Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
He vist que l'AVI va ser arquitecte del Ministeri de Finances a Barcelona,
a Múrcia, a Granada, a Còrdova, per tant, no va estar tota la vida a Tarragona,
sinó que va anar també viatjant, no?
Bé, va ser arquitecte d'Hisenda, amb una sèrie de delegacions, com has dit,
pràcticament de 1893 a 1897, o sigui, li va ocupar quatre anys
de la seva vida professional, però pràcticament va ser just abans
de començar la seva tasca d'arquitecte municipal aquí a Tarragona,
que jo crec que és el que d'alguna manera va marcar tota la seva trajectòria
com a arquitecte.
Parlava d'aquest pla urbanístic de l'any 22, podem dir, Agusti,
que bona part de la planificació que tenim avui dia es va escriure en aquell document
de l'any 22?
Home, sí, perquè aquest document, que va ser l'enxample de Tarragona d'aquella època,
acabava, per una banda, per l'Avinguda Catalunya, o sigui, l'Avinguda Catalunya
forma part del límit d'aquest enxample, i la part més, si no emblemàtica,
la més coneguda, la plaça Imperial Tarragona, és a dir,
el límit o la prolongació de la Rambla culminant a la plaça Imperial Tàrraco,
que clar, llavors la plaça Imperial Tàrraco estava projectada, lògicament,
a les afores de la ciutat, quan avui ja podem considerar que és el centre neuràlgic
i geogràfic de la ciutat de Tarragona, amb aquesta plaça es dona una circumstància
que, doncs bé, ell la va projectar en aquella època, i té, posteriorment,
la plaça, avui Francesc Macià, o Calgos Otelo de Barcelona, té el mateix diàmetre
que la plaça Imperial Tàrraco.
Llavors, bé, no sé si es van fer en la mateixa època, i els arquitectes responsables
es van posar d'acord, suposo que no pel mòbil, que no devien poder, però bé,
el cas és que són dues places amb una configuració pràcticament idèntica,
a Barcelona.
És a dir, que la va fer la de Barcelona l'arquitecte Nicolau Rubió i Tuduri,
que és un gran arquitecte i urbanista de Barcelona.
Sí, que m'agradaria saber si es van projectar més o menys a l'hora, o jo crec que la de
Barcelona va ser posterior, amb la qual cosa, bé, no sé si ja dic, estaven en contacte
i es passaven informació.
Sí, jo crec que sí, perquè, mira, el teu avi va ser municipal des del 1 d'agost del
1897 fins al 9 de setembre del 39, i la plaça aquesta de Barcelona és dels anys 30,
per tant...
Va conceder amb...
Sí, sí, bueno, imagino que era fàcil, doncs, que fessin trobades, i més com a arquitectes
municipals i tal...
I també tota la xarxa del clavegram, i tot el tema de l'abastament d'aigua de
la ciutat també...
Bé, sí, això...
Parlem dels edificis, però també des del punt de vista d'arquitectes, clar...
Bueno, com a obra civil va fer una certa incursió en el món de la enginyeria, perquè
aquesta xarxa de clavegram de la ciutat, i fins i tot els dipòsits d'aigua de
l'Oliva, doncs, home, és més propi d'enginyer que no d'arquitecte, però bé, jo
imagino que, bueno, en tant que arquitecte municipal, doncs, li va correspondre projectar-ho,
i, bueno, i fins i tot els dipòsits encara estan en ús.
És a dir, que...
És una obra, doncs, molt útil per el subministrament d'aigua de la ciutat.
L'altre dia que parlàvem amb el fill de Jujol, ens explicava també, doncs, com era
el seu part, en aquest cas, de jove, és a dir, que li quedava molt escriure...
Escriure, no, dibuixar, dibuixar.
Era un gran també dibuixant.
En el cas de l'Avi, com era?
I tenim també un llegat important, imagina't, no, de tot...
No, important no. A veure, de dibuix parlo.
Primer hi ha una diferència, i clar, quan el Josep Maria Jujol parla del seu pare, té un
avantatge en relació a mi. Jo no puc parlar del meu avi, personalment, perquè no el vaig
conèixer. Vam coincidir amb aquesta vida només un any.
