Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bonatxí,
Ricard Fernández i Òscar Cadiat.
Fem un programa des de l'Escola de la Rebessada.
Hem vingut fins aquí,
en aquesta zona situada pràcticament al costat de la platja,
molt a prop de la platja, a fer el programa,
a parlar amb una aula d'infants d'aquesta escola
per explicar-los com és la muntanya,
què és la muntanya i què implica pujar a les muntanyes.
Avui hem vingut aquí, hem pogut parlar amb ells,
ara ho escoltareu, a més a més ens han fet moltíssimes preguntes,
tant a l'Òscar Cadiat, que el tenim per aquí, ara el saludarem,
com també el Jordi Maria Bonatxí i el Ricard Fernández.
Josep Maria, Ricard, què dieu? Bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, sempre una mica de tot, no, Jordi Maria?
Sí, home, són nanos de cinc anys
i, clar, et surten amb qualsevol cosa, no?
De vegades et sorprenen.
Però molt bé, una experiència que alguna altra vegada ja l'hem tingut
i sempre és molt gratificant
estar enraonant els nens tan petits
i que els interessin per la muntanya.
Déu-n'hi-do les preguntes que fan, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Són com una esponja i l'absorbeixen tot
i moltes coses que nosaltres donem per suposades,
doncs ells, doncs no
i realment és tot un procés cognitiu molt diferent.
És molt interessant, una experiència molt interessant.
Òscar Cadiat, bon dia.
Bon dia, com estem?
Avui aquí ens trobem tots reunits
al pont de Llemaoma
amb la promoció de l'escola de la Rebassada, no?
Aquí hi ha futura, la futura cantera d'alpinistes
està venint per aquí, eh?
Venim per aquí, tenim...
S'estan arraolint per aquí, no?
Per la Rebassada, no?
I ara farem unes excursions, no?
També.
Hem parlat avui amb la directora del curs.
La idea és que puguin veure també tot allò que m'ha explicat aquí
a la classe i a l'aula, doncs també a la muntanya.
Tenim la responsable d'aquest curs.
Què tal? Com estem?
Molt bé, molt bé. Bon dia.
Bueno, heu parlat a classe durant aquests darrers dies
de la muntanya, no?
Tot el que implica la muntanya.
Porteu temps treballant ja la muntanya, no?
Portem poquet temps.
Estem començant tot just ara.
Hem acabat Santa Tecla
i ara ens hem fet de ple amb el tema de la muntanya.
Però estem treballant-hi.
Ara escoltarem els sujets com ha anat la cosa,
però han fet moltes preguntes, no?
Sí, estan molt interessats i tenen moltes inquietuds.
I clar, conforme anem treballant, van sorgint els temes
i les inquietuds i les preguntes.
I una mica és un tema molt, molt, molt viu.
Jo volia preguntar a les professores
que, clar, detecteu que es desprenen, què?
Valors de les muntanyes, no?
Molts, molts, molts.
Mira, avui justament, dos nens s'estaven barallant.
Iniciaven una baralla.
I els he dit, home, si voleu ser bons alpinistes,
vosaltres creieu que l'Òscar es barallaria amb un altre company?
Són un equip a la muntanya, s'han d'ajudar, han de compartir.
Dic, un sense l'altre no és ningú a la muntanya.
Dic, doncs aquí a la classe el mateix.
Vull dir que és...
Constantment de tot se n'aprèn, de tot, de tot.
Vull dir que...
Com es diu la companya que està per allà, que sembla que no vol parlar?
Alba, Alba.
I tu, perdó, com que no t'ho he preguntat.
Isabel.
Isabel i l'Aba, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, expliquen com ha anat l'experiència.
Molt bé.
Els nens que tinc jo a la classe estem estudiant els jaons,
però també estaven molt interessats.
I llavors la Isabel ens va convidar
i també tenien moltes ganes de poder veure-us
i poder sentir tot el que teníeu que explicar.
És que jo penso que la labor que feu,
que poseu aquests noms a les classes,
això a ells els sugereixen durant tot el curs
un munt d'idees i de cabales
i pensen que al voltant dels jaons i de les jungles
i de les selves i de les muntanyes...
I llavors dona peu a molts treballs, no?
Molts treballs de camp.
I ara el que estem parlant és de fer un treball de camp, no?
Sobretot quan estan en un lloc on poden experimentar
i viure l'experiència, és quan més aprenen.
Perquè jugant realment en aquestes edats
és com estan aprenent i experimentant.
Teniu taules en nom de muntanya, no?
Sí, sí, sí.
Tenim de les més importants.
Clar, només tenim quatre taules
i hem intentat ubicar-ho en cada continent
i l'europea hem fet la nostra, la catalana.
La Fica d'Estats, Kilimanjaro, Everès i Concagua.
Escolteu-me, Josep Maria, Ricard, Òscar,
els aprovem o no?
Perquè us hem fet preguntes, jo crec que en sabíem molt, no?
Sí, fan preguntes que no sé si aprovem nosaltres.
Sí, perquè Everès, l'hem fet Kilimanjaro, l'hem pujat.
Pica d'Estats i l'altra, quina has dit?
A Concagua.
A Concagua, també l'hem pujat.
Ens hem de posar el dia nosaltres amb les preguntes que ens han fet,
i la veritat és que et sorprenen les preguntes que et poden fer
i a vegades quedes així un rato parat que no saps què contestar, no?
Però bé, clar, són cinc anys i estan aprenent ara, tot just comencen.
I és bo, com ha dit la Isabel, que els principis de la muntanya són d'amistat,
de cooperar uns amb els altres,
i això és importantíssim pels nanos tan petits.
Bé, la muntanya no els hi ha pot ensenyar res de dolent,
i crec que han tingut una bona iniciativa de donar aquests principis que tenim tots nosaltres,
que en un moment donat a la muntanya donaríem la vida un per l'altre,
i que sempre fem pinya, i això pels nens crec que és molt important.
Crec que n'ho han encertat de ple.
Ricard, també ho recull en molts textos, que tu repasses programa rere programa,
els clàssics pioners de les muntanyes també, aquests valors tenen molt presents.
Sí, sí, és que nosaltres, a veure, som uns enamorats de la muntanya
perquè sabem que trobem uns valors molt interessants, humans, naturals, d'integració a la natura.
És molt important que des de l'escola utilitzin la muntanya com una eina pedagògica fonamental
per conèixer el medi natural i valorar-lo com d'humana.
I realment nosaltres, això, encantats de la vida,
perquè és el que sentim i el que experimentem quan anem a la muntanya
i intentem divulgar-ho tot el que puguem.
Nosaltres molt agraïts de poder col·laborar amb aquestes iniciatives.
Tornarem, no?
Tornarem perquè aquí també hem anomenat els treballs d'equips
i jo concretament ara estic amb la URB, amb el màster,
que estem treballant el treball d'equip.
Això serveix, valors que serveixen per ara
i per quan siguem grans, perquè ens hem de guanyar la vida,
perquè està tot complicat, no?
Ara és l'hora de dinar, no?
