Fins demà!
Ja fèiem la pareta Artúlia, ara faig la Artúlia. Pitu Rovira, bon dia també.
Bon dia.
I per tu també l'advocat Ignacy Companya, bon dia.
Bon dia.
I la professora de comunicació de la URB, Nani Rodríguez, en el que tal, bon dia.
Bon dia, Benora.
No, estàvem parlant fora de micròfon, ho dic pels suients que no han escoltat,
ho han escoltat en un trosset de l'edifici de l'Atlàntic de la Ramba Nova que té,
dèieu quantes plantes té la...?
Jo diria que 21 o una cosa així.
21.
Crec, eh?
I ho dèiem en referència al que es podran construir a tocar la BCN Wall,
que hi deien que serien entre 24 i 25 plantes, estem parlant de Xambala, eh?
És a dir, per fer-nos una idea, perquè en Xambala, quan es va inaugurar,
recordo que vam dir que era més alt que el de l'Antí de la Rambla.
Doncs això, tindrem aquests edificis aquí.
Xambala és l'atracció, no?
L'atracció.
Sí, l'atracció del Port d'Aventura era la més alta, eh?
És que són antics, això de Xambala no ho sabem, però...
Tu sí que has pujat, Nani, no? Vosaltres sí que heu pujat, no? Alguna vegada?
No, jo no he pujat enlloc.
No, no, no, a mi em fa por anar-hi a aquesta dels caballitos, ja m'emmarejo, imagino que...
Ara podríem fer la conya, però pujar al Xambala has tocat de l'ala.
Sí, no sé, algo així.
Bé, què us sembla? Era ahir l'anunci que feia el conseller d'Economia, Andreu Mas Culell,
que venia aquí al territori a reunir-se per parlar d'aquest planeixement urbanístic
del centre recreatiu i turístic d'OVCN Wall, i es va parlar per primera vegada,
com que veurem on té ara principis fora, de la possibilitat de canviar el nom.
De fet, no es van referir a la reunió, ja no van parlar d'OVCN Wall,
ho definim d'una altra manera. És a dir, que hi ha també aquesta possibilitat oberta,
veurem què passa.
Qui li posaran? Terracos serveis?
No, jo em sembla que en tota aquesta història,
a cada declaració, a cada vegada que s'obre una plica,
a cada vegada que s'incorpora algú, la cosa va canviant, no?
Jo em sembla que hem d'estar a veure-les venir,
perquè tampoc hi podem fer gaire cosa més, no?
Amb el podem dir si estem d'acord o no som d'acord amb això.
Sí, amb això ja ens han pronunciat.
El cop ens deixen.
Ja fa temps que ens han pronunciat, que ja s'han pot pronunciar, ja està, no?
Però està clar, és una cosa que sembla que sigui un projecte de tal magnitud,
i hi ha tants agents, que ens en diu ara, no?
Agents que intervenen en tota aquesta història,
que ens porten una mica despistats,
vull dir, encara no hi ha res fet,
i ja ens diuen que hi haurà edificis de 24 plantes.
Això passa sempre, a Tarragona, vull dir, es parla dels projectes...
No, no, a Tarragona, a tot arreu.
I t'hi baralles per una especulació que vés a saber on t'anirà a parar, no?
I estem aquí discutint sobre especulació.
Jo sempre he pensat que en tot aquest assunt
qui està guanyant calés i qui sortirà guanyant calés serà la Caixa.
Això segur, perdre'n no en perdrà res.
Ja està.
Jo el que m'ha sorprès és, d'entrada, el titular del diari que diu
no permetran més de 25 pisos.
Qui?
Jo quan vaig sentir-ho dels 25 pisos, ja se'n posaven els pèls de punta,
pensava, mare de Déu, tants esforços que va fer Per Aventura,
perquè des de cap de les atraccions, últimament ja no, eh,
no es veies al polígon químic, perquè els primers anys de Per Aventura
podies pujar en volguessis i no ho veies,
vull dir, semblava que no hi fos.
I en canvi ara des d'aquests 25 pisos es veurà amb tota claredat,
vull dir, no hi haurà cap problema.