Jo vaig néixer el novembre del 48, i ell va morir, suposo que també es parlarà,
va morir atropellat, una circumstància curiosa, atropellat per una moto.
al carrer, avui Ramón i Cajal, quan ell tornava de visitar una obra, que és el
convent de...
A l'esclarissa, quan t'hi ha escadenologia, el toal i met.
El toal i met.
Llavors, ja aquest paral·lisme amb el Gaudí, que el va atropellar un tramvia.
Bueno, ja, clar, salvar les distàncies, el meu avi va atropellar un tramvia i el
meu avi una moto. Però, bueno, dic aquesta circumstància, bueno, va morir el 49, o
sigui, un any després d'elló néixer, i per tant, el no conèixer, no puc explicar
detalls personals o experiències personals, que clar, m'hagués agradat, les que
conec, evidentment, doncs, són per allò que se m'ha explicat. Llavors, en aquest
sentit, ell té un dibuix que fins i tot, doncs, bueno, vaig tenir ocasió i també
per invitació del Josep Maria Boqueres de fer, doncs, una xerrada un dia sobre el
meu avi. I, doncs, bueno, tenim un dibuixet que ell va fer i que jo crec que és una
mica el que el va promoure cap a l'arquitectura, perquè se'l va veure que tenia
una facilitat i una habilitat especial pel dibuix. Llavors, doncs, això, suposo que
li va vindre aquesta, o d'aquesta vena artística, doncs, va derivar cap a l'estudi
d'arquitectura, doncs, això, tal com s'ha dit, ell va acabar, per cert, va acabar l'arquitectura
l'any 1982 amb 21 anys.
En 21 anys va ser dels més joves d'Espanya.
Sí, o potser el més jove, perquè va, jo no sé quin pla d'estudis hi havia en aquella
època, ni com es feia, però en 21 anys arquitecte, avui en dia és impossible, i
en aquella època, doncs, també devia ser força difícil i possiblement fos dels
arquitectes més titulats, més joves d'aquest país.
Parlem de les obres que són, que són també moltíssimes, eh? I tenim, a la ciutatet
tenim bons testimonis, per no parlar del Seller Muller, no?, però l'escorxador
de l'escorxador municipal, eh? Parlem també del mercat central...
Exacte, jo penso que són les dues, i avui en dia, doncs, una perquè ja fa temps que
funciona com a rectorat de la universitat, i jo crec que, a més, amb una rehabilitació
que es va fer al seu moment molt favorable, molt positiva, per l'arquitecte Xavier Romaní,
que va fer la remodelació, la reconversió d'escorxador amb centre administratiu de la
universitat, com és el rectorat, i l'altre, que avui en dia està, doncs, amb ganes tothom
d'estrenar-la, o de tornar-la a estrenar, que és el Mercat Municipal, no?, el Mercat Municipal
és l'obra del meu avi, és l'obra d'en Pujol de Barberà, i, clar, són d'aquelles
obres que encara són utilitzables per la població, per la ciutadania, i que d'alguna
manera, doncs, són també una referència, i a la vegada, doncs bé, de les obres
modernistes, que és el que es tracta de poder lluir el modernisme amb aquesta ciutat
de Tarragona, i que el meu avi, evidentment, va ser, diguem, responsable en bona part d'aquesta
arquitectura, o d'aquest estil arquitectònic.
Sí, perquè, a més, aquestes dues obres responen a dues concepcions molt diferents, jo sempre
dic que el rectorat, l'exescorxador, podria semblar-se a qualsevol de les bastants
construccions agràries que tenim al camp de Tarragona del Martínez, no?, de les
cooperatives, etcètera, etcètera. I, en canvi, el mercat respon a un model
totalment vienès, de l'associació vienesa, i també hi ha elements neoclassis, com
unes columnes, tota l'estructura de ferro per dintre, que no és ni molt menys l'estació
de França, ni el mercat de la Boqueria, o el del Dinot, o de la Concepció de Barcelona,
però, bueno, respon a una època, no? Però pensem que, així com el Jujol,
únicament, a part del Teatre Metropol, la Càdia Ximenis i tota l'obra suntuària que
tenen dintre del Gremi dels Pagesos, i les pintures que hi ha a l'Iglésia de Sant
Francesc, precisament la Capia de Sant Francesc, però el Jujol, ai el Pujol, té, mira,
per ordre una mica ecològic, a part d'aquestes dues obres emblemàtiques que
diem, el número 31 de la Rambla, la casa Josep Mas, el carrer Podaca número 30,
la casa aquella que fa cantonada amb el carrer Barcelona, que va ser a l'Hotel
Continental, que va ser el del primer lloc que va haver ascensors aquí a Tarragona,
és també del Pujol, els talleres grau a la Via Augusta al començament, el
passés Sant Antoni, les cases Ripony, que també, sobretot, la que està més a prop
de la Diputació, la façana que dóna al sur, és totalment amb un rica de mosaics.