Sí, sí, anem a dinar ja, que a la tarda tornem.
Gràcies per obrir-nos les portes i ens anirem veient per aquí.
Gràcies a vosaltres per venir.
Gràcies.
Moltes gràcies per tot.
Ho escoltem, Òscar, Juret Maria, Ricard, escoltem el que hem fet a classe?
Comida't.
Sí? A veure si ho provem? Doncs vinga, escoltem-ho.
Ara els ensenyarem uns grampons que els puguin veure.
els grampons, no?
Sí, anem als senyals, perquè sàpiguen com es fa
quan el terreny té gel i neu i és molt lliscós.
A veure, això, ens ho posem aquí a les orelles
per quan rellisquem i caiem.
No, on ens ho posem, això?
Molt bé, molt bé.
Els peus, sí senyor.
Posem aquí els peus, ben lligat,
ho volim així, lligat així,
un creuat màgic que fem passant per aquí,
després passant per aquí
i després tornant a patir.
Ara no ho faig perquè ara no tenim gel.
Llavors, si estàs damunt del gel i rellisques,
això, com que es clava, aguanta.
Veieu que és molt lleuger?
Tanto, eh? De punxar.
Tanto, eh?
Però damunt del pes, amb el pes teu i amb el teu,
que hi ha d'haver-ho.
Que ens ho podem posar pel carrer, això?
Jo vull provar.
Se diu Grampons.
Jo també, jo també.
No m'he fet mal.
Jo també, jo també.
Jo també, jo també.
Jo també, jo també.
Jo també.
El jurament ja ho portem a la brúixola,
que ara ensenyarem.
Sabeu, quantes fa que treballeu el temps de la muntanya?
Com heu treballat el temps de la muntanya a l'aula?
Fa just una setmana,
perquè ara, quan comencem el curs,
hem de triar el nom de la classe.
Llavors, ells, per iniciativa pròpia,
trien el nom que volen ser.
I surten moltes opcions.
Fem votacions i la més votada va ser la muntanya.
I ara, en tot el curs, serem la classe de les muntanyes.
I hem anat treballant, doncs, això,
la muntanya i totes les seves vessants, no?
Hem començat.
Hem començat com es formen les parts,
treballarem com s'originen,
treballarem serralades, els pics més alts,
les persones que hi treballen,
que hi pugen, que fan...
Doncs una mica la demanda dels nens,
els que ells ens demanen que treballem.
Una mica sobre ells.
Quants anys tenen?
Quatre i cinc.
Quatre i cinc anys.
Són com esponges, no?
Ui, si vinguéssiu a cap d'un mes i mig,
veuríeu la barbaritat de coses que han après.
Perquè ara tot just comencem.
Doncs ara, gràcies, eh?
Gràcies a vosaltres.
Ara ens ensenyarem també com és una brúixola
i el Ricard ens explicarà què és la jove.
Recordem-ho com es formen les muntanyes.
A la terra on vivim nosaltres,
sabeu com és la terra, que és bodona?
Sí.
Molt bé.
Doncs sabeu, quan poseu un suro a l'aigua,
què fa el suro quan poses a l'aigua?
Sura.
Sura.
Sura sobre l'aigua.
Doncs nosaltres, on estem nosaltres,
aquí trepitjant,
aquesta terra sura per sota d'una mena d'aigua
que hi ha a sota nostra.
I aquesta terra a vegades s'acosta, s'acosta, s'acosta,
pum, i piquen.
I quan piquen s'aixequen.
Però a vegades també hi ha algú de vosaltres
que ha dit que havia pujat en un volcà.
Oi que sí?
Jo quan era petita.
fixa't.
Doncs els volcans també...
Sí?
Doncs també els volcans són muntanyes.
Perquè els volcans, no és que hagin xucat,
surten de terra,
perquè hi ha una mena de foc que surt de baix,
que se li diu magma,
que és la lava.
Quan parlem és tot com un debat,
van sorgint dubtes i anem parlant.
A Catalunya tenim volcans.
Què?
A Catalunya, aquí dalt, a Olot,
hi ha volcans.
I de fa no pas gaire.
Però ara estan tranquils.
No, perquè estan adormits.
ara ja són muntanyes, veus?
Es poden pujar muntanyes,
que són volcans.
I es poden pujar muntanyes,
que són, que xoquen
entre trossos de terra
que s'han trobat.
Hi ha molts tipus de muntanya.
Altes,
l'Oscar ha pujat la muntanya
més alta del món.
Sabeu quants metres té?
8.800...
40.
Molt bé, 48 metres.
Imagineu-vos ara que aneu a la platja
i us trobeu allà,
quedeu-ho aixecar el cap,
amunt, amunt, amunt, amunt.
Això és el que faig sempre
quan torno a una muntanya alta, jo.
Quan torno a casa,
que nosaltres vivim a randamar,
que ens agrada molt el mar,
doncs arribo,
me'n vaig a la platja
i m'imagino
com d'alta seria la muntanya
des de la platja.
I són molts metres.
igual que la tardaries dies.
Igual que la tardaries dies.
Però a mi que toca el cel.
Toca el cel.
I per això has de caminar.
A vegades camines
per la terra i camines
porteu bambes com porteu vosaltres
i es pot caminar.
I si corres per la muntanya...
També pots córrer,
però has d'anar amb compte.
Perquè si corres
pots ensopegar.
Moltes vegades no mires.
que corres per la muntanya.
I tant.
Que coneixeu-vos
que corres per la muntanya.
Qui coneixem
per córrer per la muntanya?
Aquí viuen xulets.
Aquí viuen xulets.
I per no perdre la muntanya
què hem de fer?
Aviam.
Què és això?
Una brúixola.
Molt bé.
Què més necessitaríem
a la muntanya
per no perdre's?
Ja tenim la brúixola.
Què més?
Què més?
Busquem aquí?
Busquem?
Un mapa.
Un mapa.
Ja tenim la brúixola
i el mapa.
Això serveix
per no perdre's.
Qui sap als punts cardinals?
El sabeu algú?
Els punts cardinals.
Jo.
Sí?
Per on sureu sols?
Per el mar.
Però per on surt?
Per el mar.
No, per el mar.
Però els punts cardinals...
Perquè per el mar
per el mar no posaríem.
El mar de Tarragona
el tenim al sur.
Sabeu el que és el sur?
Ho heu sentit parlar moltes vegades.
El mar el tenim al sur.
El mar estaria aquí,
és el sur.
El sol surt per l'est.
Que està...
Sortiria per la mora.
Què ha vist la punta de la mora?
Alguna vegada.
Doncs allò és l'est.
El sol s'amaga per l'oest.
L'oest és la catedral
de Tarragona.
I a l'altre costat del sur
tenim el nord.
Que el nord
és l'ermita del Llorito.
Ara sabem,
mirant Tarragona
ja sabem on estan
els punts cardinals.
Però veiem l'ermita del Llorito.
Bé,
doncs l'ermita del Llorito
seria
el nord.
i amb aquest aparell
que us ho deixo
ens marca
l'agulla vermella
sempre marca
el nord.
