I a la sintonia de Tarragona Ràdio una setmana més,
és moment d'obrir l'espai i curar-se en salut.
Aquest assecció del matí de Tarragona Ràdio
que fem en col·laboració amb els proveïdors sanitaris de la ciutat.
Avui, com sempre, ens acompanyaran diversos testimonis,
diversos protagonistes.
D'una banda, saludem l'Albert Pons,
director de Gips i coordinador de les unitats funcionals.
Albert Pons, molt bon dia.
Molt bon dia.
Saludem també la doctora Carme Boquet,
ella és coordinadora del Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Joan XXIII
i també coordinadora de la unitat funcional Atenció Continuada i Urgent.
Doctora Boquet, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Albert, avui parlant d'aquesta unitat funcional d'urgències,
ara ho parlàvem fora de micròfon,
potser la gent no coneix exactament què hi passa amb unes urgències,
tot i que és un servei que en algun moment o altre tots hem fet servir.
Bé, de fet, les interioritats dels serveis d'urgències,
qui millor les coneix és la doctora Boquet,
però sí que de cara a utilitzar correctament els serveis d'urgències
i tot el servei d'atenció continuada,
sí que tots plegats hauríem de fer un esforç per donar més protagonisme als ciutadans
de cara a la seva millor utilització d'aquests dispositius d'atenció.
Per això jo crec que també és important utilitzar aquest espai que ens permeteu utilitzar
per ajudar també a millorar aquestes qüestions.
Per situar-nos, doctora Boquet, com que tot va en el mateix PAC,
què entenem per atenció continuada primària i urgent?
Bé, en principi, tot allò que no és programat,
tant sigui de la medicina primària com de la medicina hospitalària,
és atenció urgent, fora de la programada.
Llavors, en primària se li anomena atenció continuada
i als hospitals ho anomenem urgències,
és a dir, qualsevol que va al metge un dia que no té programat per anar-hi
és un circuit urgent.
I quin àmbit assistencial contempla aquestes urgències?
Aquestes urgències contemplen, per una banda, les urgències hospitalàries,
les que tots coneixem,
però, per altra banda, contemplen aquests serveis que els diem QAPs,
que són centres d'urgències que estan oberts 24 hores
i que depenen de l'atenció primària.
Llavors, hi ha determinats QAPs que poden fer algun tipus de proves complementàries,
altres no, depèn una miqueta de quina és, tal com s'ha organitzat, la feina en el QAP.
Aquí a Tarragona tenim QAPs a la zona de Torreforta,
tenim QAPs a Salou, hi ha un QAP a Reus,
és a dir, tenim diversos QAPs a la demarcació.
Per altra banda, aquell que va a la seva àrea bàsica,
en horari que l'àrea bàsica està oberta, habitualment,
de les 8 o les 9 del matí a les 8 o les 9 del vespre,
aquell que va fora d'una programació amb el seu metge de capçalera
també serà atès i allò també es considerarà atenció continuada.
En l'actualitat, com tenen totes les especialitats?
Hi ha atenció continuada amb totes les especialitats al camp de Tarragona?
Atenció continuada amb totes les especialitats.
Nosaltres atenem tot aquell pacient que ens entra per la porta d'urgències,
tingui el que tingui.
Tot allò que es pot resoldre en els mateixos serveis d'urgències,
siguin de primària o sigui d'hospital, es resol,
i tot allò que necessitem una consulta especialitzada
dels nostres especialistes hospitalaris,
doncs nosaltres també fem les consultes pertinents.
Nosaltres podem atendre en aquest moment
qualsevol tipus d'urgència que ens vingui
i són molt poques les ocasions que nosaltres hem de derivar
a fer sobretot alguna tècnica especial
a hospitals de fora de la demarcació.
Vist des de fora, tot això pot semblar molt complex
perquè ara vostè també ho deia,
hi ha molts serveis, molts dispositius, moltes disciplines,
però quins dispositius tenim a l'abast
del que fa a urgències?
