Arriba el nostre moment de cinema, en el que els divendres intentem explicar-vos
o donar-vos quatre pistes, quatre apunts sobre les novetats en cartellera,
almenys pel que fa a la cartellera comercial.
Avui no comptem amb l'ajuda de l'Ester Ferrer, la nostra especialista en cinema,
la tenim engripada tota ella, però vaja, sí que tenim la cartellera a punt
i per tant, almenys quatre apunts, quatre indicacions,
sí que us podem donar quatre títols i algun tràiler.
Doncs mireu, parlarem potser, començarem parlant de la que és la pel·lícula
que se'ls presenta com a blockbuster, n'hi ha algunes, n'hi ha més d'una potser,
però vaja, aquella pel·li d'aventures, crispatera, blockbuster, fins i tot èpica i guerrera,
es diu L'último caçador de brujes i perquè la idea està interpretada per Vin Diesel.
Per tant, ja us podeu imaginar, també hi ha sorrel i hi ha hagut,
per tant, Michael Caine, el veig per aquí també, no sé quin paper més o menys hi fa,
però ens anem cap al cinema que pot sonar a medieval,
cinema fantàstic de terror i de bruixeria.
Ens explica la història de tot un seguit de caçadors de bruixes,
tota una casta de caçadors de bruixes,
i justament ens explica la història de l'últim d'aquest grup,
que intenta que no se'ls desbordi, intenta mantenir a ratlla,
ben controlada la població de bruixes i fatillers a la ciutat de Nova York.
Per tant, no sé ben bé si ens anem cap al passat o ens anem cap al futur,
però en tot cas ens situem a una ciutat de Nova York invaïda per les bruixes,
medievalitzada, en què Vin Diesel fa de l'últim caçador de bruixes,
l'últim que les pot mantenir sota control.
Bé, sorollosa, diuen per aquí, pel·lícula sorollosa, avorridíssima,
aquestes són les crítiques més negatives.
De fet, estem mirant per internet a la nostra pàgina de referència,
que sí, és una pàgina mainstream, és veritat, és la Film Affinity,
i on hi trobem crítiques diaris de tot una miqueta,
des del New York Post fins al Chicago Sun,
una miqueta de tot, a vegades crítiques també de la premsa nacional.
En general la deixen bastant malament,
però com diem sempre, és una pel·lícula crispatera d'acció,
però és una pel·lícula, diria jo, Vin Diesel,
per tant, si us agrada el personatge, cap al cinema,
i si no, és que no és de les que enganyen,
només per la imatge i el pòster ja sabeu més o menys de què va,
ja sabeu que us trobareu, ja sabeu si us agradarà o no.
Doncs se'ns presenta com a gran estrena, com a blockbuster,
aquesta pel·li d'acció ambientada en una Nova York embruixada,
però embruixada a l'estil medieval.
El último caçador de brujas s'estrena avui.
Encara amb cintonia de fons,
que ens recolza una mica les paraules inexpertes
que avui us estem transmetent.
Canviem totalment de tema radicalment
i us parlem ara d'una pel·lícula que es diu Little Boy,
que és mexicana, i per això dic que canviem d'argument,
de temàtica, de país,
i això ja dona una altra caire,
una altra textura a la imatge.
Pel·lícula mexicana d'Alejandro Monteverde
que ens explica una història prou dramàtica,
una història que ens du cap a la Segona Guerra Mundial,
i en què s'hi veu involucrat un petit nen de 7 anys
que té problemes de desenvolupament,
per tant té alguna mena de minusvalia.
Ens traslladem als anys 70 en un petit poble d'Estats Units,
diuen on hi ha un nen de 7 anys,
això, que té aquest problema de desenvolupament,
i el seu pare, que és l'única persona gairebé
en qui pot confiar,
se'n va, és cridat a anar a la Guerra,
a la Segona Guerra Mundial.
El nen s'haurà d'enfrontar a la crua tal dels seus companys de classe
i també a la dels seus veïns, es quedarà sol al món.
