Comença voluntaris.cat
Un espai de Tarragona Ràdio amb la Federació Catalana de Voluntariat Social
És la sintonia que fem servir avui segon programa o primer programa gairebé
perquè el primer que vam fer el programa inicial era una mena de programa número zero
explicant-vos com anirien els successius programes,
fem-vos també una mica de pedagogia sobre el voluntariat
i explicant-vos qui són els protagonistes o els impulsors
amb els quals Tarragona Ràdio s'agafa de la mà per crear aquest voluntaris.cat
que avui dimecres torna a l'antena de la ràdio de la ciutat, per cert,
que podeu recuperar també el programa anterior a través de les 3 W tarragonaradio.cat
Ho fem de la mà de la Federació Catalana per al Voluntariat Social de Tarragona
Saludem com sempre i com ens acompanyaran habitualment
la Cristina Rodríguez. Cristina, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I la Maria Teresa Murria. Maria Teresa, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies a totes dues per acompanyar-nos un dia més.
Avui, centrant-nos en una cita d'aquelles ineludibles gairebé pel món del voluntariat,
no Maria Teresa, que és el Dia Internacional del Voluntariat
que arriba ja a principis d'aquest mes de desembre.
Concretament, si no vaig equivocat, el dia 5.
El dia 5, sí.
Que el tenim molt a prop també d'altres jornades.
Molt a prop i és una setmana molt espessa,
perquè el dia 3, justament, també és el dia de la discapacitat.
Molt bé.
El dia 5, el del voluntariat.
Vull dir que és així una setmana una mica apretadeta.
Tenim, doncs, dies d'aquests interessants a principis de desembre
que val la pena celebrar, dels quals avui en volem parlar
i dels quals parlarem amb aquest programa.
Cristina, si et sembla, comencem recordant o explicant
quin és precisament l'origen d'aquest dia del voluntariat.
On neix tot això de crear un dia d'aquestes característiques?
Doncs nosaltres pensàvem que per poder parlar d'on neix el Dia Internacional del Voluntariat
seria interessant parlar també de quan es comença a parlar de voluntariat, no?
O quan es daten les primeres accions voluntàries a Catalunya i a Europa.
Perquè ens pot semblar que això és com que se'n parla durant els darrers anys,
però segur que el tema del voluntariat ja ve de lluny.
Doncs se daten les primeres accions de voluntariat ja al segle I.
que...
I tant de lluny, Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Bé, segur que sempre hi ha hagut accions d'ajudar els altres.
Exacte.
Llavors, aquestes accions eren més de caire religiós,
sempre amb una voluntat d'ajudar sobretot a persones malaltes
o també després amb les guerres, no?
S'ha tornat a parlar molt de voluntariat,
amb organitzacions que, doncs això,
ajudaven a malalts, no?, a persones sense sostre...
Però amb una acció més, entenc, que de caritat, no?, d'assistència,
més que ara que podem entendre el voluntariat, no, Maria Teresa?
I això ho parlem al primer programa,
d'aquest canvi que hi ha hagut de concepte, fins i tot,
o d'entesa del voluntariat, no?
Vam, això, com ho ha dit la Cristina,
era d'actes voluntariats,
tot el que era el tema social,
o sigui, els primers voluntaris que van haver,
sempre en situacions socials.
L'Església va ser la que ho va impulsar
i al llarg de la història,
lògicament, s'ha anat polint,
o sigui, ha anat agafant diferents canvis de voluntariat.
Les guerres, sí que llavors, a partir,
guerra de la primera mundial i tot,
és quan es va posar ordre.
O sigui, llavors era l'Església,
que feia tantes i tantes feines,
com en aquell moment,
principalment grans convents i així,
i llavors, a partir ja de la necessitat social
que va provocar a les guerres,
va ser quan es va posar ja els primers ordres,
una mica, no?,
per organitzar-se ja una miqueta
totes les persones que podien fer el voluntariat.
A partir d'aquí, llavors, sí que ja saltaríem,
perquè, clar, vull dir,
que hi ha diferents...
que per cada segle, segons la seva situació,
es anava posant.
Però quan agafa una força ordenada
perquè es veu la necessitat de poliu
i que la feina sigui el més ben feta possible,
llavors ja saltaríem el 17 d'octubre,
el 1985,
que llavors va ser que l'Assemblea General
de les Nacions Unides
va decidir que el dia 5 de desembre
fos el dia del voluntariat.
El que sí que és cert,
i ara ho explicava la Maria Teresa Cristina,
és que hi ha hagut una evolució,
sobretot també per centrar-ho més a Europa
o al nostre país,
hi ha hagut una evolució,
ha anat evolucionant al llarg dels anys,
segons les necessitats d'aquests moments històrics,
si han estat necessitats socioculturals,
personals, laborals...
És a dir, que el sistema,
el voluntariat ha anat evolucionant
de la mà una mica del sistema
i de les seves necessitats.
Sí, vaig sentir un dia parlar
a l'Enric Canet,
que és del Casal dels Infants de Barcelona,
i deia que sempre el voluntariat
ha sigut vertebrador de la societat.
Suposo que és com aquesta xarxa
que creem les persones
quan hi ha una necessitat tan evident de cobrir
i no volem que s'enfonsi,
no volem que això acabi sent una crisi global.
d'alguna manera les persones tenim
l'opció d'unir-nos
i aportar el nostre ganet de sorra.
Suposo que quan hi ha una situació de guerra
pots aportar els teus coneixements
en cuidar persones malaltes,
en oferir habitatge a les persones
que per la situació s'han quedat al carrer.
perquè quan hi ha una situació,
per exemple, també es parla molt
que els governs es van començar a adonar
que aquesta acció voluntària era important
i llavors van començar ells mateixos
a impulsar les accions voluntàries.
Doncs automàticament van néixer també entitats
que volien desvincular-se d'aquesta acció de govern,
per lluitar per altres ideals
com poden ser les comissions de treballadors.
Això va ser cap al segle XIX,
que és on es va començar una mica
a organitzar tot plegat.
De fet, no en val i diuen
el segle d'or del voluntariat.
Sí.
Sí, digues, digues, Maria Teresa.
No, més que res també tinguem
que un dels que van començar primer,
com hem dit, fins ara, és el social.
però a partir de, com us havia dit abans,
quan ho va veure clar ja,
o que el dia 5 fos l'internacional,
l'Assemblea General de les Nacions Unides,
va ser quan ja va sorgir el cultural,
va sorgir el comunitari, l'ambiental
i ara últimament també l'internacional.
O sigui, perquè arribàvem un moment
que quan tot hi ha posat un ordre,
llavors ens havia de posar ja,
de dividir, fer diferents àmbits.
perquè no és el mateix el treball
d'un voluntariat social
que estiguis en un ateneu de voluntariat.
Però fixeu-vos que, com dèiem abans,
el voluntariat va de la mà del sistema,
de l'evolució del sistema,
al segle XX.
És que, almenys,
es creen més entitats culturals,
educatives, ambientals, a Catalunya,
s'organitza una mica el sector
i, com abans avançàvem ja,
la Segona Guerra Mundial,
o la Primera i la Segona,
creen aquest moviment solidari
que després es significa
amb la llei d'associacions
i després arribem ja
amb aquesta declaració, com dèiem,
del Dia del Voluntariat.
Maria Teresa.
Què passa a partir del 1985,
precisament, amb aquesta xarxa de voluntariat?
També destacen molt
que, a partir del Barcelona 92,
aquí a Catalunya,
és quan més es va dignificar
la imatge del voluntari.
Va haver un moviment
que va ser tan conegut
que la gent li va col·locar
el concepte de voluntariat
com en un altre esglaó.
Es va començar a entendre
que era una cosa organitzada,
que amb la unió de tots
se podien fer grans coses,
com són aquests jocs,
que jo crec que aquí a Tarragona
ens passarà una mica el mateix.
T'ho anava a preguntar,
perquè em venia especialment bé
per parlar-ne també,
si creieu que això pot passar
també d'una manera similar
al que va passar a Barcelona 92
amb Tarragona 2017,
amb la seriositat
amb la qual s'han pres
tota la formació,
tot l'equip de voluntariats,
amb aquest llegat
del qual tant en parlem,
i que pot anar més enllà.
També pot ajudar a dignificar
a la nostra ciutat
la figura del voluntariat
encara més, no?
Evidentment,
haurem tota ciutat
organitzada
i amb visió de futur,
ha d'entendre
i ha de creure,
més que entendre,
vull dir,
si ha de creure
és amb el voluntariat, no?
I llavors ara tenim
la ciutat de Tarragona
i el teu territori
amb el 2017,
totes les ciutats seus, sí.
tindrà una oportunitat.
Que ara hi anirà,
això també va passar,
com ha dit ella,
el 92, eh?
Que ara potser
hi ha de cada mil voluntaris
n'enqueden 200.
Escolteu,
ja és una bona notícia.
No pretenguem
que de cada mil voluntaris
n'enquedin 900,
això seria un miracle
que no n'hi ha.
Però només que de cada mil
n'enquedin 200 de ferms,
ja seran 200 guanyats.
Exacte.
I 200 que voldrà dir
que hi creuen,
que s'han format,
perquè a vegades
diuen,
oh, és que el temps,
mira,
el temps,
tots el tenim molt apretat.
I creus
on hi creus
amb la teva societat,
en com tu pots ajudar
el teu entorn.
Parlem d'aquesta evolució
del voluntariat,
que ara ens centravem
al segle XX,
concretament en aquesta fita,
amb la Barcelona 92,
però de cara al futur
o amb allò
que esteu treballant ara,
és a dir,
a inicis del segle XXI,
amb quina fase
ens trobaríem
ara mateix, Cristina?
Bé,
com parlàvem
en el primer programa
que vam fer,
ara és un moment
molt potent
per l'associacionisme
i pel voluntariat,
perquè ara
s'ha aconseguit
ficar en un paper,
en format llei,
tota la feina
que ja des del segle XX
s'estava treballant
en el sector.
Ara,
per fi,
tenim un document
que ens enmarca,
que ens ordena,
com bé deia la Maite
en el primer programa,
que ens marca
unes línies
i que podem seguir
tots junts
per realment
treballar en xarxa
que és el que es busca.
Crec que ara,
aquí a Tarragona,
amb Tarragona 2017,
però a tota Catalunya,
en els últims anys
hem vist mobilitzacions
de la ciutadania
i s'aconeixen
també gràcies
a les xarxes socials
grans campanyes
en què es mou
moltíssima gent voluntària.
Tot això,
ficat en ordre,
amb aquesta feina
tan ben feta
que fan des de la taula
del tercer sector,
on també participa
la federació,
crec que ens dona
l'oportunitat
d'encara fer
més evident
i més bona
la feina
que fem
des de les associacions.
Això és una tasca,
Maria Teresa,
que ja s'arrossega
des de finals
del segle XX,
evidentment,
és aquesta lluita social,
o sigui,
el voluntari
com a actor,
com a protagonista
d'aquesta lluita social,
fins i tot,
a vegades,
com a impulsor
de polítiques socials
que també continua
en aquest segle XXI,
no?
Sí,
continua
i lluitant,
perquè s'ha lluitat molt.
I hem arribat
amb tot el que és lluita,
perquè hi creus,
i amb il·lusió,
tot arriba
amb un bon port
sempre.
Arribat a cara
a les administracions,
també s'ho creuen
i veuen
la necessitat.
Aquí és el punt
culminant
que hem aconseguit
en el nostre segle,
no?
O sigui,
que les administracions
ara hi creuen.
Ells,
llavors,
són els que
et poden acabar
d'ajudar molt
a sensibilitzar.
Perquè si l'administració
hi creu,
amb la federació
i altres estatats
que poden bé,
perquè, clar,
llavors aquí
et obre portes
que pot sensibilitzar
el nostre futur.
Perquè, clar,
ara som els que
ens en trobem,
els que hem lluitat
pels de la llei,
perquè l'administració
ens escolti,
ens queda molta feina,
però hem de preparar
un futur
i el futur és
poder entrar a universitats,
entrar a escoles.
O sigui,
que ara abans
anaven potser
els voluntaris
molt organitzats
últimament
al segle XX,
ja organitzats,
però ara és el moment
clau,
perquè ara és l'administració
que podem anar plegats.
I això ens ajuda
molt ja
a que les escoles
i instituts
ho vegin,
que hi ha una necessitat.
Els reptes
són aquests,
anar de la mà
de les administracions,
continuar evidentment creixent
després d'aquests exercicis
que heu fet
d'organització,
de coordinació,
d'implicació.
Són també els reptes
que enguany
seran una mica
l'eix central
del Dia Internacional
del voluntariat?
Jo crec que sí,
ja veurem,
vull dir,
els ajuntaments
i tot això
ja ho tenen molt assumit,
perquè és que veuen
la realitat
i ja t'hi dir,
tots els àmbits
que hi arriba bé
en qualsevol ajuntament
que sigui una mica gran
i per petit que sigui.
I veurem ja
la festa major,
escolta'm,
a la festa major
hi ha d'haver aquell
que vagi al davant
i que la prepari.
No és fàcil
preparar una festa major,
tampoc.
Volem,
els que passaten pobles
més petits o més grans,
clar,
escolta'm,
no hi ha tanta gent
a l'ajuntament
perquè puguin organitzar
aquestes coses festives,
culturals.
O sigui,
a part de lo social
és també tolo cultural.
Sempre hi ha la figura
del voluntari.
Exacte.
En certa manera.
Cristina,
abans ho avançaves tu també
i em sembla interessant
parar-nos-hi uns segons
perquè el tema
de les xarxes socials,
de l'evolució,
parlem abans molt
de l'evolució
i de com el voluntariat
ha anat de la mà
també de l'evolució
del sistema.
A través d'internet,
a través de les xarxes socials,
a través de les pàgines web,
a través de diverses plataformes
com el voluntariat
també s'ha organitzat,
s'ha coordinat
i està present
també en moltíssimes
campanyes
i fins i tot
en moltíssimes accions.
Nosaltres mateixos,
des d'una manera
molt més bàsica,
però des de qualsevol
xarxa social
en un moment donat
podem ser voluntaris
o ens podem convertir
en voluntaris
d'alguna manera.
És evident
que les xarxes
ens han d'ajudar.
És l'altaveu
que tenim
per arribar
a moltíssima més gent.
abans
les entitats
sortien al carrer,
muntàvem fires,
que no vol dir
que les deixem de fer,
perquè també
ens hem de veure
les cares,
però ara
des de la teva cadira,
la teva oficina,
nosaltres com a tècnics
o el ciutadà
des de casa seva,
pot ser conscient
del que està passant
al seu voltant,
pot ser conscient
de la manera
com ell
pot incidir
en que aquesta realitat
sigui cada vegada millor
i a més a més
tenim l'oportunitat
que sumen
persones
molt mediàtiques,
per exemple,
fent campanyes
a través de les xarxes,
tothom s'ha tirat
un gerro d'aigua
al cap,
un gerro
d'aquella
d'aigua freda,
allò de l'ELA,
del mullat per l'ELA.
I fins i tot
amb accions
més properes,
ara recordo,
per exemple,
la fatídica
nit dels atemptats
a París,
com la gent
no va obrir
les portes
de casa seva
i d'alguna manera
va ser voluntària
per un moment
a les xarxes socials
o aquesta setmana passada
a Brussel·les
amb les accions
que la policia
demanava
l'ajuda
a través de Twitter,
a través de les xarxes.
És a dir,
que ens convertim,
Maria Teresa,
d'alguna manera
tots en protagonistes
d'una acció voluntària
i social.
Evidentment,
i davant d'uns fets així
la gent respon.
I la gent llavors
també,
ojalà no hagués passat,
eh?
Ni això,
ni altres coses,
no vols pas
que la societat
hagi tindut
unes sacsejades
d'aquesta manera.
Però és que la realitat
és que a partir
d'aquestes sacsejades
és quan la persona
respon.
I llavors
aquestes persones
que segur
que no podien sortir
de casa
per mitjà
de totes les engles
que tenim avui dia,
Facebook
i Twitter,
que és la realitat
d'avui,
com es pot organitzar
i amb quina rapidesa?
Perquè clar,
jo crec que
totes les noves tecnologies
no és que ens faran
fer més bons voluntaris
o més conscients,
sinó que és una rapidesa,
és una rapidesa
tremenda,
no?
Però,
bé,
totes aquestes sacsejades
que han hagut
al llarg
de la nostra història
perquè ja al final
de compte
aquests fets
són ja part
de la nostra història.
Són els punts
d'inflexió
amb algunes coses
que després
la tecnologia
té els usos correctes
i altres
que no ho són tant
i que s'han d'evitar
i que també hi són
i que cal conèixer-los
també per això.
Era un exemple,
només,
per parlar
de les xarxes socials,
però tornem al dia,
a la celebració
d'aquest Dia Internacional
del Voluntariat.
Abans parlàvem
una mica
de la resolució
d'aquest 17 de desembre
de 1985
que va ser un dia important
on l'Assemblea General
de Nacions Unides
resolia això
que cada 5 de desembre
se celebraria
el Dia Internacional
del Voluntariat.
Amb quins objectius,
Cristina?
Què és el que es busca
en un dia
d'aquestes característiques?
Quan
es va decidir
que es faria
el dia 5 de desembre
va néixer
amb l'objectiu
de reconèixer
la tasca solidària
dels voluntaris,
d'aquesta gent
que treballa
dia a dia
amb les entitats socials.
És una data
on podem fer
que la ciutadania
conegui
el que fem
i sobretot
el per què ho fem,
no?
Per què
tota aquesta gent
voluntària
es mou
i dedica
al seu temps.
Nosaltres,
quan,
com a Federació Catalana
del Voluntariat Social,
ens fiquem
a treballar
per organitzar
dies internacionals,
per organitzar
celebracions,
ens marquem
molts objectius.
Aquest any,
per exemple,
després us explicarem
què fem a Reus
i què fem a Cambrils
i els dos dies
internacionals
estan plantejats
amb dos objectius
diferents.
Hi ha un territori
com és Cambrils
que hem cregut
que necessita més
un treball
amb les entitats
perquè tu deies
quines són els reptes
que ara es plantegen,
no?
Per mi també
un dels reptes
és que
les entitats
que tradicionalment
han treballat
en voluntariat
però que
potser veuen
aquesta llei
o potser veuen
aquesta feina
massa faixuga,
no?
Uf,
jo ara he de redactar
un pla de voluntariat
o ara he de començar
a fer uns tràmits
que potser
em suposen
una sobrecàrrega,
doncs intentem
que a través
del Dia Internacional,
per exemple,
ho vegin
com una oportunitat,
no com una feina
a més a més
de la que ja tinc,
no?
que vegin
que aquesta organització
del sector,
que aquesta llei
que s'ha presentat ara,
que tot aquest treball
en xarxa
els beneficia,
no?
beneficia
el teu objectiu
individual.
Tota aquesta tasca
que nosaltres
hem començat a fer
amb aquest espai
radiofònic
que continuarà,
que tindrà la seva
continuïtat,
com dèiem,
a Tarragona Ràdio
cada,
doncs,
cada tercer dimecres
de mes,
és una mica
el que s'intenta
resumir,
sintetitzar
en un dia com aquest,
no?
En un dia com
el 5 de desembre.
Hi ha una frase,
Maria Teres,
amb el,
una mica
amb el planning
del programa
que m'heu passat
que diu
el voluntariat
no és una forma
d'estar,
sinó una forma
de ser,
no es tracta sols
de les hores
que es dediquen
a les diferents tasques,
sinó d'estar
atents i oberts
solidàriament
a la millora
estructural
de la societat
amb la que vivim.
Això és només
una frase
de les quals
anem de tenir en compte
que potser molta gent
no sap,
no es creu
i que s'han de donar
a conèixer
un dia com el dia 5,
no?
Mira,
jo crec que el voluntari,
a part de tot això
que has dit
que és molt ben dit,
el voluntari,
de veritat,
i això ho va dir
una vegada
la presidenta
de Càritas,
Catalunya,
la senyora Carme Borbonès
amb una xerrada
molt important
que va fer
i aquesta frase
m'ha amplit
molt el cor
i l'he tingut
sempre molt present.
El voluntari
és tota aquella
persona
que treballa
anònimament,
o sigui,
fa el seu treball
anònimament
i arrel
de tot el llarg
de la història
si hem arribat
al punt
que ara avui estem,
perquè quantes persones
han treballat
silenciosament
sense fer xeroll
i anònimes.
I aquí
és on ens ha arribat
a la història
d'avui.
Amb el dia
intencional de voluntariat
voldríem,
jo la primera,
soc una voluntària,
que això
ens quedés
molt clavat,
o sigui,
no fer escarafalls,
no presumir-ne,
que moltes vegades
el ser humà,
i jo potser
ho he fet,
segur,
no ens adonem
que quan fem una feina
i ens ha sortit bé
o lluitem
o hi passem
moltes hores,
no volem ser
una miqueta presumits,
perquè clar,
ja que ho he fet,
que jo és que serem
tira al menys
que el veí del costat.
No,
llavors això
potser
hem d'anar molt
en compte
i principalment
quan es reflexiona
ara aquests dies
que no és així
el voluntari.
El voluntari
és una persona
que és anònima
i silenciosa.
És part del mèrit,
que sovint
no voleu,
i ara
vaig a dir-ho així
tal com raja,
que sovint
no voleu
ni que se us reconegui
la tasca,
però és que la tasca
s'ha de reconèixer
perquè feu,
o la gent voluntària
fan una molt bona tasca
i evidentment
és un dia
per al reconeixement
també.
Una cosa és el reconeixement.
Sí, sí, sí,
que com a poble
que hem assumit
i assolim
uns treballs
impressionants
perquè com més
ordenats anem,
coordinats
i fem xarxa,
podem fer moltes coses
i més a més
amb una bona entesa
amb les administracions.
Però tu
ets dintre
d'aquesta cadena,
no ets
Maria Teresa
Morrim,
el meu cas,
tu ets
una peça
d'una cadena
que ha d'anar
tota molt ben treballada.
Reconeixem
la cadena
en general,
en global.
Parlem d'aquest dia
més concretament.
Com ho celebrarem
a punts del nostre territori?
Tenim celebració
a Reus
a partir de l'1
de desembre,
Cristina.
Sí,
el dia 1 de desembre,
que si no recordo malament
és dimarts.
Sí,
dimarts,
sí, dimarts.
Sí, dimarts dia 1.
Es fa una taula rodona
a Reus
que porta per nom
Som la veu del voluntariat.
Serà a les 7 de la tarda
al casal de les dones de Reus
i l'objectiu
és precisament
el que diu el títol,
donar veu
a les entitats
que a Reus
treballen tot l'any,
que fan molta feina
per diferents col·lectius
de la ciutat
i que,
a més a més,
ho fan
amb la col·laboració
de persones voluntàries.
Serà un acte
que estarà moderat
pel senyor
Francesc de Dalmases,
que és president
d'Inman Acció Solidària
i és director
de la revista
ONGC.
I també serà una taula
a la que intervendran
el senyor Antonio García,
que és de la Càritas
Interparroquial
de Reus,
l'Amàlia Álvarez,
que és del Taller
Baix Camp,
Irene Guar,
del Club Social
al Porxo
i Santiago Gil Martín
de l'Associació
Tu Refugio.
Seran persones
que ens faran
veure
com,
organitzadament,
com estem dient,
com,
de manera
reflexionada,
estan atenent
a tantíssimes persones
en aquest cas
de Reus
que ho necessiten
i, a més a més,
com els voluntaris
també s'enriqueixen
d'aquesta acció.
I sota el títol
El Valor Voluntari
tenim una jornada
el dia 2 de desembre
a Cambrils,
en aquest cas.
Sí,
a Cambrils,
com et deia,
el que pretenem
amb la jornada
és que les entitats
sàpiguen,
que ja ho fan,
però que encara
hi fiquin més cap,
que es diu,
en el valor
que tenen
les persones voluntàries.
està construïda
de manera diferent
aquesta jornada
perquè es llegirà
el manifest
que cada any
la Federació
redacta
pel Dia Internacional
del Voluntariat,
que es farà
càrrec
de la Maite
i de la regidora
de Participació Ciutadana
de l'Ajuntament
de Cambrils
i després
ve un company
que es diu
Joan Cuevas,
que ell fa molts anys
que és assessor
d'entitats
del tercer sector
i ell farà
una xerrada
dinàmica
li hem dit
perquè la idea
és que ell
anirà
ficant sobre la taula
totes aquestes
idees
que donen valor
a l'acció voluntària
i es debatrà
amb les persones
que hi seran allà.
Tenim aquesta jornada
a Cambrils,
tots aquests actes
els podem consultar
també, suposo,
a la vostra pàgina web,
allà hi seran.
A Tarragona,
ciutat,
tenim alguna cosa
o en guany
s'han centralitzat
a Reus i a Cambrils
aquests actes?
A veure,
aquest any
Reus ja ho tenien assolit,
o sigui,
ja és el tercer any,
llavors a Cambrils
és el primer
i ahir
vam estar
en una visita
amb la regidora
i no les coses
creixi,
que a mi
em sabia greu
com Tarragona,
Tarragona ciutat,
més al seu voltant,
el tarragonès,
que no se celebrés
el dia del voluntariat.
Ella
ho va trobar
molt correcte
i vam dir
que de cara
a l'any que ve
aquí també
a Tarragona
ho celebrarem,
que ho podem treballar,
li va fer molta il·lusió
i que doncs
era una...
A veure,
jo crec que Tarragona
ciutat
és una necessitat,
s'ha de fer,
no pot ser que Reus,
Cambrils
i allòs grans
ho facin
i que Tarragona,
Tarragona
no quedi muda,
no?
Llavors sí que farem això
que l'any que ve
sí que se celebrarà
el dia.
És un repte també
a solidar.
A treballar,
a treballar.
Cristina,
Maria Teresa,
teníem per acabar
una proposta
que m'hagués agradat comentar
que és aquest
Nadal solidari,
ens volíeu parlar
de mercats socials,
si us sembla
ho deixem
pel programa
següent
que l'avançarem
perquè si no
caurà amb Nadal,
és a dir,
que així també
intentarem fer aquesta proposta
perquè ens hem quedat
sense temps,
ens falten ja 18 minuts
per arribar a la una del migdia
ho hem de deixar aquí,
us agraeixo moltíssim
la vostra presència,
ens retrobem,
no serà evidentment
l'últim dimecres de desembre
perquè ho haurem d'avançar segurament,
ara parlo de memòria,
però vaja,
ens adaptarem al calendari
i aviat us tornarem a tenir aquí
per continuar
amb aquest Voluntaris.cat.
Maria Teresa,
Morria,
Cristina Rodríguez,
gràcies
i fins la propera,
bon dia.
Adéu.