A urgències, tal com comentava abans,
tenim les urgències de primària, que són els coaps,
tenim les àrees bàsiques obertes en horari de dematí i tarda,
cada una en el seu funcionament,
i tenim els dos centres hospitalaris.
Tenim l'Hospital de Santa Tecla
i tenim l'Hospital de Joan XXIII,
que tenen els serveis d'urgències oberts.
A casa nostra, en quina situació,
quin punt tenim ara actualment les urgències?
Li ho pregunto, perquè aquest inici de setmana
llegíem també i coneixíem el col·lapse
que s'havia produït als serveis d'urgències
d'alguns hospitals, com per exemple el de Lleida,
degut a la grip.
No sé si en aquest sentit han notat també un repunt
per la grip a les comarques de Tarragona,
i si no, en quin moment estan les urgències
pel que fa a la saturació de persones?
A Tarragona ens passa el mateix que està passant
a tot Catalunya i probablement a tot Espanya.
És a dir, en temporada de grip,
cada any és quan tenim el pic més alt d'urgències.
En tots els hospitals, en tots els serveis,
a la primària i a l'hospitalària.
I en guany no és diferent dels altres anys.
Tenim molts pacients,
uns pacients que realment tenen la grip
i aquests es veuen a la zona de pacients més greus,
però potser el pitjor que passa en aquesta temporada
és que hi ha gent molt gran, gent pluripatològica,
que sigui per la grip o sigui pels virus hivernals,
el que fa és que es descompensen
de les seves malalties basals.
Llavors aquestes són la gent que ens omplem
molt més els serveis d'urgència
i arribem a aquestes situacions de saturació
que ens trobem a tots els hospitals.
És a dir, que sí que han notat un repunt
aquests darrers, no sé si parlar de darrers dies,
darreres setmanes.
Portem, sí, portem aproximadament des de Nadal cap aquí,
però sobretot les últimes dues o tres setmanes
estem en un increment important d'assistències.
Dèiem que en guany també la grip
havia arribat més tard que potser en temporades anteriors,
no sé si això també ha fet concentrar més
la saturació en aquestes darreres setmanes.
Sí, oscil·la sempre.
La grip comença al voltant de Nadal,
a vegades una mica abans,
a vegades una mica després,
i acostumben a tindre els pics cap allà al mes de gener.
I en guany ens hem desplaçat una mica al mes de febrer.
És aquesta saturació que deia la doctora Buquer,
doctor Pons,
que sí que es nota també als serveis d'urgències
a la nostra demarcació,
és a dir que no som diferents d'altres centres de Catalunya, no?
No, no, no, evidentment.
I a nivell dels problemes dels ciutadans,
ni a nivell dels elements de solucionar
o de donar resposta a aquestes necessitats.
Efectivament, compartim més això que ara ens passa a nosaltres,
d'aquí uns mesos també els hi passarà a Argentina,
o sempre tenim aquests elements estacionals
que col·lapsen els diferents dispositius assistencials,
i en el cas que ara explicava la doctora Buquer,
de l'atenció a urgències.
Dintre de l'atenció a urgències,
doctora Buquer,
hi ha sistemes de triatge,
hi ha criteris?
Com funcionen totes aquestes qüestions?
Bé, el tema és,
si nosaltres poguéssim atendre la gent
a la mesura que entren,
no hauríem de fer cap tipus de triatge.
El triatge és un tema que es va establir a la guerra.
És a dir,
quan tens més pacients que capacitat que tens per atendre'l,
has de mirar d'atendre aquells que puguin estar pitjor.
Puguin estar pitjor amb uns criteris
el màxim objectius que puguis.
És a dir,
intentem que siguin criteris mèdics.
Evidentment,
qualsevol pacient que va a urgències,
la seva malaltia sempre és la més greu.
I el que li fa més mal és ell,
i sempre el que vol és ser atès primer.
Nosaltres el que intentem fer és posar aquests sistemes
per atendre primer aquell pacient
que està més en risc de deteriorar-se,
que no vol dir que sigui el pacient
que tingui la malaltia més greu.
