.
Avui és dimarts, per tant tenim tertúlia política.
Una tertúlia que compartim avui amb Alejandro Fernández,
el portaveu del grup municipal del Partit Popular.
Alejandro, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Diputat també al Parlament, Alejandro Fernández,
avui que també el punt de mira està posat amb el que està passant
en aquesta junta de portaveus del Parlament.
Avui també amb Pau Ricomà, portaveu d'Esquerra Republicana a Catalunya,
amb Pau, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
Pedro Sánchez, regidor de Ciutadans.
Pedro, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
I Francesc Roca, tindrem d'alcalde, Educació, Ocupació i Desenvolviment Econòmic
en nom de l'equip de govern del PSC.
Molt bon dia, benvingut també a la tertúlia, primera tertúlia avui, per cert.
Molt bon dia, sí, sí, primera tertúlia amb vosaltres.
Avui estem a la tertúlia.
Vaja, avui dia, l'endemà, d'aquesta llevantada imponent
que hem viscut a nivell territorial.
No sé si hem pogut veure algun dels desperfectes o l'han patit directament,
perquè, Déu-n'hi-do, és una tempesta i una llevantada important.
Hi ha hagut una esclafita a Montroig,
hi ha hagut 190 litres als ports de precipitació,
vents importants també.
No és que no estiguem preparats, és que Déu-n'hi-do acaba de caure ahir, no?
Efectivament, no és que estem preparats.
Vull dir, som un país que ja ho sabem, un país que, com deia Raymond,
la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa.
Ell vam tindre un dia de molta pluja, molt d'aire, molt de vent.
Evidentment, això són coses que són imponderables,
que el que hem de fer a l'aigua a primer carrer és autoritats,
posar-hi, reparar-les i tot torni a funcionar com ha funcionat en normalitat.
Aquest matí, quan m'hi he aixecat, he vist que la gent ja començava
a netejar certs espais d'on estic vivint.
Vol dir que, davant d'una situació com la que vam viure ahir,
l'important és anar corregint i, sobretot, també en algun moment,
algun tipus de previsió.
És el que he vist aquest matí, quan m'hi he aixecat.
Molta aigua va caure ahir i era molt complicat.
Vull dir que algunes dels carrers no s'aneguessin.
Era molt difícil. Era impossible.
Home, les ratxes de vent eren molt fortes.
I que caigui tanta aigua, a vegades no és previsible.
Però sí que, de vegades, hauríem de fer una miqueta de mirar enrere
i veure quines problemàtiques subsisteixen cada vegada,
que hi ha aquestes pluges i aquestes ventades.
Són temes puntuals que alguns sí que es poden sol·lentar
o que hauríem de mirar entre tots, de catalogar per intentar arranjar.
Però, vaja, quan són tan fortes, veritablement,
tampoc podem fer res en aquell moment.
Però sí a posteriori.
Ja és el que crec que hauríem d'intentar fer entre tots,
valorar i buscar, ficar tots de la nostra part,
perquè no sigui un continu, no?
Que el veïnat, el ciutadà de peu,
que veu que cada dia sempre és el mateix joc,
on tenim una problemàtica,
perquè hi ha diverses que són fixes,
cada vegada que hi passa alguna cosa.
Això sí que, possiblement, com a activitat,
els càrrecs polítics sí que hauríem d'entre tots
fer una mica de curtant, intentar arranjar-les.
No hi ha hagut problemes amb el barranc de la Boella,
que ja està en fase pràcticament de finalització de l'actuació
i no ho dic perquè d'altres vegades estaríem parlant ara
d'aquella carretera tallada, inundacions a la química
i aquest cop, Alejandro, ha funcionat bé.
Bé, és el que s'explicava ara mateix aquí, no?
Aquí són imponderables i el llevant espanyol passa sempre el mateix,
ho ha dit molt bé el Pau.
No sap ploure, no?, o massa o poc.
I bé, ja estem acostumats
i, per tant, no hi ha massa més cosa a dir.
Començo per vostè, a més, com a parlamentari,
vull dir perquè avui totes les mirades
estan posades en el Parlament de Catalunya
en aquesta convocatòria de la Mesa
per part de Carme Forcadell, la presidenta del Parlament,
un grup del Partit Popular que no s'ha constituït encara.
Com ho veu des d'aquí tot plegat
i que és el que diuen els companys del Partit Allà al Parlament?
Jo, sobretot, crec que la senyora Carme Forcadell
ha perdut una gran oportunitat
de ser la presidenta del Parlament de tots.
i ser la presidenta del Parlament de tots
significa que ella no ha d'entrar
en el que són les estratègies polítiques dels partits.
