This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Els parcs naturals!
No!
Els boscos comunals, que són anteriors, molt anteriors, els parcs naturals.
Els parcs naturals són una figura relativament moderna, de fa 25, trent anys, els més antics
i els boscos comunals tenen una tradició molt més antiga, d'una gestió compartida per part dels proble en les seves masses forestals.
Variêu també segons les zones del Pirineu, però a lalt Pirineu especialment i al prepirineu com l'erci el percentatge de propietat públic és molt més elevat.
en aquest sentit, amb els boscos comunals,
alguns dels quals són propietat dels ajuntaments
o dels comuns, i d'altres de la Generalitat
de Catalunya. Aquí al
Meridional hi ha boscos públics
també, comunals, però en realitat la propietat
privada és la predominant.
El repte
seria aquest, no? És a dir, què fem amb aquests
boscos, no? Com treure-li una
rendibilitat perquè, doncs, estiguin
en condicions òptimes?
La fusta, suposo que no és com fa uns anys,
o fa unes dèquades, doncs, que tenia un preu, que es podia vendre,
que es podia treure un profit,
avui és diferent, això, no? Ha canviat, no?
Evidentment, primer
perquè els costos d'extracció
de fusta actuals, amb els
que hi havia en els moments
de l'atracció animal i de la mà d'obra
diguéssim bruta, són molt
diferents, no? No és que la fusta d'aquí
no serveixi, sinó que els costos d'extracció
i la productivitat que tenen aquests boscos no permet
una rendibilització clara
d'aquesta tasca, no?
Llavors, si pensem en els nostres boscos com a
productes de fusta, doncs,
estarem... Hi ha alguns sectors
concrets, productius, que podria
tenir un sentit, però ens estarem equivocant,
no? Clar,
aquí ve una miqueta el concepte
de si els
boscos han de produir un producte físic,
no? Algo que s'extregui
d'allà, o estan produint
altres tipus de beneficis
més
amplis,
que serien els que podríem anomenar
els béns i serveis d'aquests ecosistemes, no?
que són molt, molt més amplis, el que passa és que
no tenim la societat suficientment madura
perquè els propietaris d'aquests boscos,
els propietaris privats,
puguin veure recompensats
aquestes funcions que presten els boscos, no?
És a dir, els boscos estan prestand una funció
essencial pel general de la societat,
però lògicament els propietaris el que
volen és que això està molt bé
i estan molt contents que es prestin
aquests serveis, no? Però evidentment voldríem
veure, en certa manera, recompensat
aquests serveis des d'un punt de vista
monetari i això és una mica
aquest camí que hem de fer
encara fins que els boscos
puguin tenir un sentit tal com són
actualment pels propietaris que els
tenen escripturats.
Hi ha un valor, però, eh? Sebastien,
hi ha un valor intrínsec en el bosc
per la qualitat de vida del medi ambient,
pel lleure, per l'esbarjo també, no?
És a dir, que aquest valor hi és, no?
És intrínsec en els boscos de casa nostra.
Hi ha intrínsec i jo crec que és importantíssim
entendre que el bosc fa part de la vida
de cadascú de nosaltres.
Ajuda, d'alguna forma, a dibuixar
la geografia humana que estem vivint,
fins i tot pensem
a Tarragona
el parc ecostòric
del Pont del Diable
resulta un lloc fonamental
pel que tindria l'ecosistema.
Jo, a vegades, penso,
ara que estem allà dintre,
que no pots pensar Tarragona
sense el parc ecostòric del Pont del Diable,
sense aquesta massa bosquiva
que rodeja tot el que és
l'entorn de Tarragona.
El bosc, com un altre lloc,
en aquest cas, per exemple,
em refereixo a...
tenim un tema del que estàvem parlant abans.
El que ha passat fa una setmana al piorat.
i la tristesa
veure un bosc cremat
per culpa d'una...
d'una falta de neteja,
jo diria, quasi,
del bosc,
una falta de cura.
i això provoca un...
provoca més enllà de destruir
una part important del patrimoni
del piorat,
com era el bosc al costat
de les finques,
les Cursons.
Destrueix una miqueta una...
per mi,
una part important del paisatge.
