Comencem la tertúlia i, de fet, com us deia,
d'aquí a poc a estona podrem saludar en directe a Eleazar Barrios.
El que passa és que jo crec que deu tenir el telèfon aquest home,
en aquesta hora del matí, que deu treure fum perquè tothom vol parlar amb ell,
no només nosaltres a nivell de terreny de la ciutat, sinó també a nivell general,
perquè és una notícia que ja ho deia,
em passa una de cada milió de parts pot passar això,
que siguin fills trigèmins, vol dir que sense fecundació in vitro,
han sortit tres criatures pràcticament iguals, el Pablo, el Diego i el Martín,
i que es troben molt bé després del part, tant com la mare, la Pilar Agudó,
a l'Hospital de Joan XXIII.
Intentarem anar a trucar-lo, de moment comunica, per tant, bon senyal.
Àngel Conessa, bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Molt sol, avui, no?
Sí, sí.
Avui hem tingut allò que, no, no, a vegades passa, eh?
Com que és un tirant, mira, això es ratifica, és un programa en directe,
a rigorós directe, perquè, clar, quan es falla amb dos tertulians,
que també des d'aquí els enviem molts records,
els que no han pogut venir avui, doncs passa això,
que ens trobem tu i jo i que anirem charlant.
I a més hi ha arribat corrent ja pràcticament, o sigui?
Sí, sí.
Però, escolta, vens corrents de Polònia o no?
Has vingut?
No, no, vinc...
Vinc de prop de Mas d'Enric, d'una caseta que tenim allí,
i hi ha una circulació terrible en aquesta hora, és horrorós, no?
I entre deixar el cotxe i venir aquí, doncs s'ha complicat la cosa, sí.
Recomades a Polònia o no?
Com? Sí, sí, sí.
Em penso que és un país molt interessant, sí.
Vull dir, en dos qüestions, dient clau, que és la seva religiositat,
que és una mica sorpresa encara, no?
Per un costat i l'altre costat el tema de la guerra europea, no?
Auschwitz, etcètera, vull dir, és un tema impactant,
o sigui, són dos...
A part de l'aspecte, diríem, Cracòvia, les ciutats, vull dir,
i també el tema de muntanya i tal,
però vull dir, jo diria que sí,
s'hi caracteritza per dues coses,
que són el tema de la Segona Guerra Mundial
i el tema de la religiositat,
que en aquests moments a nosaltres aquí, sobretot, ens assopta bastant, no?
Pots dir que hi ha un turisme religiós també a la zona de...
Bé, nosaltres vam visitar la seva patrona,
que és la verge aquesta negra,
o que no és ben bé negra,
però que és una icona que tenen allà,
no recordo exactament com se diu,
Xesna Soba, no recordo exactament aquests noms,
i vam coincidir en un dia, que era un dissabte,
suposo que entre mig de la Diada Corpus,
que allí també és festiu i se celebra molt,
en un pont,
i era espectacular la quantitat de gent,
vull dir, no ho havia vist mai,
ni a Montserrat, ni a cap altre lloc,
vull dir, la quantitat de gent que hi havia,
i a més amb una certa devoció, no?
Vull dir, és respecte, no?
Doncs mira, recomanem a Polònia,
ara que s'acosta l'estiu,
que tothom pensa en vacances,
et vas perdre la Constitució dels Ajuntaments, no?
Eres allà o ja havies tornat?
Sí, i la final de la Champions,
que la vam veure a l'hotel,
però també va ser divertit,
perquè estàvem allí amb l'estelada,
tots plegats, posada i tal,
va ser divertit, sí.
A nivell d'Ajuntaments,
ja hauràs llegit aquests dies,
que la tornada, no?,
tot el que ha canviat,
la evolució de les forces,
la Constitució de l'Ajuntament...
Bé, jo que avui m'agrada molt seguir els temes polítics,
vull ser que una miqueta,
m'agrada especular aquests temes...
Permetem-me, ja, permetem-me,
és que en diuen que tenim els companys de revisió,
tenim el Iazar Barrios,
els ho demn i enllaçem l'altra vegada.
El Iazar Barrios, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Bueno, escolta'm, enhorabona, eh?
Gràcies.
T'estan trucant molt, aquests dies?
Bueno, avui, bàsicament, t'estan trucant molt, no?
Bueno, sí, ara amb el WhatsApp,
sol que passi un grup de WhatsApp
i envia la mateixa foto a tothom a l'hora, si no.