Em semblava moltíssim, 25 pisos, i més per un casí,
és que em costa d'entendre.
Bé, a lo millor hauríem d'anar, hauríem de fer una excursió col·lectiva
a Las Vegas.
Però no són viviendas, això.
No són viviendas, això.
Jo he entès que no, que són els edificis dels casinos
no podran tenir més de...
A lo millor són hotels, jo diria que són hotels,
que és el que acostuma a passar a Las Vegas, no?
Que és l'hotel i unes quantes plantes són casino
i la part de dalt és hotel.
Clar.
Sí, bueno, jo penso que més aviat deu ser això, no?
Que són els...
Aquests edificis són els hotels,
a la planta baixa hi haurà els casinos
i després em sembla que sí que hi ha una part més tocant cap al mar
que és de residencial, que serà ja per habitatges
i, bueno, que s'aprofita per fer una mica la...
El negoci.
A l'especulació, anava a dir,
però, bueno, diguem, el negoci potser queda més...
Sí, és un eufemisme una mica millor.
Ramon, t'has maritat?
No, i una cosa que és recurrent aquí sobre el nom,
és que em fa gràcia perquè això,
quan pensem, per exemple, Disney París, no?
Doncs el part Disney de dir no està a París,
però, esclar, són referències que no venen...
El nom no fa la cosa, vull dir, el problema són aquests,
els 25 pisos, o no 25 pisos, bé, això hem de mirar...
D'altra banda, és una cosa, eh?
Fes referència que les atraccions primeres
no es veia a la petroquímica, bé,
potser és que la petroquímica ara és per veure
perquè ja fa molts anys que està aquí,
és com l'arqueologia, ja forma part del paisatge.
Per l'altre, sí, però per un senyor que vingui de Marca...
La intenció era amagar-los-hi
amb els presumptes viatgers que venien de fora,
allò, que no es vegi que al costat hi tenim...
Que no sigui descarat, com dient, no?
Sí, sí.
I que la convivència ha sigut perfecta, vull dir que val.
Quan t'accediria allí, passes i passes, no?
Sí, però tu agafes un molí fariner,
un molí de paper, un molí d'aigua,
o no sé què, probablement, quan s'ha feia
en el seu moment, esclar, era una cosa
antipàtica i una cosa...
Segurament que no, Ramon.
Ara ens sembla...
Segurament que no, Ramon.
El que passa és que estem jugant amb un tipus d'indústria
que tot i que beneficia en el territori,
i és veritat, i diria el contrari,
doncs seria una miqueta il·lust,
sí que fa fallets,
li tenim por,
contamina o no,
tot això,
el propi propietari d'allò,
segons com,
li posa una pantalla al voltant
que no es vegi, no?
No perquè estiguin fent una mala feta allí dins,
sinó que fa lleig.
Però això, penso que ha canviat,
perquè quan es van començar a construir
les vies del tren per la costa,
els pobles de la costa s'hi barallaven
per tenir allà el que ara,
el que després s'ha convertit en una muralla complicada,
en un problema,
però d'entrada,
bueno, si passava el tren,
festa grossa, no?
Hi havia allòs que no volien el tren,
però els que no volien res,
que semblés el progés o alguna cosa d'aquestes,
hi havia uns articles contra el tren del segle XIX,
són esfreïdors a tot arreu,
penseu que en poble,
la Mora d'Ebre és un exemple,
la Mora d'Ebre no va voler el tren,
i llavors va créixer a la Mora d'Ebre,
això són coses que...
Però allà baixen...
Sí, sí, però bueno,
mira, el exemple de Tarragona,
Tarragona no es va voler l'Ebre aquí,
no diguem,
mira, en aquesta tertúlia d'aquí,
vaig discutir fa 5 o 6 anys,
o 8 o 10 ja,
quan es començava a parlar de l'estació de l'Ebre,
jo deia que una estació ha de ser urbana,
i de tots els partits,
i de totes les generacions i de tothom,
ningú veia el problema aquest,
ara tothom es queix i tothom ja ho deia,
no és veritat,
aquí, si ho teniu apuntat,
totes les tertúlies que es va arribar a parlar d'aquest tema,
tothom trobava bé que es fes l'estació,
allà on s'ha fet el final,
és una cosa.
