Un dilluns més arriba l'Espai Lletres,
un espai al matí de Tarragona Ràdio
en què passat el punt del migdia
ens ocupem de parlar sobre el món de la literatura,
des del punt de vista editorial, lectora
i, evidentment, amb autors també.
I aquest seria el cas d'avui, per cert,
un espai que fem amb l'ajuda, amb la coordinació
de l'àrea de cultura de Lletres
de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui us parlem, en general, de l'Escola de Lletres
i, en particular, de la Conxita Jiménez.
Conxita, bon dia.
Bon dia.
Ex-alumna de l'Escola de Lletres o alumna encara?
Alumna encara.
Sí? No sé si tens de profe la Lourdes Malgrat,
que és la directora de l'Escola de Lletres.
Concretament, ara no.
L'he tingut altres vegades, he tingut este gust,
però ara estic en un altre professor, anem variant.
Molt bé. Lourdes Malgrat, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui la Lourdes ve no només com a professora,
sinó com a directora de l'Escola de Lletres
i a presentar-nos, a més, els cursos,
el segon mòdul dels cursos de tallers
que ens ofereu des de l'escola, no?
Exacte.
En total, ara entrarem en profunditat,
però en total, quants en serien?
Ai, ara no els he contat.
Cinc tallers i quatre monogràfics.
Val, per fer-nos una idea del volum.
Sí, sí.
Alguns de continuïtat, entenem, del mòdul passat, no?
I alguns de nous.
Sí.
Ara, ara en parlarem.
Deixeu-nos primer situar una miqueta la Conxita Jiménez.
Ella és la nostra autora avui convidada
com a alumna de l'Escola de Lletres, també,
i va presentar el gener passat Terres i Vents.
Poesia?
Poesia, exacte.
Només poesia?
Sí, només poesia.
Explica'ns una miqueta de la teva trajectòria,
del temps que fa que escrius,
de què tens publicat.
Em sembla que ets bastant jove, no, Conxita?
Bueno, sí.
Almenys, aparentment.
Sí.
Bé, fa temps que escric.
De fet, he escrit des de sempre, no?
El que passa és que, al arribar aquí a Tarragona,
vaig tenir la sort de conèixer la Lourdes
i em va convidar a anar a l'Escola de Lletres
per conèixer més gent que escriu.
I, clar, això no deixa de ser un al·licient,
perquè, clar, pots compartir, també, coneixements,
pots compartir experiències,
després t'ensenyen un munt de coses.
i, de fet, ara que he pogut publicar aquest llibre
i que em van donar este premi
i que m'ha tocat fer tantes presentacions,
el fet d'haver-hi estat tant de temps a l'escola
m'ha donat una experiència i unes taules
per a poder afrontar tot això.
Molt bé.
I quant de temps fa, doncs, que vas arribar?
D'on ets, per cert, Conchita?
Soc de Tortosa.
Val.
I és que l'accent ja t'hi feia, però no ho sabia ben bé.
Molt bé.
I, bé, vaig vindre aquí a Tarragona,
doncs ara farà uns 15 anys, que el temps passa volant, no?
i, bé, vaig arribar i aquí a l'Escola de Lletres
jo ja feia temps que escrivia,
però en motiu del treball que portava,
doncs, feia anys que m'havia deixat d'escriure.
I això em va ajudar, no?, a seguir.
i arrel d'això les vaig conèixer
en un concurs que feien a la vaqueria,
que se'n deia Set Poetes a la vaqueria.
Va ser així com vaig conèixer a la Lourdes,
que és la professora de l'Escola de Lletres,
i va escollir unes poesies meves
per a llegir-les allí i per a publicar-les
en un recull col·lectiu que es feia en aquella època, no?
I va ser les primeres poesies
que vaig poder veure publicades meves,
que va ser una gran il·lusió, no?
I d'això, quant de temps fa?
Doncs del 2003, potser.
Del 2003, exacte.
Sí, sí, bastant de temps.
Lourdes, és habitual aquest perfil d'alumne
des de l'Escola de Lletres, com el de la Conxita,
que tenen una inquietud literària
i que allí troben amb l'Escola de Lletres
troben no només coneixements,
sinó també un recolzament, no un coixí?
És que, de fet, el que poden oferir
els tallers d'escriptura és, bàsicament, això, no?
