Comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Avui fem el programa 28 del Toquem Pedra amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
En aquesta edició parlem amb arquitectes de la Universitat Rovira i Virgili que col·laboren amb l'ICAC,
un programa a mig camí entre l'arqueologia i l'arquitectura
i amb el patrimoni arquitectònic com a fil conductor.
Els convidats són Pau Solà Morales i Josep Maria Toldrà,
tots dos doctors, arquitectes, professors de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili.
Amb Josep Macías, amb qui també parlarem, i Josep Maria Puig,
han treballat en el dibuix, la representació i l'estudi de diferents edicions i elements romans de Tarragona.
Bàsicament, l'àrea de contacte entre la gran plaça de representació i el circ.
Toldrà va centrar la seva tesi doctoral en la seva representació i en l'estudi del procés de replantejament original de l'amfiteatre.
Solà Morales, per la seva banda, va fer la tesi sobre la representació gràfica de les metadades.
Què? Toquem pedra?
Tornem a saludar-vos un dia més des de la seu de l'ICAC, des de la plaça en Rovallat, on avui tocarem pedra, programa número 28.
I avui parlant d'arquitectura i de patrimoni, d'arquitectura i patrimoni, també de vincles de dos arquitectes que avui ens acompanyen amb aquesta institució, amb l'ICAC.
D'entrada podem saludar Josep Maria Macías, que està aquí amb nosaltres. Josep Maria, que tal, bon dia.
Hola, molt bon dia. Mireu, estem aquí amb dues persones que, malgrat ser arquitectes, podem denominar com col·legues, no?
Perquè treballem amb ells des de fa bastants anys, col·laborem amb una assignatura que ells imparteixen a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura
i, a més a més, en Josep Maria Toldrà col·labora amb nosaltres amb un projecte ministerial.
El per què d'això és perquè, en certa manera, en els darrers anys, l'arqueologia s'ha anat disseminant
en diferents disciplines, no? I en el camp de l'estudi de l'arquitectura clàssica, en el camp de la documentació i del disseny,
cada vegada més la relació amb els arquitectes és més simbiòtica i més fructífera, no?
En certa manera, jo crec que aquesta petita entrevista que faràs ara podrà reflectir aquesta col·laboració.
Com es veu, no?, el dia a dia, aquesta col·laboració a nivell pràctic, eh?
La feina de l'arquitecte, com es veu en tema patrimonial?
Home, som molt útils. Ells miren el patrimoni d'una forma diferent a la que fem servir nosaltres.
Ells s'imaginen de vegades més la resta arqueològica com a part d'un conjunt, no?
Quan nosaltres estem a vegades molt més distrets amb qüestions estratigràfiques, amb qüestions materials, amb qüestions historicistes.
Ells, en canvi, entenen les restes que estudiem nosaltres com l'escalet d'allò que s'ha conservat després de molts segles.
D'altra banda, hi ha tota una vessant nova, que és la digitalització d'aquest patrimoni,
la seva difusió, la seva interpretació dintre d'un ordinador,
que en aquest sentit nosaltres som els que aprenem més d'ells.
Ara parlem amb ells. Per tant, una pregunta que segurament es faran molts oients.
Fa 2.000 anys ja hi havia arquitectes? O s'ha de dir, el concepte d'arquitecti existia fa 2.000 anys o no?
El concepte, com potser l'entenem avui en dia, no,
però la seva funció i la seva rellevància en la vida quotidiana i en les grans obres públiques i polítiques de moment sí que existien.
En tenim coneixement d'un arquitecte famós perquè s'ha conservat la seva obra,
però realment l'arquitectura forma part de l'home des del moment en què aquest home es converteix en un ésser sedentari.
Si una cosa destaca el període romà és que l'arquitectura esdevingui un gran protagonisme en l'organització de la vida quotidiana
i al mateix temps l'arquitectura estigui al servei de la propaganda política i religiosa de l'imperi.
