Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
5, 6, 7 premis?
7, sí!
7 categories!
Entre les 3 entitats, sí!
Us consta si n'hi ha més de premis per Tarragona que surtin d'entitats tarragonines?
Sí, esclar!
Deixant de banda, hi ha premis d'investigació, d'una banda, per exemple, el Consell Comarcal en convoca, de premis d'investigació,
hi ha premis literaris específicament dedicats a determinats col·lectius, per exemple, l'Ajuntament mateix,
l'Àrea de Polítiques d'Ibualtat convoca un premi en què els participants són dones, i el tema gira al voltant d'això, també,
i bé, fent una mica de memòria, segurament que aniríem trobant premis que es dediquen a un centre escolar determinat,
que els convoca al centre, també n'hi ha d'aquests, o d'una associació de veïns, també n'hi ha de premis que convoca una associació de veïns, sí.
A nivell literari, per què creieu que són importants els premis?
Home, són importants per promoure la creixió literària, en el cas concret nostre, de joves,
i aquí ve una mica, ja podíem entrar una mica en la història, si vols, del Premi Joves Lit.
Comencem amb vosaltres, amb la pell, sí.
Nosaltres vam trobar que hi havia un buit en aquest tema, perquè abans, antigament, els Premis Ciutat de Tarragona
convocaven el Premi d'Homèric Guancé, per joves, aquest premi es va deixar de convocar,
i llavors nosaltres vam creure convenient de posar-nos-hi.
Llavors vam tindre, bé, aquí cal dir que vam tindre l'ajuda d'un patrocinador important, que és la Diputació,
i a partir d'aquí, doncs, vam convocar el Premi, el primer és de l'any 2007, i el darrer és el d'enguany, el 2015.
Vau detectar que hi havia un buit, entenc que per la franja d'edat a qui va ser destinat el Premi, no?
Exacte. Quines edats compreneu?
De 14 a 21 anys.
I té dues franges d'edat, o sigui, de 14 a 17, diguéssim, és un premi, o sigui, el premi es compòs de dos premis, perquè ens entenguem.
De 14 a 17 anys hi ha un premi, i de 18 a 21 un altre, i és de narrativa i poesia.
El premi pot ser o de narrativa o de poesia, el que tingui més... que el jurat consideri que tingui més qualitat literària.
Què guanya el premiat?
Què guanya? La quantitat. Aquí got un camp.
Important.
Vam començar amb 600 euros.
Un premi únic, no? Un premi per una franja d'edat, de 600, i un premi de 600 euros per l'altra franja d'edat.
Amb la possibilitat que hi hagués un excessi de 300 euros per cada franja d'edat.
i, a més a més, una beca pel guanyador per l'Escola de Lletres de Tarragona.
És a dir, perquè pugui anar, continuar, perfeccionar o treballar tot el tema de la creació literària.
Després ens va agafar la crisi, i a partir de l'any 2011 o 2012 es van reduir la quantitat,
perquè el patrocinador ja no va, diguéssim, aportar la quantitat per sostenir aquests premis.
Llavors es van reduir de 600 a 500, tant un com l'altre.
L'excessi va desaparèixer, els 300 euros d'excessi van desaparèixer,
i es manté l'aportació a la beca de l'Escola de Lletres.
Molt bé.
Però les retallades també van afectar altres aspectes del premi.
Com és la difusió i com és el jurat.
El jurat, fins a l'any de la retallada, cada membre del jurat cobrava,
percebia una remuneració en funció de la feina que feia,
i a partir de l'edat del 2011 o 2012 ja és voluntarisme pur i dur,
i llavors ja el que fem són els membres de la Junta de la Pell que formem part del jurat,
que formen part, diguéssim, de la nostra feina com a mantenidors de tota l'activitat de la pell.
Això jo crec que us podria dir de tots els premis, no?
Almenys dels que us afecten a vosaltres han patit les retallades,
i podríem parlar de que ara comencen a revifar una mica més?
