Com cada dimarts acabem el matí de Tarragona Ràdio
parlant, o bé, durant sortida amb aquest espai
que anomenem nens, avui no tan nens,
ja són joves, ja són adolescents,
els alumnes de l'Institut de Sant Pere i Sant Pau
que ens acompanyen, l'Arnau, el Juan, l'André i l'Anna.
Bon dia a tots.
Bon dia.
Hem vingut amb la Cristina Arroyo,
és la seva professora de llengua castellana.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
I esteu aquí perquè us heu emportat un tercer premi,
no?, otorgat pel Ministeri d'Educació, el Ministeri.
Sí, sí, sí.
Explica'ns una mica en què consistia el projecte,
com és que els vas presentar el premi, posa'ns en entes de llens.
Sí, bé, de sobte un dia vaig trobar en Twitter
que el Ministeri de Cultura organitzava,
juntament amb un portal que es diu Europeana,
un certamen que es deia Tu eres la llave
i els alumnes havien de presentar una crònica periodística
sobre un dels temes que proposaven.
Hi havia cinc temes i vam escollir el tema que estava relacionat
amb la nostra àrea que era de literatura.
Havien d'escollir un autor de la generació del 98
i ells van estar investigant i van decidir fer una crònica
sobre Vall d'Inclan.
Per tant, el premi us ve perquè vau escriure aquesta crònica
sobre Vall d'Inclan.
Què heu anomenat?
Com l'heu anomenat?
Sombres de Bohèmia.
Sombres de Bohèmia.
Que ve, bueno, que el seu llibre que va fer
és deu Luces de Bohèmia.
Llavors van voler fer la paradoxa
dient que són les sombres,
o sigui, fent com un guiño a la seva obra.
Molt bé.
T'apregunto, Cristina, també com a introducció,
què és Europeana?
Sí, Europeana és una plataforma digital
a nivell europeu.
És una mena de biblioteca digital
on podem trobar milions d'objectes digitalitzats,
tant per museus, biblioteques d'Europa, galeries...
Objectes digitalitzats.
És a dir...
Això vol dir, no ho sé, fotografia d'algun quadre?
Fotografies, quadres, arxius sonors,
llibres, diaris de l'època,
és a dir, un pot agafar, per exemple,
de la Primera Guerra Mundial
i pot trobar fins i tot cartes de la gent,
és a dir, cartes personals.
És una mica que hem volgut fer
que una mena de portal de patrimoni europeu
on tothom, la gent del carrer,
podem accedir a qualsevol element cultural d'Europa.
I llavors la condició,
no sé si venia donada pel premi
o la vau imposar vosaltres,
era que l'article estigués documentat
amb el que trobàveu a Europeana?
Sí.
Voleu explicar, Anna?
Sí, expliqueu-me, Anna.
Sí, bé, com que era d'Europa, Anna,
teníem que buscar la informació
a partir d'aquell portal.
Llavors sempre ens deien,
vinga, una mica d'informació
sobre el tema de...
una anècdota de Ballinclan.
Llavors el que fèiem
era investigar dins del portal d'Europa, Anna.
Com és que vau triar Ballinclan?
Perquè tenia una història,
unes anècdotes molt interessants,
com per exemple,
que li van treure el braç
simplement per una ferida
que es va fer amb un botó
i llavors només per aquest motiu
ja li van amputar
i llavors em semblava
que a partir d'aquí
podíem trobar molta informació.
Què vau trobar, Andreu, a Europeana?
Bé, a Europeana vam trobar
diferents llibres
que va escriure aquest autor
i molt...
Llibres sencers digitalitzats?
Sí, vam trobar llibres sencers.
En format PDF, diguem.
Sí.
I lliure per descarregar
i tot plegat.
Sí, llavors també hem trobat
diferents autors
que estàvem relacionats
amb Ballinclan
i també hem trobat cites,
fotografies,
molta informació
que podíem utilitzar
per fer un treball molt bo.
Juan, com és que el resultat final
ha sigut un article periodístic?
Havia de ser així, una crònica?
L'objectiu del concurs,
un dels objectius del concurs
era fer una crònica periodística.
Per tant, l'estil ja us ho manava
el concurs, diguem.
Sí.
Val.
Clar, a partir d'aquí
hi havia d'haver els paràmetres, no?,
de com havia de ser una crònica
que us havia explicat la Cristina
de quin format havia de tenir tot plegat.
Sí, bueno, nosaltres
vam usar el Microsoft Publisher
que és un format gratuït
que està en els ordinadors.
Llavors vam fer una organització
per columnes, com un diari.
Llavors també vam intentar fer aquest format
amb un seguit de colors
i, vaja, jo crec que va quedar bastant bé.
I, bueno, i...
Sí, avui jo vull incidir
que el tema de la maquetació
que es va encarregar, no?,
sobretot Arnau,
va escollir ja tant el disseny
com les diferents imatges
que havien de sortir
i jo crec que un dels objectius
era presentar-ho realment
com una crònica, no?,
com si fos un diari real.
