Comencem la tertúlia d'actualitat, avui tertúlia política,
com que de dimarts, que la compartim amb Arga Santís,
la portaveu del grup municipal d'Initiativa Barca d'Univers,
que ordina l'alternativa.
Arga, molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Jordi Roca,
en nom del grup municipal del Partit Popular.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Maribel Rubio, en nom del grup de Convergència i Unió.
Maribel, molt bon dia.
Bon dia.
I Xavier Terresa, en nom de l'equip de govern del PSC.
Xavier, què tal? Bon dia.
Acabem de conèixer, per cert, les dades de l'atur.
Fa pocs minuts que les hem conegut.
Per resumir-ho curt i ras, l'atur puja un 1,8% al gener de Tarragona.
Ja és habitual que pugi l'atur en aquest mes de gener,
primer mes de l'any.
Creix en pràcticament tots els sectors, menys la construcció.
És a dir, que la construcció sembla que ja el que apuntaven al gremi de la construcció
fa poques setmanes, ja auguraven un creixement del 5% en guany aquest 2015
i per tant, doncs, s'aniria en aquesta línia perquè, de moment, és l'única sector que no nota l'atur.
Alguna valoració respecte d'això, d'aquestes dades?
Aquest creixement del 1,8% existent que acostuma a ser normal, eh?
En general o Arga?
En general ja passa això, vull dir, de totes maneres, no són dades.
És que ens mirem molt les dades de l'atur sempre i sempre intentem buscar si puja, si baixa,
però en realitat el comportament que està seguint des de fa uns anys és bastant homogeni.
Ja era previsible que passés això en aquestes dates i el que trobem és que no hi ha una recuperació
de les xifres d'ocupació perquè estem mirant les dades de l'atur però hauríem de mirar també,
hauríem de mirar la lletra petita, no?
La gent que ja ha deixat d'apuntar-se a les oficines de l'INEM, la gent que ja ha desistit de buscar feina,
la població activa, com està funcionant, la gent que ha marxat fora, els joves que han marxat fora
i per darrere també d'aquestes dades està el tema de com està ara mateix el mercat laboral
i la realitat que tenim és que el mercat laboral ha canviat, el model que implica això ha canviat
i el que està creixent en aquest país és el precariat, aquesta nova classe social,
el precariat de gent que potser sí que està ocupada, que sí que té una feina,
però és una feina que no li dona els recursos necessaris per viure dignament.
Vull dir, gent amb feina però que està patint pobresa energètica o que no pot arribar a final de mes
o que no pot pagar la hipoteca, en tenim i això és terrible.
Les dades, ahir, un comunicat perixement del grup parlamentari socialista
parlava de 39.000 persones al conjunt de la demarcació que estarien en aquesta tessitura
de precarietat, malgrat tenir nòmina, malgrat tenir feina,
i de fet assenyalaven les retallades del govern, dels respectius governs.
Jordi, anem a Jordi.
No, perquè al final hi ha gent ocupada però tampoc no s'analitja si la gent...
Hi ha gent ocupada però tampoc no s'analitja si la gent ocupada està en una jornada sincera
i per tant podria ser que forméssim part d'aquesta quantitat de persones
que tenen, tot i estar treballant, pobresa.
I a banda d'això, el que dèieu vosaltres, que les xifres és normal que ara augmentin.
I jo crec que també una mica el mercat laboral necessita readaptar-se una mica
als moments en què vivim econòmics i probablement se segueixi una dinàmica
perquè és veritat que tot això que deia Larga, absolutament d'acord,
però a més d'això hi ha gent nova, és a dir, hi ha gent que s'incorpora
a les oficines de l'atur, perquè per pare d'edat, senzillament.
Això no vol dir que segurament estiguin en atur perquè hagin treballat anteriorment.
Per tant...
Jordi i Xavier, alguna valoració?
Bé, som el país que més nota en temes d'ocupació les crisi,
és un paràmetre fix.
A Espanya el mercat laboral té unes peculiaritats que no tenen altres països
i és evident que a ningú li agrada que la feina no sigui tot el que bona
que hauria de ser.
L'important és que anem creixent, que anem creixent, que anem creixent,
per tal que cada vegada més les feines siguin millors,
que a la gent li vagi millor, que gastem menys diners en atur
i puguem destinar-ho a altres coses.
És a dir, que l'economia es vagi enfortint de mica en mica.
No hi ha solucions màgiques aquí, no hi ha un decret que es pugui signar
ni una proposta que es pugui aprovar per unanimitat i que solucioni el tema.
