Fins demà!
Fins demà!
Comencem un tram final de Matí de Tarragona Ràdio, una mica l'Hurcats, tal com passa amb els actes que commemoren aquests dies el que va ser la visita de Federico García Lorca a la ciutat fa 80 anys.
Així s'han anomenat aquests actes, l'Hurcats TGN 80, i nosaltres ens referirem especialment als que tindran lloc aquesta setmana, que no són pocs.
Anem a pams! Primer posem-nos en situació perquè volem ambientar també aquests minuts dedicats a Federico García Lorca i ho farem amb els seus poemes,
que és un dels poemes més coneguts i que hem trobat rebuscant per aquí, recetat un poema que ens parla de la lluna.

Con su polisón de nardos, el niño la mira, mira, el niño la está mirando.
En el aire conmovido mueve la luna sus brazos y enseña, lúbrica y pura, sus senos de duro estaño.
Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos, harían con tu corazón collares y anillos blancos.
Niño, déjame que bailes, niño, déjame que bailes.
Cuando vengan los gitanos, te encontrarán sobre el yunque con los ojillos cerrados.
Huye luna, luna, luna que ya siento sus caballos.
Niño, déjame, no pises mi blancor almidonado.
El jinete se acercaba, tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño, tiene los ojos cerrados.
Por el olivar venían bronce y sueño, los gitanos, las cabezas levantadas y los ojos entornados.
Como canta la sumaya, ay, como canta en el árbol.
Por el cielo va la luna, con un niño de la mano.
Dentro de la fragua lloran, dando gritos los gitanos.
El aire la vela, vela.
El aire la está velando.
Es el romance de la luna.
Luna, em sembla, és aquest tema que estàvem escoltant.
De fet, aquest poema, poemes de Federico García Lorca han donat per escriure cançons,
per posar-hi, doncs, això, música.
El mateix poema, són unes lletres com molt plàstiques.
I a vegades, simplement, doncs, per posar-hi música de fons i no ben bé cantar-los, sinó recitar-los,
que també és un gran què.
Doncs, bé, nosaltres avui us parlarem de diferents actes relatius a la figura de Federico García Lorca
i amb aquesta celebració, amb aquesta agenda d'actes que s'ha preparat per celebrar el votatè aniversari
de la visita del poeta a Tarragona.
Actes com, per exemple, una marató ben especial, marató, a veure com l'han anomenat,
poètica amb nedadors i garlandes,
que tindrà lloc dissacte a l'escala reial del port de Tarragona, allà al moll de costa.
Us esperem allà a partir de les 5 de la tarda.
Em sembla que serà una marató bastant surrealista,
en què el de menys serà, doncs, nedar grans distàncies.
També al Museu d'Art Modern s'assuma a les celebracions,
convidant-vos en plan familiar, una activitat per a tota la família,
convidant-vos a dibuixar.
És una activitat una mica més complexa que això que us explico,
però, vaja, que la podreu gaudir al museu també aquest cap de setmana.
Més complexa en el sentit que forma part, vaja,
està embolcallada de tota una mecànica que pretén ser pedagògica,
no només es n'allà a dibuixar, sinó que, en fi,
hi ha tota una pedagogia al voltant de la figura de l'orca,
suposem que també com a artista gràfic.
A més, és una activitat que s'engloba dins la Big Draw,
amb aquestes activitats que es fan aquí a Tarragona.
El Museu d'Art Modern serà una de les parades de la ruta l'Orcada,
una ruta que visitarà, o vaja, que pretén visitar alguns llocs de Tarragona,
llocs que són, doncs, l'orquianament simbòlics.
I, com no, també us hem de parlar del congrés
que la Universitat Rovira i Virgili, doncs, organitza aquests dies,
es va inaugurar ahir i aquests dies s'organitza amb diferents especialistes
que parlaran de la figura de l'orca des de les diferents vessants artístiques.
Seran els diferents punts de parada d'aquest programa especial
dedicat a Federico García Lorca i els actes que,
amb motiu de la seva visita, s'organitzen.
Nosaltres, la primera, però, dels continguts que us oferim
és una entrevista que hem enregistrat fa uns minuts
des del magatzem 2 de Tabacalera.
La Biblioteca i Hemeroteca Municipal i també l'Arxiu Municipal
s'hi sumen prestant material i seleccionant material
que ens parla sobre l'orca, sobre la Tarragona de l'època
i sobre el Lluís de Salvador, que és qui el va entrevistar en aquell dia.
I hem fet una visita guiada excepcional,
amb dos guies també d'excepció, que tot seguit, ara us escoltarem,
us els presento.
I aquest vespre s'inaugura una exposició dedicada justament
a aquesta efemèride recordar els 80 anys de la visita de l'orca a Tarragona.
Una exposició que trobarem a l'amagatzem número 2 de la Tabacalera
a les dependències de l'Arxiu i la Biblioteca i Hemeroteca Municipal.
I per això, perquè ens expliqui com és físicament l'exposició,
comptem amb una visita guiada, que ens faran l'Helena Virgili,
responsable de la Biblioteca i Hemeroteca Municipal.
Helena, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Jordi Piqué, responsable de l'Arxiu Municipal.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, comencem amb el Jordi situant una mica la Tarragona de l'època.
Fa 80 anys que es va trobar a l'orca, quan va venir.
Bé, fa 80 anys l'orca, quan va venir, l'any 1935,
es va trobar una ciutat que ja venia d'anys enrere,
que era la Tarragona Republicana.
Cal, per entendre bé el context històric,
que l'any 1931 es va proclamar la Segona República.
Per tant, hi havia un ajuntament republicà,
un ajuntament que es va trobar amb una agenda molt pobra,
amb un dèficit de mig milió de pessetes de l'època,
amb uns greus problemes endèmics que s'arrossegaven,
com era l'abastiment de l'aigua potable a la població,
la falta de places escolars per tenir tota la canalla escolaritzada,
l'atur provocat per la greu crisi econòmica del crac del 29 de Nova York,
que aquí es va començar a notar, sobretot a inicis dels anys 30.
la falta de l'analfabetisme, el greu analfabetisme que hi havia entre la població adulta.
Tot això eren greus problemes que es va trobar aquell ajuntament republicà
i que tenia molt pocs mitjans per resoldre.
Però que no devia ser massa diferent de la realitat de la resta d'Espanya?
Evidentment, clar.
Aleshores, Tarragona i Catalunya, però en aquest cas Tarragona
era una petita ciutat de 35.000 habitants,
però ho dic perquè era una situació de crisi,
de crisi aguda, de molt d'atur,
que a més a més políticament estava greujada
perquè l'Ajuntament Republicà de Pere Lloret
només va tenir temps de funcionar fins als fets d'octubre del 34.
Per tant, quan l'ORC arriba aquí l'any 1935
ja tenim un ajuntament de dretes,
gairebé d'extrema dreta,
perquè tot el que havia sigut l'Ajuntament Republicà
estan tancats a la presó.
Aquesta és la situació política.