Sí, que és de les... que apena... que quasi no es veu.
Quasi no es veu, no es veu, perquè des del passeig únicament hi ha la torre de planta
autogonal, també amb una punxa tota, amb una trencadís.
Es pot veure des de la Via Augusta i amb determinades torres.
Sí, i sabent tu, i sabent tu on està, no?
La casa Busquets, del carrer de la Unió, el número 14.
Després, Mas d'en Sordé, a la cartera del Catllà.
La casa Mussoles, el número 88 de la Rambla.
Les cases Porta Mercader, casa Icar, de la plaça Corsines, número 5 i 7.
Després tenim edificis i habitatges, el número 19 del Parc de la Riba.
La casa Bofroita, ja que s'ha dit aquí, la Cantona del carrer Sant Agustí.
La casa Boixó, la tribuna del número 41 de la Rambla, sobretot.
La casa Agustems, cantonada, Gobernador González, darrere del mercat.
A l'edifici de Cristófol Colom, el número 8.
O sigui, tenim més de 20 i tantes obres.
La xar 3, amb el Pau Munguí, també va col·laborar.
Bueno, vull dir que...
I clar, que és un gran desconegut.
Jo sempre dic, i m'ho heu sentit més d'una vegada,
que el modernisme a Tarragona està ignorat, està oblidat.
Doncs, bueno, la figura del Pujol de Barberà
és també per descobrir, no?
Vull dir que no s'hauria de fer un llibre monogràfic,
que s'hauria de buscar la manera de fer un llibre,
com hi ha altres poblacions.
Jo recordo ara d'un arquitecte de Manresa
que té un llibre de tota la seva vida i dracles.
Doncs, bueno, també aquí s'hauria de ficar...
Vull dir, buscar la manera, des del punt de vista biogràfic,
la persona i després de tota l'obra,
tal aquesta d'urbanista i una mica, com has dit tu,
d'enginyer de camins,
amb tots els plans urbanístics
i després, sobretot, l'obra civil que tenim a la ciutat, no?
Per tant...
Bueno, agafo una mica la proposta, podíem...
Sí, sí, la veritat és que no ho havia pensat,
perquè, clar, això és una feina d'investigació important,
però també podria fer una part de qualsevol treball
de la facultat o de l'escola d'arquitectura.
No, volia dir a nivell d'obres,
que una que no s'ha anomenat,
perquè lògicament no totes,
jo volia parlar de dos, concretament.
Una, perquè és coneguda
i perquè ell també va fer molta cosa
per comunitats religioses.
Ah, també, sí.
Llavors, al Col·legi dels Germans de la Saia.
Aquí, a la plaça Imperial, també.
Bueno, de la plaça Imperial,
a l'edifici que toca la plaça ja ho va fer el meu pare.
Aquí també es dona la circumstància
i és l'únic conjunt
amb el qual hem intervingut tres generacions,
perquè el meu avi va fer a l'internat,
o sigui, a l'edifici que dona...
Està en el Figueres.
Està en el Figueres
i a Sant Antoni Maria Claret,
que era aquest conjunt inicial del Col·legi de la Saia,
que això es va fer a l'any 22-23.
Després el meu pare,
posteriorment, va fer el que dona
a la plaça Imperial Tàraco
i després jo, personalment,
vaig fer una prolongació
per a Sant Antoni Maria Claret,
el que avui és l'espai quésser,
l'espai quésser, l'espai jove.