I pel que fa a la construcció, tenint en compte que és segurament
el sector més castigat per l'atur, o dels més castigats per l'atur
que hem vist els darrers anys, és bona notícia que es comenci a recuperar,
tot i que evidentment, segurament, tothom estaria d'acord
en que no amb la velocitat o no amb la intensitat que ens agradaria a tots.
És un problema a l'atur i crec que és compartit per tothom
que l'hauríem de no solucionar, sobretot a llarg termini.
És a dir, que la propera crisi d'aquí, quan 10, 15 anys, 20 anys,
que no castigui tant el mercat laboral, com sempre que ens passa,
que sempre ens anem a 3, 4, 5, 6 milions d'aturats,
que no és normal perquè després et generen uns problemes socials,
uns problemes pressupostaris enormes que t'impedeixen recuperar-te
amb normalitat.
No és per fer d'amagògio, però, bàsicament,
quan coneixem aquestes dades, hi ha un altre balanç,
una altra xifra, i ho estic veient ara mateix,
que, per exemple, els bancs continuen guanyant molts diners,
perquè, per exemple, hi ha un banc, que no diré el nom,
però que és ben conegut per tots, que ha augmentat de beneficis un 39%,
i ha guanyat 5.800 milions d'euros el 2014.
Digue'l, digue'l.
No, no cal, no, que no li fem publicitat,
sinó li hem de fer propaganda.
Però vull dir que, suposo que a la ciutadania li costa entendre
aquesta realitat, aquest contrast d'una cosa amb l'altra.
Bé, en diferents moments que hem explicat tots aquests índexs
i que també a l'hora d'interpretar, com deia l'Arga,
hem de mirar molts factors en el que són la correcta interpretació
dels mateixos, he de dir que, efectivament,
jo estic d'acord en que la creació d'aquesta de treball,
així com la disminució de l'atur i el que pugui, doncs,
fer-se té aquest factor, que és la precarietat.
O sigui, hem de veure, efectivament, com passem aquesta barrera.
Sembla ser que una sèrie de reformes que es van voler portar a terme
pels governs que tenen competència en aquest sentit,
doncs, de moment, jo, no ho sé, possiblement des de l'observatori,
des de la pròpia ciutat, ens hem quedat aquí.
Ens hem quedat aquí, no anem a més, no?
I sí que tothom té moltíssimes dificultats,
però aquesta mena de flexibilitat que, en teoria,
venia, i a més a més, de totes altres administracions,
no solament estatals, sinó europees, no acaba la cosa de funcionar.
Els bancs.
Bé, sí, els bancs tenen aquests beneficis,
i fins i tot l'altre dia hi hagi factors econòmics
on s'està, una altra vegada, doncs, revisculant el que és el consum
i el que és la sol·licitud de crèdits i productes hipotecaris.
Aquí hi ha factors que no solament són econòmics,
sinó també són sociològics, si se'n permet, no?
Que jo em perdo perquè, perdoneu, no tinc estudis d'economia.
Bé, tinguem en compte, no?, efectivament, aquesta diferència.
Jo sí que ho voldria dir una cosa,
perquè és que a vegades sents coses que a mi, doncs, em revolten.
A veure, dic que unes característiques de la crisi en aquest país
és que afecta molt a l'ocupació i afecta molt la taxa d'atur,
com si això fos un tret cultural, com jo què sé,
com el sol o menjar paella, em sembla esgarrifós.
No, a veure, si tenim aquí un diagnòstic que ens diu
que cada vegada que hi ha crisi tenim un atur que puja moltíssim,
és un problema del model econòmic que tenim,
del tipus de model econòmic que tenim,
que estava basat en una economia molt especulativa,
molt basada en el totxo i en els serveis,
i és un problema del tipus de reformes laborals que hem fet
que no solucionen el problema, sinó que l'agreugen.
Llavors, el que necessitem és fer un bon diagnòstic del problema
per trobar solucions.
I, evidentment, passen per canviar el model econòmic
i no ho estem fent bé,
no ho estem fent bé,
perquè estem tirant a tot el contrari,
a continuar a apostar per una economia
que té els peus de fang,
que no aposta pels sectors productius,
pels sectors que realment porten un valor afegit,
sinó que està apostant per temes de serveis,
per temes de turisme,
per temes molt estacionals,
i estem incidint en unes reformes laborals
que deien que ens portarien a ocupació
i ens portarien a prosperitat
i que el que estem veient és tot el contrari,
que el que estem fent és augmentar la precarietat
i donar-nos unes xifres que aparentment podem dir
ara puja, ara baixa, però és mentida.