El paisatge que estem intentant,
per exemple,
impulsant el piorat
com un eix important
per produir riquesa,
a partir de fa una setmana,
té un valor menys assumit.
Això provoca,
per mi,
un desastre,
un desastre humà,
perquè es torna...
tenim alguna cosa menys
que per recuperar-lo
necessitarem
almenys 100 anys.
M'explico?
Doncs no ho veré,
segurament jo,
i no serà la base de tothom.
Són coses...
el bosc significa paisatge,
significa modelar-lo,
significa respectar-lo,
però també significa
ter cura d'aquest paisatge
per provocar riquesa,
per provocar que aquesta riquesa
s'erverteixi,
fins i tot,
en el sector privat.
Perquè...
Tot el que esteu comentant vosaltres,
aquestes virtuts,
aquestes funcions,
és el que tècnicament
s'anomenen
béns i serveis dels ecosistemes,
que són aquests serveis
i béns,
que presten els ecosistemes
als humans,
com has dit tu,
des dels culturals,
que serien l'esbargiu,
l'oci,
fins i tot la contemplació
de la salut espiritual
i psicològica,
que els boscos
la presten
d'una manera molt clara,
però també
tots els temes
de regulació,
d'absorció
de gasos d'efecte hivernacle
i, per tant,
de mitigació
del canvi climàtic,
de generació
de recursos hídrics
i, evidentment,
de biodiversitat.
Llavors,
clar,
sempre,
en els últims anys
hi ha la preocupació
de com donar-li valor a això.
Per desgràcia,
estem en una societat humana
en la qual no es dona valor a res
si no té uns euros associats
i com passar
a valorar econòmicament
aquests béns
i, sobretot,
com recompensar
els propietaris dels boscos
per la prestació
d'aquests béns
és un dels reptes actuals.
I això és un tema
molt, molt, molt complex
i quan no es tenen en compte,
doncs,
hi ha gent
que entén els boscos
simplement
com un lloc
del qual es pot
un recurs extractiu
del qual es pot extreure
fusta,
estelles,
biomassa.
Hi ha gent
que entén els boscos
com un lloc
absolutament
per la conservació
que no es pot tocar
i, segurament,
cap de les dues opcions
és la bona.
Hauríem de buscar
les maneres
de poder fer,
de poder mantenir
i potenciar
tots aquests
béns i serveis
que només
tenen sentit
si es treballa el bosch
d'una manera
integrada.
per això
a mi no m'agrada
ni una cosa
ni l'altra
i menys
en els boscos
mediterranis
com els nostres
que han estat
intervinguts
des de fa centúries,
des de fa
pràcticament mil·lenis
i, de fet,
mai ha estat
la superfície forestal
estandaritzada.
Actualment,
segurament,
tenim la major
superfície forestal
en els darrers 500 anys.
La major?
La major.
La major.
Però, al mateix temps,
tenim la menor
quantitat
de boscos madurs.
Tenim molta
superfície forestal,
moltíssima,
perquè s'han perdut
molts conreus,
però la major part
d'aquesta superfície forestal
és jove,
per tant,
poc estructurada,
per tant,
menys resistent als incendis,
per tant,
menys biodiversa.
Però, al mateix temps,
per exemple,
i permet-me que m'estengui,
a nivell europeu,
després de molts anys
de conservació
de la natura,
les espècies forestals,
les espècies associades
als boscos,
en general,
han millorat molt
el seu estat de conservació,
mentre que les espècies associades
als ecosistemes oberts
com els agrícoles
han empinjorat
el seu estat de conservació.
Tampoc és cert del tot
perquè les espècies associades
als boscos madurs,
aquells boscos vells
que no es tocaven,
que no es talaven,
que no s'intervenien,
també han disminuït,
perquè han perdut
boscos madurs.
I especialment
a casa nostra,
a Catalunya,
això ha estat
un fet molt greu.
Tenim molta
superfície forestal,
però de baixa qualitat
en molts sentits,
incluent el de biodiversitat.
No fa gaires dies,
mira,
precisament
quan ve l'incendi
del Pirurat,
un enginyer grano
com ara tu
em deia,
més m'ho va dir,
via Twitter,
em deia que els incendis
són necessaris,
i més en un clima
com el nostre,
un clima mediterrani.
