Evoluciona amb l'IPES i Tarragona Ràdio
Comencem la cinquena temporada d'aquest programa d'Evoluciona amb l'IPES,
l'Institut Català de l'Ecologia Humana i l'Evolució Social.
Avui som aquí al Campus Catalunya, Campus Assel·lades,
el bon dia, la seu de l'Institut, des d'on ho saudem,
des d'ara i pràcticament al llarg de la pròpia hora.
Cada quinze dies d'aquesta instal·lació ens acompanyarem
amb entrevistes, amb notícies, amb reportatges.
Enguany també amb l'estrena de secció, la peça del dia,
en què coneixerem els drets singulars de fòssils
que s'estudien aquí en aquest centre de recerca.
En aquest programa, des d'aquest laboratori en som ara,
des d'Arqueobotànica,
conversem amb Francesc Burxacs, investigador ICREA, l'IPES,
i amb l'investigadora Samantha Elsie-Jones
sobre una conferència internacional
parlant de respostes socioecològiques
de la inestabilitat climàtica a la conca del Mediterrani.
Després, l'arqueòloga i tècnica de col·leccions de fòssils de l'IPES,
la Núria Ibáñez,
ens explicarà de què va la sèrie de llibres
amb un cià de Bàrbara i Jaume.
I amb Florenta Ribals, la recta final,
ell també investigador ICREA,
aquí a l'IPES, estendrem la secció que us dèiem,
la peça del dia, dedicada en aquest cas a piros.
Parlem d'un cranidós, d'un mascle adult
de fa sobre 50 milions d'anys
trobat a la cova del Toll,
a Mollà, durant la campanya d'excavacions aquest estiu.
Comença l'evoluciona.
Som éssers socialment complexes
i tenim una gran habilitat per adaptar-nos.
Com ho deien, comencem parlant d'aquest congrés important,
en un congrés que es farà
de cara al 3 i 5 de febrer de l'any 2016,
de l'any vinent,
organitzat des d'aquí, des d'aquest centre de recerca,
des de l'IPES,
i en parlem amb dos els investigadors.
D'una banda, podem saludar el Francesc Burjats,
investigador, com dèiem ICREA, aquí a l'IPES.
Francesc, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I també s'acompanya la Samantha Elsie Jones,
ella també ens parla d'aquesta conferència.
Samantha, què tal? Bon dia.
Bon dia.
La Samantha és del Regne Unit,
que porta aquí ja un any i mig, no?
Un any i mig, va, que estàs aquí?
Sí, un any i mig, sí.
¿Qué tal la experiencia? ¿Bien?
Sí, me gusté mucho aquí.
¿En Inglaterra hi ha algun centre como este,
como l'IPES?
¿En Inglaterra hi ha algun centre de referència
como este de aquí, de Tarragona?
¿Algún centre similar, parecido?
Antes he trabajado en una universidad en Belfast, en Irlanda de Nords.
Sí, es muy similar, trabajando con cosas de polen y con el paleoecología, con el microscopio, es muy similar.
Parlem amb la Sam, que ella està aquí amb vosaltres i també és un referent i una mostra de tots els investigadors a nivell internacional que teniu aquí al centre, no, Francesc?
Sí, sí.
Sí, afortunadament la Unió Europea ens va donar aquest contracte perquè ella està aquí amb un contracte de dos anys, vull dir, de la categoria de la Maria Escadopska-Curí,
que és una varietat de contractes que estan molt bé perquè són dos anys però que estan molt ben implementats en una dotació econòmica que permet no només obtenir-ne uns sous i poder viure's, sinó també diners per investigar en un projecte que és el que d'alguna manera ens ha portat a organitzar aquest col·loqui que farem el febrer que ve.
De què diries que parlareu en aquest col·loqui i qui vindrà d'entrada, qui va adreçar, però suposo que hi haurà uns ponents, no, investigadors a nivell mundial que vindran aquí a exposar els seus avenços,
però de quina matèria parleu, de què estàs parlant en este congreso, qual és la importància del que se va a tratar en este congreso, Sam?
En aquesta conferència el objectiu de nosaltres és per a unes investigadors que tenen disciplines diferents,
que tenen experiències diferents, per a compartir els seus idees, els seus coneixements,
per a entendre un poc més sobre com la gent en el pasat respondent els estrets climàtics i els estrets ambientals en el pasat,
perquè el pasat és la clave per el futur.
Sí, hoy estamos en un periodo de calentamiento global y si podemos entender un poco más de cómo la gente respondieron de los cambios al clima,
quizás podemos hacer mejores decisiones por el futuro.
S'aprendre aquesta experiència, però heu triat una etapa cronològica, que és dues etapes cronològiques.
Per què aquesta etapa cronològica que trieu pel Congrés, per la conferència, per què?
És a dir, en aquella etapa va haver-hi uns canvis climàtics que estan molt constatats, que es poden investigar en profunditat?
Sí, una mica, a veure si volem podem partir de la idea aquesta de l'escalfament global,
d'aquest canvi climàtic que sembla que estem patint actualment.
I, clar, és una mica...
Clar, tu necessites tindre models per saber cap on hem d'anar,
perquè jo el que penso és que actualment, respecte a l'escalfament global,
hi ha diverses hipòtesis i no sabem exactament quina d'aquestes és realment la que està funcionant.
I per què ho dic?
Ho dic perquè és que en el passat tenim models climàtics que ens poden ajudar a entendre aquest futur cap on anem.
I per això hem escollit aquest període.
Es tracta d'un període que és el període en què fa 15.000 anys sortim de l'última glaciació
i, evidentment, si sortim d'una fase freda vol dir que anem cap a una fase més temperada com és l'actual que estem visquent.
Estem visquent des de fa uns 12.000 anys, estem visquent un clima temperat tal com el coneixem,
però que abans de fa 12.000 anys era un clima molt més fred.
Però, a més a més, vull dir, és clar, vull dir que aquestes coses, els canvis de clima no solen ser sobtats,
normalment solen ser transicionals, van de mica en mica.