I m'explicarem un exemple molt fàcil.
Ve un pacient que té un còlic de ronyó,
una pedra al ronyó.
Qualsevol que ho hagi passat sap que això fa molt de mal.
Fa molt de mal,
però és una patologia relativament poc greu.
És a dir,
necessita un tractament ràpid,
un tractament analgèsic,
que l'has de posar sense esperar,
però que després les conseqüències d'aquesta malaltia
seran poc greus.
Pot vindre una altra persona
que el seu metge,
amb una radiografia que li ha fet
per una revisió d'empresa,
li ha trobat una imatge en el pulmó,
li ha fet una radiografia del pulmó
i potser aquesta imatge acabarà sent un càncer de pulmó.
Això acabarà sent una malaltia molt greu,
però en el moment en què arriba a urgències
no necessita una atenció immediata.
És una persona que es pot esperar
perquè la seva situació no deteriorarà,
ja l'atendrem,
però potser l'atendrem després
que el que té el còlic de ronyó,
que és una patologia menys greu.
La idea és una mica aquesta.
I això sovint és difícil d'entendre,
suposa, pels propis usuaris del servei.
Evidentment, cadascú el seu mal és el més gros.
És el més gros, no?
I potser estem esperant
i per què aquest entra primer,
si ha arribat després, no?
Suposo que es troben amb aquest tipus.
Totes formes, jo crec que la gent és exemplar,
excepte casos excepcionals,
la gent es comporta d'una forma exemplar
quan estan esperant els serveis d'urgències.
Tenim també pantalles que indiquen
el temps d'espera aproximat.
Ara ho ha dit vostè, són aproximats.
Això, doncs, hem tingut una instrucció del CatSalut
que ens ha demanat que poséssim els temps d'espera
d'una forma concreta.
Són temps d'espera aproximat,
és un tema informàtic,
hi ha uns refrescos cada 15 minuts,
és a dir, és una mica perquè cadascú
faci una mica la idea del que pot tardar
en l'atenció de patologia banal,
no l'atenció de patologia greu.
En l'atenció de patologia greu,
nosaltres el que intentem és que l'espera sigui zero.
ho intentem, no, ho aconseguim.
És a dir, tot aquell pacient que es pot deteriorar
en poca estona o bé molt deteriorat,
els temps d'espera siguin zero
i fem el que faci falta per atendre-lo immediatament.
L'objectiu general d'aquesta unitat funcional,
com les altres de les quals ja n'hem parlat
amb l'Albert Pons, amb el doctor Pons moltes vegades,
és la integració funcional
de precisament de tots aquests serveis assistencials.
Ens podria parlar d'objectius més concrets?
Bé, el primer objectiu és intentar fer-li la vida fàcil al pacient.
i sempre és el mateix, no?
Intentar no fer-li proves redundants.
És a dir, tot allò que hagi pogut fer un hospital
o que hagi pogut fer la primària,
que l'altre hospital ho pugui veure,
és a dir, que ens puguem entendre nosaltres
i ens puguem transmetre la informació entre nosaltres
de cara a que el pacient tingui les coses més senzilles.
El pacient no s'ha apuntat a d'anar.
Vull dir, si un pacient té un problema,
posem de cirurgia maxilofacial,
d'un queixal i va a un hospital
on no té aquesta especialitat,
el transversi d'informació que hem de fer
als hospitals entre nosaltres ha de ser fàcil
de forma que el pacient, quan el canviem d'hospital,
no necessitem tornar a començar de zero.
Llavors, l'únic que pretenem és això,
intentar fer-li la vida el més fàcil possible als pacients.
A Tarragona,
quines serien les tendències dels usuaris
que necessiten o que van a urgències?
Van als hospitals,
truquen per telèfon,
quina és la tendència?
Jo penso que la tendència és la mateixa que hi ha a tot arreu.
És a dir, la gent tenen dispositius a l'abast,
per una banda és trucar per telèfon al seu metge,
per l'altra banda és anar al seu metge a capçalera,
per l'altra banda és anar als coaps
i per l'altra banda és anar a l'hospital.
I, sobretot, trucar al 112,
que és qui fa una mica la discriminació del que ha de fer.
La tendència hauria de ser
que el més greu anés als hospitals
i el que no fos tan greu anés a primària.
L'anava a preguntar per quin seria el circuit més adient,
és a dir, allò que hauríem de fer.
I sovint, fins i tot pel propi pacient,
ha de ser complicat.
Quant és prou greu per anar a urgències?
Quant és prou greu per anar al metge de capçalera?
Quant hem de trucar al 112?
A vegades això ens ho costa discernir-ho una mica.
És que el pacient no ho sap.
No ho sap ni té per què saber-ho.
Com dèiem abans, cadascú sa ho mal.
és el més important.
I què fem? Com actuem davant d'això, llavors?
Jo penso que el 112 és una bona alternativa.
El 112 ha de poder discriminar
amb una sèrie de preguntes
i amb els programes informàtics que ell tenen,
ha de poder discriminar
quina és la millor solució assistencial
per un moment determinat.
Des d'enviar-li un metge a casa,
enviar-lo a l'assistència primària,
o enviar-li una ambulància perquè el porti a l'hospital,
o enviar-li una ambulància medicalitzada
perquè necessita una atenció immediata.
Penso que el 112, la seva funció primordial és aquesta,
discernir quina és l'assistència més correcta en cada situació.
D'altra banda, quan nosaltres som usuaris,
anem a on creiem.
Si pensem que no estem prou malalts,
anem al nostre metge de capçalera,
i si pensem que el nostre és molt gros,
encertem o no, perquè no tenim per què encertar,
anem a l'hospital.
I a l'hospital, evidentment,
atendrem a tothom que ens entri per la porta,
això sense cap dubte.
Tornant al tema de la unitat funcional,
en quin moment ens trobem pel que fa a la creació,
la consolidació d'aquesta unitat?
No em trobem què?
Bé, hem fet ja diverses reunions,
entre tant l'assistència primària com l'assistència hospitalària,
i el que intentem és unificar criteris de cara,
sobretot a lo que són especialitats de referències
que tenim a Joan XXIII i que potser no tenen a Santa Tecla,
buscar quins són els criteris de derivar el pacient
d'un hospital a l'altre.
Això que comentava, intentar-li posar fàcil al pacient
que nosaltres muguem les proves
per arribar a diagnòstics
i no haguem de moure tant els pacients.
Per cert, doctora Boquet, com valorem
des dels serveis d'urgències
la posada en marxa d'aquesta unitat demodinàmica
que s'ha obert les 24 hores
des de fa...
Funciona les 24 hores des de fa un parell de dies.
Com ho veuen?
Molt bé, nosaltres estem encantats
que a partir de determinada hora
els pacients es puguin quedar a l'hospital
sempre ens és molt més fàcil
pujar-los a la unitat demodinàmica del pis de dalt
que a derivar-los a Barcelona
amb tots els riscos que això pot suposar.
Estem encantadíssims amb l'abortura de la unitat.
A poc a poc, quan es vagin materialitzant
aquests objectius dels quals parlava,
de la unitat funcional,
continuaran...
Es comptaran més recursos?
També funcionarà per augmentar els recursos
de cara a l'atenció a urgències,
aquesta unitat funcional?
Home, jo a això li puc dir que desitjaria que sí,
però no, això sí que no depèn pas de mi
el tindre recursos,
nosaltres demanarem.
La intenció és aquesta, no, doctor Pons?
Que l'hem comentat moltes vegades també.
Que també vagin augmentant els recursos, no?
Tot allò que realment aporti
un benefici qualitatiu
en la prestació del servei està clar.
Com ho notaran els usuaris finals?
És a dir, per exemple, posant un exemple,
quan tinc una urgència, podrem anar allà on desitgem
o no va enfocat d'aquesta manera?
Vostès ja van on desitgen.
És a dir, en aquest moment cadascú pot anar
al lloc que cregui oportú.