El que tenim és una societat que està canviant de model
i que ens està portant a una nova classe social
que és el precariat.
Una gent que tot i treballar
són uns treballadors absolutament precaris,
desproveïts de drets, molt vulnerables,
i aquesta societat no s'aguanta,
no pot ni tan sols funcionar
d'una manera mínimament democràtica.
Mireu una cosa, els Estats Units,
que les polítiques que han aplicat
són realment diferents d'aquí
i són cainacianes,
que tampoc és que allò sigui el no va més.
El que ha fet l'Obama simplement
és aplicar diners públics
per fer moure l'economia,
que no és res de l'altre món.
La taxa d'atur és del 5%,
que tècnicament es considera
com de plena ocupació,
però tot i així l'Obama ja ha alertat
i molta gent està alertant
que tot i aquesta taxa d'ocupació
està creixent la desigualtat,
que és cert i és un problema,
però és que a Espanya,
a l'estat espanyol,
la taxa de desigualtat que tenim
és brutal,
és la segona més alta
de la Unió Europea
i això ens hauria de fer reflexionar,
perquè no vol dir que la societat
sigui cada vegada més pobra,
vol dir que els rics,
cada cop són més rics,
en renda,
en renda però també en propietats,
i els pobres,
cada cop són més pobres,
amb tot el que implica,
cada cop hi ha més pobres
i són més pobres,
però els rics,
cada cop són més rics.
Jo potser no m'he explicat,
però jo no deia
que fos un tret cultural,
però no és normal
que hagin tancat
centenars de milers d'empreses,
petites i mitjanes,
perquè ha vingut una crisi.
És que alguna cosa fallava.
El model econòmic fallava.
Era un model econòmic
amb els peus de fa.
De fet, ja ho va dir el 2003,
José Luis Rodríguez Zapatero,
va dir,
a Espanya ha de sortir del totxo,
el que passa és que no s'ha fet
aquesta reforma.
És més fàcil anunciar reformes
que fer-les.
Tots els països d'Europa
han patit una certa crisi,
però el que més ha acusat
aquesta crisi en termes laborals,
ja no conto Grècia o Portugal,
perquè també serien casos diferents.
No, no, estem pitjor nosaltres.
En temes d'ocupació estem pitjor
que Grècia i que Portugal.
També hauríem d'analitzar
com és el mercat laboral de Grècia,
quines hores fan,
com és...
Allí hi ha una economia submergida,
d'un 40%,
crec que era el 40%,
més superior al 40%.
I aquí d'oblidó també
l'economia submergida.
Les xifres d'economia submergida
aquí també deixaven anar,
també són altes.
Clar, això també ho hauríem d'analitzar,
perquè potser a Alemanya
sembla que vagi molt bé,
però ho fan tot
sense economia submergida.
És a dir,
evidentment que les xifres serien...
Però que alguna cosa té
l'economia espanyola,
doncs que hi ha moltes empreses
que no sobreviuen
a la segona generació,
potser és una manca
de cultura empresarial,
una manca de cultura,
de creure-s'ho realment,
una certa supervivència
de les empreses
més enllà de la solució temporal
d'autoocupació
o el que sigui.
Jo no dic que sigui
una cosa cultural,
jo no crec que un treballador espanyol
sigui diferent d'un treballador alemany,
noruec,
o africà,
o asiàtic,
perquè al final
el que tothom vol
és tirar endavant la seva família.
Però que sí que és cert
que el nostre sistema
laboral, productiu,
empresarial,
digue-li com vulguis,
jo no sé si les patronals
són l'instrument ideal,
si els sindicats
han fet el que havien de fer,
si la classe política
han fet el que havien de fer
o les reformes
que hem de fer...
No hi ha una classe política.
Hi ha polítiques
diferents.
Sí, però fixa't que
abans de la reforma laboral
van tancar
centenars de milers d'empreses
i milions de persones
van perdre la feina.
És a dir,
que no podem dir
no, és que la culpa és...
No, no podem posar...
És el fàcil, eh?
Però fixeu-vos en una cosa
que les empreses grans
se n'han ressentit
perquè se n'han ressentit
però qui majoritàriament
se n'han ressentit
són les empreses petites
o el treballador autoempleat
que n'hi havia molt d'això.
Perquè moltes tenen mercats cautius.
I per tant, segurament...
Elèctriques, bancs,
operadores de telefonia...
Moltes d'aquestes empreses
d'autoocupació,
que pràcticament el que teníem
era una empresa
de la mateixa persona
que la creava,
empleant-se com a molt
un empleat més...