Així ho ha vist el director mexicà, com dèiem,
Alejandro Monteverde, que n'ha fet el guió també,
i així ens explica aquesta versió,
o aquesta mirada cap a la Segona Guerra Mundial
a través dels ulls d'aquest Little Boy.
És una de les estrenes de la setmana.
Però clar, és un cap de setmana en què tenim Halloween, veritat?
Bé, tenim tots sants i tenim Halloween.
I, per tant, tenim algunes estrenes també que ens remeten
cap a aquesta atmosfera de fantasmes,
de por, de l'ús sobrenatural,
de la vida més enllà de la mort i totes aquestes qüestions.
I jo suposo que també és la setmana o el cap de setmana ideal
perquè s'estreni El cadàver d'Anna Fritz.
És una producció espanyola,
el seu director és Héctor Hernández Vicenç.
Va passar per Sitges,
el que ja no sabem és si va passar amb bona...
O sigui, de fet es van portar el premi,
el 2015 el premi a la secció oficial del llar-metratge.
Sí, sí, va passar amb boníssima nota el cadàver d'Anna Fritz.
Doncs ara arriba a la cartellera comercial.
Una història que comença d'una manera prou,
no sé si dir...
Bé, que comença d'una manera que podria anar,
d'una altra manera, i podria anar fatal.
I, de fet, a veure com va,
perquè els crítics diuen que se'n surt bastant bé.
Comença amb una jove actriu que ha mort
i porta el seu cadàver, doncs,
a un hospital i allà, doncs, ha mort.
El cadàver, doncs, el trajint amunt i avall el Pau,
que treballa de salador a l'hospital
i que el porta cap a la morgue,
cap al dipòsit de cadàvers de l'hospital.
Suposem que tot esperant, doncs,
que la traslladin ja cap al tanatori o on convingui.
El Pau és un salador jove especial.
Li diu als seus amics
que tinc el cadàver aquí d'aquesta noia
que és actriu i que és guapíssima.
Els amics, encuriosits, la van a veure
i abusen del cadàver.
Sí?
Fins aquí, dius, cap a on derivarà la història?
Doncs sembla que llavors,
bueno, assistim a una noche de muertos vivientes,
per entendre'ns o alguna cosa així.
fa que se'ns envagi la història cap a lo sobrenatural
i a partir d'aquí ja no us explico res més.
Premi a Sitges,
el cadàver de Anna Fritz,
a veure què us sembla
si és que us agraden aquest tipus d'històries.
S'estrena avui també.
A veure, a veure,
a veure més mirades a la cartellera.
Mira, potser és moment d'escoltar un tràiler, no?
De sentir una mica d'àudio
del que són les pel·lícules
i ens en referim amb una
que va passar per Sant Sebastián
i que Sant Sebastián es va endur
potser no el reconeixement que es mereixia
perquè, segons l'Ester,
sempre ens ho ha dit,
el Cesc Gai es mereix,
doncs un bon reconeixement
que encara li ha d'arribar,
però sí que el reconeixement a Donosti,
al Festival de Sant Sebastián,
va venir pels seus dos actors
que conjuntament es van emportar
el premi al millor actor,
tots dos,
Ricardo Tarín i Javier Cámara.
Estem parlant de Truman
i sona així.
El equipatge?
En el hotel,
justo en el que está aquí en la esquina.
¿Cómo en el hotel?
¿Pero por qué no te quedas aquí?
Bueno,
porque tú roncas mucho,
tampoco le caigas muy bien a tu perro.
¿Por qué no me avisaste que venía,
boludo?
Paula me dijo que una sorpresa,
te iba a sentar muy bien.
Ah,
no habrá venido
para convencerme de nada,
¿no?
¿Pensás que él se lo puede llegar
a replantear?
Todo lo que vos opines
le parece importante,
Tomás.
No te pongas a la defensiva,
Julián.
Yo llevo un año
pensando las cosas tranquilamente,
soy vos el que acaba de llegar,
Tomás,
no yo.
Compramos los billetes
por internet,
¿no?
¿Qué billetes?
Lo del avión.
¿Qué avión?
Igual tiene derecho saberlo.