Fins a quin punt?
Són part
de l'ecosistema,
els boscos
mediterranis
estan
no només preparats
sinó adaptats
al foc,
moltes espècies
es disseminen
després del foc
i es renoven
després del foc.
El que passa
és que de manera natural
aquests focs
que es devien produir
amb una tempesta seca
fora de la intervenció humana
devien tenir
un període
de recurrència
molt ampli,
igual cada 50,
cada 100,
cada 200 anys
es devia produir
un gran foc
i es produiria
una renovació
d'aquestes espècies.
El problema
és que actualment
tenim focs
massa sovint
i aquests focs
repetits
eliminen
aquesta capacitat
del bosc
d'adaptació
i de resiliència
i per tant
el que fan
és que a poc a poc
aquest bosc
o a vegades
ja no podem ni parlar
de bosc
aquesta arbreda
es va reduint
en diversitat
es va reduint
en maduresa
i acaba
sent fins i tot
molt complicat
recuperar
la massa arbrada
d'aquestes zones.
Aquest és el problema
no que es cremi
sinó que es cremi
tan sovint
que és una mica
la influència
la influència
de l'home
en els darrers
cent anys
ha estat aquesta
per tots els factors
de risc
per la brutícia
que hi ha
les deixalles
per la influència
de les imprudències
per la influència
de tantes
línies de comunicació
creuen masses forestals
que per tant
hi ha molts més
llocs possibles
d'inici d'incendi
que els que hi havia
anteriorment
molta més gent
per tot arreu
i per tant
és molt més fàcil
que es produeixi
un incendi
que a més troba
un bosc
molt més dens
molt menys madur
amb molta
molt
malament estratificat
amb molta massa arbustiva
i per tant
es crema més fàcil.
Però a vegada
amb l'Edu
aquí hi ha
la diversitat
que també
és bonica
entre nosaltres
quan parlem de coses
jo dic
si una persona
jo crec que molts incendis
són fruit
d'una
d'una falta
total de respecte
de part dels privats
que
no té la rentabilitat
i deixa
que el bosc
faci una herbereda
i una cosa així.
Podíem trobar
podíem exigir
de part del propietari
una major cura
del bosc
i si
amb controls
més puntuals
no
del que a vegada
es fa
una vegada
l'any
o una vegada
cada 10
obligar
el propietari
a
prendre
mesures
que ajudin
una mica
al manteniment
del bosc
i si
a mesura
que el propietari
no actua
de forma correcta
jo crec que
hi ha la solució
més ràpida
i més fàcil
per tutelar
la salut pública
perquè parlem d'això
que seria expropiar-lo
vull dir
si tu no tens cura
del teu tros
de terra
del teu tros
de bosc
al moment donat
hem de construir
un dispositiu
capaç
de
delimitar
el danys
i doncs
què passa a la part pública
que la part pública
es faci càrrec
l'Eduard
això estaria bé
si la part pública
tingui recursos
perquè jo dubto
que la part pública
sigui capaç
de gestionar-los millor
en aquest moment
perquè
qui regula
s'està regulat això
o no?
no, en boscos privats
no hi ha cap regulació
sobre l'estat
que hem de tenir
home
no pot estar
no pot haver
un abocador
de runes
però
més enllà d'això
un bosc pot estar
totalment sense gestionar
des de fa
mil·lenis
i bueno
de fet si estigues
des de fa mil·lenis
estaria acollonut
però el problema
és que no estan gestionats
des de fa
només desenis
i llavors
s'ha canviat moltíssim
molt ràpidament
això no hi ha cap tipus
de regulació
només hi ha regulació
quan aquestes masses forestals
tenen contacte
amb zones urbanes
que per tant
han d'haver les franges
de prevenció d'incendis
o amb camins públics
i infraestructures de pas
que també han de tenir
unes franges de prevenció
per la resta
no hi ha cap tipus
de regulació
llavors pensa
que a més
pensa més
que bona part
dels boscos
que actualment
com a mínim
els que veiem
prop de Tarragona
ara són boscos
però quan segurament
els pares
o els avis
dels actuals propietaris
els van rebre
en herència
no eren boscos
eren conreus
llavors el valor
que tenien
era molt diferent
la molta situació
dels boscos
actualment
la devem
a la crisi profunda
de l'agricultura
mediterrània tradicional
que ha fet
que s'abandonessin
les vinyes
en alguns llocs
en altres llocs
però les vinyes
en aquesta zona
els garrufers
les oliveres
els amellanes
els avellanes
els sembrats
de fet tot el que tenim
per vora Tarragona
si aneu a l'arxiu històric
i vireu les fotos antigues
del voltant de Tarragona
pràcticament no hi ha
pinedes
és una cosa raríssima
perquè tot estava conreat
fa 50 anys
llavors
què tenim ara?