No pot entrar.
El seu paper ha d'estar per sobre de tot això.
I que el conjunt de partits polítics
dintre del reglament del Parlament,
dintre dels terminis que es fan,
juguin amb les seves estratègies,
és el més normal a passar tota la vida.
Però que una presidenta del Parlament de Catalunya
que ja va demostrar la seva parcialitat
amb un discurs lamentable,
la seva pressa de possessió,
doncs demostra que estem en una situació,
jo diria, excepcional.
I és veure com fins i tot les institucions
han perdut la seva neutralitat a Catalunya
i estan al servei només d'una part dels catalans.
I està d'acord, Pau Ricomar?
Evidentment.
Evidentment que no.
Jo crec que la senyora Fulcadell
haurà de treballar en una legislatura molt complicada
en la qual l'obstracionisme de determinats partits,
en aquest cas el Partit Popular,
a l'hora de fer el grup parlamentari,
és obvi,
per tant, ella haurà de tirar de reglament
i de fer que el Parlament funcioni,
que és la seva principal obligació.
Sabem que serà una legislatura molt difícil
precisament perquè hi ha demostrat
de determinats partits
que intentaran posar inconvenients
al que és l'opinió i la decisió majoritària
del poble de Catalunya.
Per tant, ella ha de fer el president del Parlament,
ella ha de fer que la majoria del Parlament
pugui exercir la majoria,
de la mateixa manera que les minories
puguin no exercir la majoria,
de minories sense obstaculitzar
la marxa normal del Parlament.
Pedro, Pedro Sánchez.
Jo estic amb la línia
que acabaria el senyor Fernández.
I s'ha de dir que ha dit el pau.
Sí, no, no, no puc estar mai
perquè crec que no,
i per proximitat jo t'admiro molt
i respecto molt.
Igualment.
Però amb aquesta línia
no podria estar mai d'acord
perquè crec, com ve afirmat Alejandro,
que el Parlament de Catalunya
és el Parlament de tots,
és el meu Parlament
i a vegades no pot ser utilitzar-lo
a nivell partidista, no?
I llavors ha de ser representatiu
per tots i cada un dels catalans,
tant els que els hagi votat amb ella
com a partit o no,
o com a Junts pel Sí,
i per tant crec que no s'està fent bé,
no s'està representant a tots
i cada un dels catalans
i per tant estic a la mateixa línia.
Només un petit apunt
abans que el Francesc parli,
perdona per agafar el teu torn,
però és que de vegades
se senten coses que,
amb el pas del temps,
jo crec que algú haurà de reflexionar
sobre la gravetat de les coses
que es diuen
com si fossin d'absoluta normalitat.
Ara us ha donat per dir
que la presidenta del Parlament
ha de donar impuls
a la majoria expressada a les urnes.
És mentida, això.
És una mentida...
No, no, no, no.
Ha de deixar que les majories
facin la seva feina.
No, no, no, no.
Primer, primer.
Això que és la majoria social
és molt discutible,
però no entrarem en això.
Però és que fins i tot
en el cas que ho fos,
no és el seu paper.
El seu paper no és
garantir que aquesta suposada
majoria parlamentària
tiri endavant, no.
El seu paper precisament
és arbitrar i moderar
entre majoria i oposició.
no donar impuls a la majoria
o suposada majoria.
Això és d'una gravetat
en termes democràtics
i suposo que al cap d'aquí un temps
us adonareu del que esteu fent
perquè ja ho comença a dir
fins i tot Pilar Rahola,
que serà un ridícul tan espantós
que en termes democràtics
passarà a la història.
M'haurí que m'ho vol replicar,
però deixem acabar-hi el francès Rònia
i demanem que no sabem la rònia.
Que si no, no, no,
que el francès,
endavant.
Jo crec que la figura
d'un Parlament
ha de ser una figura
objectiva i imparcial
i és el que
sempre he trobat
amb tots els presidents
i presidentes
de Parlament.
I crec que en aquest moment
encara més que mai
és necessari aquesta figura.
I per què dic això?
Perquè com tots vosaltres
fem cada dia
quan trepitgem el carrer,
jo cada vegada
escolto que la gent
et demana solucions,
et demana oportunitats,
et demana
com voleu enfocar
els temes educatius,
com vols el tema d'ocupació.
I què vol dir?
Que davant de la situació
que estem vivint
tots plegats,
calen solucions
on tothom
se senti
còmode.