Pues yo te pedí tu opinión,
no te la pedí,
¿no?
Nico,
¿escuchaste mis mensajes?
En Amsterdam,
te lo dije.
Papá.
¿Qué haces aquí?
Dame un abrazo.
¿Sabes que me estuviste
enseñando durante todo este tiempo?
Que nunca pedí nada a cambio.
A veces nos precipitamos
decidiendo las cosas
y luego cuando podemos
pensarlas tranquilamente,
las cosas se ven de otra manera.
Ves,
ya solamente por esto
valió la pena
que te vengas
desde el pueblo norte,
¿o no?
Estás muy nervioso.
Se te ha hecho una paja
en el baño.
¿Recordás cómo se hace?
Així son,
així son a Truman.
La veritat és que
hauran ganes
d'escoltar-ne més.
I això que només
hem posat l'àudio.
Diuen que,
bé,
que Ricardo Darín
està estupendo,
diuen que Javier Cámara
cada cop està millor
en les pel·lícules,
que està creixent moltíssim,
i diuen que és,
de moment,
la millor pel·lícula
de Cesc Gai.
Truman
és la història
de dos amics
de la infantesa
que ara,
a la mitja edat,
es retroben
i un d'ells
s'està morint.
I no és que us
faci spoiler de la pel·li,
és que ja se sap,
no?
Llavors és una mica...
I l'altre,
doncs,
veu una mica
parlar del tema
d'onar confort,
no se sap ben bé
a què,
però a passar amb ell
aquests moments,
en principi,
els últims
de la seva vida.
Bé,
a partir d'aquí
diuen que és una
reflexió sobre l'amistat,
també sobre la mort,
i sempre
amb un petit somriure,
per tant,
tractat d'una manera,
doncs,
amable
i molt agradable
i molt dinàmica
i, no ho sé,
d'aquestes pel·lícules
gairebé de creixement personal.
Cesc Gai,
que arriba al cinema
per la Porta Gran
amb aquest premi
pels seus dos actors protagonistes
a l'últim festival
de Sant Sebastián.
Truman
s'estrena avui.
I avancem ràpidament
perquè al final
sí que estem parlant molt.
És el que passa
quan no saps massa
parles molt, eh?
Ja té a veure
amb el que ens parlàvem
abans
de l'obra de teatre
de la Salatro, no?
Seguim endavant
a parlar amb vos
almenys més
de pel·lícules
esmentant-les.
Ens arriba
un triangle
amorosa
amb etiqueta francesa
i això
sempre marca, eh?
Una pel·lícula
en principi
melodramàtica
que es diu
Tres Corazones.
És...
Ja veieu que tenim
quota...
quota
no només americana
dintre de la cartellera.
Los últimos cinco días
des dels Estats Units
una pel·lícula
basada en una obra musical
de Broadway
que va guanyar
el Premi Tony.
És la història
que ens explica
sobre la relació
que tenen
la Kathy,
una jove aspirant actrius,
i el Jamie,
que és un novel·lista
que li comencen
a anar bé
les coses,
comença a ser
conegut
a la professió.
Doncs bé,
suposem que aquesta
serà
comèdia...
bé,
drama romàntic
més aviat, eh?
No comèdia,
100% drama romàntic
i sobretot pel·lícula musical
que de tant en tant
també n'arriben
a la cartellera.
Los últimos cinco días
també s'estrena avui.
I una que se'ns presenta
ja com a mínim
amb el pòster
molt més dura
i que ens arriba
des d'Itàlia
és un drama
que ens duca
pels anys 80
i que s'anomena
Educación Siberiana
basada en un llibre
de Nicolai Lilín
ens explica
la seva adolescència
i la seva formació
dintre la comunitat
dels Urca,
uns criminals
siberians
que van ser
deportats a Transnitria
fa fred segur
per Estàlin
durant els anys 30.
Això va passar
o la història passa
abans,
poc abans
de la caiguda
de la Unió Soviètica.
Per tant,
pel·lícula com a mínim
dura
i més tenint en compte
que està basada
en fets reals.
Es van portar
11 nominacions
als premis
David Di Donatello.
Doncs bé,
a Itàlia.
Italiana és la producció
Educación Siberiana.
I un parell de tràilers
si tenim temps
abans d'acabar.
Mireu,
La Verdad.
També és una altra
de les grans estrenes
de la setmana,
un blockbuster,
però en aquest cas
sense crispet
o sense acció,
sense massa acció.
La Verdad
està dirigida
per Jaysa Vanderbilt
i interpretada,
atenció,
per Robert Redford
i Cate Blanchett
que fan duet
a part de moltes altres
o altres actors
i actrius
que apareixen per aquí.
Una drama
basada en fets reals
que ens parla també
de la professió
del periodisme.
Escoltem el tràiler
de La Verdad.
¿Por qué se metió
en periodismo?
Por curiosidad.
¿Por qué te metiste tú?
Por usted.
Damas y caballeros,
les dejo con mi amigo
Dan Rader.
Soy la productora.
Yo elijo
al equipo del informativo.
Lucy Scott
es mi delegada.
El coronel Roger Charles
inspeccionó
la prisión de Abu Ghraib.
Mike Smith
había formado parte
del grupo de investigación.
Nuestro siguiente paso...
No tenim massa temps,
d'escoltar,
massa més,
però ja us feu
una mica la idea.
És aquelles històries
que jo crec
que Robert Redford
li van,
perquè no és la primera vegada
que s'hi posa.
Fa de periodista,
estem parlant
des del món del periodisme
abans de les eleccions
nord-americanes
de l'any 2004
quan el país
dels Estats Units
es troba
immers
en una campanya
de guerra
contra Irak
i Afganistan,
doncs sembla
que George Bush
ha de tornar
a guanyar
les eleccions,
ha de tornar
a ser elegit
president dels Estats Units.
Doncs bé,
sembla que a aquests
dos periodistes,
a Kate Drenchet
i a Robert Redford,
els arriba una notícia
que podria
canviar
el curs
de les eleccions
i allà
entre el que diem
de l'ètica periodística
i del que sí
i del que no
de l'espionatge
de la informació
contrastada
de, bé,
conflictes d'interès
dins el món periodístic.
La verdad,
a veure
si és una pel·lícula
reixida
perquè la veritat
és que sobre aquest tema
se n'han fet unes quantes,
la veritat és que
també Robert Redford
no és la primera vegada
que ho interpreta
i a vegades
en històries
una miqueta més fluixa
es diria jo
i falta veure
com es tracta el tema
si és creïble
encara aquests temes
avui en dia
o cauen
en els tòpics
ja coneguts
de sempre.
La verdad,
Robert Redford
i Kate Blanchett
s'estrena avui també.
Escolta,
i entre tant
de drama
i pel·lícula seriosa
que n'hi ha bastanta,
vinga,
El becario,
que jo crec
que aquest ens ha de resultar
més divertit,
una comèdia
que ens parla
d'un becari
amb 70 anys
i aquest becari
és ni més ni menys
que Robert De Niro.
Qui l'ha d'aguantar?
Anne Hathaway.
i són així.
Molt bé,
Benjamin,
vaig fer-te una
de les preguntes
més reveladoras
que fem a tots
els nostres becari.
Així que vull que en aquesta
ho des tot,
doncs,
¿dónde te ves
dentro de 10 anys?
A nos 80?
¿Algún consell
antes de que entre?
Odia a la gent
que no parpadea,
le descuadra.
Hola, Jules,
soy Ben,
su nuevo becario.
Me alegra
que tú també
te lo tomes con humor.
Ja, som a tot.
Te mandaré un mail
quan tinga alguna
que puedas hacer.
Espero a sus noticias,
señor.
Cuanto,
lo siento.
¿Eres el nuevo
chofer de Jules?
No,
en realidad
soy su becario.
Me parto
y me mondo.
¿El becario
congeniado?
Mister Simpatía,
cae genial a todos.
Hay que ir elegante,
la camisa siempre
por dentro,
porque ya nadie
se mete nada
por dentro.
¿A quién pregunto?
Soy Fiona,
la masajista.
Yo soy Ben.
¿Qué tal, Ben?
Tú sigue,
sigue,
hay que...
No eres tan mayor
como pensabas.
Nuestros inversores
creen que un director
ejecutivo experimentado
podría descargarte
de trabajo.
Que me den clases
y lo haré yo.
Nunca en mi vida
he tenido algo así,
algo tan grande
y fascinante
como lo que has creado tú.
Recuerda quién lo ha logrado.
A divertirse.
Es en momentos como estos
en los que necesitas
a alguien con quien poder contar,
porque eres mi...
Becario.
Bueno,
yo iba a decir mi becario
barra mejor amigo.
¿Cómo es que en una generación
los hombres han pasado...
I passa una mica
allò que passa
amb aquest tipus de pel·lícules
també.
Crítiques,
molt crítiques
i després,
doncs,
crítiques més endolcides
que diu,
escolta,
és que és una pel·lícula amable,
és una pel·lícula de gent amable
que intenta ser amable
fins i tot en situacions
adverses.
Doncs ja està
i és Robert De Niro
interpretant una comèdia
que, bueno,
des de los padres d'ella
i los padres d'ell,
doncs, bueno,
ja estem acostumats.
Però Robert De Niro
no sempre fent de dimoni,
és veritat.
Anne Hathaway
en René Russo,
tenim Adrena De Niro
que suposem que deu ser
filla, potser,
de Robert De Niro,
no ho sé,
i tenim altres personatges
per aquesta pel·lícula
que la veritat
descongestiona una mica
una cartellera
que estem veient
que té un puntet
excessiu,
bé, no sé si excessiu,
potser cada setmana és així,
però té un puntet
bastant dramàtic
aquest cap de setmana.
Doncs,
per als qui voleu anar
a passar una estona amable,
tranquil·la,
bueno,
podeu veure com va
aquesta relació
entre un becari
de 70 anys
en una empresa de moda
i que està a càrrec
d'això d'una noia jove
que, bé,
doncs al principi
està una mica sorpresa
que li posin un becari
de 70 anys,
però després
sembla que acaba
bastant bé la relació.
Tòpica, previsible,
sí, amable,
també,
doncs ja està.
El becario
s'estrena avui també
al cinema.
I amb aquests títols
tanquem,
crec que no ens n'hem deixat cap,
almenys de les que ens consti,
tanquem la programació
de cinema comercial.
Ho deixem aquí de moment.
Fins ara !
Fins ara !
Fins ara101!
tof.
queumohé!"
Fins ara!
Fins ara!
เดquid,
mai,
deimittual!
Sabeu què passa?
Que estava fent una miqueta de temps i em perdonareu
perquè, clar, hem parlat del cinema comercial
però no hem parlat del cinema
que podreu veure a l'antiga audiència
perdoneu, no a l'antiga audiència
a l'Auditori de la Deputació
aquí al carrer Pere Martell
jo ara em passava a altres èpoques
Cinema en Passió Original
que programa animat
i que cada diumenge a les 7 de la tarda
us donarà ocasió de veure a això
pel·lícules de Filmoteca, de Cineclub
a preus molt, molt, molt econòmics
especialment a mitat de preu
si sou estudiants de la URB
aprofiteu
doncs bé, aquest cap de setmana, aquest diumenge
diumenge de tots sants, arriba L'Eviatán
una pel·lícula
sobre una petita
pobla a la costa del Mar de Berenç
al nord de Rússia
sí, una pel·lícula d'aquelles històries personals
només us dic això
L'Eviatán
la podreu veure diumenge
aquí, a les 7 de la tarda
aquí a l'Auditori de la Diputació
al carrer Pere Martell
i ja us dic que no us tiri enrere el preu
perquè estem parlant de 5 euros l'entrada
i a meitat de preu
si sou estudiants de la URB
aprofiteu que és cinema de qualitat
d'aquell que no acostuma a arribar
a les sales comercials
i en versió original
rus, en aquest cas
A la