gent que ha rebut uns terrenys
que
ni catastralment
bueno per això
per això
la major
desig de molta gent
era que canvies
la seva qualificació urbanística
perquè era
l'única manera
de donar-los
de revaloritzar-los
perquè realment
el valor
d'aquest bosc
que tenim ara
fins i tot
a nivell d'expropiació
a nivell de catastre
és el mínim
és pràcticament
val menys això
que tenir-lo erm
en certa manera
i això és un error
que prové
d'una concepció
del que aquests espais
poden oferir
molt antiga
però
perdona
jo insisteixo
en una cosa
el públic sí que té
una certa oportunitat
ara com ara
per exemple
el tema dels drets
la venda dels drets
de carboni
entre les entitats
entre el país
més contaminants
el país menys contaminants
hi ha la possibilitat
de vendre drets
que permetrien
per a qui
produeix
més
arribar
un moment
de tindre
una aportació
real
econòmica
i això
desafortunadament
que doncs
si no el pot fer
el privat
que faci el públic
fet bé
perquè al final
que no el pot fer
això està clar
per cert
si algun propietari
ens escolta
i vol trucar
que truqui
97724
4767
97724
4767
perquè clar
jo suposo que si
ens escolta
algun propietari
dir
si sí
obligueu-me
a rentar el sota bosc
per a mi això
qui m'ho paga
no ho sé
com ho subvencionin
no ho sé
d'on pensar
suposo
si no hi ha rendibilitat
si no treus
un recurs econòmic
d'aquell bosc
no treus uns diners
vas de mantenir
costa diners
deixem els privats
fer aquesta acció
de vendre
el dret
aquesta
podria ser
una altra
oportunitat
doncs
a partir
d'allí
podíem permetre
molt més
privats
fins i tot
de fer cooperativa
de gestions
i
a veure
és el que t'estic
dient
veritat que
tots estem d'acords
que hem de tenir
per exemple
al municipi de Tarragona
una anella verda
forestal
que ens protegeixi
bla bla bla
doncs
aquesta anella verda
la té uns propietaris
aquests propietaris
actualment
no només
no estan traient
cap rendiment econòmic
sinó que els està
produint despeses
la seva finca
perquè han de pagar
uns impostos
per tant
qualsevol mecanisme
de compensació
comuna
compensació
general
cap a aquests propietaris
jo entenc
que és de raó
i és racional
i això es pot establir
i per què no
el podria establir
el municipi
el municipi
tindria capacitat
per regular
coses d'aquestes
evidentment
molt millor
si ho fes
l'administració forestal
però l'administració forestal
que tenim actualment
només pensa
en treure
el màxim
de fusta
i de biomassa
allà on és possible
i fins i tot
allà on no és possible
i per tant
estem produint
en aquests moments
problemes
no se'n vair
públics o privats, pel fet de mantenir un bosc
en bones condicions que ens està donant serveis
a tots, a tots.
D'aquí no se n'escapa ningú, perquè fins i tot qui digui
ah, jo no hi vaig a passejar, molt bé,
però la regulació climàtica, la regeneració
de recursos hídrics, la lluita
contra l'erosió, la lluita
contra les inundacions, això
t'està beneficiant a tu encara que no vulguis.
Encara que no vulguis. I per tant,
hauries de contribuir d'alguna manera
a la seva conservació.
