Avancem respecte a l'horari habitual,
l'espai que ens du cap al carrer Colom, l'espai Caixa Fòrum.
Allà hi trobem el seu director, Carles Marquès.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Avui una miqueta abans estem parlant d'un esdeveniment esportiu,
però no ens volíem perdre l'espai,
aquest espai en què ens dediquem a repassar l'agenda del Caixa Fòrum,
més que res perquè avui tenim una cita important.
Exactament, i només tenim una cita amb Tarragona
i també podríem dir que és un espai, no sé si dir-ne esportiu,
potser semblaria una mica exagerat,
però sí que és cert que era un punt de la ciutat,
de la ciutat romana on es produïen esdeveniments públics
i que al llarg dels segles ha continuat sent un espai de referència de la ciutat
fins que avui és un espai patrimonial visitat,
un dels centres del Tarraco Viva, vaja, l'amfiteatre.
Avui anem a l'amfiteatre,
però no ja anem ben bé per parlar de l'amfiteatre, em sembla, no?
No, anem a parlar, diguéssim, dins d'aquesta evolució,
una de les etapes de l'espai coincideix amb el romànic
i dins del cicle romànic obert,
redescobrir el patrimoni del segle XXI,
aquest cicle de conferències que estem fent durant tres setmanes,
doncs avui parlem del miracle, diguéssim,
que era l'església, la basílica que es va construir en el centre de l'amfiteatre,
que després va ser convent i més recentment presó o presidi.
Santa Maria del Miracle, em sembla que ho dic bé,
de fet es parla quan es parla de totes aquelles zones del conjunt patrimonial, no?
Sí, conjunt patrimonial, en efecte,
i que encara hi ha, diguéssim, restes de les diferents etapes.
Així es clou aquest cicle de conferències
que ha acompanyat l'exposició al temps del romànic,
xerrades, conferències al voltant del patrimoni romànic de casa nostra
i avui més de casa nostra que mai.
L'empartirà aquesta tarda a les set
l'arquitecte territorial del Servei del Patrimoni Arquitectònic
de la Generalitat de Catalunya a Tarragona,
el senyor Jaume Acosta.
Jaume Acosta, bon dia.
Hola, bon dia.
No sé per on enfocar o per on començar l'entrevista,
potser preguntant-te per les claus que fan especial
l'aspecte romànic de tot aquest conjunt patrimonial.
Bé, el conjunt arqueològic de l'amfiteatre
no té una part del seu interès.
El fonamental és la coexistència de les restes arqueològiques
de l'església romànica i de la basílica visigòtica,
que hi havia al de sota.
és un conjunt en què es pot veure l'evolució d'aquests edificis
i té una importància capdalt pel fet que l'any 259
el bisbe de Tarragona Fructuós,
juntament amb els diàques auguriològiques,
van ser cremats i martiritzats amb aquest indret.
Això és una nota històrica important per a la ciutat,
perquè en relació amb el cristianisme,
la conferència té com a objectiu
presentar la contextualització física
d'aquestes restes que se'ns han conservat
de l'església romànica
dins d'aquest conjunt arqueològic de l'amfiteatre,
veure'n una mica quina trajectòria històrica
ha seguit en aquests 16 segles de coexistència
des de la primera edificació en aquest lloc,
entendre'n una mica les característiques tipològiques
dels edificis que hi ha hagut
i finalment, en l'última part de la conferència,
tractarà sobre els treballs de restauració
que s'han efectuat des del context
del programa de Romànic Obert,
que s'han fet conjuntament
amb l'Obra Social de la Caixa
i el Departament de Cultura
i aquí, en aquesta part,
presentarem les solucions tècniques
que s'han portat a terme
per encaminades a eliminar
en mesura del possible
causes de les patologies existents,
les consolidacions estructurals,
materials, tècniques,
és a dir, els treballs propis de restauració
que han tingut com a objectiu
la conservació del monument.
Clar, quan parlem de restauració
o quan parlem d'aquest espai
dins de l'amfiteatre,
s'hi ajunten, com deies tu,
molt de temps, molts estils
i diferents usos, també.
Segons llegeixo,
el segle VI va ser
basílica paliocristiana
i després la seva part romànica
ja arriba al segle XII.
és molt de temps.
Què queda avui en dia
i què queda de les restes romàniques
que potser és el tema que tractem, no?
Què hi trobem de l'estil romànic
en aquestes restes?
Bé, doncs,
del romànic ens queda
els murs,
bàsicament els murs de l'Església
que es va iniciar
al segle XII.
A finals de...
va ser tot un conjunt
que va patir tot un procés
d'edificis afegits
perquè es va convertir en convent
durant el segle XIV, XV, XVI
i, finalment,
quan va arribar
als últims anys
de la IA,
tocant-ho al segle XX,
doncs, bueno,
es van enterrocar,
estaven molt males condicions
i, malauradament,
doncs, es van haver d'enterrocar
els edificis anexos
i això va comportar
la degradació
del propi monument
que va acabar caient parcialment
i, per qüestions de seguretat,
es van enterrocar
el que quedava
d'enveus de l'edifici.
El que ens ha arribat,
doncs, això
són els murs,
són les estructures verticals,
diguem-ne,
perquè totes les estructures
de cobertura,
és a dir,
voltes,
les voltes
que suportaven la taulada
i la coberta
de l'edifici,
doncs,
aquestes van desaparèixer
i ens quedem
d'aquestes estructures.
