...
Acabem el matí de Tarragona Ràdio
i acabem també el programa abans, justament, de Nadal.
Us desitgem bones festes amb el mac Gerard.
Gerard, bon dia.
Bon dia.
Que ens portes una edició especial...
Una edició especial on els nostres oients
podran aprendre a fer un joc de màgia amb l'arbre de Nadal.
És a dir, que aquestes festes,
que s'acosten molts àpats amb família,
imagineu que podeu fer un joc de màgia
i que la gent es quedi flipada amb...
L'arbre de Nadal.
Amb l'arbre de Nadal.
Amb els estris que engalanen l'arbre de Nadal.
Molt bé. Això serà a l'apartat de màgia científica.
Màgia científica.
A l'apartat de recomanacions màgiques,
avui em sembla que portes un llibre que ja te'l deus haver llegit, no?
Sí. El que passa és que la gent encara no,
perquè va sortir a la venda la setmana passada.
És nou. És nou de trinca
i el comentarem, que s'anomena
Màgia d'Escenarios sin complejos.
I l'ha escrit el màgic, ara.
L'he escrit jo, sí.
Però molta més gent ha col·laborat.
És a dir, que no és un llibre unipersonal,
sinó que és un treball en equip de molta gent.
Molt bé.
I començarem la secció amb la història de la màgia,
en què avui ens presentes...
Fantàcio. Avui parlarem del Fantàcio,
un dels mags importants del món de la màgia.
Doncs som i comencem.
Avui us parlaré del Fantàcio.
Recordeu que aquesta secció la fem conjuntament
amb el mag Daniel Arbonés,
de la web màgia.cat.
De manera que si entreu a màgia.cat
veureu el treball extens que ha fet
de recerca sobre Fantàcio,
on podreu trobar, com sempre,
vídeos inèdits, fotografies i molta informació.
Mireu, us poso una situació.
El Ricardo Rocco, nom artístic de la Fantàcio,
va néixer a l'Argentina el 1936.
És a dir, que avui en dia té 79 anys
i es va interessar per la màgia des de ben petit
al veure el xou de màgia del Fu Manchu al Teatro El Nacional.
Va conèixer una bailarina de dansa espanyola
que es deia Margarita i van formar
aparell artística.
El que passa que es deien Larry i Daisy.
Un mag americà, el Jones Carney,
els va dir, home, aquest nom com a aparell artística
no és molt bo a l'hora de poder comercialitzar-se.
I es van canviar per Fantàcio i Mònica.
Gràcies a això va aconseguir fer gires arreu del món
i a més a més era el mag preferit de l'Ed Sullivan.
que l'Ed Sullivan era una mica com l'Andreu Buenafuenta aquí.
És dels periodistes que feia late nights a Estats Units.
Va estar cinc vegades en el seu programa fent màgia
i hi ha una edat important, el 12 de setembre del 1965,
que va compartir programa amb els Beatles.
I això vol dir que en aquella ocasió
el van veure 65 milions de persones.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Home, és que clar, compartir programa amb els Beatles és el que té.
Amb els Beatles que estaven en aquell moment,
en el seu millor moment, 1965.
És a dir, que 65 milions de persones
van veure l'actuació dels Beatles i del Fantàcio.
Per què parlem del Fantàcio?
Perquè, a més a més de ser un gran artista,
és un creador i fabricant de jocs.
Què vol dir?
Que molts dels mags que avui en dia
fem espectacles de màgia arreu del món
fem servir objectes fabricats del Fantàcio.
Per exemple?
Per exemple, el mocador, que haureu vist moltes vegades,
que es llança a l'aire i es converteix en un bastó.
Ah, sí.
Això el fabrica el Fantàcio.
O que, per exemple, un bastó que, plaf,
es transforma en un ram de flors,
també el fa el Fantàcio.
O un bastó que canvia diferents maneres,
diferents vegades de color.
Imagina que és un bastó negre,
passa la mà, pup, i es torna vermell.
Passa la mà, pup, es torna verd.
Que és tot el mateix sistema, deu ser.
Però transformar-se...
No, no m'ho diran.
La Núria està pensant, és el mateix sistema.
És un sistema màgic, podem deixar-ho aquí.
Molt bé.
I també és famós per les seves espelmes,
que apareixen, desapareixen,
i fins i tot apareixen enceses.
Imagina't això, Núria, i els nostres oients,
que, per exemple, un dia a la nit que et queda sense llum,
que pogués ser plaf i aparegués una espelma encesa.
Doncs això és el que va aconseguir el Fantàcio
amb una creació seva i que ara molts mags podem fer.
Més cosetes.
Ha fet conferències arreu del món
compartint les seves creacions.
I té un llibre que es diu
Mike Keynes and Candles,
que significa Els meus bastons i les meves espelmes,
editat per LNL Publishing el 2000,
és en anglès,
i que recull la seva trajectòria màgica.
