Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en el que és la política municipal.
Jo només he de tindre paraules molt bones cap a la meva companya
i la veritat és que, a part de tot el que di l'Àrga,
que realment és així, i aquesta vessant social jo crec que l'ha demostrat
molt per l'àrea que va haver de dirigir i presidir,
i em consta, i hi haurà gent que no està d'acord,
com semblen les gestions de cadascú,
doncs també una mena de caràcter, diguéssim,
o característica personal de la victòria per tots nosaltres
i dintre de l'equip de govern sempre hem considerat
que és precisament la tolerància i la comprensió.
És una de les virtuts que la victòria sempre,
en moltes circumstàncies, tan adverses com propícia,
sempre ha demostrat amb tots nosaltres,
i jo crec que això també, que era una fórmula pròpia
de la seva manera de ser, doncs l'intentava traslladar
en altres àmbits, no?
Per tant, hem d'estar, jo crec que la ciutat de Tarragona
molt agraït a la seva tasca,
ella per una sèrie de motius de caràcter professional,
doncs ha hagut de prendre una decisió també,
amb una sèrie de circumstàncies,
que ella mateixa va explicar allà en el seu comunicat,
i la veritat és que, bé, personalment,
si em demaneu una qüestió personal,
era una de les companyes de governs
amb la que jo em tenia major properia, no?
Jordi.
Bé, jo n'he coincidit molt amb ella,
perquè estem en comissions diferents,
però les poques vegades que hem tingut relacions
sempre ha sigut molt cordial i molt fàcil portar-me amb ella.
és treballadora, és una persona que la veus
que és força activa, i en aquest sentit,
bé, els equips van canviant,
suposo que seguirà lligada d'alguna manera al partit,
no conec exactament les interioritats del partit,
però a veure ara qui és el substitut o substituta.
Crec que és una persona molt treballadora,
la victòria és veritat,
però a més és una persona que defutxa el protagonisme,
que és humil per naturalesa.
Jo estic asseguda al seu costat al plenari
i la veritat és que a vegades
tens aquella història de complicitat
que amb ella em resulta bastant fàcil
perquè amb moltes coses coincidim,
sobretot en temes de feminisme,
la victòria és feminista com jo,
i amb alguns temes socials també,
amb matisos, evidentment,
i amb tot el que tu vulguis,
perquè evidentment representem projectes polítics diferents,
però amb moltes coses ja estem d'acord.
I personalment sí que em sembla que ens entenem molt bé
perquè tenim un sentit de l'humor molt semblant.
No, no, és una persona,
i perdoneu que intenti una mica apuntar,
que a nivell de grup, a nivell de persones,
pots discutir, pots tindre qualsevol mena de debat,
però en cap moment ha tingut un enfrontament,
diguéssim, d'aquells transcendents,
perquè té una capacitat d'estar-hi,
d'entomar moltes coses,
té una vessant de comprensió i de tolerància
que realment és admirable.
Jo inclús en algunes situacions he afirmat
que potser de tot el grup que hem estat,
més o menys en aquests dos mandats,
potser la que més.
Doncs ja hem parlat de Victòria.
Victòria Pellegrina,
que tampoc continuarà el proper mandat a l'Ajuntament
a partir de les eleccions municipals,
les properes eleccions municipals.
Parlem d'aquesta enquesta, si us sembla,
aquesta enquesta, o aquest tret de sortida,
aquesta enquesta ciutadana,
enquesta ciutadana,
doncs que per tal de buscar idees per aquest espai,
el Parc Ingema I,
que ahir la porta de valor govern va qualificada
d'espai de la vergonya,
d'aquest equipament,
ho ha dit Begoña-Floria, literalment.
Fins al 25 de març es podrà opinar
sobre els tipus d'equipament,
sobre l'ús que els vulgui donar,
en dues convocatòries,
una primera més de caire ciutadà,
una segona més de caire tècnic,
i després un equip tècnic i polític
es decidirà, en funció de tot el que s'ha anat dient,
quin serà l'ús d'aquest espai de cara al 2016.
Perdem que es pugui tenir un primer projecte.
Arga.
Jo, com que soc del Copilefi, no del Copirai,
no demanaré res pel tema del forat de la vergonya,
que és una cosa que jo recordo,
que nosaltres portem molts anys dient, és igual.