La situació econòmica és una ciutat
amb una economia subdesenvolupada,
precapitalista,
un teixit industrial molt pobre,
cal tenir en compte que la gran fàbrica que hi havia
era la tabacalera, que s'havia inaugurat l'any 1932
i que només funcionava amb 32 operàries,
anava molt per sota del rendiment i del potencial que tenia,
i la camsa.
I després hi havia tota l'activitat que giravoltava
al voltant del port,
una activitat molt comercial.
Però sobretot el que hi havia a la ciutat
era un sector terciari important,
integrat per capellans, militars, funcionaris,
que això derivava del que era la capitalitat administrativa,
eclesiàstica i militar de la ciutat de Tarragona.
Això a grans trets i en fotografies incloses
és el que expliquen aquests dos primers aplafons,
un més de ciutat pura i dura
i l'altre dedicat també a les festes de Santa Tecla,
perquè em sembla que l'Orca va visitar la ciutat
en aquestes dates, per festes de Santa Tecla.
Això va ser el que ell va veure, també.
Això durant la segona visita,
que després ja s'explicarà,
ell va ser quan va relatar
en una entrevista que li van fer al diari
que havia estat dos mesos abans
a la festa de Santa Tecla de l'any 1935.
Va vindre d'incògnit, ningú ho sabia,
va vindre anònimament,
ningú el va rebre ni el va acompanyar,
aleshores va seguir
tots els actes que es feien aquell dia,
el ball de bastons, el seguici popular,
els gegants, els nanos, els castellers,
la processó,
fins i tot va explicar que havia trobat un moment
per asseure's al cafè de la Unió
i conversar amb els grallers.
L'Orca era molt aficionat a la música tradicional
i al folclore,
i aleshores es veu que el so de la gralla
en concret el va atreure especialment.
Però una mica aquell dia el que es pot dir
és que sembla ser que ell es va submergir
amb el que era la festa de Santa Tecla
de fa 80 anys.
I al costat d'aquests dos primers plafons,
no sé si ens han descuidat alguna cosa,
de fet ens has fet una explicació molt més àmplia
del que veiem aquí, Jordi,
ho hem explicat tot més o menys de l'època?
Clar, hi ha fotografies,
aquí hi ha el cartell del que era la festa major
del 21 al 24 de setembre del 1935,
i en el plafon hi ha fotografies del seguici,
del ball de bastons, dels castellers,
dels dames i vells, dels nanos, dels gegants,
de l'any 35.
És a dir, són imatges de les que l'Orca va veure.
I llavors arribem ja a la primera de les vitrines.
L'exposició es conforma de diferents plafons,
però també d'unes vitrines on s'exposen documents,
bàsicament paper d'aquest engroguit i amb lletra d'època,
que no dic jo.
Què són aquests documents, Jordi?
D'entrada hi ha el diari Catalònia,
que explica la festa major,
els programes de festes, programes de mà,
que estan al costat del gran cartell,
i després també fulletons turístics,
que això lliga una mica amb l'altre plafó,
perquè l'Orca va aprofitar aquella visita del setembre del 35,
no només per assistir als actes de la festa major,
sinó també per donar tot un to amb una passejada
pel patrimoni monumental de Tarragona.
I aquest patrimoni es recull en aquest tercer plafó,
patrimoni que va més enllà de la ciutat,
en què s'emmarca aquella frase que se li ha atribuït a l'Orca,
que de fet em sembla que forma part de l'entrevista que li vam fer,
que deia que et va semblar a Tarragona,
diu, és Roma pura.
És Roma pura, clar.
Aquí hem escollit diferents frases,
que diferents personatges històrics han dit
o han volgut definir Tarragona,
per exemple Joan Maragall, que va dir que era la ciutat imperial,
Francesc Macià va dir que Tarragona és la ciutat més senyora de Catalunya,
Antoni Rovira i Virgili va escriure que Tarragona és senyora imperial,
és imperial,
i en canvi Federico García Lorca el que va dir,
també redondant en el mateix sentit,
va fer aquesta exclamació de és Roma pura.
Va estar tombant, sobretot pel passeig arqueològic,
per la necròpolis,
i també per consell express del músic Manuel de Falla va anar al mèdol.
I això crida molt l'atenció,
perquè des de l'actualitat ens pensem que tot el tema del turisme,
que Tarragona sigui un punt d'atracció turística,
és una cosa molt actual,
és una cosa dels darrers anys.
I en canvi, en els anys 30,
l'oficina de turisme municipal ja registrava la visita de 13.000 estrangers
i 67.000 visitants en total.
És a dir, clar que també hem d'entendre com era el turisme dels anys 30,
que era una cosa molt selecta d'unes elits,
que s'ho podien permetre,
però sembla ser que hi havia unes elits culturals
que tenien clar que Tarragona en tota la seva monumentalitat
era un lloc especial d'atracció.
Fins i tot hi havia un servei de taxi, de lloguer,
que es deia Visites Arqueològiques,
que et permetia llogar un vehicle
i per anar al Pont de Diable valia 10 pessetes,
per anar a la Torre dels Recipions i al Mèdol valia 12 pessetes.
Això estava muntat, estava establert,
per tant volia dir que hi havia gent que en feia ús d'aquest servei.
Ara, esclar, la situació de com estava el patrimoni en aquell moment
a com està ara, doncs òbviament no té res a veure.
Per exemple, hi ha aquesta fotografia
de la visita dels exploradors barcelonins a les muralles de Tarragona,
esclar, està tot ple del pas de ronda,
és un arbaçà i és com fer tota una excursió
amb una monumentalitat encara per recuperar.
Molt divertida aquesta fotografia
perquè semblen ben bé aquelles fotos que veiem dels arqueòlogs
que semblen a Egipte, no?,
les piràmides, però els veiem aquí tots vestits
a la muralla de Tarragona,
faré estaca, sí?
Són boiescaut, no?
Aleshores, això vol dir que no només venia
gent de fora, estrangers,
sinó també gent dels voltants,
que eren de Barcelona, aquests en concret.
Per tant, l'orca, una mica,
seguint aquesta tendència d'aquests
elits culturals que veien que Tarragona
tenia un potencial, un atractiu,
que era un lloc suggerent per venir,
doncs també va aprofitar la seva estada
per la repartir entre la festa major
i la visita al patrimoni.
I fins aquí podríem dir que hem parlat de Tarragona.
Anem a parlar ara de l'orca,
de Margarida Xirgo i de la visita,
que sí que està documentada,
perquè fins ara ens hem referit a la incògnita visita
que diu el Josep Maria Rosselló, no?,
que ell esmenta que va passar per aquí
en la segona visita, l'oficial.
Helena Vergili, a veure,
què veiem amb aquesta vitrina?
Doncs bé, el que hem intentat
en la resta de vitrines ha sigut
donar una miqueta la visió
de les obres de teatre que es van fer aquí a Tarragona
i també de la premsa que hi havia.