Llavors, això vol dir que des de fa 15.000 anys fins fa 8.000 anys va ser un període de desglàs.
És a dir, tot aquell glàs que s'havia acumulat a la terra, a les muntanyes, al Pol Nord o al Pol Sur,
aquest glàs es va desfent, es va desfent.
I a darrere aquesta desfeta vol dir que aquest gel que es desfà se'n va al mar
i llavors el nivell del mar va pujant, pujant, durant aproximadament 7.000 anys.
Clar, evidentment, pensem que això el que fa és variar la línia de costa,
que això és una de les coses que ara també ens preocupa,
perquè si actualment estem desglassant i estem afegint aig a l'oceà, als mars,
vol dir que el nivell de costa també el mar anirà pujant.
I per tant, totes aquelles construccions que nosaltres tenim a la ribera del Mediterrani
o de qualsevol mar del món, només que pugi mig metro,
dius, mig metro potser no és molt, però aquest mig metro segur que afectarà sobretot,
pensem en Venècia, en ciutats que estan pràcticament per sota el nivell del mar,
però si no, més o menys al mateix nivell.
I clar, evidentment, si puja mig metro això afectarà molt.
Per tant, és una mica això, és agafar un període on nosaltres tenim models de canvi climàtic
i que podem, d'alguna manera, transportar-la al futur.
Sam, quins investigadors vindran?
Quins investigadors vindran a Tarragona en aquest Congrés?
Perquè supongo que hagués escogit a nivell mundial aquells que tenen alguna cosa que aportar,
que estan investigant en aquest camp.
Sí, hi ha moltíssim investigadors acadèmics que venen a tot el món.
Hi ha arqueologia, o gent que ha investigat els geòquímics o el polènes,
però la conferència és aberta per a tota persona que té interès en l'arqueologia,
o la ciència ambiental entre la tarda glacial o entre 11.000 i 5.000 anys en el Mediterrani.
Entre 11.000 anys, sempre que parleu d'aquestes xifres,
a mi m'hi cuesta pensar en 15.000 anys atràs, em costa molt,
m'hi cuesta traslladar-me 15.000 anys enrere.
Ara mateix, si fóssim en aquest personat, que seria en un futur,
vista cap on anem, està clar cap on anem a nivell climàtic,
i on estem i cap on anem.
És a dir, sabem exactament si anem cap a un període de nova glaciació,
encara han de fer més temperatures baixes, o no?
O cada cop estem més en un sistema que no va bé?
Bé, amb tot estem en un període d'incertesa total,
tant políticament com amb tot estem en un període d'incertesa.
Vull dir que, en teoria, per dinàmica natural del planeta Terra,
estaríem entrant ja en una nova fase glacial.
És a dir, a partir d'ara hauria de venir fred,
si és que ja fa temps que ja estem derivant cap a fases més fredes.
El que passa és que, clar, que això es contradiu amb l'escalfament global,
perquè, clar, el fet que nosaltres des de fa uns 150 anys
estiguem posant més teodó, més anídric carbònic,
més matà, més oxides nitrosos, més elements químics a l'atmosfera,
això fa que pugi la temperatura, no?
Per tant, clar, nosaltres sabem que la tendència natural és cap al fred,
però que la influència que fem els homes sobre la naturalesa
ens porta cap a un escalfament,
llavors cal veure què passarà, no?
Si això es contrarrestarà i ens quedarem igual
i ens assaltarem una fase, la propera fase glacial que ha de venir,
o, si pel contrari, tindrà més força la dinàmica del planeta,
que és cap al fred,
i llavors aniríem realment cap al fred, que és el que toca.
Aclafar 15.000 anys l'efecte de l'home no era tan evident com ara, no?
És a dir, l'efecte directe amb incidència clara sobre, no sé,
la capa d'usor, sobre la contaminació, sobre el clima, en general,
no era ni de bon tros el que tenim ara, no?
No, no, evidentment, per parlar d'un impacte potent sobre la natura,
hem de parlar de fa 150 anys, de quan va començar la revolució industrial,
però és que, a més a més, m'atreviria a dir que realment,
o sigui, quan surt realment la societat de consum?
La societat de consum és a partir de la Segona Guerra Mundial,
per tant, estem parlant de fa 50-60 anys,
realment l'impacte fort que estem fent sobre la natura
és des de fa 60 anys, per tant, evidentment, fa 15.000 anys,
ni 15.000 anys, ni quan van entrar els primers agricultors i ramaders,
no van fer l'impacte ni, molt menys, que s'ha fet en els últims 60 anys.
Sam, a qui vendrà al Congreso?
Tenim investigadors de diferents universitats que vendran aquí a Tarragona, no?
Sí, hem invitat quatre oradores invitats per parlar en la conferència,
Prof. Michael Barton de l'Universitat d'Arazona, en Amèrca,
viene Prof. Graham Barker de l'Universitat de Cambridge, en Inglaterra,
Dr. Ellen Azzuti, ella es originaria de la Grecia,
per ailleurs, professor de Liverpool, en Inglaterra,
i també hi ha un doctor de Sean Francis Berger, de Léon,
de l'Universitat de Léon, en França, que viene.
La conferència, és tres dies de conferència,
entre el 3 febrer, hasta el 5 febrer, en el anyo que viene.
i dos dies són presentacions de orals,
i també tenim pòsters i dos discussions seleccionades
amb temes diferents, que llaman mesos redondes.
En aquestes mesos redondes, cada persona,
en totes les persones, poden parlar o discutir
amb els temes específics.
i per la terça dia hem organitzat una excursió a veure el territori,
a veure el patrimoni.
Per visitar tots els llacimientos arqueològics.
Ha dit uns noms, jo perquè no els conec,
però suposo que són primeres espaces amb aquesta temàtica
que tracteu al Congrés.
Sí, sí, sí, hem fet una selecció
tant per part dels Estats Units com a Europa
de personalitats que treballen concretament
en aquest període de temps.