O deu, o deu,
ja han tancat.
Però petites,
ja han tancat.
Per què?
Perquè segurament
la cultura empresarial,
en el moment
que aquestes persones
inicien la seva trajectòria
com a empresaris,
l'enfoc o els objectius
o la visió era una.
I després,
amb la crisi,
n'és una altra.
I per tant,
estava mal enfocat
al seu projecte empresarial,
segurament.
Però no és que ell
l'hauria enfocat malament.
Era l'entorn...
Molta empresa gran
ha fet eros.
Sí, però...
Han fet molts eros.
Sí, però ha estat
completament diferent.
Hi ha hagut bancs
que han fet eros
i continuen a tenir beneficis
perquè els hem rescatat
amb els diners públics
mentre obliguem
a la gent
a pagar els deutes
i obliguem els països
a pagar els deutes.
En realitat,
el que estem fent
és obligar-los
a pagar els deutes
que tenen amb bancs
que hem rescatat
amb diners públics.
És així?
Els bancs que estan donant benefici
no han rebut diners públics.
Han rebut diners públics
les banques públiques
que s'havien fet servir
per decisions polítiques.
Els bancs que estan traient beneficis,
els bancs privats
que estan veient...
No, més faltaria.
Els bancs que estan rebent...
Els bancs que tenen beneficis
s'estan aprofitant
d'una situació
en què als bancs
els resulta molt fàcil
obtenir diners baratos
i prestar-los cars
a les administracions mateixes.
Això és així.
I és el sistema que tenim
i és el sistema
que van aïll la troika.
I mentre estiguem
dins d'aquest sistema
no ens en sortirem.
Quan l'administració
pública demana
els diners
el que fa és treure diners
del mercat.
A Espanya, per exemple,
el sobreendeutament
de les administracions públiques
ha tret,
ha eixugat crèdit
que passa a l'acto privat.
No estaven endeutades
abans de la crisi.
Es van endeutar
després de la crisi.
No hi havia deute públic a Espanya.
Hi havia deute privat.
No és cert.
No és cert.
No ho sé.
Jo crec que deute pública
també hi havia.
Són 70.000 desocupats
al conjunt de la marcació
i sí, efectivament,
si mirem de forma interanual
hi ha un descens
i es pot manifestar
en aquest 5,5% menys
d'aturatge
respecte a l'any passat.
En el mes de gener
també diuen
que són els 7 anys consecutius
de descens
que són d'un gener
respecte a l'any passat.
No, no, jo continuo...
Jo crec que el debat
que s'estava generant
també és un debat
de model
i, efectivament,
doncs,
aquí
ens tindríem
d'una vegada
per totes
les coses clars
des de l'àmbit
que correspongui.
Jo segueixo dient
el mateix.
Penso que
d'una situació
conjuntural
de crisi
d'on surten
decisions legislatives
on, efectivament,
la facilitat
de la precarietat
és un fet
i així com en altres països
que els que estan
avui a la taula
han posat diferents
exemples
de diferents països
han servit
aquestes mesures
diguéssim
temporals
intermitges
per crear
una forta
borsa de treball
i una disminució
de l'atur.