Vull dir, no hi havia només un únic diari,
a l'altra vitrina hem vist
que havien posat el Catalònia,
que parlava de la festa major,
en aquesta tenim el diari de Tarragona
i el que hem fet ha sigut
buscar les notícies en les que apareixia
la representació, en primer lloc,
de Yerma, que es va fer el mes d'octubre de l'any 35,
que és una obra de García Lorca,
però ell no va venir,
la va interpretar Margarida Xirgo
i després, en la que sí que va venir
va ser en la de la dama boba,
que va ser el mes de novembre del 35.
Aleshores, ell va estar aquí
i va ser quan l'entrevista que li va fer
a Lluís de Salvador va sortir publicada en el diari
i a partir d'aquí es va saber
que havia estat una primera vegada dos mesos abans.
On es va representar,
tant Yerma com la dama boba,
estic veient per aquí Teatre Saló Modern?
Sí, això estava a la Rambla.
Sí, sí, es va representar,
que de fet en el plafó següent
hem incorporat els anuncis
i les fotografies dels dos espais.
Vull dir, una es va representar al Saló Modern
i després, posteriorment, veurem
que l'última obra que es va representar
de García Lorca va ser el Teatre Tarragona.
A la Rambla, aquest Teatre Saló Modern,
a quina alçada?
Què trobaríem ara per entendre'ns?
A mitja Rambla, més amunt?
A l'últim tram de la Rambla,
pujant a mà esquerra.
Però abans del que és el Teatre Tarragona d'avui...
Sí, és que ara no te sabria dir exactament
què hi ha allà.
Hi havia un banc,
però no sé exactament què hi ha ara.
Val, doncs per a aquella...
Per a la Rambla, sí.
Molt bé, aquí veiem una fotografia
que l'hem vist a potser seria
la ve representativa d'aquella visita.
ell, en Margarida Xergo i...
I el Cipriano Ribascheri,
que és el director de l'obra,
de la Dama Boba.
O sigui, la Dama Boba és una obra de López de Vega
que va adaptar Federico García Lorca
i s'estava representant a Barcelona.
Llavors van venir a Tarragona
a fer la representació
i van venir tots tres.
I llavors, bueno,
d'aquí sorgeix l'entrevista
en qüestió de Lluís de Salvador.
Que, de fet, Lluís de Salvador era...
Ho veurem a la següent vitrina,
però era un gran amant del teatre
i ell era director del Diari de Tarragona
en aquell moment
i va ser l'encarregat de fer les cròniques
teaterals de les dues representacions.
Doncs ara passem a la propera vitrina.
Escolta, Margarida Xergo
era l'actriu de l'època, no?
Era una diva?
Sí, era...
Bueno, era...
Pel que llegim a les crítiques
i se li van fer homenatges,
vull dir que era una persona molt representativa
a nivell de teatre.
Vaja, que va ser un superesdeveniment, eh?
El fet que s'estrenés aquesta peça aquí a Tarragona
i que, a més, vinguessin el director
i l'autor o l'adaptador en aquest cas.
Sí, sí, sí.
Vitrina propera.
Molt de paper de diari, jo, per aquí.
Sí, aquí el que hem fet...
Bé, aquí és el que surt a la premsa
sobre l'assassinat de García Lorca.
Va ser un any després de la visita?
Sí, sí, l'any 36.
Aleshores, hem volgut també
que sortissin altre tipus de premsa
perquè, o sigui, vist en global,
doncs hi haurien quatre, en aquest moment,
quatre diaris diferents que sortien a Tarragona.
Pensem que a partir de l'any,
del final de la guerra, l'any 39,
només hi haurà un únic mitjà de comunicació
que serà el diari espanyol,
però anteriorment, doncs,
hi havia molta més pluralitat informativa.
Aleshores, hem triat, doncs,
el diari de Llibertat,
que també, precisament,
hi ha una crònica de Lluís de Salvador.
Aleshores, ell ja no era director
del diari de Tarragona,
però seguia com a periodista
i col·laborava amb el diari Llibertat,
que era portaveu del front antifeixista,
i signava amb el pseudònim de Ludovicus.
Fa referència a l'assassinat de García Lorca.
El Frente Antifascista,
que és un altre diari,
doncs, també feia referència.
I després hem localitzat, doncs,
que Tarragona va voler fer un homenatge
a García Lorca
i el que van fer va ser
la representació de l'obra
Bodas de Sangre.
I aquesta sí que es va fer
al Teatre Tarragona.
Això va ser el desembre de l'any 36,
un any...
O sigui, l'any de la mort de García Lorca,
però, diguéssim,
un any després
d'aquella havia estat aquí a Tarragona.
Parlaves de quatre publicacions
en aquella època,
el Frente Antifascista,
Llibertat...
Què més?
Catalònia.
Catalònia.
I després hi havia alguna altra publicació,
doncs,
en aquell període dels anys del 36,
però de molt corta durada.
Seguim endavant.
Trobem encara una nova vitrina
en què queden l'atenció
uns papers escrets de mà.
Manuscrits.
Anava a dir macanuscrits,
no, al contrari, uns manuscrits.
Sí, de fet,
aquesta l'hem dedicat
a Lluís de Salvador,
precisament perquè
la vinculació que va tenir
Lluís de Salvador
amb García Lorca
va ser,
a banda de fer-li l'entrevista
i que a partir d'aquesta entrevista
es va sàpigar que havia estat,
doncs,
perquè és una miqueta
això que deia, no?
Ell era fer de crític de teatre,
també,
era un gran amant del teatre
i el que hem volgut
ha sigut...
Hem posat
una de les primeres notícies
que ell va publicar
quan estava a la Can,
que era...
publicava el diari
o de Alicante
i es titula
Per què soy periodista,
no?
I explica una miqueta
que les seves passions...
O sigui,
que ell va fer-se periodista
precisament perquè
li agradava molt el teatre
i una vegada,
de molt jovenet,
va intentar entrar
a saludar
amb una obra de teatre
i no el van deixar passar.
En canvi,
va veure que gent
que hi havia davant seu
els deixaven passar
i li van dir
és que són periodistes,
no?
Aleshores,
ell va dir,
des d'aquell moment,
va dir jo vull ser periodista
per poder entrar
i parlar
amb els actors
i les actrius.
i aquest,
clar,
és curiós
per la vinculació
del teatre.
De fet,
la filla
i la neta
de Lluís de Salvador
s'han dedicat
al món del teatre
i l'altre
hem triat
el diari
de Tarragona
del 1938
que signa
un article
que diu
fi d'una etapa
professional
i s'acomiadava
com a periodista.
Després,
el que veiem
de manuscrits
i mecanoscrits
és la documentació
que ell va escriure
sobre la guerra civil
a Tarragona
a partir de la qual
van poder publicar
un llibre
que era
Tarragona sota les bombes
i l'altre
és la documentació
que ell també
va conservar,
va guardar
i la va prendre
cap a França
quan es va exiliar
sobre els bombardejos
de Tarragona.