I també demano
aquesta figura
que sempre hem tingut
d'un president
o una presidenta
que tot i que té
algú
que el recolza,
faci aquesta
funció
d'objectivitat,
d'imparcialitat,
de trobar punts de trobada,
que jo crec que això
és molt important
en un Parlament.
Aquesta és la meva
visió.
Pau,
en tot cas,
reitero,
entre les obligacions
de la presidenta
està que el Parlament
funcioni.
El Parlament
ha de funcionar.
I m'interessa
quan el senyor
Pedro Sánchez
comenta que és el Parlament
de tots, etcètera.
Estic d'acord,
és el Parlament de tots,
però de tots els que
ho vulguin fer seu.
El Parlament,
la bandera,
els símbols,
perquè clar,
en el moment
que es canta
els segadors
i en una posició
una miqueta,
diguem,
jo m'atreviria a dir
que despectiva,
les persones
no només no la canten,
sinó que
fan uns posats
bastant irrats,
jo crec que aquests moments...
deixen de ser diputats?
No, no,
deixen de tenir un respecte
per a aquelles institucions
i per a aquells símbols
que diuen defensar.
Per tant,
jo crec que bandera,
himne,
Parlament,
institucions,
tot això,
s'ha de respectar,
però no només
des de l'osteoculització,
sinó que s'ha de respectar
diàriament,
en cada gest,
i això,
sincerament,
el primer dia
no ho vam fer
ni el Partit Popular
ni molt menys ciutadans.
Els que s'han carregat
la senyera
són vostès,
que no la fan servir mai.
Mentida.
Som la resta
les que la fan servir.
Vostès fan servir
l'estalada.
Vostès pot servir
mitja senyera
i mitja bandera espanyola.
No, no, no,
evidentment,
però és que
el que acaba de dir
vostè
amb un to molt seré,
les coses com siguin,
com a mínim s'agraeix
que no sigui una esbojarrada
com la presidenta del Parlament,
que va dir públicament
que tots aquells
que no estiguéssim al procés
som els enemics,
perquè ho va dir textualment,
els enemics.
No sé quin context
els enemics,
un context normal.
No sé, un context.
Li surt natural,
la regueta d'una.
Es pot dir-me treure
a tots moltes coses.
Li surt natural.
El que acaba de dir vostè
és,
i ho ha insinuat
però ho ha acabat dient,
és que aquelles persones
que no vam cantar
els segadors
en aquell dia,
doncs no...
Mou menys tenir
els nostres símbols
més importants.
No, no, no,
no és menys tenir.
Cadascú canta
el que li dóna la gana.
Una altra cosa
és xiular
i faltar el respecte,
que és el que es fa
per ser amb l'himne espanyol
per part de vostès
cada vegada.
Jo no ho fem mai.
Li asseguro.
Li asseguro.
Li agraeixo,
però vostè sap perfectament
que la gran immensa majoria
de les bases
que li voten a vostè
ho fan.
Això és falta de respecte.
No ho sé.
No ho sé.
És majoria, majoria...
Aquí tothom es va aixecar
amb senyal de respecte
i cadascú
el va cantar
si va voler.
Jo li dic una cosa,
ho he dit sempre,
a mi m'agradaria
que la Diada de Catalunya
fos a Sant Jordi
perquè és un dia compartit
i un dia
que no ataca ningú.
És un dia
per tots els catalans.
A mi,
l'11 de setembre
no m'agrada.
Però jo em vaig aixecar
amb senyal de respecte
només faltaria
i no vaig cantar
com molts companys
de Ciutadans
i molts companys
del Partit Popular.
I d'altres
el van cantar.
Cadascú amb llibertat.
I què passa?
Que si no el cantes
deixes de formar part de...
Perquè ha dit vostè
aquells que vulguin
fer seus els símbols.
Ah, si no els fas els teus,
fora.
No he dit fora.
No he dit mai fora del Parlament.
Això no ho he dit.
No, no, no.
No he faltat dir
perquè no ho he dit.
Jo dic les coses que he dit.
No, no, no, tampoc.
Jo dic les coses que he dit.
Jo dic que el Parlament,
els símbols
i les institucions
se li tenia un respecte
més com el parlamentari.
I també he dit
que jo vostè
no vaig veure
que fotografia de vostè
d'aquell dia
però sí que he vist
de la cap de l'oposició,
de la senyora Arrimadas,
amb una posició despectiva,
mirant al infinit,
els braços creuats,
que no era la posició
de respecte a l'himne.
És una opinió
molt compartida.
Però bueno,
cadascú té la seva.
Alguna consideració
més que de los anys
i de la missa roca.
No, a veure,
una...