Molt bé.
Bueno, escolta'm, explica'm, explica'm,
explica'm, explica'm, explica'm,
explica'm els suients, a nosaltres i els suients,
què ha passat, com ha anat això?
Doncs, bueno, això és que ens va quedar embarassada la meva dona
i al principi ens van dir que eren dos
i després va resultar, el dia 24 de desembre,
ens van dir que eren tres.
I, bueno, fins ara.
El que passa que, bueno,
l'excepcionalitat és que és una placenta.
Vull dir que ha sigut natural
i que són tres, com les tres bessones,
tres iguals,
i són tres noves.
I, bueno, i fins ara.
Els nens s'han subit perfecte,
l'embaràs perfecte,
totalitat perfecte.
I l'equip mèdic, doncs, perfecte.
El Pablo, el Diego i el Martín, no?
Això.
I la teva dona, que és la Pilar.
I la dona, la Pilar.
Molt bé.
Bueno, esteu tots bé, no?
Sí.
Bueno, la dona està recuperant-se,
aquí a l'hospital, clar.
Això va ser ahir.
No ha passat...
Bueno, ara sí,
ara ja han passat 24 hores.
I, bueno, els nens també,
que és lo...
Vaja.
Escolta'm,
ens diuen que és un cas
de cada milió.
Sí, m'assembla que sí.
És una història així,
una mica rara.
Per això, la curiositat, clar.
El que passa que ara,
potser s'està més acostumat
a veure dos,
o sigui,
carretos de dos
amb tot allò de l'in vitro,
però, clar,
això no ha sigut ni in vitro
ni amb fertilitants aquests,
ni res,
ha sigut natural.
A lo millor,
per part de les dues famílies.
Ja ho veus.
S'assemblen molt
els nadons?
Bueno,
ara quan som petitets,
sí que s'assemblen,
però, clar,
suposo que a mires que vagin creixent,
s'assemblen una miqueta més,
i després quan se fa 5 grans,
ja s'anirem distingint,
però diferenciant,
vull dir.
Però, bueno,
jo crec que són idèntics.
Bueno,
amb el temps ho veurem,
no?,
això.
Esteu a l'hospital,
Joan XXIII,
suposo que,
vaja,
que molt contents també,
doncs,
de com ha anat tot plegat
des del punt de vista mèdic,
no?,
el tracte que heu rebut,
tot plegat.
Sí,
tot perfecte.
Tot perfecte.
Fins ara,
tot perfecte.
I a l'hospital,
o sigui,
al quiròfon,
no hi vaig poder entrar,
a l'hospital,
i ha anat tot bé.
T'ha sorprès una mica
la reacció dels mitjans
de comunicació,
perquè és que,
ja ho dèiem,
avui t'està trucant tothom,
no?
Sí,
bueno,
i ahir,
ahir van trucar
també gent,
bueno,
telèfons raros,
aquests superllars,
però, bueno,
tampoc és que els agafés,
perquè no era tan poc moment.
Estava ocupat,
vaja.
Doncs,
escolta'm,
no ho podem entretenir gaire,
perquè tu tens feina,
eh?
Se't gira feina,
això ho saps,
no?,
ara hi tenen el registre,
ja.
I bueno,
i això s'anirà complicant més,
no?,
suposo.
Doncs sí,
sí,
s'acomplicarà,
perquè nosaltres hem buscat precedents
i hem trobat un cas als Estats Units,
imagina't,
eh?
No sé,
hem d'acabar d'esvinar
si a nivell de l'estat espanyol
hi ha hagut algun altre,
o a nivell de Catalunya,
però el cas que hem trobat
ha sigut als Estats Units,
per això que deien,
perquè és molt estrany,
és una circumstància
molt extraordinària,
i vosaltres
millor heu tingut la sort
que això hagi tirat endavant.
i la sort que s'hi ha anat tot bé,
també,
perquè, esclar,
podria haver anat...
Ella no ha tingut cap complicació
durant la gestació,
i és més,
si per ella hagués continuat,
vull dir,
no tenia problemes,
el que passa és que,
clar,
els trigènims,
l'accessari
es programen cap a la 33-34
per no tindre més problemes,
perquè això en ja fa,
clar,
no hi ha espai,
i, bueno,
suposo que...
que...
que tècnicament,
bueno, tècnicament,
normalment,
és millor
que sortint
sobre aquestes setmanes,
perquè, clar,
un parc normal
d'una persona,
d'un nen,
són als 40.