A banda, evidentment, s'imparteixen uns coneixements
d'autors, d'èpoques literàries,
de recursos literaris, de tècniques
tant poètiques com narratives,
si et trobes això,
però, sobretot, el que jo crec que aglutina més els grups
és trobar persones amb les quals compartir
una afició que, de vegades,
és molt solitària i molt individual
perquè no es troba en contextos
on poder-ho compartir o verbalitzar, no?
I en aquests tallers, doncs, coincideixes amb gent
que té els mateixos interessos que tu
tant pel que fa a la lectura
com pel que fa a l'escriptura.
I com és que vas seleccionar,
quan encara representa que no el coneixies massa,
els poemes de la Conxita per llegir?
La nit de la poesia a la vaqueria
s'organitzava des de l'editorial
Arola Editors,
que en aquell moment jo treballava en aquesta editorial.
I des de l'editorial,
cada any, doncs, organitzàvem
aquesta mena de trobada o lectura
per després publicar-ne el llibre col·lectiu.
Aleshores, l'editorial feia una crida oberta,
es rebien les persones que volien participar
i enviaven els seus poemes,
els seus originals,
i fèiem una selecció dels poemes
que ens semblaven que podien tenir més interès
per ser llegits en una lectura pública.
En el sentit de què destacaries
de la poesia de la Conxita?
No sé si dir-te d'abans o d'ara,
perquè suposo que des d'aquella lectura pública
en què més o menys vas començar,
no, ho havia publicat,
has canviat, ha canviat l'estil.
L'estil, la temàtica, ha canviat tot?
Sí, clar, ha hagut una evolució,
que és el bonic, no?
No quedar-se sempre en el mateix.
De fet, al cap d'un temps,
que ja feia bastant que estava aquí a l'escola,
vam tenir la sort que la gent del Llamp
va obrir una finestra cap a gent nova
i va ser quan l'Urdes em va proposar
que si tenia algun recull
que ja estigués una miqueta consolidat,
de publicar-ho.
I va ser així com em va publicar la Cruïlla.
juntament amb altres autors
i que també són companys de l'Escola de Lletres
que també van fer un recull col·lectiu
dels reculls de cadascun de nosaltres,
però que primer eren reculls individuals nostres.
Després d'aquest,
n'hi vaig publicar un altre,
a la Gem del Llamp,
que el vaig publicar juntament amb altres dos companys,
que se'n deia La Ciutat Adormida,
que era d'un altre caire bastant diferent,
perquè la Cruïlla era un recull de haikus,
mentre que La Ciutat Adormida,
com el mateix no m'ho diu,
era un tipus de poesia més urbana,
vers més lliure.
Després, posteriorment,
també vaig publicar un juntament
en un company de l'escola
que a banda d'escriure
és escultor i és molt bon fotògraf,
que se'n diu Jordi Amenós,
que eren les flors de sal,
que la temàtica era el Delta de l'Ebre,
però com bé sabem,
la poesia va més enllà,
a través del paisatge del Delta
intentava transmetre d'altres coses
i llavors va enfondre la poesia
en les fotografies del Jordi Amenós.
I després d'això,
bé, la sorpresa va estar
aquest premi que em van donar.
Quin premi és? Abans has fet esment?
És pel Terres i Vents?
Quin premi t'han donat, Conxita?
Sí, és el premi de la llibreria Serret
de Vall de Roures,
que a més és una doble il·lusió
a banda de Pelguardó,
perquè a més era un premi
dedicat a gent de Terres de l'Ebre,
que és d'on soc jo,
i em feia una especial il·lusió
fer poesia dedicada al paisatge
de les meves terres,
en concret a la zona de la vall del Matarranya
i Terres de l'Ebre,
a més utilitzar paraules pròpies nostres,
perquè al ser un premi d'aquesta zona
em permetia això, no?
I després que justet allà,
en aquella zona,
al final,
em poguessin conèixer una mica
com a autor d'allí d'autors ebrencs.
Per tant, a veure,
amb aquesta trajectòria, eh?
Primera publicació en solitari,
diguem-ho així,
perquè l'altre,
per el que veig,
són col·lectives,
són col·laboracions...
La Cruïlla.
La Cruïlla,
i també seria, no?
Després s'hi va posar en un recull col·lectiu,
no?
Però, clar,
eren obres senceres
dels autors de l'escola.
I la temàtica del paisatge
de casa teva,
del paisatge de les Terres de l'Ebre,
sempre seria el continu,
de moment,
la teva poesia,
o no?
Vas anant canviant.
M'agrada molt,
però vaig canviant una miqueta,
perquè, per exemple,
a la ciutat adormida,
ja n'hi ha un paisatge més urbà,
ja n'hi ha altres coses,
no?
I, clar,
també he donat la casualitat,
els haikus,
per exemple,
també m'inspiro en paisatge d'allí,
però també en altres paisatges,
no?
El que passa és que he tingut,
també una mica la sort,
que les poesies que se m'han publicat
i els reculls que he anat fent,
n'hi ha bastants que estan emmarcats
en aquella zona,
no?
Però tinc previst,
més endavant,
de fer-ne d'altres.
perquè, clar,
m'agrada molt l'allí,
no?
M'agrada molt aquest tipus de poesia
paisagística,
és molt inspiradora,
però, clar,
m'agradaria també
conèixer i explotar
d'altres opcions.
Molt bé.
En quant a temàtica,
perquè el paisatge,
abans ho deies,
doncs és,
a vegades,
una excusa,
no?
Sí.
Per explicar altres coses.
Tens temàtiques
recurrents,
no sé,
de què parlen,
allò que dèiem
dels caressons,
de què parlen els poemes?
Bé,
a través dels paisatges,
són paisatges interiors,
paisatges que parlen
una mica
de com és el fons
de les persones
i de com és
la relació
de les persones
en el paisatge
i en l'entorn,
que, de fet,
és el que busquem
la majoria dels poetes,
no?
Que hi ha una sèrie
de temes
que són molt universals,
el que passa
és que hi ha diferents
maneres de tractar-los,
no?
I busco molt
aquesta relació
que hi ha
entre l'home
i la natura,
aquesta relació
en la que
la natura
està dins
de la persona
i la persona
també està dins
de la natura
i com el paisatge
s'humanitza
a vegades
i al revés,
com les persones
agafem trets
del paisatge
i de totes aquestes forces,
no?
De totes aquestes forces
que ens van commovent,
des de les estacions
de l'any
hasta,
per exemple,
les fases llunars,
que moltes vegades
nosaltres ens pensem
que no tenim res a vore,
no?
I sabem
que moltes
emocions,
moltes coses
de la nostra vida
estan relacionats
amb la lluna
i per això
als poetes
també ens agrada
la lluna
perquè és aquella part
oculta, no?
Aquella part
que no es veu
i que és més suggerent.
Doncs parlem de la terra,
parlem de la lluna,
però és que el teu llibre
en el títol
hi poses terres
i vents
i entenc jo
que el vent
és molt important.
Sí,
sí,
el títol
té una doble vessant,
està inspirat
en el famós,
bueno,
en Auxiès Marc,
Belles e Vents
i és un homenatge
perquè és un autor
que m'agrada molt
a l'igual que les Telles
són autors
que m'agraden molt,
no?
Un altre poeta
relat també
bastant a la terra
i després
també,
clar,
englobava una mica
el contingut
paisagístic
i no paisagístic
d'aquest recull.
Serien
les terres
i a la vegada
una de les característiques
que hi ha
a les terres de l'Ebre
és el vent que fa.
Molta gent
diu que tenim aquest caràcter
i aquest tarannà tan peculiar
degut al vent de dalt
que bufa molt fort allí.
I llavors també
aquest títol
m'ha anat molt bé
per a parlar
d'aquests vents,
no?
D'aquests vents
que poden ser
tant uns vents,
els vents reals
que hi ha allí,
no?
El vent,
el vent de dalt
com un vent
més aviat
metafòric,
no?
Perquè a vegades
què passa?
Que el vent
també simbolitza
la força,
simbolitza
la fúria,
simbolitza
d'altres coses.
Que, bueno,
aquí de fet
hi ha alguna poesia
en la que surt el vent
i sorten
una miqueta
suggerides
totes aquestes coses.
La Conxita
ens ha explicat
molt bé
d'una manera
molt descriptiva
i això en poesia
trobo que a vegades
és difícil
però
necessitem una mostra.
O sigui que,
Conxita,
t'emplaço
que busquis un poema
i ara ens el llegiràs,
d'acord?
Mentre parlem
amb la Lourdes
sobre el segon mòdul
de l'Escola de Lletres,
sí?
Moltes gràcies.
Doncs aneu,
vés buscant un poema
que ara el llegirem
i ens farem
i ens acabarem de fer
una idea
de l'estil
de la Conxita.
Et preguntava abans,
Lourdes,
això que destacaries
del seu estil,
de la seva poesia?
Mira,
jo el que diria
conèixent-li la trajectòria
des d'aquests primers poemes
que comentàvem fins ara
és que aquest llibre
Terres i Vents
és la culminació
de la trajectòria fins ara.
Crec que arribar aquí
a sintetitzar
amb una poesia magnífica,
jo en veia
l'hi vaig dir
quan vaig dir el llibre,
és un llibre
que m'ha agradat molt,
d'una excel·lència
i una cura poètiques
intachables,
que aquí arriba
amb una culminació
de la seva recerca poètica
fins en aquest moment.
Ja en el llibre anterior
que abans potser
no ha quedat clar
que sí que eren solitari
pel que fa a poesia,
que era a flors de sal,
que el que passava
és que anava acompanyat
de fotografies,
d'unes fotografies,
ja apuntava
aquest camí
que ella ha assenyalat
de simbiosi
entre el que és el paisatge
i el que és el símbol.
Ella fa una evolució
cap a aquesta poesia
que transcendeix,
que és en certa manera
panteïsta
i que transcendeix
l'ànima humana
a través d'aquest paisatge
i exterioritza
tots aquests sentiments,
emocions
i temàtiques vitals
profundes
com és la mort,
la vida,
la superació
dels entrebancs
i el renaixement.
Per tant,
jo crec que aquí
hi ha una culminació
i el que jo espero ara
és veure
què passa
després d'aquest llibre,
cap a on va
la poesia
de Conchita Jiménez.
Bueno,
que ja ha dit
que faria una cosa,
que vol explorar,
vol marxar una mica
del paisatge
de Terres de l'Ebre,
pot ser?
Sí,
això no significa
que no em continuï fent,
perquè és una temàtica
que m'agrada,
però vull anar explorant
per altres llocs també.
Doncs fem la lectura,
va,
i després l'Urdesa
ja tanquem el tema
Terres i Vents
i parlem dels Clos de Lletres.
Quan vulguis,
Conchita Jiménez.
Molt bé,
ja que hem parlat del vent,
us llegiré la poesia
que surt precisament a això,
aquest vent de dalt,
que és tan furiós,
que és una mica
la simbologia
que he dit,
no?,
un vent de dalt
en molta força,
molt furiós,
molt violent,
que clar,
que quan es troba
en un paisatge
que està corsecat,
aquell paisatge,
a la més mínima
espurneta de vent,
s'incendia.
Al final de la poesia
veureu
la solució
que es dona
en aquest conflicte,
no?
Tremola el vent de dalt
entre l'arbreda
i sembla
el concert
en el paisatge,
quan tot respira
l'àlit
més temut,
que cala
el més endins
de cada escletxa,
el més profund
de cada ullal,
el més trencat
de cada escorça,
quan traspassa
amb els udols
la muntanya,
la plana sorpresa,
i tot transpira
fúria
com moguda.
Retrinxa les espigues
i ascendeix
i brama
entre les branques
rebatudes
mentre les fulles
volen
i es disgreguen,
perdudes en un cel
espedaçat
i creix enllà
i s'escampa
i s'arrabassa
amb una ràbia estesa
que discorre
amb força de riada,
però no xopa
ni refresca
ni nodreix,
eixut de basta,
aixeca brots cegats
i arrenca
un greu estigma
de calfrets.
Llatia el foc febril
entre herbes seques
i abrusa
l'aridesa
dels boscall
i pui ja irat
amb un impuls
salvatge
fins a prendre
els troncs dels pins
fins a les cimeres,
recrema
amb set els camps
les serralades
amb un desig
voràs
incandescent
i empenta
amb tant delit
les flamarades
que tot exhala
un fum
agonitzant.
Els troncs roents
s'inflamen,
enroigeixen
i a poc a poc
són cendra
i soledat.
Tot calla,
se'n dissolta
els esmolets
i és tot tan erm
que fins a les fondalades
reclamen la presència
d'una llàgrima
que emeri
el seu infern
més amagat.
I a poc a poc
la calma
és la sendera
que arriba
al més intern,
al més infèrtil,
si sembla
que un desert
com fos debori
el centre
i l'esperança
de brotar.
I a poc a poc
la brisa difumina
aquell regust
de flama
desgastada
i els brots
petits
alena
quan repassa
les tiges
primerenques
i vola
el polen lliure
quan germina
l'ofrena
d'un paisatge
renovat.
molt bonic
molt bonic
molt descriptiu
i això
sempre tenim
al cap
el símil
no només
parlant del paisatge
sinó
en quant a emocions
doncs
molt bé
per què vas trear
la poesia
Conxita?
Per què
has fet poesia
i no prosa?
Bé
de prosa
n'he fet
una miqueta
el que passa
és que no
no en tinc publicada
només tinc publicat
un
un
un relat breu
que se'n diu
el clip
que
que me'l van ficar
com a finalista
al Premi Tinet
un dels anys
que estava allí
no?
I
és diferent
la relació
que tinc
amb la prosa
que amb la poesia
la poesia sempre
l'he portat dins
l'he trobat
com a molt suggerent
té un gran avantatge
que és
que pots dir
d'una manera
molt diferent
a la que es diu
a la que es parla
normalment
coses
que semblarien
impossibles
de dir
en la prosa
i després
també
li pots donar
una sèrie
de coses
també en la prosa
es pot fer
però en la poesia
encara més
de donar-li música
a les paraules
de donar-li
aquesta visualització
aquesta sensació
tan descriptiva
és a dir
es pot viure
d'una altra manera
almenys
és la sensació
que em dona a mi
la prosa
faig un tipus de relat
un tipus de relat
que la Lourdes
coneix molt bé
que és molt diferent
aquesta poesia
ja ho veus
una miqueta
l'estil que hi ha
és un estil
més dramàtic
un estil
més
bastant profund
els relats
que faig
tenen un estil
bastant més desenfadat
alguns són de por
altres són més inquietants
explico
coses una mica
peculiars
i això no vol dir
que no tinguin
un altre
rerefons
és a dir
que a través
d'aquest sentit
de l'humor
o d'aquesta por
o d'aquestes situacions
una mica
surrealistes
i angoixants
no hi hagi un altre
rerefons
que vull donar a conèixer
però és un altre estil
llavors en los relats
m'ho passo molt bé fent-los
me diverteixo molt
però no és aquesta intimitat
que tinc en la poesia
t'ha anat bé
passar per l'escola de lletres
has notat com en nodries
com t'enriquies
amb tot això
sí
exactament
exactament
de fet
és una cosa
que tinc d'agrair molt
a l'escola
perquè una cosa
és que porti
aquesta il·lusió
aquesta inquietud dins
d'escriure
i una altra cosa
és que et donin
un cop de mà
que t'ajudin
que et nodreixin
que t'acompanyin
i llavors
quan te trobes
que en un moment donat
has de fer un recull
has de publicar-lo
has de fer unes presentacions
t'has d'enfrontar
a una sèrie de situacions
quan ja portes uns quants anys
i t'han donat
una experiència
unes taules
has compartit moltes coses
t'han animat
ja et veus més preparat
doncs vinga
Conxita Jiménez
moltes gràcies
estàs aquí per intervenir
quan vulguis
sí
gràcies també
però l'Urdes
malgrat ara sí
ràpidament
a veure si ens pots explicar
en què consisteixen
els cursos que ofereu
en aquest segon mòdul
a l'escola de lletres
sí
abans he dit 5 no
són 7
són 7
són 7 tallers
dels quals n'hi ha
per adults i per joves
això és una de les coses
que des de l'inici
de l'escola
hem volgut treballar molt
a fons
i és que quedessin
recollides
totes les edats
justament per això
que dèiem
de crear àmbits
i contextos
on persones
amb aquestes inquietuds
literàries
poguessin
poder-les compartir
moltes vegades
amb els adolescents
passa que no troben
aquests contextos
no
i que
el conreu
de la literatura
pot resultar estrany
en segons quin àmbit
de col·lectiu
visquin
no
llavors a l'escola
doncs això ho hem recollit
i la veritat és que estem molt contents
perquè sempre hem tingut joves
magnífics
i molts dels quals
ara ja s'han anat fent grans
i també hi han guanyat premis
i han publicat
per tant
doncs la trajectòria
de l'escola
va donant
autors
autors nous
posar
el que és la literatura catalana
que és el que
és la finalitat
última
no la primera
però sí
l'última
aleshores
quins tallers tenim
que oferim
ara en el segon mòdul
estem en període de matrícula
fins al 13 de març
està oberta la matrícula
per tant
qualsevol persona
doncs
pot ara accedir
al nostre web
i inscriure-s'hi
doncs això
els tallers per adults
hi ha un taller nou
que s'ha programat
o l'hem programat
en dissabte al matí
de dos quarts d'onze
a dos quarts d'una
que és una introducció
a les tècniques narratives
aquest seria novetat
d'aquest mòdul
i és perquè
en els altres tallers per adults
ja tenim gent
que fa anys que ve
com és el cas de la Conxita
i que per tant
hi ha una continuïtat
a partir d'uns coneixements
que ja es donen percebuts
i vam creure
en la necessitat
de tornar a engegar
doncs un nou taller
per a gent
que encara no hagués vingut
a cap dels tallers
de l'escola
aquest taller
l'imparteix
el Jordi Vinyals
a continuació
tenim
els dimarts
un altre taller
per adults
titulat
l'art de l'escriptura
llegir i escriure
en tots els gèneres
que imparteix
l'Adrià Targa
que és un dels nostres poetes
reixits i premiats
i també Narrodó
evidentment
que aquest s'imparteix
a l'espai del seminari
de les 7 a les 9 del vespre
el mateix dimarts
a continuació
de les 9 a les 11
hi ha un taller
que imparteixo jo
que és el taller itinerant
que l'impartim
a les aules
que tenim
a la Casa de les Lletres
a l'antic ajuntament
que és on tenim
la seu de l'entitat
i aquest taller
es caracteritza
perquè hi ha sessions
que es desenvolupen
en aula
però hi ha altres sessions
que es desenvolupen
en aquestes hores
de nocturnitat
recorrent diferents espais
de la ciutat
i agafant-los
com a motiu literari
per a realitzar
escriptures originals
també tenim
un altre taller d'adults
el divendres
aquest s'imparteix
a la llibreria
a la Rambla
la llibreria a la Rambla
ha col·laborat
amb l'escola
des del començament
de fet
es va engegar
amb la llibreria
a la Rambla
tot aquest projecte
i en aquest cas
canviem de profe
ve l'Adam Manyer
a fer-nos
el taller aquest
de divendres
també de 7 a 9
i l'Adam
l'ha titulat
15 delicatessen
de la literatura universal
als llavis
i a les mans
en aquest taller
es treballarà
doncs la lectura
la recitació
i evidentment
l'escriptura
està tot això
a la pàgina web
totes aquests tallers
els trobarem
a la pàgina web
estan tots penjats
al web
escola de lletres.cat
sí, sí
a més a més
amb un aplicatiu
perquè la gent
pugui matricular-se online
no és necessari
matricular-se presencialment
tenim un altre taller
també
per adults
o joves i adults
és a partir de 18 anys
que és un taller
de periodisme
i literatura
que imparteix
l'Anna Maria Caballero
que és periodista
i ha fet un màster
en aquesta temàtica
i que és molt interessant
perquè és una altra manera
d'abordar
el que seria
el text literari
a més a més
tenim
un taller
d'escriptura
de conte infantil
que també
bé, tots aquests
que no dic el lloc
és que es realitzen
o s'imparteixen
a les aules
que tenim
a la casa
de les lletres
aquest d'escriptura
de conte infantil
l'imparteix
la Núria Naval
i bé
aquí sí que
la temàtica
és només una
que és
tècniques
i maneres
per aprendre
i per escriure
contes
per a nens
aquí hem acabat
els d'adults
engeguem els tallers
de joves
n'hi ha un
el divendres
que aquest
s'impartirà
a la seu
d'Òmnium Cultural
també
cedeixen l'espai
gratuïtament
s'anomena
Un món per descobrir
els joves fan literatura
i l'imparteixen
l'Ingrid Ventura
i el Jordi Vinyals
a banda
d'aquests tallers
tenim
tallers monogràfics
d'una durada
d'un dia
és a dir
d'una tarda
i
per a joves
en tenim dos
un que
es titula
A través del Mirall
la narrativa
que va més enllà
dels límits
de la realitat
on es treballarà
tot el que entenem
per narrativa
especulativa
i dir també
que els monogràfics
són gratuïts
és una oferta
que fa l'escola
petits testets
d'altres
aproximacions
al món literari
i creatiu
però que
són gratuïts
per això
és una
és una durada
d'una tarda
de les sis
a les vuit
de la tarda
i és una aproximació
perquè
persones
que potser
no poden assistir
habitualment
als tallers
puguin tenir
aquest petit
testet
de literatura
dèiem aquest
i un altre
també per a joves
titulat
La veu d'una generació
un tast
de les noves
propostes literàries
en què es farà
una aproximació
a les noves veus
en la literatura
contemporània
algunes
de les noves veus
a banda
d'aquests dos
tenim dos tallers
monogràfics
per a adults
també gratuïts
un és
porta el subtítol
de la subversió
de l'imaginari
literari occidental
des de la perspectiva
de gènere
on es treballarà
això
és a dir
com
podem parlar
de textos
escrits per dones
escrits per homes
i tot el debat
que pugui haver-hi
a l'entorn
d'aquest tema
i un altre
que és d'introducció
a la traducció
literària
que imparteixen
l'Anna Mata
que és una traductora
professional
i l'Alba Tomàs
que ha fet un màster
en traducció literària
també
les novetats
són els monogràfics
i les novetats
són
aquests tallers nous
la proposta
de l'Adam Manier
i el taller
de dissabte al matí
que és nou
Esteu en període
d'inscripcions
de matrícules
com ho fem
quins horaris
s'ha de consultar
els diferents preus
a través de la web
Al web
hi ha tota la informació
de preus
de descomptes
d'horaris
de llocs
on s'imparteixen
els cursos
i com deia
la matricular
es pot fer tranquil·lament
online
i sense cap problema
també es pot fer
presencialment
anant
a la seu
de l'entitat
que és
a la casa de les lletres
a l'antic ajuntament
al segon pis
on tenim el despatx
amb una persona
que fa atenció al públic
de les 6 a les 8 de la tarda
de dimarts a divendres
Allí també
si alguna persona
diu
vull més informació
perquè no ho veig clar
a través del web
quin taller vull escollir
doncs pot anar
al despatx
a l'escola de lletres
a l'antic ajuntament
i allí
doncs
se l'atendrà
i se li faran recomanacions
Fins quin dia
ens podem inscriure?
Ens podem inscriure
fins al 13 de març
D'acord?
Tot i que
la primera setmana
aquesta de març
és la primera setmana
de mòdul
però
sempre la deixem també
oberta
per a noves matrícules
perquè de vegades
la gent no s'acaba de decidir
o ho sap més tard
aleshores
és una setmana
que s'inicien les classes
però sabent
que
s'hi poden integrar
persones noves
Doncs aquí tenim
el segon mòdul
i hi ha
les ofertes
als nous tallers
cursos literaris
de l'escola de lletres
de Tarragona
busqueu
més informació
a la pàgina web
escoladelletres.cat
o sobretot
també
tingueu un primer contacte
passeu-vos
per a l'antic ajuntament
pel que és
la casa de les lletres
Nurdés Malgrat
directora de l'escola
de lletres
felicitats
i moltes gràcies
Moltes gràcies
I per acabar
com és habitual
dins de la secció lletres
el Jesús Figueres
un dels membres de la pell
ens recomana
un llibre
en aquest cas
més novetat editorial
més o menys
Jesús, bon dia
Hola, bon dia
Sí, és una novetat
i no és una novetat
és una reedició
Mira
és l'U3 de 9
Quadret de Costums de Valls
de Raimon Casas Pedrerol
que és un llibre
publicat el 1902
per tant
diguéssim
que la primera edició
ja fa anys
i ara s'ha tornat
a editar
gràcies
a l'activitat
al treball
de Javier Brutons
que n'ha fet l'edició
i l'estudi complementari
és de la col·lecció
L'Aixecador
número 24
de Cossetània
de Valls
i publicat el 2014
L'estudi
que acompanya
la reedició del llibre
fet pel mateix
Javier Brutons
va resultar guanyador
del sisè premi
L'Esperidió
d'assaig
sobre el fet casteller
per tant
diguéssim
està relacionat amb això
ara jo voldria
explicar breument
de què va aquesta obra
és una petita peça teatral
però només explicaré
el plantejament
i el nus
el desenllaç
el deixarem
perquè els lectors
es trobin amb la sorpresa
com
diu ja
el seu subtítol
Quadret de Costums
és una petita peça de teatre
que tracta de la realització
que tracta de la realització
del 3 de 9
que és un castell
ja d'embargadura
a Valls
el dia de la Candelera
el tema va d'aquesta manera
l'Isidro
està de mal humor
perquè no pot pujar
de terç
ja que està lesionat
busca un substitut
el Pep de Toni
per atendent de la Maria
que és la filla
de l'Isidro
la filla però
està enamorada
de Joan
que renega dels castells
perquè els troba absurds
i no cediu
a les seves idees
de justícia
progrés
i treball
com a formes redemptores
de la societat
i garantia d'un món
sense diferències socials
ja tenim el trio format
exactament
la xica dels pretendents
exactament
el conflicte tenim ja
aquesta situació
provoca un doble enfrontament
el de l'Isidro
i la Maria
és a dir
de pare i filla
i el de l'Isidro
amb el Joan
quan aquest
el Joan
demana la mà
de la seva filla
i el pare
la hi nega
li diu que no
que no s'hi pot casar
perquè no és casteller
justament
els castells són aquí
el nucli
el moll de l'os
bé
queda el desenllaç
que no l'explico
l'obra va ser
com he dit abans
representada el 1901
i publicada el 1902
i d'aleshores en Sà
ha pujat als escenaris
en diferents ocasions
en àmbits castellers
sobretot
Xavier Brutons
que és el que fa l'estudi
i l'edició
és periodista casteller
i autor de llibres
de temàtica castellera
per tant
és una persona
que coneix molt el tema
entre altres activitats
i planteja en el seu estudi
una hipòtesi
i és que
l'U3 de 9
és una obra
amablement
anticastellera
aquesta seria la tesi
i es basa
aquesta tesi
justament
en la ideologia
de l'autor del quadret
que és Raimond Casas
Pedrerol
que és un home
vaja
era un home
d'ideologia republicana
que exercida
més treballs
on hi residia
des del 1893
fins al 1915
Raimond Casas
segueix la tendència
de criticar
els costums
pel que representen
d'impediment
per al desenvolupament
del progrés
i la consecució
d'una societat
més culta
més justa
més igualitària
i en definitiva
més lliure
i la crítica
dels castells
té tres vessants
perquè es considera
una activitat
antiga
absurda
anacrònica
que no se diu
amb la civilització
ni amb la cultura
del moment
i la crítica
com he dit abans
és a tres nivells
un
hi ha una crítica
general a les festes
populars
un altre
als castells
en particular
un altre
hi ha una crítica
feminista
perquè la Maria
diu
mentre els homes
són protagonistes
de la festa
és a dir
estan fent els castells
les dones han de ser a casa
fent el menjar
és el dia de la candelera
és el dia de la festa major
i després també
hi ha una crítica
a les festes religioses
per tant
té una càrrega ideològica
crítica bastant interessant
al final de tot
el Joan
que és el pretendent
de la Maria
però que son pare
li diu que no s'hi pot casar
fent servir
una metàfora
dels castells
explica quines són
les coses nobles
per les que cal lluitar
la intel·ligència
l'altruisme
el treball que dignifica
etcètera
a veure
tot plegat
tot i que sembla
que sigui una crítica
destructiva
contra els castells
val a dir
que
l'autor
fa una crítica
dels valors castellers
d'una manera
molt respectuosa
o sigui que
diguéssim
també no és
no és un destroyer
total
diguéssim
no
i aquesta seria
doncs
la proposta que fem
és a dir
tenim una edició nova
d'un llibre antic
que val molt la pena
de llegir
perquè a més a més
el llenguatge és molt viu
està en vers
està versificat
i ens explica
el funcionament dels castells
ens explica
tota una sèrie d'ideologies
a través
diguéssim
dels diferents personatges
l'U3 de 9
quadret de costums de ball
l'obra de teatre
reeditada
en aquest cas
per Cossetània
dins de la col·lecció
l'aixecador
veritat
això mateix
amb el pròleg
l'estudi complementari
d'Algebi Brutons
exacte
doncs Jesús Figueres
moltíssimes gràcies
un dia més
a tu
i fins a llum que ve
de mi