Per no perdre's.
Anem a la muntanya
agafem un mapa
com aquest
posem la brúixola a sobre
i ens ajuda
a saber
a quin lloc ens trobem.
Per això
els muntanyers
ens perdem.
Ara us deixo
que mireu
la brúixola.
Té, aneu-la passant.
Quan aneu a la muntanya
li heu de preguntar
als pares
el papa
o la mama
s'hi porten
el plano
i la brúixola.
Perquè per anar
per la muntanya
s'ha d'anar
amb plano
i brúixola.
El meu pare
va anar al Llorito
i va sentir
caçadús.
Va anar
amb el meu germà.
Qui és
de la classe
dels llons
i de les lleones?
Llons.
Molt bé.
Sabeu que hi ha llocs
que a la muntanya
també hi ha llons
i lleones?
eh?
O sigui
aquí ara esteu
tots junts
i a la muntanya
també estan junts.
Mira,
Mòscar i jo
hem estat
a algun lloc
que és a Àfrica.
Hi ha Àfrica
i hi ha lleons
i a Àfrica
hi ha muntanyes
molt altes
també.
No ho sé.
I quins animals
hi ha per aquí?
Hi ha lleons
aquí?
No.
No.
a la muntanya
heu vist
algun animal?
Pues jo sí.
Pues jo
la cabra.
Jo
la cabra.
Julià,
Julià,
Julià,
Julià,
digues quins animals
hi ha a la muntanya
que vas tu al poble.
Quins animals
hi ha allà al poble?
També hi ha
ser
cabalins.
Encara estan jugant
amb la brúixola
se'n van passant,
se la miren,
mira com se la miren.
Almenys,
no,
és això.
El que no l'hagi vist mai
ja sabrà a partir d'hora
que és una brúixola.
I bueno,
sempre és que es familiaritzi
amb aquest tipus de...
Per la muntanya
a trobar la castanyera.
Per la castanyera,
que ara arribarà
també de la muntanya.
I el Pió també,
el Pema.
El Pió també està a la muntanya,
no?
El Pió viu a la muntanya.
Paga, Pió.
Sí, sí.
Escolteu,
mira,
quan nosaltres érem
de la vostra edat
ja ens agradaven
les muntanyes.
Per això,
avui estem aquí
amb un programa de ràdio
que es diu
El Pont de Mahoma.
Si li pregunteu
al Ricard,
al Ritchie,
si li pregunteu
com són les muntanyes,
ell va estudiar
les muntanyes.
ell és geòleg
i què estudies
a les muntanyes?
Estudies els vents,
estudies la boira,
estudies la neu,
estudies les roques,
la formació
de la muntanya.
Tot això
és molt interessant.
I,
després,
quan sou grans,
ho coneixeu més a fons,
que és el que
ha fet en Ricard.
I nosaltres,
moltes vegades,
compartim
totes aquestes experiències
que sabem
des que érem petits.
Depèn on siguin les muntanyes,
hi haurà uns animals
o hi haurà uns altres.
Abans us ha dit
a l'Òscar,
us ha parlat
a l'Òscar del Lleti.
El Lleti és
abominable,
home de les neus.
He sentit parlar
alguna vegada
del Lleti.
No.
Sí?
Doncs no l'ha vist mai ningú,
però viu...
Però viu a les muntanyes
de l'Himalaya.
He trobat
i he vist
un com un lloc
que ha parlat amb ell,
si no l'hem trobat.
L'Òscar l'ha buscat,
el Lleti.
Sí?
L'Òscar l'ha buscat.
Diuen els natius,
diuen els natius
dels països
del peu de les muntanyes,
diuen que és
un animal
gros
i pelut,
que seria
molt semblant
a un moni,
que viu
per les muntanyes.
I nosaltres
el que entenem
és que
al peu de les muntanyes
hi ha les jungles
i aquestes jungles
on viuen els animals,
algun d'aquests
de vegades
doncs
s'enfila,
s'escapa,
no és que s'escapi,
ell va lliurement
per la jungla
i per les muntanyes
i a vegades
apareix
en llocs
que ja no estan
poblats
per la vegetació
perquè la vegetació
està als llocs baixos,
de mil
a dos mil metres
d'alçada
fins a tres mil metres.
A partir d'aquesta alçada
ja no hi ha
tanta vegetació,
ja només queden
matolls
i herba
i a partir
que arribes cap a dalt
de totes les altes muntanyes
només hi ha
neu,
roca
i a més a més
hi ha una cosa
passa una cosa
que aquí al nivell del mar
no ens passa
que és
que ens falta
l'oxigen
i no tenim oxigen
no tenim oxigen
per respirar.
també hi ha
gossos a la neu
que ajuden a salvar
les persones
i les panteres
el gos Sant Bernat
i les panteres
de les neus
aquestes viuen molt amunt
i costa molt
de veure-les
i els ossos
us vull fer una pregunta
a vosaltres
us agradaria
caçar aquests animals
o respectar-los?
Us vull
respectar-los
respectar-los
respectar-los
molt bé
molt bé
és una opinió
jo la pregunto
li fem mimitos
li fem mimitos
però clar
són animals
que quan anem a fer així
mimitos
a vegades
com que no coneixen
l'home
perquè són animals
lliures
salvatges
salvatges
no vol dir
que t'esgarrapin
vol dir
que com que no coneixen
l'home
i com que
l'home
en general
quan parlem de l'home
a vegades
va allà
i els vol
caçar
els vol matar
doncs
a la millor
tenen una mala experiència
i si poden
ells esdeferen
si no
aquests animals
segurament
no ataquen mai
tu has vist que ens ataqués
algun animal allà a l'Àfica
quan els veien passar
corrient
corrient
perquè ja sabien que
a l'home a vegades
els pot provocar
alguna situació
ja sabien que els veiem por
nosaltres els veiem por
amb ells
exacte
exacte
un dia ens vam prendre
una barreta
estàvem menjant
una barreta
i ens la vam prendre
va venir un mono
estàvem allà asseguts
sap
perquè són molt espavilats
són molt llestos
els monos
i va apretar a córrer
que no és la meva persona
i no és la meva persona
del mapa
d'on no és la meva persona
la meva
qui es va ensenyar
on et parla
que vols de bona cosa
Xavier
i tu Julià
vols de bona cosa
Julià
digues
i un dia
el vídeo
i el meu germà
vaig veure un mono
que estava
banyant a l'aigua
que hauria de tenir calor
són molt nets
sí que és veritat
que va sortir
un reportatge
dels monos
que es banyen
amb basses d'aigua calenta
i ara
i ara
nosaltres
ens agraden molt
els animals
perquè
a vegades
hem trobat
animals
però aquí
a la platja
i ara el Josep Maria
us explicarà
unes quantes
dels animals
i situacions
que ha trobat
a la platja
rebassada
i la platja
el miracle
perquè també van vindre
i tant
i tant
escolteu
escolteu bé
que això és com un conte
és com un conte
escolteu aquest conte
bé
aviam
qui sap que les tortugues
posen ous
no?
com les gallines
i les tortugues
on posen els ous?
a la platja
a la platja
doncs
heu de saber
que l'any passat
una tortuga
de mar
va vindre a la platja
rebassada
que està just aquí al costat
i va posar els seus ous
a la platja
de la rebassada
sí
jo vaig veure
per la tele
jo també
jo també
jo també
jo també
jo també
jo també
jo també
va posar
va posar 200
va posar 200 ous
per fer 200 tortuguetes
aquestes tortugues
quan passen
30 o 40 dies
surten de la sorra
i se'n van cap al mar
totes no viuen
però una gran part d'elles sí
doncs un mes després
que es pensaven
que això havia sigut
una cosa única
sense que ningú
ho sapigués
van començar a sortir
tortuguetes
de la platja llarga
que és la platja
que està
una mica més enllà
i en aquesta platja
també van sortir
tortuguetes
que van anar cap al mar
això vol dir que les tortugues
que fa molts anys
que no es veien
comencen a fer els seus nius
aquí a les platges
de Tarragona
que estan just aquí al costat
vosaltres esteu al costat
d'una platja
esteu entre dues platges
la Sabinosa
la Rebassada
i el Miracle
aquí al Miracle
també va vindre un animal
que es va perdre
un animal
que potser fa una miqueta de por
que és un tauró
el tauró
aquell de l'aleta
aquell de l'aleta
la tinturera
vinarà
doncs
els meus cosins
van veure un tauró
petit
que tinturera
i després
també aquí a la platja
la Rebassada
va vindre un dofí
i el dofí
és molt amic de l'home
i es banyava
entre tots els que es banyaven
i era fi
i era fi
el dofí
el podíem tocar
era molt finet
molt suau
doncs bé
com parlem de muntanyes
que hem de parlar de muntanyes
les muntanyes
hauríem de saber
que també hi ha peixos
i molts
perquè
què hi ha a la muntanya
que puguin haver peixos
i què més
on poden viure els peixos
a l'aigua
i a l'aigua
a la muntanya
on se troba l'aigua
on es troba
a la muntanya
hi ha peixos
i on els trobem
a la muntanya
a l'aigua
i a l'aigua
a la muntanya
com la trobem
amb una aixeta
que la trobem
amb una aixeta
a l'aigua
que l'anem a comprar
al súper
l'aigua
a la muntanya
aviam
on està a l'aigua
a la muntanya
on es desfà la neu
on?
quan es desfà la neu
es desfà la neu
molt bé
es desfà la neu
i la neu
que es desfà
on va a parar?
amb aixeta
a l'aigua
a la neu
a la neu
llavors
amb aixeta
amb aixeta
amb aixeta
amb aixeta
amb aixeta
amb aixeta
amb aixeta
per on baixa
l'aigua
que es fot
de la neu
per la d'all
de la valla
a l'all
morre
com baixa
com baixa
com es diu
aquesta aigua
que baixa?
per al mig
per al mig
per al mig
per al mig
per al mig
per al passant
per al passant
per al passant
passant
passant
passant
passant
passant
però per on passa
el riu
com se diu
per on passa?
quan està a l'avall
l'aigua
per on passa?
per al riu
el riu
molt bé
és que ho ha dit
pastona
al riu, molt bé, al riu trobem peixos, però aquest riu a vegades no passa aquest riu,
per al riu, molt bé, un llac, un llac, molt bé, veus ja tenim, que a la muntanya podem trobar peixos,
podem trobar tortugues també a la muntanya, peixos, tortugues, crancs,
els rius també, però no van a l'aigua, aquests llacs, que són els rius on troben puestos per ensenyar-se i els fondos,
formen mars petitets d'aigua dolça que són els llacs, ja sabem que a la muntanya tenim un munt d'animals,
i també tenim peixos i també tenim crancs, no només estan al mar, i tot ve de la neu que es fon i de la pluja,
perquè quan plou a sobre de la muntanya, l'aigua que cau damunt de la muntanya,
aquesta aigua, va baixant per la muntanya fins que se van juntant totes les gotes d'aigua,
se van juntant totes i formen el riu.
La xuclen del mar, aquests núvols es fan aquí al mar, aquests núvols blancs que es veuen,
l'aire els porta cap a la muntanya, quan arriben a la muntanya, se fa una tempesta,
cau l'aigua, baixa per el riu i torna al mar, i a l'aigua sempre fa una rodona, sempre.
Del mar puja a les muntanyes i de les muntanyes baixa el mar.
Això s'haurà recordar, perquè és el cicle de l'aigua.
Ho he entès o no?
Que ho treballarem a l'aigua més, eh? Ho treballarem ara amb el tema de les muntanyes.
Per això hi ha les valls, per això les muntanyes.
Si hi ha muntanyes, hi ha valls, que és per on baixen els rius.
I quan aneu a la muntanya, primer passareu per una vall,
i passareu pel fons de la vall, al costat d'un riu,
i si voleu pujar a la muntanya després haureu de començar a enfilar-vos
per una de les vessants que heu dit vosaltres.
I a poc a poc anireu perdent els boscos,
cada cop hi haurà menys arbres,
després estarà pelat i podreu veure un isart.
Sabeu què és un isart?
Sí!
És com una cabra.
La meva amarança en va veure un.
Aquests, els isarts, aquí a Catalunya els podem veure al Pirineu.
I aneu enfilar-vos, enfilar-vos,
i si en lloc del Pirineu ja és els Alps o l'Himàlaia,
cada cop hi ha menys animals.
Però n'hi ha d'animals.
Amb l'Òscar a 7.000 metres vèiem ocells.
Jo un dia vaig anar a la muntanya i vaig veure que ara se'n vaig.
I tant!
I un bambi, no he vist mai un bambi.
I un bambi.
Òscar, per què quan estàs dalt de la muntanya, molt amunt,
parles com si no poguessis respirar, per què?
Perquè em falta l'oxigen.
Perquè aquí, al nivell del mar on vivim, aquí a Tarragona,
tenim segurament un 98%.
L'oxigen no és com una botella d'aigua que la compres.
L'oxigen està dins de l'aire, dins de l'atmòsfera.
Però quan estàs més amunt, per intercanvi de pressions,
hi ha menys oxigen.
I et costa més.
Per què?
Et costa més parlar,
et costa més que t'arribi la sang al cervell,
que s'oxigeni,
i tot costa molt més.
És com si estiguis cansat.
I m'han preguntat avui els nens,
que quan pugeu a dalt,
com és que no caieu quan heu de dormir a les tendes?
Com ho feu per passar la nit?
Doncs ens busquem un...
Si és de neu,
fem un replà a la neu,
amb la pala i el piolet.
El piolet és com un pic petit.
I escavem i fem un replà,
llavors plantem la tenda de campanya.
I quan plantem la tenda de campanya,
ens hem d'aïllar del fred de la neu.
Posem un matalàs,
primer, que no pesa,
un sac de dormir.