Què és la xarxa de custòdia del territori
i què hi entra aquí
i què no hi entra? Perquè hi ha una xarxa
de custòdia. Sí, a veure,
la xarxa de custòdia del territori
o diguéssim, la custòdia del territori,
no? La xarxa és una cosa. La custòdia
del territori és un concepte que prové dels
països anglosaxons
i que s'ha traslladat
aquí a casa nostra des de fa ja més de 15 anys
en el qual
la custòdia del territori significa que
un propietari d'un terreny
acorda amb un
amb una entitat, amb un
grup de persones, amb una persona, amb qui sigui,
amb algú que tingui la voluntat
de gestionar
aquesta finca per conservar els seus valors.
Aquest seria el custodi,
no?
I el propietari seria l'altra part.
Per tant, és un acord a dues parts,
entre propietats i gestors,
per poder fer treballs
o actuacions de gestió.
És a dir, sonaria una mica
un canvi respecte al paradigma que tenim aquí
que la natura només la conserven
les administracions públiques.
En aquest cas, els propietaris,
que també poden ser públics,
també pot ser un ajuntament,
els seus terrenys el posa a disposició
d'un altre perquè aquest altre faci les labors
de millora i de conservació.
Llavors, això és la custòdia.
Per tant, és un concepte molt ampli perquè aquí
entren des de lloguers, acords de tot tipus,
concessions, bla, bla, bla.
Tal com està plantejat la custòdia actualment,
aquesta part custòdia,
aquest que actua,
només pot ser una entitat sense fany de lucre.
Cosa que nosaltres estem totalment en desacord
perquè pensem que les empreses
també podrien fer custòdia d'una manera efectiva.
Perquè què millor que hi hagués lucre
en la millora i conservació del medi natural.
Llavors sí que ens estaríem apropant
a on hauríem d'arribar
perquè llavors seria autosostenible tot plegat.
En tot cas, això és el que és la custòdia.
Què és la xarxa de custòdia?
La xarxa és l'entitat que agrupa
tots aquells que estan fent custòdia
a nivell de Catalunya.
És una entitat de segon nivell
que ajuda altres entitats,
els propietaris,
a que tot aquest fenomen funcioni.
i de fet aquest divendres 19
hi ha l'assemblea de la xarxa de custòdia
del territori aflix a la reserva de Seves,
en la qual nosaltres també hi estarem.
I és un tema superinteressant
que està canviant molt la manera d'entendre
la conservació del patrimoni
perquè permet que els propietaris privats
hi entrin d'una manera voluntària
i d'una manera no per imposició administrativa
dins d'una figura de protecció,
sinó per voluntat pròpia.
I això és un tema molt interessant.
De fet, dins del municipi de Tarragona
hi ha diverses finques en custòdia.
A veure, tenim també fa un mes
hem celebrat el monestir de Poblet,
per exemple,
el principi dels acords entre el monestir
i diverses entitats de la província de Tarragona.
És a dir, no només una altra vegada
el monestir de Poblet s'ha portat
com a estatuant dintre el seu entorn
amb la responsabilitat respectant el principi de sostenibilitat
que té clarament tota la comunitat xisterxenca,
però ha decidit fer un acord amb les diverses entitats
en funció d'algunes acions
que, per exemple, el GPEG farà dintre
el perímetre del bosc del monestir de Poblet.
Vull dir, una major actuació significa
relacionar-se amb altres entitats,
fer xarxa significa sumar esforços,
i aquests esforços produeixen el que és necessari,
la defensa del territori.
I els béns, els serveis que l'ecosistema pot produir
es tornen negoci si ho fem bé
i si ho fem amb un criteri a vegada
que ha de ser dintre d'un marc legislatiu.
Pensem, en aquest cas sí que l'Edu tens tota la raó,
que fins i tot un ajuntament
podia imposar algunes regles
i amb les regles podem fer
el salt de qualitat
que les marxitis del futur necessita.
Ja aquí som, eh?
Com està el Parc Ecohistòric?
Ja tenia novetats de cara a aquests propers dies,
setmanes, de cara a l'estiu?
Sí, no.
Està en marxa, no?
Està tota vela, no?
Sí, sí, sí.
Ara estem fent moltes activitats
amb la Canalla,
moltes activitats per al programa que estem fent,
i ara estem al final del famós procés
de la realització de la primera part,
que és la realització de la Casa del Guarda.
D'aquí a, pensem, una setmana, 10 dies,
ja tindrem tot l'entorn al voltant de la Casa del Guarda
ja completament restaurat.
