Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Nova secció de l'Estiuejant.
Avui som ja dilluns,
després del primer cap de setmana de Sant Magí
i hem de saludar avui el col·laborador d'aquesta casa, el Beta.
Beta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Amb tu avui farem l'Estiuejant
i anirem a fer el Camí de Santiago
o el Camí de Sant Jaume, com se n'hi diu en català.
Sí, es pot dir de les dues maneres.
Hi ha moltes maneres de fer el Camí de Santiago,
el Camí de Sant Jaume,
moltes rutes, moltes possibilitats de començar, d'acabar-lo.
Es pot començar des de Tarragona, eh?
Es pot començar des de Tarragona?
Ah, mira, doncs ja, això ja no ho sabia.
Ara ens ho expliques.
Evidentment tot porta a Santiago de Compostela, no?
La història és acabar-lo allà, suposo.
Sí, si comences a Tarragona,
doncs passa per indrets com Poblet,
després tira cap a les terres de Lleida,
Lleida va buscar Saragossa
i Saragossa ja va buscar el Camí Francès, no?
És una de les moltes possibilitats d'iniciar el Camí de Sant Jaume.
El francès seria potser el més conegut?
Sí.
O el que fa més gent?
Sí, el que fa més gent, sí.
És el més popular, sí.
I això és bo o és dolent?
Perquè no sé si fins i tot a alguns punts està massa massificat
o què penses tu, Guetta?
No, no, no, no és que estigui molt massificat
perquè, com hi ha altres camins,
hi ha el Camí del Nord,
després hi ha el Camí Antic,
o sigui que també hi ha una possibilitat de fer
com es feia aquest camí,
doncs fa uns segles,
o sigui que li diuen a l'Antic, no?
Doncs més o menys es reparteix.
Que potser el francès sigui més popular, sí,
però en aquest cas queda la cosa no massificada
perquè queda una mica de repartida.
Com us sorgeix la idea de fer el Camí de Sant Jaume
del Camí de Santiago
i quina ruta escolliu?
Bé, doncs, jo fa uns quants anys
en un grup d'amics
vam decidir d'anar a Santiago de Compostia,
el que passa per qüestions de dates,
de temps, de vacances,
doncs no podíem fer-ho tot sencer
perquè, esclar, si surts de Tarragona
o surts, com ho fa el 99% de la gent,
a les tres valles,
necessites com a mínim uns 40 dies
perquè és caminar uns 4-5 dies,
després necessites descansar un dia
perquè, si no, els peus no t'aguanten
i aleshores vas sumant dies de caminat, dies de descans
i t'ho surt això 30-40 dies.
Per molt preparat que vagis, no?
Aquesta seria la mitjana exacta, diguéssim.
Sí, sí, sí, sí.
Per molt preparat que hi vagis,
doncs necessites el dia de descans
perquè si no els peus diuen que no,
però molt preparat que vagis.
Aleshores nosaltres, per qüestió de temps,
vam veure que l'opció més adient
era sortir des de León.
Des de León fins a Santiago són uns 350 quilòmetres.
Què et guanyes la Compostelana,
que és com un document que acredita que s'ha arribat a Santiago.
Igualment te la guanyes, no?
Sí, igualment, però ells tenen unes normes a Santiago Compostela
i diuen que com a mínim per guanyar-te la Compostelana
has de fer 100 quilòmetres de peu.
i acreditar-les, no?, d'alguna manera.
Sí, perquè això mateix...
Com ho fas, això amb els segells?
Doncs això mateix, tu surts amb una mena de cartilla,
una mena de passaport,
i vas passant pels albergs, pels bars,
per qualsevol lloc que està al camí de Santiago
i que disposes de ser a ell.
I tu baixes segellant
i ells a Santiago Compostela comproven
que hagis fet aquest mínim si has fet caminant.
200 quilòmetres seria el mínim en bicicleta o cavall.
Aleshores nosaltres vam fer la cosa més clàssica,
que és caminen a peu.
I vam fer aquests 350 quilòmetres,
vam arribar a Santiago, vam demanar la Compostelana...
Però vam fer més de 150, no?
Sí, sí, vam fer més de...
Vam fer 350.
350.
Sí, perquè de León a Santiago són...
És el que deies que hi ha aquests 350.
Sí.
I evidentment vau aconseguir la Compostelana
i l'acreditació conforme heu estat pelegrins
del camí de Sant Jaume.
Sí, i el que ens va sobtar el primer cop...
Descobreixes moltes coses a mesura que fas el camí.
Doncs que quan te posen el nom de...
a la Compostelana te posen...
te respecten els cognoms,
però el teu nom te'l posen en llatí.
Anda.
Sí.
I em sembla que Miquel seria Miquel,
una cosa així.
Mira, doncs serà qüestió d'anar a provar-ho.
Serà qüestió d'anar a provar-ho, no?
I és això.
I a veure què ens posen.
És curiós perquè la tradició és aquesta, no?
Bé, la qüestió és que a nosaltres ens va agradar tant la història
que l'any següent vam repetir,
però vam dir, ara, anem a fer el mateix,
però amb bicicleta.
Aquest que ens parlaves de què vau fer a peu,
quant fa, més o menys?
Que el vau fer a peu.
Doncs això ja fa més de deu anys.
Més de deu anys.
Sí, sí, sí.
I després vau decidir fer-lo amb bicicleta.
Sí, vam decidir fer-ho amb bicicleta,
també sortint des de León,
però canvia molt la cosa,
perquè quan ho fas a peu,
representa que estàs molt en contacte amb la gent,
amb la població,
i amb bicicleta, doncs, passes de llarg de molts de llocs.
Però és clar, com nosaltres l'any anterior
ja havíem fet la versió peu, caminar,
ja havíem trepitjat el territori,
el que es diu trepitjar,
però contacte al dia a dia.
Sí, el contacte amb els alberts,
el contacte amb altres caminants,
que al final s'acaben creant petites comunitats,
al voltant del camí de Sant Jaume.
Sí, sí, i passen coses curioses,
perquè tant caminant com amb bicicleta,
doncs, te trobes gent que té el seu ritme,
i uns avancen més que altres,
però, o millor, tu has avançat aquella persona,
ja sigui caminant o amb bicicleta,
has decidit descansar el tercer dia,
i aquella persona que havia descansat el dia anterior t'avança.
i és com un joc no...
És clar, gent que vas veure fa alguns dies,
ara la tornes a veure,
i a més...
Sí, perquè cadascú té el seu ritme.
Generalitzant o no,
però amb un caire solidari molt fort.
Molt, molt fort.
És a dir, gent que sol fer aquest tipus de rutes,
ja té aquest interès i també aquest cor solidari,
per dir-ho d'alguna manera.
És a dir, que si en algun moment ens cal alguna cosa,
tothom està disposat a donar-nos un cop de mà.
No, i sembla un tòpic,
perquè sempre s'ha parlat que és el Camí Santiago,
que és molt solidari,
i jo puc donar a fer que sí,
sempre hi ha res excepcions,
personatges estranyes, coses estranyes...
De la natura estranya,
això sempre existia.
Home, doncs, jo me'n recordo que,
quan ho van fer a peu,
l'escriptor, el Paolo Coelho,
en aquell any o l'any anterior,
va escriure un llibre
i que va tenir molt d'èxit al Brasil
sobre el Camí a Santiago.
Aleshores, doncs, l'any següent,
milers de brasilers van voler fer el Camí a Santiago
perquè s'havien llegit el camí
i alguns dels brasilers anaven disfressats
una mica així, de manera especial,
com...
Molt estrambòtic, molt estrafolària.
Molt estrambòtic.
Aleshores, vam dir,
ostres, el Paolo Coelho
va fer molt de mal en aquest sentit.
Però bé, deixant de banda coses anecdòtiques...
Per cert, si em permets,
Bete, i disculpa que t'interrompi,
és que ara m'ha vingut al cap
que, clar, estem molt acostumats a dir
que a mi de Sant Jaume,
molta gent de Catalunya,
d'arreu de l'Estat,
molta gent d'Europa,
però fins i tot,
gent, com ara ens deies, no?
Sí, al Brasil, fa més d'eu anys...
D'altres zones, sí.
És a dir, és una cosa generalitzada
gairebé a nivell mundial, ja.
Sí, va tenir molta tirada
gràcies al llibre aquest de Paolo Coelho
i al Camí Santiago
he trobat japonesos, xinesos,
nor-americans,
i és una cosa mundial,
a nivell mundial.
Bé, la qüestió és que...
Sí, estàvem fent-lo en bicicleta, no?
Que deies que l'havíeu fet en bicicleta
després de fer-la a peu.
Sí, i el que es deia
que a pesar que sigui un tòpic,
doncs, generalment,
l'agència és molt solidària
i prova d'això
és que quan vam arribar a Santiago,
doncs, vam tenir la sort
de trobar-nos a molta gent
que ens havien trobat
durant el camí
i és un motiu, doncs,
de satisfacció
en el sentit que
vas a celebrar amb ells
doncs, totes les peripècies del camí,
no?
Perquè ells han avançat d'una manera,
tu has avançat d'una altra
i te'n vas allí a Santiago
a explicar totes les anècdotes del camí
i és bonic, és bonic.
Després ja en parlarem de l'arribada,
parlons una mica de la ruta.
Ara, què heu fet aquests dies?
Sí, doncs, mira...
Heu tornat a fer-la a peu
o heu tornat a fer-la en bicicleta
o per què decidiu repetir?
Doncs, mira, resulta que
ara, la segona quinzena de juliol
sempre m'havia quedat l'espina
d'acabar el camí del tot.
O sigui, arribar a Santiago
és la fita,
és, diguéssim...
Sí, l'objectiu
i arribar a la catedral
on estan les relíquies
de l'apòstol...
A això mateix...
Veure l'apòstol i tot plegat, no?
Però hi ha una segona part del camí
que no t'ho pots perdre
i a nosaltres
les dues vegades que vam ser
per qüestió de dates, de temps,
no vam poder fer el final,
que és anar de Santiago fins a Finisterre
i després al Santuari de Moixia, no?
És clar, aleshores
sempre m'havia quedat l'espina
i al cap d'uns anys
doncs vaig decidir
tornar a Galícia
i dir
vaig acabar el que vaig deixar
a mitges
o inacabat en aquest cas, no?
I és una ruta
doncs
també és camí de Santiago
tot i que no vas a Santiago
vas a la Costa de Morte
però es considerarà camí de Santiago
perquè estan els mateixos senyals
de la petxina
És a dir, que aquesta vegada
no heu anat a la catedral de Santiago
Bé, hem sortit de la catedral de Santiago
Heu sortit
Hem sortit de la catedral de Santiago
o sigui
hem visitat una altra vegada
Santiago Compostela
la catedral
tots els ritus
i el dia següent
de 20 hores, 20 hores, 20 hores
doncs hem començat a caminar
i és una ruta
de Santiago a Finisterre
de 89 quilòmetres
i si tu vols afegir Moixia
doncs de Finisterre a Moixia
doncs són uns 29 quilòmetres més
en total són 108 quilòmetres a peu
En aquest cas
Entenc que des d'aquí a Santiago
o va anar amb el vostre vehicle particular
o amb un lloc?
No, amb tren
Amb tren?
Amb tren
Molt bé
Amb tren
Unes quantes hores de viatge
moltes hores de viatge
Sí, a més la comunicació amb tren
és una mica complicada
Sí, o sigui
per anar a la capital
de l'estat espanyol
està tot molt ben comunicat
Sí, tenim l'AVE amb dues hores
però depenent a quina zona
Si tu vas d'una punta
a una altra punta
i no passes per Madrid
les comunicacions
no són tan bones
és l'Espanya radial
de tota la vida
i segueix sent així
aleshores doncs
en aquest cas
no passàvem per Madrid
i són moltes hores de tren
però bé, la qüestió és
En fi, que arribeu a Santiago
i sortiu de la catedral
i deies que
Vendora Vendora
us poseu a caminar
i com és aquesta ruta?
Cap a on tireu?
Doncs és cap a la qüestió de morte
i Finisterre
doncs
fins que no es va descobrir
un nou món
com diu el nom en llatí
Finisterre
doncs
era la fi del món
era on se pensava
en la gent
que s'acabava el món
a l'altra banda
no hi havia res
fins que
Cristófol Colón
va dir
no, no
aquí hi ha un altre continent
perquè casualitat
ho va descobrir
no, aleshores
doncs
l'altra d'això
s'ha quedat
com el far
hi ha un far
perquè és com una península
i és clar
aleshores
doncs
aquest far
és la far
del fill del món
A més és visitable
no el far
si no recordo malament
és visitable
i ho vaig estar
d'hi fa un temps
i era visitable
és visitable
i aleshores
doncs
aquí
ens va
ens va agafar
que
vam trobar boira
vam trobar boira
però també té el seu encant
perquè és clar
veus la silueta del far
al mig de la boira
molt freqüent a Galícia
doncs trobar-te aquest tipus de temps
que també s'agraeix
en ple mes de juliol
tenir aquesta fresqueta
perquè al fer boira
doncs fia fresqueta
i al sortir les fotografies
al far
al mig de la boira
doncs donava la impressió
que això era
la fi del món
i això doncs va ser
una primera etapa
i
quan arribes a Santiago
te donen la compostelana
quan arribes a Finisterre
te donen la finisterrana
sí
és un altre document
que
també el tens
sí
també el tens
molt bé
sí
perquè ja que has caminat
has suat
i tu has guanyat
doncs vinga va
anem a treure també
aquest altre document
no
i després
doncs tenen l'opció
per acabar de rodonir
perquè acabant
a Finisterre
pots dir que s'ha acabat el camí
perquè s'ha acabat
però
tens l'opció
de continuar caminant
aquests 29 quilòmetres de més
que són en total
de 108
a peu
fins a arribar a Moixia
aquí hi ha un santuari
a peu de roca
que es diu
el santuari de Virgen de Barca
és un santuari
que
els darrers anys
s'ha fet famós
per dues coses
primer perquè
fa uns 10 anys
allí
el prestí
és on va fer
Catacrac
i va deixar
tot el xapapote
exacte
que hi va anar
tot aquella sèrie
de voluntaris
que l'estat
tempest es va mobilitzar
amb moltíssima gent
allà neteja la costa
això mateix
però els voluntaris
que van fer
van entrar al xapapote
però les roques
van quedar pintades
de petroli
però doncs
curiosament
després de més de 10 anys
de tragèdia del prestí
la tragèdia ecològica
doncs
la natura
s'ha encarregat
de netejar
i les roques
s'han quedat
doncs
com han de ser
el color de roca
o sigui
el petroli
ha marxat
la natura
ha fet la feina
s'ha regenerat
és curiós
poder comprovar
ara això
allò va ser
el 2002 pot ser
ara t'ho dic de memòria
i no me'n recordo
ara t'ho
bé jo també
ara ho veia de memòria
també estic optant
però va ser començament
del segle XXI
la qüestió és que va ser
famós
Moixia
per primer
pel cas del prestí
després va tornar a ser famós
perquè
es va incendiar
l'església
va haver-hi foc
i es va cremar
tota l'església
i ara doncs
hi ha hagut uns anys
que s'han anat reconstruint
i precisament
aquest any
2015
hem trobat que l'església
l'havien acabat de restaurar del tot
o sigui
les cobertes
tota l'església
ha quedat com a nova
pràcticament
i després la desgràcia
que va patir
de cremar-se
doncs ha tornat a
un procés lent
de restauració
a ser com era abans
o sigui
han tingut
una doble desgràcia
el petroli
i el foc
però
ho han pogut superar
el novembre del 2002
molt bé
13 de novembre del 2002
perfecte
doncs així fa més de 10 anys
sí sí
fa més de 10 anys
farà 13
el novembre
sí sí sí
doncs bé
ho han pogut superar
perquè
la natura
s'ha encarregat
de netejar
els restres
que quedaven
de petroli
i els diners
de la catedral
de Santiago Compostela
han servit
perquè hi és un turisme
massiu
que deixa
molts ingressos
doncs
el capítol
de la catedral
de Santiago Compostela
és qui ha portat
els diners
per restaurar
l'església
aquesta
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
Bé
és un
santuari
que
com deia
està a peu
de
de les roques
i
i bé
allí van tenir una experiència
molt bonica
perquè
com a mediterranis
nosaltres
veiem sortir
el sol
a la mar
però la posta del sol
és a les muntanyes
aleshores
doncs
a Galícia
la posta del sol
és a la mar
i la sort
o la no sort
que vam tenir
a Finisterra
que vam trobar
tot en Boirat
que també
és com dit
abans
té el seu encant
de veure
la fi del món
amb tot en Boire
i dius
ostres
doncs sí que
se fa impression
que hem arribat
la fi del món
en aquelles Boires
doncs
a Moixia
van trobar
cel ras
i van poder
gaudir
d'una posta del sol
a la mar
que
esclar
pels mediterranis
que no
no tenim
aquest privilegi
doncs
va ser
un espectacle
de la natura
impressionant
és d'aquelles coses
que em quedo
no?
que
coneixes gent
coneixes llocs
i tens l'oportunitat
doncs
de gaudir
d'aquest espectacle
de la natura
com és
una posta del sol
al mar
que només
ho pots fer
si
estàs
mirant cap a l'oest
no?
si algú dels oients
que ens escoltes
vol animar a fer
el camí de Sant Jaume
què li recomanes?
primer fer
el camí francès
per exemple
i després aquest final
o no?
sí
jo recomanaria
primer
fer
el tram
fins a Santiago
si és una persona
que està molt preparada
que està acostumada
a caminar
clar
això també t'ho he de preguntar
perquè la preparació
és important
perquè no ens agafi
després
un atac de coratge
i de valentia
i marxem a fer el camí
de Sant Jaume
i clar
hem de tenir una preparació
no
s'ha de tenir
la preparació física
hem d'estar acostumats
a caminar
a caminar
això mateix
no cal que sigui
un esportista d'elit
no però sí regularment
que caminin regularitat
aleshores
si una persona
que està acostumada
a caminar
i fa cas
dels descansos
és el que deia
caminar 3-4 dies
descansar el cinquè dia
perquè els peus
es puguin recuperar
perquè esclar
per molt que tu
vagis preparat
i per molt que t'hidratis
els peus
perquè és un truc també
els peus
després de caminar
en aquestes cremes
miraculoses
que aneu avui dia
doncs t'hidrates els peus
amb uns massatges
doncs els cuides
evites que t'assortin
doncs
bullofes
o que se t'assetin els peus
si els primers dies
ja et surten
no?
ja et surten
aquests problemes
ja...
no, no, no
has de tenir
has de ser molt melatòric
amb això
quan acabes
encara quasi el primer dia
amb aquestes cremes
hidratants
pels peus
te fas un bon massatge
i tindràs
la seguretat
que el dia segon
podràs continuar
i això
o sigui respectant
aquests descansos
no s'ha de fer
quantes hores es sol caminar
al dia
Beta
amb un camí d'aquestes característiques
el dia
hi ha etapes
que són de 15
a 20
25 quilòmetres
i hi ha algunes
de llargues
les llargues
ja són de 30
a 34 quilòmetres
però és clar
això serien unes 5 hores
això serien unes 5-6 hores
sí
són unes 5-6 hores
però és clar
jo la meva experiència
és
sortir ben d'hora
perquè així també
agafes la fresqueta
del dematí
perquè és clar
el camí de Santiago
s'acostuma a fer
a l'estiu
i a les zones centrals
del dia
segons quin tros
del camí de Santiago
és una mica
anguiixant
evitar sobretot
al migdia
de les 12 a les 4
de la tarda
i sobretot
quan passes
per la zona
que és la meseta castellana
que és
la zona
de Burgos
que és tot molt pla
i l'experiència
és que veus un poble
al campanar del poble
i no arribes mai
perquè està
lluny
i és clar
i fa calor
i aleshores
doncs
és això
has de sortir
bon d'hora
t'has de planificar
bé l'etapa
i per qüestió
de dormir
no hi ha problema
perquè està
el sistema
del ver
està molt ben
tant públics
com privats
està tot el camí
molt ben equipat
en aquest sentit
i per això
tampoc
no s'han de preocupar
i per la darrera etapa
que és la que heu fet
vosaltres
aquesta etapa
des de la catedral de Santiago
fins a Finisterre
la preparació
és igual
evidentment no és tan llarg
però també
has de tenir preparació
també has d'anar preparat
perquè
aquests 108 quilòmetres
que fas
en pocs dies
doncs
si tu no estàs acostumat
o no
t'hidrates els peus
doncs
pots tenir conseqüències
una mica nefastes
no?
val a dir que
tot i les preparacions
que ara venia jo
que venia
del mes de juny
de fer unes
quants cims
al Pirineu
com una manera
d'entrenament
doncs
tot i així
com vaig arribar
a Moixia
els peus
no em va sortir cap
boiòfen
no em va sortir res
però els peus
van quedar una mica
inflamats
Déu-n'hi-do
estàs sencer
però vaja
que va
o sigui
que no
no va tenir
cap problema
perquè em vaig fer
les hidratacions
els descansos
el que tocava
però
aquests 108 quilòmetres
no vulguis
no vulguis
no ets superman
ni els peus
al final
se t'inflamen una mica
doncs Beta
hem compartit amb tu
aquesta ruta
aquesta aposta de sol
ens quedem amb això
com a imatge
i com a postal
segur que
és el que m'ha quedat
de la Galícia
segur que tens alguna fotografia
d'això
o no
sí
la tinc
molt bé
doncs
ens agradarà també
veure-la i compartir-la
Beta
moltíssimes gràcies
col·laborador d'aquesta casa
gràcies per compartir
el camí de Sant Jaume
i sobretot aquesta ruta
final
que has fet en guany
sí
una assignatura pendent
que em quedava
doncs una menys
una menys
moltíssimes gràcies
a vosaltres
per convidar-me
gràcies
gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies

Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies

Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Santiago sí, Santiago sí, Santiago sí.