Sabeu què és un sac de dormir?
Sí!
Us agradaria anar d'excursió amb el sac de dormir, no?
Sí!
Jo hi vaig anar!
No ho tens dit.
Jo també!
Jo també!
Jo vaig anar al Pirineu Català
amb la meva mare i el meu pare.
Jo també!
Jo!
Jo!
Jo!
Jo!
Jo vaig anar!
i llavors passem la nit allà.
I per passar la nit hem de sopar,
dormir i llavors encenem un fogonet
que portem petit
i fonem la neu
i ho fem a l'aigua.
I amb l'aigua
ja podem preparar una sopa
o un te
o un caldo
o un cafè.
I...
Un dia
el meu papa estava passejant
per la muntanya
i va veure'n què va dir.
La muntanya, que quan és molt alta,
no hi ha aigua.
S'ha de fondre la neu.
Quan la muntanya és molt alta,
no hi ha aigua
perquè fa tant de fred
que tot el que hi ha
és gel i neu.
Llavors,
amb un fogonet
que és una cuineta molt petita,
s'escalfa el gel
fins que es fa aigua
i allà li tirem la sopa
o li tirem el te
o cafè
perquè és molt important
a la muntanya
beure aigua.
Hem de beure sempre
molta aigua a la muntanya
perquè el nostre cos
necessita aigua
per viure,
sobretot.
Llavors,
hem d'estar bevent aigua
contínuament.
És com si juguéssim a cuinetes.
Llavors...
Aquí en teniu una.
Aquí en teniu una.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Però clar,
si no ho fem de veritat,
si sols juguem,
llavors no ens alimentem
i llavors
el dia següent
no tenim força
perquè si vosaltres
veniu a l'escola
i no esmorzeu
ni sopeu,
l'endemà no us rendiu.
O sigui,
no teniu força
per continuar creixent.
I ara heu de menjar molt
i heu de créixer molt.
i heu de conèixer moltes coses.
Sí.
Digue'm.
Digue'm.
Doncs llavors no.
Sí,
no.
Que hi havia el mar
amb les confinetes
quan estàvem anant
calcant a la meva casa
al meu,
quan era el meu complej
feia 5 anys
vaig veure
aletes de Tauró.
Molt bé.
Sabeu una cosa?
Aquí,
quan un dia
li podeu demanar
a la professora
i a la directora
anem d'excursió
i anem aquí
al Sant Simplici
que és una muntanyeta
que té 111 o 222?
111.
111 metres.
Anirem d'excursió aquí
i us ensenyaré
un lloc
que hi ha fòssils.
Sabeu què són
els fòssils?
Sí,
són coses que són
de fòssils.
I als fòssils
n'hi ha dents de Tauró.
Hi ha dents de Tauró
en els fòssils.
Com he dit nosaures?
Els fòssils són...
Penso que es converteixen
en peres.
Perquè nosaltres
vam treballar
a la prehistòria.
La prehistòria
val treballar.
I nosaltres
els dinosaures.
Al meu germà
li agraden molt
els fòssils.
I a vosaltres
agradau
penjades
de dinosaures?
Mira,
penjades de dinosaures?
No,
però a la vora
d'aquí,
a Cardona.
Hi heu estat?
Sí?
Doncs a Cardona
hi ha una pedra
al costat de la carretera
que es veuen
petxadetes
d'un animal
de l'època
dels dinosaures.
Xap, xap, xap, xap
com quan anaven
a la platja
perquè abans
allò era
a la vora del mar
i hi havia un animalet
que va passar
al costat de la platja
xap, xap, xap, xap
i va deixar les petxades
com les deixeu vosaltres.
a la platja
i havíem
petxades
a l'estiu.
Doncs
això
haurien de ser
de gavina.
Haurien de ser
de gavina.
No, no, no,
no, no.
Quan no,
quants dies
tardeu
per anar
a dalt
d'una muntanya?
Molt bé,
molt bona pregunta.
Depèn
de l'alta
que sigui
la muntanya.
Pots anar
en un dia,
pots anar
en unes hores
si és una muntanyeta
de per aquí
o com l'Òscar
si vols ser
una muntanya
tan gran com
l'Everes
has de marxar
tres mesos
i ara t'explicarà
per què.
Tres mesos,
però els tres mesos
inclou tot,
eh?
El viatge
que vas d'aquí
fins a la Xina
o vas fins al Nepal
perquè és una muntanya
que és tan alta
que fa frontera
amb dos països.
Sabeu
que al Nepal
hi va haver
un terratrèmol
l'any passat?
Sabeu
que vau sentir
parlar
d'un terratrèmol
l'any passat?
Sabeu
que és un terratrèmol?
Sí!
Eh?
Que la terra tremola.
Eh?
Brrrr!
Tremola
i vibra tot.
Llavors,
aquests països
que estan
molt allunyats
d'aquí
són països
que també
depenen molt
de la subsistència
del turisme
perquè
no tenen carreteres.
Són caminets
que pugen
cap dalt dels pobles
i tot ho han de portar
a l'esquena.
I per tant,
per arribar a la muntanya
has de caminar
per aquelles valls,
pels caminets,
pels senderons,
fins que arribes
als poblets
i dels poblets
ja has d'anar
més amunt
cap a les muntanyes.
I amb això
ja han passat
15 o 20 dies.
I després
hem de fer un procés
al nostre cos
que ens hem d'aclimatar.
Aclimatar
vol dir
que t'has de trobar bé
per poder pujar
a les muntanyes.
I al final
acabem pujant
a la muntanya
en dos o tres dies.
Però després
de tot aquest procés.
I la tornada
i per això
dur en tant.
Ara és que el dia
hem vist
per l'ordinador.
Diu que t'han vist
per l'ordinador.
Però
escoltem una cosa.
Si a tu t'agrada
la informàtica
i l'ordinador
jo no estava
a dins de l'ordinador.
Vull dir
hi ha d'haver
una persona
un mitjà
de comunicació
com Tarragona Ràdio
que et gravi
i que et filmi.
I voleu
si voleu
que us agrada això
podeu ser càmeres
podeu ser fotògrafes
i capteu
aquests moments
aquestes imatges
que són tan impactants.
El moment
de les tortugues
el primer
que estava allà
a la platja
era el Josep Maria
i va fer la foto
que va sortir
pel diari
i per la televisió
de casa nostra
que és el TAC-12.
És o no?
I ell fa programes
per la televisió
i podeu veure
també per l'ordinador.
i nosaltres fem
un programa de ràdio
que comuniquem
amb la gent
i transmetem
aquestes sensacions.
Avui explicarem
que hem estat aquí
al Col·legi
de la Rebessada
explicant
les sensacions
que tenim
a les muntanyes.
Aquí ja us hem de posar
a la ràdio
de on els pares
feu un ràdio
perquè us pugueu sentir
a la classe.
Posarem a la classe.
Ho escoltarem.
Doncs des d'aquí
des dels tuits
de Tarragona Ràdio
saludem
a tots els que esteu
escoltant
des de la classe
i també des de l'escola
a la Rebessada
per aquesta capacitat
que teniu
de fer preguntes
sobre allò
que els grans
creiem a vegades
obvietats.