I aquí jo crec que ells van complir
molt bé amb aquest objectiu.
Què és el que, a nivell personal,
ha sigut més difícil de tot plegat?
Recopilar la informació,
concentrar la informació,
triar el tema concret d'escriure,
què recordeu?
Bé, que tots estiguéssim d'acord
amb les mateixes idees.
I, bueno, també que en el portal europeu
hi ha els drets d'autor,
que és una cosa que hem tractat
però no massa bé.
Llavors, clar, al fer els enllaços
havies de mirar sobre els drets d'autor
i llavors havien de buscar la informació
tot respecte als drets d'autor.
Llavors és una cosa que és una mica
una mica complicada,
clar, perquè has de llegir si serveix
i no, si has de posar la font.
Seguim d'una compte, no?
Que no tot el material que trobem a internet
ho podem utilitzar sense citar,
sense respectar la propietat intel·lectual.
I, per tant, és una cosa que
havíem de tenir en compte.
Podien agafar enllaços, objectes del portal,
sempre veient que estigués el dret d'autor
acceptat per utilitzar-lo a la crònica.
Per tant, hem après molt
sobre el tema de drets d'autor, també.
Juan, Andreu, què recordeu com a més difícil
o alguna cosa que no us esperàveu?
Com a molt complicat va ser
sincronitzar-nos tot per poder treballar en grup
perquè cadascun treballava a la seva casa
i treballar en tot en un document compartit
i era una mica complicat.
Un altre dels objectius del concurs
era el treballar col·laborativament
i utilitzar l'Stick.
Vols comentar això, Andreu?
Sí, jo vull dir això perquè també,
a més de tot el que han dit els meus companys,
el més difícil ha sigut
intentar redactar tota la informació
que hem anat buscant,
intentar redactar-ho perquè tingui cohesió,
per poder fer-ho i fer un bon treball.
I penso que també això ha sigut el més difícil
perquè, a més, nosaltres hem millorat
amb aquest treball, hem millorat a nivell de vocabulari,
d'expressió escrita.
Llavors, per això, al principi, quan vam començar,
ens era molt difícil cohesionar tota la informació que teníem.
Expliqueu-me, doncs, entrem en l'escrit.
Expliqueu-me de què va el vostre Sombras de Bohèmia.
Què explicava la vostra crònica?
Doncs bé, explica una mica la història de Ramon del Vall d'Inclany
i com ell utilitza l'esperpento,
que és una mica així, una idea de formalitat de la realitat.
Llavors, vam fer que el nostre final
acabés com el final del seu llibre,
de luces de Bohèmia.
Llavors, també vam fer que Ramon del Vall d'Inclany,
el seu personatge, que és Max Estrella,
fos Ramon del Vall d'Inclany i la vida real.
Llavors, Max Estrella era sec,
llavors passava de ser sec a perdre un braç,
a la vida real, perquè ja a Ramon del Vall d'Inclany
també li faltava un braç.
També Ramon del Vall d'Inclany
utilitzava els anacronismes
que era posar coses a destemps,
o sigui, gent que havia mort en una època anterior.
Llavors, com Cervantes, també utilitzava això
i li faltava també un braç, vam fer com un guinyo,
llavors també estava Cervantes
incluit a la nostra crònica.
És a dir, és un article
molt esperpètic.
És a dir, el que van fer ells,
és a dir, a partir de l'anècdota del braç
que els va cridar l'atenció,
i els vaig dir, venga, ara penseu,
a partir d'aquesta anècdota
que va succeir a un cafè,
al Café Gijón de Madrid,
i a partir d'aquí el que es va fer
és que el personatge de Vall d'Inclany
de sobte es converteixi en Vall d'Inclany.
És una mica la...
I això ha explicat tot amb estil periodístic,
com si estéssiu relatant un fet
que havia passat de veritat.
I vam fer aquest paral·lelisme
amb la vida de Cervantes, també.
Coses que tenien en comú
van relacionar.
És a dir, que vam fer un gran treball
i una gran tasca d'investigació.
Com va anar l'entrega del premi,
perquè va una a Madrid, no?,
a rebre'l?
Sí, sí.
Què vols explicar?
Bé, al principi estaven tots molt nerviosos
perquè no sabíem com funcionaria tot,
però un cop allà ja vam trobar els altres...
els participants d'altres instituts
i ens vam trobar molt bé,
vam estar molt a gust
i res, a l'hora d'entregar el premi,
doncs va ser una...
Sí, va ser un...
Molt emotiu.
Molt emotiu, sí,
perquè vam començar citant
una de les frases del nostre treball
i després, doncs vam...
Després de passar a recollir el premi,
vam posar un petit vídeo
que reflectia tot el que hem treballat nosaltres.
Què és això del vídeo?
Juan, ja ho he llegit
que vau passar un vídeo, no?
Però això no ho fan tots els grups,
ho vau fer perquè vau volguer?
I què era?