Abans ja...
Bueno,
ara són 40,
abans ja n'anen els 9 mesos,
no?
Molt bé.
Escolta'm,
1,9 quilos
i 1,7, no?
Si no vaig a res?
Sí.
Ara hem perdut una miqueta,
avui, al matí,
però, bueno,
que no hem perdut res.
I suposo que...
Ara,
estan menjant,
vull dir,
ells el...
el...
el viveron
l'agafen perfectament
i tot,
i suposo que s'engreixaran
en qüestió de dies.
Molt bé.
Sí,
a 5 viverons,
eh?
Clar,
si no han d'anar per torns,
eh?
Clar,
és que són 3,
recordem-ho,
són 3,
són 3,
sí.
De totes manies,
estem aquí a l'hospital,
estan a incubadores,
vull dir,
perquè són petitets
i, clar,
s'han de...
s'han de...
de vigilar.
No perquè no estan entobats
ni res,
vull dir,
només els controlen,
vaja.
Són...
Són els vostres primers fills,
no?
Són els primers,
no?
Sí,
són els primers.
Una tacada,
família numerosa.
Molt bé,
i en tindreu més o no?
Home,
no ho sé,
això ja es veurà,
però 3,
suposo que és difícil de 3.
Molt bé,
mira...
Ara,
l'únic,
a veure si les ajudes
o no ho sé,
perquè crec que la Generalitat
no les van treure
o no em...
No ho sé,
és que ho he acabat de mirar.
Escolta'm...
Tant poc donar ajudes,
vull dir,
les ajudes necessàries.
Tinc un company aquí,
tertulià,
l'Àngel,
ella és savi,
llavors aquí la feina dels savis
també és molt important,
eh,
Àngel?
I tant que sí,
primer que res,
enhorabona i anima't,
perquè nosaltres també n'hem tingut 3,
encara que no tan seguits
i els hem criat.
Segur que trobaràs ajuda,
segur.
Sí,
inclús jo m'he criat
amb els meus avis.
Vull dir que...
No, no,
és que els avis
els han de fer un monument,
eh,
tots els avis i les àvies
els haurien de fer un monument,
però vaja,
d'aquests grans,
un monument menys gran
i, en fi,
per la feina i el suport que donen
i en aquests casos especialment,
eh,
si sou 3,
més vosaltres,
és clar,
és a dir,
aquí faltaran mans,
eh,
faltaran mans.
Sí.
Elia Zar,
el que passa és que,
bueno,
el que passa és que ara,
com les nens neixen més tard,
no sé,
potser els avis ja són més grans
i no es poden,
no es poden ocupar tant,
però jo que vaig néixer,
ma mare em va tindre amb 17,
em va tindre
mons avis,
em va cuidar amb mons avis.
Sí,
noi com tu molts, eh,
tu tens 30 anys, no?,
si no vaig a res?
Sí,
sí, sí,
està en plena força encara,
et dones per tot encara.
Sí.
Escolta,
aprofita,
aprofita a dormir ara que pots,
eh?
Bueno,
molt bé,
moltes gràcies.
Elia Zar,
escolta'm,
una forta abraçada també a la teva dona,
la Pilar Gudo,
l'enormen a tots dos,
també,
naturalment,
a tots els familiars,
i que vagi tot molt bé,
que tiri endavant,
i escolta'm,
si vols,
d'aquí uns mesos tornem a parlar
a veure com ha anat tot plegat.
Molt bé.
D'acord?
Moltes gràcies a vosaltres,
per dur.
Una abraçada.
Adéu,
bon dia.
Ja ho diuen,
el menyen dos,
el menyen tres,
no?
Àngel,
el menyen dos,
el menyen tres,
no?
Sí,
però és complicat,
jo conec un altre cas d'uns reconeguts,
que no va ser d'aquesta manera,
però que també van ser tres de cop,
i era tot un poema.
Ara que els veus una mica més grandets,
i corren i tal,
fa molta il·lusió,
no?
Però d'entrada és un problemàs,
perquè, vull dir,
controlar tres coses tan petitetes,
no?
Vull dir,
i, bueno,
necessites un...
En dos,
ja fan anar de cor colla,
dos,
jo també conec parelles
que entrenen dos
i ja van de bòlit,
perquè, clar,
han de dedicar-se'ls dos,
alhora,
doncs...