Només dir-vos
que ens heu donat
un autèntic repàs
de sentit comú,
sinceritat
i men oberta.
I ara per la resta
d'oients del Pont de Momos
deixem la conversa
que hem mantingut
aquesta setmana
a propòsit
del segon cicle.
La segona mostra
de Cidem en la muntanya
que arrenca avui
aquest edi xous
en podíem parlar
de fet amb Pau Salles
amb el director
de la mostra
i també amb Sebastián Álvaro.
Sebastián Álvaro
que avui vindrà a Tarragona
vindrà per presentar
un documental
que es diu
L'home arriba del riu
sobre el gran alpinista
italià Walter Bonatti
del qual va ser
a més a més
amic personal.
Una mostra
de Cidem en la muntanya
que també portarà
serà el dia 15
dijous de vinent
el gran alpinista
Denis Urufco
aquí a Tarragona
també a presentar
la seva pel·lícula
reflecteix d'acció
un documental
sobre la seva ascensió
solitari
al Canxinjunga.
Us deixem amb aquesta conversa
amb Pau Salles
i Sebastián Álvaro.
Pau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Sebastián Álvaro.
Sebastián, bon dia.
Hola, buenos días, amigos.
Oye, Sebastián,
m'acorda una conversación
en ese programa
en Pau de hace
más o menos un año
que tú a Pau
le comentabas
oye, hay que hacer algo
hay que hacer algo
de Walter Bonatti.
Sí, bueno,
primero porque yo creo
que es una referencia
y es una referencia
ética, estética
e ideológica
del alpinismo.
Quien no conoce
los orígenes
ideológicos
y filosóficos
del alpinismo
pues realmente
está condenado
a fracasar
o a fracasar
o a hacer
un alpinismo
que poco tiene que ver
con aquello
que nos enseñaron
nuestros mayores
que es el alpinismo
clásico,
la gran dimensión
del alpinismo
clásico.
Leía
hace muy
pocas semanas
un libro
magnífico
que ha editado
Desnivel
que se llama
Los escaladores
de la libertad
hablando de
los grandísimos
escaladores
polacos
que llegaron
a dominar
la escena
del himalayismo
mundial
durante más
de 20 años
y terminaba
con una reflexión
diciendo
algo que yo creo
que se puede aplicar
a nuestro país
¿cómo es posible
que en Polonia
ahora mismo
hay más escaladores
más fuertes
que nunca
gente más entrenada
gente que hace
más grado
y que sin embargo
nunca como ahora
se ha hecho menos
en Polonia
detrás de los
Kurtika
los Kukuska
Bieliski
y compañía
¿no?
Y yo creo que
la respuesta a eso
es porque se ha
abandonado precisamente
el criterio
la ética
la estética
el pensamiento
de gente
como Walter Bonatti
por eso me parece
que es tan importante
recuperar a Bonatti
aparte por muchísimas
otras cosas más
que fue un ejemplo
de vida
de coherencia
y ya estamos hablando
con ese apartado
del pensamiento
alpinista
que realmente
nos vale
a todos
para caminar
con dignidad
por la vida
Bueno
Walter Bonatti
que me acuerdo
que comentabas
en el programa
que estuviste aquí
con nosotros
que decía
Bonatti
que la montaña
es una metáfora
de la propia vida
¿no?
Claro
bueno
es su ejemplo
de vida
lo que realmente
nos interesa
¿no?
un tipo
que empieza
a escalar
muy joven
y que
de alguna forma
el título
del hombre
llegado del río
que lo que pretende
ser precisamente
lo que me gustaría
es
reflexionar
en voz alta
con gente
amante
de la montaña
yo tuve
la inmensa fortuna
de las
muchas suertes
que he tenido
en la vida
además de sobrevivir
lógicamente
y estar aquí
hablando ahora mismo
con vosotros
no como les ocurrió
a otros buenos amigos
míos
que ni eran más tontos
que yo
ni eran menos fuertes
que yo
y sin embargo
se quedaron con el camino
pues aparte
de esa inmensa fortuna
tuve la
la suerte
de poder
conocer
y ser amigo
de gente
como Herzog
o Bonatti
yo con Bonatti
tuve una relación
especial
desde el año
1998
hasta su muerte
en septiembre
del 2011
y de hecho
ese mismo año
me invitó
a ir a su casa
a pasar una semana
en su casa
y por aquellas
cosas que uno
nunca sabe
y que se deciden
yo tenía otras cosas
que hacer
y dije
¿por qué no
no venir
Rosana
y tú
y nos damos
no conocían
los Pirineos
y entonces
quedé con él
en que
vinieran a hacer
una semana
de vacaciones
por el Pirineo
y aquello
lo pospuse
sin saber
que ya no le iba
a volver
a ver más
porque
luego
en septiembre
y muy rápidamente
en poco más de un mes
un cáncer de páncreas
se lo llevó
pero
la fortuna
de haber contado
con él
con charlas
en profundidad
discutiendo a veces
apasionadamente
porque los dos
éramos gente
de armas tomar
y a veces discrepábamos
sobre muy pocas cosas
pero
pero a veces
discrepábamos
de tal visión
eso
ese pozo
yo creo que
es de las cosas
que más me ha enriquecido
porque una de las cosas
que se nos olvidan
casi siempre
en general
y nosotros
pecamos mucho
de eso
y sobre todo
digamos que la gente
moderna
la gente actual
es saber mirar
para atrás
con la mentalidad
que tenía
esa gente
quiero decir
ni podemos
juzgar
a Alejandro Magno
con los criterios
éticos
y estéticos
actuales
porque entonces
sería un genocida
que lo único
que hizo
fue masacrar
poblaciones
por donde
por donde pasó
ni podemos
juzgar
a Walter Bonatti
bajo la perspectiva
de gente
muy fuerte
que entrena
en el gimnasio
que sale con zapatillas
y sale a correr
por la montaña
entonces
el pozo
y la sabiduría
de ese tipo
que era una buenísima persona
que es una de la mejor gente
que he conocido
y yo creo que
probablemente
junto con Mesner
con Mumedi
con Mallory
con dos o tres personas
más
en el mundo
los mejores
alpinistas
que ha habido
ahora te preguntaré
también por Mesner
y la relación como nati
pero Pau
tendremos el día 15
el Denis Oruzco
l'altre día
via Twitter
nos dió
quina pasada
que podía venir
el Oruzco
a Quiterrona
per ser jove
creo que tiene 42
con de tres años
si no
sí
tiene 42 años
y a más
bueno
ya saps un amigo
si saps el currículum
y Sebastián
lo conoce de sobres
buenos días
hola
hola
no
sigue hablando catalán
que lo entiendo perfectamente
tú lo entiendes
bueno
ya te he oído
unas cuantas lecciones
de maestro
y ya tenemos
todos la boca abierta
pues
en 9 años
ha fet
tots els 8.000
i además
en 9 de ruta
es el 5 de 8.000
Piolet d'Or
de l'Àsia
del 2006
del 2009
del 2011
12
Orpidón
Ejeroat
vull dir
i Piolet d'Or
Mundial
el 2009
es un crack
Sebastián
lo sabe
es de la gente
ahora mismo
en punta
y que está haciendo
probablemente
de las cosas
más interesantes
me interesa
mucho más
que la fortaleza
de la gente
Pau
y amigos
a lo que se atreve
a hacer
que es
el salirse
de los campos
trillados
el atreverse
a fracasar
en definitiva
porque gente
de esta
podría acomodarse
a las rutas
normales
seguir aumentando
su historial
y sin embargo
se atreve a meterse
en montañas
en invierno
con muy pocas posibilidades
de éxito
y sin embargo
muchas posibilidades
de quedarte allí
como la invernal
al Gasebrun 2
con Simone Moro
este tipo de cosas
y yo creo
que Denis
ahora mismo
está en la madurez
en la madurez
alpinística
es probable
que ya no tenga
las mismas fuerzas
por razones obvias
que tenía
a los 30 años
pero sin embargo
ahora tiene
la madurez
alpinística
la experiencia
la sabiduría
para saber
qué es lo que tiene que hacer
y cómo tiene que hacerlo
Yo te comentaba antes
lo de la relación
entre Bonatti
y Mesner
que al final
se reconciliaron
Sí
y me alegra mucho
que me hagas esa pregunta
porque
en eso
tuve algo que ver
por allanar caminos
por
el que coste
casi una vez
en Petit Comité
os puedo decir
que para mí
es un hombre
mucho más querido
Bonatti
que Mesner
pero yo delante
de Bonatti
defendí
que parecía
una especie
de rabieta infantil
el que dos tipos
de los más grandes
que jamás ha existido
en la historia
los dos italianos
los dos viviendo
al lado
no se conocían
me parecía sorprendente
y era partidario
de que hablaran
y recuerdo que
una de las últimas veces
que estuvieron cenando
en casa
que también estaba
conmigo Darío
de desnivel
Bonatti
era mucho más
abierto
a esa idea
que Rosana
que su mujer
Rosana
lo que defendía
lógicamente
supongo
con amor
de compañera
que el más grande
que había asistido
era Bonatti
y yo lo que
les quería decir
bueno
en efecto
no se pueden comparar
los dos historiales
porque uno
es 15 años
anterior
y entre medias
se produce
la democratización
del himalayismo
no sabemos
que hubiera ocurrido
por ejemplo
si las autoridades
italianas
no hubieran vetado
el que le dieran
el permiso
del K2
en 1955
1956
a Bonatti
para intentar
el K2
en solitario
probablemente
si se lo hubieran dado
y hubiera subido
y tenía muchas posibilidades
de subir
en aquel
tiempo
Bonatti
hubiera cambiado
radicalmente
la historia
que conocemos
del himalayismo
moderno
pero no fue así
y bueno
pues Bonatti
digo
Messner
tiene probablemente
el mejor
historial alpinístico
de todos los tiempos
es decir
el primer hombre
en hacer
un 8000
en estilo alpino
el primer hombre
en escalar el Everest
en solitario
sin oxígeno
el primer hombre
en subir una montaña
de 8000 metros
en solitario
el primer hombre
en hacer una travesía
de una montaña
de 8000 metros
el primero
en acabar los 14
es decir
eso era insuperable
y me parecía
que no se conocieran
que no llegaran a hablar
y al final
por muy poco tiempo
y yo creo que
porque Messner
se está haciendo mayor
y también bajo
digamos
un poco
su nivel
de intransigencia
se conocieron
se entendieron
bien
desde el primer momento
como no podía ser
de otra forma
entre montañeros
de ese nivel
y se reconciliaron
y yo creo que
Messner
hizo un libro
sobre
Bonatti
que me parece
que mi hermano
del alma
o una cosa así
por el estilo
que he hecho yo
el prólogo
que está en francés
en italiano
está ahora en español
editado por
Desnivel
y me parece
que es el libro
más humano
de Messner
en el que habla
de Bonatti
realmente
como un hermano mayor
y
que deciros
que estoy muy orgulloso
de que en buena medida
yo ayudase
a que
esos dos monstruos
se conocieran
Sebas
que nos vamos a ver
este jueves
Loma
Rivedo
Riu
y más o menos
cómo se estructura
es documental
es películas
la entrevista
con Bonatti
que nos vas a enseñar
y por cierto
vas a cantar
esta vez también
pues depende
ponerme música
de fondo
yo soy
muy atrevido
con eso
como tú bien
sabes
es decir
un día
me tengo que llevar
a mi amigo
Panchito Varona
con la guitarra
y si
Panchito se pone
yo le sigo
y vosotros también
vamos a ver
se puede perdonar
yo cuando tengo
alguna duda
siempre recurro
a los clásicos
y de hecho
nunca como ahora
he leído más
clásicos griegos
que lo estoy
haciendo ahora
y los griegos
no perdonaban
dos cosas
y aprenderoslo
ya para siempre
que es
la cobardía
ni la traición
yo ni a nivel
personal
ni a nivel
profesional
he perdonado
nunca la traición
porque una gente
que te traiciona
una vez
no sabe
si va a volver
a hacerlo
y por tanto
quiero decir
que las relaciones
personales
están basadas
precisamente
en la lealtad
y cobarde
no se puede ser
nunca
así que yo
es probable
que puedan
pasarme
de atrevimiento
pero de cobardía
nunca
así que vosotros
poned a alguien
arriba a cantar
y yo me pongo
con vosotros
y el documental
vamos
realmente
lo que
lo que quiero hacer
es una cosa
en que la gente
interactúe
con nosotros
que de alguna forma
también es lo que
hablé con
con Pau
es una reflexión
muy personal
pues como
como los libros
que hago
los documentales
que hago
al respecto
de la figura
de Bonatti
en el que
debo de dar
sobre todo
las gracias
a los compañeros
que me
que me acompañaron
en esta aventura
magnífica
que fue hacer
el pilar central
del frenei
y el capuchín
en invierno
con temperaturas
de 25 grados
bajo cero
sabiendo
que ese documental
no iban a ser ellos
las estrellas
que la estrella
principal
es la última
entrevista
que le hice
a Bonatti
en el que
es un repaso
de todo
es un repaso
de la historia
del alpinismo
es un repaso
de su propia vida
y es una reflexión
a cómo hay que caminar
por la
por la propia vida
y luego pues todo ello
espero
espero
si la gente
se anima
entremezclado
con
anécdotas personales
muy curiosas
de cómo se conocieron
por ejemplo
Bonatti
y Rosanna
qué ocurrió
en el K2
en aquella
fiaga noche
de julio
de 1954
es decir
un montón
de cosas
que yo creo
que espero
que ayudan
a la gente
a entender
un poco mejor
una figura
trascendental
como fue Bonatti
y al mismo tiempo
a entender
la verdadera dimensión
del alpinismo
clásico
yo ya a mi edad
no me interesa
otra cosa
no me interesa
el apartado deportivo
cada vez
lo entiendo menos
me gusta
porque me gusta
ver a la gente
fuerte
igual que me gusta
ver un buen partido
de fútbol
me gusta ver
pues bien
a gente
haciendo escalada
deportiva
que va a ser
deporte olímpico
probablemente
en el año 2020
todo eso me gusta
pero me parece
que tiene poco que ver
con lo que cuenta
Bonatti
bueno
Sebas
Pau
feme un break
habéis visto la película
a ver
la última
que os ha parecido
lo pregunto a los dos
pues yo hice la presentación
en Madrid
y ya dije que
bueno primero que iba a ser un éxito
no sé cómo estará funcionando
en Barcelona
y en Cataluña en general
pero el otro día
vino un amigo mío
unos amigos
que
y tengo aquí
una sala
de estas
de una pantalla
de 25 metros
y fuimos a verla
una sala
que tienen
dos mil personas
el cine estaba petado
y cuando terminó
la película
la gente se puso
a aplaudir
y yo eso
ya no lo veía
desde los tiempos
de Franco
eso de que la gente
bien
me parece
que está causando
un buenísimo impacto
en el sentido
es la primera película
que hace Hollywood
al respecto de la montaña
que muestra la realidad
tal cual es
y probablemente
por eso tuvo
una acogida
tan fría
de la crítica
en Venecia
claro
los críticos
muy cinéfilos
esta película
no va a pasar
a la historia
de las 10 mejores películas
de todos los tiempos
pero sin embargo
es una hermosísima
película
basada en un hecho real
en el que
muestra
cómo se vive
y cómo se muere
en una montaña
tan alta
como puede ser
el Everest
y a mí me ha gustado
se parece más
a un documental
por lo cual
me gusta aún más
digamos que hay
poco lugar
para la ficción
porque casi todo
lo que ocurre
es lo que cuenta
el libro
de John Krakauer
Mal de altura
que por cierto
también lo recomiendo
a la gente
para que conozca
la historia
en profundidad
y en el que
están metidos
yo creo que
todos los elementos
que han decidido
la historia del Everest
desde 1996
y que ha llevado
al circo
de las vanidades
que tenemos
hoy en día
era el inicio
de las expediciones
comerciales
del pique
entre dos
de esas
los líderes
de las dos
expediciones
Scociser y Rojal
y por pique
y luego
todo lo que
en ese momento
confluía
la presión
que tenían
había que subir
porque al año
que viene
si no
quién nos va
a contratar
y eso llevó
a una suma
de errores
pero en definitiva
después de
películas
como Límite
Vertical
Máximo Riesgo
o Visión Imposible
que dan una determinada
visión
de la montaña
pues esto
yo creo que viene
a situar
en el centro
y nos viene bien
a todos
desde luego
a los que amamos
la montaña
hay que ir a ver
la peli
pero incluso
la gente
que no sabe nada
como buenos amigos míos
gente culta
periodistas
amigos míos
de la redacción
de Depórter
del Larguero
de As
que van a verla
y se quedan
absolutamente
impresionados
es así
sí
así es
así se pasa de mal
en un campo de altura
así se sufre
por intentar alcanzar
una cumbre como el Everest
y en este caso
digamos que con todo a favor
con botellas de oxígeno
con serpas
con cuerdas fijas
pues imaginaros
lo que es eso
con dos o tres
alpinistas
que son amigos
que se van sin cuerdas fijas
y que intentan
una nueva ruta
en el Katzenchunga
o en el K2
Pau
sí sí
suscribo totalmente
lo del Sebas
y realmente
yo
ya lo he comentado
alguna vez
yo
em vaig quedar
no voy a dormir
la nit següent
o sea
quedé tan inmerso
y entre tanto
dentro del juego
de la realidad
del sufrimiento
de que realmente
el que ha hecho
Montaña
veu
que realmente
es así
que yo no podía dormir
vull dir
yo
voy a ser
como un personatge
que estigués
a dins
de la pel·lícula
no
fue verdaderamente
increíble
o sea
que yo creo
que es una buena pel·lícula
y también
repetezco
lo del Sebastián Álvaro
no
que
no es una pel·lícula
de Hollywood
es una pel·lícula
suposo que
molt ben assessorada
per gent de muntanya
y que reflexa
totalmente
la realidad
o sea
es aconsellable
al 100%
tan aficionados
como a Neofi
yo recordé
mucho
Pau
porque
sobre todo
los momentos
del rescate
de la historia final
porque
de esas historias
yo me he comido
10 o 11
y entonces
te das cuenta
y está muy bien
reflejado
la tensión
de saber
el helicóptero
también
el tema del helicóptero
llegar a altura
y
bueno sí
y también
es la verdad
era la primera vez
que se hacía
un rescate
tan alto
luego se ha hecho
saber
porque cuando
estuvimos
en el desgraciado
intento de rescate
de Juanjo Garra
Garra
sí
subió más arriba
subió
sacamos
me parece que fue
a 8 personas
a 7400 metros
es decir
casi 1000 metros
más
por encima
del
del campo 2
que
de la cara sur
del
del Everest
pero la tensión
pero la tensión
lo gestionaste
tú
pero lo gestionó
Sebastián Álvaro
el rescate
bueno
pero
no
pero es verdad
sí
bueno pero que
yo
a mí siempre que me llaman
a una historia de estas
y me llama gente
como la mujer
de un buen amigo
lo único que puedes hacer
es ponerte a su disposición
intentar hacerlo
lo mejor posible
sabiendo
cómo ocurre aquí
cuéntate de qué ocurre aquí
el principio
que es una batalla
que al 99%
tienes perdida
¿no?
sí
y
y luego
eso te deja
un pozo de amargura
tremendo
tremendo
¿no?
con el que hay que convivir
bueno
que contarte a ti
¿no?
la vida es una sucesión
de alegrías
y a veces de tristezas
y de amarguras
que te dejan un pozo
con el que
tienes que seguir viviendo
toda la vida
que es la ausencia
de gente que quieres
bueno
sebas
que nos vemos el jueves
aquí en Tarragona
a las 7 y media
los oyentes una hora
antes vayan a buscar
la entrada
si no se van a quedar
el 600
porque se llena como siempre
y en fin
nos vemos aquí en Tarragona
que se animen los que canten
que se animen
Fins aquí aquest pont de mama
d'avui
recordeu
ens veiem avui
a dos quarts d'avui del vespre
a l'auditori de la Diputació
el carrer Pere Martell
amb aquesta primera pel·lícula
de la mostra
de cinema de muntanya
amb aquesta pel·lícula
de Sebastián Alvaro
sobre el gran
Walter Bonatti
i d'això us que ve
si tenim sort
podrem tenir el programa
l'alvinista
caçà
que tenis
Uruzco
a veure si ja sort
ja ho podem tenir aquí
amb tots vosaltres
i us representem en directe
en el proper pont de mama
que vagi molt bé
dociaou
Música