Jo no, eh, Ramon?
Jo no.
Bé, però jo parlo de les tertúlies que jo vaig sentir.
I, escoltem, aquesta cosa,
ara tothom ho troba.
En aquest cas...
L'altre dia, el Carrillo va dir una frase genial,
diu,
les mercaderies pel centre de la ciutat,
diu, les posen,
i en canvi,
els viatgers,
diu,
el que és de luxe,
el que porten a Perefort.
Escolta,
genial.
En aquest cas que ara l'estàs apuntant,
de taula,
hi va haver un il·lustre contartuli
que amb una discussió d'aquestes deia,
home, és que Tarragona anirà creixent cap allà
i arribarà un moment que absorbiran l'estació.
Potser, cap de mil anys, potser sí, no?
Hi ha un polígon que s'esperava reactivar
en funció de la...
La mitjana d'arreure.
De l'estació.
És com un març.
Els serveis públics han d'estar a peu del 80% de la població.
I si no,
i si no,
és el millor que ser serveis públics.
Correcte.
Doncs això una mica és el que passarà amb el BC Network,
o com dimoni se diga.
Jo penso que el nom s'hi fa una mica la cosa.
Vull dir,
i jo diria que anirien per fer
Europe World o alguna cosa així com a més ample,
menys localista,
que tingui un millor màrqueting fora d'aquí,
perquè la clientela que esperen portar aquí
són xinesos, russos, americans...
Han de tenir un nom de referència
i desenganyem-nos.
El nom no fa la cosa,
però si la referència sí que la fa.
Sí, sí.
Això li poses Tarragó o no sé què,
o el camp no sé què,
i tu amb un senyor de Hong Kong li dius un tès i això...
No sap ni pronunciar la paraula.
...i tu pot posar la patacònia, no?
En canvi,
escolta'm,
no ens en amaguem,
li poses Barcelona al davant
i tothom sap situar la ciutat de Barcelona,
la saben situar pràcticament al 90%
de la població mundial, moderna,
o del primer món,
o diem-li com vulguem.
Menys els americans.
Els americans aquí...
D'això en parlaríem.
D'això en parlaríem.
D'això en parlaríem.
No, veia,
els americans Barcelona
ara sí que la localitzem.
Potser fa uns anys
no sabien on estava,
és veritat,
però ara jo crec que Barcelona
sí que està ubicada al món, eh?
És aquell poblet on viu el Messi,
si més no.
No, que viu a acabar.
On juga el Messi, no?
On juga el Messi, sí.
Anirem parlant,
d'aquest...
Mira, avui que és el dia europeu
de la mediació,
doncs segurament hi haurà molta mediació
i on hi hauria d'haver?
Hi ha moltes converses
europeus en aquest temps.
Sí, sí, avui és, no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, europeus, no?
Sí, sí, sí, europeus, no?
Sí, sí, sí, sí.
Això és bon o això, no?
Home, la mediació, sí,
la mediació el que intenta
és mediar,
valgui la redundància
en qualsevol conflicte que hi hagi, no?
Bàsicament,
s'enfoca
al punt de vista
judicial,
moltes vegades,
de resolució de conflictes,
que així com,
bueno,
per tampoc enrotllar-me massa,
així com en un procediment judicial
qui decideix
és un tercer
o en un conflicte
o un arbitratge,
per exemple, decideix un tercer,
les dues parts
plantegen els seus arguments
i un tercer decideix
qui té la raó
o si la té nadal dos,
decideix en definitiva,
doncs en la mediació
el mediador,
diguem,
aquesta seria la característica,
el que intenta
és que arribin acords
les dues parts,
és a dir,
fa una mica de
l'home a bo que es parlava abans
o, doncs,
això el mitjencer
que intenta...
Jutjo de pau.
Sí,
més que decidir,
ell no decideix res,
sinó que diu,
bueno,
escolta,
amb aquest tema,
doncs,
no hi esteu d'acord,
com volíeu aquesta solució,
intenta apujar,
però que arribin a acords
les dues parts.
que tots dos perdin una mica,
que tots dos guanyin una mica.
Que arribin a un acord
en la mesura del possible.
Aquest és la...
Sí, sí, funciona, sí.
Aquí no hi ha taxes,
a més a més,
aquí no hi ha taxes,
no hi ha taxes.
No, no, exacte,
aquí no hi ha taxes,
això està fora
de l'administració de justícia,
que és el que s'intenta també,
doncs,
que no estigui tan col·lapsada,
que la mediació
o els acords
que s'arriben entre les dues parts
normalment
són més satisfactoris
que no quan decideix un tercer,
que sempre et sembla
que amb un dels dos
sempre li dóna la sensació
que no li ha donat la raó
quan la tenia.
I bé,
més barat,
més econòmic
i en principi
s'ha de ser per allò
que és més satisfactòric.
I què passa
si un dels dos
no compleix els...
Perdoneu, eh,
però ja que és el dia
de la mediació.
Si s'arriba a un acord,
una separació matrimonial
o un programa de negocis
o el que sigui,
si s'arriba a un acord
i un dels dos
no compleix aquell acord,
què passa?
Llavors vas als tribunals?
Clar,
clar,
el que passa
és que el que t'estalvia
és que amb un procediment judicial
hi ha primer la fase,
diguem,
declarativa
en què un jutge
després de les proves
que se'ls ha presentat
decideix,
una vegada decidit
és una sentència,
pot haver-hi un recurs
però acabarà sent ferma,
que és l'executable,
i a partir d'aquí
potser un la compleix
i un la compleix,
però diguem,
seria una fase
que quedaria més cap al final.
En principi també,
la mediació el que té
és que com tu has arribat
amb un acord amb l'altra persona
o l'altre grup
o l'altra empresa,
doncs d'alguna manera
assumeixes
més fàcilment
el compliment.
Si tu vas a demanar justícia
t'acaben dient
que no la tens
i al damunt
tens que complir
no sé què
perquè t'ho diu
un senyor
home,
probablement ho faràs
però no amb les mateixes ganes
que si has arribat tu
a l'acord amb l'altra part.
Una pregunta més.
I després hi ha...
Sí, és voluntari,
és a dir,
tu pots anar a mediació...
Sí, sí, sí,
és voluntari,
el que passa
és que s'estan introduint
els procediments civils
fins i tot els penals
i s'aplica bastant
en matrimonial,
o sigui,
en qüestions de família,
doncs que s'introdueixi
un tercer
en una família
doncs ja sabem
que sempre
és difícil
pot parlar
d'una sèrie de coses
que són les que pot tractar
doncs qüestions econòmiques
però diguem
la qüestió de fons
d'una família
és molt més complexa
que unes relacions econòmiques.
Llavors,
les mediacions
en aquest sentit
tenen molta
molta tirada
i és,
de fet,
ha començat bastant
jo diria que
a partir dels procediments
familiars.
fins ara
jo havia pensat
que precisament
els problemes
d'un matrimoni
s'iniciaven
per la presència
d'un tercer.
Però el tercer
no decideix,
diguem.
Diguem-ho així.
Estàs molt d'experta
avui.
Aquesta és una altra
tercera.
És una altra
tercera persona.
Bueno,
escolta,
home,
aquesta setmana
també hem parlat
i força nova
aquesta setmana
i l'anterior
de demodinàmica
de Joan XXIII
ja doncs
en un període
més o menys
ja definit
d'obertura
que s'anunciava ahir.
doncs això
primera quinzena
de febrer
del mes que ve.
El dia 29
vindrà el conseller
Boer Ruiz
a fer l'anunci
en concret
de la data
serà un milió
d'euros
d'inversió
per tal
de dotar
a partir
i a les 8 del vespre
aquesta unitat
en funcionament
recordem que hi ha hagut
un farmacèutic
de Torreforta
que va perdre la vida
el dia Nadal
i que arran d'això
hi ha hagut unes mobilitacions
ciutadanes
mobilitacions
d'entitats
de col·lectius
com ho veieu
tot plegat?
És una situació
que fa anys
que s'arrossega
el menys teniment
hi ha crescut
un monstre sanitari
a la ciutat
de Tarragona
que la seva obsessió
és menjar-se
Joan XXIII
i això
està claríssim
i fa anys
que està durant això
sense invertir
ni cinc
perquè si véssin invertit
dius
mira però no
perquè tot ho és
un pla de la societat social
això
és una realitat
de la ciutat
i mica a mica
i mica a mica
Joan XXIII
que hauria
i és
en molts casos
encara
l'hospital de referència
és l'hospital
que es en recent
però jo Ramon
aquí diria
que tenim un problema
que tenim el focus
mal col·locat
perquè estem parlant
d'aquesta
d'aquesta part
que és l'emodinàmica
aquesta
que tracta
l'assumpte del cor
del cor físic
del cor moral
però
però
i fa l'efecte
que ens oblidem
que ens oblidem
de tota la resta
els usuaris
i com a usuari
tu vas
els caps
que hi ha
dins el complex
de Joan XXIII
i dins d'allò
l'atenció
personal
pot ser bona
però
excel·lent
ja diria
el tracte personal
als caps
és fantàstic
però que aquella gent
van sobressaturats
de feina
també
amb això que vull dir
que està molt bé
que reivindiquem
l'emodinàmica
està molt bé
i ha de funcionar
com ha de funcionar
i si ha de funcionar
25 hores al dia
les ha de funcionar
perquè tots els altres departaments
estan
no sota mínims
estan per sota
dels sota mínims
i d'això sembla
que ens en oblidem
tots
els usuaris
els mitjans de comunicació
els sindicats no
perquè hi ha un sindicat
molt actiu
a Joan XXIII
que dia sí dia
també està reivindicant
que no sé què
no s'hi val
i em sembla que
el foco
l'hem d'ampliar
l'hem d'ampliar
aquest senyor
vint el dia 29
i ens dirà
el dia 15 de febrer
obrirem això
i treu motologia
i no sé què més
i ara no s'ho diu
què passa
que hi ha aquestes cues
que et citen
et citen
per al cap de 4 mesos
i aquestes són
les famoses llistes d'espera
i aquestes llistes d'espera
de tant en tant
surten els mitjans
de comunicació
perquè hi ha algú
que...
això és el que hem de reivindicar
que aquest hospital
que tenim aquí
funcioni com ha de funcionar
que hi tingui el personal
i que s'invarteixi
el que hagi invertit
aquest tel
que ens estan posant al davant
ens retirem-ho una miqueta
jo diria que
respecte a aquest cas
apuntaria una part positiva
i una part negativa
potser perquè és el dia
de la mediació
i mire'ns també
però d'una banda
que és ben trist
que és el que tu dius
que s'hagi de morir algú
és a dir
que hi hagi d'haver
una notícia de primera plana
perquè les coses es modifiquin
sí, no, això passa a les carreteres
quan hi ha 25 morts
llavors traiem el tomb aquestíssim
però la culpa no tenen els mitjans
els mitjans recunen les notícies
si no hi ha notícies
no hi ha notícies
vull dir
però a les notícies
l'has de crear
l'has de crear
l'has de crear
l'has de crear
l'has de buscar
ui, no, ja n'hi ha prou
sense anar-les a buscar
més faltaria anar-les a buscar
però bueno
en principi
que és ben trist
que hagi de passar alguna cosa
perquè es posi mesura
i per altra banda
la part positiva
és
que la gent se n'adoni
que quan la gent protesta
les coses funcionen
que és una mica lligant
tot el que tu dius
és a dir
som tots els usuaris
els que hem de dir
eh, no només pel cas
del farmacèutic
que pobre m'ha vull dir
ha sigut un cas escandalós
i per això ha provocat
el que ha provocat
sinó que cada dia
igual que el sindicat
de Joan XXIII
hi hauria d'haver
és a dir
hem d'entendre
que la mobilització ciutadana
serveix
i que som els ciutadans
els que hem de decidir
i els que podem decidir
ui, això sona
a mi tinc
quasi que callo
perquè m'estic ficant
allà on em demanen
però vull dir
que per una banda
és ben trist
que hagi de funcionar així
i per altra banda
és important
que funcioni així
vull dir
que té una part positiva
i una part negativa
perquè jo me n'alegro moltíssim
espero que el meu cor
no em doni mai cap susto
però si me'l dona
o dels meus
o de vosaltres
o de qui sigui
o de qualsevol persona
que és important
que hi sigui
perquè era un hospital
de referència
i cada vegada
ho és menys
queden algunes
especialitats
però ben poques
sí, sí
estic d'acord
estic d'acord
totalment
que abans
Joan XXIII
semblava que tenia
que ser
doncs això
l'hospital de referència
i
estava destinat a ser-ho
i ara
cada vegada
sembla que ho haig menys
no sé si és bo dolent
això
si he de dir la veritat
com a tarragoní
podria dir que
potser és dolent
perquè me queda
més lluny
un altre
però bueno
no sé
suposo que
una altra persona
que viu en un altre lloc
potser ho veurà
d'una manera diferent
tampoc sé
per què
tindria que ser
i ja sé que
és una mica
bueno
no estic massa convençut
del que diré
però bueno
potser
tampoc
ha d'estar
totes les coses
al mateix lloc
no?