Doncs aquell edifici,
el vaig fer jo formant part una mica
llavors ja de la universitat,
que quan la delegació de la universitat,
la delegació de Barcelona...
El teu pare també,
i el teu avi també va fer,
si no estic equivocat,
el noviciat que hi ha a Cambrils.
Exacte, a la Saia de Cambrils.
I quan vas,
inclús per la circunvalació aquesta,
tal, tal,
el veus allà a un edifici a Iat,
bueno, un gran centre...
Va fer les carbelites també d'aquí,
d'Estan Islau Figueres,
va fer el comè de Santa Clara,
com hem dit,
que va ser doncs aquesta obra
que el va atropellar una moto
i va morir.
I després, clar,
l'altra obra,
que ja no hi és,
i aquesta és la que jo reivindico
com una desfeta
que es va fer al moment
i que va ser una llàstima,
perquè jo crec que era potser
l'obra modernista...
Més important, sí, sí.
Era la més pura, jo diria.
La més important d'ells, segur,
era el número de la Rambla.
El número de la Rambla,
doncs hi havia un edifici
que els que poden recordar-ho
amb uns detalls modernistes autèntics,
amb un enremat de la façana,
doncs amb unes ondes molt gaudinianes,
però bé,
és el que representa el modernisme més pur.
I clar,
aquell edifici,
evidentment,
van anar a terra...
Sí, sí, la casa Güell,
la Dinamita,
popularment coneguda, sí.
La?
La Dinamita.
Dinamita.
No, això no ho sabia.
Sí, sí, perquè allà hi havia
una fàbrica a les baixos,
d'explosius i així,
i li deien la Dinamita.
A l'edifici?
Sí, sí, sí,
abans hi havia una fàbrica
que després va ser
de la família Txiringas,
que va ser després...
Exacte.
Bueno, que els anys 70
et van derrocar.
Mirem el balcó del Mediterrani
a la dreta.
Sí, sí.
No, mirant el balcó a l'esquerra.
A l'esquerra.
Mirant el número 1,
els números imparts.
El número 1,
el de l'esquerra.
El número 1 que feia...
No, la baixada del tor,
unes escales, no,
el de l'altra cantonada.
Cantonada, el que feia a Curva,
amb l'inici del passeig de les Palmeres.
Sí, sí, sí.
I aquell edifici que jo tinc,
al despatx meu,
tinc els planos autèntics,
no?, els planos aquells
de seda o de roba
que quan es dibuixava
a l'època,
doncs els tinc,
tinc els planos d'aquest edifici
número 1.
Ja dic, va ser sempre
una llàstima que es pogués
tirar a terra
per fer aquesta, doncs,
expansió urbanística
i edificatòria
que va ser el moment.
És a dir,
un moment que avui,
evidentment, no es podria...
Això va ser als anys 70,
perquè, esclar,
la sensibilitat
i la catalogació
no estava feta
fins que no va arribar
la democràcia
i llavors, doncs,
és com, per exemple,
ara també aquest llibre
que va sortir,
ara es va presentar
farà un mes
de l'1 del Sagrat Cor
a l'anticol·legi
al Carre Gús.
Doncs, clar,
també es van derrocar
tot, tot, tot,
i allà van intervindre
quatre arquitectes
de l'època moderrista
entre això el Jujol
i, bueno,
i entre l'altar
i no altar
i peces
Jujoliana 100%,
com el de les finestres,
el ferro forjat,
etcètera, etcètera,
doncs,
també es van derrocar
per interessos immobiliaris
i aquest, el número 1,
exactament igual.
Bueno, va ser un moment
d'una època
de transformació incontrolada,
jo diria incontrolada,
doncs, bueno,
perquè primaven altres interessos.
Jo crec que l'opinió pública
no tenia la sensibilitat d'avui,
l'administració
tampoc tenia els recursos
per, bueno,
per evitar
aquest tipus d'accions
i, bueno,
tot plegat,
doncs,
va ser això,
la desaparició
del número 1,
que jo crec que hagués sigut,
doncs,
l'edifici
que potser podíem
exhibir
com el modernisme
més pur
aquí a Tarahona.