Sí,
aquí quasi sempre
és necessària una tercera persona,
almenys,
no sé,
inclús per sortir a passejar,
és a dir,
no pots portar el cotxe tu sol,
el cotxet,
el que sigui,
no?
I, sí,
sí,
ja veus els pares...
A més,
després hi ha el tema
de quan se posen malalts,
no?
Que supos que després se posen malalts
un darrere l'altre,
no?
perquè és molt fàcil que es contagi,
no?
Vull dir,
no sé,
és complicat,
però, bueno,
se'n sortiran,
són joves,
ja el veig content,
no?
I segur que se'n sortiran,
perquè també té la seva gràcia,
no?
Vull dir,
suposo que també hi ha molta gent
que dir,
escolta,
si necessites ajuda,
si vols que et doni un cop de mà,
la solidaritat en aquests casos
també es manifesta,
no?
avui.
A més,
tothom s'ha agradat.
Almenys durant una temporada.
Al principi sí,
al principi segur que sí.
Home,
és el que deien,
és un cas del tot excepcional,
eh?
Vaja,
no hi ha gaire precedents,
en aquest cas,
ja dèiem,
un entre un milió,
segons diuen els experts,
i és això,
doncs,
la concepció de tres germans
de forma natural,
que és l'octubre ordinari,
sense tractament de fertilitat,
que amb tractament de fertilitat
sí que és més habitual,
és més habitual que puguin néixer
tres criatures,
però com dèiem,
a més a més a una,
amb una placenta única,
clar,
és que,
i sense fecundir-se en vitro,
o sigui que molt bé,
campions.
De fet,
és la notícia del dia,
jo diria,
que tapa una mica
totes les altres notícies,
fins i tot de caire polític i tal,
no?
Vull dir,
perquè és una notícia humana
d'una gran transcendència,
inclús des del punt de vista
clínic o mèdic,
no?
Vull dir,
mira,
ens acaba de trucar un oient
que es diuen,
ens recorden,
i fa molt bé de dir-ho,
que,
a més,
és un restaurant que coneixem tots,
les tres bessones de la plaça del Fòrum,
i que ens diuen que fa 20 anys
n'hauria de passar exactament el mateix,
per tant,
tindríem un segon cas a Tarragona,
d'aquestes característiques,
el de les tres bessones,
el seu responsable,
que el coneixem molt bé,
doncs les seves tres filles,
no?
Les tres bessones,
just situats davant quasi de la porta
on vaig néixer jo.
Recordes aquest part,
no?
Fa 20 anys?
No,
no,
no recordo.
Si voleu trucar al directe,
podeu trucar,
924-4767,
i ho expliquem en directe.
Escolta,
m'estàvem parlant,
Àngel,
de l'Ajuntament,
de tots els canvis que hi ha hagut,
d'aquesta nova situació,
doncs,
a l'Ajuntament de Tarragona,
doncs,
que ja camina,
amb noves àrees,
amb noves regidors,
amb moltes cares noves,
amb irrupció de forces que no hi eren,
com a ciutadans,
Esquerra Republicana,
la CUP,
que també va entrar,
en fi,
com ho veus tot plegat,
com ho has vist tot plegat?
Jo m'estic divertint molt,
vull dir,
aquesta és la veritat,
dir,
quan pots fer una mica
de veure les coses des de fora,
ja no només a Tarragona,
vull dir,
sinó,
en general,
la política en aquest moment
està en un moment molt interessant,
m'agrada que hi ha molta gent
que es posa molt nerviosa,
jo veig,
jo crec que està en un moment molt interessant,
sobretot perquè
obligues a unes situacions
de contrast d'opinions,
de possibilitats de pactes,
possibilitats d'arribar a acords,
que, vull dir,
fins ara potser no hi estàvem
gaire acostumats,
sempre estàvem amb aquesta idea
del bipartidisme,
més o menys,
encara que aquí a Catalunya
aquest tema
sempre ha sigut una mica
més complex,
i a nivell de l'Ajuntament
de Tarragona,
de fet,
jo crec que la situació
tampoc varia tant,
potser varia una miqueta
en el sentit
que en qüestions puntuals
es podrà tenir una majoria,
diria jo,
de color,
però, vull dir,
tampoc varia tant,
vull dir,
em penso que
el que sí que és sorprenent
una mica
en aquesta nova formació
és la baixada de Convergència,
i del PP,
evidentment,
però,
per exemple,
el del PP
donada a l'aparició de Ciutadans
era un tema
que era bastant esperat,
i per part de Convergència,
jo diria que
la campanya
i la situació
prèvia a les eleccions
també donava a entendre
que la cosa
no aniria massa bé
i més si ho remata
amb un candidat
que jo crec que no donava
la talla que s'esperava,
no?
L'entrada d'Esquerra Republicana
amb força
amb quatre regidors
de Pau-Ricomà
també, doncs,
tindrà un pes important
en aquest consistori,
no?
La posició,
però un pes important,
no?
Sí, sí,
vull dir,
té una mica
moltes possibilitats
que els seus criteris
puguin imposar-se,
malgrat que en una ciutat
ja sabem que
les capacitats
de vegades
de prendre decisions,
vull dir,
de vegades en alguns temes
són relatives,
no?
En aquest cas jo,
pel que veig en aquest moment,
la pedra de toc
és el tema
dels jocs del Mediterrani,
vull dir,
en aquest moment
s'han dit moltes coses,
s'han dit que si eren possibles,
si no eren possibles,
si eren inoportuns,
si estàvem prou preparats,
si arribàvem a temps
i jo penso que aquest
és un punt de cara
a la ciutat de Tarragona
que podem fer el ridícul
o podem quedar bé.
Sabem que el tema
dels jocs del Mediterrani,
almenys des de la meva perspectiva,
no és un tema fàcil
en aquest moment,
tant des del punt de vista econòmic
com del punt de vista
de què passarà.
El tema organitzatiu,
que també s'ha de demostrar
una miqueta la capacitat
que crec que hi és jo,
vull dir,
però jo crec que és un punt clau
en aquest moment
en la previsió
de com aniran
aquests primers contactes
a l'Ajuntament.
I a més a nivell general,
perquè avui també s'entra
una mica el debat
a nivell polític,
entre Convergència i Unió,
què creus que pot passar?
Perquè està tot,
ara mateix,
tot obert,
no?
Bé,
jo que soc un
malalt d'escoltar la ràdio,
sobretot quan vas en cotxe,
sents una mica els comentaris,
tothom ho dóna per trencat,
no?
És a dir,
si no d'una manera real,
d'una manera formal,
el tema està trencat
i a més a més,
es donen dos circumstàncies.
Aquí,
estava dient
el tema sobiranista,
que ha sigut una mica
el tema que ha provocat,
però per altra banda,
jo sentia també
un comentarista
que deia que,
i això ho he viscut,
suposo que tu també
ho has viscut aquí,
a Tarragona,
vull dir,
aquesta sensació
que sempre que venien
eleccions municipals
i coses d'aquestes,
deien,
i per què els toca
tants aquests d'Unió,
si no sabem mai
quina clientela tenen
o quants no sé què.
Vull dir,
ara com a mínim se sap,
diríem,
que són 4.000 i escaig
les persones
que tenien dret a vot,
però segur
que en aquesta representació
realment tenien llocs
de poder
que no els hi corresponien,
vull dir,
suposo que això,
els militants de Convergència
sobretot ho tenien
bastant assumit,
no?
Veurem què passa
i com evoluciona
al llarg
de les últimes hores
tot plegat,
és d'àmbit més general,
però també,
doncs,
té naturalment
connotacions a nivell local,
tenim,
doncs,
també,
doncs,
això,
un grup local,
la Unió Democràtica,
doncs,
que veurem també
què és el que diuen.
Hi ha també un tema
que és interessant
i és que vull dir,
com a positiu,
és a dir,
Unió ha tingut la valentia
de fer aquesta consulta,
diguem,
hi ha altres partits
que es poden trobar
una situació semblant
i en canvi
no l'han fet,
aquesta consulta,
no?
Suposo que també
donaria que parlar,
no?
Penso que la part
potser positiva,
però,
vaja,
és allò
que diuen
la muerta
anunciada,
no?
Venen temps
de canvis,
venen temps
de noves eleccions,
tant a nivell
de Catalunya
com també
a nivell general
i, per tant,
a veure,
jo crec que...
Sí,
jo sentia també
una mica
escoltant la ràdio
que es parla molt
del tema
de sobiranista,
no?
Vull dir,
diguem que
què és el que provoca
totes aquestes crisis
i totes aquestes mogudes,
però això tampoc
és veritat al 100%,
perquè realment
això s'està produint
a nivell de l'Estat,
és a dir,
aquestes mogudes,
vull dir,
vull dir,
aquí hi ha un tema
d'insatisfacció
de la gent
i que la gent
ha perdut la por
una mica,
s'ha sortit una mica,
vull dir,
al carrer,
ha sortit a dir,
escolta,
ja n'hi ha prou d'això,
no?
I per això han sortit
totes aquests moviments
i llavors,
jo crec,
per això dic que
per mi és una situació
força interessant
i que, vull dir,
no s'ha de posar nerviós,
perquè a mi el que ens sorprèn
és algunes declaracions
que surten,
per exemple,
no sé el cas de Barcelona
de l'Ada Colau,
que sense donar-li
ni els 100 dies
ni que si portes corbata
o no portes corbata,
unes tonteries,
jo em penso que
els polítics
s'ha de jutjar
per la seva capacitat
de gestió
i per la seva honradesa
i d'honradesa
fins avui
no n'hem tingut massa
els polítics.
Un tema,
tu que camines bastant
per la perifèria
de la ciutat,
ahir ens explicaven
que el parc
que és històric
del Pont del Diable,
ho dic perquè
també de cara al Sollensa,
que a partir del juliol
la casa del Guarda,
saps la casa del Guarda,
es compartirà allà
definitivament en un restaurant,
és a dir,
hi haurà restauració
i per tant
si podrà fer un àpat
tot el dia
no n'estop,
terrasse fora,
exterior,
allò també
preservant una mica l'entorn,
feta amb materials
recuperats,
reciclats
i en fi,
hi haurà carta,
hi haurà preus
també molt populars
i assequibles,
com ho veus?
Bé,
jo crec que és interessant,
a veure,
nosaltres que sortim
bastant a caminar
ja dic
que un dels llocs
que de vegades
és el primer lloc
on s'esmorza
és precisament
un espai de pícnic
que hi ha
tocant a la caseta aquesta,
vull dir,
de Terrellona
al Pont del Diable
personalment
tens una hora
caminant i tal,
és l'adequat
per fer
això,
el bocata,
no?
A l'entorn
aquell està cuidat,
la veritat
és que les coses
com siguin,
aquell entorn
del Pont del Diable
està molt cuidat
i també és veritat
que és un lloc
on normalment
hi ha molts cotxes
de forasters,
és a dir,
tant gent
d'estranger
com gent
del país
però que venen de visita.
Llavors,
trobar un lloc
com puguis dinar-hi
sempre i quan es faci
sense respectar
una mica el medi,
jo crec que és una cosa
interessant,
pot ser un al·licient més
a la visita
al Pont del Diable.
Fa de més a més
aposta
de quilòmetre zero,
alimentació
quilòmetre zero,
per tant,
producte de
per aquí a la vora,
proximitat,
que també està bé,
és un valor més
en un lloc
que...
Aprofitant en això,
vull dir,
sempre insisteixo
en que ara
que hi ha un nou ajuntament
un dels temes
a tractar
és una mica
el cuidar una mica
els entorns
de Tarragona
en aquest sentit,
vull dir,
tenim masses finques
abandonades
a l'entorn de la ciutat
en què creixen
de manera descontrolada
el bosc,
no el pi.
Llavors,
això és un perill
des del punt de vista
dels incendis
i que si...
Jo sé que és un problema
perquè primer
has de saber
de qui són
els propietaris
d'aquestes terres,
però sí que potser
es pot fer incidir
en mantenir
més cuidat
aquest entorn
de la ciutat
que per cert
és un entorn
meravellós,
és a dir,
des del bosc de la Marquès
al pont del Diable
vull dir,
tenim mar,
muntanya,
el Sant Simplíssim
amb una vista tremenda,
és una llàstima
que no estigui
una mica més cuidat.
És l'ater debat
de qui té
que tenir cura
dels boscos
perquè com deies
la major part
són de propietat privada,
els propietaris
no en treuen recursos,
no en treuen
en benefici
i per tant
és un problema
que caldrà veure
com es soluciona.
Cal en debat
a profunditat
d'aquest tema.
escolta m'Àngel
que m'ha riat al final
i avui
únic tertulià del dia
però escolta
m'ha superat la prova
i m'ha excreix, eh?
Bueno, he fet
el que he pogut
que em diria,
hem fet el que hem pogut
i a més a més
hem pogut saludar
amb aquest pare privilegiat.
Té molta il·lusió
saludar també
el d'això, no?
L'hi ha fet barrios, eh?
Aquest pare
de trigèmins.
Àngel, conessa gràcia,
fins la propera.
Adeu, adeu.
Unless I'm going to do
Gràcies.