Va ser com una mica
per acabar de...
presentar-nos a la gent que ja era allí.
Vam ser l'únic grup
que va fer això.
i, bueno, va estar bastant bé.
Que era com un making-of,
com un vídeo de com havia anat
a l'ostre treball.
Sí, sí.
I qui el va filmar?
Vosaltres mateixos?
Sí, nosaltres mateixos,
bueno, amb l'ajuda de la professora.
Sí, bueno.
Vam decidir que, bueno,
ja que ens vam implicar molt
en aquest treball,
va ser molt...
Realment va ser molt precipitat.
Vaig veure el Twitter molt...
Que era molt just,
només que eren dues setmanes.
I que en dues setmanes
feia un treball tan intens,
la veritat és que vam fer, no?
Van fer un...
No sé.
d'aquestes coses que passen
i són especials.
i vam pensar que estaria molt bé
fer un vídeo explicant
des d'on va sorgir la idea,
surts la imatge del Twitter,
fins a com ells treballen cadascú
des de la seva casa,
una imatge, no, de la crònica
i també una vegada que ja vam saber
que eren un dels guanyadors,
com els altres de l'institut,
els altres companys de classe
van rebre la notícia
i és una mica també com la directora
els va agrair, no?
I, bueno, el fet d'haver guanyat aquest premi
i, bueno, era una mica
agrair als organitzadors
que haguessin fet un tipus
de certament d'aquesta classe.
Que no us he preguntat
de quin curs sou?
Quants anys teniu?
La tercera de l'ESO.
Tercera de l'ESO.
Edat?
14 anys.
14.
D'acord, eh?
Perquè la gent que ens escolta des de casa
es fa una idea visual, no?
Participaven altres grups de la classe, doncs?
Amb altres projectes?
Bueno, la professora ha decidit
triar uns quants
i llavors també d'una altra classe
però, bueno, entre nosaltres cinc
nosaltres quatre ho vam decidir.
O sigui, vam presentar a l'institut dos grups
i van arribar al final.
Van rebre a ells a la final
sense saber ben bé quin premi us donarien, no?
Anàvem cap a Madrid una mica...
Com els Òscars, no?
Sí, sí.
Molt bé.
Un premi que vol dir un reconeixement
implica alguna cosa més?
Premi, alguna facilitat econòmica?
Alguna coseta?
Què va dir-ne?
En què consisteix el premi?
El premi, a part de la certificació
d'haver creat tercers
i l'experiència que proporciona
també ens van donar uns lectors electrònics
de llibres.
Hola!
Uns readers aquells?
Uns lectors?
Sí.
Sí.
Molt bé.
Ja s'han descarregat un de llibres.
Ja heu descarregat tot tot vellent clar
n'heu de tenir ara, eh?
El primer llibre havia de ser
el que de voler-me.
Com a mínim.
Molt bé.
Cristina, per què serveix
tot aquesta feina que feu?
Que em consta que des de
des de l'àrea de llengua castellana
esteu fent una afanyada, no?
No només d'ensenyar,
sinó de fer viure activament.
Exacte, sí.
Justament al venir a l'autobús
els estava dient que aquest tipus de...
no?
Aquestes coses que són extra,
perquè no pots fer això
amb tots els alumnes,
fa que nosaltres com a professors
ens motivem a continuar fent
activitats més creatives,
intentar apropar la literatura
als alumnes,
que moltes vegades
es presenten, no?,
com molt llunyants a ells
i a vegades fent
una tasca diferent,
més creatiu,
sempre ells,
i sobretot,
fent que ells siguin
els que han d'investigar,
els que han de trobar la informació,
els que han de manipular
la informació a fer la seva,
fa que, jo crec,
i si no que opinin després d'ells, no?,
fa que ens apropem
una miqueta la matèria
més als alumnes.
Esteu d'acord?
Us ha servit
a nivell com a experiència personal?
Sí, i tant, i tant.
Sí.
Sí, a més,
hem pogut
apropar-nos més als professors,
coneixent la manera
en què treballen
i ens han pogut ajudar
en aquest treball.
Doncs avui,
ho hem de deixar aquí
que no tenim més temps,
avui hem conegut
aquests quatre alumnes
de l'IA,
Sant Pere i Sant Pau,
l'Arnau,
el Juan,
l'Andrei i l'Anna,
hem conegut una miqueta
més curiositat sobre ball
i inclant,
i també hem conegut,
doncs heu fet descobrir
que és europeana,
que no n'havíem parlant mai
i val la pena, també.
I més que res,
si volen gaudir
de la crònica periodística,
poden entrar a la pàgina web
de l'Institut Sant Pere i Sant Pau
i allí ja tenim la crònica,
que estaria molt bé
que la gent que tingui interès
gaudeixin de la lectura
d'aquests grans alumnes.
Molt bé,
Cristina Arroyo,
professora de llengua castellana,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
I nois,
moltes gràcies
i felicitats, eh,
per aquest premi.
Gràcies.