Jo,
quan es canta en el segredor
sóc el puc cantar
i l'he cantat
i el canto
i hi ha companys meus
que a vegades el canten,
a vegades no.
I jo, inclús,
a vegades no el canto
perquè aquell dia
doncs no...
Però el re...
A veure,
mentre...
Jo crec que la...
La senyera,
la senyera
i l'himne
es porten al cor.
No cal a vegades cantar.
I a vegades que no el canto
i el porto al cor.
Jo sóc tan català
el dia que el canto
com el dia que no el canto.
I en cap moment crec...
I a més,
la coneixo directament,
mai,
mai,
la senyora Inés Arrimadas
que m'ha dit vostè,
mai hi faria
cap despreci
ni a la senyera
ni als segadors.
Perquè se sent
tan catalana
com jo o més
que he nascut aquí a Tarragona.
Vull dir,
mai.
I el que no...
I crec,
i no que crec,
ho afirmo,
no ho faria mai
fer-ho despectivament.
Per això una pregunta...
Que és la comunicació gestual
i la comunicació gestual
del senyor Arrimadas
aquell dia
era molt clara.
Vale,
comunicació gestual.
Anem a parles.
Alejandro Fernández.
Té vostè la pell molt fina.
I me n'alegro.
Me n'alegro
perquè ara mateix
li faré una pregunta directa.
Li faré una pregunta directa.
Vostè que té
una pell institucional
tan fina...
No la tinc fina.
Està perfecta.
M'estic emocionant i tot.
Nom d'ordre a Esquerra.
Controlis.
Què li sembla
que el seu company
les bestieses
que fa el senyor Tardà
al Congrés dels Diputats
quan comença a treure
banderes estranyes,
quan comença
a organitzar
xivarri,
quan comença a cridar...
Què li sembla a vostè això?
Això és respecte institucional?
A mi m'assembla
que el senyor Tardà
està jugant
en un camp molt difícil,
molt complicat,
molt hostil.
Hostil,
però si només falta
que li massatgem...
Perdona, perdona, perdona.
I que amb un Parlament,
amb una Constitució
que diu que té l'obligació
de donar suport
a les lligues minoritàries,
el Congrés dels Diputats
ja hauria fet
fa molt de temps
un reglament
amb el català...
Jo no estic parlant de català.
Perdona,
amb el català
se puguis pesar...
Ha fet coses greus.
Parlar en català
és molt de menys.
En normalitat.
No, home,
jo ho dic perquè
perquè tot és un constant.
No, no, no.
Vés d'una vegada
entre la paraula
per parlar en català.
Per tant,
jo crec que la feina
que fa el Tardà
és una feina
que s'ha visualitzat
d'alguna manera
i ell ho fa d'aquesta manera
i jo crec que ho fa...
Amb respecte institucional, no?
Jo crec que amb prou respecte.
Ah, molt bé.
O sigui,
que el que fa...
No cantar els segadors
però aixecar-te
és manca de respecte institucional
i les bestieses
que fa aquest home,
això és perfecte.
Bueno,
són coloracions que fa vostè,
que jo no ho comparteixeu.
monopolitzaran el debat avui.
Un est,
intel·lectualment parlant.
Un est.
A la de Canterre Ferrand
i Pau Ricomà.
No, no, no, no.
Canviant la direcció.
Volen fer un comentari
més sobre el tema
i anem a temes de...
Què li passa?
Els xocs de trens.
Ah, els xocs de trens, sí.
Ens ensenya un braç empenat.
Els xocs de trens fan...
No és res greu, no?
Al final,
vull dir,
quan hi ha xocs de trens
tothom patim
i ens fem mal, eh?
N'he tingut un amb bicicleta,
amb una altra bicicleta
i fa mal, no?
Sí,
serveixi això per dir que...
Jo espero i desitjo
que es puguin evitar.
Jo crec que és el que
se'ns està demanant
a tots.
Insisteixo,
doncs,
tothom tenim família,
tenim amics,
que fins i tot discrepen
com ara estem discrepant,
però el que sí que
se'ns està demanant
sobretot és diàleg,
diàleg i diàleg
i sentar-se
al que sempre ha estat Catalunya,
un punt de referència
de diàleg
i d'entesa
entre tots els partits
que han format
el Parlament de Catalunya.
I ho dic
perquè ho visc cada dia,
ho visc a casa,
ho visc al carrer
i és el que se'ns està demanant
i és el que espero i desitjo.
Succeeix.