No és que siguin especialistes globals del tema en general,
sinó concretament d'aquest període de temps,
són gent que han treballat en aquest període
i que han treballat també sobre aquest tema
de poder observar si aquests canvis climàtics
que coneixem del passat,
que poden ser fases fredes,
que poden ser fases àrides.
Vull dir, la sequera també és una variable climàtica
important a tenir en compte.
Pensem en l'agricultura.
Si hi ha sequera, realment tenim problemes
per produir aliments a partir del camp.
Per tant, tot això, són gent que han treballat
amb aquesta diversitat entre el que és el clima
i les poblacions humanes i veure com afecta una amb l'altra.
Sense, clar, normalment, mai diem que el clima
arriba a determinar les cultures i les civilitzacions,
però sí que d'alguna manera el clima sempre té alguna cosa a veure
amb que puguis passar fam o no.
Una cosa tan senzilla com això, que tots entenem,
evidentment el clima pot fer una cosa i l'altra.
I evidentment, si hi ha gana,
sobretot ho sabem per la història del passat,
quan hi ha gana hi ha revolucions socials,
hi ha problemes polítics, etcètera.
O sigui, el clima és una variable a tenir molt en compte
les societats del passat, no només del passat,
sinó que el passat ens ha de servir d'exemple
de cara al present i cap al futur.
Com investigueu com afecta aquest clima,
aquests canvis climàtics als pobladors d'art fa 15.000 anys?
Com s'investiga això?
Abans parlàveu de diferents disciplines
que intervenen aquí, diferents camps d'estudi,
diferents campos d'estudio.
¿Cómo se sabe cómo afecta el cambio climàtico
de hace 15.000 anys a aquells pobladors de la época?
¿Cómo se puede, desde hoy en día, investigarlo?
En mi trabajo, yo ahora estoy trabajando
con muestres de sedimentos.
Tengo nueve metros de sedimentos.
Cada, los sedimentos crecen en capos,
y cada capo es una etat.
Los más viejos son abajo y los más jóvenes son arriba.
y yo trabajo con la paleoecología,
con el polen.
Yo puedo identificar si hay una bosca o qué árbol es este,
y las hierbas.
Y puedo ver si hay un cambio de un bosque o si hay había agricultura
en estos capos de sedimentos.
después de un tiempo.
Imagineu-ho, és a dir, clar, és això que està dient.
Imagineu-vos investigar en funció d'estracs de capes
si en aquella terra, quan estava en aquell nivell,
hi havia un bosc o no hi havia un bosc
en funció del tipus de polen que troben,
del tipus de vestigio.
Aquí hi ha molta feina de microscopi,
de comparativa també,
perquè utilitzaves elementos comparativos,
con registros actuales y comparais con el de hace 15.000 años
para describir el tipus de árbol que era,
el tipus de polen,
comparais con elementos actuales
para ver cómo era entonces?
Sí, con los sedimentos.
Tengo un exemple con el polen.
Un treballo antes que estaba hecho aquí
es trabajando en Borneo, en Malasia.
Y en Borneo no hay una moderna colección
para identificar las plantas.
Así que yo necesito ir allí
y recolectar todas las plantas.
y he cogido doscientos plantas
y tomé de todas las polinas
para hacer una colección de referencia
para identificar las polinas en el pasado.
Eso es un ejemplo.
Es que n'hi ha tantíssim, ¿no?
Una mica per explicar allò que te deies.
Clar, evidentment fa 15.000 anys no hi havia llibres,
no hi havia documents,
però és que de coses escrites aquí a la península ibèrica
no en tenim fins fa...
2.600, 2.700 anys,
que apareixen les primeres escritures ibèriques,
que a més a més no podem traduir,
o sigui, no sabem el que diuen.
O sigui que pràcticament ens en anem ja a textos grecs
i textos romans
per tindre alguna informació documental escrita.
Per tant, abans d'això,
a la península ibèrica l'únic que tenim són registres,
són com llibres,
vull dir, però que...
Per exemple, els sediments d'un llac, no?
Si nosaltres traiem els sediments del fons d'un llac,
aquestes capetes que ens explicava abans la Samantha,
cada capeta d'aquestes és com si fos un full d'un llibre.
De manera que, clar,
no és el mateix, no està escrit,
no és com llegir un llibre,
però sí que nosaltres a partir d'aquests registres,
d'aquests sediments,
que es van acumulant amb el temps,
nosaltres podem anar analitzant fines capes d'aquest sediment
i podem anar traient informació.
És clar, estem parlant, evidentment,
de nivell ambiental, de nivell climàtic,
però, clar, també a nivell cultural,
perquè la Samantha ens deia
que també en un determinat moment
en aquest registre, en aquests sediments,
trobem uns pòlens que són de cereals.
Diu, ei, això vol dir que estaven conreant cereals.
Per tant, clar, també ens dona
no només una informació ambiental,
sinó també una informació cultural.
És a dir, a partir d'aquest moment
ja comencen a conrear.
O de vegades també, en aquests sediments,
també hi trobem coses que provenen de la ramaderia,
indirectament, o paràcids intestinals,
o determinades coses que sabem que estan lligades
amb la ramaderia, amb el pasturatge d'ovelles,
o de vaques, o amb porcs, o el que sigui.
També tenim alguns elements.
Per tant, fins i tot ens poden arribar a informar això,
a informar del moment en què comença a haver-hi
agricultura i ramaderia sobre un territori.
Samantha, a quién va dirigido el Congreso?
A quién puede venir al Congreso el año que viene?
A quién va dirigido?
A quién se puede inscribir en el Congreso?
Perquè cal inscriure's, recordemos.
És un Congrés que cal fer una inscripció prèvia.
Després hi ha un bloc on poder inscriure's prèviament.
Però suposo que també és obert, com deia abans,
a tothom, no només a investigadors.
Sí, és una conferència per a les arqueologies
i a les persones interessades en la ciència ambiental.
Però també és obert per a tots en Tarragona
que volen venir.
I aprendre, no? I aprendre.
Quin és ara mateix el tema de discussió
sobre aquest any que esteu parlant?