ens queixem
moltes vegades
de Barcelona
de la seva centralitat
i potser
amb això també
hauríem de fer
una mica de
menys
menys emocions
i més
una mica de racionalitat
també
jo diria que
estàs pensant
o tu veig
amb l'Hospital de Reus
bueno
no ho sé
ningú n'ha parlat
però
sí però
està flotant
en l'aigua
jo diria que
quan es va planificar
ja es va planificar
de manera
que no fos
l'Hospital de Reus
sinó que fos
l'Hospital de Referència
i que prengués el lloc
a Joan XXIII
a mi em sembla això
sí però els problemes
de Joan XXIII
no vénen per aquí
no veieu
que el conseller
és el representant
de les privades
i clar
aquest és el problema
però s'ajunta tot
s'ajunta tot
clar
s'ajunta tot
això ja és una altra qüestió
doncs
això
sí
això
sembla
que cada vegada
és més
el model americà
no?
de les
mútues
i els hospitals privats
i les públiques
doncs van anar
cada vegada
fa temps que anem cap aquí
almenys
sí
sí
sí
serveis públics
que del món laboral
els han derivat tot cap
a les mútues
quasi bé
ja la t'hi envien
a l'hospital públic
ja t'hi envien directament
a la mútua
però això potser també
avui fent de Pepito Grilla
potser
també té el seu sentit
perquè
ara deia
la Nani
el tema
que la gent
s'ha de mobilitzar
la gent s'ha de queixar
per fer veure
on hi ha un problema
ho té que fer la gent
i en canvi
hi ha un responsable
les polítiques
que haurien de ser
els primers
que se n'adonen
del que passa
no sé si ens hem de mobilitzar
i protestar tant
quan
cada 4 anys
encarreguem
uns senyors
que ens solucionin això
i que estan allà dia a dia
però l'última cosa
que hem de fer
és resignar-nos
i si no és per una banda
no no no
resignar-nos
i el senyor conseller
doncs ja rebrà
l'opinió de la gent
quan hi hagi votacions
ha d'estar a l'aguai
de la mobilització
jo penso que
però malauradament
ens hem de mobilitzar
votar una persona
no vol dir desmobilitzar-se
no no no
però malauradament
per allò que t'interessa
evidentment
no no evidentment
el que passa
que si tens una persona
que tu has designat
com a responsable
de tal qüestió
o tal funció
home
que menys
que se n'adoni
del que està passant
i que faci alguna cosa
i que fins i tot
no necessiti
doncs que la gent
no dic que la gent
no s'hagi de mobilitzar
però
hauria de ser
tan obvi
que la gent no necessiti
mobilitzar-se
per alguna cosa
perquè escolti
és que no ho veu
i estàs pagant el sou
amb algú
així de descarà
i estàs pagant el sou
amb algú
perquè ho fan
i tots els que pengen
d'aquest algú
però que si no hi ha
la població al darrere
d'aquesta algú
malauradament
és això
mal vist i tot
tristament
és així
però cada 4 anys
o cada 2
o cada 1
aquí
no ho sé
els ciutadans
podem dir
aquest senyor
miri
no
complert la seva feina
sí
tenim mala memòria
en el moment
d'exercir
això
dret inalab
no sé què
de posar la papereta
en una urla
sigui de cartó
no sigui de plàstic
és igual
no ens n'en recordem
del dia a dia
sinó que a vegades
fem cas d'aquelles coses
que
del que és el més guapo
o el que parla més
hi ha moltes
vull dir
no és tan
a veure
perdona
no
no no
avui que tenim dos lliberters
una periodista
un advocat
us volia preguntar
si teniu a Charlie Hebdo
a casa vostra
si l'heu demanat
si us el demanen
jo m'he s'ho escrit al Twitter
per anar rebent
el que m'expliquen
però res més
perquè ahir va arribar
no
no ens ha arribat
no
per estar en procés
no?
