Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
encara recorrem a l'espai de joventuts musicals el dimarts
per parlar de música clàssica,
que hi ha moltes coses a comentar més enllà dels concerts.
Avui us parlarem sobre els estudis reglats de música clàssica,
si podem fer-los a Tarragona, quins diferents graus hi ha, i tot plegat.
I de fons escoltarem Benjamin Britten?
Sí, he triat aquest compositor perquè, degut al tema del dia,
m'ha semblat que era dient, ja que aquest senyor,
una de les coses que va fer va ser un encàrrec pedagògic.
Benjamin Britten va ser un compositor anglès,
es deia Edward Benjamin, era baró de Britten,
i era conegut com Benjamin Britten.
Va néixer l'any 13 i va morir el 76.
Ah, per tant, és bastant contemporani.
És molt contemporani, pràcticament contemporani.
I té, ara no farem aquí tota la biografia d'aquest senyor,
que és molt extensa, perquè va escriure òperes, cantates, cançons,
moltes coses en veu, i també coses sinfòniques.
Ell era pianista i era compositor.
I aleshores, va escriure una cosa que a mi m'ha semblat com a dient,
perquè ell escrivia música per serials de la ràdio.
I ja que estem a la ràdio, m'ha semblat que era una cosa curiosa.
Per tant, novel·les, així.
Sí.
Ràdio-novel·les.
Sí, ràdio-novel·les.
Ràdio-novel·les.
Que ara ja pràcticament deu haver desaparegut del mapa, no?
No ho sé, vaja.
Això ho va fer de l'any 35 fins al 39, durant 4 anys.
L'any 39 se'n va anar als Estats Units i allà hi va viure fins al 42.
I una altra cosa que també crida l'atenció és que aquest senyor té una de les obres,
que és una suite de danses per orquestra, que es diu Montjuïc.
Aquest senyor, l'any 36, va fer una visita a Barcelona,
que va estar convidat per la Societat Internacional de Música Contemporània
i aleshores va visitar Montjuïc i va sentir danses catalanes, etc.
I va fer, l'any següent va escriure aquesta obra que es diu Montjuïc.
I en aquesta obra, clar, la Guerra Civil ja havia esclatat
i hi ha el tercer moviment, que és el Lament,
es diu Barcelona juliol de 1936.
Hi ha un solo de saxo, que és com una mena de sardana.
I m'ha semblat una mica...
Nostrat.
Curiós, sí.
I després, ell va rebre un encàrrec del govern britànic
per escriure una obra, que és el que estem sentint ara,
per ensenyar, per un documental,
per ensenyar a les diferents famílies d'instruments,
a les diferents seccions que hi ha en una orquestra.
Ah, espera, espera, escolta'm una miqueta més, que avui no amb temps.
Sí.
Treballava molt per encàrrec, aquest senyor, veig, no?
I a més era una mica cronista a nivell musical també
d'esdeveniments que passaven, perquè veiem que llegeixo per aquí
que el seu èxit més gran com a compositor va ser el rèquim de guerra.
Sí, sí.
Per tant, era una mica actual del moment.
marcar el temps que li...
Sí, sí, sí, són productes del temps.
I què dius, que això és una obra pedagògica per encàrrec?
Sí, això és una obra que li va fer el govern britànic
per fer un documental, per posar la música en un documental,
per ensenyar les diferents seccions d'instruments
que hi ha en una orquestra.
Això, la primera documental, tocava la Sinfònica de Londres
i aleshores ja ell va agafar un tema de Henry Parsel,
que és un compositor barroc anglès,
que és l'entrada, el comencement de tot,
i aleshores fa variacions sobre aquest tema
i les fan les diferents seccions de l'orquestra.
Sempre agafa el mateix esquema,
és a dir, ara estem sentint ben fusta,
en sentit d'abans metall,
sempre comença pels instruments més aguts
i acaba pels més greus.
De tal manera que sempre de cada secció
comencen els violins i acaben els contrabaixos, per exemple.
I al final de l'obra hi ha el vent,
ben metall, ben fusta...
Ara sabem quines seccions hi ha en una orquestra, a veure.
Ben metall, ben fusta.
Faig cara rara.
Sí, una miqueta.
Ben fusta.
Doncs són les flautes, oboers, clarinets, fagots...
Diferent de ben metall, que serien les trompetes, trombons...
