logo

Arxiu/ARXIU 2015/MATI DE T.R 2015/


Transcribed podcasts: 749
Time transcribed: 13d 17h 55m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'altre es diu l'ernant talking!
Les dos vessants!
Aquest del davançant només és talking English!
D'acord?
Molt bé!
L'heure d'enganyar!
Se suposa que el portes de casa!
Exacte!
En fi!
Doncs consulteu perquè això acaba de començar!
El tema dels tallers!
Exacte!
I n'hi ha per triar i remenar!
Per tots els gustos i tots els nivells!
Doncs vinga Montse!
Per on comencem?
Amb les novetats!
Són novetats el que ens presentes avui?
Sí!
Noves adquisicions...
Noves adquisicions a la biblioteca!
algunes potser fa una setmana o dues que ja ronden per la biblioteca,
però jo com que vinc de tant en tant les porto així com les més rellevants.
La primera és una que es considera la revelació literària de la temporada,
que és també això passarà de la Milena Busquets.
La Milena Busquets és la filla d'Esther Tusquets,
una coneguda editora espanyola molt coneguda,
que va morir fa dos anys i mig,
i ara la Milena ha escrit una novel·la que es diu També això passarà.
I en aquesta novel·la retrata l'amor entre la mare i una filla.
Ella retrata la relació que tenia amb la seva mare.
Té un to autobiogràfic, doncs?
Sí, un to autobiogràfic. Era una relació difícil,
però ella comenta que és una relació que es pot extrapolar,
la seva mare editora, però es pot extrapolar a una farmacèutica,
a una professora o el que sigui.
D'acord? Té un to autobiogràfic i ens parla de la pèrdua,
de la mort de la mare, de l'amor, de l'amistat i tot això.
La protagonista és la Blanca, que ha perdut la seva mare
i retorna a Cadaqués, decideix tornar a Cadaqués,
a la casa familiar i allà reviu la relació dificultosa
que tenia amb la seva mare, però que al final era una relació d'amor.
De la mare cap a la filla i de la filla cap a la mare.
La revelació. Per què dius que és la revelació de la temporada?
Què té d'especial?
A veure, és una novel·la d'una noia relativament jove,
s'està traduint a 26 idiomes ja, vull dir,
ha sigut sortir i 26 països s'han interessat,
i a més a més Hollywood ha comprat els drets.
Per això perquè la novel·la està tan bé,
o per el fet que al darrere hi hagi un home potent com era el d'Ester Tusquets.
Potser les dues coses.
Ell en cap moment a la novel·la nomenen la seva mare.
Vull dir, tu ho relaciones,
però ell en cap moment parla d'Ester Tusquets,
ni de què és editora, la mare, ni res d'això.
Però, bueno, suposo que el fet de ser la filla de,
potser li dóna una lenta.
I Hollywood ha comprat els drets.
I no hi ha assassinats?
No.
No? Curiós.
Bé, és una novel·la dolça, suposo,
d'això, d'una relació mare-filla,
que potser molta gent s'hi pot sentir reflectit.
Molt bé.
D'acord.
Què més tenim? Una altra novel·la nova.
Perdona, recordo el títol, eh?
Milena Busquets és També això passarà.
Exacte, sí.
La segona novel·la que portem avui
és la nova novel·la de la Coia Valls,
que es diu Amor prohibit,
editat per Edició NSB.
Tornem a...
És una novel·la històrica,
d'acord?
I bé,
ens situa a la Catalunya del primer terç del segle XV
i és la relació que s'estableix entre un sacerdot
i la filla d'un noble rural de la Seu d'Urgell.
Llavors, és una noia també molt avançada a l'època
perquè es vol dedicar a la medicina,
i entre ells dos neix una relació
que serà perseguida en tots els nivells.
Entre ells dos neix l'amor.
I clar, l'amor entre un sacerdot i una noia
en aquella època no estava gens vist.
D'acord?
Llegint així crítiques de diaris i això,
el periòdico, per exemple,
titulava com el...
que recordava el pàjaro espino del Colimaculo.
Ah, sí?
Que recordava.