Posarem la porta a la verja al començament,
i doncs nosaltres esperem que al principi de juliol,
a la meitat de juliol, ja estarem operatius.
Falta les últimes.
Per exemple, avui estem batallant
amb el tema de l'electricitat.
Els llans, no?
Sí.
Perquè, exactament, ha vingut un llans,
entre molts,
el divendres,
entre la nit del divendres i el dissabte passat,
estem al dimarts,
i encara estem sense llum,
i fins i tot sense ningú
que vingui a veure de part de...
La companyia.
La companyia a veure,
a controlar si no tenim llums.
Això és un problema, però...
A veure si escolten la ràdio i van cap allà.
Sí, bueno, ja...
O si escolten que es recordin que ahir ja vam donar part
i no ens van voler atendre,
dient que per a ells no els hi constava cap incidència,
i quan nosaltres no tenim llum,
ja està comprovat que no és un problema nostre, no?
Però, bueno, és un reflexe una miqueta de com està el país,
que està encara molt, molt...
agafat per pinces i després de la crisi que hem tingut en comptes de millorar hem empitjorat,
i tothom prenent les seves responsabilitats encara d'una manera molt més suau.
Llavors, si tot va bé i no tenim cap més contratemps,
a principis de juliol estarà operatiu a la terrassa restaurant,
que creiem que serà un gran canvi,
perquè la gent que actualment va a la finca,
que es dona un passeig i que gaudeix de l'entorn magnífic, natural i del monument,
doncs tindrà un lloc per descansar,
per prendre alguna cosa, per reflexionar,
per contemplar i per passar-s'ho bé,
que creiem que és un dels serveis necessaris que necessitava això,
perquè molta gent es queda molt...
com a mínim el que ens diuen a nosaltres, no?
La gent que tenim es queda molt impressionada pel monument i per l'entorn,
però es queda sorpresa que encara no hi hagi cap servei, res, no?
No hi hagi cap possibilitat ni...
Bueno, ja no dic això, ni de lavabos públics,
ni de prendre un refrigeri, ni de res, de res, de res.
Llavors, el tema és que això és la nostra obligació com a concessionaris,
la nostra responsabilitat, la nostra voluntat,
i aquí estem, sobretot a Sebastiano,
que està treballant com una bèstia en això,
cuita corrents perquè l'entorn és fràgil
i les coses s'han de fer bé,
no es pot treballar...
Tenim nom, però, Sebastià, no t'entens nom?
Si he posat nom al restaurant o no?
Casa del Guarda.
Casa del Guarda.
Sí, és un nom...
Però coneixent-lo hi haurà bons vins, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, hi haurà vi per poder veure, no?
Bon vins.
Grans vins hi haurà.
Hi haurà la representació del millor que tenim en el territori,
però també per al menjar.
estem intentant de posar, de veritat,
totes les dèries,
Edu i meva,
en el sentit de mostrar,
per exemple,
la intervenció que hem fet,
al final,
al Pont del Diable,
l'hem fet sense utilitzar
un sol ar,
un sol palets de ciment,
m'explico.
L'hem fet tot amb xauló,
amb grava,
recuperant fusta d'altres llocs,
posar-la allí,
tractar-la,
que tot sigui respectant l'ambient.
I quan parlem del menjar,
igualment,
quilòmetre zero,
però quilòmetre zero és veritat.
I aportant des de la coca de Perafort,
que serà part del nostre menú,
però el pollastre,
pata negra,
m'explico,
totes les coses que siguin dintre d'un entorn
i que la gent pugui gaudir
a un preu més que raonable.
Més que raonable.
perquè aquesta és la nostra idea.
Podem fer moltes coses
amb un mínim d'esforç,
però al final la gent
es consenjarà
i agafarà,
i tindrà clar
que aquest és un lloc
que pot ser de passatge
per fer qualsevol tipus d'activitat
que sigui respectosa
amb l'ecosistema
que vivim.
Sense cap...
Sí,
no tenim cap,
en aquests moments,
cap voluntat
de ser una referència
en el món de la gastronomia mundial.