Ara anirem explorant aquesta petxada de l'arquitectura en el passat i també en el present aplicat en el cas del patrimoni i del patrimoni clàssic.
Josep Maria Macías, gràcies.
A vosaltres.
Seguim parlant, com dèiem, amb dos arquitectes, Jura Maria Tuldrà i Pau Solà Morales.
Jura Maria Tuldrà, què tal, bon dia?
Què tal, bon dia.
I a Pau Solà Morales, què tal, bon dia, com esteu?
Hola, bon dia, com esteu?
Bueno, porteu ja temps col·laborant amb l'ICAC.
Quina és una mica la vostra intervenció amb aquesta institució i què és el que feu exactament?
A veure, el punt de contacte, doncs, evidentment, és el patrimoni arquitectònic, no?
Llavors, la base de la col·laboració ha sigut els aixecaments d'edificis amb valor patrimonial,
sobretot d'època romana, que és on ens hem centrat en l'optativa que durant aquests vuit anys,
més o menys, que portem fent edificis romans,
pràcticament tots de la part alta de Tarragona, no?
A edificis romans, que si mirem, per exemple, l'ablimetria,
és molt diferent del que s'està fent avui en dia,
ja suposo que no té res a veure, no?
En 2000 anys han canviat moltes coses, no?
Un plano d'època romana és molt diferent d'un plano contemporani?
Bé, avui en dia estem treballant amb uns sistemes d'aixecament molt precisos
i, sobretot, treballem amb mitjans digitals,
intentem ser molt precisos a nivell del que estem dibuixant.
També han canviat moltíssim les tècniques de dibuix
i avui tenim uns sistemes força abstractes,
tot i que es coneixen planos d'època romana i anteriors
que mostren ja projectes o inclús representacions d'edificis acabats.
El que fem avui realment és un exercici molt abstracte
de representació del que hi ha, del que no hi ha,
podem fer digitalment, podem fer amb molta precisió, etcètera, etcètera.
O sigui que sí que diria que són diferents,
tot i que la tècnica de l'aixecament pròpiament existeix des de fa molts i molts anys.
Hi ha un edifici a la ciutat, l'amfiteatre, que l'has estat treballant,
a més a més de forma exhaustiva.
A més a més el Jura Maria Toldrà presentarà la seva tesi
aquesta mateixa setmana sobre aquest amfiteatre, l'amfiteatre romà.
Quina és una mica la característica des del punt de vista arquitectònic
d'aquest edifici, des del punt de vista també com a arquitecte?
Què en podíem destacar?
Bé, per exemple, abans parlàvem de si hi havia o no arquitectes romans.
És cert que no tinc gaire referències, però per exemple,
a mi m'agrada dir que sí que segur que hi havia projectistes,
perquè un edifici com un amfiteatre...
Bé, la tesi l'he presentat, de fet, fa un any,
ara el que feia el dijous és una conferència al Col·legi d'Arquitectes.
El que té l'amfiteatre de Tarragona, com molts altres amfiteatres,
és una geometria que, bé, jo a la tesi defenso que és elíptica
o un oval molt sofisticat que imita una elipse,
però en qualsevol cas, un edifici tan complicat com un amfiteatre,
o imaginem l'amfiteatre de Roma, el Coliseu,
és evident que hi té a veure com un projecte previ,
uns dibuixos, unes maquetes.
Si la gent que feia aquest projecte previ es deien arquitectes,
o eren enginyers, o...
Això, les referències són difícils.
Fins i tot és difícil saber quins mitjans feien servir per projectar això,
perquè realment, planos com a tal ens han arribat poquets.
A més, aviat ens han arribat, clar, inscripcions de pedra,
però segurament també hi havia en paper,
que ara que recordi, jo no recordo gaire,
un pla no com a tal per fer un edifici en paper,
un papir no hi és, no?
Però, vaja...
I, bé, l'amfiteatre de Tarragona, doncs,
és un edifici interessant, també, no solament des del punt de vista
de la fase romana, sinó de totes les fases
que s'hi han superposat després.
Però, que em permés, curiosament,
tot i que molta de la part que es veu avui en dia
són reconstruccions posteriors,
i la part interessant de l'amfiteatre de Tarragona,
almenys interessant per mi,
ha sigut que el que és l'arena havia quedat colgada de terra
durant molt de temps
i el traçat és bastant original,
que es veu a la banda del nivell més inferior.
Com eren els fonaments d'un monument com aquest tan gran,
els fonaments que feien servir els romans?
Se sap com eren?
Bé, realment, la construcció dels romans
era tan massiva i tan pesada,
feta amb pedra i amb formigó, de fet,
que requeria unes cimentacions molt ben fetes.
I per això feien això de formigó,
feien unes bases molt semblant al que faríem avui, de fet.
Unes estructures a sota terra,
normalment amb races,
sobre les quals s'apuyaven aquests carreus
o les parets que contenien també formigó.
Però, vaja, no eren molt diferents.
L'única diferència que hi ha hagut realment
és que a l'actualitat,
per la construcció de fonamentacions,
s'usen el formigó armat,
mentre que els romans segurament coneixien els armats,
però no els feien servir.
Feien construccions de formigó macissas,
però pel d'altres no és molt diferent.
Feien, fins i tot,
utilitzaven el formigó mar, no?
Que en aquella època devia ser complex, no?
Al mar, per fer porcs, per fer...
Sí, hidràul·lic, simplement,
és que ha de freguar
sense la presència d'oxigen,
llavors el barrejaven
amb ceràmica,
que llavors,
és un tema que fregua amb els silicats,
és el formigó hidràul·lic que es diu, no?
A més, el que deies això, els fonaments,
doncs clar, és que a vegades justament
el que ens queda pràcticament són els fonaments, no?
Les estructures romanes.
A part, quan abans dèiem que en l'optativa
tractem edificis romans,
hem tractat sobretot
les estructures imperials de la Peralta de Tarragona,
que té una particularitat,
com moltes altres estructures impotents romanes,
és que els fonaments no van a buscar qualsevol nivell,
van a buscar la roca,
i si no arriben a la roca,
fan nivells de voltes
per anar pujant al nivell dels plans
de les estructures.
Vull dir que realment,
la Peralta de Tarragona,
visualment,
el primer cop d'ull,
no es veu en gaires estructures romanes.
Són més aviat anecdòtiques,
si tu vols.
Però,
tota l'estructura de la ciutat,
no es pot entendre si no entens la paladimetria
de com era tot aquest complex de circ, places de representació, temples,
que sobre aquests fonaments és on s'ha aixecat la Peralta
i la traça la veiem, per exemple, a la plaça La Font.
A la banda surta, a la plaça La Font,
totes les pinques fan la mateixa amplada.
Per què?
Doncs perquè estan a les seves parets mitjaneres,
estan aprofitant els fonaments dels murs
que suportaven la graderia sud del circ.
I, clar,
nosaltres allà no veiem el circ,
però els fonaments són els que ens han servit
per fonamentar la Tarragona mitjabal i després moderna.
Sí, de fet, una de les feines que fem a Tarragona,
aquesta particularitat que deu el Josep Maria,
de que gran part de les ruïnes existents
estan soterrades, no es veuen,
però el que sí que veiem és la ciutat que s'ha construït a sobre.
Nosaltres estem fent el procés invers, d'alguna manera,
i una part de la col·laboració que tenim amb l'ICAC és aquesta.
Nosaltres mirem la ciutat
i les estructures construïdes a sobre
ens donen pistes sobre allò que hi ha soterrat.
I els aixecaments precisos,
amb màquines digitals, etc.,
ens permeten anar poquet a poquet ajustant
i anar descobrint allà on hi ha aquestes estructures soterrades.