Heu parlat
de dos països
dels Estats Units
amb un model
com Neixans
i diguéssim
els principals
que defensaran
aquest model
o a Alemanya
que a Alemanya
també, efectivament,
va començar
si us en recordeu
primer país europeu
amb el concepte
que deien
minijobs
però és que
molt bé
però és que
després els han donat
una continuïtat
i els han donat
sobretot
el que són
uns treballs
ja indefinits
amb un grau
de corresponsabilitat
molt important
per part de l'empresariat
i també a nivell salarial
el corresponent
que efectivament
ja hi ha
una estructura
sindical
que és molt pròpia
i que això
veig
perquè sigui així
bé
no sé
si al final
ho consideraran
d'una manera
diguéssim
excelsa
però jo crec
que
si efectivament
posem aquestes regles
del joc
una altra cosa
és que vulguis
participar o no
doncs portem-la
fins al final
sisplau
els minijobs
a Alemanya
permeten
a Alemanya
Alemanya
també és un país
també és un país
que estan creixent
molt
les desigualtats
no com aquí
que és bestial
i el model
dels minijobs
si parles
amb alemanys
o parles
fins i tot
ara tothom
coneix xiquets d'aquí
superben formats d'aquí
xiquets xiquetes
que han hagut d'anar a treballar
a Alemanya
jo en conec uns quants
pregunta'ls-hi
com funciona el tema
dels minijobs
i pregunta'ls-hi
què pensen
els alemanys
dels minijobs
perquè part de l'atenció
que ara mateix
està vivint
la societat alemanya
que és molt forta
també ve
d'aquesta desigualtat
que està creixent
perquè també estan creant
un mercat laboral
molt desigual
amb tot el que implica
el que és bàsic
jo crec
és prendre nota
de tot el que ens ha passat
i preveure
o sigui
modificar
totes les coses
que han funcionat malament
en aquest moment
perquè no torni a passar
jo l'única experiència
que conec dels minijobs
efectivament
tal qual
no és per beneir-la
definitivament
però sí que
la seriositat
que ha portat
en graus
no diguéssim
immediats
i no d'una manera
majoritària
doncs bueno
és el poc que et pots agafar
diguéssim
no és l'ideal
però és el poc que et pots agafar
més temes
ja l'atur
doncs bé
tenim aquestes dades
avui que hem conegut
l'informatiu
també hem de ser
aquestes altres informacions
el Partit Popular
que s'inicia una investigació
a fons sobre els locutoris
de la ciutat
ara no d'una informació
que apareixia al diari
i bé
un altre mitjà que titula
doncs que
per dir-ho curt i res
que un alcaldable
de Convergència i Unió
doncs no es creu
els jocs de 2017
comentaris al respecte
de les dues coses
si vol
Jordi Oroca
explicarà
aquest projecte
bueno projecte
no
volen que s'investigui a fons
el tema de locutoris
de la ciutat
i locutoris d'altres establiments
per saber què tenim
evidentment
sense cap tipus
de prejudici
però sí saber
què tenim
si les informacions
que surten
afecten a la ciutat
de Tarragona
fins a quin nivell
i què hem de fer
en aquest sentit
és a dir
que
hem d'estar tranquils
que estem
ben equipats
en aquest sentit
equipats
o comentari
sí, sí
jo tinc un comentari
el Partit Popular
està de campanya
i fa la campanya
que a ells
els agrada
i que s'hi senten còmodes
la campanya
de la por
i de la xenofòbia
que és una cosa
que ja va començar
el senyor Alejandro Fernández
parlant primer
dels captaires
parlant després
dels musulmans
en general
i fent unes
d'aquestes declaracions
que després reparteix
pels barris
en què sembla
que tots els que no siguin
blancs
i vesteixin
d'una determinada manera
són culpables
d'alguna cosa
i ens han de fer por
anem a veure
qualsevol cosa
que s'hagi d'investigar
s'investigarà
i el Partit Popular
o qui sigui
ho pot fer
sense escampar
tots aquests remors
i totes aquestes inquietuds
i totes aquestes recels
entre veïns
que no serveixen
absolutament per res
i que l'única cosa
que fan
és demostrar
quin serà
el nivell
de la campanya
que tindrem
en què en tindrem
un senyor
Alejandro Fernández
fent de García
el viol
ni més ni menys
i això fa por
i això fa por
jo el que no vull
és que es jugui
amb la por
que és el que esteu fent
vosaltres
el que no vull
és que es jugui
amb la por
que cada vegada
que surt un titular
parlant de musulmans
o parlant de no sé què
o parlant de romanesos
o parlant de captaires
surti un regidor
de Tarragona
posant dubtes
sobre veïns
de Tarragona
em sembla
que és com per reflexionar
sobre el model de societat
que aquestes persones
volen
s'ha d'investigar
absolutament tot
el que calgui investigar
però el que no té sentit
és que surtin
perquè jo podria sortir
i dir
que s'haurien d'investigar
tots els senyors
del Partit Popular
perquè tenim la Gürtel
perquè tenim no sé què
i perquè tenim no sé quantos
i és evident
que indicis de corrupció
en tenim
i no se m'acudiria mai
perquè estic segura
que a dins del Partit Popular
hi ha gent que és molt honrada
jo crec que
evidentment
si hi ha indicis
que hi ha delicte
en algun comerç
independentment
de qui sigui
s'ha d'investigar
però el que no es pot fer
és treure segons
quines informacions
per prejudicar
a un sector
en general
com podria ser
creu que el país
no hauria de fer
la informació
que ha fet
jo crec que el que cal
quan són qüestions
tan
és que si ho han tret
és perquè tenen
tenen molta informació
bueno perfecte
ja sabem
que hi ha molts diaris
que treuen
o molta premsa
que treuen informacions
que no tenen
que per
escolta
si hi ha indicis
de
corrupció
de que
no s'està
actuant adequadament
en qualsevol sector
finançament
de xarxes
terroristes
és que creiem
que això s'ha d'investigar
clar que sí
no sé per què
s'ha d'insultar
per dir una cosa
que crec que la majoria
de gent ha de compartir
que s'investigui
que s'investigui
però vostès no estan fent això
vostès estan escampant
el recel
i la por entre veïns
és la lectura lògica
del que vostès estan fent
i del que està sortint
a la premsa
i em sembla
si vostè creu que el país
és xenòfob també
penso que vostès
estan jugant
a la xenofòbia
no que el país
sigui xenòfob
que vostès
els senyors
del Partit Popular
estan jugant
a la xenofòbia
i que ho fan
entre altres coses
perquè és una manera
de tapar
les seves vergonyes
per començar
l'immens escàndol
de corrupció
que tenen dins
de casa seva
quan vulgui
parlem d'aquest
però és el dia
jo
perdó
no no
jo el primer
el que volia recordar
l'any 2009
es va fer
des de la regidoria
de comerç
i des de l'Ajuntament
de Tarragona
una inspecció
a nivell comercial
de tots els locutoris
i de tots els negocis
que potser
no complien
primer amb l'activitat
i també amb altres activitats
que no eren compatibles
hi ha uns cents
hi ha uns resultats
hi ha uns locals
que els va exigir
una sèrie de controls
i de mesures
i està decretat
i està recollit
jo
es va publicant
als diferents diaris
i per tant
moltes de les reformes
que ara es pretenen
des del grup municipal
del Partit Popular
jo els recomano
que les repassin
perquè ja estan recollides
i es porten a terme
i es fan
una altra cosa
és
la resultat
o la rapidesa
o l'agilitat
que sempre demanem
a l'administració
i que a vegades
doncs
com a representant
d'un govern municipal
podem o no
podem portar a terme
segon
aquesta informació
del país
del país
ara li diuen
diari global
abans era
diari independente
de la manana
surt del CNI
el CNI
depèn de l'estat
senyor Roca
si efectivament
el senyor Fernández
diu que ja ho deia
i que tenia coneixement
i si després agafa
un retall d'un diari
i ho diu
doncs escolta'm
de la manera més normal
i dintre de les seves
diferents competències
que ho comuniqui
perquè aquí
a la Junta de Seguretat
aquestes menes d'alarmes
i de perills
no les coneixen
m'acaben de comunicar
i no les coneixen
com qualsevol altre perill
que existeixi
en la ciutat
donem-li
doncs
l'escala
i el valor
que correspon
però sobretot
jo crec que
el que no val
és muntar l'alarmisme
i la teoria
de la por
efectivament
si vostès
parlen
amb aquestes persones
amb aquests gabinets
d'intel·ligència
i policials
els parlaran
també dels grups
de persones
que tenen
aquest tipus
de negoci
amb les diferents
nacionalitats
que porten
la seva vida
normal i corrents
és que
anem molt en compte
perquè
és que
aquest discurs
de ficar
tothom
en el mateix sac
és molt perillós
a mi em recorda
d'altres èpoques
senyor Roca
és que
perdoni
l'Ajuntament
l'Ajuntament
ja ho ha fet
o
l'Ajuntament
l'Ajuntament
no pot
investigar
aquestes trames
perquè no té competències
si l'Estat
ho ha de fer
que ho faci
l'Ajuntament
respecte
a la primera
que és la regulació
d'aquest tipus
de comerç
que surt
de la petició
seva
ja ho ha fet
l'altra part
que es veurà
aquestes actituds
d'electuals
i de finançament
per ser
en l'article
molt centrat
en un col·lectiu
en un col·lectiu
d'un país
determinat
o sigui
que jo tampoc
tinc les dades
suficients
també parlen
de les ciutats
no sabem
si són les ciutats
si són les províncies
perquè tot això
té un grau
d'investigació
molt concret
en l'article
perdoni que
i amb tot el respecte
per al periodista
que ho signa
però hi ha un reguit
cell de ciutats
i mai saps
exactament
en què
aquest determines
bueno molt bé
existeix
com existeix
a tot Europa
i com existeix
en molts llocs
i en aquest país
doncs pel que es veu
sembla ser que sí
bueno doncs
investigueu-m'ho
però en l'escala
i en l'embargadura
que té
i no
jo perdoni que l'ho veieu
malament
però no
fora de si
senyor Roca
és que el discurs
que vostè
és fora de si
jo crec que tothom
està a favor
d'investigar
aquestes qüestions
però s'ha de ser curós
amb les informacions
que ens donen
per la qüestió
de l'alarmisme
res més
tots sabem que va haver-hi
fa una o dues setmanes
un episodi
a part central
que no tenia res a veure
amb tot això
però que ràpidament
va córrer
que vam ser nosaltres
no
només dic
que creiem
que això
s'ha de tenir controlat
s'ha de tenir investigat
i s'ha de tenir
em sembla que va més enllà
el que diuen vostès
senyor Roca
em sembla que va més enllà
vull negar-ho
doncs
bueno
negu-no
que vol que faci
em sembla molt preocupant
perquè estem veient
com s'estan escampant
en la societat
unes conductes
que recorden
el que passava a l'Europa
dels anys 30
i que va acabar
com va acabar
perquè si llavors
hi havia recel
contra un grup
contra un grup
d'europeus
d'europeus
de gent d'Europa
que eren els jueus
ara el que tenim
és que està creixent
la islamofòbia
i la islamofòbia
està sent
ara mateix
la nova cara
de l'antisemitisme
i això
és així
i això és perquè
està creixent
està creixent
un discurs
parafeixista
o feixista
directament
un discurs xenòfob
en què unes persones
assenyalen els seus veïns
i això fa vergonya
no és cert
que l'únic que pensem
és que si surten
informacions
que diuen
determinades coses
que creiem
que a Tarragona
s'han d'investigar
perquè en tenim
escolta
si algú que està al govern
ha dit que s'ha d'investigar
una cosa
en funció del que surt
al diari
és que estem molt malament
si el CNI
i les forces de seguretat
i les forces d'intel·ligència
de l'estat
no saben el que han d'investigar
si no surt al diari
el país
és que estem molt malament
i si les notícies
que surten al país
serveixen per un regidor
d'una ciutat qualsevol
per començar a assenyalar veïns
estem molt malament
no hem assenyalat cap veí
això és el que vostè es pensa
perquè vostè té les seves dèries
si això no és assenyalar
perquè vostè té les seves dèries
queden 30 segons
deixi'm dir
que demà parlarem
al matí a Tarragona
arreu amb un expert
amb un dels principals experts
de Catalunya
sobre l'islam
l'antropòleg
el doctor Jordi Moreras
que vindrà aquí els estudis
i parlarem
explicarem exactament
què és l'islam
explicarem exactament
què és l'islam
i què no és l'islam
però això no té res a veure
amb l'islam
però com que
ara parlava d'islamofòbia
doncs parlarem de tot plegat
és a dir
de quina és la realitat
d'aquesta religió
a nivell mundial
i a nivell també de Tarragona
i d'altres municipis
que és molt diversa
que no hi ha una única realitat
un comentari
home
a mi em venia de gust
parlar de
de la posició
del senyor Balló
respecte dels Jocs del Mediterrani
però com que estem acabant
fem una prova
d'un minut i mig
parli parli
a mi m'agrada molt de gust
perquè realment
el que em preocupa
és que dins de Convergència i Unió
tenint en compte
que Convergència
té representants
dins del que és
el comitè organitzador
dels Jocs
i que té una trajectòria
en què tenen
tota aquesta informació
ara mateix
surti algú
qüestionant
de fet
jo sí que he qüestionat
sempre els Jocs
amb alguns arguments
sobre la seguretat
de les inversions
que han d'arribar
i obertament
amb una tertulia
i obertament
i sobre
el llegat
que deixarien
però clar
jo pensava
que Convergència
ho tenia molt clar
i ara
em trobo
que una cosa
és el que pensa
el grup municipal
i una cosa
és el que pensa
aquest senyor
que diu que farà
una candidatura política
però sense polítics
a veure
Maribel Rubio
que està al grup municipal
i que està als Jocs
també
el comitè organitzador
exacte
no és només el que pensa
el grup municipal
el grup municipal
té un posicionament
de visió de ciutat
que és el que nosaltres
entenem
que els Jocs del Mediterrani
és un projecte de ciutat
i des del moment
que el govern de la Generalitat
decideix fer una aportació
important
s'escenifica
el 5 de juny
quan ve el president
de la ciutat
i signa
per mi passa
per mi
i per moltíssima gent
passa a ser un projecte
de país
s'involucren les diputacions
s'involucren
