
perquè arribem a les 12
Dolors, Ramona, Cinta
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
i continuarem
el debat
com vulgueu
Continuarà Miquel, continuarà
Moltes gràcies