El David Copperfield, què va dir?
Doncs una frase que va dir d'ell que diu
ets un dels meus referents.
Uau!
I s'ho diu el David Copperfield,
doncs és important.
I a més a més,
al Walt Disney,
que li agradava molt la màgia,
com ja podeu imaginar,
gràcies a les seves pel·lícules,
doncs a Walt Disney va dir
fantàstic és la paraula que defineix el fantàstic.
Ai, molt bé.
I només voldria acabar
la secció de la història de la màgia
que fem amb el Daniel Arbonès
dient dues coses.
Primer, visiteu magia.cat
perquè veureu
tota la biografia del fantàstic,
que està molt bé,
i jo us explicaré
un dels meus jocs preferits del fantàstic,
que és absolutament brutal.
Mireu,
quatre espectadors,
cadascú agafa una carta.
La Núria ara ja s'ho està imaginant.
Quatre persones i cadascú té una carta.
i vosaltres també.
Tres de les cartes
es barregen amb la baralla de cartes
i la quarta
l'aguanta l'espectador o espectadora
a les seves pròpies mans.
El fantàstic treu un bastó,
llança les cartes a l'aire
i amb el bastó
com si fos una espasa
aconsegueix enganxar
les tres cartes escollides a l'aire.
Això és fantàstic.
Com deia el Disney, fantàstic,
el nom que defineix el fantàstic.
Sí, l'hem vist aquest truc.
És espectacular i és conegut.
Sí, però ve al gran final del fantàstic.
És a dir,
ho heu vist amb una espasa,
però ahir ho feia amb un bastó.
Un bastó que no és una espasa
que pugui punxar,
que té molt més mèrit.
Amb un bastó,
puf,
aconseguia enganxar les tres cartes.
L'estrella,
la quarta persona
que tenia una carta
a les seves mans,
li deia quina és la teva carta.
I l'espectadora,
per exemple,
deia la reina de cors.
Doncs visualment,
el bastó que tenia a les mans,
plup,
es transformava en un mocador gegant
amb la figura de la reina de cors.
Ah, sí?
La carta que havia escollida
l'espectadora o espectador.
Que xulo.
És un joc espectacular
i personalment
és un dels meus preferits.
Que l'has provat de fer?
L'he provat de fer, sí.
És d'aquells que
algun dia
l'inclouré
en el meu repertori,
perquè ell el que estàs ensenyant,
dius,
algun dia
l'haurem d'estrenar en públic.
Però és un joc fantàstic.
Avui hem conegut
aquest personatge tan fantàstic,
el mag Fantasio,
que de fet encara existeix,
un mag argentí
creador d'efectes màgics
per a mags.
Gerard,
m'ensenyes a fer un truc de màgia
amb l'arbre de Nadal?
I a tots vosaltres,
màgia científica.
A veure si entra a la sintonia ara,
sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, que estem una mica adormits.
El Gerard va anar a despertar
en poc a poc.
Escolta.
Molt bé.
Us explico l'efecte ràpidament
i l'explicació
perquè podeu sorprendre la gent.
Esteu a casa vostra
o a casa d'un familiar?
L'arbre Nadal
que està ple
de
boles,
penjolls,
figuretes
que
engalanen l'arbre.
Llavors,
el que haureu de fer
és que un familiar vostre
o amic
agafi dues figures.
Imaginem que agafa
una bola de color vermell
i una bola de color groc
de l'arbre Nadal.
Us gireu d'esquena
de manera que no veureu res
i agafarà una de les boles,
la que ell vulgui,
l'acostarà al costat
del seu front,
pensant intensament
en el color
durant una estona
i quan hagi acabat
el que farà
amb l'altra mà
agafar l'altra bola.
De manera que cadascú,
la persona tindrà
una bola en cada mà,
una d'elles
que és la que ha pensat
el dibuix
i l'acostat al seu front.
Vosaltres esteu d'esquena,
no sabeu res,
no sabeu quina és la bola
que ha escollit
de l'arbre Nadal.
Us gireu,
el mireu als ulls
i sereu capaços
d'encertar
quin és el color
de la bola escollida.
Espectacular, eh?
No em direu
que no és espectacular.
Home, sí,
és xulo
i molt adient
per aquests dies.
I molt adient.
Poden ser dues boles
o poden ser dues figuretes
que tingueu al Nadal.
És a dir,
que l'espector n'agafarà una,
la posarà al costat
del seu front,
es concentrarà en ella,
quan ho hagi fet
amb l'altra mà buida
agafarà l'altre objecte,
l'altra bola
o l'altra penjoll de Nadal.
Vosaltres llavors
sí que us podeu girar,
mirar-lo als ulls
i encertar
quina és
la bola anelada escollida.