Quins són els grans temes de discussió
i que potser d'un segon d'aquests investigadors
que vindran podrien aportar una mica de llum
o menys posar en comú coneixements?
És a dir, que és el que es discuteix en aquest àmbit.
Hi ha algun gran tema de discussió
amb el qual hi hagi controvèrsia,
que no estigui clar?
Perquè, clar, mirem el passat
però també pensem en el present i en el futur, no?
Bàsicament és que, a més a més,
vull dir que col·loqui també,
prové d'una cosa molt bàsica, no?
Per exemple, ens ha escrit algun investigador
dient que no venia
perquè això era una fal·làcia.
És a dir, la polèmica ja està
a la base mateixa del plantejament
perquè és que hi ha investigadors
que pensen que el clima
no té res a veure
amb l'evolució de l'home.
Vull dir que l'home
és suficientment capaç
de modificar tot el seu entorn
com perquè el clima no l'hi afecti.
Llavors, clar,
pensa, no?
Els que pensen això
estan en contradicció
amb els que pensem que, home,
no d'una manera determinista, com deia abans,
però sí que d'alguna manera
el clima té alguna cosa a veure
amb l'evolució de l'home, no?
Amb l'evolució...
I amb canvis culturals,
no només amb l'evolució pròpia
de l'espècie,
sinó també amb els canvis culturals, no?
Que quan hi ha canvis culturals,
vull dir,
una de les preguntes és
per què sempre que hi ha un canvi cultural
a la prehistòria recent,
això coincideix amb un canvi climàtic.
També és molt curiós, no?
Clar, probablement,
aquell canvi climàtic
no va produir un canvi cultural directe,
però sí que, indirectament,
va afavorir que hi haguessin canvis culturals,
que hi haguessin migracions,
hi haguessin...
I, per tant, si hi ha migracions,
llavors hi ha contactes entre pobles diferents,
i d'això acaba sortint una cultura diferent...
Tots aquests temes, no?
Per tant, discutir n'hi ha molt,
perquè és que ja partim de bases contraposades.
Recordem el Congrés,
que es farà aquí a la ciutat,
serà l'any que ve,
parlem de cara del 3 al 5 de febrer 2016,
ho fareu aquí,
a la seu de l'IPES, aquí al campus, no?
En l'Universitat Rovira.
A la Universitat Rovira Virgili,
serà on es farà el Congrés,
¿quantos calculats que seréis,
más o menos?
200, 150, 300, 2.000?
No lo sé,
però esperamos entre 50 o 100 personas.
Esperamos, sí.
Dona i do,
perquè es poden invadir investigadors d'arreu,
no només de l'àmbit català estatal.
Aquí recordem que compta també amb el suport
del Ministeri d'Economia i de Competitivitat,
la SEDEC, però també al Congrés.
És a dir,
podem venir investigadors de qualsevol punt, no?
De fet,
és un Congrés
de bas mundial.
Clar,
evidentment,
només vindran aquells que estan interessats
en la Mediterrània
o en coses que tenen a veure
sota clima mediterrani,
però no oblidem
que a banda d'aquí de la Mediterrània
també a Califòrnia
hi ha zones de clima mediterrani,
a Austràlia hi ha zones de clima mediterrani
i a Sud-àfrica hi ha zones de clima mediterrani.
Per tant,
aquests paral·lels
allunyats de la nostra mediterrània
també ens poden servir
d'exemple.
Per tant,
l'abast és internacional.
Qualsevol que
estudi canvis
climàtics i culturals
sota clima mediterrani
estan convidats a venir.
Som de ple
a l'estiu de Sant Martí
amb temperatures molt agradables
per ser un dia 10 de novembre
i un cap de setmana
amb temperatures que han arribat a 30 graus.
Això és normal?
Jo ho pregunto
amb un expert en clima.
És normal això?
I una altra pregunta.
Si poguéssim retrocedir
amb una màquina del temps
de fa 15.000 anys,
quin temps tindríem?
Ara mateix,
fa 15.000 anys,
estaríem envoltats de gel,
de neu,
de calor,
o 15.000 o 8.000 anys.
Bueno,
no és el mateix.
Comencem pels 15.
No,
amb 15 estaríem en fred,
perquè hem dit
que 15 començava
el començament del desglas,
vol dir que estàvem
gairebé
amb un màxim
d'acumulació de glas
sobre el planeta
i començava a desglaçar.
La cosa començava,
o sigui,
astronòmicament
es comença a escalfar
el planeta
i comença a desfer.
Per tant,
faria molta...
Ara,
congelats estaríem.
però,
és que sempre diem
que,
avui és dia 10 de novembre
i fa calor
i no sé què,
però això és meteorologia,
això és el temps dia a dia.
Nosaltres parlem de clima.
Per poder parlar de clima
necessitem sèries
meteorològiques
d'uns quants anys,
100, 200, 300, 400, 500 anys.
Necessitem molts anys
acumulats
per poder
fer modelitzacions,
per poder saber
cap on tenim,
d'on venim,
cap on tenim.
amb poques dades,
amb pocs anys,
això és meteorologia.
O sigui,
jo sempre dic
que s'ha de diferenciar
el que és la meteorologia,
el temps que ens donen cada dia,
el parte,
el parte meteorològic,
ho hem de diferenciar
del que és clima.
Clima
necessites molt més anys,
coneixem cicles,
però clar,
cicles acabant
de 1.500 anys,
aquests són uns molt coneguts,
que cada 1.500 anys
es donen
unes
determinades condicions,
però cada 1.500 anys.
Però bé,
hi ha cicles
de 2.500,
hi ha cicles
d'incluso menors,
per exemple,
el fenomen del niño.
Aquest any,
per exemple,
veus?
Aquest any
és un any niño,
és un any
en què la corrent
aquesta que hi ha allà al Perú
no arriba
i per tant no hi ha pesca.
Aquest any
és un any niño.
L'any niño
es dona
entre 2 i 7 anys,
amb una mitjana
de 5 anys.
Clar,
això són molt pocs anys,
però aquest microcanvi climàtic,
això és un microcanvi climàtic,
això es dona
en períodes
d'una mitjana
de 5 anys.
Vull dir,
que tenim
tota una gamma
molt àmplia
de canvis climàtics,
però clar,
això s'ha d'explicar.
Parlar de canvi climàtic
no vol dir res,
cal matitzar,
concretar,
de què estem parlant,
de quin període de temps,
de...
Bé.
Però és normal o no
que faci tanta calor
amb molt més de...
Jo insisteixo,
és que són molt pesats.
Per mi sí,
estem a l'estibat de Sant Martí
i jo penso que
aquesta tradició
de l'estibat de Sant Martí
deu venir de molt lluny,
probablement
de l'època romana
o abans,
perquè es deia
que aquesta època...
El que passa
és que aquest any
el que ens han fallat
és que hauria d'haver fet fred abans
i abans pràcticament
no ha fet fred.
O sigui,
el normal és que
primers d'octubre
faci fred
i després
es mantingui
més o menys fred
i que
llavors ara
per Sant Martí
s'arrascalfi una mica
i després
ja sí que
ja ens enfonsem
cap a l'hivern.
Per tant,
aquests nens
diem que ha fallat
aquest refletament previ.
De totes maneres
normal,
és que no ho sé,
és el que te deia,
hi ha incertesa,
necessitem sèries
de molts anys
per poder veure
què passa.
També hi ha una cosa
que sempre s'oblida
i és que sabem
que les estacions
de l'any
es van traslladant
dins de l'any.
Les estacions
no són fixes
dins de l'any.
Amb el temps,
en períodes
de 18,
20 i pico mil anys,
es van traslladant
de manera que
d'aquí aproximadament
uns 20.000 anys
ara no estarem
a tardor,
estarem a primavera.
Això també s'oblida.
Clar,
si també hi ha
un trasllat
de les estacions
dins de l'any
també
anirà canviant.
Una generació
això no ho hauria
de notar.
Però,
si tenim en compte
també l'efecte hivernacle
que nosaltres provoquem,
si es barreja tot,
per mi,
incertesa.
amb aquest paràl·logos,
jo crec que ho defineix molt bé.
El que li estava preguntant
a el francès,
Sam,
Samantha,
Elsie,
Jones,
hi ha una adresa
per inscriure-los
que després la compartirem
en els nostres portals,
on poden inscriure-se
en aquesta conferència.
és complicat
per la ràdio
perquè no tindran temps
d'apuntar-lo.
i després el compartirem
en el nostre perfil
en la notícia
que ajuntarem-nos,
el compartirem.
per baix,
si busqueu,
és
medinsworkshop
2016.wordpress.com,
http,
els dos punts,
dos barres,
medinsworkshop
2016.wordpress.com,
aquí us podeu apuntar,
però si busqueu informació
sobre aquest congrés important,
també,
el trobareu tant
a través de l'IPES
com també a través
d'aquest programa
de l'Evoluciona
de Tarragona Ràdio.
A més,
veig que
és un congrés
que també és molt
llaminé
perquè els que no estan
a l'atur
que puguin apuntar-s'hi
perquè també tenen descomptes.
El preu és molt assequible,
30 euros
per a estudiants
d'aquesta universitat
a Rovira Virgili
i per tant,
això és el que teniu
en aquest congrés,
com veiem,
que es farà
el mes de gener.
Sam.
És gratis
també per a la gent
que no té treball
per a les empreses.
Això també és important
recalcar-ho,
que és de franc
per a aquells
que estan a l'atur.
Samantha,
Elsie i Jons,
gràcies.
Thank you very much.
Gràcies.
I també,
doncs,
el Francesc Burjax,
gràcies per acompanyar-nos
i per aportar-nos llum
sobre el clima,
que és un tema complex,
no és senzill.
Gràcies.
A vosaltres.
La recerca científica
és un dels instruments
de transformació
més imponents
per als segles que venen.
i seguim
des d'aquest
despatx
d'aeraterca botànica
per parlar
d'una col·lecció.
Volem parlar,
doncs,
amb l'arqueòleg tècnica
de col·leccions
de fòssils
d'aquí de l'IPES,
que és la Núria Ibanyet
i que ja s'acompanya.
Núria,
què tal?
Molt bon dia.
Hola,
bon dia.
I a més a més,
portes uns llibres
que veig que aquí surt
el teu nom,
vull dir que alguna cosa
que hi deus tenir a veure
amb aquests llibres,
amb aquesta col·lecció
de llibres.
Parlem del Montsià,
de Bàrbara
i Jaume
i com és
que em tret
d'aquests llibres?
Quina és una mica
la voluntat
de treure aquests llibres
que deuen tenir
alguna relació
amb el nostre patrimoni,
amb els nostres
gestiments arqueològics,
no?
Sí,
efectivament.
Com ja sabreu,
aquí a l'IPES
l'objectiu fonamental
és que ens dediquem
a la investigació
i a través dels coneixements
que adquirim al camp
i després,
quan ho estudiem,
els resultats que obtenim
els transmetem a la societat.
És la base,
és socialitzar
els coneixements
que adquirim.
Llavors,
a través d'esta col·lecció
se'm va ocórrer
que jo podria fer el mateix
per promocionar una mica
el patrimoni cultural
i natural
de les terres
de més al sud
de la província de Tarragona,
en aquest cas
la comarca del Montsià.
Llavors,
la relació
és per funcí
amb l'arqueologia
que és la meva formació,
és que
Bàrbara i Jaume
són els protagonistes
de deu anys
inspirats amb els meus fills
i llavors
ells fan el mateix
que els arqueòlegs,
fan un treball
de camp exhaustiu,
aprenen
a partir del que troben
aprenen
i trauen
les seves conclusions
i després ho expliquen
a la resta de nens.
i d'aquesta manera
també incentivem
l'hàbit de la lectura
entre la franja d'edat
que són de 8 a 12 anys,
que és el cicle mitjà.
Dius que has escollit
el Montsià
i per tant suposo
que alguns dels llaciments
que no heu treballat
al Montsià,
a la comarca,
o alguns dels elements
que són importants
d'aquest territori,
també queden reflectits
amb aquests llibres,
amb aquests contes.
Sí,
per exemple,
el primer conte
que vam treure
la inspiració
va ser
el descobriment
de les pintures rupestres
de l'Ermita de la Pietat,
que com ja sabreu
és patrimoni mundial
per l'UNESCO
i llavors
va ser
molt enriquidor
perquè a més
un company
d'aquí de l'IPES,
el Ramon Vinyes,
Ramon Vinyes
va ser el primer
que va actuar
per a conservar
aquestes pintures rupestres
i llavors
va ser molt enriquidor
perquè vaig parlar
tant amb ell
com el propi
descobridor
de la Troballa
que ara actualment
té 50 anys
i en aquell moment
l'any 75
en tenia 8
i una miqueta
quan ja tenia el conte
escrit
i això
se'l va llegir
i diu
quasi-quasi
tal com va passar
perquè jo m'he inspirat
en els fets reals
però després
faig l'aventura.
El Juanito
que és el Joan Ruiz
el descobridor
de les pintures
aquí fa de guia
dels nens
i en aquest cas
seria el descobriment
de les pintures rupestres.
Després també
el conte
dedicat
al Canà
perquè aquesta col·lecció
constarà
de 12 volums
que serà un
per cada poble
que conforma
la comarca
del Montsià.
Llavors
el que està dedicat
al Canà
es parla
sobre el jesiment ibèric
de la moleta
del remei
per exemple
parles de les costums
que tenien els íbers
i els nens
a cada conte
s'imaginen
en aquell moment
temporal
s'imaginen
com seria ser íber
o com seria
ser un home
prehistòric
i tal.
Després tenim
un altre
que és el dedicat
a Sant Carles
de la Ràpita
que aquest
no toca tant
arqueologia
sinó més
arqueologia neoclàssica
de l'època
de Carles III
i una mica
la tradició marinera.
I per acabar
també tenim
el Descobrim l'or
de la Plana
que aquest
és un monogràfic
aquí a Lipes
també tenim
gent especialitzada
en estudiar
la vegetació
com el cas
dels que estudien
els polens
les fustes
els carbons
llavors
està dedicat
és un monogràfic
a l'oli
a com s'obté l'oli
perquè hi ha molts nens
que veuen
l'ampolla
al supermercat
i no saben
tota la feina
que hi ha detrás
perquè una mica
també
l'objectiu
d'aquesta col·lecció
és que els
xiquets
a partir
d'una edat
temprana
aprenguin
a valorar
l'esforç
dels avantpassats
que el que tenim
ara
no ha estat regalat
és tot
a base
d'un esforç
i que ells
com que són
la base
del futur
han d'intentar
que les tradicions
i tot el paisatge
i cultura
que tenim
tan arrelat
continuïn
conservant-se
en tenim quatre
per tant
fins a dotze
encara en queden
uns quants
ara al desembre
sortirà el dedicat
a Sant Jaume
que bàsicament
serà sobre
el conreu de l'arròs
al delta de l'Ebre
i sobre
la Jota Ebrenca
que és una música
molt arrelada
a la terra
la Jota de l'Ebre
que és molt
reconeguda
n'hi vindran més
suposo
el Montsià
ho tanquem ja
el Montsià
això o vindran més
més enllà de la comarca
del Montsià?
Bé
tot depèn de
la participació
perquè
el mecenatge
ara
bàsicament
està
és basat
en els ajuntaments
llavors
sí que he tingut
peticions
d'altres poblacions
però clar
primer
tancarem
el Montsià
i després
si les partides
ho permeten
continuarem
on mos criden
perquè
Barbara i Jaume
són molt curiosos
i volen aprendre
i ensenyar
a la resta
mentre els companys
de realització
troben una jota
de Quico Célio
el noi en molt de ferreries
per anar il·lustrant
doncs aquesta col·lecció
que segur que la trobaran
els companys
de realització
explica una mica
també
parlant dels personatges
sempre són ells
la Barbara i el Jaume
són els dos personatges
i com són una mica ells?
val
doncs Barbara i Jaume
són dos xiquets
de 10 anys
que com t'he dit
estan inspirats
amb els meus fills
perquè la meva idea
era explicar-los
a ells
jo soc de les Terres de l'Ebre
soc de Sant Gales
de la Ràpita
i ells han nascut aquí
i jo els hi volia explicar
com era una mica la vida
la meva vida
com va ser la meva vida
de petita
que és diferent
el ritme que es porta
a la ciutat
al ritme que es porta
a un poble
quan creixes a un poble
llavors
de pas
que els hi explicava
amb ells
dic
sereu els protagonistes
viureu
perquè quan fem
el treball de camp
ells venen
Barbara i Jaume
que són el Joan i la Marta
en realitat
ells venen
a fer el treball de camp
i després fem els contes
i llavors
se'm va ocurrir
que per a
per a il·lustrar millor
com som Barbara i Jaume
i què volen fer
i què volen transmetre
doncs estaria molt bé
que la col·lecció
tingués una banda sonora
i va ser quan li vaig proposar
a Arturo Galla
del grup dels Kikos
que s'hi podia fer
una jota
on se plasmés
el caràcter dels nens
que fan
però on van
i llavors
la idea de la jota
va ser aquesta
una mica
per descriure els nens
que van sempre
en bici
que és el que feia jo
de petita
anar en bici
amunt i avall
amb la colla
i explicàvem
i a vegades
van acompanyats
d'un guia
d'un amiguet
o a vegades van sols
depèn
de la inspiració
suposo que
a l'hora
n'hauria d'escriure
la part
doncs
les lletres
d'aquests llibres
perquè també hi ha il·lustracions
hi ha il·lustracions
hi ha imatges
hi ha fotografies
clar
a l'hora d'escriure
està tenint en compte
tota la informació
si no posar-ne gaire
en justa mesura
una mica equilibrat
clar
com que està dirigit
a un
en realitat
són contes educatius
intergeneracionals
són aptes
per a totes les edats
el que passa
que jo ho he enfocat
en aquesta franja
que us he dit
del cicle mitjà
perquè ja són conscients
de tot el que els envolta
comencen a tenir respecte
per tot
el que hi ha al seu voltant
llavors
a l'hora d'escriure
doncs clar
el vocabulari
jo tinc molta informació
i he de fer
una síntesi increïble
perquè està dirigit
a un públic
que depèn
de quin vocabulari
queda massa
de massa
de massa
adult
i llavors
sí
com que
també una de les
de la gràcia
dels contes
és que els diàlegs
em feia molta gràcia
que s'identifiqués
la parla
dels personatges
és a dir
el conte està
a la narració
el narrador parla
en català estàndard
i els diàlegs
els protagonistes
utilitzen paraules
típiques
de cada poble
perquè
per exemple
no es diu
una mateixa cosa
de la mateixa manera
als diferents pobles
per exemple
aquí diem
una valdufa
a Sant Carles
dèiem
baralluga
i al Canà
per exemple
es diu
trompitja
llavors
al final
de cada conte
hi ha un petit
glossari
de parauletes
per si gent
que no és
del terreno
doncs diu
ui
què és això
una trompitja
què és
llavors
han posat
un petit vocabulari
i d'aquí també
queda un enriquiment
lingüístic
perquè la parla
i la música
m'ho identifica
allà on anem
és aquesta col·lecció
aquesta col·lecció
de contes
de la Bàrbara i el Jaume
al Montsià
de la Bàrbara i el Jaume
on els podem trobar
aquests contes
Núria
on els trobem
estan en llibreries
Sí, sí
estan a les llibreries
aquí a Tarragona
per exemple
podeu anar
a la Bacus
que tenen
o a la llibreria
a la Rambla
o a la Capona
I pel que et diuen
que t'està agradant
és a dir
que agraden
els infants
o no?
A les Terres de l'Ebre
m'han constatat
que sí
i aquí a Tarragona
estem una mica
ara promocionant
perquè la idea
és que
de la mateixa manera
que jo
ja estimo
tot el que és
la tradició
de Tarragona
perquè porto 20 anys
aquí
la idea és que
transmetre
una miqueta
aquest amor meu
als xiquets de Tarragona
i que
incentivar-los
a que visitin
les Terres del Sud
precisament
amb l'objectiu
hem fet
hem fet la combinació
dibuix
i fotografia
perquè quan pares i fills
estiguen llegint
els contes
ja els sigui atractiu
i diguen
ah, pues anem a visitar
les pintores rupestres
d'Ull de Cona
o anem a la Ràpita
que té un paisatge
superbonic
o anem a veure
els camps d'arròs del Delta
o anem a veure
la moleta del Remei
saps?
el dibuix de qui és?
els dibuixos de qui són
les il·lustracions?
els dibuixos són
de Míriam Sidball de Pérez
que és una noia
que està estudiant
psicologia aquí
a la URB
i és de Santa Bàrbara
i les fotografies
també són d'un planer
de Santa Bàrbara
l'Alfred Blanc
i després
perdona
tenim un quart component
a l'equip
que és qui fa
el tractament d'imatge
que és el que
integra la fotografia
amb el dibuix
doncs Núria
no sé si tenim els companys
que s'han pogut localitzar
la cançó dels Kikus
diria que
ara ho descobrirem
gràcies Núria
que vagi molt bé
Núria
Núria
Ibáñez
i per bé
aquesta col·lecció de llibres
el Montserrat Bàrbara i Jaume
gràcies
que vagi molt bé
moltes gràcies
Bàrbara
I ja ho veurem ja
pràcticament els darrers minuts
d'aquesta evolucion
aquest primer evolucion
a cinquena temporada
primer evolucion
d'aquesta presenta temporada
avui doncs parlant
de canvi
de clima
parlant de clima
doncs en el passat
d'un congrés important
conferència que es farà aquí
a la nostra ciutat
a la Universitat Rovira Virgili
organitzada per l'IPES
de cara doncs
a la proper mes
de febrer
el 3 al 5 de febrer
parlant també
doncs d'aquesta col·lecció
de llibres
el Montserrat Bàrbara i Jaume
i ara també
amb l'estrena
d'aquesta temporada
que és la peça del dia
dedicarem cada programa
a parlar d'una peça
en concret
de les moltíssimes
que hi ha
aquí doncs
a l'IPES
n'hi ha moltíssimes
hem pogut
de fet també
fer algun dels programes
des de la zona
on estan recopilades
aquestes peces
i avui en volem destacar
una en particular
parlem
d'un crani 2
d'un mascle adult
de fa uns
50.000 anys
trobat a la cova del toll
de Mujà
durant la campanya
d'excavació
més a més
d'aquest estiu
i en parlem
amb un dels investigadors
també hi crea
aquí a l'IPES
el Foren Arribals
Foren, què tal?
Molt bon dia
Hola, bon dia
Parla'ns d'aquesta peça
que després el sonyos
la podran veure
perquè hi farem
una fotografia
la podran admirar
és un crani 2
de fa 50.000 anys
com deia
però té les seves
particularitats
és molt especial
no m'han dit?
Sí, és un crani
d'un macho
bastant gran
per això
li hem donat
aquest nom
de Pierros
com homenatge
a l'os
del Pirineo
actual
és un crani
d'un tamaño
bastant gran
i també
d'un individu
bastant
major
per l'edat
per el desgast
que tenen els dientes
podem pensar
que era un animal
bastant major
i el Pirineu
recordem
és l'os
que hi ha
l'os mascle
que hi ha
els Pirineus
el Pirineu català
un os
que es va redentruir
fa alguns anys
i que és el mascle
el gran macho
todavía
em dic que està
molt viejo
el de los Pirineus
està molt major
sí
és un individu
que fue introducido
en el 96
me parece
i ara
té uns 28 anys
creo
quan la media
dels osos
normalmente
no és uns 25 anys
el més major
que es que se conoce
té uns 29 anys
és molt major
i és molt major
qual és la història
d'aquesta pieza
quina és la història
d'aquesta peça
del dia
com arriba aquí
com es troba
primer
com a esfer
aquesta
que esferta
que esferta
que esferta
en el mes de agosto
en la cova del Toy
en Moya
y es un nacimiento
que esferta
cada año
desde hace
más de 10 años
ya
y entonces
bueno
ya habían salido
bastantes piezas
de osos
pero este año
pues hemos tenido
bastante suerte
de encontrar
estas piezas
muy bien conservadas
y este cráneo
que es casi
casi completo
es muy difícil
de encontrar
piezas
de este tipo
en yacimientos
una peça
que imagino
que deus ser
de dimensions
grans
es decir
estem parlant
d'un crani
de dos
adult
per tant
no és una peça
gran
sí
no sé
son unos
50 centímetros
una cosa
sí
50 centímetros
o un poco más
com es troba
en quina estat
es troba
el cráneo
en qué estado
se encuentras
está
compacto
compactado
habrá que trabajar
restaurarlo
estaba en un rincón
de la cueva
y está un poco
deformado
hay grietas
está un poco
está bien conservado
pero un poco
deformado
entonces si habrá
ya hubo un primer
trabajo de restauración
lo hemos sacado
de la cueva
en bloques
es decir
con un poco
de sedimento
alrededor
para protegerlo
y no
que no se
se descompone
que caiga
en trozos
cuando lo sacamos
hubo un primer
trabajo
de restauración
in situ
de consolidarlo
para hacerlo
más resistente
y ahora
este invierno
empezará un trabajo
más
de restauración
para
para limpiarlo
y dejarlo
lo mejor posible
para un futuro estudio
que llevaremos
a cabo
aquí en el IPES
¿por qué dirías
que es importante
esta descubierta
esta pieza?
Bueno
hay pocos
craneos
enteros
de este tipo
de osos
de las cavernas
entonces
es una pieza
importante
para conocer
un poco más
la morfología
de esos osos
de esta época
y también
estudiar
el contexto
en el cual
se ha encontrado
es una cuba
donde hay
mayoría
de ocupación
de carnívoros
que era como
un cubil
donde
los osos
iban a hibernar
el invierno
y también
hay algunas
evidencias
de presencia
humana
los humanos
también
los nendertárez
hace 50.000 años
hasta este momento
venían ahí
puntualmente
a ocupar
la cueva
también
entonces
también
será interesante
estudiar un poco
la dinámica
de la cueva
y ver
en qué momentos
podían ocupar
los osos
y en qué momentos
se estaba ocupada
por homínidos
saber quién mató
a quién
de quién ganó
la batalla
lo intentaremos
es interesante
también descubrir
bueno
de hecho competían
por supongo
que por espacio
pero también
por comida
exactamente
sí
eran
bueno
los homínidos
tanto
con las cavernas
competían
por los recursos
el territorio
y también
por las cuevas
que usaban
como casa
el lugar
de vida
para los homínidos
o el lugar
para hibernar
por el uso
en este caso
y es
una de las
hipótesis
para explicar
la extensión
de las cavernas
hace unos
24.000 años
25.000 años
y por eso
por la competición
que había
y cuando
las poblaciones
humanas
aumentaron
al final
del pleistoceno
pues la competición
se hizo más
más fuerte
más importante
y entonces
el uso
ha desaparecido
es una de las
hipótesis
para explicar
la extinción
del uso
de las cavernas
¿se parecen
más
de los que hay
actualmente
de osos?
¿se parece
alguno
de las
distintas especies
que hay en el mundo
de osos
este oso
de las cavernas?
morfológicamente
es muy parecido
la morfología
de los huesos
del cráneo
es muy parecida
a lo que cambia
es el tamaño
lo más parecido
en tamaño
sería el grizzly
por ejemplo
de norteamérica
que puede
alcanzar
un tamaño
un poco
parecido
sin tampoco
llegar
al mismo
cuando hablamos
del uso
de las cavernas
hay que imaginar
machos
de unos
400-500 kilos
así que
hay pocas especies
ahora de osos
que llegan
a este
tamaño
¿tenían
competencia?
es decir
¿tenían algún
depredador
estos osos
que pudiera acabar
con el nardental
que compartía
espacio y tiempo
con él?
sí
el nardental
también podía
cazarlo
también como
recurso
para comerlo
o usar
partes
por ejemplo
la piel
o otras
partes
del animal
que podían usar
y
pocas más
después
quizás algún
carnívoro
como las hienas
que podían
también
aprovecharse
pero
tenía pocas
pocas competencias
a partir
de los humanos
serán
interesant
esvidar
porque va morir
a las causas
de la muerte
de este oso
encontrado
trobat
a Mollà
es la peça del día
que a Futura Fiermi
la podréu veure
adjuntada
amb aquest programa
d'avui
amb aquesta primer
evolución de la temporada
aquest os
aquest crani
dos
piros
la nomada
així
que es va trobar
aquest mateix estiu
en aquest jaciment
de la copa
l'autoll de Mollà
Florent Rivals
gràcies
gràcies
doncs
fins aquí
aquesta primera evolución
de la temporada
en vindran més
estarem aquí cada 15 dies
en aquestes instal·lacions
de l'IPES
al campo de Sassalades
mirem venint
poder conèixer
també investigadors
a parlar
de descobertes
de notícies
de congressos
com el que avui ens ha ocupat
i també doncs
a fer un recorregut
per les instal·lacions
que també doncs
us anirem acostant
avui des d'aquest
despatx d'Arque Botànica
però també doncs
anirem itinerant
per altres seus dependències
d'aquest edifici
un edifici gran
que teniu aquí
al campus de Sassalades
com sempre
a producció
per Cinta C. Bellmunt
a producció
doncs
d'aquest programa
aquest primer evoluciona
cinquena temporada
i tornem doncs
d'aquí 15 dies
que vagi molt bé
adeu-siau