Una dada que acaba de conèixer
és que l'atur ha pujat
un 4,1% a l'octubre,
un 4,1% a l'octubre a Tarragona,
el doble que la mitjana catalana,
els serveis
és el sector més afectat,
4,1% d'increment de l'atur
a l'octubre a Tarragona
i des d'aquesta perspectiva
s'ho he preguntat també,
si Tarragona té més oportunitats
que altres territoris
per revertir aquesta situació,
per revertir precisament
això que està passant,
que puja un 4,1%,
tenim el sector serveis
que naturalment
quan acaba l'estiu
ja és una bitllaça habitual.
És un bon més d'octubre
comparat amb els darrers 20 anys.
Què és el que veuen?
Veuen que sortirem abans de l'Axocat?
Podrí perquè avui també hi ha
un important economista
que estarà a Tarragona al migdia,
el doctor Oliver,
que presentarà l'anuari
a nivell econòmic del territori
també i cada any acostuma
a oferir notícies
més positives aquí
que a altres llocs.
Per què potencial que hi ha
i que potser ens pot...
Tarragona ha passat en dos anys i mig
de tenir un 29% d'atur
a tenir un 20,55.
És a dir,
que encara queda molt per fer,
però les dades són positives.
Hem de pensar que en aquest període
30.000 persones de la província de Tarragona
s'han donat d'alta la seguretat social.
30.000, posa'ls en fil a l'Índia, no?
O sigui, som molta gent
i per tant és una gran notícia
per 30.000 persones
i tant de bo en el proper període
en siguin moltes més.
Jo crec que efectivament
la notícia és dolenta,
la notícia és dolenta
perquè a més a més
no ratifica
una millora
de les condicions de treball.
Altra cosa també és que
hem mirat també
que la feina que s'ha generat
els darrers anys
és feina amb poca qualitat.
Sabem que el Fons de Pension
s'està ressentint moltíssim
d'aquestes baixes cotitzacions
d'aquesta feina,
feines temporals,
feines en jornades reduïdes, etc.
Per tant,
el tema de l'atur
és importantíssim
i jo no el minimitzaria.
Altra cosa també
és el tema de Tarragona en l'atur.
Tarragona té,
jo diria que té
dues vessants importantíssimes.
una és tot el tema turístic,
de serveis,
que evidentment
a acabar la temporada
hi ha un repunt de l'atur,
però l'altra també
és la gran indústria,
la indústria química,
el pol,
una indústria molt important.
Evidentment,
el retard que tenim
a infraestructures,
corredor del Mediterrani,
autovia fins al centre
de la península, etc.
Jo crec que tot són
una sèrie d'inconvenients
de retards d'inversió
de l'Estat
que no ajuden gens
a la recuperació econòmica
en una província
amb la nostra estructura econòmica.
I potencial.
Francesc o...
Pedro,
Pedro i Francesc.
Com vulguis.
Vols parlar?
Francesc,
parli, parli.
Avrem,
en el nostre cas
hem de seguir apostant
per les polítiques actives
d'ocupació.
Ens hem de preocupar
de les persones
que avui tenen feina
i no estan qualificades.
Ens hem de preocupar
i ens estem preocupant
de la gent
que ha perdut la feina
i que no tenia qualificacions.
Hi ha un col·lectiu
molt important
de persones
de més de 45 anys
que tomen dificultats
per trobar feina
i en aquest cas
sí que estem apostant
per les línies
de trobar oportunitats
per aquest col·lectiu.
També amb els joves
de baixa qualificació
també.
Hi ha una imatge
que sempre m'ha quedat gravada
que hi ha poca feina
i realment
la gent que està a baix
i el Pau que és casteller
no aguanta.
Qui és la que està a baix?
Bueno, i el Pedro
també és casteller.
Qui està a baix?
Qui té a dalt?
A baix està la gent
que no té qualificacions.
Aquestes persones
tenen moltes dificultats.
És a dir,
quan parlem
de trobar oportunitats
no ens oblidem
de la gent
que té dificultats
d'aquesta mena.
L'Ajuntament de la ciutat
ha engegat
per segon any
unes mesures
que jo sé
que han estat
una bona pràctica
per incentivar
la contractació,
ajudant a la contractació.
El mercat
espera en un futur
explicar un projecte
que tenim
en el mercat.
Es pot generar ocupació?
Estem treballant
amb els paradistes
del mercat.
Podem generar ocupació?
Hi ha l'oportunitat
de generar ocupació
obrint a la tarda
amb gent jove.
I el que hem de fer
és intentar
buscar noves oportunitats.
ahir vaig tenir
l'oportunitat
d'estar
amb la gent
de la Fundació
de la Construcció.
Jo crec que li volem
donar un gir
a aquest tema
de la construcció,
encara més
millorant les competències,
mirant
aquestes noves
maneres
de construcció.
Hem d'apostar
i hem de seguir
defensant
una indústria
que és important
pel territori
com és la indústria
química,
amb tot això
amb tot el que
suposa,
intentant
no perdre
oportunitats
de negoci
i que Tarragona
sigui un lloc
on la gent aposti
per venir
i generar
riquesa,
tant des del punt
de vista
de la gran empresa
com la petita
i mitjana empresa.
Pedro Sánchez.
Exactament,
com diu
el company,
aquestes noves
intervencions
que es poden fer
i aquests
nous jocs
de treball
que es poden
posar
pactant
i parlant
amb la propera
apertura
del mercat central
com s'està mirant,
sí que
a part
que nosaltres
sempre ho hem dit,
el nostre sector
serveis
és un dels
que pateix
molt més,
hi ha molta gent
com bé s'ha dit
de majors
de 45-50 anys
que no tenen
una incorporació
sistemàtica
al món laboral
i que han quedat
molt afectades
però
no és massa
comprensible
que en una zona
com la nostra
que té una sostenibilitat
entre
el polígon
petroquímic
més important
del sud d'Europa
que és el que tenim
aquí a Tarragona
i el sector turístic
mai s'hagi
intentat
recolzar
tant
el turisme
com es mereixia
i per això
i més tenim
tants de milers
tants de milers
de persones
a l'atur
d'aquest sector
vull dir que
nosaltres crec
que hem d'intentar
entre tots
seguir treballant
amb aquesta línia
sí que és veritat
que les dades
que ens diuen
de l'atur
no són bones
però si mirem
aquesta línia
transversal
que ens acaba
de parlar
abans
el company
també és veritat
que s'estan
veient
brots verds
vull dir
aquests sí que comencen
a veure's ara
llavors
hem de seguir
regant
aquests brots verds
perquè
sigui
un ampli
camp
d'entrada
a les infraestructures
i de
l'augment
de llocs de treball
Alejandro
a mi m'agradaria
reivindicar aquí
la importància
del sector
serveis
i concretament
del turisme
i també
de la construcció
en el que és
l'ocupació
a qualsevol
comunitat
i concretament
a la província
de Terragona
i explicaré per aquí
el món no és
com ens agradaria
que fos
el món és com és
jo aquests anys
al Congrés dels Diputats
he fet de portaveu
d'Imas de Masí
de ciència
d'innovació
i moltes vegades
sentia discursos
políticament correctes
dient
no
és que hem d'avançar
d'un model
del totxo
que es diu
això per simplificar
cap a un model
de la innovació
i la ciència
això queda molt bonic
estaria molt bé
fantàstic
però ho ha dit
el francès molt bé
el problema que tenim
nosaltres amb l'atur
ara mateix
no és precisament
entre els científics
el problema que tenim
és entre persones
de més de 52 anys
que només a la seva vida
han treballat
el totxo
i entre joves
de 18, 20, 22 anys
molts dels quals
no tenen
cap tipus de formació
i aquestes persones
s'han de treballar
i evidentment
no els posaràs
a treballar
a l'Institut Català
d'Investigació Química
en un projecte
de láser
de màxim nivell
per tant
quan es parla
de precarietat
quan es parla
del sector serveis
quan es parla
de construcció
s'ha de donar
la rellevància
que té
perquè és l'única manera
que tenen
grans grups
de població
d'accedir
a una feina
normal
i diré més
és evident
que això
ha de comportar
transformacions
la construcció
no és només
la proliferació
d'urbanitzacions
de xalets
la construcció
són moltes coses més
és més
s'ha d'evitar
la proliferació
d'urbanitzacions
de xalets
ja s'ha vist
que això és insostenible
però la rehabilitació
és el futur
i més en una ciutat
per exemple
com Tarragona
que té el seu centre
en un estat
cada vegada
més lamentable
per tant
la construcció
no només és
totxo totxo
urbanització
urbanització
és molt important
que la construcció
nous materials
etcètera
sobretot rehabilitació
i després el turisme
que és estacional
que és una feina
que no es paga massa
que és entre cometes
una mica precària
però és que
insisteixo
el món és com és
hi ha una part
de la població
molt substancial
que només
pot accedir
a aquest tipus
de feina
Pau
aquest tema
és un tema
que des del primer dia
i el senyor
Fernández
ho sap
vam compartir
els nostres discursos
de presa
de possessió
al mateix tema
la importància
de la construcció
i la rehabilitació
vam enfocar
fins i tot
els mateixos focs
jo diria
que vam parlar
molt del que és
el centre
del que és
la part baixa
que jo crec
que són
obligacions
inel·ludibles
de la ciutat
no només pel fet
de generar feina
sinó pel fet
de generar uns espais
de convivència
que ara estan
bastant deteriorats
al centre
que sobre el mercat
jo crec que s'ha d'actuar
fort al centre
al carrer Unió
havia una idea
compartida també
per a diversos grups
de petanolitzar
una sèrie de carrers
pròxims al mercat
això ho hem de fer
hem de generar
una activitat local
perquè
a cap i la fi
aquesta activitat
és la de la persona
que amb recursos
no gagasarats
pot iniciar
una activitat
amb un negoci
pot generar
ocupació
amb el seu nivell
però pot generar
economia local
de la qual
es queden aquí
els impostos
jo crec que aquest és
un dels reptes
de la ciutat
generar
a més a més
d'aquestes grans
economies
que ja han parlat
l'economia local
i sobretot
pensant en territori
pensar que Tarragona
té un rerefons
amb un producte
d'oli
de vi
passagístic
riquíssim
i aquesta capitalitat
és la que s'ha de portar
també
amb oportunitats
econòmiques
A quins carrers
voldrien
que es petin
la tecnologia
en l'entorn del mercat?
Estic d'acord
en assenyalar
que vaig del carrer Colom
al carrer Unió
al carrer Cervantes
fins a la Rambla
aquella zona
que penso que
més d'un partit
la van portar al programa
i crec que
no és excessivament
costós
organísticament
fer-ho
i generaria
tot un pol
d'atracció
comercial
a l'entorn del mercat
que jo crec
seria molt interessant
Francesc
Això vol dir
parlar d'un model
de ciutat
aprofitant que
som ciutat patrimoni
i això ho dic
des d'un punt de vista
que quan visites
una ciutat patrimoni
tal com diu
l'Alejandro
tal com ha dit
el Pau
et trobes en una ciutat
on d'alguna manera
et sents a gust
què vol dir
et sents a gust?
Doncs
són ser unes peatonals
amb petits comerços
vull dir
amb poc soroll
i això Tarragona
ho té
i a més té un clima
tot l'any
tot l'any
que s'ha d'aprofitar
i això quan tens
l'oportunitat
de viatjar
no durant l'estiu
sinó
durant la resta
de l'any
i vas a aquestes ciutats
veus que aquestes ciutats
estan apostant
per aquest model de ciutat
i aquí sí que tenim
un repte
de dir entre tots
quin és el model
de ciutat
que ens agradaria
poder disfrutar
insisteixo
que tenim
uns capitals
tenim molt a prop
el Priorat
tenim molt a prop
Barcelona
això no són
amenaces
són oportunitats
jo crec que no estem
tan mal comunicats
com a vegades diem
tot això ho hem d'aprofitar
i la gent ha de venir
a Tarragona
a conèixer tot el patrimoni
que té
que és molt important
la seva gastronomia
i això vol dir
fer inversions
en llocs que ara
en aquests moments
no s'han pogut fer
i que s'haurien de fer
jo crec que de manera
involuntària
el Francesc
acaba de posar
damunt de la taula
la gran mancança
del projecte
Ballesteros
i és la manca
de projecte
de ciutat
perquè ha tingut
vuit anys
per dissenyar
aquest projecte
de ciutat
i ha sigut
incapaç
jo crec que
això posa
damunt de la taula
un debat
apassionant
un debat
apassionant
sobretot
amb el que
s'inicia
a partir d'ara
que
és un moment
extraordinàriament
delicat
per aquesta ciutat
perquè estem davant
d'una etapa
que s'assembla massa
els darrers anys
de Joan Miquel Nadal
a l'Ajuntament
és a dir
que es comencen
a acumular
dimissions
detencions
en fi
escàndols
comença a passar de tot
amb una mena
de manca
de lideratge
de ciutat
important
i a mi m'agradaria
recordar
perquè un dia
en el diari
de Tarragona
va sortir un reportatge
que era
plou aclaridor
es feia un anàlisi
dels candidats
a l'alcaldia
i curiosament
tothom coincidia a dir
perquè a més això es nota
quin ha sigut
el tipus de lideratge
del senyor Ballesteros
i tothom coincidia a dir
que la seva
gran capacitat
de lideratge
té a veure
amb una mena
de pensament líquid
de bon tracte
de carinyets
a tothom
això se li dona molt bé
i electoralment
li ha sigut propici
és evident
però hi ha una manca
de projecte de ciutat
espaterrant
i això es comença
a notar
les dificultats
perquè quan les coses
van relativament bé
doncs
mira
tira
tira
però
quan les coses
van malament
és quan es troba
a faltar
el lideratge genuí
jo crec que el lideratge
es troba esperem
a faltar
ara
els problemes han sortit
tot ho sabem
i ni prou
dimissió
d'un gerent
el cap de caminat
té marxat
i jo crec que el lideratge
es nota
no explicant les coses
els problemes
a la vida surten
poden sortir
de moltes maneres
s'han d'abordar
i s'han d'explicar
nosaltres
hem de faltar molt
nosaltres
i un altre grup
també ha demanat
que es convoqui
la junta de portaveus
es va dir
que es convocaria
encara no tenim data
no en sabem res
crec que el lideratge
es demostra així
som els problemes
i explicant-te
i fins i tot les dificultats
que evidentment
d'això no hi surten
el que pot ser
és reproduir
la política de plasma
a nivell ciutadà
estirem un parell de minuts
de tardulia
perquè el puguin parlar tots
no sé si Pedro Sánchez
pot dir alguna cosa
si es recollirà alguna cosa
jo volia
jo volia
entrar
amb el que deia
el company
amb el tema
de
a veure
nosaltres ja portàvem
el nostre programa
natural
la peatonalització
d'alguns carrers
però hem d'ajudar
hem d'ajudar
si volem
aquestes infraestructures
ficar-les com cal
hem de ficar
una mica de verd
en aquestes zones
hem de fer
peatonalitzar
aquells carrers
com deia
el company
que estaven
entre Colom
i
Carre Unió
i Carre Unió
que són
Governador González
Cervantes
tot allò
tots aquests carrers
en reding
aquests peatonalitzats
però ficats verd
però també hem d'ajudar
perquè si volem
que la gent hi vingui
i la gent
vingui a comprar
la nostra zona
també
que nosaltres
ja ho vam presentar
ara fa
no fa massa
amb una emoció
intentar ajudar
i fer-ho més dolç
nosaltres el que no podem fer
és cobrar
aquests preus
desorbitants
perquè
és que jo no vinc
jo tinc molts amics
que aquí no volen
no poden venir
perquè no poden deixar el cotxe
hem de buscar
un sistema
de recalificació
per fer
més baix
el sistema
d'aparcaments
que la gent hi vingui
i que puguin gaudir
i incrementar
la seva despesa
Francesc Roca
si vol
llavors aquí l'Axafa
no vol
han d'aprofitar
que és el primer
és la primera tertúlia
però bé
ens hem trobat
un poc agressió
ja
ha sigut molt plàstic
ja l'hi dic jo
que no
que no
que és un aprenentatge
allò d'avui
jo no
jo crec que
a la ciutat
sí que
jo m'hi trobo a gust
amb el lideratge
jo crec que amb el lideratge
compartit
és a dir
tenim un alcalde
que sí
igual que vosaltres
aposta per aquesta ciutat
jo crec que
cada vegada més
hem de
ja que veniu del món castellé
vull dir
avui que
què podem fer
entre tots
per aquesta ciutat
sigui el que
i ho he de dir
jo he tingut la sort
durant dos mesos
d'anar a les reunions
de la ciutat patrimoni
de la humanitat
a Madrid
i la visió
que hi ha de Tarragona
a vegades
difereix una mica
del que nosaltres
expliquem
i això no ho dic
perquè sí
ho dic perquè
he tingut l'oportunitat
de veure quin sentiment
es respira
respecte a Tarragona
i això sí que vol dir
en positiu
en positiu
i això vol dir
que sí que hi ha
un lideratge de ciutat
hi ha un lideratge de ciutat
que en aquest cas
lidera l'alcalde Ballesteros
però vull dir
compartit
l'hem de compartir
el lideratge
vull dir
cadascú des de la seva posició
perquè aquesta ciutat
es necessita
es necessita a tots
doncs tanquem la tertulia
estem fora de temps
ja dos minuts
algú vol dir alguna cosa
breu breu breu breu
no perquè si jo reobria el debat
no
estaria d'acord
que la ciutat
es necessita a tots
això estaria d'acord
per cert 15 anys
han guanyat
l'assignació de patrimoni
mundial
el 30 de novembre
farà 15 anys
ja en parlarem
per tenir ja el de cap del govern
qui en vine aquí fora
que entrarà de seguida
en entrevista
senyors gràcies
per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies
gràcies
gràcies