Aquesta vitrina
està dedicada
a Lluís de Salvador
a més a més
aquesta tarda
la seva neta
farà una conferència
sobre el seu avi
aleshores
hem volgut fer
una miqueta
lligar una cosa
amb l'altra
el teatre
i el periodisme
molt vinculat
a l'orca
amb la figura
de Lluís de Salvador.
Van sortint noms
en aquesta exposició
noms evidentment
importants
i ara
ens solta una peça clau
que suposo que arribarà
a la vitrina final.
De moment
ens trobem de banda
a dos retrats
de Federico García Lorca
retocat.
Retrats d'autor.
Què són?
El primer quadre
que tenim
és un retrat
que va fer
Josep Maria Rosselló
als anys 80
amb motiu
d'una sèrie
de concerts
i recitals
que va fer
de l'obra
poètica
de García Lorca
el mateix Rosselló
acompanyat
al piano
de Charles Millers
i llavors
aquest quadre
doncs
bé
o sigui
el
com es diu ara
Rosselló
ha estat sempre
molt vinculat
a l'orca
i aleshores
ja als anys 80
ja es va dedicar
a fer
aquests concerts
però a més a més
ha sigut
el que
va publicar
un llibre
sobre la visita
de l'orca
el 75è aniversari
es va
fer també
l'altre quadre
que tenim aquí
és un quadre
molt curiós
és un retrat
a l'estil
Rosselló
que també
ens l'ha deixat
per poder-lo exposar
i de fet
és precisament
Rosselló
el que
ha engegat
tota aquesta
història
doncs
de l'orca
Tarragona
80
perquè pensava
que valia la pena
intentar
aglutinar
diverses institucions
i entitats
per vincular una miqueta
i donar importància
en aquesta visita
tenim doncs
també una prova gràfica
també de la part
pictòrica
de l'orca
per d'oreixi
a través de
Josep Maria Rosselló
i acabaríem
a l'última vitrina
on hi veiem
llibres
justament aquests llibres
de Josep Maria Rosselló
i alguna composició
també seva
Sí, de fet
hem posat aquí
els dos llibres
del que es va fer
amb motiu
del 75è aniversari
que és
l'orca
la incognita visita
el que s'ha publicat
enguany
que és l'orca
la incognita visita
work in progress
que és una continuació
i després
un dels quadres
que formen part
del primer llibre
que és un dibuix
del mèdul
que va fer ell
amb motiu
de
sapiguer que el mèdul
era un dels espais
que havia visitat
Federico García
a l'orca
a la seva estada
a Tarragona
doncs
en va fer
una interpretació
moderna
i després
una cosa molt curiós
que és una fotografia
de l'orca
que Josep Maria Rosselló
va trobar
per internet
allò remenant
i
aleshores
bé
tot el tema
de la visita
l'havia engegat
amb el
Jordi Rovira
i
bé
en el llibre
explica doncs
que aquesta fotografia
la va trobar
però en aquell moment
ell no la podia comprar
i la van comprar
mitges amb el Jordi Rovira
és una fotografia
és un fragment
d'una fotografia
en què surt
Federico García
a l'orca
i segons s'explica
la portava
una manseu
a la cartera
aleshores
ells
van intentar esbrinar
doncs
de qui era
el propietari
de la fotografia
però no ho van poder
aconseguir
i aleshores
bé
ens ha cedit
aquest fragment
de fotografia
que ell mateix
va fer com
enmarcada
i en un estudi
d'artista
també
fotografia de l'orca
original
que això ja
és curiós
a més és curiosa
la història
que algú l'hagués retallat
i la portés amagada
a la cartera
Helena
m'ha passat
desapercebut
hem vist
teniu exposada
l'entrevista
de Lluís de Salvador
l'hem vist
i m'ha passat
desapercebut
de veritat
entre tant de paper
entre tant de diari
estaria a la segona vitrina
per entendre'ns
sí
en aquest espai
es va publicar
el diari de Tarragona
el novembre
de l'any 35
i bueno
va ser en el moment
al final de l'obra
que una miqueta
seria el que
el Lluís de Salvador
volia
poder anar a parlar
amb els artistes
quan era jove
doncs aquí
ho va poder fer
i va anar a parlar
amb l'orca
i és on ell va dir
que Tarragona
és Roma pura
i d'aquí
també una miqueta
el títol
del cartell
que ha fet Josep Maria Rosselló
per tot aquest seguit d'actes
que es fan aquests dies aquí
D'on ha sortit
tota aquesta documentació
Jordi?
D'on ha sortit
tota aquesta documentació
bàsicament
de la Biblioteca Maroteca
de l'Arxiu
després també
comptem
amb la col·laboració
de l'artista
Josep Maria Rosselló
i després també
avui aquesta tarda
per acompanyar
una mica
l'acte d'inauguració
hi haurà la xerrada
dues xerrades
una de Teresa Ferrer
sobre la premsa
com era la premsa
l'any 1935
i l'altra
sobre
el propi
Lluís de Salvador
que es diu
Lluís de Salvador
la bimestre
feta per la seva neta
la Bibiana de Salvador
Us preguntava
això
d'on sortirà la documentació
en el sentit de si
ha estat fàcil
recollir-la
si ja en teniu més
que s'han quedat
doncs encara
els arxius
bueno
si ha sigut
prou generosa
aquesta exposició
Sí
sempre s'ha de fer
una selecció
no?