Bé, perquè no deixa de ser una relació
entre un membre de l'església amb una noia.
D'acord?
Bé, recorre diferents escenaris de la Catalunya del segle XV.
Passa per Vic, per Manresa,
per Sant Benet de Bages, per Camprodon, etcètera.
Bé, és novel·la històrica.
Recordem que Coia Valls va debutar com a escriptora fa cinc anys
amb la princesa de Jade,
que va ser premi Néstor Luján de novel·la històrica.
I després, any darrere any, ha anat publicant.
Va publicar El mercader, Les torres del cel,
La cuinera i ara Amor prohibit,
que és la seva cinquena novel·la.
Molt bé.
Molt llegida entre...
La gent clirà de novel·la històrica.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs Coia Valls que no para,
de fet, ara has dit només cinc anys
i pensant només si porta un fotimer de novel·les.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs vinga, ja està bé, literatura del territori.
Exacte.
Després porto l'última novel·la,
la novel·la pòstuma de Joan Barril,
que és La dona immòbil.
D'acord?
Joan Barril ens va deixar a finals del 2014,
si no recordo malament.
Era finals o ja era 2015?
Bé, fa relativament poc.
Ens va deixar Joan Barril,
que era escriptor i periodista.
i aquesta història, la dona immòbil narra la història d'una dona
que té un accident domèstic i es queda postrada, d'acord?
I la protagonista es diu Helena Graus.
Llavors és el centre d'atenció de quatre homes que han passat per la seva vida.
el seu marit, l'amant actual, un amant amb qui va coincidir fa temps i un antic amic.
Llavors aquí es troben tots en una casa aïllada a la muntanya perquè ha nevat,
estan tots quatre i la dona i aquí comencen a florir antics efectes, amors, pors, etc.
és la relació d'ells, és això.
I en aquestes, que també surt un pastor que fa veure que les conseqüències del passat
tenen molt a veure amb el futur, és a dir, que et condicionen el futur.
El que vas fer al passat et condicionarà al futur.
És aquesta història així de...
Ah, que curiós.
...de velles trobades.
Sí, sí, sí, sí, sí.
D'acord? I això és la novel·la pòstuma de Joan Barril, la dona immòbil,
editat per Edicions 62.
És curiós, molt bé.
D'acord? Llavors en portem...
El següent seria El Peric, sense caducitat.
Ja no seria tant una novel·la, sinó que seria, bueno, un llibre d'humor,
un llibre ple de dibuixos, però també amb molt text, d'acord?
I aquí, bueno, aquest mes de gener s'ha fet 20 anys de la mort de Jaume Peric,
que va ser un dels humoristes gràfics catalans més clarividents de la segona meitat del segle XX,
i en aquest llibre tota una sèrie de personalitats del món de la cultura,
de la comunicació catalana,
doncs fan una reflexió sobre...
és a dir, Peric, com va influir Peric en la seva trajectòria, en la trajectòria de tots aquests personatges.
Hi ha personatges tan diversos com Buenafuente, Juste de Nin, Joan Mercè, Isabel Clara Simó,
Toni Soler, hi ha polítics també, etcètera.
Tots ells diuen com els ha influït Peric en el seu dia a dia, d'acord?
Bé, és curiós, jo me l'he... te'l fulleges així, i és un llibre, imagina, ell fa 20 anys que va morir,
i moltes de les vinyetes que estan fetes tenen molts més anys, però segons com veus reflectit la realitat d'avui dia.
Sí, sí, sí, tema polític, tema social, si llegeixes i dius, ostres, però sí, sembla que estigui fet d'ahir, d'ahir, d'ahir.
Déu-n'hi-do, un llibre coordinat pel que estic veient per la seva filla, no?, Raquel Peric,
i per Jaume Cap de Vilacap, que també és un referent.
Exacte.
Molt bé.
D'acord?
Després, el següent llibre que porto és, es diu Hacia el infinito, mi vida con Stephen Hawking,
això seria una biografia del científic Stephen Hawking, escrit per la seva ex-dona, Jane Hawking, d'acord?
Bueno, us ho he portat a aquest llibre perquè...
És novetat.
És novetat, i a més a més ara hi ha l'adaptació cinematogràfica al cine, està nominat als Oscars,
la pel·lícula es diu La teoria del todo, i és la relació entre Stephen Hawking
i aquesta noia, la Jane Hawking, que es van conèixer de molt jovenets,
quan la Stephen encara no estava malalt, d'acord?
I explica la relació que van tenir durant 20 anys.
D'acord?
Descriu l'home i el geni d'una manera afectuosa, vull dir, no fa retrets ni res d'això,
vull dir, descriu el seu dia a dia d'una manera intel·ligent i optimista, d'acord?
Ella sempre parla que el matrimoni entre ells dos eren quatre, en realitat,
ell, ella, la física i la malaltia, clar, dos elements que els van marcar molt.
I llavors, doncs això, es diu Hacia l'Infinito, escrit per Jane Hawking,
i és la biografia de la seva ex-dona.
Clar, ella diu, ho escric jo i ara, perquè prefereixo escriure-ho jo ara i ara,
que és el que vaig viure, que no pas quan jo no hi sigui i que algú s'ho comenci a inventar.
Molt bé, molt curiós, segurament n'hi ha alguna més, eh, de biografia de Stephen Hawking?
O no, perquè, clar, s'han d'autoritzar, però, bueno, clar, a través de la seva ex-dona,
vull dir, també té un punt de proximitat interessant.
Exacte.
Molt bé.
Més cosetes.
Després portem un llibre d'Alice Munro, una recopilació de contes,
que es diu Todo queda en casa, d'acord?
Que és una recopilació de 24 relats que ha fet ella mateixa, en aquest cas.
D'acord?
Són 24 relats que ja es van publicar en el seu dia, en diferents volums que ja estan publicats,
i que ara ella els ha recollit per intentar resumir la seva trajectòria literària.
Qui és Alice Munro?
Alice Munro va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 2013,
és escriptora canadenca de relats, bàsicament.
D'acord?
Té llibres tan coneguts com Massa Felicitat, La vida des de Castelroc, etcètera.
Té diverses... però tot són contes curtets.
Sempre fa narracions treus.
Relat curt, exacte.
A la biblioteca la trobareu a la secció de contes.
Molt bé.
Sempre, si la busqueu, la trobareu a contes.
I ara la gràcia d'aquest Todo queda en casa és que és una recopilació de lo boi millor de la seva trajectòria que ha fet ella mateixa.
Que ella considera que és lo boi millor o que reflecteix més la seva trajectòria literària.
Molt bé.
El pròleg...
Mil pàgines, però això, amb 24 contes.
Exacte.
És d'aquelles de llegir on vas anar a dormir.
Digues, digues.
I al pròleg trobarem el discurs que, bueno, es diu Alice Munro en sus propies paraules,
que és el discurs que ella va pronunciar al rebre del Premi Nobel de Literatura.
D'acord?
Per conèixer-la una mica més.
D'acord?
Sí, és un bon...
És un bon totxo de llibre, però bueno,
per qui encara no coneix Alice Munro potser és una manera de...
Sí, sí.
...de definir-la.
A més a més s'ho ha triat ella.
D'acord?
I et dic, són relats curts.
Després, una altra que portem és Blitz, de David Trueva,
editat per Anagrama, aquest 2015 també.
I, bueno, és una novel·la que ens parla de desamor, d'infidelitat,
d'amors amb una dona adulta, de sexe, de soledat, etcètera.
Representa que és la història d'un noi jove, arquitecte,
que, bueno, que la seva vida fa així una mica aigües,
no té massa feina,
i és convidat a participar en un concurs d'arquitectura passejística a Múnich.
Ell va a Múnich amb la seva parella,
i allà es desencadena la separació amb la parella,
el fet d'això, d'estar desorientat,
un naufragi sentimental i vital total,
i el porta a relacionar-se amb una senyora gran, alemana, que es diu Elga,
i a partir d'aquí, doncs, l'inici d'una història d'amor
amb aquesta senyora que li dóna l'edat.
Això és Blitz, de David Trouba.
Val, val.
Doncs és això.
I ell fa una reflexió sobre el pas del temps.
El pas del temps és el nucli del relat de la novel·la.
D'acord?
Després porto l'últim de la Sílvia Soler,
que es diu Un any i mig.
La Sílvia Soler és l'autora de L'estiu que comença,
que va tenir molt èxit,
i suposo que molta gent la coneix perquè participa a la televisió,
en tertúlies de política i d'altres tipus.
D'acord?
I es diu Un any i mig.
Aquesta novel·la ens parla de la família, d'acord?
És el retrat d'una família normal, feliç,
i representativa d'això, d'una societat en crisi.
Què passa en aquesta família?
Són quatre fills i el pare i la mare.
Aquests quatre fills, tres tenen carrera,
un no, un no estudiat.
Llavors, clar,
el que coneixes tu o el que et van vendre en el seu moment
és que et casaràs, tindràs fills,
i aquests fills tindràs nets i els tindràs tots a la vora.
Doncs no.
En aquest cas, tres dels fills, els que tenen carrera,
marxen a viure a fora.
Una a Canadà, una a París i una a Mallorca.
Clar, la mare, això,
tenir els fills tan lluny,
que poden refer la seva vida allà,
lluny d'ella i tot això,
és el retrat de totes aquestes cinc vides.
Això és el que et van vendre en el seu dia,
que seria, no és,
perquè la crisi ha fet estralls
i el fet estudiar i trobar feina ja no és així.
Tu estudies i al final has de marxar,
perquè aquí no hi ha feina.
I és el retrat d'aquesta família
que suposo que molta gent s'hi sentirà identificat,
perquè qui més, qui menys té algú que viu fora.
Retrats actuals, de fet, l'estiu que comença
també tenia el punt aquest, no?, de família.
Sí, era el retrobament de dos amics,
de la infància, així amb una edat ja més adulta.
Sí, és com molt quotidià.
Molt bé.
Molt bé.
Silvia Soler, que a més avui llegia,
que la tenim,
perdoneu que no puc ser més concreta,
però la tenim fent una xerrada a Reus.
Crec que avui mateix, en tot cas,
busqueu-la, repasseu,
perquè la tenim ben apropeta per aquí.
Molt bé.
I després, ja, dels últims que us porto,
que l'he portat en homenatge a tu.
Ah, ja, en homenatge a mi, mare?
Sí, Andrea Camilleri.
Hombre, hombre.
Veus?
Hombre, la banda de los sacos.
Però aquest senyor no para d'editar, no?
No, perquè jo, quan penso que ja tinc tots els Montalbano,
n'atreu un altre.
Exacte.
És un Montalbano?
No, no és un Montalbano aquest.
Ah, val, val, val, combinant.
Exacte, sí.
Es diu La banda de los sacos,
està editat per Destino 2015,
i parlem una altra vegada de novel·la negra.
Vale, negra.
En aquest cas, en situem a la Sicília dels anys 20,
i és la història de dos germans.
Dos germans, doncs això,
és gent honrada, gent lliure,
gent que els seus pares els van educar
amb la idea de treballar i ser honrats
i no fer mal als altres,
i d'un dia per l'altre,
doncs el germà gran rep un anònim,
al cap d'uns dies en rep un altre,
i finalment pateix un intent de robatori.
A partir d'aquí,
ell creu que el que ha de fer
és anar-ho a denunciar als carabinieri.
I va, i clar, els carabinieri,
diu, home,
un que s'atreveix a denunciar la màfia.
I a partir d'aquí,
com que els carabinieri tampoc estan
per la labor de defensar-lo,
seran els dos germans els que s'hauran de defensar
contra la màfia i contra la policia.
I és la història, aquesta.
És novel·la negra de venjança.
Sicilia anys 20 i...
Exacte.
I una història d'Andrea Camilleri.
Ja està.
Déu-n'hi-do.
D'acord?
Molt bé, molt bé.
Ja està bé que no parin.
Exacte.
Doncs, bueno, fins aquí
els repàs de novetats.
Jo he portat aquestes,
n'hi ha moltes més, eh?
Però m'ho hem volgut destacar aquestes nou.
Déu-n'hi-do.
Ja veig que, a més a més,
aneu incorporant, no?
Sí.
Per cert, tot això també es pot consultar.
Deveu tenir alguna guia de novetats?
A veure, portem un temps
que no en fem de guia de novetats,
allò pura i dura,
perquè, clar, és difícil.
A veure,
hi ha les novetats de novel·la,
és fàcil recollir-les,
però, clar, molta gent
també ens demana novetats temàtiques.
I penseu que cada dia
és una entrada i sortida de llibres
molt forta
i costa fer-ho.
Però ens comprometem
i, de fet, jo ho tinc com a objectiu,
aquest mes de març
sortirà un llistat de novetats
del que ha entrat a la biblioteca
aquest gener, febrer
i aquest mig març.
Bé, si no és tan fàcil
com preguntar-vos-ho,
buscar en el catàl·leg i ja està.
Exacte.
Ho dic perquè a la Montse
sempre fem broma,
però és veritat, no?
Les mil guies
que sempre diteu.
I avui ens l'has portat una,
la guia d'educació.
Sí.
Què és?
La guia d'educació?
No n'havíem parlat mai, eh?
No.
Bé,
hem agafat,
la secció d'educació a la biblioteca
és una secció forta,
potent,
molt àmplia
i aquest mes de febrer
s'ha actualitzat la secció,
és a dir,
s'han comprat noves edicions,
s'ha treballat
durant aquest final del 2014 i 2015
per comprar el mes nou en educació
i ara s'ha decidit a plegar
i que això,
que la gent visualitzi
de manera més fàcil
que és el mes nou
que tenim a la biblioteca
en educació,
d'acord?
Hi ha diversos apartats,
hi ha educació i pedagogia,
així la matèria,
ja trobareu tots els llibres referenciats,
autor, títol i peu d'impremta
i on estan localitzats
a la biblioteca,
després hi ha llibres per pares,
per joves i per educadors,
així com més divulgatius,
després per fer de mestre,
trobarem una secció
que és per fer de mestre,
com orientar classes,
idees, etc.
d'acord?
I després ja
hem inclòs
una part de
de la guia,
el tema del gust
per la lectura,
el fet de llegir,
també neix a l'escola,
vull dir,
d'inculcar els nens a llegir
neix molt a l'escola,
a casa,
però l'escola
té una part molt important
i hem fet una secció
i després hi ha tota la part
aquesta que ja tenim
a la secció d'educació
que és la zona ESO
i la zona BAT.
Són aquests llibres
de reforç
que per l'alumne
i pel professor
que van molt bé,
que s'expliquen
la matèria
d'una manera més amena.
Si tens dificultats
amb matemàtiques,
hi ha algunes editorials
que editen
uns materials
més senzills,
no tan espessos
com pot ser
un llibre de text,
moltes vegades,
amb exercicis pràctics,
etcètera,
i llavors és això,
la zona ESO
i la zona BAT
que la tenim rotulada
amb uns logos
que són un llapis
i una pizarra,
que són llibres
de reforç
als alumnes
i als professors
de quasi totes les matèries,
català,
castellà,
anglès,
biologia,
mates,
química,
física,
tot.
Són de prèstec també.
És de prèstec tot.
Molt bé.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs que sabeu també
que existeix aquesta guia
d'educació
amb les novetats
i amb molt de material
que és una secció
que a vegades
no hi caus,
que...
No, clar,
això serveix
pel que està estudiant,
pels que estan estudiant
educació,
pels mestres,
per la gent normal,
el tema de l'educació
com està,
una visió general
i tot això.
I aquesta guia
la trobareu
en paper
a la biblioteca
juntament amb un expositor
i si no
també us la podeu descarregar
a través de la pàgina web.
Molt bé.
Montse Bartolí,
responsable de prèstec.
Moltes gràcies
per venir de nou
amb propostes,
amb llibres,
físicament.
Vols dir que no tries
sempre els més gruixos?
per portar...
Sí, no?
Sí, aquest blanc
me l'hauria pogut estalviar,
però bueno,
està molt bé.
Gràcies, Montse.
A vosaltres.