Ben metall, que seria trompetes, trombons...
Ah, això tan joen que sona...
Jo diria ben gran i ben parit.
Doncs el ben gran és metall, per tu.
I l'altre és fusta.
Tot i que la flauta,
a Travessera, no és un instrument de fusta,
però antigament, com que ho era, està considerada de fusta.
La corda, això és evident,
i la percussió, importantíssima en una orquestra.
Després d'entrar a la percussió,
torna a entrar al primer tema amb tots els instruments.
Està com a molt quadriculat.
Ara faré una pregunta molt estranya.
Bé, molt tonta, però és que no la sé, el piano.
En quina secció el posem?
Percussió o corda?
Piano, per començar, no és un instrument d'orquestra.
Vinga.
Molt bé.
Llavors ja no el posem.
Tot i que a vegades,
o sigui, hi ha molts concerts per piano i orquestra.
O sigui, el compositor que escriu per piano,
i a vegades hi ha compositors que sí que li posen dintre de l'orquestra.
Però, d'entrada, el piano no és un instrument d'orquestra.
Val, val.
A veure, a moltes orquestres sí que hi ha un piano,
perquè hi ha una part de piano,
però és una mica...
Seria el solista i el clara.
Així mateix.
No, però a vegades no és solista,
de vegades acompanya,
vull dir, està dintre,
però som puntuals.
I els professionals,
encara que no estigui dins l'orquestra,
de quina mena el considereu?
És un instrument de percussió.
És de percussió.
Corda percutida.
Val.
És de corda,
perquè dintre hi ha un arpa,
però realment hi ha un martellet,
que pica aquesta corda.
Em diu, corda percutida.
Val.
Val.
Aclarit, percussió, en tot cas.
Sí.
Bé, la percussió com a tal no fa notes.
És mareta el piano.
Ja ens ha quedat.
El piano fa moltes notes,
però unes timbales en fan menys,
o un bombo en fan...
No fan notes.
Clar, no fa melodia.
No fa melodia.
Just, els timbales fan una nota.
El piano en fan moltes.
Bé, bé, seguim amansant amb el tema dels orquestres.
Déu-n'hi-do, si és curiós.
Tot això per explicar-vos que Benjamin Britten avui en serveis de Gemplat,
perquè té aquesta obra,
que encara es deu utilitzar avui en dia per als estudis de música.
Sí, perquè a més a més aquí hi ha una narració que ara no la sentim,
és a dir, quan vam fer això,
hi ha una narració que explica,
tot això que t'estic deia així molt de pressa,
i explica a cada instrument què fa i què deixa de fer.
I això és com a molt clar.
A vegades quan es fa això,
o acostuma a explicar el mateix director,
o un locutor, un actor,
que llegeix el text, anem a dir.
Però a vegades a les gravacions,
ies, a vegades no ies.
Aquesta que estem escoltant ara...
És només música.
La majoria són només música,
però n'hi ha algunes que pots escoltar com un conte.
Molt bé, i així s'utilitza superbé,
tenir aquestes eines.
Sí, hi ha altres obres d'altres compositors
que també s'utilitzen amb aquesta finalitat.
Per exemple, hi ha el Carnaval dels Animals de Camus Censens,
que és una cosa que també es fa servir molt a les escoles,
i el Pere de Illo i el Llop de Prokofiev,
que és un conte que també utilitza els instruments,
és a dir, cada personatge té un instrument,
el representa un instrument.
Per tant, no és l'única.
Però aquesta, bueno, és un encàrrec.
I això fa com a gràcia,
perquè no n'hi ha gaires d'encàrrecs.
D'acord?
Molt bé, doncs, així hem parlat de Benjamin Britten,
i l'anem escoltant de fons,
després ja pujarem música i l'escoltarem a més
per acabar la secció.
Una secció en què avui ens proposàvem explicar-vos com són,
com estan regulats i en quins graus hi ha
dins dels estudis professionals de música a casa nostra.
Per on comencem, Teresa?
A veure, graus o com va això?
Sí, és a dir,
tu pots estudiar música de moltes maneres.
Senzillament en pots aprendre i ja està,
com allà on sigui,
i t'ho poden ensenyar molt bé.
Però si tu vols un paper,
el que diem un paper final,
doncs està clar que has de complir una sèrie de requisits.
Per tant, hi ha un grau elemental,
un grau professional i un grau superior.
El grau elemental es fa amb escoles de música,
que en el cas de Catalunya no estan reglades.
Si tu has d'arribar al grau professional
sabent una sèrie de coses,
però si a primer curs has de fer això,
o allò de grau elemental,
no t'ho diu ningú.
Tot i que més o menys tothom ensenya el mateix.
El que passa és que llavors,
si vols accedir a grau professional,
has de passar una prova d'accés, entenc?
Sí, hi ha una prova d'accés,
i aleshores,
o sigui, el grau elemental són quatre cursos.
Ah, sí?
Quatre?
Sí, quatre.
Quatre que s'acostumen a fer amb cinc,
però en principi són quatre.
Què s'ensenya amb aquest grau elemental?
Bé, és el començament de tot.
És a dir, tu comences als vuit anys,
que ja se suposa que has fet música abans,
o no, depèn,
hi ha nens que comencen als vuit anys,
ja que han començat abans,
i per tant els vuit ja hi arriben
amb tot un treball fet.
Però representa que des dels vuit fins als dotze
estàs amb el grau elemental.
Encara que tu ja portis des dels quatre fent coses.
Sí.
La elemental es comença als vuit.
Sí.
també per una cosa,
a nivell de comprensió.
Vull dir, un nen petit en tenen unes coses,
i un nen de vuit anys ja en tenen unes altres coses.
Llavors,
hi ha una prova d'accés a grau professional,
aquest grau té sis anys,
i després hi ha una prova d'accés a grau superior,
i són quatre anys més.
Vés humant.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Això sí que fas un curs per any,
que a vegades no passa això.
Aleshores,
en el sistema educatiu que tenim,
tu pots fer la prova d'accés al grau que vulguis.
No necessàriament has d'entrar a primer curs.
Això és un avantatge.
Vols dir que jo ara vaig amb xuleria
i fas la prova d'accés a grau superior,
encara que no hagi fet la avantatge a la professional?
Sí, sí, és un risc, però sí.
A grau superior potser ser una mica bèstia,
però a quart o a cinquè de professional
tu podies fer-lo.
Ah, val.
O sigui, jo puc fer primer curs,
però el puc fer segon, el puc fer tercer,
el puc fer quart, cinquè o sisè.
I el puc fer superior també.
El passa és que és bastant arriscat,
sense haver fet mai cap examen,
de cop i volta fer anar a la universitat.
Hi ha proves d'accés, eh?
Vull dir, amb això, passant-la, ja estem.
Llavors, aquestes proves d'accés serveixen per a diverses coses,
no només per accedir al grau professional.
És a dir, tu pots fer una prova d'accés a grau professional
i no fer el grau professional.
oficialment.
Sí.
Vull dir, per què em serveix?
Doncs mira, generalment coincideix que quan fas aquesta prova d'accés
estàs fent ESOS, batxillerats,
depèn de quina edat tinguis.
Llavors, si resulta que tu fas aquesta prova d'accés,
i la proves, evidentment, a primer curs, estem parlant,
si tu has acabat la grau elemental,
fas la prova d'accés a primer curs,
això et serveix per convalidar coses.
per convalidar la música i, en el cas de les optatives d'ESO i de batxillerat.
I puc no fer...
Llavors, aquesta prova d'accés,
perdó, això es pot fer sempre i quan tu estiguis seguint aquests estudis
en una escola autoritzada, per la Generalitat.
Que, de tota manera, pel nivell elemental,
dius que hi ha escoles, i aquí sí, no són uns estudis homogenis i...
Reglats.
Reglats, però sí que hi ha escoles homologades,
amb el grau elemental.
No.
No.
El grau elemental és una mica campi qui pugui.
Bueno, sí.
Si ho diguem així, una mica alegrement.
És a partir del grau professional.
Sí.
És a dir, el grau elemental a Catalunya,
no fora de Catalunya.
Catalunya no està arreglat.
Per tant, tu el pots fer allà on vulguis.
Has de fer una sèrie de coses.
Has d'arribar a primer de grau mitjà, a grau professional,
sabent una sèrie de coses.
Per exemple, què?
Sabent llenguatge...
Ja no en dieu solfetge.
No, ara es diu llenguatge musical.
Sabent llenguatge musical fins a ser...
Un nivell d'instrument.
O sigui, abans tu podies fer el llenguatge musical,
el solfetge que en deien, per un costat,
i l'instrument per un altre,
i anar amb cursos descompensats.
Ara això no passa, ja fa molts anys.
És a dir, si tu fas primer, fas primer de tot,
fas segon de tot, i has de fer un instrument.
No pots fer només llenguatge
i fer una prova d'accés,
perquè hi ha una prova que és l'instrument.
Per tant, per accedir a grau professional,
tu ja has de tenir un domini...
D'un instrument.
D'un instrument.
Clar, has de portar com a mínim quatre cursos
tocant un instrument.
Primer, segon, tercer, quart,
si no és que el fas amb...
A vegades hi ha algun curs que es fa amb dos.
O si no és que passes
i us vaig aprovar el grau a l'examen
i a veure què passa.
difícilment pots fer una prova d'un instrument
si no l'has tocat mai.
No, no, clar, clar,
però vull dir que hi ha...
Bé, és igual, no, no.
Tu dius quatre,
però potser hi ha alguna persona
que amb dos cursos...
Ah, sí, sí, sí, sí, clar.
M'ha fet molta gràcia, això de dir.
Tu fas l'examen i a veure...
Sí, no, no, no, vull dir que dius
si hi ha algú que té realment
tanta facilitat
o realment ja porta a darrere seu
fent un munt de coses.
No cal que comenci primer curs,
la mental pot començar tercer.
Un cop ens posem en el grau professional,
que sigui el grau mig,
aquest que són sis anys,
aquí sí que hi ha una formació arreglada.
Llavors aquí, sí, això està arreglat.
Això són sis anys en què tu fas l'instrument,
fas el llenguatge musical
i dintre d'aquest llenguatge musical
hi ha audiació, harmonia, cors, etc.
Hi ha formacions musicals vàries
perquè, clar, una cosa que sí que té bona,
que abans no ho tenia, el pla d'estudis,
és que et demana sempre tocar en conjunt
o cantar en conjunt.
Que abans, bueno,
podries acabar la carrera sent un solista.
I aquí sí que, clar,
llavors on tu has de fer això?
Evidentment on hi ha les formacions musicals.
Si no ho pots fer tu sol.
Si jo toco el violí
i he de tocar en un grup,
he d'anar a una escola,
a un lloc on hi hagi un grup
que em pugui tocar el violí.
No sé què t'he de dir.
Perquè ara parlàvem de...
No, perquè suposo que anaves
al tema de les escoles homologades.
Sí, les escoles autoritzades,
que es diuen...
Les escoles autoritzades són...
Les autoritzen a grau elemental
i llavors per cicles.
Primer cicle de gran mitjà,
segon cicle, tercer cicle.
D'acord?
Llavors, si tu estàs en una escola d'aquestes,
tu pots convalidar crèdits
i assignatures optatives.
Però bàsicament la música.
La música i, bueno,
de vegades altres coses,
la religió o la...
Sí, sí, sí, coses.
No, casa gaire,
però en fi no ens hi posarem amb això.
No, no, no.
Ara ja està.
Les que tu tries com a optatives.
Si tu acredites fer uns estudis,
dius, un mínim d'hores de classe.
No que hi veges una hora a la setmana,
això no val.
Perquè se suposa que tu
necessites més temps per fer allò
que un que no ho fa.
Sí, representa que són unes facilitats
perquè et puguis dedicar
a això professionalment
per l'exigència que demana.
Sí, i de cara a les que estem
en escoles de música,
quan això la gent ha de fer
deu fer 8 o 9 anys o una cosa així,
no recordo, o 7.
Us va semblar bé, suposo.
Home, és una manera de reconèixer
la feina que hem estat fent
durant moltíssims anys
i que mai ningú ens l'havia reconegut.
Llavors, hi havia els alumnes
que ho estaven fent batxillerat
o ESOS o és igual,
al seu moment,
el tipus d'ensenyament que fos,
l'havien de treure...
Bé, això ho hem hagut de fer tot,
treure hores de no se sap ben bé
on per educar un instrument,
perquè un instrument està clar
que si no hi dediques hores,
allò no sona.
Quan estàs al grau professional,
suposo que la dedicació ja augmenta.
Sí, sí, sí.
Clar, llavors necessites temps.
Llavors, la manera quina és?
Fer menys hores de segons què, evidentment.
Què et permet,
un cop tens assolit el grau?
O sigui, tenir la porta d'entrada
del grau professional,
què et permet?
I acabar els 6 anys de professional,
què et permet?
Acabar al superior.
Però a nivell laboral,
per exemple,
tota aquesta gent estupenda,
joves,
que venen a tocar els dimarts musicals,
a quin nivell estarien?
Ui, aquests han acabat al superior tots,
tots, molt acabat ja.
O sigui, no en tenim prou amb el professional, eh?
Bé, a veure,
hi ha gent en un grau professional
que toca molt bé,
però en general,
parlem sempre en general,
clar, s'acabaven uns estudis.
I a Catalunya,
els estudis superiors,
només es poden fer
a l'Escola Superior de Música de Catalunya,
a les MOOC,
al Liceu,
i en el cas de la Música Moderna,
al Taller de Músics,
i ara hi ha una altra escola
de Música Moderna a Barcelona
que també està autoritzada,
al superior.
Per tant, aquí a Tarragona entenc que
podem arribar a fer els 4 anys d'elemental,
més els 6 de professional,
i llavors hi ha el superior?
A Barcelona.
A Barcelona.
A Barcelona o amb un conservatori superior.
Hi ha gent que el fa a Castelló,
hi ha gent que se'n va a Madrid,
depèn.
A nivell elemental,
hi ha diverses escoles de tot tipus.
A nivell professional,
quins pot oferir aquests 6 graus
com a escola moderada?
El conservatori.
Només el conservatori?
Sí, a Tarragona,
només el conservatori,
el conservatori de Tarragona
i el conservatori de Vilaseca.
Totes dues són professionals.
I llavors,
escoles autoritzades a fer tot això altre,
hi ha l'escola de música de la Diputació,
que està dintre del conservatori,
l'escola municipal
i l'estudi de música.
Que en aquest cas,
aquestes tres escoles,
tocaríeu el que és el grau elemental.
Elemental
i fem grau mitjà
per convalidar tot això.
O sigui,
generalment aquestes escoles
no fan,
tot el grau mitjà no el fas,
però fins a quart
pràcticament es fa.
De professional?
De professional.
Fins a quart,
dels sis anys,
n'hi feu quatre.
Més o menys.
I que ens serveixen també...
Home, clar,
és un nivell que tu si després vols accedir,
doncs tu pots accedir a cinquè.
Ja pots entrar...
Sí,
allà on vulguis.
A conservatòria cinquè.
Tirit,
tirit,
tirit,
tirit,
quatre,
quart,
per dir un número.
És evident que hi ha gent,
no tothom arriba a quart,
ni hi ha gent que passa de quart.
I hi ha gent que diu,
no, no,
jo vaig fent això,
però a mi no m'atabalis amb exàmens,
eh?
Vull dir que,
bueno,
cap problema.
La recomanació en tot cas és,
si pot ser començar aviat,
no?
És molt més fàcil.
Són molts anys.
És molt més fàcil
perquè llavors tu arribes
ja al grau elemental
amb una formació
que si no,
bueno,
que es pot començar,
vull dir que primer a vuit anys
és també una molt bona edat
per entendre una sèrie de coses,
però està clar
que hi ha tot un aspecte
de sensibilització
i que si no la fas abans,
als vuit anys ja no la fas.
Vull dir,
hi ha coses que es fan als tres anys
i coses que es fan als cinc
i coses que es fan als sis.
Als vuit ja no els fas,
ja no toca,
d'acord?
o no sé,
no és el cas nostre
que fem petits músics
des d'un any,
doncs hi ha una estimulació
cada un a tres anys.
Si no la fas,
quan la tens cinc,
allò ja no ho fas.
Ja et toca fer una altra cosa.
Avui hem volgut conèixer
una miqueta així de puntetes
perquè veieu que és bastant complex
el món dels estudis professionals
de música.
Sapigueu que aquí a Tarragona
almenys podeu fer,
doncs això,
deu anys
que ens donen accés
fins a grau elemental
i grau professional.
Molt bé.
Teresa Valls,
moltes gràcies,
no tenim més temps,
ens quedem escoltant
el que ja en ritem.
Molt bé.
Sí, dimarts que ve més.
Gràcies.