Sí que tenim la voluntat
de ser un lloc
on la gent que hi vagi
digui,
ostres,
que bé que ha estat,
que raonablement bé
que he menjat
o que he begut
pel preu que m'han ofert
i que tota l'experiència
en conjunt,
i això,
per tant,
està tot pensat
per aprofitar al màxim
aquest entorn que tenim,
no fer una cosa
tancada en si mateixa,
sinó una cosa oberta
cap al bosc,
cap al monument,
perquè creiem que és
cap a l'edifici
de la casa del guarda
que ha quedat igual,
vull dir que no,
la gent veurà
que és exactament
la mateixa caseta,
repintada,
lògicament,
perquè necessitava
una mà de pintura,
i reparada
en allò que calgués,
però sobretot
crear aquesta experiència
de ser un lloc
on la gent digui,
ostres,
perquè hi estem a gust,
perquè els nens poden jugar,
perquè estem al mig del bosc,
i de fet
és un tipus de lloc
que faltava a Tarragona,
perquè amb tot el territori
que té de forestal
i per la part interior
faltava un indret
d'aquest estil
molt integrat
dins del bosc,
i evidentment
al costat del monument
que té molta gràcia.
Juliol, eh?
Sí, sí.
Juliol, perdó.
No, no, no,
Juliol aviat.
No, no, Juliol...
És tu que no el jut, eh?
Sí, clar,
per la cuenta que no es trae,
no?
No ho volem deixar passar,
a l'estiu, evidentment.
No, no,
si ara anem,
pràcticament
la gent està treballant,
no, no és tant
la falta de llum,
estem treballant,
hem agafat
un grup electrògen,
estem seguint treballant,
per dir-te
com som de...
El tiempo no puede con nosotros.
Ja ens aviareu, eh?
Quan obriu ens aviareu
i farem des d'allà,
farem una connexió en directe
que convingui
per explicar-ho des d'allà,
des d'algun d'aquests seients.
En conclusió del que hem parlat,
de tot el que hem parlat,
convé fer una...
I crec que es va fer un intent, eh?
Si no recordo malament l'any passat,
un intent d'ajuntar
amb una mateixa taula,
crec que es va fer a parlar de congressos,
gestors forestals,
propietaris forestals,
administració,
administracions,
en plural,
també, doncs,
custodis
i fer una taula, doncs,
posant el kit de la qüestió
i mirant de trobar-hi solució.
Convén diria fer-ho l'altra vegada,
per tant, eh?
És a dir,
s'hauria de fer, no?
Una altra vegada
i tantes com sigui necessari.
No és allò
de trobar-nos un gran dia
a fer-nos la gran foto
i veure que estem tots...
Bueno,
jo què sé,
prenent uns canapes junts
i que som capaços de parlar,
quan després,
potser,
sortim per allà
i ens diem el nom del porc
i no ens rebem
en cap reunió durant temps,
eh?
Perquè això és el que passa,
tot sovint,
per desgràcia, no?
Aquests sectors
no parlen tan sovint
com seria necessari.
Caldria fer-ho
tantes vegades
com sigui necessari
i sobretot entenent
que el bosc
és un patrimoni de tots,
però primer
dels seus propietaris,
d'acord?
I que, per tant,
han de veure recompensats
els serveis
que estan prestant
pel fet de mantenir aquest bosc
i no, per exemple,
fer, jo què sé,
demanar una roturació
per posar unes oliveres
en intensiu
que podrien tenir
en tot el ret del món
a fer-ho, no?
En aquest sentit.
Llavors,
si pensem que el bosc
ens presta serveis a tots
i tots estem disposats
i tots volem que es conservi,
llavors tots haurem de
a peix lugar, no?
Haurem de posar
de la nostra part
i de la part econòmica
també perquè això
sigui una realitat.
En parlarem.
Sebastià, no?
Moltes gràcies.
Gràcies per acompanyar-nos,
Sebastià Alba
i també, doncs,
Eduardo Soler
i recordeu
el Pont del Diable,
el Parc Ecohistòric
que el teniu aquí a tocar
i que ben aviat
en qüestió de pocs dies
podreu ser-ho
en una terrassa
integrada a l'entorn,
prendre un bon envi
del territori
i també productes
d'aquí,
de casa nostra,
quilòmetre zero.
Ja en parlarem.
Gràcies.