molts ajuntaments seus
que estan governats
per Convergència i Unió
i aleshores
clar
nosaltres entenem
que això
no és que sigui
només
un esdeveniment
que celebrarà
el 2017
durant 15 dies
és que des de
que l'equip
de treballadors
del 2017
organitzen
esdeveniments
a la ciutat
creen riquesa
i creen promoció
de ciutat
i això ja està passant
i per tant
a més
en una de les reunions
amb el director general
li vam demanar
express
que es fessin
estudis econòmics
de les repercussions
de tots els
campionats
que s'organitzaven
a nivells
igual
juvenil
infantil
o el que sigui
perquè es pogués
anar sumant
el que els jocs
del Mediterrani
suposaran
per la ciutat
altra qüestió
és el que vulguin
o el que pensin
altres persones
però és evident
que tu
quan tens informació
pots parlar
d'un projecte
això està clar
i nosaltres la tenim
i com que la coneixem
i en aquest projecte
sempre s'hi ha treballat
com si fóssim
un sol un
perquè hem anat
a treballar
per un projecte de ciutat
no des de les sigles
de ningú
hem treballat tots
en la mateixa direcció
doncs
nosaltres ho veiem claríssim
igual que
altres institucions
del país
tot el Congrés dels Diputats
el Parlament de Catalunya
la Diputació de Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
tots
unànimament
hem donat suport
als jocs
i bé
creiem que
Tarragona
ja és l'organitzadora
espanyola
dels Jocs del Mediterrani
de 2017
i creiem que
hem de mirar
d'organitzar-los
de la millor manera
possible
dintre de les
restriccions
vigents
però creiem que
hem de ser
absolutament
efectius
al màxim
del possible
perquè precisament
tenim aquestes restriccions
i a més
l'equip de govern
sap que hem col·laborat
tant des de Convergència
i Unió
com des de nosaltres
com el Partit Socialista
hem natal
a Ministeris
hem fet 50.000 reunions
i visites de tot tipus
i pregant
perquè a més pregar costa molt
Bé, no, no
la veritat és que
és sorprenent
és sorprenent
és sorprenent també
per el que
també
en certa mida
i per primer
i per primer ordre
doncs
el senyor Belló
ha demanat
i és la informació
com deia la senyora Rubió
jo crec que
té molt proper
té
diguéssim
a la mà
el poder
doncs
conèixer
la realitat
els papers
el què
el com
el si està
o no s'està d'acord
el millor
sí que ell podrà dir
que ell no hi era
però sí que efectivament
està informant
i a més a més
en aquesta mena
de tarannà
de participar
la cambra
i la cambra
se suposa que també
estava prou informada
sincerament
i és el que anava a dir
perquè precisament
hi ha moltes institucions
que ja hi col·laboren
i un d'ells
és la cambra de comerç
en els llocs del Mediterrani
i vull dir
que en programes
de formació
per exemple
com de voluntaris
és un dels principals
les principals entitats
en aquest sentit
un comentari breu
i anem tancar la tertúlia
només volia apuntar això
vull dir que la cambra de comerç
ha col·laborat
o que està col·laborant
en temes de formació
i que des de
és important remarcar
la gran feina
que estan fent
els professionals
que hi ha
al capdavant
de tot això
vull dir que tenim
molta gent ja treballant
en projectes interns
el que està clar
és que la percepció ciutadana
no es comença a rebre
fins que no hi ha
moviment de terres
per construir el pavelló
la ciutat esportiva
però
s'està treballant moltíssim
no es pot dur a terme
un projecte d'aquest tipus
sense feina interna prèvia
Arga, breument
molt breu
jo des de
des de la posició
que em dóna el fet
d'haver tenir sempre
haver tingut
manifestar sempre
recel sobre
si les administracions
estaven suficientment
involucrades
o al final
ho hauríem d'afrontar tot
des de l'Ajuntament de Tarragona
em preocupa
que el senyor
que ha estat posat
com a cap de llista
de convergència
des de Barcelona
directament
des de Barcelona
planteja aquests dubtes
vull dir que a Barcelona
sí que els tenen
aquests dubtes
no podem confiar
en que el govern
de la Generalitat
sí que hi està involucrat
perquè llavors
el que jo deia
el que sempre hem manifestat
nosaltres
d'aquesta
possible
no gaire implicació
de les altres administracions
pensem-nos-ho
pensem-nos-ho
perquè
fa patir
no et preocupis
que potser
això
com estem sentit
canvia dintre d'uns dies
en principi
eren polítics sí
polítics no
llocs sí
llocs no
jo crec que hi haurà
una variant
no et preocupis
jo no et preocupis
sabrà rectificar
i reviscular
gràcies
Maribel Rubio
Arga Santís
Gb Terresa
Jordi
gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera