Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que és el que estem parlant. El que passa és que jo diria que vist des d'un àmbit del Camp de Tarragona,
jo diria que precisament el que podem dir del resum, jo diria que és un moment ara bo per parlar de tres qüestions.
Una notícia que saltava precisament abans d'ahir, que és que en certa manera el turisme sembla que té un ànim de major despesa
un cop el tenim a casa, això és una bona alegria perquè si més no, com diu el meu president,
doncs evidentment la preocupació està en fer caixa i en poder d'alguna manera arribar a vendre el que necessitem
per continuar mantenint els nostres comerços oberts i per què no, i viure amb una mica de dignitat
perquè a vegades sembla que això del comerç tingui dret a moltes coses però també ha de tenir dret
els seus titulars, els seus autònoms, els seus familiars a poder disfrutar una mica de la vida
i per tant aprofitar aquest turisme que ve, que gasti, que faci despesa, que per tant nosaltres sapiguem
i que estiguem preparats per poder-los atendre correctament, que jo crec que amb totes les persones
que han anat intervenint, que tenen responsabilitats a les associacions del territori, queda clar
que hi ha una voluntat de millora i d'oferir una qualitat a l'hora d'atendre els clients
i aquests visitants i sobretot el més important i és que estem en un territori que si alguna cosa
ha de quedar clara és que té un teixit, una arquitectura associativa en l'àmbit de comerç
no preparada, o sigui, jo podria parlar d'autèntiques accions comercials fetes a cada una de les poblacions
que jo crec que, i no paro de dir-ho, des de Tarragona, en el sentit ampli de Tarragona
es tindrien que vendre més en l'àmbit del país, en l'àmbit de Catalunya
perquè a vegades queden una mica amagades, sembla que aquí a Tarragona
tinguem la por una mica de sortir fora i explicar les nostres experiències comercials
però és que estem jugant la primera divisió segur
i per tant tenim una tendència a pensar que hem d'aprendre moltes coses dels altres
i potser són els altres que també n'han d'aprendre, estem parlant d'altres associacions
jo diria que hi ha aquest tema, després hi ha un altre tema que és
això del turisme que està molt lligat amb l'àmbit de comerç
sembla que aquest mes de juliol li ha costat molt d'arrencar
no tenim dades encara però sembla, sembla que els nivells d'ocupació
que ara aquest mes d'agost arribaran a cotes bastant altes o bastant satisfactòries
per tant la nostra preocupació és hi haurà gent o no hi haurà gent
hi ha gent, ara hem de saber-ho, torno a repetir i aprofitar
i després hi ha una altra qüestió que jo penso que és molt important
jo feia un resum aquest matí, he comptabilitzat més de 300 actes
durant el mes d'agost en l'àmbit de les comarques on ens trobem
això vol dir una riquesa cultural gastronòmica d'experiències de tot nivell
més enllà d'això que diem de la platja
que obren un ventall fenomenal
per tant molts motius per vindre a Tarragona
molts motius per tombar per Tarragona
platja, interior, exterior, festes majors, gastronomia
experiències enoturístiques
acabem de viure fa 10 dies
jo penso una experiència molt bona
en l'àmbit del Baix Camp
sobretot la zona sud
que van fer tots els pobles una mica al voltant de la serra
la llevaria
una experiència al monestir d'Escornalbou
que per exemple a mi m'ha semblat molt interessant
perquè és aquesta combinatòria
aquest valor afegit
que dona el producte del territori
que d'alguna manera és el que està buscant la gent
quin és el tercer front?
el tercer front és la inseguretat
que està oferint
que dona al mercat
que dona al mercat
no hi ha una constància
per tant no podem parlar d'una regularització d'ingressos
de ventes
anem una miqueta com les muntanyes russes
i això és humà
ens genera a tots una intranquilitat
de pensar el que avui va bé
demà va malament
i no saps ben bé
si a més li afegim
que estem en un país
on
el 70% dels comerciants són autònoms
i els costos que suporten
per obrir la persiana
com molt bé deia en Florenci
comparat amb la resta de països europeus
on ser autònom
doncs és una realitat
que té uns costos molt
molt inferiors al que és aquí
doncs
la veritat és que
això d'obrir la persiana
és un acte d'euroicitat
per què?
perquè a més paguem l'energia més cara
de tota Europa
tindre congeladors
o sigui oferir servei
de qualitat als nostres clients
o sigui tindre un aire condicionat
tindre el producte en perfecte estat
etc
com no podia ser d'una altra manera
sobretot el ram de l'alimentació
acaba sent un tema que se't gira
en els teus balanços en contra
per què?
perquè paguem l'energia a un preu desmesurat
si a més
tenim en compte
que
el suport
entre cometes
a les accions emprenedores
i emprenedor tant és el que comença
com el que transforma
el que vol continuar d'una altra manera
que vol millorar
que per nosaltres té un valor
encara més gran
o sigui hi ha persones en aquest moment
els seus 60 anys
que podríem dir que estan a les portes
de la seva jubilació
que estan fent autèntiques meravelles
de transformació
no tan sols estètica
sinó de model organitzatiu
i de model de venda
del seu propi establiment
per tant jo diria que
el resum
per mi
passa per dir
queda clar
que tenim una arquitectura associativa
penso que de primera línia
per les accions
que aquí s'han anat desenvolupant
i explicant
els presidents de les associacions
tenim un comerç
que
a vegades alguns
ens diuen
és que això està mort
no sé
hi ha aquelles coses pessimistes
que ho dic
no sé si està mort
o està viu
però hi és
i està donant servei
i està donant servei
de proximitat
a les poblacions
i servei
als barris
i servei d'allò
tenim experiències comercials
que a més hem de potenciar
tant des del producte artesanal
com els mercats de marxants
cada població nostra té un mercat
i aquest és un comerç
que a més
en petites enquestes
que s'han pogut fer
de manera aleatòria
en el territori
molt ben valorats
pels nostres visitants
pels turistes
sobretot els estrangers
per tant
jo diria que estem preparats
l'únic que hem de fer
és
aconseguir
que això es tranquil·litzi
una mica
que la gent
perdi la por
a consumir
amb més naturalitat
sabem que les circumstàncies
han canviat
hi ha
bona part de la societat
que té autèntics problemes
per arribar a final de mes
i això obliga
a estructurar la despesa
d'una altra manera
però generar aquesta confiança
que en part
la podem generar nosaltres
i altra part
per la política
creiem que ajudarà
en aquest procés
de
entre cometes
recuperació econòmica
que segurament
existeix
però només està
o creiem que només està
a les grans companyies
de moment no ha arribat
a peu de carrer
estem d'acord
no?
Florenci
absolutament
absolutament d'acord
bé
jo afegiria
el que ha dit
el nostre secretari
que estem en un procés
de canvis
estem en un
millor dit
estem en una realitat
de canvis
nosaltres treballem molt
al costat
dels governs municipals
ens agrada treballar
el comerç
i dinamitzar el comerç
a través dels governs
municipals
i és evident
que s'ha produït un canvi
un canvi important
des de les últimes eleccions
municipals
ara anem
ara anem de cara
a les eleccions
generals
de Catalunya
unes eleccions
importantíssimes
aquí no parlem mai
de política
parlem sempre
de comerç
però evidentment
la gent
està influenciada
per aquestes
per aquestes canvis
i aquestes noves tendències
que ens estan
ens estan
apretant
el que nosaltres
hem de fer
i del que crec
que nosaltres
som capaços
de fer
és que ens n'hem d'aprofitar
d'aquesta circumstància
perquè tot això
que funciona
tot això
que és una realitat
en el nostre comerç
de proximitat
de tot el camp
de Tarragona
per aconseguir
millores considerables
i que realment
a més a més
de jugar
en primera divisió
juguem a la Champions
és a dir
hi ha molta voluntat
la gent
quan venen
a les eleccions
tothom promet
abans de les eleccions
tothom promet
quan arriben
i se senten
cadascun en els seus llocs
veuen les coses
d'una altra manera
nosaltres
demanarem
i exigirem
que el comerç
de proximitat
del nostre territori
tingui la confirmació
de jugar en primera
però sobretot
que juguin
amb la Champions
perquè
com bé sabem
no em cansaré
mai de dir-ho
Tarragona serà
l'epicentre
de tot el món
d'aquí
a no res
i tots ens preocupen
les infraestructures
les construccions esportives
residències
hotels
places hoteleres
etc.
però el comerç
no l'hem d'oblidar
perquè el comerç
serà
qui tenqui
i posi
el colofon
o la medalla d'or
en aquests jocs
que ens posarà
i que ens situarà
el mapa
en tot el món
i això
els polítics
no poden oblidar-ho
i això
hem de lluitar
i farem que sigui
una realitat
i precisament
aquest senyor
que tinc davant
és un dels
principals protagonistes
que han de lluitar
perquè això sigui real
de moment
el que podem dir
el que podem dir
és que
un cop passarà
el comerç
bàsicament
és un
és una activitat
econòmica
de caràcter local
i
la manera
de treballar més
en prou del comerç
és
justament
des d'estar
molt a prop
dels ajuntaments
la veritat
és que
després d'eleccions
municipals
i a mesura
que s'han anat
constituint
els diferents
governs locals
i fins i tot
m'atreviria a dir
doncs
consells comarcals
i la pròpia diputació
etcètera
etcètera
jo diria
jo diria
que
bueno
hi ha molt interès
perquè
els nous regidors
de comerç
un cop ja
tenen les atribucions
respectives
doncs
el tema del comerç
i el tema turístic
són dos matèries
que estan
doncs
en primera línia
una mica
dels objectius
m'atreviria a dir
de la majoria
per no dir tots
els ajuntaments
del camp de Tarragona
però és que
a més
hi ha
una altra qüestió
i és que
ens estem donant
compte
que els nous ajuntaments
en general
ja estan
molt immersos
en aquestes
noves realitats
de despesa
d'hàbit
de canvi
que
segurament
els hem detectat
primer nosaltres
des del punt de vista
empresarial
i és aquest concepte
de donar valor afegit
no n'hi ha prou
en què tinguem
calçots
i que siguin molt bons
a més hem d'oferir
experiències
com està fent molt bé
tot l'àmbit
de valls
i del camp
no n'hi ha prou
que siguem
al territori
segurament
amb més d'os
de Catalunya
hem d'oferir
moltes experiències
variades
des de la Conca
des del Priorat
des de Tarragonès
etcètera
etcètera
i així
ens podíem anar
explicant moltes coses
i que darrere de cada producte
que comercialitzem
podem oferir
una experiència
que és al final
el valor
afegit
que el comerç
ha de ser una mica
transmissor
hi ha una altra qüestió
que jo crec
que ens queda
un treball
immens
aquí
que és
que no som conscients
a les nostres comarques
de la quantitat
de valors
culturals
afegits
patrimonials
arquitectònics
històrics
culturals
etcètera
a més molt variats
passant pel modernisme
passant pel nostre
passat romà
passant
per molts aspectes
edat mitjana
etcètera
etcètera
que podríem explicar
des del propi comerç
de fet
una de les propostes
que volem treballar
és que nosaltres
ens convertim
quan dic nosaltres
entenguis
aquest comerç
que està a peu de carrer
i un dels seus valors
és precisament
que estava
a peu de carrer
en un element
divulgador
de fet ja s'està fent
moltes experiències
divulgador
justament
d'aquest valor afegit
quin
de ciutat
de poble
no de comerç
de poble i ciutat
però és el que precisament
volem
que nosaltres
la gent ens vingui a buscar
més enllà de vendre
a través de la nostra
funció social
que és fer ciutat
i fer poble
per cert
deixeu-me dir
que aquest divendres
som a Tarragona
ciutat
i arrenc la fira
Forrestocs
tercera edició
és a dir
que ja en portem
unes quantes
també
i també buscar una mica
el que deia
el que deia ara
l'Enric
aquesta experiència
que en paradeu
d'oferir
no només una fira
sinó també
oferir valor afegit
en aquesta fira
doncs
és a gastronomia
animació
música
tot un complement
que fa que l'experiència
de comprar
no sigui
només
gastar diners
sinó que sigui
també buscar
l'oci
i el gaudi
d'aquest comprador
d'aquesta persona
que invertís el temps
i els diners
per anar a buscar
un producte
valor afegit
això seria
també un dels temes
que cal tenir
molt presents
a nivell
d'enric
de grans cavalls
de batalla
quins serien?
ara mateix
estem ja
estem a l'agost
pràcticament
estem a les portes
d'agost
però és a dir
hi ha algun gran cavall
de batalla
encara a nivell comercial
a nivell legislatiu
a nivell de regulació
a nivell de normativa
que ens arribi
d'on sigui
de l'estat
de la Generalitat
dels consistoris
és a dir
quin seria
el gran cavall
de batalla
que podria millorar
molt les coses
del dia a dia
d'aquests comerciants?
a veure
un dels processos
que
es tindrà
que continuar
un cop
celebrades
les eleccions
és precisament
que estàvem treballant
amb una nova llei
de comerç
de fet
era un compromís
electoral
del grup
que té la responsabilitat
de governar
Catalunya
en aquest moment
i que bé
que l'ha tirat endavant
el que passa
que el procés
parlamentari
les tramitacions
que és una cosa
feixuga
doncs no permeten
segurament
arribar
a aquesta legislatura
amb la llei
ara
la feina està feta
a més
una feina
una feina
tècnicament
molt correcta
i a més
una feina
tècnicament
molt participativa
és a dir
que s'ha pogut fer
des d'un punt de vista
de participació
de tothom
i d'allò
ara
més enllà
d'una qüestió
normativa
la llei
catalana
de comerç
també és cert
que
ens hem quedat
encallats
en una sèrie
de discussions
normativa
contra
normativa
contra normativa
i per tant
han generat
una sensació
d'inseguretat
en tema
horari
rebaix
fa quatre dies
encara
sentíem
parlar
d'això
jo estic molt content
d'una cosa
i ho dic
a veure
jo sóc
de professió
advocat
i tenim
la tendència
a pensar
és allò
dels metges
que som
els més
importants
però
al final
te'n dones
compte
que la realitat
de mercat
de peu
de carrer
marca
el costum
i marca
quina és la millor
norma
per un comerç
avui és veritat
que podríem estar
dient entre recursos
el constitucional
i dius
escolta'm
jo ja no sé
quina llei
és aplicable
seria molt
legítim
amb una persona
que no sé
ni tan
a veure
la veritat
és que
tot això
s'ha d'acabar
perquè genera
inseguretat
però també
s'ha d'acabar
una altra cosa
i és que
pensem
que la viabilitat
econòmica
de molts llocs
depenen
dels grans
equipaments
de les grans
inversions
això no és veritat
com s'ha demostrat
a més aquí
en tenim un exemple
que sembla
que un macro
projecte
al final
si els mitjans
ens han informat
correctament
es veurà
bastant reduït
no és veritat
el BCNU
sí, sí
per tant
potser els macroprojectes
aporten
el que tenen
que aportar
en un moment
determinat
però el que
després aportarà
sostenibilitat
econòmica
als nostres pobles
i als nostres
comerços
és precisament
aquesta feina
en el dia a dia
que és el valor
afegit
que nosaltres busquem
es parla
de moltes coses
de turisme
de compres
de turisme
de no sé què
sí, sí, sí
escolti
busquem un altre turisme
que també hi és
també hi és
que busquen
una altra mena
de valors
afegit
i sobretot
fem tasca pedagògica
als nostres
conciutadans
i veïns
dels pobles
explicant-los
potser
que agafar el cotxe
i baixar
els grans equipaments
a comprar
tenen
una despesa
afegida
amb cotxe
i això no és
sostenible
des d'un punt de vista
mediambiental
tenim un altre
camp de batalla
i és que
si no canvia
res
a principis
de l'any que ve
el petit comerç
decide
ja de forma
definitiva
no és
que eliminem
les bosses
de plàstic
però sí
que ja
ens obligarem
tots
a fer-les
pagar
per tant
creiem
que ja estarem
al final
del procés
de l'eliminació
de la bossa
de plàstic
no és l'eliminació
és que
amb aquesta mesura
de fer pagar
uns cèntims
o uns sentiments
per la bossa
de plàstic
si el client
no porta
la seva bossa
doncs
ja estarem
frenant
una mica
aquest tema
quedàvem
una mica
nosaltres
els mitjans
establiments
i els grans
això ja ho tenen
molt per costum
i a la que nosaltres
ho posem
per obligació
segurament
ajudarem
altres sectors
els cistellers
per exemple
a recuperar
el cistell
haurem de fer
pedagoger
de tota la vida
de tota la vida
de la pista
i la coixinera
del pa
i no sé quantes coses
que poden
substituir perfectament
això
i ajudarem
una mica
al medi ambient
m'ho ha semblat
que ha parlat
de rebaixes
tot el que ha dit
així amb la boca
petita
rebaixes
i rebaixes
no
el debat
hi és
si veritat
les rebaixes
serveixen
per fer caixa
o
hi ha qui
en voldria fer
tot l'any
i aquí no en voldria fer
i aquí
creu que
cal canviar
les dates
és a dir
què hem de fer
amb les rebaixes
i amb l'obertura
al llarg
del cap de setmana
nosaltres
Pimec Comerç
hem proposat
i sempre estem
defendent
que l'any
ajudar
el petit comerç
demanant
inclús
s'ha proposat
a la Generalitat
de Catalunya
a través de la Direcció
General de Comerç
hem proposat
que hi hagi
quatre èpoques
de rebaix a l'any
és a dir
una per cada estació
una a la primavera
una a l'estiu
una a la tardor
i una altra a l'hivern
nosaltres creiem
que això és una realitat
és més real
amb els temps que vivim
és més possible