O no?
A veure, per la nostra part el premi d'investigació no ha patit la retallada.
O sigui, el premi d'investigació, perquè la gent ens entengui,
el premi d'investigació a Porta de Tarragona ha de ser tema marítim o portuari.
Estem amb la sisena edició, per tant són via anual, per tant ja fa 12 anys que anem amb aquesta edició,
i el premi són 6.000 euros.
Per tant, en aquest aspecte no s'ha patit la retallada, però sí que s'ha patit la retallada amb la difusió.
És a dir, l'edició si abans era de 600-700, ara hem quedat amb una edició de 400-500 exemplars.
O sigui, hem retallat per aquest cantó però no la dotació.
Per què no la dotació?
Doncs perquè, en definitiva, aquest premi d'investigació té una finalitat,
que és ajudar la gent novella.
És a dir, perquè ens entenguem, entre un alumne de la universitat i un professor de la universitat,
primer serà l'alumne de la universitat,
perquè el que ens interessa és que la gent nova tingui aquesta oportunitat de poder publicar.
Se'ns presenta el projecte, s'avaluà el projecte a través d'un jurat,
i aquest projecte és el que guanya.
Ara estem amb el projecte, que el 2015 es va adjudicar el projecte el sisè,
el sisè premi, i ara ja estem amb la fase de l'edició que serà el 2016.
El títol és...
I fa una parada.
Fa i una parada.
Entre el mar, la terra i el sol, història social i laboral dels treballadors i les treballadores del Port de Tarragona,
1887-1975.
És a dir, tema marítim portuari, estem clarament amb el tema portuari dels treballadors de l'autoritat portuària de Tarragona,
valgui la redundància, i els autors són Esther Gutiérrez i Marc López.
L'altre premi que tenim, el Premi Anual per als instituts o per als centres d'ensenyament,
tant de batxiller com de formació professional.
Aquest és un premi que s'adonen els sis millors treballs.
I el primer treball diferenciat entre el que és ESO i ESBAT.
Ho estem diferenciant.
El premi que és?
Sempre serà un artefacte, per dir-ho, una manera d'aquestos que els agrada tant a la gent jove,
com pot ser una tablet o com pot ser un ordinador portátil, etcètera, etcètera.
I estem preparant ja les bases de la tercera edició.
És treball d'investigació, també?
No, és narrativa curta, totalment lliure, amb un mínim d'extensió de tres pàgines i un màxim de cinc.
És a dir, aquí estem valorant, diguem-ne, la capacitat de fabulació que pot tenir l'alumne, també en tema marítim i portuari.
Batxillerat i formació professional, eh?
És o no?
Sí, sí.
Sí, això també.
Fem categories.
Sí, sí, fem categories.
El primer premi, distingim la categoria, però la resta de premis ja no la distingim.
Molt bé.
Sí, fins a cinc premis.
Hi ha dos primers, que aquí distingim la categoria, després segon, tercer, quart i cinquè, aquí no es distingeixi.
Molt bé. Això pel que fa als premis que atorga l'autoritat portuària al Port de Tarragona.
Després ja us preguntaré, potser, coses més concretes com les dates, no?, de...
Fins a quan podeu rebre treballs i tot plegat, les fràncies de data, una mica la fitxa tècnica.
Joan, com tenim els premis, Ciutat de Tarragona enguany.
A punt.
Molt a punt.
Sempre m'ha perdut.
Demà els fem públics, per entendre'ns.
És molt a punt, això.
Sí, sí, sí. Demà els fem públic, les bases, em refereixo.
Sí, sí, sí.
Perquè el procés nostre comença ara, precisament.
Ara s'està acabant el procés de l'any passat amb les presentacions.
Ja vam presentar al mes de setembre el Premi Pines Soler
i l'11 de novembre presentarem el Premi Tinet
en un acte que tindrà lloc a la llibreria de la Rambla, el dia 11 de novembre,
i que serà retransmès en directe per internet, també.
És a dir, que qualsevol des de casa també el podrà veure, si es connecta.
Aleshores, bé, demà començarà la nova convocatòria.
La convocatòria és similar, gairebé idèntica, a la de l'any anterior.
Sí, hi ha alguna novetat rellevant?
Significativa no.
Hi ha algun canvi de jurat, perquè hi ha hagut algú que,
per raons diverses, personals, hem cregut convenient fer el canvi,
però fora d'això no.
Les bases ens han funcionat aquests últims anys tal com estaven
i, per tant, les mantenim.
Millorem coses de procediment intern,
sobretot el procediment de selecció,
doncs fem que cada vegada sigui més afinat,
però les bases, per tant, les condicions, terminis, etc. són les mateixes.
Són els mateixos premis, amb les mateixes quantitats, amb les mateixes editorials.
El termini per presentar-se és fins al 15 de gener.
Els premis són el Tinet de narrativa breu, el Pini Soler de novel·la i el Vidal Alcover de traducció literària.
i a partir del 15 de gener comença el procés de selecció, que s'acaba al maig.
Digues, digues, digues, una pregunta que potser és òbvia, però no ho sé, eh?
Es pot presentar una novel·la any rere any?
Sí.
O si ja està presentada i ja no pot?
Sí, sí, sí.
Es pot presentar perquè, evidentment, el fet, per moltes raons.
La primera és que, encara que això de la selecció fos un procés matemàtic,
com un càlcul aritmètic,
i que, per tant, si un any ha estat desqualificada, semblaria que no,
però, clar, és que la que ha guanyat l'any anterior en què la teva ha quedat fora,
potser era millor, però aquí ja no es presenta.
I potser aquest any ets tu el millor.
Exacte.
Però, a més a més, és que tots hem d'admetre
que el procés de selecció d'una obra literària,
el procés de tria d'una obra literària,
té molts elements subjectius que són difícils d'objectivar.
I, entre altres coses, hi pot influir la circumstància.
És a dir, els jurats són persones
i una novel·la que en un moment determinat no t'ha agradat prou,
després et pot agradar més, o al revés, per circumstàncies diverses.
Per tant, el procés de selecció d'obra literària sempre té un component subjectiu.
I, per tant, això que comentes,
pot passar que una obra que un any no guanya, un altre any guanya.
Com passa que obres que han estat desqualificades per jurats,
després han estat...
Triunfadores!
Triunfadores!
La plaça del Diamant, per exemple, és un cas molt clar de Mercè Rodoreda,
que va ser desestimada per jurats del Sant Jordi
i que després ha estat una novel·la importantíssima.
Vosaltres, en el vostre cas, també admeteu repetició i no sé si us passa...
Sí, sí, també succeeix.
Sobretot, són projectes, per dir-ho una manera...
És a dir, no hi ha el text definitiu amb el tema investigació,
amb el Premi d'Investigació.
No hi ha el text definitiu sinó que hi ha el projecte.
i al cap de dos anys aquest projecte pot haver variat,
perquè quan ha començat a escarbar la documentació,
ha vist que el projecte que inicialment havia plantejat no estava ben enfocat.
Per tant, li dóna un altre enfoc, malgrat que el gruix, per dir-ho una manera,
continua sent el mateix.
Llavors pot ser que passi això, que es torni a presentar.
Vosaltres, Jesús?
Clar, en el nostre cas, nosaltres demanem un mínim de 20 folis,
per una sola cara.
Llavors ja és una obra una mica considerable.
És a dir, el nostre Premi està adreçat a persones o joves
que ja tenen una pràctica al moment d'escriure.
O si no és de dir, ara es convoca el Premi Joves Lead,
em poso a escriure la redacció per presentar a mi.
En principi, escriure 20 folis que mantinguin un ritme
tan narratiu com poètic, doncs ja necessites una miqueta de traça
o una miqueta de dedicació.
I sí que hem notat, jo ja fa uns quants anys ara que sóc del jurat,
perquè, esclar, com que amb les retallades
ara hem de ser en els mateixos que ens ho fem tot,
doncs els de la Junta, anem repetint de jurat,
ho vas vient i dic, ep, això ja em sona de l'any passat o de fa dos anys.
O sigui, sí que et trobes, i esclar, aquí no pots,
això com deia el Joan, no pots excloure.
Els que s'han presentat, no cal que s'han presentat.
No, està tot obert, diguéssim, no? Sí, sí, sí.
Com aneu de participació?
A més, avui en dia i tenint en compte la història de cada premi.
Sobre la vintena d'originals.
I això és més o menys que altres anys?
No, d'un any per l'altre, eh?
Pot ser 25, pot ser 18...
Més o menys sempre em queixa.
I el mateix sector de jovent, de públic, de participants,
jo suposo que els alumnes de l'escola de lletres són...
Sí, o alumnes d'instituts.
Sí, o alumnes d'instituts.
Sí, d'instituts també.
Clar, això depèn també una mica que...
Clar, nosaltres, a l'Apellc,
tenim molts associats que són professors d'institut, bastants.
Llavors, depèn, diguéssim, una miqueta de la incentivació que faci el professor,
o que el professor, a vegades, ha d'anar a descobrir, a buscar,
aquella persona que escriu, que té traça per escriure, per animal, etcètera, diguéssim, no?
Clar, llavors, això funciona així.
Nosaltres tenim un abast geogràfic de...
Nosaltres, com a PET, que estem vinculats a l'ORB.
Llavors, és el mateix espai geogràfic que és la província de Tarragona.
però tenim originals que ens venen del País Valencià,
que ens venen d'altres parts de Catalunya,
de diferents parts dels països catalans, no?
Però, bàsicament, la nostra aportació d'originals és del Camp de Tarragona, eh?
Bàsicament Reus, Tarragona, Valls, els pobles, la Socuita,
per aquí a la vora, és on tenim més originals.
Molt bé.
I llavors, t'haig d'una cosa que no has preguntat, però t'ho dic jo.
Sí.
Normalment, com que, esclar, això, no hi ha un premi de narrativa i un premi de poesia,
sinó que són tots al mateix sac.
Llavors, el que acostuma a guanyar és la narrativa.
perquè em costa molt, diguéssim, a nivell poètic,
que l'obra reiixi suficientment com per tenir un premi.
Se'n deuen presentar menys, també.
Se'n presenta menys i costa.
No tenim cap premi específicament de poesia ara mateix que tinguem en mente aquí a Tarragona?
Jo sàpiga, no.
Jo sàpiga, no.
Jo sàpiga, no.
No n'hi ha.
Bé.
Jesús, aniré preguntant després, ara acabo de fer la ronda,
de la participació i et preguntaré després perquè vagis pensant,
tu, a més que ara formes part del jurat,
si heu notat tendències literàries.
És a dir, és que els...
Notem que els participants cada cop escriuen més sobre això,
cada cop agafen aquest estil.
I alguna anècdota que es pugui explicar?
Quim, participació, com aneu?
El vostre és un premi molt específic.
Això no sé si...
El premi d'investigació fins al 2016 no es convoca,
perquè és via anual,
per tant fins al final del 2016 no sabrem com va.
I el premi de narrativa curta,
demà presentem el llibre digital dels sis primers guanyadors,
més 14 de seleccionats,
i fins al dia 2 no llancem la convocatòria.
El 2 de novembre no llancem la convocatòria.
Ho hem variat perquè cometíem l'error amb el calendari,
perquè sempre ho fèiem a començaments febrer-mars,
per presentar els treballs al mes de juny,
en la qual cosa als estudiants al mes de juny
els anava bastant malament.
que s'han fet és variar el calendari,
perquè es presenti,
tinguin temps fins al 31 de març,
i llavors puc entrar una mica també amb Sant Jordi,
amb la diada de Sant Jordi.
Per tant, de moment,
et puc dir que com que no tenim la convocatòria feta...
Però en general?
Per altres edicions.
Per altres edicions.
Déu-n'hi-do la participació que es troba,
i amb el Premi Narrativa Curta va haver-hi un any,
que em sembla que va ser el primer narrativa curta,
que el tema de la mort va estar molt present en totes les narracions,
cosa que va ser molt curiosa,
perquè, no sé,
possiblement el 40% de treball estàvem parlant de la mort com a eix central,
i estem parlant de gent jove.
Però d'una mort natural o d'un thriller, per exemple?
No, no, era una cosa des de la mort d'algú que havia patit càncer,
des de la mort com a eix central de reflex de la vida,
però sempre posada allà al mig.
Va ser una cosa molt curiosa.
Curiós.
El Joan, participació,
les vostres xifres són molt altes.
Són altes perquè, bé, són premis generalistes,
és a dir, que en cada un dels tres gèneres
estan oberts a la participació de tothom,
no hi ha límit ni d'edat,
com passen els premis juvenils o similars,
ni la limitació geogràfica tampoc,
només hi ha la limitació del gènere,
de la llengua i de l'extensió,
l'extensió que es demana en cada una de les casos.
Com que són uns premis que estan arrelats,
perquè ja fa 25 convocatòries que es convoquen,
el Pinísole 25,
els altres menys perquè són més jovenets,
i a més a més estan bastant ben dotats,
i a més a més tenen la publicació en una editorial
que està ben introduïda en tots tres casos en el circuit,
i això fa que...
Vaja, que sou un caramelet,
els premis de l'Estat de Tarragona.
En aquest moment és un caramel per una raó,
perquè abans preguntaves el tema de les retallades,
i això es va plantejar en el cas dels Premis Literaris de Ciutat de Tarragona,
i va haver un moment que es va plantejar
que s'havia de reduir la despesa.
Aleshores hi havia dues maneres d'enfocar això.
Retallem, retallem les dotacions,
retallem els jurats, retallem aquí, retallem allà,
i la decisió que es va prendre va ser,
no retallem res de tot això,
com que tenim la sensació,
corroborada per diferents contrastos que vam fer,
que en l'àmbit català hi ha un accés de premis,
de premis generalistes,
no de premis juvenils i d'aquest tipus,
que creiem que són premis molt importants
i que n'hi ha d'haver tant com n'hi hagi,
perquè són d'estímul de noves vocacions,
però premis de poesia, premis de novel·la, premis d'això,
que aspiren a ser premis importants,
n'hi havia massa en aquell moment,
fins i tot ara encara, potser.
Fins i tot el que en aquell moment era,
això parlo del 2010,
en aquell moment era el director de la institució de les lletres catalanes,
l'Oriol Itquiardó,
ens ho havia suggerit,
valdria la pena limitar el nombre de premis que n'hi ha massa.
Aleshores vam dir, no,
fem les coses ben fetes,
no anem reduint i fent petits els premis,
seleccionem aquells que creiem que fan una aportació important
o que poden fer una aportació
i continuem considerant-los com a premis importants.
És a dir, en lloc de rebaixar quantitats econòmiques del premi,
en lloc de rebaixar editorials,
en lloc de rebaixar el que percebien els membres del jurat,
etcètera, etcètera,
es van reduir els premis.
I des d'aquell moment n'hi ha tres, abans n'hi havia més.
I en aquest sentit, és clar, és un caramel,
perquè la majoria de premis importants
han patit la reducció de la dotació
o altres limitacions, i el nostre no.
Recordem, i no sé si això encara és així,
que a nivell de Catalunya la vida al cover de traducció
és l'únic que hi ha de traducció?
L'únic que hi ha de traducció...
O ja ens en sortin nòvies?
No, n'hi ha algun altre, però amb limitacions de gèneres.
És a dir, n'hi ha un de poesia, per exemple.
Però obert a qualsevol gènere només hi ha el Vidal al cover.
Són necessaris. Creieu que feu una tasca necessària?
Jo sé que per algunes entitats és una...
Continuar organitzant uns premis és un mal de cap afegit.
Jesús, com deies a tu,
i heu de carregar l'esquena per no deixar-los perdre.
Sí, sí, sí.
Teniu la sensació que són eficaços.
Parlàveu abans de la difusió.
És molt important el premi, però també ho és la publicació
i que se'n pugui fer difusió.
Creieu que arriben?
A veure, jo crec que una de les sorts,
per dir una manera, que s'ha produït amb les retallades
és que s'ha passat, per exemple, a l'edició digital.
L'edició digital té un avantatge.
Gratuïtament la penges a la web
i a partir d'allí comences a fer correus electrònics massius
o la manera d'escampar-ho massivament
i estàs donant l'oportunitat de poder tenir,
sobretot en el cas nostre, no?,
de temes d'investigació,
que tenir un llibre digital per fer consulta va molt bé.
Millor que en paper, en aquest cas.
Clar, no és el mateix una novel·la que...
Perdoneu.
No és el mateix novel·la que pogués dir a passar-ho a digital.
No.
En el cas del tema d'investigació va molt bé que es pugui tenir,
perquè fer consultes és realment fàcil, no?
Per tant, crec que les aportacions que fem tots plegats
són prou interessants i tant de bo això reflectís
en una societat que llegís molt més.
Perquè el problema que tenim avui en dia és que, possiblement,
i així amb broma podríem dir,
que malauradament sembla que hi hagi més escriptors i escriptores
que no pas lectors i lectores.
Dieu tots que sí.
Sí.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Jo tinc aquesta sensació que hi ha molta gent,
i permeten l'expressió, molt d'atreviment a escriure
i molt poc atreviment a llegir.
Les dades de lectura, per exemple, de premsa diària,
que són les significatives en aquest cas,
realment a l'Estat espanyol i a Catalunya
són molt baixes en aquest aspecte.
Per tant, per exemple, el tema del Premi de Narrativa Curta,
una de les intencions que teníem,
o una de les finalitats que buscàvem,
és no només implicar el centre que s'implica,
no només implicar el professor que s'implica,
sobretot el professor de llengua en aquest cas,
sinó implicar els pares, també.
O sigui, que estiguin veient que els seus fills estan fent un treball d'escriptura,
literari, digue-li com vulguis, i que ells se puguin afegir.
No oblidem que si tu a casa els teus pares els veus llegir habitualment,
el 90% dels crios que veuen els seus pares llegir continuaran a la lectura.
Però si els seus pares els crios no els veuen llegir,
el 90% no continuarà una lectura.
Per tant, si podem enganxar amb els pares,
això era important.
A veure, ho deia una mica exagerat,
però crec que hi ha un excés d'escriptura
i un dèficit de lectura en aquest aspecte.
Preguntes sobre aquest tema?
Sí, perquè t'he vist que feies un sí molt convençut.
Hi ha un dèficit de lectura,
això és evident,
perquè el dèficit que teníem tradicional en aquest país que existia
s'hi afegeix ara a un element nou,
que és que hem passat a una cultura diferent,
en què el llegir és un element secundari.
Llegim aquí, molta gent, no?
I escrivim malament aquí al mòbil.
Formem part ja d'una cultura que és molt visual,
i en detriment de la lectura,
que és un element imprescindible per la conformació,
fins i tot del cervell, no?
Que és la capacitat que tenim de comunicar-nos amb el llenguatge.
Jo no diria que hi ha massa escriptors.
El que passa és que la reflexió...
Comparativament.
Comparativament, sí.
Això ens passa moltes vegades quan fas el càlcul.
A veure, si som tants escriptors que escrivim a Catalunya...
Ah, quan ens toquen.
I resulta que hi ha tants lectors...
Què passa?
Que només ens llegim nosaltres mateixos?
Arribes gairebé a aquesta conclusió de vegades.
Per tant, els números no surten.
Aleshores, quan es tracta de viure de drets d'autor...
Perquè, a més a més...
Passaràs gana.
Tenim una comunitat lectora petita, relativament petita, que són 10 milions de persones, de les quals una part són analfabets en aquesta llengua i, per tant, vas anar reduint, vas anar reduint i al final et quedes amb molt pocs.
De totes maneres, només un apunt en aquest aspecte, que és, clar, tot això comporta que una edició en paper s'encareixi molt.
Perquè, clar, perquè l'edició en exemplar-se és molt reduïda.
Llavors, jo recordo quan vam estar a la Fira de Frankfurt, a la Fira del Llibre, el llibre a Alemanya és infinitament barat.
D'acord que a Alemanya hi ha molta més gent que a Catalunya, per descomptat.
Però els tiratges són molt més llargs, les edicions són molt més llargues i podríem dir que podem trobar el mateix llibre, per dir-ho d'alguna manera, a una tercera part del preu.
I això té la seva importància avui en dia.
Clar, si incrementéssim el nombre de lectors, les edicions serien molt més grans, molt més llargues, hi haurien molt més exemplars i el cos seria molt més baix.
Però avui en dia també és per fer allò que hem comentat a vegades amb editors i amb libreters, de publicar, o sigui, treure en paper gairebé a demanda.
Fer edicions curtes, a veure com va.
És car, és car. Continua sent car.
A veure, el que és molt fàcil és reedicions molt curtes. Això sí, perquè la producció del llibre ja està feta.
Exacte. El llibre ja està muntat, ja està paginat, ja està maquetat, etcètera, etcètera.
Però la primera tirada ha de ser d'un mínim d'exemplars perquè surti a compte.
És a dir, el preu del maquetador serà, les hores del maquetador seran les mateixes, tant si la tirada es fa curta, la coberta, l'enquadernació, tot això seran preus.
Sí, perquè la gent ens entengui, si fas un tiratge de 100 i et costa 10, si fas un tiratge de 200 sembla que hagi d'haver-hi una proporcionalitat i sembla que hagi de costar 20.
Doncs no. Si fas un tiratge de 200 t'ha costarà 15. Per tant, com més tiratge fas, més estàs reduint els costos i, per tant, més assequible de preu pot sortir el llibre.
Trama, per dir-ho d'alguna manera, entre cometes, que tenim a l'hora d'edicions, a l'hora de fer edicions.
I és l'avantatge, que no tot ho són, però l'avantatge del tema digital, no?
És l'avantatge del tema digital. El que passa és que no és el mateix tenir un llibre entre mans, poder olorar el paper...
Es llegeix diferent. Ja no és el tema del tracte, però es llegeix diferent.
Jo crec que, a veure, que un assaig, un llibre d'història, etcètera, etcètera, pot tenir una edició digital, pot estar justificada.
Amb una novel·la, amb una poesia, no ho veig justificat que hagi de ser digital. Ho veig en paper, eh?
Senyors, ja veieu que aquí hem començat amb una cosa i acabem fent tertúlia, perquè, clar, sou homes de lletres i, clar, aquí una cosa porta a l'altra.
Ho deixem aquí, simplement recordem la fitxa tècnica.
Jesús, a l'Apelg, si ens volem presentar els premis joves.lit, com ho fem? On trobem informació i fins a quin dia?
Trobem informació a la pàgina web de l'Apelg, posant Apelg, que el Google sortirà.
Nosaltres fem el mateix que ha dit el Vendrell, que editem amb edició digital, els premis o els accessits o el...
Després, tenim termini, els terminis anem diferents d'ell.
El termini s'acaba el 10 de novembre, o sigui, d'aquí quatre dies,
i llavors el premi es dona a finals de novembre en un acte que s'anuncia oportunament.
Molt bé.
Només volia comentar una petita cosa del tema dels temes que tractava, coincidint bastant amb ell, també,
el tema de la mort, el tema de les malalties, l'Alzheimer, el càncer, això és molt present, suposo, per vivències familiars,
suposo, això, és un tema bastant tractat.
Curiós.
Després, un altre tema seria el que podríem dir,
seguint una miqueta la terminologia originada pel Pere Caldés, el Jesús Moncada, etc.,
el que és el realisme màgic, és a dir, situacions xocants, estrambòtiques, desdoblament de persones,
coses basades en la realitat, però que acaben en una... o tenen uns components màgics,
també és important, també és considerable,
i després també aspectes de vida, diguéssim, no?, com si diguéssim aspectes de vida.
I el que és la poesia, seria més una poesia de tipus introspectiu, de tipus líric,
amb aquestes edats molt relacionades amb temes amorosos, etc.,
així, seria una miqueta la temàtica que detecten els nostres creadors.
La Pell, que us convoca als premisjoves.lit,
consulteu-ne les bases a la pàgina web de la Pell,
i sapigueu que ho podeu presentar fins al dia 10 de novembre,
per tant, no us encanteu.
Sí, i la presentació és en format digital,
això també és una aportació nova, que fins fa dos o tres anys ho fèiem en paper,
però ara fem un format digital que és més fàcil per a tots,
pel creador i pel jurat.
Que fan moltes faltes d'ortografia?
No.
No? No.
Val, me deixes contenta.
Hi ha alguna falla potser de lèxic,
alguna falla d'estructura sintàctica, a vegades això sí, que es detecta,
però que és l'ortografia trobo que hi ha un domini suficient i bo.
Molt bé.
La fitxa tècnica, diguem, pels premis que convoqueu des de l'autoritat portuària.
Només deixo a banda el tema del Premi d'Investigació,
perquè aquest va per llarg, o sigui, fins al 2017 no el tindrem,
per tant el deixo estar, però en tot cas el Premi Narrativa Curta,
per la gent de 14 a 22 anys, ESO, Formació Professional,
Batxillerat, convocatòria comença el dia 2 de novembre,
i el caure, termini per presentar els treballs 31 de març 2016.
I demà ja podrem...
Demà ja podrem tenir...
Demà passat podem tenir els guanyadors d'aquesta edició penjats a la pàgina web del Port.
A la pàgina web del Port.
Sí.
Molt bé, molt bé.
Premis Literari Ciutat de Tarragona, demà presenteu les bases.
Demà les fem públiques, la nova convocatòria, les bases.
Per tant, a partir de passat demà les podran trobar penjades a l'web de l'Ajuntament,
Casa de les Lletres, o buscant Lletres Tarragona surt,
o Premis Literari Ciutat de Tarragona sortirà amb facilitat.
Són tres premis.
El Premi de Novela, amb una dotació de 21.000 euros i publicació per angle editorial.
El Premi Tinet, de Narrativa Breu, amb una dotació de 1.000 euros i publicació cosetana i edicions.
I el Premi de Traducció Vidal Alcobé, amb una dotació de 12.000 euros i publicació per edicions de 1984.
El termini s'acaba el 15 de gener de 2016.
Per tant, encara ens hi podem posar, eh?
I tant, i tant.
Molt bé.
Doncs gràcies per donar-nos aquesta bona notícia que la ciutat de Tarragona organitza,
convoca, això, Premis Literaris d'Investigació de Tot una Mica.
Avui ens han acompanyat Quim Vendrell, responsable de publicacions del Port de Tarragona.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Hem retrobat el Jesús Figueres de la Pell. Gràcies, Jesús.
A tu.
I al Joan Caballé, que potser t'hem preguntat poca cosa dels premis perquè és que els coneixem molt, ja.
Els literaris de Tot de Tarragona.
I demà ho explicarem a l'informatiu, també.
Molt bé.
Gràcies, Joan.
Dacar.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.