Així que, de fet, sí que hem fet molts aixecaments del circ,
però, de fet, moltes vegades nosaltres internament
parlem de les estructures ocultes del circ,
que són totes aquelles que ja no es veuen
o que no estan exposades al públic, diguem-ne,
perquè estan o bé integrades entre les vivendes
o bé estan ficades al subsol
o bé formen part de superestructures
que suporten edificis existents, etc.
O sigui que, realment, en la ciutat
hi ha molt sota terra d'aquestes estructures
i són les que ens donen pistes per...
La pròpia ciutat és la que ens dona pistes
per saber entendre-les.
Quines són aquestes estructures que s'intueixen?
A veure, sobretot, per exemple,
ara estem fent aixecaments de les voltes
que suporten les galeries del circ.
No de la part sud, que són més evidents,
sinó de la part nord i de la meitat nord del circ.
I, clar, en aquest cas,
el fet d'utilitzar tecnologia topogràfica
d'última generació,
concretament estem fent servir
l'escan láser, que es diu,
que és com una...
Per entendre'ns, eh?
Fent un resum molt ràpid,
és com una estació topogràfica,
però en lloc de prendre els punts d'un amunt,
els prens tots seguits
i en cinc minuts fa no sé quants milions de punts.
Això genera un volum d'informació brutal,
però, i a vegades, per fer segons què,
segurament no tindria cap sentit.
Però en aquest cas sí que té molt de sentit,
primer, perquè són estructures molt irregulars
i després està molt bé
tenir un control topogràfic molt exhaustiu,
perquè a l'estat d'aquesta estructura
imbrincada amb la Tarragona actual
mai tens una visió de conjunt des de fora.
Has d'entrar a diferents espais,
que a vegades són pràcticament grutes,
hi ha estructures que estan amagades
dins d'estructures d'altres cases,
no hi ha un contacte visual
entre les diferents façanes,
en aquest cas del circ,
i llavors tot aquest control topogràfic,
aquest volum brutal d'edats
i aquest a utilitzar tecnologia
d'última generació,
és car, és complicat,
hem de buscar calés no sé com,
però és el que serveix per tindre realment
una base per fer una bona anàlisi.
Que fins ara, per exemple,
amb el circ, tot i que s'ha publicat molta cosa,
un bon aixecament,
com els que estem fent ara,
jo entenc que no hi és.
I també, una part de la feina que fem,
això ja va sortint tot,
és que precisament,
nosaltres ajuntem tots els trossets
amb dibuixos complerts,
perquè una de les coses
que hem fet tradicionalment els arquitectes
és dibuixar,
i sí que som capaços de dibuixar
aquí a la part alta
tota la zona,
totes les estructures del circ,
però totes juntes,
i fer-ne seccions,
i fer-ne plantes,
els sats,
inclús simular,
això encara no ho hem fet,
però podríem simular allò que no hi és,
o treure edificis que hi són,
perquè, diguem-ne,
amb el dibuix nosaltres podem
fer proves,
podem inventar,
podem proposar,
podem fer hipòtesis,
podem provar-les,
i això és una mica el que estem fent,
o sigui, usem el dibuix
i les tècniques de d'aixecament
com a mètode
per muntar i desmuntar,
diguem-ne,
Tarragona,
o la part alta de Tarragona,
diguem-ne,
i totes les seves estructures romanes.
Amb allò que no sabeu com era,
com ho feu?
A part hi haurà monuments
que no veieu,
vaja, veieu el que es veu,
el que ha quedat,
com ho feu en aquest cas?
Fa un parell d'anys
a la plaça de culte
vam fer una prova
que va ser
amb la col·laboració
amb el museu,
vam escanejar
algunes peces,
alguns fusts,
alguns capitells,
etcètera,
i després agafant
els tractats clàssics
de Palladio,
de Serlio,
de Vinyola,
vam intentar
modelar,
reconstruir,
fer hipòtesis,
perquè tampoc és ben bé
100% segur,
però vam intentar
modelar
algunes possibilitats
de com podia ser aquesta plaça,
reconstruint els intercolumnis,
reconstruint
tots els arquitraus,
reconstruint
els frisos i les cornisses,
etcètera,
etcètera,
o sigui,
tot el programa decoratiu
en base a petits fragments
que havíem anat agafant
d'aquí d'allà,
que havíem escanejat
i per tant
podíem agafar les mides.
Això,
òbviament,
ens han ajudat
experts,
els millors experts
i millors coneixedors
d'aquests materials,
hem mirat
altres models,
Roma,
Mèrida,
etcètera,
i després hem mirat
molt els tractats
d'aquells
que al segle XIV,
al segle XV,
van anar a Roma
a mesurar
els edificis
i van
fer uns
escrits
i ens deien
com eren
aquestes mides.
O sigui que,
de fet,
el que estem,
el que intentem és,
bueno,
amb la mesura del possible,
simular
allò que no hi és
o fer hipòtesis
sobre allò que no hi és.
En quin estats
es troba ara mateix
el projecte?
És a dir,
quan tindrem aquest mapa,
mapa per dir-ho d'alguna manera,
complert?
Bueno,
complert mai,
segur,
és impossible,
però,
vaja,
ara,
el que és el circ,
que és el que ens ocupa últimament,
doncs tenim bastant fet
a la banda nord
i completarem,
intentarem aquest any
amb el context de l'optativa,
completar el que és
la capçalera del circ
i tornar a fer un aixecament
d'una part de la banda nord
que ja havíem fet,
però amb tecnologies més senzilles.
No sé si més endavant
ens podem plantejar
completar la part surta del circ.
Després,
el Pau ha explicat abans
que s'han escanejat
en tres dimensions
algunes de les peces
del temple
i del pòrtic
que envoltava el temple
de la plaça superior,
però clar,
amb escanejant
en tres dents
només algunes peces
per fer com un assaig
del que dèiem
que era una reconstrucció virtual.
Es podrien escanejar
més peces,
es podrien
aixecar
més restes
in situ
del que queda
d'aquestes estructures
que en aquest cas
estan
com dins
del que són
les estructures
del claustre
de la catedral.
No sé,
és que feina n'hi ha
quasi per generacions,
no s'acabarà mai,
però bueno,
intentarem
aquest any
tindre una bona part
del circ
ja ben modelada.
No,
a més hi ha una feina
complicada
que és que
com he dit abans,
la pròpia ciutat actual
ens dona pistes
sobre allò
que hi havia abans
i la cartografia
que tenim
de la ciutat actual
tampoc és molt precisa,
o sigui que també
l'hem d'anar fent
o l'hem d'anar corregint
perquè n'hi ha,
però s'ha d'anar corregint
perquè es va fer
fa 30 anys
i en aquest refer
també tenim molta feina.
Mireu cap amunt,
cap a la catedral,
cap a la zona...
Ho tindria sentit
amb el que esteu veient ja
a través d'aquesta
penimetria
un gran temple
al cap damunt de tot
com podria ser
el temple d'August?
D'August?
El José María de Macías
que ens ha introduït abans
és el José María de Macías
que és qui
ho entén
i ho entén més
si vol vindre
però vaja
és que ell
ha excavat
i ha tocat materialment
les bases
dels fonaments
del temple.
És una hipòtesi
que jo entenc
que està
confirmada
que hi ha un temple
més o menys
a la posició
de l'actual catedral.
José María
Joan María Macías
Hola de nou
Bé, és un temple
que està a la ment
de tothom
però que si no
ens dediquem
a agafar aquests pedassos
que es conserven
al Museu Arqueològic
capitells, columnes
sí que és un temple
que podem recrear
infogràficament
però no és
una realitat viva
en el nostre patrimoni.
En tot cas
jo volia afegir
que el que estem fent
en certa manera
també acabarà
pujant
cronològicament
que ara
estan nosaltres
en patrimoni
d'època clàssica
però que el patrimoni
d'època medieval
i d'època moderna
també és susceptible
de ser víctima
dels seus estudis
en aquest sentit
les possibilitats
són infinites
i a més a més
també
ells estan treballant
dintre del seu departament
amb altres indrets
de Catalunya
i que és tota una tasca
que no s'esgota
i que acabarà
facilitant molt
la difusió
de tot aquest treball
en el sentit
que els resultats
ja no només
es publiquen
en dues dimensions
en suport paper
sinó que
entren en el món virtual
en el món d'internet
en vídeos
reconstruccions
que ben aviat
això
farà cap
al món
de les impressores 3D
amb la qual cosa
les possibilitats
museogràfiques
i pedagògiques
són il·limitades
i que és un cavall
de la tecnologia
del futur
del segle XXI
del qual
l'arqueologia
no es pot despenjar
i treballant
amb arquitectes
és una de les coses
que estem fent
també té implicació
s'imagina
en el món del turisme
no?
sí
en el món del turisme
en el món
també fins i tot
de la imaginació
de quants espectadors
tindria
l'amfiteatre de l'amfiteatre de Tarragona
que en aquest sentit
amb això
hem estat treballant
i hem rebaixat
les xifres
que es creien
que hi havia
i pensem que és un edifici petit
és un amfiteatre tardà
en el context
de la Hispània
i que tingui una capacitat
que discutim
entre 10 i 12.000 espectadors
en funció
dels nostres criteris
no?
que és molt a poc
a veure
en el context
dels amfiteatres
que es coneixen
en el país
l'Amèrica
doncs és relativament petit
però clar
12.000 persones
que en els paràmetres actuals
d'amplada
que dirés
equivaldria
uns 8-9.000
vol dir un palau Sant Jordi
o sigui
no és cap broma
d'edifici
quan he dit ara
que amb els paràmetres actuals
els paràmetres de l'època
dic els paràmetres
de l'època
perquè sobre
els blocs de pedra
on s'assentava la gent
estaven marcades
està marcada
l'amplada dels seients
que no arribava a 40 centímetres
no saps
que eren 38 centímetres
o així
que a dia d'avui
això seria una mica inacceptable
voldria dir
estar uns damunt dels altres
avui en dia
quan s'hi posen
unes cadires
més o menys homologades
doncs són
entre 55 i 60
centímetres per persona
no anava dient
quan això del turisme
realment
s'ha d'aprofitar
aquesta feina que fem
d'alguna manera
també
per poder visualitzar
i per poder treballar més
el que és
la difusió
del patrimoni
de Tarragona
i de fet
nosaltres una de les tasques
que volem en el futur
treballar
és aquesta
donar més eines
d'aquestes eines
que avui en dia
són tan vistoses
i tan fàcilment consumibles
diguem-ne
doncs
planos
reconstruccions
del que podia haver sigut
la Tarragona
diguem-ne
del període romà
o la medieval
el que sigui
però diguem-ne
donar uns materials
perquè es pugui
mostrar
difondre
museïtzar millor
tot el patrimoni
del que s'ha llegat
els romans
les seves tècniques
constructives
tecnològiques
arquitectòniques
què és el que encara
avui dia
utilitzem
que està molt a l'ordre del dia
i que per tant
forma part d'un procés
constructiu
o d'un disseny
d'un arquitecte
que pugui fer una obra nova
aviam
a mitjans segle XIX
començo pel final
perquè s'entendrà més bé
a final segle XIX
entren en joc
dues tecnologies
molt importants
que són el formigó
en base de silicats
que són
això que en diem
els ciment porlen
i el ferro
i junts
formen el formigó armat
i això permet
una quantitat
de meravelles
impressionants
però fins a aquell moment
fins a mitjans segle XIX
la tecnologia romana
no té res
que envejar
a cap altra tecnologia
i tot el que es va fer
fins al segle XIX
ja ho havien fet els romans
és una tecnologia
constructiva
impressionant
segurament no tota
és seva
segurament molt
estarà d'altres
d'altres indrets
però sí que
l'aplicació
que en van fer
sobretot des del punt de vista
de l'enginyeria
és molt impressionant
és molt impressionant
el bé que es construeix
després veiem coses
medievals
i veiem
però aquestes pedres
qui les ha posat
i veiem
els carreus romans
que estan perfectament tallats
o veiem
això
els formigons
que han aguantat
dos mil anys
o veiem
i
bueno clar
formigons
que no són
formigons de porla
que són formigons de cal
però és igual
en qualsevol cas
estan allà
estan super ben executats
molt ben fets
amb tecnologia
això
que ha perdurat
fins a finals
fins a mitjans del segle XIX
principi del segle XX
o sigui que no tenim res que
no tenim res que
cap vejar els romans
diguem-ne
a part ara pensava
aquesta és la referència
que costumava fer
els formigons
ara pensava que
potser no es parla tant
però
perquè també els romans
el que feien a vegades
és construir en peces
d'unes dimensions
molt grans
o sigui
hi ha els propis carreus
cada carreu
pot pesar
un carreu normalit
tres o quatre tonelades
però després
hi ha peces
absolutament brutals
com les dels temples
de Balbe
que ara l'altre dia
em sap que estàvem mirant
no sé si són 30 o 40 tonelades
les columnes
els fusts de columnes
es fan d'una sola peça
doncs ara pensava
que això té uns certs
paral·lels
amb la construcció actual
de grans estructures
perquè es tendeja
a construir
grans parts prefabricades
i col·locar-les en obra
amb grues
com sigui
i clar
no sé
l'altre dia
és que estava mirant
un documental
sobre
sobre la nova
la zona zero
els nous gransars
que estàvem fent allà
i el pinacle
doncs el feien
amb diversos passos
i col·locant
la peça sencera
això també era
una mentalitat
bastant romana
al final
no fem una columna
de trossets
com els grecs
sinó que fem
el fust sencer
el portem allà
i l'aixequem sencer
i a nivell més domèstic
doncs ara estan
bastant de moda
els sistemes
d'arquitectura prefabricada
que també
funcionava
doncs això
no fem el forjat
allà mateix
in situ
en cofran
en fiquen els ferros
que és un merder
sinó que ho fem
una fàbrica
no sé on
ve un camió
i ho col·loca
doncs això
els romans
ho feien molt bé
després
també
topogràficament
tenien una
una capacitat
bastant impressionant
amb unes eines
bastant
que consideraríem
molt poc
acurades
de fer
alineacions
o traçats
bastant
bastant
grans
avui en dia
necessitem
unes eines
digitals
super sofisticades
per fer
el mateix
té
mèrit
com tallaven
aquests
grans
carreus
com es tallaven
jo no
no en sé
molt
però crec
que depèn
de les pedres
es tallaven
amb serra
com sempre
s'ha tallat la pedra
amb serra
i aigua
no com avui
que necessitem
serres de diamant
sinó amb serres
i aigua
i bueno
dues persones
o quatre persones
estirant a la serra
Moniavall
no sé
això el Josep Maria
és l'enginy
serra
de bronza
no serra
de ser
i també
se separaven
els blocs
de pedra
fent servir
taques de fusta
humitejades
amb aigua
o sigui
una de les coses
que jo crec
que la enginyeria
actual
no supera
l'enginyeria
ardomana
és l'enginy
en guany
potser
en guany
o actualment
confiem molt
en la tecnologia
no
i en certa manera
ens fa ser pocs adaptables
i poc previsors
amb molts problemes
no
al mateix temps
l'arquitectura
ardomana
és una arquitectura
que té el desig
d'ardomandre eterna
si més no
l'arquitectura pública
no
en canvi
l'arquitectura actual
doncs
ja tenim
plans d'assegurança
de deu anys
no
tenim problemes
de manteniment
no ho sé
això forma part
de les nostres
discussions quotidianes
no
però aquest desig
d'ardomandre
eterna
i sòlida
a vegades
és un dels aspectes
que trobo a faltar
amb l'arquitectura
pública actual
amb tota la informació
que esteu elaborant
què passarà
on quedarà
quedarà
amb algun
lloc compartit
que serà accessible
aquest és un altre problema
aquí hauríem de
fer un capítol
sencer
a la informàtica
com s'emmagatzem
aquesta informació
com aquesta informació
ardomana
actualitzada
perquè a vegades
és informació
que es genera
d'un programari
que a cap de 10 o 15 anys
desapareix
i les noves versions
no poden recuperar
i realment
aquesta és una
de les claus
de volta
de la recerca científica
ja sigui a nivell
d'arqueologia
a nivell de biomedicina
o qualsevol aspecte
de moment
està
amb els discs d'ús
no
el tenim
estem usant
el sistema antic
que és
intentem publicar
tot allò que fem
però
tenim també
unes misèries
econòmiques
molt grans
i ens costa
ens costa molt
tirar endavant
aquestes coses
tampoc
perquè el món
de la publicació
si això no té un mercat
doncs no li interessa a ningú
i no es fa
en quant al món informàtic
és on hauríem
de canviar
realment
ens estem pensant
com podem
gestionar
aquesta informació
que fem
que és una informació
molt heterogènia
i com podem fer
un repositori útil
per nosaltres
útil per tercers
útil pel gran públic
etc
és una de les qüestions
que ens estem plantejant
no sé si això
també forma part
del projecte de recerca
que teniu entre mans
potser sí
Fins i tot el Pau
ell està estudiant
també com afegir informació
sobre aquests aixecaments
perquè
sobre els models
aquests
amb tres dimensions
no solament
a vegades interessa
tindre la forma
reproduïda
sinó que
estiguen enllaçats
amb informació
més contextualitzada
de l'edifici
o les fases constructives
però realment
el tema dels formats
d'arxiu
és que és complex
perquè
nosaltres treballem
sobretot
amb tres dimensions
hi ha
30.000 formats
amb tres dimensions
que hi ha programes
que llegeixen
hi ha programes
que no
en alguns casos
ocupen
uns disbarats
d'espai
amb els disdus
que pot estar
molt bé
per tenir
algun centre
d'investigació
però
per exemple
no es pot
compartir
fàcilment
per internet
i llavors
s'ha buscat
una manera
de generar
models simplificats
realment
és una cosa
que a vegades
potser
no hi parem
prou atenció
però
és una via
d'investigació
doncs ja farem
un monogràfic
com diu el Josep Maria Macías
farem un monogràfic
i la Carme va dir
que està a la producció
que vagi pensant
convidats
per parlar
d'informàtica
i patrimoni
en un altre capítol
avui
arquitectura
i patrimoni
Josep Maria Toldrà
moltes gràcies
que vagi bé
al Col·legi d'Arquitectes
la presentació
aquest d'i xous
a quina hora?
crec que era
a les 7
o a les 7 i mig
no me'n recordo
la veritat
que vagi molt bé
també
Pau Solà
gràcies
que vagi bé
moltes gràcies a vosaltres
Josep Maria Macías
també gràcies
moltes gràcies
tanquem aquest
Toquem Pedra
com sempre
en producció de Carme Badia
contra el tecnic
per jo
Maria Badia
ens ha parlat
Josep Sunyer
i tornem ja d'aquí 15 dies
que vagi molt bé
adeu-siau
que vagi molt bé