creiem que
donar l'oportunitat
de quatre
quatre mesos
de rebaixa a l'any
una a cada estació
què passa
que
les famílies
que estan passant
malament
i que tenen problemes
perquè per moltes rebaixes
que hi hagi
ens hem d'ajustar
a la realitat
cada un de nosaltres
podrem portar
unes prendes
més apropiades
per cada una
de les èpoques
diferents
de l'any
en què vivim
i com cada vegada
la gent compra
no compra
ni aprofita
les rebaixes
sinó que compra
el que necessiti
estan amb rebaixes
i possiblement
tothom
o la gent
la gran majoria
estalvia
per l'època de rebaixes
la rebaixa
evidentment
els 10-15 primers dies
potser m'estic allargant
massa
en 15 dies
podem 10 dies
una setmana
10 dies
és el boom
és a dir
és el temps
que més es venen
amb rebaixes
i és quan el comerciant
fa més calaix
això és una realitat
és evident
i és així
i per això
primer comerç
es posiciona
al costat del comerciant
i demanem
que hi hagi
4 èpoques de rebaixa
l'any
i creiem que
és positiu
molt positiu
a veure
sobretot
el tema de les rebaixes
nosaltres proposem
aquestes 4 èpoques
de rebaixes
per dir
que hi hagi
un moment
de rebaixes
això
és producte
que veiem
que les rebaixes
cada cop
duren menys
és a dir
les rebaixes
tenen un punt
d'arrencar
i després
ja ningú parla
i que no s'ajusten
a la realitat
de la rebaixa
després hi ha un altre fenomen
que hauríem de
bueno
hauríem no
que ja està analitzat
tinguem en compte
el canvi
d'hàbits
de consum
sobretot
dels nostres
joves
i sobretot
la irrupció
de les noves tecnologies
la venda online
cada cop
és més gran
i per tant
podríem dir
que avui
ja és un hàbit
de compra
bastant
implementat
doncs
veure que
aquesta canalla
més jove
deixeu-m'ho dir així
jo tinc una filla
adolescent
i ho tenen claríssim
busquen
ho miren
i llavors
busquen el preu
i volen anar-ho a veure
la botiga s'està convertint
simplement
en un aparador
i llavors fan la compra
per tant
rebaixes o no rebaixes
de quines rebaixes parlem
de les d'online
de les que es fan a peu de carrer
de les que fa
un gran equipament
dient que farà alguna cosa
després hi ha una altra qüestió
i és
la paraula
rebaixes
se li ha buscat
molts sinònims
certs i no certs
promocions
descomptes
liquidacions
no sé què
evidentment que legalment
són coses diferents
però a la pràctica
tothom
què busca
i més a les circumstàncies actuals
un bon preu
per un bon producte
o una oportunitat
de comprar un producte
que potser
en circumstàncies
a partir d'aquí
que es faci
de manera continuada
en el temps
periòdica
més que continuada
un cop al trimestre
ens sembla
que seria
compliria la funció
aquesta
de fet social
que encara sembla
que es viu
necessitem les rebaixes
com una espècie
de petita festa
hi ha en alguns centres comercials
o millor dir
no centres comercials
sinó marques comercials
que ja han posat
el cartell
de terceres rebaixes
80%
això és una bajanada
o sigui
la gent
sabem tothom
el que vol dir
la paraula rebaixa
rebaixa
és treure el producte
sobreestocat
que no es ven
i llavors
es posa
amb un preu
agressiu
i es ven
el que no es pot fer
és comprar producte
amb molt baix preu
per aplicar-li una rebaixa
i posar-lo al mercat
és a dir
un producte nou
això no rebaixa
això és rebentar el mercat
i això és anar a carregar-se
cada vegada més
al comerç de proximitat
i la por que tenien
tots els petits comerços
del camp de Tarragona
que alguns grans centres comercials
farien mal
resulta que estan fent mal
els mateixos de sempre
les grans marques
que estan aplicant
aquesta política
que creiem
que no és la més adequada
i que és cert
tot el que ha comentat
l'Enric
perquè és així
hem de seguir
fent l'hora de comerç
a la temporada vinent
a Florenci segur
perquè hi ha moltes coses
a explicar
i hi ha temes
que són de màxim interès
especialment perquè
és que puixen
i baixen la parciana cada dia
exacte
són el cap i la fi
doncs a qui va destinat
aquest espai
a l'hora del comerç
que de moment
farem aquestes relacions
a l'estiu
al mes d'agost
però que tornarem
al setembre
amb més convidats
amb més comerciants
i amb més continguts
Enric Calvo
gràcies per acompanyar-nos avui
moltes gràcies a Valtros
secretari institucional
de primer comerç
Catalunya
i també bon estiu
moltes gràcies
que vagi molt bé
i també doncs a Florenci
bon estiu
i ens veiem a la tornada
Moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres