L'hora del comerç.
Nova hora del matí de Tarragona Ràdio.
En poc segons seran les 10 i 10.
Ho quadrarem d'aquesta manera
i és bona hora per iniciar una nova edició
que tampoc fem vacances,
de cara als Nadal sí que en farem,
però no de l'hora del comerç.
I de fet, el comerç no fa vacances
podria ser un bon lema també
per les festes de Nadal.
Florán Cigneto, molt bon dia.
Bon dia.
Ja ens el podem apuntar,
això del que el comerç no fa vacances,
perquè realment no descanseu
i jo crec que com més festiu és,
el comerç té també més importància.
Evidentment.
Avui, però, el nostre convidat
de l'hora del comerç
és el senyor Josep Maria Tost.
Ell és director de l'Agència Catalana de Residus,
alcalde de Riu de Canyes.
Josep Maria Tost, molt bon dia.
Bon dia.
Senyor Tost, gràcies per acompanyar-nos.
Saludem també la taula de l'estudio
de Tarragona Ràdio,
que la tenim plena de gent
que no intervenirà en el programa,
però els enviem una forta salut
també avui,
perquè han acompanyat el senyor Tost
i, per tant, també seran presents
avui al programa a l'hora del comerç.
Florenci, la relació directa
entre comerç, residus,
l'Agència Catalana de Residus,
quina seria?
Bé, com m'estàvem comentant abans
de començar el programa,
el comerç ens hem de mentalitzar
que cada vegada aporta valors afegits
més importants
i que tots som conscients.
És a dir, el comerç és comerç,
el comerç és cultura,
el comerç és medi ambient,
el comerç lluita
i afavoreix la natura,
el comerç fa obres socials,
el comerç és el partícep
de la integració dels nouvinguts,
etcètera,
el comerç és treball,
el comerç és integració,
etcètera, etcètera.
I la veritat és que,
com no podia ser d'una altra manera
i més tractant-se del senyor Josep Maria Tost,
amb el qual hi ha una extraordinària relació,
perquè és molt difícil
no tindre bona relació amb aquest senyor,
és molt bona persona,
la relació és extraordinària
i crec que estem treballant plegats
per afavorir des del comerç
tot el que són mediambients,
residus, etcètera, etcètera,
que ell ara ens comentarà.
Sens dubte, senyor Tost,
el comerç és un sector
que genera un alt nivell d'escombraries,
de residus,
per dir-ho d'alguna manera
i per buscar aquesta sinonímia,
hi ha d'haver-hi una relació directa
entre el sector del comerç també
i la Generalitat, en aquest cas,
i l'Agència Catalana de Residus, no?
Sí, és evident.
A banda de la relació estrictament comercial,
evidentment com a productors,
com a grans generadors de residus,
la col·laboració històricament
amb el sector comercial és important,
el tema de recollida comercial,
com a moltes ciutats veiem els migdies,
els cartrons que han deixat els botigués
i els comerciants ben plegadets
perquè vingui el servei emocional de recollir,
el tema dels embalatges,
el tema després de grans campanyes,
com recollim,
la relació històrica és molt bona,
d'entesa de col·laboració,
perquè com deia el senyor Nieto,
el tema de comerç és un tema molt català
i el respecte i l'acompanyament
del petit comerç especialment
és molt important,
és un element cultural,
no és només un tema comercial
i per tant aquesta multidisciplina d'àmbits
i per tant el tema del medi ambient
és important.
I aquesta estricta col·laboració
ens porta a fer nous passos
i on ens trobem ara
a parlar de les bosses de plàstic,
que és una nova signatura
on volem col·laborar conjuntament
per millorar el que hem vist
aquests dies al medi ambient
i des d'aquesta petita acció
que podem fer des d'un comerç
als ciutats de Tarragona,
de l'Argentera,
de Riu de Canyes o de Reus
pot ajudar que tinguem
un món millor també.
De seguida en parlem
de la bossa de plàstic abans,
però recordar i fer un petit parèntesi
amb el que ara deia el senyor Tos
de l'àmbit cultural,
perquè culturalment també ha canviat
la manera d'entendre,
fins i tot d'assolir nous reptes
pel que fa al reciclatge,
a la tria de residus,
i no només per comerciants
sinó per persones
de l'àmbit més particular.
És a dir, que aquí també
hi tenim molt a guanyar.
Queden encara coses a fer?
Queden coses a fer,
perquè val a dir,
els comerciants ho fan millor
que la resta de ciutadans,
és a dir,
la mentalitat de reparar els cartrons,
els envasos, el vidre,
establiments comercials
i de restauració
és molt més gran.
El ciutadà ha d'entendre,
els oients que ens escolten
en aquest moment,
que aquest petit gest
de separar a casa,
especialment la fracció orgànica,
que és gairebé el 35%
dels residus que generem,
separar els envasos,
el vidre,
i tirar el contenidor que toca
o el servei de porta a porta,
és molt important.
Contribueix això,
generar llocs de treball,
estalviar recursos,
i que tinguem això,
un impacte sobre el medi millor.
Ara que portem
tot just pocs dies
de la famosa conferència
de París,
de la COP21,
on fa una reflexió global,
on tots els països
i també tots els ciutadans
hem de fer aquest petit gest,
perquè,
tinguem-ho clar,
aquest petit gest local
provoca beneficis globals,
com diu el lema.
Fa un any,
aproximadament,
vostè explicava
en aquesta mateixa casa
que la Generalitat
iniciaria noves accions,
per exemple,
amb els venedors
del mercat central,
amb entitats juvenils
o amb escoles
per millorar precisament
el reciclatge.
Aquestes accions
s'han dut a terme,
finalment,
i quin ha estat el balanç?
El balanç és molt satisfactori,
hem fet diferents campanyes
i potser la més visible
per als ciutadans
ha sigut aquesta campanya
que tenim
pels milions de comunicació,
que és amb el Quim Masferrer,
que hi ha persones del Convidat,
on intenta fer reflexionar
i veure,
per exemple,
ara estem en un poble
que es diu Tiana,
que és el millor reciclador
que és un hàbit normal,
i la clau és,
com has dit tu,
accions de proximitat.
Aquestes accions
que fem
amb accions de comerciants
en mercats municipals
de repartiment de bosses
reutilitzables.
Les escoles,
que és la gran
font de formar nens,
però també les famílies
de com separar les piles,
com reciclar els envasos,
per tant,
aquesta acció de proximitat
és clau.
Més que les grans campanyes,
aquelles accions
que som capaços de fer
amb accions de comerciants,
amb entitats,
amb escoles,
és el que porta un benefici
i, sobretot,
que siguin campanyes constants.
L'hàbit de reciclar,
per desgràcia,
encara l'hem d'acabar de consolidar.
Són campanyes dirigides
a gent jove
on potser
són els que reben
més educació
mediambiental,
però que no acaben
d'implicar-se,
o no sé si acaben
d'implicar-se prou
a l'hora de participar
amb el reciclatge,
senyor Tor.
Exacte.
Ara sí que l'has encertat
de ple.
És a dir,
són la generació més...
Falta aquest hàbit,
falta acabar de consolidar
aquest hàbit
que vostè en parlava.
Exacte.
És a dir,
jo que les noves generacions
són les més formades
en aquest aspecte,
han crescut
amb conceptes
com sostenibilitat,
protecció del medi,
canvi climàtic,
però abans
els hi falta
una mica
fer aquest pas.
Jo crec
que en passos
a determinada edat
maduren
i llavors ja ho fan.
Però aquesta generació
entre els 20,
27 anys,
30 anys,
sembla que això
no vagin bé de reciclar.
Després que maduren
una miqueta
i ja s'hi posen.
Però és bo
que prenguin consciència
que aquest gest
que és a dir,
no val aquella expressió,
no val la pena,
aquest gest que jo fa
no és important.
Sí,
és la suma
de petits gestos
que fa que les coses
canviïn.
Aquesta campanya
aborda el reciclatge
d'una manera general
o fa alguna
èmfasi,
per exemple,
amb els temes
de fracció orgànica
on vostè també
afirmava
en altres ocasions
que també és la clau
per començar a apropar-se
al reciclatge.
I incidim amb l'orgànica
perquè jo crec que
després de 20 anys
de campanyes institucionals
tothom ja sap
que el cartró
va el contenidor blau,
que el vidre va el verd,
que els envasos
i les llaunes
va el groc,
però la fracció orgànica
sembla aquella fracció
que fa paresa,
que ja farem,
ja farem
i hem volgut incidir
una miqueta
perquè és la part més important,
separar bé
la fracció orgànica
evita que contaminem
la resta de materials,
si els contaminem
ens encareix
i dificulta el reciclatge,
es ve el senyor
del sector paperer
que es queixa
que els cartons estan bruts,
que els tetabris estan bruts,
i per tant,
fer aquesta separació
no només ens permet
recuperar un material
que ens permet fer adob
i tornar al món rural,
sinó que també ens evita
contaminar
i encarir el procés
de reciclatge
de la resta de materials.
Tancàvem l'any 2014
amb un 38%
de recollida selectiva
a Tarragona.
Enguany es preveu
que el 2015
acabi d'una manera similar?
Hem fet eleccions,
els ajuntaments
s'han mogut,
especialment els grans
s'han fet campanyes
això per fomentar
la recollida
de la fracció orgànica.
Alguns territoris
intenten estendre
el porta a porta
amb nuclis antics
o amb parts altres
de les ciutats
com una forma
d'aproximar
al ciutadà
un millor reciclatge.
Jo crec que tots plegats
anem prenent consciència
i ara sí,
realment venen
tres anys davant nostre
on,
com a govern,
com a agència de residus,
farem un especial
recolzament
al món municipal
perquè tots plegats
avancem
a uns millors objectius.
Europa ens demana
que millorem,
hem d'arribar al 2020
a un 50%
de recollida selectiva
en aquest sentit
de generar llocs de treball
d'oportunitats
i per tant
hem d'acompanyar
el món municipal
a cadascun dels municipis
del camp de Tarragona
en les Terres de l'Ebre
a millorar aquells resultats
i com ho veuen,
reitero,
estarem al costat
de fer accions
per a millorar
aquells objectius.
Continua caent
el reciclatge
del vidre
com en anys anterior?
No,
el vidre va caure
una mica
per la crisi
del sector
de la restauració
especialment.
Sembla que s'ha estabilitzat,
el tema d'envasos
creix una mica
i el que tenim
realment problemes
és amb el paper i cartró
que ens desapareix molt de...
Continuen agafant
el dels contenidors
i imagino que per vendre'l,
no?
Exacte,
té un relativament bon preu
i llavors ens trobem això
en municipis
que al migdia
quan tanquen els comerços
es treuen els cartrons
a la Rambla,
al Carre Major,
a les places
i abans que passi
el servei municipal
algú hi ha anat
amb una furgoneta
i ja ho ha pres.
I això estem parlant
de milers de tones.
Això suposo que fins que no
canviï una mica
el cicle econòmic
continuarà
per desgràcia passant
perquè hi ha gent
que ho necessita.
Ara parlarem
d'aquests termes
de recullida
de fracció orgànica,
del tema del vidre,
del tema del cartró.
No sé quines mesures
es podrien
o s'haurien
de posar en marxa
d'adquirir
per eliminar
definitivament
la bossa de plàstic.
És això que vostè comentava
ara
i introduïa també.
Suposo que
alguna campanya
o algun repte
durant aquests propers anys
passa per aquí,
per la bossa de plàstic.
Exacte.
La bossa de plàstic
és d'aquells elements
que potser per desgràcia
tenen un efecte
contaminant més gran.
Veiem a les platges
alguna que s'ha escapat
volant a l'aigua,
vas a tombar
pel camp,
pel llit del franculi
i trobes bosses
enganxades a algun arbre.
Entenem que té
un impacte molt gran
per l'ús.
És a dir,
una bossa
la consumim
durant 5-10 minuts
però a tarda
500 anys
en desaparèixer
del medi.
Vest aquest impacte
contaminant
de la bossa de plàstic
jo crec que
una,
hem de celebrar
que portem 5 anys
amb el pacte
per la bossa,
pacte que hem fet
amb els comerciants,
amb la distribució
gran i petita,
amb els fabricants
de bosses de plàstic
on voluntàriament
hem fet accions
perquè vagi desapareixent
la bossa de plàstic
i en 5 anys
hem reduït
1.000 milions
de bosses de plàstic
que utilitzàvem,
un 50%
del que consumíem
fa 5 anys.
Estem parlant
a nivell de Catalunya?
A nivell de Catalunya.
Hem passat
gairebé
de consumir
370 bosses
per persona
i any
a poc més
de 150,
160,
per tant hem fet
una gran feina.
El següent pas
que hem fet
que hem pactat
amb el sector comercial
de Catalunya
és que a partir
de l'1 de gener
del 2016,
és a dir,
d'aquí 5 dies,
les bosses
deixin de ser entregades
gratuïtament.
A qualsevol comerç?
A qualsevol comerç.
Per llei
entrarà en vigor
més endavant
però hi ha una cosa
voluntària
que a partir
de l'1 de gener
els comerciants
no l'entreguin
gratuïtament.
Per què?
Perquè hem vist
que el ciutadà
fent una reflexió
entén que portant
una bossa
de plàstic de ràfia,
una bossa de plàstic
reutilitzable
al bolso
o a la cartera
o al cotxe
o recuperant
per anar a comprar el pa.
És un hàbit
que van perdre
el seu moment
que no hagués sentit
mai que perdre
però aquest petit gest
de nou ser utilitzable
evita molt mal
la naturalesa.
És a dir,
que a partir de l'1 de gener
hi ha un acord voluntari
en tenc amb el sector comercial
perquè les bosses
es deixin d'entregar
gratuïtament
i qui les vulgui
les hagi de pagar.
Això quan entrarà
en vigor
perquè el seu compliment
sigui obligatori?
Segurament serà
el primer trimestre.
Tenim una llei pendent
de tramitar
que és la llei de pressupostos
el ver s'ha prorrogat
això se retrasa uns mesos
i per tant confiem
que a l'abril
entre març i maig
entri en vigor la llei
que llavors ja serà obligatori.
I quin resultat
es prevo que tingui
precisament
el pagament
de la bossa de plàstic
és a dir
que no ens l'entreguin
gratuïtament?
Jo crec que és
incentivar el ciutadà
a la gent que ens escolta
això
que quan vagin a comprar
hi ha dos hàbits
per desgràcia
l'hàbit d'anar
a la mitjana
i gran superfície
la gent va sense bosses
porta les bosses
de ràf i al cotxe
porta el cistell
porta la caixa
i va sense bossa
però el comerç més petit
el de proximitat
on el propietari
és un amic nostre
on els clients
tenen noms i cognoms
i és la senyora Maria
el senyor Pasqual
el senyor Antonio
de vegades
el comerçant ho entenc
fer el gest de cobrar-li
li representa
un cost
li costa fer-ho
en canvi donar-la a la bossa
és un servei més
i l'hem de fer entendre
i hem ajudat
la normativa de la Generalitat
que no és que
no tracti bé
el seu client
però que
hem d'evitar reduir
aquestes bosses
i entenem que això
l'hàbit ha de portar
que la gent
per estalviar-se
dos, cinc, deu cèntims
vingui amb la bossa de casa
que no passa res
Després de pagar-la
la mesura
que aniria immediatament després
seria com per exemple
la que han adoptat a França
de no proveir la bossa
als comerços
ni tampoc donar
l'opció de pagar-la
al consumidor
Sí, la normativa francesa
preveu això
que només estiguin autoritzades
que la bossa
és reutilitzable
aquestes bosses de ràfia
de determinats gruix
més grans
evident
segurament
serà el pas natural
que haurem de fer
pas natural
que Catalunya
té molt clar
que és
hem de fer
que el ciutadà
es vagi assimilant
i sempre amb diàleg
amb el sector comercial
que enten que és la clau
no podem fer les coses
uniliteralment
sinó
amb la tradició
del pacte
que Catalunya
funciona
veure com evoluciona
jo crec que el ciutadà
es va conscienciant
i suposo que hem de fer
el símil
en l'època
quan van prohibir
el tema de fumar
els establiments
de restauració
van dir
tancaran un munt de vals
que això serà un escàndol
la gent no ho aguantarà
la gent s'ha adaptat
sense cap tipus de problema
i visitar
li han trobat beneficis
exacte
exacte
i el pas següent
segurament serà
l'eliminació total
a curt termini
de les bosses
com proponga Europa
ara estem en aquell punt
on ha de ser el ciutadà
qui ho ha d'entendre
en aquest cas
el sector comercial
Florenci
ho ha entès
forma part d'aquest pacte
i suposo que té clar
el que ha de fer
a partir de l'UDGN
jo crec que sí
jo crec que no li costarà
sobretot
després de sentir
les dades
que acaba de dir
el senyor Tost
o sigui
és una autèntica pena
que contaminem
el medi ambient
agafant una bossa
per caprici
o per
o diguem
per
per
per no portar
una altra de casa
però que tardi 5 minuts
com deia ell
i que tardi 500 anys
sí
o per comoditat
inclús
i que triguessin
100 anys
amb desfer-se
això és molt gros
i ho hem d'evitar
a veure
si altres països
com França
ja ho fan
i fa dies que ho fan
vull dir
per què nosaltres
no ho hem de fer
jo crec que la vida
tot és un esperit
de superació
i nosaltres
hem de fer el mateix
i la veritat
és que tot això
es compta
perquè
diguem que
és l'herència
que deixarem
amb els nostres futurs
nets
besnets
etc
i la veritat
és que a tots
ens agradaria
que ens recordessin
amb carinyo
no que ens recordessin
dient
que hem sigut molt egoistes
i que hem castigat
el medi ambient
malgrat tot
el comerç
i el comerç
de proximitat
haurà de ser
qui doni la cara
quan el client
vagi a buscar la bossa
i li digui
no és que ara
a partir d'ara
l'ha de pagar
o ara a partir d'ara
ja no se li dona
aquella bossa
aquí també
el ciutadà
el client
ho haurà d'entendre
i el comerç
haurà de fer
també l'esforç
d'explicar-ho
bueno
jo crec que nosaltres
la veritat
és que a partir
del mes de gener
començarem a fer
una sèrie
de xerrades
i jornades
que tenen a veure
amb tot el comerç
en general
i un dels punts
a tractar
precisament
era aquest
que ja el teníem
amb cartera
al marge
de tractar
també
sobre el tema
d'economia
submergida
etc
etc
un del tema
és aquest
i jo crec
que el comerç
sempre està predisposat
entendre
tot el que beneficia
a tots
és a dir
a tota la humanitat
a tota la província
a tot el territori
a tota Catalunya
i jo crec
que col·laboraran
i és evident
que també tenim
moltes coses
a fer
i a dir
perquè
la nostra intenció
és de parlar
també
i de fer jornades
amb les associacions
de veïns
i associacions
de pares i mares
a col·legis
instituts
acadèmies
etc
explicant totes
aquestes coses
i jo crec
que al final
entre tots
ho aconseguirem
tingueu en compte
que els comerços
municipals
municipals
setmanals
també tenen
moltes coses
a dir
és a dir
hem d'intentar
aconseguir
que aquelles bosses
que queden
al mig del carrer
durant unes hores
quan s'acaben
els marcadillos
deixin
de tindre presència
perquè
encara que sàpiguen
que venen
després
les brigades
de neteja
municipals
o públic
privades
a recollir-les
ells mateixos
han de ser conscients
que això
no ha de quedar
és a dir
no és la imatge
que han de traslladar
el ciutadà
perquè el ciutadà
copia tot el que veu
i jo crec
que
l'exemple
ha de començar
des d'un mateix
i realment
penso que el comerç
farà aquest pas
i ho ensenyarà
i ho dirà
a tots els seus clients
abans parlàvem
de França
on les bosses
ja no es paguen
però mercats
com el de Barcelona
ja han implantat
el sistema
de pagament
de la bossa
com ha anat
aquest procés
d'implantació
perquè suposo
que és això
que ara parlàvem
de l'adaptació
tant del client
com del comerciant
i com s'ha acollit
aquesta mesura
per part del consumidor
jo el consumidor
entenc que és un pas natural
la llei francesa
que va impulsar
la ministra
segona
en royal
va ser molt dura
molts aspectes
és molt profunda
molt interessant
molt agosarada
i evidentment
la gent entén
el que comentava
el senyor Nieto
és aquest pas
normal
de l'evolució
que hem de prendre
tots consciència
que hem de fer petits gestos
i un forma part
també aquest
i per tant
la recepció
ha sigut bona
evidentment
ha sigut molt ràpida
s'ha de polir
també volem analitzar
el detall
la cultura comercial
i d'hàbits franceses
no és la mateixa
que la nostra
però sí que té coses
molt interessants
d'anar
a evolucionar
cap a aquesta
prohibició absoluta
d'aquestes bosses
d'uns solos
Coneix
senyor Tost
com tenim a Tarragona
com està
a nivell de Tarragona
tot aquest tema
del qual ara
ara en parlàvem
a nivell local
i aquestes iniciatives
que hem fet
moltes associacions
de comerciants
de diferents sectors concrets
d'abast sectors flaquers
que donen
aquelles bosses
de roba
per portar el pa
activitats
que hem fet
associacions
de comerciants
d'abast
de determinats barris
de també
donar aquestes bosses
reutilitzables
i entenc
que el comerç
tarragoní
és dinàmic
com sempre
i un referent
a tot el país
de fer accions
innovadores
i per tant
col·laborar
en aquesta nova campanya
que hem de fer
que és d'anar
eliminant aquestes bosses
d'un sol ús
i estendre
i especialment
que ens ajudin
a que el petit comerç
de la ciutat
entengui
de no donar-los gratuïtament
i per tant
confiar una vegada més
que amb el suport
del comerç tarragoní
i del camp de Tarragona
especialment
d'una llarga tradició
de participació
d'involucrar-se
en polítiques com aquesta
i com sempre
el medi ambient
també és un factor
que com deia
el senyor Nieto
és també una activitat
important per part
dels comercials
Senyor Nieto
és agos afirmar
que a partir
de l'UDGN
a Tarragona
ja ens cobraran
totes les bosses de plàstic
els comerços tarragonins?
Bueno
espero i desitjo
que sí
el que passa
és que
tots sabem
tots sabem
que
sempre hi ha
algú
que pensa més que els altres
o que vol pensar
més que els altres
i
s'està comentant
per part d'alguns comerços
que creuen
que volen ser
i volen estar pel damunt
que faran
accions
bueno
per exemple
mira
què compres
el pa
el vi
una cervesa
o un pack
de coca-coles
o d'altres
bueno
hi ha una promoció
de 0,10 euros
que et descompto
és a dir
quan et cobro
per la bossa
X
quan et descompto
X
per tant no et costa res
bé
jo penso que no és això
aquesta no és la mentalitat
que nosaltres hem d'ensenyar
amb els nostres fills
ni amb els nostres nets
jo penso que la mentalitat
que hem d'ensenyar
és que
el plàstic
fa un mal
fa un mal considerable
paguem-lo
però paguem-lo
amb la intenció
d'eliminar-lo
no es tracta
de pagar-lo
i de dir
bueno mira
me la guardo a casa
per anar a buscar
les taronges
o el tros
no
es tracta
de no comprar-les
i de no gastar-les
i es tracta
de portar
bosses recicables
com bé ha dit
el senyor Tost
perquè ens estem jugant
molt
tots
no solament
els més llestos
sinó també
els més tontos
tota la societat
s'està jugant molt
i penso que hem de ser conscients
i si altres països
ja ho fan
per què nosaltres
no hem de fer
ara el senyor Tost
ens explicava
que a partir de l'1 de gener
els comerços
començaran a cobrar
la bossa
i alguns que ja ho fan
no obstant
i alguns que ja ho tenen en marxa
posàvem aquest termini
març-maig
per exemple
perquè la llei arribi
i sigui de compliment obligatori
hi ha algun termini
de cara a la prohibició total
de les bosses de plàstic?
ho estem analitzant
i tinc clar
que serà un escenari
que a molt curt termini
es plantejarà
però evidentment
en un diàleg
tant amb el sector
de la distribució
també
a Europa
té molt clar
que vam un escenari
de ràpida prohibició
també en posar una fita
que és el 2018
però tinc clar
que al voltant
d'aquesta data
anirem a la prohibició
absoluta
de bosses d'un sol ús
eliminarem
doncs aquella imatge
quotidiana
que segur que molts oients
compartiran
amb aquella gran bossa
de plàstic
amb bosses de plàstic
dintre
que tenim a casa
i que fem servir
quan anem a comprar
i que més val
que utilitzem alternatives
perquè evidentment
haurem de buscar alternatives
i les alternatives
les hi ha
sí
segurament les alternatives
hi eren
i les vam deixar
aparcades fa 20-30 anys
quan vam canviar
l'hàbit de comerç
però evidentment
el teletrema
és aquella bossa de ràfia
plegable reutilitzable
que tots tenim al bolso
al cotxe
a la guantera del cotxe
sense cap problema
recuperar el cistell
el cabàs
el carret
i per tant
ningú cernirà
per utilitzar això
a banda de la bossa
de plàstic
m'agradaria agradar
aquesta conversa
preguntar-li
què en pensa
o quins són
millors dits
els altres reptes
alguns ja els hem comentat
a banda de la bossa de plàstic
però quins són
els altres reptes
relacionats amb el reciclatge
amb els residus
al qual s'enfronta
el comerç
sobretot en un àmbit
més local
o un àmbit
més en clau municipal
i quines iniciatives
hi ha previstes
per continuar
amb aquesta línia
de sostenibilitat
del comerç
la col·laboració
més enllà
dels elements bàsics
habituals
i els reciclen
els envasos
el vidre
les llaunes
hem de fer una acció
especialment
amb el petit comerç
més de restauració
aquell bar de la cantonada
de tota la vida
acabant de conscienciar
de reciclar
la fracció orgànica
les llaunes
els envasos
el tema
del residu tèxtil
hem de buscar acords
amb el sector
de la distribució
del món tèxtil
perquè és la següent
gran fracció
de residus
que generem a Catalunya
i que no acabem
de gestionar
prou bé
i també els olis
els olis de fregir
tant de la restauració
i dels comerços
de restauració
com
el domèstic
que encara per desgràcia
tenim una mala costum
de tirar-lo a la higuera
i és un dels grans contaminants
allò que no ens donem compte
però l'oli de fregir
és un dels contaminants
i hem de recomanar
als oients
que amb una ampolleta
de plàstic
el portessin
a la deixalleria
a la deixalleria mòbil
perquè
ens ajudi
a ordenar una mica
millor
per tant
l'objectiu pròxim
al proper any
és
residus tèxtils
residus orgànics
i l'oli de fregir
i sobretot tenir en compte
suposo també tenir cura
aquestes festes nadalenques
on també canvien una mica
les rutines
i els horaris
a vegades
dels serveis
de recollida de brossa
també
tenir en compte
i treballar
d'una manera correcta
no?
exacte
ni que estiguem de vacances
ni de festes
de Nadal
i any
el ciutadà
l'oient
que no s'oblida
dels hàbits
de reciclar
doncs és el missatge
que acabarem
si
senyor Nieto
alguna cosa més a fer
sí
bueno
m'agradaria
també
que
pel fet
que avui
estiguin
acompanyant
amb el senyor
Tost
a més
de la seva
tasca
medi ambient
la Generalitat
de Catalunya
també m'agradaria
dir que
les persones
que l'acompanyen
són els regidors
del seu ajuntament
de Riu de Canyes
i
senyor Tost
m'agradaria
que comentéssim
aprofitéssim
que estem aquí
a la ràdio
perquè la gent
sàpiga que
Riu de Canyes
també existeix
que la veritat
és que és
una cosa sensacional
jo vaig estar
hi fa poc
i la veritat
és que vaig quedar
meravellat
i he estat dos o tres cops
i és que
la veritat
sempre que hi arribo
o sempre que estic
veig alguna cosa nova
perquè és veritat
vull dir
tots creiem que quan anem als llocs
el coneixem
ho veiem
gaudim
però quan tornem
diem
no m'havia donat compte
que hi havia aixòs aquí
i sempre hi ha coses
i Riu de Canyes
és una població
extraordinària
a més
d'aquells pobles
que deixen
deixen senyal
deixen una marca
perquè són aquells pobles
perdoneu-me
amb vida molt moderna
molt ajustats
a la situació actual
però
amb un passat
arrelat
i que acompanya
amb aquests
amb aquests viatges
o amb aquestes
visites que fem
i crec que val la pena
que amb aquestes festes
la gent sigui conscient
que Riu de Canyes
existeixi
i que seria bo
que hi anessin
i a més
sé que estan fent
sempre coses
activitats
innovacions
etc
i això és bo
i aquí
estem en un bon lloc
per poder
parlar de Riu de Canyes
i per poder
invitar la gent
a que us visiti
doncs gràcies
si em permets
recordar això
de Riu de Canyes
som 1.200 veïns
estem al Baix Camp
damunt de Cambrils
com deia el senyor Neto
som un poble petit
però molt dinàmic
on tenim clar
que l'acció
de ressupir
el comerç local
és important
els extremaments
de bars i de restauració
les fleques que hi ha
amb un seguit
d'especialitats locals
que val la pena
descobrir
com la canya
de Riu de Canyes
establiments comercials
que resisteixen
als temps moderns
però que fan bons embutits
que tenen diversitat
de productes
i l'oli d'oliva
que és el gran coneixedor
i per reivindicar
que els ulls
vinguin a conèixer l'oli
a banda de Riu de Canyes
el propi embassament
que tenim
o el Castell d'Esconolou
que és el gran mirador
del Camp de Tarragona
que ho descobreixin
i com comentava
m'acompanyen
el Carles Samar
que és el regidor
d'Obres i Serveis Municipals
la Maria Josepa Pedrola
de serveis
relacions amb les entitats
de serveis interns
i la Coia Llaurador
que és la regidora
de Cultura i de Festes
intentem dinamitzar
l'activitat
amb un seguit d'activitats
el Tastevert
que és una fira
que fa 9 anys que fem
i convido
el 19 de març
Sant Josep
que vinguin a Riu de Canyes
a descobrir el Tastevert
una fira
d'exposar el comerç local
diversitat d'activitats
i tot un seguit d'accions
per portar gent a Riu de Canyes
un concert de les espelves
un seguit d'activitats
que convido
que siguin atents a l'agenda
i que ens vinguin a visitar
Doncs alcalde
moltíssimes gràcies
el convidarem
a seguir parlant
de Riu de Canyes
i a que ens expliqui
més detalladament
totes aquestes propostes
que ens ha fet
Josep Maria Tost
alcalde de Riu de Canyes
i també director
de l'Agència Catalana
de Residus
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Moltes gràcies
També a la Carles
a la Maria Josep Alacolla
que l'han acompanyat avui
i el Florenci Nieto
amb qui ens retrobarem
ja la setmana vinent
Florenci
o donem vacances?
No, crec que deixem passar
les festes
Fins després de festes
Sí, sí
perquè ara té moltíssima
activació
i abullició
el comerç
i l'hem de deixar
Doncs ens retrobem
després de festes
en qualsevol cas
bones festes
bon Nadal
i serà ja
el 2016
Moltíssimes gràcies
36 minuts
els que passen
de les 10 del matí
fem una petita pausa
publicitària
i de seguida
continuem endavant
amb el matí
de Tarragona Ràdio
Fins demà