Clar
de fotografies
n'hi ha moltíssimes
els articles de premsa
doncs bàsicament
des de la Maruteca
ja s'han seleccionat
els més importants
que fan referència
a les visites
però clar
per il·lustrar
l'exposició
de fotografies
dels anys 30
n'hi ha moltes
clar
perquè fins a quin punt
teniu tot això
digitalitzat
en el sentit
que jo m'imaginarà
muntem això
de l'orca
articles de diari
que parlin de l'orca
base de dades
poses l'orca
any 35
i sí
sí
encara que sembli mentida
sí
tenim la premsa
digitalitzada
d'aquest període
per exemple
la Maribel Calle
farà una conferència
demà
a la universitat
que es titula
Tarragona
l'orca
l'orca a Tarragona
i tot el recull
de premsa
l'ha fet
a partir de la premsa
digitalitzada
vull dir que
realment
no ha tingut ni que venir
físicament
a la Maruteca
a consultar-ho
vull dir que
és una feina
que s'ha anat fent
al llarg de molts anys
i ara
doncs si tu poses
l'orca
i agafes el període
aquest
sortiran tots els articles
que nosaltres
aquí n'hem seleccionat
evidentment
per exemple
el diari de l'any 35
està enquadernat
i hi ha moltes notícies
el que hem fet
ha sigut
fer reproducció
posar un original
obert
però la resta
són reproduccions
perquè no podíem
posar-ho tot
però
que si tu busques
l'any 35
te sortiran
totes aquestes notícies
per tant
a partir de ja
qui volgués saber més
sobre l'orca
o l'època
el Tarragona a l'època
l'any 35
doncs
ho té fàcil
pot venir a informar-se
fins quin dia
tenim exposició
la tindrem oberta
fins al dia 30 de desembre
és a dir
fins a final d'any
amb horari de 8 a 3
que és l'horari
que està obert l'arxiu
en el cas
que hi hagués
algun grup
que ho demanés
doncs es podria obrir
algun dia a la tarda
hi haurà una visita
tot just
aquest dissabte
al matí
a dintre de tots
els actes
de l'orca
i
i després també
tenim previst penjar-la a internet
quan ja hagi passat el termini
que ja estigui tancada
avui ja ho sabeu
a dos quarts de set
el magatzem número 2
de Tabacalera
les dependències de l'arxiu
i la biblioteca
Biblioteca Municipal
a partir d'avui
s'inaugura
quarts de set
aquesta exposició
Federico García Lorca
i Tarragona
1935-1936
la trobareu
fins al 30 de desembre
tot i que avui
és un boníssim dia
per venir
perquè a més
gaudireu
d'aquest parell de conferències
que us acabaran de situar
en l'època
i en el personatge
Marielena Virgili
responsable
de la biblioteca
Biblioteca Municipal
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
Jordi Piqué
responsable
de l'arxiu municipal
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
Gràcies
de color verd
i amb una xapa
que ens celebra
que estem l'Orcats
l'Orcats
té gent a 80
i després de passar
per la
enmeroteca
i biblioteca
i arxiu municipal
per la tabacalera
ara marxem
i us proposem
altres activitats
Josep Maria Rosselló
bon dia
Hola, bon dia
Estàs a tot arreu
quan es parla de l'Orca
aquests dies
hi ha el Rosselló
al darrere
Sí
Molt bé
Però a mi m'hauria agradat
quedar-me al darrere
no?
Però no hi ha manera
no hi ha manera
he d'estar al darrere
i al davant
Com diu l'acudit
a verpa dio muerte
Maribel Calle
bon dia
Bon dia
A la Maribel
en certa manera
també estàs bastant
al darrere
al darrere
espitjant també
Sí, una miqueta
La Maribel
és responsable
de l'organització
i coordinació
del que és aquest congrés
que fa la Universitat
Rovira i Virgili
al Departament de Filologies Romàniques
i que clar
us havíeu de sumar
era una peça imprescindible
Sí
suposat
el Departament de Filologies Romàniques
i a més
sobretot l'àrea
de literatura espanyola
havíem d'estar
sí o sí
El que passa és que després
en el congrés
veiem que hi ha ponències
que es parlen de l'orca
més enllà de la lletra
des de les seves
altres facetes
i vessants
més artístics
és que l'orca
no és uns
com molts
no s'acabava
no podíem deixar
capar sense tocar
llavors havíem de veure
l'orca
ahir al cinema
l'orca
la poesia
la Tarragona
de l'orca
perquè no només
ens centrem
en la figura
de l'orca
sinó en tot
el que envolta
aquesta visita
aquestes visites
perquè són dues visites
que va fer
o tres
jo penso que són dos
això ja ho discutirem
durant el congrés
dos segures
dos segures
la tercera
no la sabem
com va anar
la inauguració
ahir del congrés
les primeres xerrades
va anar molt bé
sobretot l'última taula
rodona
que va ser molt interessant
també la intervenció
d'Enrique Villagrassa
sobre Poeta Nova York
per mi
l'obra més rellevant
de García Lorca
i va anar tot
fantàstic
ahir ja hi havia
les primeres xerrades
amb la rodona inclosa
avui
deixem de moment
el congrés
perquè tenim
aquesta tarda
se centra
la inauguració
de l'exposició
a Tabacalera
amb un parell
de xerrades
també
però demà
repreneu el congrés
quins ponents tenim
em sembla que
menen de fora
també
sí
el dijous
perquè avui
estarà
Teresa Ferrer
que també és professora
de la URB
a l'arxiu
i la Bibiana de Salvador
de Ob
que és la neta
del just de Salvador
que va fer
l'entrevista famosa
que per això estem aquí
el dijous
tenim el degà
de la facultat de lletres
que és el Josep Sánchez
Cervelló
que parlarà
de la Tarragona
del 35
hi ha un petit canvi
perquè aquí parlaran
el Josep Maria Rosselló
i després es farà
la taula rodona
que estava prevista
per divendres
la de l'orca
a los dibujos
d'un poeta
i després
la gran ponència
de la gran Antonina Rodrigo
que vindrà
a les 7 de la tarda
i ens acompanyarà
durant tot aquest dia
i el divendres
i el dissabte
també a la ruta
perquè és especial
l'Antonina Rodrigo
és una dona
que ha treballat l'orca
durant tota la seva vida
com la biògrafa
no?
sí
és la biògrafa oficial
de les primeres biògrafes
que va tenir
el poeta
llavors
no només ha escrit
sobre la seva vida
sinó que a més
de tota la documentació
ha escrit
sobre la relació
de l'orca i Catalunya
i no només de l'orca
sinó també
de totes les obres
teatrals
que es van representar
a Barcelona
a Tarragona
i altres indrets
de Catalunya
bé
i la tindrem aquí
des d'avui
i ja es queda
i ja es queda
perquè el cap de setmana
també ve potent
en plan de l'orca
no s'ho vol perdre
molt bé
no sé
us centrareu això
de tot el que pot explicar
l'Antonina Rodrigo
parlar de l'orca i Catalunya
se centrarà
com deies
en aquesta relació
més local
i avui es parlarà
d'això
de l'època de la Tarragona
del 35
tu també fas una intervenció
Maribel
la passarem
el divendres
la meva intervenció
hem fet un petit canvi
la taula rodona
del divendres
passarà a les 5
de demà
i jo passaré
el divendres
i així tanco el congrés
molt bé
per tant
avui toca parlar
dels dibuixos
los dibujos
d'un poeta
la part
això més
gràfica
de dibuixant
d'artista gràfic
de l'orca
en què intervindrà
l'Antoni Salcedo
el Jordi Abelló
i el Josep Maria Rosselló
els 3 artistes
molt bé
divendres
quines xerrades tenim
previstes
divendres també ve
venen especialistes
de fora
ve la Pepa Merlo
que ve de la Universitat
de Granada
i és experta
en generació del 27
ja sabeu que l'orca
pertany a aquesta generació
i ella parlarà
una mica
de l'orca
dins de la generació
del 27
i a més a més
d'una de les obres
que també són crucials
dins de tota l'obra
de García Lorca
que és
el divan del Tamarit
després
Maria José Sánchez Cascado
que ve de la Universitat Autònoma
de Barcelona
perdó
de la Universitat de Barcelona
i ella és experta en teatre
i llavors parlarà
de Germa
perquè Germa
és l'obra
diguem-ne
que fa
una mica
que l'orca
no estigui
que la societat
no estigui d'acord
amb l'orca
llavors és una mica
aquell punt
que fa
que al final
acabi com acabi
n'hi ha moltes crítiques
tant a Barcelona
com aquí a Tarragona
perquè aquí a Tarragona
també va sortir
una gran crítica
la tenim documentada
i ho direm
a la nostra conferència
tant el Josep Maria
com jo
d'una persona
que sabem
d'aquí a Tarragona
que va posar una querella
contra l'orca
després de veure Germa
i també després de llegir
el romancé
a la Guàrdia Civil
és sobre el romancé
la Guàrdia Civil
la denúncia
se suposa
jo faig
és a dir
hi ha una cosa
que es publica
al diari de Tarragona
d'un senyor
que està en contra
de la Germa
però bueno
que tallaria caps
per tot arreu
i és una cosa
molt bonica
perquè passa
amb un autobús
a l'interior
d'un autobús
i llavors es discuteix
amb un senyor d'Esquerres
que acaba dient
que si fem
aquí un paral·lelisme
vostès ens representen
més vegades
que nosaltres
llavors
ens pots agallar
però bé
jo dic
que un senyor
com aquest
és el que fa
la denúncia
no sabem
quin senyor
la va fer
però és un senyor
com aquell
com aquell
que deia
que això
no s'havia de representar
que havíem dit
bueno
que
pues això
com has dit tu
ni van haver a Barcelona
i a Madrid
a Madrid
van ser ferotges
les crítiques
van ser terribles
però era
perquè destapava
una cosa
que no s'havia de tocar
per res
eh
posava en dubte
el masclisme
i posava en dubte
fins i tot
la possibilitat
de reproducció
del mascle
enfront
del desig
de la dona
de ser mare
no
esclar
això era un tema
no habitual
en un teatre
per res
però per res
I Hermes va representar
també aquí
ens explicava
ara
i es veu a l'exposició
es va representar
abans que la demà
va ser una d'altres
de les obres
que van arribar aquí
de l'Orca
parlareu doncs
de Hermes
i vendres
i després
vindrà Gabriel Pozo
Gabriel Pozo
arriba aquesta tarda
i també es quedarà
els dos dies
perquè
tant Antonina Rodrigo
com Gabriel Pozo
vam veure el programa
i vam dir
hem de venir
i ens volem quedar
els tres dies
Gabriel Pozo
sobretot parlarà
ell és periodista
i historiador
i parlarà
dels últims dies
de l'Orca
fins a arribar
al seu assassinat
llavors
explicarà
la seva teoria
perquè ja sabem
que tenim l'altre biògraf
que és el Ian Gibson
i ell
diguem-ne
que la seva teoria
és bastant contrària
a tot això
i llavors
farà una mica
de polèmica
crearà una mica
de polèmica
l'Antonina Rodrigo
acabarà de cantar
la balança
o no?
o no s'hi fica
en aquest tema
final?
no
aquest tema
sí
ella parlarà
sobretot
de la relació
amb Catalunya
que és el que
més li interessa
també en parla
la seva biografia
però després de sortir
la gran biografia
que gran
a més
perquè és llarga
i és bastant
totxo
de Ian Gibson
i després el Gabriel Pozo
ell parlarà
ja veureu que hi ha moltes discrepàncies
i ara acaba de sortir
si heu vist
als diaris
últimament
acaba de sortir
que tornen a buscar
un altre cop
la fosa
on
on se suposa
que està enterrat
García Lorca
llavors el Gabriel Pozo
parlarà de tot aquest tema
que és tan polèmic
i és el que interessa
moltíssima gent
dona molt de què parlar
aquest congrés
de la URB
entenem que és només
això
pinzellades
d'aquí d'allà
perquè de cada tema
se'n podria fer un congrés
a part
sí, sí, sí
perfectament
i tancarà
la Maribel Calle
divendres
suposo que també
amb la rodona
i roc plan
i alguna coseta
alguna joia
que he trobat
una perleta
que la tinc amagada
ell no ho sap encara
tinc una perleta amagada
que em sembla
que ningú
a no ser que l'Antonina
vingui
i ho desvelli tot
és l'única cosa
que ningú ho ha trobat
i ho vaig trobar
fa poc a més
gràcies a una altra professora
que li agraeixo molt
a la Sara Pujol
del departament
i he trobat
una petita joia
que em situa
a una data concreta
d'aquí a Tarragona
ah sí
i llavors
quin tipus de joia és
gràfica
no és una petita cosa
no és de meroteca
és de meroteca
i és per saber
quin dia exactament
va estar aquí
a Santa Tecla
i amb qui va estar
això ho sabrem
això està documentat
i és així
ja podem dir
home
això és molt important
perquè ja no és la incògnita visita
Josep Maria
llavors ja t'has fotut
tot treballar
és desvellar una part
però no tot
segueix sent incògnita
segueix sent incògnita
el work in progress
encara continua
i continuarà sempre
i tu què deies
d'una tercera visita?
bueno
no ho sé
ni pot haver una tercera
una quarta
no se sap
és a dir
mira aquesta entrevista
resulta que té
moltes portes obertes
portes
finestres
i llavors
t'has de deixar
portar una mica
per la corrent d'aire
a vegades
no fa ni aire
però bueno
tu el veus
i a vegades
et veu una ventada
d'aquelles
que t'empeny cap a una altra banda
i llavors hi ha coses
hi ha coses
que es van
hipòtesis
dèiem l'altre dia
i reiem molt
que maques que són
les hipòtesis
no?
però bueno
a vegades no condueixen a res
doncs el Josep Maria
jo no sé
d'una tercera visita
si la podràs suportar
perquè aquests dies
se't està girant molta feina
a veure
a part de participar
al congrés
sobre l'orca
que organitza
el Departament de Filologies Romàniques
de la URB
a part
estàs coordinant
el que serà
atenció a l'acte
potser més surrealista
de tot el programa d'actes
la marató poètica
amb nedadors i garlandes
l'ha canviat de títol
ah
vinga
primer canvi
tu mira
com són les coses
perquè esclar
com que hi ha hagut variants
i fins ahir
no es va tancar el guió
llavors ha canviat de títol
mira si he canviat de títol
que el porto apuntat
amb un paper
que no ho saps
no ho saps
ara d'aquí a dissabte
potser que torni a canviar
ara és el guió
de l'espíquer
i el malabarista
amb nedadors i garlandes
espíquer
i malabarista
amb nedadors i garlandes
exactament
bueno
no està mal
jo el dels nedadors
és el que més em xoca
perquè a més
ho feu
al moll de costa
però crec que veureu
tots a l'aigua
no se sap
no ho puc desvallar
no ho puc desvallar
perquè està tancat el guió
però encara està
pendent de modificacions
millor
això serà
en tot cas
per convidar la gent
serà l'acte més surrealista
dissabte
a les 5 de la tarda
a l'escala reial
allà no arriben els Reis Mags
exactament
allistareu vosaltres
estarem
l'Oriol Grau
jo i el Xavi Martí
el bandoneonista
molt bé
ah bandoneon
perquè necessitem un bandoneon
silenci
silenci en la noche
i
no sé
quin tipus d'acte serà
performance
bueno
no és una gran performance
és un acte
doncs això
un toc
d'un cert surrealisme
i
una petita acció teatral
i una sorpresa
des de les 5
fins a quina hora
se'ns pot allargar
fins al Crepuscle
és a dir
està previst
que el Crepuscle
tanca l'espectacle
val
i es preveu el Crepuscle
que cap a les 7
no sé quan està
6
encara no arribarem a les 7
6, 6 i alguna cosa
és l'hora blava
l'hora en què comença
a baixar la llum
i llavors
doncs bueno
això
sorpreses
dissabte
a les 5 de la tarda
a l'escala reial
allà al Moll de Costa
doncs convidats
amb aquesta
aquest speaker
aquest noderat
aquest noderat
de fet és un guió
al qual se li dona lectura
no
no és un guió
de presa de memòria
no hi ha hagut direcció
perquè
no hi ha hagut
possible direcció
i la direcció
es fa
diguem
in situ
vaja que hi aneu
o us ho perdreu
és una cosa bastant única
bastant especial
dissabte a les 5
allà a l'escala reial
i també ens podreu parlar
sobre la
la ruta
a l'Orcada
no?
una ruta com això
era gairebé obligatori
fer una ruta
per la ciutat
entenc que trepitjant
aquells llocs
que tenen a veure
amb la visita de l'Orca
en el seu dia
i amb música
veig per aquí
i amb recitació
de poemes
no
recital de poemes
recital de poemes
m'he avançat
la música és la setmana vinent
no he dit res
recital de poemes
jo també m'he quedat
molt sorprès
dic no
m'he avançat
clar ens falta
l'Orca musical
que el tindrem la setmana que ve
això la setmana que ve
com anirà la ruta
a l'Orcada
a veure com si tu
serà dissabte
la convocatòria
és a dos quarts d'onze
des de l'espai
a Tabacalera
des de l'exposició
per entendre'ns
com anirà?
qui m'ho explica?
bueno d'allí
anirà a la necròpolis
de la necròpolis
i llavors en bus
fins a la capçalera del circ
i llavors
es visitaran les exposicions
que hi ha dedicades
a l'obra de l'Orca
al museu d'art modern
amb l'exposició dels nens
després la
la
Reial Societat Arqueològica
amb l'exposició també
dedicada al Jordi Rovira
i a la incògnita visita
en la qual
ell va participar
molt directament
sobretot en la primera edició
la segona l'hi he dedicat
no?
llavors allà
el
què més hi ha?
ah sí
l'antic ajuntament
amb els John Key Payton
no?
i la Generalitat
amb el Pedro Alba
molt bé
per tant
serà ruta d'exposicions
hi ha exposicions
d'allí
llavors s'anirà
el passeig arqueològic
i el pla de la catedral
que també està previst
que hi hagi
a part d'una explicació
un poema recitat
que això del passeig arqueològic
i el pla de la catedral
representa que són llocs on
ell
on va estar
on va estar
i d'allà
a llavors
a veure
s'acaba
a l'exposició
meva
del Teatre Tarragona
la ruta
perquè substitueix
la visita del mèdol
clar
ara us ho anava a dir
hem vist que pel mèdol
va passar
a més recomanat
hi havia dos inconvenients
una a la llunyania
i que se l'allargava moltíssim
i dues
que no s'hi pot entrar
en facilitat
i entrar en grups de gent
i tal
és una mica
és un inconvenient
tenen por dels accidents
o desprendiments
de trossos de les parets
i tal
no
hi ha una zona
per exemple
que clar
a veure
hi ha d'haver molta vigilància
perquè hi ha una zona
on la paret
està molt menjada
i molt devorada
és pedra mèdol
no ho oblidem
i llavors
allà hi pot haver
desprendiments
és preciós
perquè semblen mantellines
no
però clar
llavors es va decidir
que
érem dos inconvenients
si no veïns
insalvables
és que allargaven
molt la ruta
perquè és clar
i llavors
bé
com que jo
vaig pintar
l'agulla del mèdol
i un espai
que és com un rellotge de sol
al seu voltant
vaig i dic
si no hi ha mèdol
hi ha mèdol
al Tarragona
hi ha mèdol
al Tarragona
ja ho sabem
està a 10 metres
d'on va estar
el Teatre Modern
on es van fer
les estrenes
lorquianes
i on es va fer
l'entrevista
i al Tarragona
també
va
acollir
l'últim concert
dels concerts
natura
que es feia
en el mèdol
als anys 30
no hi va haver
un últim concert
exactament
que és el que dic jo
perquè hi va ploure
vols i barrals
i es va haver de suspendre
i al cap d'una setmana
vaig al Teatre Tarragona
qui el va acollir
i per això
vaig relacionar
el Teatre Tarragona
i mèdol
i ja està
és el mèdol
dins del Teatre Tarragona
molt bé
és una manera
diguem
d'acabar la ruta
i parlar del mèdol
no
estar al Teatre Tarragona
molt bé
doncs això serà
anirà acompanyat
amb explicacions
de l'Òscar Martín
que és historiador
i a més és membre
de la Reial Societat Arqueològica
de Tarragona
i el recital
ens farà una actriu
que és Mercè Roïra
una gran actriu
ens farà tot el recital
a cada lloc
hem triat
uns textos
de l'orca
uns poemes
i el recitarà
allà
als llocs
és allà
molt bé
que ens hem d'apuntar prèviament
o apareixem allà
sí
a la universitat
durant aquests dies
que fem les conferències
és només dir-m'ho a mi
perquè no hi cabrem tots
a l'autobús
llavors hem de fer una llista
una mena de previsió
molt bé
en tot cas
sapigueu per si ha de consultar agendes
que la ruta a l'Orcada
serà dissabte
la sortida és a dos quarts d'onze
des de davant de l'espai
a Tabacalera
allà al magatzem
quan heu acabat de visitar l'exposició
doncs cap a l'autobús
i fareu aquesta visita
nois
em sembla que més o menys
jo ho hem explicat tot
nosaltres ara després
farem encara entrevista
amb el Museu d'Art Modern
per acabar-la de liar
molt bé
mira
aquesta setmana
hi ha aquestes xapetes
que ens heu portat
ja heu fet xapes
hem fet xapes l'orquianes
sí
sí
hem fet xapes l'orquianes
per identificar-nos
l'heu agafat com a
és una o?
sí
és una o de l'orca
amb el petit tupé
que ell sempre normalment portava
i aquesta n de Tarragona
que és la pajarita
que ell també normalment portava
ara
amb els dos colors que tenim
que són el vermell i el negre
que són molt orquians també
molt bé
els dos colors
jugant amb tipografia
ho agafen l'o i la n
o sigui
de l'orca
portes de la t i la l
la o i la n
també el puntet surrealista allò
sí
per entendir-nos
que el seu punt
molt bé
en fi
Josep Maria Rosselló
moltes gràcies
a vosaltres
Maribel Calle
moltes gràcies
felicitats a tots dos
i en fi
això acaba de començar
se us gira molt de fe
aquesta setmana
amb gust i amb ganes
de convidar tothom
a conèixer l'orca
i tant
molt bé
moltes gràcies
gràcies
i encara parlant dels actes
l'urquians
d'aquesta setmana
ens traslladem ara cap al Museu d'Art Modern
de Tarragona
al carrer Santana
on dissabte i diumenge
ens proposen
una activitat
en fi
envoltada de tota una pedagogia
com els agrada fer
quan es tracta especialment
d'activitats familiars
Marisa Suárez
de fet
és la responsable
de les activitats pedagògiques
al Museu d'Art Modern
Marisa
bon dia
bon dia
què tal
molt bé
explica'ns de què consistirà
quan serà
a veure com anirà tot plegat
Marisa
bé
mira
nosaltres dins d'aquesta
conversació que fan
del 80 aniversari
de la visita del poeta
Federico Alguer
a Tarragona
vam pensar
de quina manera
podíem també
des del museu
d'una part més
una vessant més artística
nosaltres podíem contribuir
també
amb aquest esdeveniment
aleshores
doncs
bueno
sabeu
si no ho explico
Lorca
també tenia aquesta vessant
de pintor
de dibuixant
ell
de fet
quan escrivia cartes
o postades
als seus amics
ell sempre decorava
les seves postades
les seves cartes
amb petits dibuixos
també ell
quan era petit
bé petit
jovenet
la dibuixava molt
amb la seva amistat
que va tenir amb Dalí
va fer una exposició
gràcies a Dalí
aquí a Barcelona
a les galeries del Mau
i bueno
recollint tota aquesta memòria
de la vessant
més artística
pictòrica
del dramaturg
l'Orca
doncs vam pensar
de fer una activitat
adreçada
a les escoles
i també deixar-la oberta
els caps de setmana
perquè el públic en general
familiar
o públic
que vingués al museu
doncs pogués també
compartir
si volgués
doncs aquesta activitat
amb el museu
per tant
si venim dissabte
o diumenge
sí, sí
aquest mes
nosaltres vam començar
l'exposició
dins del festival
Big Draw
que se celebra
cada any
a nivell mundial
i aleshores
nosaltres vam començar
el mes d'octubre
i com
els de venim
de l'Orca
la ruta
l'Orca
que ara ja venia
bé presentada
aquest cap de setmana
doncs l'hem deixat
obert
al públic
tots els caps de setmana
dissabtes i diumenges
la gent que vulgui
venir al museu
se trobarà
l'explicació
de l'activitat
i un material
per si ells volen
doncs treballar
què treballem
doncs ens inspirem
amb l'Orca
a partir de la seva
assignatura
si coneixeu
les assignatures
de l'Orca
sabeu que no només
signava amb els seus
noms i dos cognoms
García l'Orca
Federico García l'Orca
sinó que també
ell acompanyava
aquesta assignatura
les lletres
decorant-les
amb motius
que ell li inspiraven
la lluna
les flors
tota aquesta simbologia
de l'Orca
aleshores el que convidem
quan hem treballat
en grups més tancats
com a escoles
i de l'educació formal
el que hem fet
és que els nens
s'han signat
amb el seu nom
han fet unes proves
primer
i després ells
a partir dels elements
que li s'agraden
doncs han dibuixat
les seves assignatures
les tenim algunes penjades
igual que va fer
la germana de l'Orca
que una vegada
sabem que li va penjar
els dibuixos
amb pinces
d'estendre la roba
nosaltres hem penjat
alguns dibuixos
que algunes escoles
ens han cedit
i els tenim també penjats
amb uns fils
doncs amb pinces de la roba
per a l'espai pedagògic
del museu
i també per l'altra banda
el que fan
és inspirar-se
amb l'entorn
de cada nen
l'Orca s'inspirava
amb el seu entorn
en aquest cas era Granada
tenia grans temes
com eren
el tema de les llunes
els càrmenes
ensenyem a un nen
que és un càrmen
aquests jardins tan bonics
aquests patis
que tenen dins
de les cases a Granada
les flors
les torretes
les flors alegres
les flors
quan ell estava trist
que les dibuixava
les campanetes
aquelles boques
com estiguessin
mortes
i aleshores
expliquem una mica
tota la simbologia
dels dibuixos
de l'Orca
i li demanem als nens
en aquest cas
també és un dibuix lliure
per a les famílies
que puguin dibuixar
el seu entorn
més proper
més immediat
també expliquem una miqueta
els viatges
que va fer l'Orca
en aquest cas
el viatge que va fer
a Nova York
i que se va trobar
aquesta ciutat convulsa
amb molts edificis
una ciutat molt diferent
a la Granada
de començament
del segle XX
i a partir d'aquesta activitat
hem intentat
i igualment volgut
col·laborar també
amb l'esdeveniment
del 80 aniversari
de la visita
del poeta a Tarragona
Molt bé
Per tant, la crida
és tothom que vulgui
deixar-se inspirar
per l'Orca
que passi pel Museu d'Art Modern
tant dissabte com diumenge
Recorda'ns, Marisa
l'horari d'opertura
L'horari, mira
el dissabte està obert
de 10 a 3
i a la tarda obran
de 5 a 8
i el diumenge
a 11 a 2
Molt bé, diumenge
només el matí
Sí, em sembla
que el dissabte
volen fer la ruta a l'Orqueana
que ja està prevista
i passaran per diferents
cindres de Tarragona
que l'Orca va visitar
i després
una d'aquesta
parada de la ruta
serà l'exposició
L'espai pedagògic
també hi trobaran
una vitrina
que hi ha algunes
inspiracions
d'artistes del segle XX
que es van inspirar
amb l'Orca
Per tant, trobaran
alguna reproducció
d'obres de Miró
de Picasso
que es van inspirar
amb el poeta
També
les fotografies
de quan ell va estar
treballant
d'estudiant
a la residència
d'estudiants de Madrid
i va ser company
de Dalí
i va ser company
de Buñuel
Aleshores, trobaran
el manifest
i trobaran
tota aquesta documentació
important
que s'ha cedit
a l'artista
Josep Maria Rosselló
i hem volgut
també complementar
l'espai del taller
amb aquesta vitrina
de les creacions
d'artistes del segle XX
també, per què no
inspirats per l'Orca
que és el títol
de la nostra activitat
Molt bé, doncs
amb tota aquesta informació
i possibilitats
encara també
tenint en compte
que el Museu d'Art Moderna
s'assuma
al gruix d'activitats
dedicats
a aquest 80è aniversari
de la visita de l'Orca
Sí, i que no deixin
de visitar el museu
que també
És una mica l'excusa
ja que entrem
a casa vostra
doncs
de veure-ho tot
Hi ha moltes activitats
a fer, clar que sí
Marisa Suárez
responsable d'activitats
pedagògiques
del Museu d'Art Moderna
Moltíssimes gràcies
Moltes gràcies
a valtres
per escoltar-nos
Gràcies