I jo penso que l'usuari no té per què saber
quina és la cartera de serveis d'un hospital
o d'un centre en concret.
Som nosaltres qui ens hem de coordinar
per traslladar les proves i per traslladar els usuaris
per donar-li el millor servei.
Hem de mirar, per una banda, de resoldre
en el punt que ens arribi l'usuari
i, per altra banda, de fer-li fàcil
quan hi hagi d'haver un trasllat entre dispositius.
Des d'un altre punt de vista,
els professionals podran treballar
amb una història clínica compartida?
Això és el que desitgem.
De totes formes, ja tenim un sistema
d'història clínica compartida.
En aquest moment, el Departament de Salut
ha posat en marxa, ja fa temps que està en marxa,
un sistema d'història clínica compartida
que és com un, perquè ens entenem,
com uns calaixos o com un magatzem
on tots els hospitals podem anar a buscar
gran part de la documentació de la història clínica
dels pacients que no són del nostre centre.
Nosaltres volem fer un pas més
i volem compartir la història amb Santa Tecla.
Xarxa Tecla i Lix, Tarragona i Joan XXIII
vol tindre exactament físicament la mateixa història,
el mateix ordinador.
Jo penso que és un pas més
que el que fa la història compartida a Catalunya.
Això aportarà també beneficis, no, doctor Pons?
I és també un dels plans,
dels objectius d'aquestes unitats funcionals,
d'aquests plans funcionals, no?
Sí, sí.
A veure, darrere del que ens està explicant
la doctora Boquer, no?
De posar-li fàcil al ciutadà,
el fil conductor és poder compartir
en temps real
tota la informació clínica
que es generi en un altre proveedor, no?
I això sí que ens ha de facilitar
millorar la capacitat de resolució
i, bueno, tots els diferents conceptes
que avui estan sortint damunt de la taula.
Comentàvem abans, doctora Boquer,
el moment de desenvolupament
d'aquesta unitat funcional.
Quins són els següents passos,
allò més immediat que ha de passar
a curt o mig termini?
Com anirà canviant tot, això?
Seguirem parlant de les especialitats de referència,
de com anem fent especialitat a especialitat
aquest trasbassa d'informació
entre els diferents hospitals
i després ho farem en primària.
La idea és que puguem unificar protocols,
que puguem treballar tots
de la forma més semblant possible
de cara a que ens entenguem
entre nosaltres fàcilment.
I, per altra banda,
hi ha tot un tema de formació,
és a dir, hem de pensar que els professionals
estem contínuament actualitzant-los
en la nostra formació
i que pretenem fer-ho això
d'una forma conjunta,
els dos centres i la primària.
I la tercera vessant,
que és la vessant de la investigació,
és a dir, fins i tot als serveis d'urgències
tenim els nostres protocols d'investigació
i que podem compartir informació
pels nostres treballs entre nosaltres.
Tot aquest treball conjunt ens ajudarà,
tant en formació com en investigació,
també a seguir millorant en els nostres camps.
Ho hem centrat molt en l'usuari,
però és cert que la formació i la investigació
també tot són molt importants,
fins i tot i com d'altres unitats funcionals,
i de la mateixa manera amb aquesta,
amb el tema dels serveis d'urgències.
Evidentment.
És el que explicava.
Evidentment.
Doncs avui hem conegut una miqueta més
aquesta unitat funcional,
com dèiem, d'atenció continuada
i urgent a la ciutat de Tarragona.
N'hem parlat, com ens acompanya ja habitualment,
alguns dimecres,
amb el doctor Albert Pons,
director de Gipsi,
coordinador d'aquestes unitats funcionals,
i amb la doctora Carme Boquet,
coordinadora del Servei d'Urgències
de l'Hospital Joan XXIII,
i també coordinadora d'aquesta unitat funcional.
Doctor Pons, doctora Boquet,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
amb aquest Curar-se en Salut.
Serà fins la propera.
Moltes gràcies.
Gràcies per antiass.
Gràcies.
Bonavard.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.
Bonafena.