sí però no crec
que arribi
malauradament també és una cosa
que això va ser una fogarada
aquells dies
i això ja
pràcticament està diluït
en el temps
la publicació
això de què va d'arribar
hi havia una llibreria
a Barcelona
que en tenia
300 encàrrecs
quan es parlava
que només n'arribarien
250 per tot el territori
espanyol
quan avui en dia
que això es poden
es poden
i em sembla que això
els que l'han tingut
o l'han pogut tenir
seran objecte de col·leccionisme
i de guardar-lo
i ja està
i els altres
avui amb la tecnologia
actual
es pot veure
llegir
rellegir
descarregar-te'l
copiar-lo
enganxar-lo
i ja està
i a mi em sembla
perdoneu
vull dir
a la millor
dic un disbarat
em sembla una mica
una societat
una miqueta
un palet hipòcrita
perquè ara amb lo del Charlie
et diu
au vinga
tirada
ja ho vinga
tots a comprar
i tots així
bueno
aquí d'empresa
estava pràcticament
en suspensió
de pagaments
fantàstic
ja ho li hem anat d'acord
no no
escolta
mira lloc de treball
que s'han guardat
i ja està
però vull dir
quan te diuen
els jihadistes
li han fotut una bomba
al pati d'un col·legi
a Síria
i s'han carregat
135 criatures
ni sol charri
ni sol
res
amb això
estic totalment d'acord
tenim una societat
quan ens toquen
el rebost de casa
i més els francesos
amb el seu xovinisme
mare de Déu
però quan ens toquen
el rebost de casa
llavors correm-hi tot
si no
escolta
en la Nigèria
l'endemà
que va haver-hi
dos niu morts
a Nigèria
si no
per sobte
recordem-se'n
de la malaltia
aquesta de l'èbola
es diu
quants anys fa
que dura l'Àfrica
això
quan ens han tocat
el vora viu
de casa nostra
han posat
tots els investigadors
a investigar
i ve si l'han trobada
la vacuna
en quatre dies
potser l'estratègia
seria
anar enviant
ara dic un disbarat
enviant
capellans
com se diu
missioners
em ve a volar
i així la societat
es manté farbastet
perquè ara ningú
se'n recorda
això que dius
tu hi estic
d'acord
la hipocresia
que tenim
en moltes coses
el que passa
ara
quan ens toca a casa
que potser
no és tan greu
tot i que és greu
no és tan greu
ni tan dramàtic
com el que està passant
perquè els mateixos
posem a un altre lloc
doncs escolta
llavors ens posem
del de tot
tots els caps d'estat
allà
els xams de l'isè
quina vergonya
el Netanyahu
saludant
com si fos la reina
donant-li la maneta
dius
dius
quina societat
potser la que ens mereixem
el fotoperatista
el Germàcio Sánchez
que a més té vincles
bé vincles importants
en Tarragona
es va formar aquí
a la seva adolescència
ell en una ocasió
ens va dir
recordo una entrevista
que li vam feia fa temps
quan va vindre aquí
que no val la mateixa
una vida aquí a l'Àfrica
que no val la mateixa
però això
ho expliquem
a classes de periodisme
vull dir, a veure
no és el mateix
un mort
a l'escala
de la facultat
que mil morts
a Paquistan
ah, bueno
la vida humana
mesurant-lo
mediàticament
és molt diferent
però això
diu molt
de com tenim
la moral
la societat
especialment
els francesos
cantant
la marcellesa
i fent
no sé
apologia
de la hipocresia
una miqueta
d'espectacle
que ha sigut
tot això
perquè això
no sé quants anys
feia
que l'Assemblea Nacional
no es posaven a peu dret
i cantaven
a pulmó obert
i...
això ha sigut
una acció de màrqueting
per l'Holant
fantàstica
sí
perquè estava
sota mínims
aquest problema
ha pujat, eh?
perdó
no?
que ha pujat
els...
clar, ha pujat
la popularitat
la popularitat
i també
del primer ministro
del Valls
del Valls
sí
que és d'orígens
aquí
del món
que s'hagués meditant
no, home
s'hagués meditant
però és que
esclar
això
fa la hipocresia
però això és normal
en aquest moment
el problema
que hi ha
el problema
de la globalització
és que t'arriben
les autícies
així
però en el fons
fem el mateix
que veient
els nostres avis
i els nostres besavis
és a dir
quan arriba
la filoxera
a França
i es comença
a escampar
i arriba
primer a l'Empordà
és a dir
aquí
triga 10 anys
a arribar
la pagesia
les autícies
de la filoxera
arribava més o menys
però fins que no es presenta
aquí de veritat
ningú se n'adonó
el problema
que és
que va trasbalsar
tota la vida rural
del país
la va canviar
totalment
els contractes
de conreu
tot va canviar
l'economia
això
doncs
amb les malties
igual
les pestes
les famoses pestes
doncs
medievals
i no tan medievals
però Ramon
estic d'acord
estic d'acord
fins que no arriba
el que passa
que fa 200 anys
els recursos
que es tenen
avui en dia
per aturar
una cosa
d'origen
i la informació
no la tenien
i la informació
d'aquí
hi havia una malaltia
altament
perillosa
en un lloc
de l'Àfrica
es tenia
se sabia
i se sabia
fins i tot
el remei
el que passa
que com passa
allavalls
i com
hi van quatre
missioners
i dues monges
allà
a curar
amb això
ja ens salvem
i si a més
a més
muntem una ONG
que els enviï
quatre durets
que la subvencionem
amb aquests
que els portin
els quatre dures
de cap a baix
ens hem salvat
allò
ara xiquets
quan aquest problema
el tenim aquí
correm-hi tots
de presa i corrents
aquí
als Estats Units
a Irlanda
i a Moscú
però hi ha la gran diferència
i jo l'hi trobo amb això
que fa 200 anys
aquesta informació
no la tenien
quan el pagès
del Penedès
o del Priorat
se'n va enterar
que a Bordeus
hi havia la filoxera
plantem-ne més
que aquí no la tenim
a veure
per aquí va ser
d'entrada
va ser un revulsiu
vendrem tot el vi
que hi hagi
perquè a França
no n'hi ha
però això és normal
el que jo crec
que la diferència
és mercantilitzar
l'informació
i el que jo crec
i el que jo crec
era el d'aquí
allà ja estava tot mort
ja ja
bé
l'avimentatge
que aquí
després va trobar
el remei
a la filoxera
a base
dels peus americans
perquè a França
ja l'havien trobat
el remei
clar
es va copiar
per això aquí
aquí
al fons
no va fer
el mal
no va durar
tants anys
perquè al cap de poc temps
bo i bo i totes les vinyes
estaven
jo em refereixo
que la gran diferència
està amb la informació
que ara es té
i els recursos
i la tecnologia
que ara es té
que fa 200 anys
no es tenia
ni de lluny
no però
també és cert
que
a mesura
que augmenta
el promig de vida
doncs apareixen
malalties
que abans
no és que no existissin
el que passa
que una malaltia
et matava abans
que t'arribés
a aquella altra
no?
Ramon Marrugat
gràcies per acompanyar-nos
anem tancant la tertulia
eh
Nadia Rodríguez
també gràcies per acompanyar-nos
i nosaltres
bon any
que no s'havien vist
des del 2014
per tant
bon any
ja m'ho dic per antena
Inés i company
gràcies
i bon any
igualment
i Vitor Rubí
també gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera
que vagi bé
bon dia