Va sempre
dissenyar
en aquest estil
el modernista,
també va tocar
altres
corrents i tendències.
Home, sí,
segur que va fer
i més, clar,
van ser 40...
Clar,
m'imagino que llavors,
i tampoc això pot passar ara,
no?,
que l'arquitecte municipal
doncs feia
les principals obres
de la ciutat,
avui,
evidentment,
per qüestions d'ètica
i d'incompatibilitat
això no pot ser,
però llavors
devia ser això
i per això,
doncs,
ell,
al ser arquitecte municipal,
42 anys,
va fer tot tipus d'obres,
evidentment,
d'estil modernista
i m'imagino que...
i no...
en fi,
i de qualsevol altre...
de qualsevol altre estil
o fins i tot
de cap estil,
no?,
que és el que acostuma a passar.
Però ell,
bueno,
d'alguna manera
va...
va...
adoptar
i a més,
doncs,
lògicament,
era el propi de l'època,
doncs,
aquest estil
que...
bueno,
que no només
que predominava,
sinó que en realitat,
doncs,
va ser molt representatiu
de la burgesia catalana
del moment,
no?,
és a dir,
és un estil que neix
de la societat catalana,
burgesa,
que d'alguna manera
vol,
bueno,
però és això,
donar un caire
una mica diferent
a l'arquitectura.
Jo crec que, bueno,
el que aquí diem modernisme
i que en altres països d'Europa
d'altres noms,
però que et ve a definir
això,
un estil de fer,
arquitectura,
doncs, bueno,
va ser el que va identificar
principalment la seva obra.
Segona parada,
avui parlant de Josep Maria Bojol
i de Barberà,
amb aquesta obra,
una,
vaja,
una de bena malemàtica,
com dèiem,
el mercat central,
un mercat que s'enfarà
a ser de remodelació,
tot i que l'estructura,
que seria l'embolcall extern,
no?,
la cúpula especialment,
s'ha preservat,
per tant,
s'ha mirat de preservar
l'obra.
No, home,
jo crec que l'envolvent
s'ha preservat molt
i fins i tot
la cúpula s'ha recuperat
l'acabat ceràmic,
no de trencadís,
com podien ser
altres obres
o altres tractaments
de cobertes
i façades,
però jo crec que,
home,
que sí,
s'ha respectat
pràcticament,
íntegrament.
Últimament hi havia
el fibrosament,
quan abans de tota
aquesta remodelació
tu passaves pel carrer
i veies fibrosament.
Suposo que després de la guerra.
Sí, esclar,
va haver,
en canvi ara s'ha respetat
inclús amb el dibuix
i a part que també
tots els temes decoratius
de les entrades
de les portes
amb el ferratge
i altres peces així
vegetals
i unes pinyes,
que estan ara
una mica preservades
encara pel dia
de la inauguració,
doncs,
esclar,
jo també estic molt
ansiós
per una vegada
que s'obri,
esclar,
vull dir l'altre dia
per les aglaracions
de la Tirenda Calda
corresponent
d'Espinsa,
la senyora
l'Alvira Ferrando,
doncs,
sembla que al final d'any
ja s'acabin les obres
però després jo estic
a fer el trajeto
a tots els paradistes
i tornar a tindre
la plaça del mercat
a la plaça Corsini
neta
d'empediments
i tornar a ficar
l'almobiliar urbà
que hi havia,
no?
Perquè és que els últims
deu anys
de la vida
després com va deixar
de ser municipal
l'any 39
doncs va dedicar
perfectament
a reconstruccions
i reparacions
d'edificis
després de la guerra
i amb valoracions,
certificacions
i ha col·laborat molt
també amb el seu fill
l'Antoni Pujol Civil,
no?
Però ja dic...
Home, va ser...
Sí, també se'l va anomenar
colonista oficial
de la ciutat,
tinc aquí amb les dades
biogràfiques
a l'octubre del 24
i després diu
la seva tasca
en profit de monuments
tarragonins
com per exemple
les obres de reconstrucció
parcial del monasteri
de Poblet,
reconstrucció
de la torre de Sipions
i altres treballs
d'aixecaments
planimètrics
del fòrum
i del passeig arqueològic
i que per totes aquestes feines
va ser distingit
amb la cruz
de Caballero
de Isabel la Catòlica,
no?
Això són, doncs,
també distincions
que al seu moment
tenien una importància
rellevant,
potser avui en dia
ja no es fa això,
però, bueno,
va ser, suposo,
doncs, també
com a reconeixement
amb una tasca
també
en prou
de reconstrucció
de monuments
històric-artístics
del territori
aquest nostre.
L'ampliació també
de l'Hospital
de Sant Pau,
va ser també
obra d'ell
de l'Avi
i la Cupertiva Obrera
que no ho hem dit, eh?
La Cupertiva Obrera
exacte,
la Cupertiva Obrera
també és molt maca,
a més,
és un edifici
de cantonada
també amb uns tractaments
i amb uns detalls
modernistes autèntics.
Amb l'Hospital
de Sant Pau
de Barcelona
ell va guanyar
amb l'arquitecte
Ruiz Casamitjana
va guanyar el concurs
per l'orfenat
Ribes a Barcelona
que va ser, doncs,
un gran conjunt
de pavellons
molt de l'estil.
Evident que
l'Hospital
de la Santa Creu
i de Sant Pau
de Barcelona
de Domènech i Montaner
és una obra...
És un referent, eh?
Un referent mundial
i tal,
però ell, doncs,
va guanyar aquest
concurs
de l'orfenat
Ribes a Barcelona
que jo no conec
si es va arribar a fer,
jo el que sí em consta
és que ell no ho va fer,
és a dir,
que no van rebre
l'encàrrec de construir,
però sí va guanyar
el concurs
i, a més,
aquests planos
originals
es conserven
al Col·legi d'Arquitectes
a l'arxiu
que té
el Col·legi d'Arquitectes
del meu avi,
doncs,
són uns planos
força macos,
jo, en fi,
els tinc fotografiats
per, bueno,
per poder-los ensenyar
quan hi ha
algun tipus d'acte,
doncs,
com ara el que estem fent,
o, en fi,
més visual
i realment
són uns planos
espectaculars
perquè, bueno,
amb tot tipus de detall
i tal com es treballava
llavors tot
amb una artesania pura,
doncs,
es defineix,
en fi,
els diferents pavellons
que constituïen
aquest orfanat.
I bé,
això, doncs,
són diferents
aspectes,
com ha dit
el Josep Mariara,
doncs,
els seus últims
deu anys de vida
va ser més aviat,
doncs,
la postguerra
i la reconstrucció.
Suposo que aquí
és on devia haver
el canvi de taulada
del mercat,
que es va fer,
doncs,
de fibrociment
en lloc
de l'original
de ceràmica
que és la que ara
s'ha reproduït
amb aquesta reconstrucció.
Després també
hauríem de dir
que va estar
col·laborant
amb dos arquitectes
quan estudiava,
amb el Domènec Astapà,
que era
també un arquitecte,
esclar,
no de la primera línia
ni com el Domènec i Montaner,
el Gaudí,
el Puig i Cadafal,
però que va ser
aquest catedràtic
de l'Universitat de Barcelona
i també va ser membre
de la Real Acadèmia
de Ciències i de les Arts.
I després,
una vegada acabat la carrera,
va estar amb el despatx
de l'arquitecte
barceloní,
l'Enric Sagnier-Biabèquia,
que el Sagnier-Biabèquia,
no sé si els oients
recordareu,
que va haver-hi
una exposició monogràfica
aquí al Caixa Fòrum
del Sagnier.
El Sagnier
és aquest
partiment oficial
de la Caixa de Pensions,
entre altres coses
perquè el seu pare
era el president de la Caixa.
Llavors,
a l'edifici,
un dels més emblemàtics
de Barcelona,
de la Caixa de Pensions,
el que hi ha
a la Via Laitana
al costat del Palau de la Música
i els que tenim
l'edat que tenim,
davant dels grisos
que dèiem,
de la policia,
baixant a mà dreta.
El que va ser
la seu central
de la Caixa
fins que ens va fer
la diagonal.
I llavors,
exacte,
i llavors davant
hi havia també
la comissaria de policia
dels grisos
a l'època franquista,
etcètera,
etcètera.
I aquí a Tarragona
tenim l'edifici
del cantonar
del carrer Assal,
del Sagnier,
amb de les dues cúpules
també modernistes,
i després també a Reus
el que hi ha
a la plaça
del Condecito
que es diu,
allà a la plaça
a la llibertat
al final del carrer Llobera,
doncs també
del Sagnier,
perquè ja dic
que el Sagnier
va fer a Barcelona
amb aquesta exposició
que va haver
ja dic monogràfic
aquí al
Caixa Fòrum,
doncs té
de l'ordre
de quasi 400 obres,
perquè esclar,
també feia
molts xaleig
i obres urbanes,
i a Barcelona
el més potser
destacat,
a part d'aquest edifici
de la seu central,
fins que no van passar
a la diagonal,
té
el Palau de Justícia
i al costat
de l'Art del Triomf
hi ha la Ciutadella
pràcticament,
i també l'edifici
de Dauanes
pràcticament
a l'àmbit portuari
al final de les Rambles,
però també està
dintre del seu currículum.
Home,
jo sí,
dintre,
clar,
m'agradaria afegir
alguna data personal,
no professional,
com per exemple,
a part de dir
que va néixer
l'any 1871,
el 18 d'abril
de 1871,
i que va ser batejat
a l'església de Sant Francesc
i que a més,
llavors,
hi havia dues persones
que havien d'actuar
de padrins,
però en el seu cas
només va actuar
el Museu de Barberà
de Padriceu.
El 28 d'agost,
dia de Sant Agustí,
casualment,
de 1898,
es casa amb Concepció
Sevil Romeu
i formant la família
Pujol Sevil,
aquí,
doncs,
entre ells el meu pare,
o sigui,
va al matrimoni
Pujol Sevil,
va tindre sis fills,
un d'ells el meu pare,
com he dit,
un altre,
l'Agustí Pujol Sevil,
que també ha conegut
per altres facetes.
Pel futbol,
sobretot.
Pel món de l'esport,
jo diria que l'Agustí Pujol Sevil,
empresari a Tarragona,
però que va ser un mecenas
de l'esport a la ciutat,
principalment era malnàstic,
en fi,
això,
i després,
doncs,
una de les filles,
Carme Pujol,
casada amb Joan Bautista
García Francisca,
també una altra
família
important
o coneguda
aquí a Tarragona,
com és la família García Pujol,
una altra filla,
monja de clausura,
al convent del Carme,
la Maria,
jo sempre així recordo
la tia Maria
d'anar a visitar
el convent de clausura
de tant en tant.
Bé,
en fi,
això són detalls
ja de més
personals i particulars
de la seva vida.
i el títol que té
i que també
conservo,
el títol d'arquitecte
concedit
pel rei d'Espanya,
aleshores,
Alfons XIII,
clar,
és un document
també d'un cert valor
per l'antiguetat
i que també,
doncs,
ja dic,
el tinc al despatx,
doncs,
junt amb els altres
títols
dels diferents membres
de la família.
Podríem pràcticament
fer una ruta
de la vida,
no?
Sí, sí,
amb aquesta famosa
ruta modernista
que el Josep Maria Boqueras
està lluitant
des de sempre
perquè s'ha de reconèixer
i s'ha de dir
i suposo que tots els que passem
per aquests micròfons
hem de dir
que gràcies al Josep Maria Boqueras
es parla de modernisme
a Tarragona.
Home,
és evident que amb aquesta ruta,
doncs clar,
el meu avi
o les obres...
Home,
sí,
ja es va dir,
és el més prolífic,
no és el més important,
potser,
perquè Josep Maria Jujol
és més conegut
i té obra més important
que l'avi
que Pujol de Barberà
però el que té més obra
sí és ell,
no?
En cantitat,
sí, sí, sí.
Per això
i després
amb tot això
que hem parlat
de la diversitat
d'obra que ha fet
jo el vaig definir
amb el títol
d'aquest vídeo
d'aquest document
en Pujol de Barberà
un arquitecte plural.
Sí, sí, sí.
Sí, sí,
això és el que...