Però, bueno,
com a mínim
tenim una referència
de com era l'edifici
i, bueno,
això és el que intentarem explicar.
L'edifici,
el seu torn
es fonamenta
sobre
part de les estructures
de la basílica ambicibòtica
i, doncs, bueno,
hi ha aquesta combinació
d'aquests dos elements
que, doncs,
són part de la història,
formen part de la història
de l'amfiteatre
i, en definitiva,
part de la història
de Tarragona.
A Tarragona,
ciutat,
són les restes romàniques,
doncs,
més importants
que tenim?
Com a dir,
jo diria que no.
Jo diria que les més
raures són importants
des del punt de vista històric,
però no recordem
que la catedral
l'ambientat és romànica.
Vull dir que,
des del punt de vista
monumental,
difícilment podríem
passar pel davant,
però bé,
tot és prou important
i, en qualsevol cas,
doncs,
és una fita històrica
important.
Vull dir,
no,
la rellevància
de les fites històriques
són això,
no vol dir que tampoc
una sigui més important
que l'altra,
però,
en quant a les estructures
que ens han conservat,
evidentment,
tot el que correspon
a la catedral,
que és una part important,
amb tota la part baixa,
tot i que la catedral,
evidentment,
és un edifici
de transició,
doncs tenim
una part romànic
important,
també ens queda
la façana
de l'antic hospital,
romànic,
avui tenim
alguna altra cosa.
Què en sabem
de Santa Maria
del Miracle?
Què en sabem
a nivell de documentació?
No sé si a l'hora
de restaurar,
de conservar,
doncs,
heu trobat prou documentació?
està prou documentació?
No,
a veure,
el projecte
que s'ha fet
amb aquesta intervenció
és un projecte
relativament modest,
perquè,
doncs,
les restes
són les que són
i el que es tractava
era de consolidar
i d'evitar
la degradació.
És a dir,
aquest edifici
està en un lloc
molt,
molt,
molt afectat
per l'ambient marí,
està
excavat,
és a dir,
l'edifici
està damunt
de les estructures
de l'amfiteatre,
quan es va construir
aquestes estructures
estaven
soterrades,
perquè
el nivell
d'ús de circulació
era més elevat
que
les estructures
de l'amfiteatre
i,
en conseqüència,
quan tot això
s'ha excavat
per poder
posar la vista
i poder
gaudir
dels elements
arquitectònics
de l'amfiteatre,
han quedat
els fonaments
de la vista.
És a dir,
clar,
estem veient
unes parts
dels edificis
que en el seu origen
no havien estat
mai pensats
per estar
a la vista.
A l'aire.
I, clar,
avui estan,
diguem-ne,
descalçats.
Tot i així,
veiem unes obertures,
com unes finestres.
veiem finestres.
Bueno,
hi ha restes,
hi ha alguna resta
d'obertures
als paraments.
Però, bueno,
les portalades
s'han perdut,
la portalada
s'ha perdut,
bueno,
eren els murs.
Vaja,
que per reconstruir-ho
tindríem una fanyada,
no?
seria una obra.
Seria realment difícil.
Es podria fer,
però hi ha documentació.
Se sap com era.
Sí,
sí,
hi ha documentació.
Hi ha documentació
de l'Església.
És a dir,
l'Església,
tot i que s'ha perdut,
tenim documentació
suficient
fotogràfica,
és a dir,
verídica,
absolutament certa
de com era l'Església.
Per tant,
es podria,
es podria recrear,
si més no,
es podria recrear
virtualment
com era,
perquè,
doncs,
en tenim documentació.
Tota,
tota aquesta
intervenció
que s'ha fet
està feta
per l'arquitecte
Eloi Balcells,
nosaltres,
des del Servei
de Patrimoni
Arquitectònic
i del Departament
de Cultura,
el que fem
és portar
la gestió
i el control
i la supervisió
de tots aquests projectes.
No només
el del Miracle,
evidentment,
sinó totes les que s'han fet
a dins de l'àmbit
del Camp de Tarragona,
en l'àmbit
del nostre servei territorial.
Molt bé.
Doncs això és una pinzelladeta
només,
del que podreu escoltar,
les preguntes
que podreu fer també
aquesta tarda.
El senyor Jaume Acosta
impartirà la xerrada
sobre conservar el Miracle,
amb aquest conjunt patrimonial
que inclou
un munt de danys,
de segles,
d'Església,
conveni,
presidir,
tot dins el que avui entenem
com l'amfiteatre de Tarragona.
Senyor Acosta,
moltíssimes gràcies.
L'esperem a Tarragona.
Moltes gràcies a vosaltres.
L'esperem a Tarragona.
Gràcies.
De fet,
el senyor Acosta
ja treballa a Tarragona,
eh?
Clar,
és que generalitat,
no?
De Catalunya,
però servei de patrimoni
aquí,
a casa.
Molt bé.
Carles,
doncs ja està,
tanquem així
el segle de conferències
dedicades a...
Exactament,
i aquesta és una setmana
bastant tranquil·la
perquè com que tenim
un festiu entremig,
doncs suspenem
per una setmana
el segle de cinema,
però una nit d'estiu,
però torna la setmana vinent.
Seguirem, doncs,
a parlar i seguirem
amb l'espai Caixa Fòrum.
Carles Marquès,
gràcies.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.