Com es fa això?
Mireu,
el secret
es basa
en una cosa científica
i és que la mà
que aguanta la bola
i estarà
durant una estona
en contacte amb el front,
quan després,
quan la baixi,
es tornarà més blanca
i les venes més fines
degut al flux de la sang
a l'aixaca a la mà.
Uau!
De manera que vosaltres
simplement mirant
les dues mans,
veureu una que està més blanca
i les venes més fines,
això vol dir que és l'objecte
a la bola Nadal
que ha agafat
i que se l'ha acostat
durant una estona
al seu front
i que, per tant,
estava a mà alçada.
No està mal.
És molt senzill,
però ho heu de provar
a aquestes festes de Nadal
perquè la gent
es quedarà bocabadada,
perquè el joc és molt bo.
Déu-n'hi-do.
I tenim un minutet,
un minutet ràpid,
dos minutets,
fins i tot,
per parlar
del meu llibre,
El màgia de escenàrios incomplejos.
És un llibre
que és per aficionats
i professionals,
però molt per aficionats,
gent que ja fa cosetes de màgia,
que diu,
mira,
doncs jo ja sé fons quants jocs
i tal
i m'agradaria ampliar
el meu repertori
de màgia de saló.
És a dir,
que no màgia de prop,
sinó que tinc
20, 30, 40, 50, 100, 500,
mil persones al davant
i vull sorprendre.
Doncs,
aquell llibre
que ja es troba
a les tendes de màgia,
com per exemple
a tindamagia.com,
si entreu a la web
de tindamagia.com
trobareu
el llibre
del màgia escenàrios incomplejos.
Estic molt content
perquè ha participat
molta gent.
Ha participat,
per exemple,
d'Estats Units,
el Kevin James,
el McKing,
el Sylvester Dejester,
el Charlie Fry,
mags que són molt coneguts
dins del món de la màgia,
o mags d'aquí,
de casa nostra,
com l'Adrián Carratalá,
l'Imano Lituíño,
o també el Daniel Arbonés.
Un dels jocs que explico
i és que en el llibre
que un relotge
d'un espectador
desapareix
i viatja
a l'interior
d'una pilota
de rugby.
Imagina't que
el teu relotge,
Núria,
el fem desaparèixer
i després dius
on ha viatjat?
Doncs a l'interior
d'una pilota de rugby.
De goma,
d'aquelles tancades, eh?
Sí,
que amb un ganivet
l'obres i a dintre
hi ha el teu relotge.
És una de les coses
que s'explica en el llibre.
L'altra,
un escuradent,
un escuradent,
quina mida pot tindre
un escuradent?
Petit.
Petit, petit.
Doncs gràcies
a una pistola láser,
així feta casolana,
sereu capaços
que tingui
3 metres d'alçada
l'escuradent.
És a dir,
jocs molt divertits,
originals,
el pròleg l'ha fet
la televisiva
Magainés,
que surt per la tele
Telecinco,
Quatro,
Canal Plus
i moltes cadenes.
I és un llibre,
això,
per aficionats a la màgia,
que ja tenen
un cert repertori.
Ara t'ho anava a dir,
aquesta és la segona part
del que ja ens vas presentar,
que era més
trucs senzillets
i per començar,
que es deia?
No,
aquesta és la segona part
del Pràcticamente Magia,
que també era
per aficionats a la màgia.
Val,
però és que jo aquí
ja veig nivell,
mireu,
ruleta russa con huevos.
Sí, sí, sí,
això...
Que xulo,
amb els dos.
és molt divertit,
és molt divertit
perquè al final...
N'hi ha cinc de cuits
i un que no està cuit
i a veure qui li toca.
Exacte.
Però té un final feliç.
Té un final feliç.
Tots els jocs de màgia
tenen un final feliç
i la veritat és que és això,
que és un llibre
que la gent
que ja l'està
començant a llegir,
doncs
està tenint bons comentaris
i la veritat
és que està venent molt bé
perquè a Tindemàgia
en tres dies
es va exaurir
i ara han fet
una nova comanda
de més llibres
i es pot comprar.
Doncs mira,
t'emplaço
a passades festes
que anirem més tranquils
poder-ne parlar
tranquil·lament
i fins i tot
que expliquis en profunditat
algun d'aquests trucs.
Màgia d'Escenarios
sin complejos,
el nou llibre
acabat de sortir
del forn
del Mac Gerard.
de l'editorial Marré
Ediciones Marré
amb el pròleg
de la Magainés
que el poden trobar
a les tendes de màgia
i al mateix editorial.
Molt bé,
per afegir
a la Carta dels Reis.
Gerard,
moltíssimes gràcies
per aquest especial
de l'Escenarios.
Ens veiem molt aviat.
Adéu-siau.
Ciao.