A veure, sobre el tema aquest de l'enquesta ciutadana,
això bàsicament és com una mena de procés participatiu
d'aquest obert, que és quan no saps què fer,
doncs engegues un procés a veure què sale.
Un procés, un concurs d'idees,
o un procés així obert per saber què se podia fer allà,
jo recordo que ja es va fer,
es va fer, em sembla que fa un parell o tres d'anys,
que va engegar un col·lectiu d'artistes
que es diu Laboratori Visual,
que va engegar un concurs d'idees
sobre el tema de què s'havia de fer
en aquell horrorós forat,
en aquell forat que és una representació dels horrors
en què ens han portat les polítiques del passat
d'aquí en aquesta ciutat que encara estem pagant ara.
I van sortir propostes molt interessants.
Jo recordo que va sortir una proposta com, per exemple,
instal·lar-hi una granja de xampinyons,
que te permet tenir una activitat econòmica.
Va sortir una proposta prou interessant
com per fer petits cellers a disposició dels veïns,
perquè és un espai soterrani,
i va sortir una proposta també,
que a mi és la que em sembla més encertada,
que era aprofitar aquell espai,
aprofitar aquell continent,
per posar un contingut que seria
el Museu de l'Horror de la Bombolla Mobiliària.
Una cosa que podries omplir
en aquells prestatges de ferro
que estem pagant encara amb un líssim
que no en té ningú,
podries omplir d'exemples
de totes les animalades que s'han fet
en l'època aquesta en què semblava
que havíem de construir i fer coses com més grans millor
i projectes absolutament sobredimensionats
i fins i tot allà també podríem incloure
exemples que tenim a Tarragona.
Estic passant en el mercat acabant.
En conclusió.
En conclusió, que això és una camama,
que fan a final de mandat
perquè no saben què fer-ne.
Es van comprometre a fer allà un pàrquing
que ja vam dir que no es podria fer
perquè no és sostenible,
perquè no és un negoci,
perquè ningú no el podrà entomar
i ara fan un concurs d'idees
perquè no saben què fer-ne.
I el que no es pot fer allà
és res que ens costi
ni un euro de diners públics.
Jordi, el tema dels champignons
en parlarem després, eh?
No, no, perquè és un lloc a dia
per fer champignons.
Jo per un moment he pensat
que a l'Àrgans anava a oferir una mesquita.
Bé, bromes a part...
Que graciós que ets, Jordi.
Però mira, un columbari no estaria malament.
En un moment donat és un espai soterrani,
pots aprofitar els prestatges
i un columbari, saps?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, perquè és un...
I mira, hi podria ser públic,
perquè si no tindríem l'únic cementiri
que tenim a Tarragona,
que també és de l'Església,
tindríem un cementiri municipal,
instal·lar columbaris allà...
Mira, potser em presento.
A potser el presento.
Bé, després de vuit anys,
un concurs d'idees
no sembla la millor capacitat
de gestió de l'equip de govern actual,
perquè no sembla de rebut
que un concurs d'idees
s'hagi trigat vuit anys a fer.
És a dir, primer és la demostració
que el govern no sap què fer
amb el Jaume I,
segon és que no sap què fer
amb la part alta,
tercer és que no sap què fer
amb la política de mobilitat
i quart, vol traslladar
la responsabilitat
de la incapacitat del govern
als ciutadans,
perquè si surt malament dirà,
home, com que vam consultar els ciutadans,
la culpa és dels ciutadans.
Crec que el govern
hauria d'oferir
l'opció que tingués
és que...
Crec que si ets alcalde de la ciutat
has de tenir una opció
per aquell pàrquing.
Jo crec que allò ha de ser un pàrquing,
perquè la política de mobilitat
que tenim a la ciutat
és complexa,
però al final s'han de prendre
les decisions
que s'han de prendre
i fugir responsabilitats
no sembla la millor manera
d'entomar els problemes,
d'afrontar els problemes.
Vostè no pot ser en pinyons,
llavors, no?
Jo crec que no,
crec que allà fa falta un pàrquing.
Jo ara apostaré pel colombari.
És que quan hi penso
m'assembla que ho desenvoluparé
i ho presentaré.
No, de fet,
ho podria fer, sí, sí.
Fa falta.
De fet, si vol presentar tothom,
tothom que sigui tarragoní,
major de 16 anys,
crec que recordar.
Me l'estic imaginant.
i s'ha de presentar d'on s'ha d'omplir
i s'ha de presentar, doncs, s'ha d'omplir...
Que em sembla molt malament,
perquè si hi ha un nen de 15 anys
que té una bona idea,
per què no acceptar-li?
I si viu a Reus,
doncs també,
perquè si un reusenc de 15 anys
té una bona idea
pel Jaume I,
per què no acceptar-li, no?
Posats a consultar...
Bé, això sorgeix d'un moment,
una situació amb aquest edifici
que, efectivament, té una història
on sí que l'Ajuntament, efectivament,
o l'actual govern de l'Ajuntament,
perdonin,
va decidir que és el que,
o va, diguéssim,
prendre la decisió del que volia ser,
amb una sèrie de característiques,
però durant tot aquest temps
i donat una circumstància de paralització
i d'una intervenció judicial
molt concreta,
doncs, les coses en el pas del temps
també tenen uns altres ritmes,
unes altres incapacitats
que són difícils portar a terme.
I, mentrestant,
en tot aquest íter,
en tot aquest camí,
molts ciutadans,
molts col·lectius,
molts veïns de la part alta
ja s'han manifestat.
La prova és el concurs aquest
que es va portar a terme
i que us ho explicava a la Arga,
on va haver-hi totes aquestes idees
i on molta gent,
que nosaltres podem conèixer,
de molt teixirit variat de la ciutat
van participar,
però bé,
donat que hi havia aquestes ganes
d'opinar,
aquestes ganes
de veure què es podia fer
amb aquell error,
doncs, bé,
és quan el govern actual
de l'Ajuntament
i donat també les fases
i els temps,
doncs,
porta a terme aquesta participació.
No és l'únic projecte
de participació
que s'ha fet a la ciutat,
el que passa és que té aquest calat,
el Jaume I,
i sembla que sigui el primer.
I, posteriorment,
aquí hi ha tota una sèrie de fases
que em sembla que avui
els mitjans de comunicació
es recollien,
on això ha d'anar a parar
amb un projecte executiu
a l'hora de fer-se,
precisament dintre d'uns temps
que hi ha la incertitud
de qui governarà
o no governarà
en aquesta ciutat,
per tant,
no és que sigui una
i exclusivament,
doncs,
qüestió de caràcter electoral,
sinó que té aquesta divisió.
Jo, personalment,
no soc de la idea
de continuar allà,
doncs,
pensant en un pàrquing
i no única i exclusivament
per l'obra en si
o per el sistema
llavors triat
o per la possible transformació
en un pàrquing habitual,
ordinari,
sinó per molts conceptes,
com per exemple
les zones de la mobilitat,
que allà estan en entredit
i que jo,
particularment,
com a opinió personal,
doncs,
sí que subscriveixo
i després de també haver-hi
donant tot aquest temps
consultat,
doncs,
tothom,
tècnicament així,
ens ho avalua,
no?
És aquesta la situació.
Ha de ser econòmicament viable,
heu dit,
per si algú té una idea
i la vol enviar,
abans de l'IA 25
es valorarà
que sigui econòmicament viable,
que no sigui un sobrecos.
Insisteixo,
el que no hi pot anar allà
és precisament un pàrquing
i això ho vam dir nosaltres
des del primer moment
però és que això,
la realitat,
s'ha acabat imposant.
No hi pot anar un pàrquing
perquè va contra qualsevol
intent de mobilitat sostenible,
posar un pàrquing
dins de les muralles
és una absoluta bestiesa,
no va enlloc,
és absurd.
Ens hem gastat uns diners
obscents
amb un forat
que no serveix per res
però és que ara
intentar donar-li una solució
és aquelles coses
que dius,
mira,
és igual,
l'has cagat,
l'has cagat,
però no t'agastis
ni un euro
de diners públics
més amb allò
perquè no ho arreglaràs.
La gestió
del govern actual
amb el tema
del pàrquing Jaume I
o del forat
aquell de Jaume I
que no és un pàrquing,
a mi em sembla
que és covarda,
ha estat covarda,
ha estat covarda
perquè fins a l'últim moment
ha estat insistint
en intentar fer allà
un pàrquing
quan era una cosa
que anava en contra
del pla de mobilitat
i anava en contra
de qualsevol intent
de crear una mobilitat
sostenible a la ciutat.
De tota manera,
recordem
que aquesta gestió
covarda
és sobre un problema
que és heredat,
que és heredat
del govern de Convergència
i Unió
més el PP,
que són els que van decidir
tirar endavant aquest projecte absurd.
Hi ha un informe
fet pels tècnics municipals
que hauria de circular més
perquè explica molt bé
com va anar el tema
i jo recordo que
a hores d'ara
encara no s'han depurat
responsabilitats
ni polítiques
ni d'altres tipus
ni de gestió.
Hi havia una empresa
d'aparcaments
que va prendre
unes decisions
que anaven
contra el que
el plenari
de l'Ajuntament
havia aprovat
que s'havia de fer.
Això hi ha un informe
que ho diu
i això la ciutadania
ho està esperant
encara.
Algun comentari més
Jordi,
Jordi Roca?
Bé,
aquí
és un altre exemple
de la indefinició
de Ballesteros.
Ha dit que sí
que no
al pàrquing
hem passat expedients
de 4 milions d'euros
per repintar-li
per deixar-ho
en pàrquing convencional.
Allò després va morir
no sé per què,
no s'ha licitat.
És a dir,
canvis constants
econòmicament,
és evident.
Canvis constants
de criteri.
No és cert
que el pla de mobilitat
no digui
que ha d'anar allà
o no ha d'anar allà
un pàrquing.
Al final
necessites una mobilitat,
necessites un aparcament.
Recordem
que quan es va decidir
fer el pàrquing
a dintre de Muralles
tots els partits
que estaven
aleshores a la posició
van votar en contra
de posar-lo
fora de Muralles.
No és veritat.
I ara què volen fer?
Això no és veritat.
Perdona,
però no és veritat.
Sí que és veritat.
No,
nosaltres sempre
vam estar
en contra d'aquell pàrquing.
Sempre.
No,
vau estar en contra
del de fora.
No voleu fora,
ni dins,
ni jo.
No és veritat.
Repassa'n les actes.
Deixa'm acabar.
Repassa'n les actes.
Acabem-hi i després ja replicarem.
I el que oferiran
és fer el mateix
que s'ha fet a dins
a fora de Muralles
que tampoc és
un pàrquing fàcil.
És a dir,
un altre bony.
Tenim un bony dins
que no ens en sortim
i ara
a algú
se li acudirà
no que hem de fer
un pàrquing fora.
Acabem el que està fet,
que fa falta
per la zona,
que fa falta
pels veïns
i pels comerciants
i acabem-lo
d'una vegada.
És que no es poden fer
vuit anys després
que sí,
que és un marron,
que tots els governs,
tots els alcaldes
que van entrar el 2011
s'han menjat marrons,
alguns propis
i alguns heredats.
Però el que no pots fer
és vuit anys després
seguir pedalant
a veure
i ara em trec de la màniga
un concurs d'idees
que demostra
i a més ho has dit tu.
No, no,
el concurs d'idees
em sembla una camama,
ja t'ho he dit d'entrada.
Però allò és una herència
enverinada
i que té uns responsables
concrets.
Hi ha algú
que no tingui
una herència enverinada
en aquest país?
Hi ha herències
i herències, Jordi.
I la del Pàrquing Jaume I
és especialment
vergonyosa
per tothom.
I tu som ara pilotes.
Sí, per tothom,
però com tu estàs,
Xaví de res.
Jo crec que aquí
el que s'oblida
és que el primer bony
té una creació
i té un autor.
És que a partir d'aquí
tots els altres
que han estat
o han intentat
tenen una...
Bueno,
com quan fas unes herències
a benefici d'inventari
i intentar-les tirar endavant.
Però és que també,
i no oblidem,
senyores i senyors,
aquest pàrquing
ha estat intervingut
judicialment
durant tot aquest temps.
És a dir,
no es podia ni tocar
ni deixar de tocar res
perquè hi havia
una intervenció judicial
i això
fa que passin els temps,
fa que
les opinions,
els projectes,
les idees
també tinguin un altre tarannà
i bé,
i el que al final
t'adones comptes
és moltes qüestions tècniques
que potser
en un primer moment
quan es va tindre la idea
ni tan sols,
ni tan sols,
senyor Roca,
es van posar a debat.
Ni tan sols.
Però ho heu canviat
diverses vegades del criteri.
Un moment,
s'ha mirat de tot,
fins i tot intentar
salvar una cosa
que ja es tenia
per poder-la
amb mecanismes
i projectes
i accessos
fora de les muralles
donar-li
una activitat.
Tampoc
ha sortit
com es volia.
Ha sigut,
o sigui,
el producte i la creació
era tan nefast
que també la solució
era molt complicada.
I la solució
està encara que ja no és.
És cert,
és cert,
és cert,
perquè es tenia,
perquè es tenia,
perquè,
escolti'm,
senyor Roca,
jo l'hi he sentit,
jo l'hi he sentit
tota l'estona,
perquè es tenia
que buscar una situació
amb l'activitat
que hi era
i dintre dels paràmetres
que en aquells moments
hi havia.
També hi ha hagut
una sèrie de resolucions
posteriors
que han donat
un altre camí a fer.
Però el que vostè diu,
el pla de mobilitat
de Tarragona
no diu això.
El pla de mobilitat
de Tarragona
no té per què dir
concretament
què va i què no va
en pàrquing,
però sí que genera
la mobilitat
de tota la ciutat
de la Tarragona.
i li asseguro
que la mobilitat
per la Peralta
és molt especial
i s'han fet
plans propis
dintre de la Peralta.
Qüestió
que el futur
pàrquing de Sant Antoni
si es porta a terme
no diguem
que ja
és una cosa
decidida
i feta
i tal,
totes aquestes qüestions
se les estalvia
perquè aquell altre
no,
allò va ser
un criteri
entusudit
de certes persones.
Un criteri
entusudit.
No hi ha
en tot
l'estat espanyol
pàrquings
ni intel·ligents
ni intramuros.
Si troba algú
m'agradaria
saber exactament
de quina època és
i com es va portar
a terme.
La majoria d'ells
i grans muralles
i grans recintes
d'antics
o patrimonials
tenen els pàrquings
i funcionen.
Per tant,
sí que és cert
que hi ha hagut
jo no renego
que hi ha un lapse
de temps
que la gent
que ha de governar
ha tingut
que tirar endavant
o desfer
tot el lío
que hi havia
però en cap moment
era una cosa
diàfana ni clara
i ara hem arribat
a aquest moment.
A mi em deixes
fer un apunt...
Tancant el tema
perquè hi ha més qüestions
que podríem trucar
però...
Jo puc dir una cosa
és un apunt
diguéssim
bibliogràfic
no sé si coneixeu
el José Antonio Marina
és un filòsof
que a mi m'agrada molt
té un llibre
que es diu
La intel·ligència fracassada
que explica
que un dels exemples
de fracàs
de la intel·ligència
és quan insisteixes
en un error
perquè ja has invertit molt
perquè has invertit temps
o has invertit diners.
O sigui, és el típic
allò que vas al cine
gastes
estàs fent cua
pagues l'entrada
que és caríssima
entres a veure la pel·li
i resulta que la pel·li
és una puta merda
però t'esperes fins al...
Perdona, retiro.
És una merda.
No pot retirar.
I t'esperes fins al final
perquè penses
amb el que m'he gastat
de l'entrada
m'espero fins al final
perquè m'ha costat
molts diners.
Estàs fent el primo
perquè el millor
que podries fer
si la pel·lícula
no t'agrada
és sortir
i fer una altra cosa
passejar
quedar amb les amigues
o no fer res
simplement.
El que ens està passant
amb això
és just un fracàs
de la intel·ligència
i insistir
en una cosa
que no tira.
El que no hem de fer
és gastar més diners
en solucionar un error
que d'entrada
va ser un error.
Aquí ho trobarem
en aquest procés
igual ho trobem
efectivament.
I d'entrada el procés
ja ens costa quants?
7.500 euros.
Bueno,
ja veurem.
I qui ho paga això?
Perquè si això
s'ha de pagar
amb diners públics
continuarem
tenint un problema
perquè invertir diners públics
en una època
en què tenim
unes necessitats socials
immenses
per solucionar
un llap del passat
és un error.
Però és que ja el que genera
aquesta situació
del pàrquing
això sí que és
realment un atentant
contra les arques públics.
Arca també.
Per tant,
d'alguna manera
aquesta hemorratge
s'ha de realment
taponar
i a vegades
s'ha de fer
amb recursos
que també impliquen
potser diners
no tan fora de sis
com els que fins ara
ha obtingut.
Però anem a veure
què trobem.
Ja veus perfectament
que aquest concurs
durarà fins al maig
i que a partir del maig
quedarem un calaix.
No, no, jo crec que no.
Jo crec que no,
de veritat, us ho dic que no.
Canviem de qüestió
perquè queden set minuts
breumentes
que també ho hem tractat
per allà.
El greu és el canvi
constant de parers
de l'equip de govern
del senyor Ballesteros
que li passa amb tot
que ha volgut fer un pàrquing
després va dir que no.
Després de la segona
ronda de dinamitat
el senyor Ballesteros
seguia votant
que si hi ha el pàrquing
Jaume I.
Després va dir que no.
Va venir la campanya
i tots sabem com va
aquest ofici.
Després va dir que no,
que un pàrquing allà
no podia ser.
Després s'ha fet
procediments administratius
per posar un pàrquing allà.
Ara torna a canviar
perquè venen
les altres eleccions.
És el problema de Ballesteros
que sempre està canviant.
I caminem de qüestió.
No, no, torno a dir.
Jo presentaré la meva idea.
Mira, l'he tingut ara
aquí a la ràdio
però com més hi penso
més bona em sembla a tu.
Torno a dir
que aquest pàrquing
com no era clar
des del primer moment
generava que a l'hora
d'opinar i a la de votar
no podies sapiguer
amb exactitud
i amb concreció
si el que havies votat
era un reflexe
del que hi havia en els papers.
D'aquí,
el que vostè diu
que són canvis d'opinió
són successives
apropaments
a la realitat
del que t'anaves trobant.
Més que canvis d'opinió.
Sí, sí.
No, no, no.
El Javi és advocat
i està fent l'advocat.
No, no, no.
Us ho dic.
Deixin que acabi.
Els he dit d'aquesta manera.
Per tant,
canvis generals
i fonamentals d'opinions
només hi ha hagut una
d'una proposta
que vostè s'ha fet.
No, no, n'hi ha hagut tres.
Una, senyor Roca.
Una.
Que sí, que no.
Quan d'un pàrquing
que vostè s'anomenaven
intel·ligent
i els hi va sortir
el nen tonto,
així de clar,
un pàrquing
que vostès volien fer intel·ligent
amb una empresa
que constituïa
tres dies abans
que no tenia cap experiència,
això és el nostre gran projecte.
I a la qual va avalar
l'empresa municipal
en contra de les clàusules
que havia aprovat al plenari.
Exactament.
Una animalada.
Això, senyor Roca,
sota judici.
Després, donat que hi havia
una obra
on també arquitectònicament
hi havia unes estructures
que teníem
que precisament
qüestions econòmiques
que una mica, doncs, aguantar,
es transforma,
l'única decisió,
es transforma en un projecte
de poder ser
un pàrquing ordinari.
Ja està.
No hi ha hagut...
I després...
d'aquí mitja hora
tenim una companya...
Era un mal projecte.
No, només hi ha hagut
un moment.
No hi ha 40 canvis d'opinions.
No n'hi ha?
D'aquí mitja hora
a dos quartons
ens presenten
la passera del Port,
la passera que considera el Port,
la passera que anirà
al balcó del Mediterrani,
una companya informativa
que ja va cap allà,
cap al Port.
Hi ha novetats
del tema de l'estació
de tren de Tarragona?
Hi ha novetats?
És a dir,
han trucat al Ministeri
per quedar algun dia
per parlar
d'aquests 6,2 milions d'euros
que s'han d'invertir.
No sé si hi ha alguna novetat
al respecte.
Pregunti-li al senyor...
Jordi Arroca
ens sap res de...
No, dic si hi ha novetats
de la inversió
de 6,2 milions d'euros
a l'estació de tren de Tarragona.
Dic, avui que presenten
el Port,
la passera que anirà
a la passera que anirà
a la baixa del Toro
amb l'estació.
I això s'ha de fer,
no sé exactament
el tràmit administratiu com està.
No, l'administratiu no.
No, no.
No hi ha cap tràmit administratiu.
És un tràmit telefònic.
És un tràmit telefònic
o de correu electrònic
o el que sigui.
És només aquest.
Desconec en aquests moments.
Sé que hi ha aquesta intenció
per part del Ministeri
respecte a l'alcalde.
Això que està a l'alcalde
i la ministra.
Però no tinc constància
exactament de la reunió.
Sé que va haver-hi
aquesta reunió
fa dues setmanes
on ja es van tractar
respecte a l'estació
una sèrie de punts.
Als que no tinc coneixement
jo no vaig participar
i esperem que aquesta continuïtat
diguéssim d'agenda
i de compromís
sigui així per part
de l'estat espanyol.
Un altre tema
el tema del tren
on el senyor Ballesteros
també ha anat canviant de parer
a per sufici
dels ciutadans de Terraro.
No senyor.
Però bueno, escolti'm
que canviar d'opinió
No seré jo qui defensi
el Ballesteros
però la veritat...
Senyor Roca
que canviar d'opinió
no és perillós.
No passa res
per canviar d'opinió.
Vostès...
No et queixis
si la gent no et fa cas.
Vostès, senyor...
Si és per col·legi errors
no passa res.
Clar, vostès, senyors del PP
són monolítics
tenen molt de por
al canvi.
Ara un eslògan.
El canvi, efectivament
el canvi d'opinió
implica acceptar
potser un error.
No!
Pot ser que progresses
pot ser que te desenvolupes
personalment
no passa res
no passa res
O pot ser que no tingui raó
El que sigui
però també implica
però també arga implica
l'altre.
Qüestió que aquesta gent
mai ho demostra
només ho demostra
en aquest únic sentit
i això
és una mica pobre.
Tenim interès en saber
com és aquesta passera
ens ho explicàvem
d'aquí mitja horeta
que ha sortit
del Baixador del Toro
i que ha d'anar fins a l'altra banda
és a dir que això
ha de ser una passera
gran
perquè ha de passar
per sobre les vies
i ha de baixar
a l'altra banda
amb un ascensor
i per tant aquí
haurà d'haver uns pilastres
de suport
una estructura considerable
que avui
d'aquí mitja horeta
insistim
el port presentarà
però que serà
una obertura
al mar
definitivament
d'aquell tram
de Rambla
i de la ciutat.
Sí, és la baixada
del Toro
i efectivament
aquest accés
és un dels accés
no és l'únic
com sabeu
no s'havia demanat
única i exclusivament en aquest
hi ha altres
que es vol
no solament
produir l'accés
al mar
sinó també
sobretot
i molt important
l'equipament
de l'estació
que tothom
hem parlat com està
i que sabem com està
en aquest estat deficitari.
I un altre
que t'hauria de comentar
també per l'atur
de l'amfiteatre
una altra passera
que correspondria
a dir
fer el Ministeri.
Allante
Perdona, perdona.
Aquí t'ho ha de fer el Ministeri
i la del Port
la paga el Port
aquesta el Ministeri.
Paga el Port
amb tota una sèrie
de treballs conjunts
en l'Ajuntament de Tarragona
és un dels accessos
que sortien al protocol
amb el Ministeri de Foment.
A mi voldria puntualitzar
quan es diu
que s'avança
des de l'autoritat portuària
aquest projecte protocol.
L'autoritat portuària
és també sota signant
del protocol.
A veure com diem
i com escrivim les coses.
I molt contents
que faci
aquesta mena d'exercici
de cara a la ciutat
també
per als interessos
que existeixen.
En definitiva
en aquest tema
jo crec que a Ballesteros
passarà la història
com l'alcalde
que va perdre
l'oportunitat
d'alliberar
la façana marítima
de Tarragona.
Amb això
hem canviat d'opinia
el senyor Roca?
Ah, també?
Sí.
Bueno, escolta'm
tenim que...
Passarà la història
com l'alcalde
que ha perdut
l'oportunitat
d'alliberar
la façana marítima
de Tarragona.
Ens ajustem els temps,
senyor Roca.
que ens ajustem els temps.
L'oportunitat
que li va brindar
el ministeri
quan va presentar
el projecte
que va presentar...
Amb el consens
que tenia tota la ciutat
i que Ballesteros
va trencar amb el cor
i amb la cambra
i amb les químiques.
I amb el suport d'iniciativa.
I amb el suport d'iniciativa.
5 segons.
Han de ser oportunitats
que estiguin avalades
per un pressupost
i per un compromís.
Gràcies per acompanyar-nos.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.