Aquest és un objectiu
que s'hauria de fer
a dos, tres anys vista
doncs això,
un llibre
única i exclusivament
parla del Pujol de Barberà
sense descuidar
altres figures
arquitectes
i el Pujol també
que també
també és bastant
encara
per descobrir
perquè esclar,
l'avantatge del modelisme
és aquest
que vull dir
que sempre veus coses noves
perquè sempre
és inspiració
per a artistes
que és l'altra lluita
que també s'hauria de fer
a vegades
a vegades jo parlo
amb els jollers
i potser estan cansats
de fer les àmfores
i no àmfores
i coses vinculades
amb la tarragona romana
i també jo crec
que el modelisme
també és motiu
d'inspiració
per fer arracades
penjois
el que sigui
o cuillars
perquè sempre
qualsevol
anem aquí darrere mateix
al Quint de Sant Rafael
doncs tens uns medallons
tens elements vegetals
tens dibuixos
com el Cup de Fuet
o el que sigui
amb el ferro
treballat
doncs sempre
és motiu
és motiu creatiu
i és molt agraït
per la vista
això que heu dit
de la plaça
del plaça Francesc Macià
ho han dit pel Twitter
no l'han fet un Twitter
a la companya
de redacció
de Ter Ortega
i estem tenint reaccions
la gent no ho sabia
desconegien
que la plaça Francesc Macià
era igual de diàmetre
que la de Ter Ortega
jo desconegué
és la circumstància aquesta
si és que van
evidentment
transmetre informació
o que un va copiar
de l'altre
això ja
no sé si
amb aquesta informació
que ha descobert
la Teresa Ortega
es pot esbrinar
alguna cosa més
investigarem
investigarem
aquí jo tinc
amb unes notes
diu
va copiar
l'arquitecte
que he dit
jo abans
el Nicolau Rubió
i Tuduri
va copiar
el diàmetre
la vorera
i la rodona central
de la plaça
Imperial Tarraco
això és el que jo tinc
anotat
perquè aquest va copiar
no sabem
si realment
ho hem posat
nosaltres
o qui ho ha posat
i amb quina
i amb quin rigor
s'hauria de fer
la recerca
Agustí Pujol
un pla
un plaer
un plaer
un plaer
poder parlar
avui
de conèixer
la figura
de l'avi
Jura Maria Pujol
i de Barberà
d'un circuitet
de Tarragoni
que ja veieu
moltíssimes obres
quan les veieu
ara de prop
al mercat
fixeu-vos en els detalls
com sempre diem
detalls
de façanes
d'un d'aquests edificis
de l'escorxador
de tota la seva estructura
però també
aquests petits detalls
que són
que marquen la diferència
del mercat
el detall principal
és que
va ser
les primeres obres
amb estructura metàl·lica
amb un ferro
treballat molt
a l'estil europeu
llavors
jo crec que el meu avi
va importar
un estil
de fer
amb aquests
elements
estructurals
de ferro
decorat
és a dir
treballant
llavors
potser és el més destacat
d'aquesta
d'aquesta obra
del mercat
Bé
molt bé
vull dir amics
oients
invisibles
fins al d'aquí un mes
o sigui
recordo que la Tarragona
Budarrista
és el primer divendres
a cada mes
a les 10 del matí
per mi ha estat
una satisfacció personal
gràcies
tenim ja
horitzó
de cara
al mes 20
tenim ja
més o menys
alguna
sí
ja sé
jo ja sé
que vinc
no
perquè
si després
m'ha falla
però
no
però
ja ho direm
jo crec que
estava obligat
vindre el primer
amb el Jujol
pel que representa
la ciutat
i tòricament
a mi em va ser greu
dir-ho d'aquesta manera
però esclar
el modernisme
a Tarragona
jo crec que
ha de tindre
el pal de Paller
la figura
del Jujol
que a nivell
internacional
és prou coneguda
però esclar
però després
el segon
és el Pujol
de Barberà
que també
es té que promocionar
i per tant
jo tenia molt d'interès
que vingués l'Agustí
com representant
de la família
i com arquitecte
que és també
professionalment
senyors gràcies
t'agraeixo de nou
Agustí gràcies
i també l'autora Maria Boquer
gràcies
fins la propera
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies