Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
sigui de Girona o sigui d'Alcoi o sigui de Solla o sigui d'allà on sigui, pensa en Arola.
I això és un fet significatiu força important.
Fem el mateix aquest, que és el que m'explicàveu abans fora de micròfon.
No només són obres, peces de teatre, impreses, sinó que són textos que tenen a veure amb el teatre.
En aquest sentit, per exemple, quina varietat hi trobem, Alfred?
Bé, la col·lecció de textos a part és la col·lecció de textos teatrals.
El que passa és que nosaltres sempre hem estat al voltant del món dels arts escèniques.
Inclús vam editar una revista durant dos anys, una revista mensual, que era Hamlet,
i sempre hem estat al costat, com deia, i hem editat llibres.
Ara acabem de presentar un llibre dels germans Castells, que són sonògrafs,
que construeixen escenaris, però jo crec que han construït escenaris per tota o per quasi totes les companyies,
des dels lliceus, als nacionals, i són llibres que parlen de gent que està vinculada al teatre.
Vam editar el seu dia, quan va fer el 10 aniversari, em sembla que era la sala Beckett,
o el 20, no sé si ho diu, vam editar un llibre de la Perla, el 29, també del teu aniversari,
hem editat reculls de crítics, com el del Pere d'Oleguer,
i tot el llibre del CIR, tot el que està relacionat amb les arts escèniques,
nosaltres sempre ens ha interessat.
Editeu per encàrrec, o alguna vegada ho acostumem a fer per encàrrec,
de dir, escolta, tenim aquesta línia, no?, potser el de l'escenografia,
com a que ens agradaria treure alguna cosa.
Editeu, feu per encàrrec, o al contrari, us venen?
És una línia, aquest de l'escenografia, és una línia que hem començat ara fa 3 anys,
hem editat dos llibres, que és el de la Perla 29 i el dels Castells,
i més que un encàrrec és buscar una complicitat entre ells i nosaltres,
o sigui, seria com una coedició, perquè són llibres caríssims,
són llibres de 400 pàgines a tot color, llibres que porten una feina important,
i per tant, assumir-los només a ventes seria gairebé impossible,
però hi ha una complicitat entre les dues parts i ho tirem endavant.
O sigui, des de la col·lecció, textos a part, no?, hi hauria diferents.
Però ja tenen els de la col·lecció.
Textos a part és una col·lecció exclusivament de textos teatrals,
que són uns llibrets petitets, i només s'editen,
en teoria van començar amb textos contemporanis.
En elitat d'algun clàssic, van començar a fer un apartat de clàssics,
també la vam començar en castellà, que es diu Textos a parte,
i tot és al voltant de textos teatrals, bàsicament contemporanis.
En quantes referències en total, de moment?
En castellà, de textos a part, de la col·lecció de textos a part, 140,
en català i en castellà una vintena,
i de llibres relacionats amb teatre, potser també una vintena.
Quin any vau començar?
Quan vau començar?
Nosaltres vam començar el 98,
i el primer llibre conjuntament amb un altre va ser un text de la col·lecció aquesta,
o sigui, vam començar amb aquesta col·lecció.
I ara és això que dèiem, sou referència com a editorial que cuida el tema teatral o de les arts escèniques,
sou referència a Catalunya, perquè sempre teniu aquell reconet que potser altres editorials van publicant molt de tant en tant.
I molt poc.
I molt poc.
Fins ara, 62, editava assiduament, però ara ni 62 i pràcticament som els únics que editem teatre, pràcticament,
llevat d'alguna cosa esporàfica.
Pel que fa als textos teatrals i més de teatre contemporani, que a vegades no s'ha dut a escena, entenc, no?
Sí, però quasi tot el que hem editat, quasi tot, o s'ha portat a escena, o s'està portant a escena,
o obres que hem editat que s'han portat a escena posteriorment.
Sí, perquè hi ha dues fonts que anodereixen la col·lecció.
Una són els premis, els premis de teatre, per tant són inèdits en aquest cas,
però l'altra són les companyies i els teatres estables, com ara el TNC, el Teatre Nacional,
que publiquen les coses que estrenen, no?
Tradicionalment ho feien amb altres editorials, però en veure que les editorials han anat deixant aquest tema
i en canvi a Rola i a Postat, doncs se n'ha anat escurant cap aquí.
Aleshores hi ha això, les dues branques.
Per què anava la pregunta que anava a fer ara?
Alfred, com us ho feu per discernir aquesta és publicable i aquesta no?
Perquè entenc que en tema de teatre, bueno, els criteris són els altres, no?
Que potser en novel·la ja venen cribats, per dir-ho així, no?
Si es venen d'aquestes les fonts.
Sí, també, home, depèn del pernil que et portin, si es veu no més petit,
doncs et deixes editar-lo, no?
No, bromes de part.
També hi ha cribes, si editem el del Nacional, lògicament hi ha la criba del Nacional
que vol portar, Mercena, el que vol portar els premis, hi ha les cribes dels jurats
i després editem per altres sales i amb complicitats, des de la sala Bequet, la Seca,
amb diferents directors de teatre i això sol ja ens porta una producció cada vegada més alta,
que no sé si podrem assumir ser els únics editors de teatre perquè realment s'està fent molta cosa.
Sí? Doncs qui ajuda també amb aquest discerniment i a donar el seu criteri més que vàlid
és Germán Bonnin, el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Germán, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia. I a més fa sol, fa sol.
Sí?
Sí, fa sol, la belaçola fa sol.
Aquí també, no? Aquí també. Tenim bon dia, tenim bon dia de moment.
El Germán, per si no us és referència, que hauria de ser, és director de teatre, actor, professor d'art dramàtic,
és tot un referent a casa nostra pel que fa a les arts escèniques i també és patró,
i això té a veure també amb la col·lecció que dèiem, no?, de la Fundació Joan Brossa.
Germán, què hi has fet tu dins de Textos a part? Com col·labores amb Arola?
A veure, jo col·laboro amb Arola, amb tot allò que em demana Arola,
i ell col·laboro amb ell quan jo li faig alguna proposta d'atitud.
Jo admiro l'Arola, admiro l'Alfred, i penso que és un testimoni impagable, de voluntat, de permanència,
i tot això perquè a Barcelona hi havien hagut diferents editorials que publicaven teatre,
recordem l'Escoltí, el propi Institut del Teatre, la col·lecció Loureny, etc.
Jo crec que ell és el testimoni que encara s'edita teatre.
Que es vengui teatre, això és una altra qüestió.
Però totalment la gent va a veure amb el teatre, més que mai.
Jo crec que en aquests moments es veu molt teatre,
jo crec que hi ha tot una classe burgesa, tot una classe exigent,
que està anant al teatre.
Però tant mateix no es llegeix teatre, es llegeix molt poc teatre.
Es veu a veure molts llegers.
Sí que és veritat que els directors d'escena, els actors,
i alguna minoria interessada, doncs llegeixen el teatre.
Certament, tal com havíeu dit,
alguns el que han publicat les seves propres obres,
potser les compren, les tornen a llegir, etc.
Jo haig de felicitar l'Alfred,
perquè és un testimoni encara de voluntat,
de permanència,
en una ciutat, en una cultura,
que realment és rica en moltes coses,
i que, per tant, és indispensable que segueixin habitant-se.
És que és impagable, no?,
el que ha dit a ell,
perquè també és de ser una edició acuradíssima,
contempla, ha contemplat aquesta col·lecció de teatre,
grans clàssics,
Pessoa, Thomas Berhardt,
Tinta, Strindler,
contemporanis nostres, no?,
d'aquí, Lluís Aconguer,
el Mallor, el Carles Vall,
de Sàns i Sina Izquerda,
Benat i Jornet,
de Radicó,
per les mestres noms significatius
a la nova dramaturgia.
I també,
també crec que
és important la feina que està fent
amb el que podríem dir-me,
els novíssims, no?,
tota aquesta irrupció
que hi ha de generació jove,
la Marta Butxac,
l'Adena Tornero,
l'Isep Maria Miró,
el Marlos V,
la Lluís Casanovas,
etcètera, etcètera.
Crec que contempla un espectre
molt significatiu
del que està passant al teatre
en aquests moments en aquest país.
El Premi Gorn,
per exemple,
en fi,
jo haig de felicitar l'Alfred,
afortunadament,
l'admiro,
i l'únic que li haig de demanar,
Alfred, segueix, segueix, segueix, segueix.
Gràcies, Germán, gràcies.
Una mica,
tal com parles, Germán,
era la sensació,
no sé si estigueu d'acord,
la sensació que la cosa
havia d'acabar així,
havia d'acabar amb una editorial,
doncs aglutinant
tota aquesta producció,
perquè era una aposta
una mica arriscada,
que si els temps van mal,
les coses van mal dades,
el primer que deixes anar
són aquells serrells
que no et donen beneficis.
era previsible que això passaria?
Escolta'm,
sí,
i a part d'això,
una altra,
no, perdona,
però hi ha una altra rosa significativa,
perquè ja formo part del patronat
de la Fundació del Brossa,
i hi ha,
per part de l'Alfred,
ja,
un compromís d'anaricant
tres obres curtes
cada any,
a part de text,
a part d'això,
acaba d'editar també
una obra que es diu Inèdit,
del Brossa,
poesia visual,
recull poesia literària,
recull poesia estricte,
etcètera,
no,
més que,
en aquest sentit,
l'Arola,
fins i tot,
arrisca.
El Brossa és un poeta
significatiu pel món
de les nostres avantguardes,
és un poeta
que en el seu moment
s'ha dit
en les seves obres completes,
però d'això
està exaurit,
per tant,
és una feina també
supletòria
la que està fent
a l'Arola
a través del Joan Brossa.
I no t'he contestat
el que m'ha demanat.
No,
que sí,
era una mica previsible,
no?,
que això acabaria així,
que seria una editorial,
que les altres
s'anirien deslligant,
deslliurant
de la producció teatral
i seria una editorial
que acabaria fent-se càrrec de tot.
Sí, sí, sí.
És veritat.
Bé,
malauradament,
va haver de benzonar
d'economia,
de producció,
fins i tot,
una revista,
la Hamlet.
La revista Hamlet,
jo tinc tota l'edició
i molta gent de teatre
la té,
tota la col·lecció
del que es va editar
de la revista Hamlet,
una revista
d'una pulcritud
i sobretot
extraordinària
i sobretot
d'una qualitat
rabiosa,
no?
No és just
que en un món
ric
de teatre
i fins i tot
en assistència
de públic
no hi hagi,
per exemple,
una revista,
una revista.
I això,
jo crec que les administracions
no haurien de ser responsables.
Mira,
hi ha una època,
no sé si era
socialista a Madrid,
que va donar impuls
a través del seu ministeri
a la revista del públic,
però no,
i tothom esperava el públic.
Bueno,
doncs aquí,
no,
aquí ha estat
una empresa privada,
la que ha posat
en marxa
un Hamlet,
però,
evidentment,
no,
no,
els recursos
que es necessiten
per evitar una revista
i sobre revistes
que no són majoritàries,
però que són
dispensables,
per tant,
hi ha greus llagunes.
En fi,
Alfred,
gràcies per aquest
període del Hamlet.
Gràcies a tu,
Germán.
Germán,
i encara una última
qüestió.
Per la gent
que surt de l'ofici,
entenc que ja ho sabeu,
però per la resta,
pel públic en general,
els que acostumem
a llegir novel·la,
directament,
per què és important
llegir teatre?
Que abans ho deies,
no?
Deies que estem acostumats
a anar a veure teatre,
cada cop se'n va a veure més,
però llegir-lo no.
Què dona
el teatre llegit?
O ens ha perdut
o l'hem perdut?
Ara, sí, sí,
perdó.
Hola, Germán.
Ara, ara.
Jo faig preguntes quilòmetriques
i que s'ho va repetir.
Estem a els quants quilòmetres?
Segurament
hem perdut pel camí.
Digues, digues.
No,
te preguntava això
cap al públic en general,
per què hem de llegir teatre?
Què té d'especial
o què dona llegir teatre?
a part d'anar a veure la representació?
A veure,
llegir teatre
és cobrir uns horitzons imaginaris.
Quan tu vas veure teatre
i el director d'escena,
els actors,
la manera de muntar aquell espectacle,
ja t'ho donen.
Et donen fet.
I tu veus l'espectacle teatral
i veus els actors
i veus la estratègia
i veus el lloc.
Quan tu llegeixes,
se't dispara l'imaginari.
Perquè, esclar,
tu coneixes el text,
que és la columna vertical
de l'espectacle del text.
I, per tant,
t'imagines
des d'aquesta capacitat
de posar-li rostre
a un dels personatges,
posar-li color
en l'espai
en el que allò ha de transcorrer.
Però aquest teatre
és una possibilitat
d'ampliar
el camp de l'imaginari
del potencial espectador.
Què tal anem
de dermaturgs,
Germán i Alfred,
en qüestió de qualitat, eh?
Sí.
Què?
Hi ha bona qualitat?
Hi ha bon planter?
Jo crec que sí.
Jo crec que
en aquest país,
per sort,
encara hi ha
un nivell cultural
interessant
i hi ha ganes
de fer coses.
Jo crec que sí.
Amb temes d'actualitat
o amb quin tipus de temes
s'estilen.
O sigui,
podríem parlar
d'un teatre català
contemporani
uniforme
o hi ha una mica de tot?
Jo crec que hi ha
uns trets comuns
de...
m'assembla, eh?
Que potser surten
una mica
de l'escola
de la sala B,
aquest, no?
Del Sanchi Sinisterra,
una miqueta, no?
Amb i que influència, sí.
De altra manera,
jo crec que
una de les coses
que avui
comencen a caracteritzar
el teatre català
és la seva diversitat
ja per sort
i tenim
teatre
de molts tipus
des del teatre
per parlar d'autors
que són a la col·lecció
de textos
a part
dels jarres basques
per exemple
o l'Albert Mestres
que no tenen gaire
a veure entre ells
i que són dues poètiques
molt diferents
però que
són totes
molt
interessants, no?
Crec que
hi ha això, no?
És cert que
l'empremta
de la sala B
que es nota
en molts
no en tots
però en molts
dels autors
per exemple
de Lluís Coniller
etcètera
En quin sentit?
Quina empremta
deixa?
Com a escola
Sí, però quins
trets característics
tindria algun?
Hi ha un element
absurd, no?
Hi ha un element
bastant
recurrent
que
ara
està en revisió
probablement
que és el que
se n'ha dit
el teatre
de la substracció
és aquell teatre
en què
es diuen
molt poques coses
perquè
el que importa
és allò
que hi ha al darrere
de les paraules
no?
Això és una mica
un resum
és més complicat
d'explicar
però una mica
un resum
i que procedeix
com deia
l'Alfred
és una
progressió
d'un teatre
anterior
que és el teatre
que es va dir
de l'absurd
no?
Teatre
de
de Pinter
de Beckett
de Ionesc
etcètera
etcètera
Estaries d'acord
Herman?
Sí?
Estaries d'acord
amb això
que estem dient
amb aquesta
influència
de la sala B
que té el teatre
català
però després
també
aquesta varietat
cada cop més
que deia el Joan
Perdona
repeteixo
perquè ja m'ha dit
de la semana
Si estaries d'acord
com qualificaries
el tipus de teatre
no sé si podem parlar
d'un teatre català
deia el Joan
que cada cop
hi ha més
hi ha més
diversificació
Jo crec que
jo crec que
podem parlar
de la irrupció
d'un teatre català
que jo abans
em sembla
i he nomenat
els novíssims
no?
Hi ha tota una generació
segurament
que aquesta generació
s'ha configurat
a l'entorn
de l'obrador
de la Beckett
de l'obrador internacional
de la Beckett
és una generació
que ha fet
una irrupció
bastant
significativa
venen
evidentment
hi ha
d'uns classes
com la Lluís Acumider
com el Carles Sánchez
el Pepe Sánchez
però
aquesta generació
que ara veu tenir
25-30 anys
tipus de
Casa Nova
Josep Maria Miró
aquesta és una generació
que està
creant
un tipus
de proposta
ja diria
bastant
significativa
original
des del punt de vista
de compromís
etcètera
etcètera
potser ens falta
en la nostra dramatúrgia
que pràcticament
diríem
que és històric
no?
ens falta
ens falta
la tragèdia
no?
ens falta
la tragèdia
això ho deia
el Pau Fabra
ho deia
molt bé
un país
sense tragèdia
és un país
que no ha acabat
d'evacuar
els seus propis
fantàstimes
no?
i
esclar
és una llengua
minoritària
però per l'altra
per ser un país
que té
que té
que té
conflicte intern
que té coses
per
per treure
de sobre
i la
gent
és justament
una possibilitat
de catarsi
col·lectiva
no?
aquests autors
d'aquesta generació
joves
estan plantejant
temes
d'avui
importants
però temes
que es mouen
en un àmbit
de família
de relació
de sentiments
i també
de compromís polític
o social
però
aquesta veu
dramatúrgica
no sé
ho podríem parlar
d'alors
que no sé
per aquí
de personatges
que
passada
la història
hi ha
fins i tot
personatges
del segle XX
com a classe
que realment
ens té
de ser
un problema
col·lectiu
no?
un problema
i un problema
col·lectiu
i un problema
bueno
de país
de raça
de manera
de ser
etcètera
etcètera
clar
el teatre
neix
amb la tragèdia
i alià
la història
s'ha
donat
testimonis
de creació
teatral
perspectiva
de la tragèdia
doncs mira
si en tenim
de
encara no
encara no
no en tenim
doncs és una altra
una altra nínia
de discussió
sens dubte
el teatre
i la creació
teatral
i també
la seva publicació
ja veieu
que dona molts punts
de què parlar
avui hem tingut
amb nosaltres
de convidat
el Germán Bonin
és director
de teatre
actor
professor
vaja
ja ho diem
una referència
des les arts escèniques
participa també
d'aquesta
col·lecció
d'aquesta
línia editorial
d'Arola
sobre teatre
Germán Bonin
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
moltes gràcies
a vosaltres
un abraçada
adeu
deixem anar
el Germán
Déu-n'hi-do
com és això
del treballar
dia a dia
Alfred
per nodrir
aquesta col·lecció
o aquesta línia
que teniu
ara les teniu
moltes
no ho sé
amb quins actors
treballeu
el problema
no és que
només tinguem
aquesta línia
és una de les potes
jo crec
d'una de les potes
importants
que al seu dia
vam pensar
per sortir
de Tarragona
o sigui
nosaltres som
monitorial
amb un peu
ben posat
a l'àmbit local
perquè creiem
que han de donar veu
a la cultura
que es fa aquí
i
fora de Tarragona
lògicament
una de les potes
importants
és el teatre
per tant
mal de caps
no només el teatre
sinó amb tot
el que editem
o sigui
que és una producció
jo crec
no és gaire
modesta
són
60 llibres
cada any
i això representa
pràcticament
en total
i de textos
a part
de textos
a part
m'assembla
que l'últim any
m'han de evitar
15
m'assembla
seria una mitjana
uns 15 parant
sí
títols
ja per anar acabant
amb el tema
dieu-me
no ho sé
títols
o autors
que podríem
que considereu
que estaria bé
per començar
a llegir teatre
allò que sembla
que ens consta tant
per començar
a llegir teatre
home
dels editats
que s'has apartat
teatre
a veure
home
a veure
podríem llegir
un llibre
de Joan Cavaller
però val la pena
realment val la pena
val la pena
llegir teatre
llegir teatre
val la pena
jo ara estic pensant
així
de començament
perquè
hauríem de
autors
potser
l'Alfred i el Joan
ho teniu més present
però jo com a lector
tenim el de Joan Cavaller
i aquests
peus descalços
sota la lluna
de Bost
i tenim
el de Magí Sunyer
Lucrècia
que és una tragèdia
que justament
això anava a dir
tots dos són tragèdia
el que passa és que
l'altre està
més com a oratori
dues maneres
diferents
el del Magí
realment
és una
reescriptura
d'una tragèdia
clàssica
i el peus descalços
no
peus descalços
és una manera
de buscar
el caràcter tràgic
en allò
contemporani
però no és una tragèdia
en el sentit tradicional
sinó que tens raó
és més aviat un oratori
però ara es pregunto
una cosa
clar Joan
tu com autoteatral
tu escrius
per ser representat
o escrius
per ser publicat
i això
si t'heu trobar
jo crec que la gent
escriu per ser representat
però això
una cosa
una altra o l'altra
sí
exacte
vull dir
és que el teatre
està pensat
bàsicament
per ser representat
el que passa
que no t'ha de ser literatura
o sigui
com deia el Germán
a mi m'agrada
inclús
pels meus orígens
m'agrada potser
més llegir el teatre
que anar a veure el teatre
potser soc un bitxo raro
però realment
és així
i jo quan soc petit
a casa meva
corren molts llibres de teatre
i poques representacions
hi han de teatre
a Tarragona
llavors
quan te apropes
és com a lector
i crec que
té una força important
i a part
crec que hi ha un valor afegit
amb l'edició de teatre
que és
que les obres
es posen a escena
representen
i després
ja està
no dic que passin a l'obrit
però sí que passen
i ja no queda cap constància
en canvi
el gènere teatral
si queda
és perquè hi ha
uns textos editats
o una memòria col·lectiva
d'uns textos
però molt concrets
però
de 150 textos
amb 15 anys
poden passar perfectament
a l'obrit
Estaries d'acord
que la majoria d'autors
escriuen per ser representats?
Sí
no es pot generalitzar
parlant dels autors
i parlant de les opinions
de tothom
però és evident
que quan escrius
una obra teatral
has de pensar
forçosament
en l'efecte
que allò causarà
dalt d'un escenari
no només en l'efecte
has de fer
un esforç
com a autor
diferent
de quan escrius
una novel·la
o quan escrius
un poema
en què tot s'acaba
en l'escrit
però
no deixes d'escriure
una cosa
que l'ha de llegir
algú
forçosament
és a dir
si es munta
hi ha un director
i uns actors
que forçosament
l'han de llegir abans
com a mínim aquests
i que per tant
han de tenir una visió
del que serà l'obra
a partir
de la lectura
per tant
aquesta faceta
de teatre llegit
és imprescindible
també
sí, sí, això sí
però això es pot acabar
amb unes fulles
tretes d'impressora
la cosa és
a l'hora d'editar
un dels criteris
que pesen
és això es pot representar?
no, no
jo a l'editar
no pesa això
perquè el que pesa
és la qualitat
de l'obra
encara que
però bàsicament
totes les obres
estan pensades
per representar
o sigui
això ja se li suposa
deixa'm explicar
una cosa
que crec que és interessant
amb el fet
de la lectura
de teatre
ara estem editant
amb les obres
que estrenen
al Nacional
fem abans
que s'estreni
i fem una edició
molt econòmica
que és la mateixa edició
que tens a la part
però amb una
una portada
molt senzilla
i això
fan els clubs
de lectura
però quina
afanyada
Alfred
però això està
molt bé
perquè els clubs
de lectura
organitzen
les biblioteques
la lectura
de les obres
que estrenen
al cap d'un mes
i treballen
aquella obra
i així
quan van a veure
l'obra
la porten
treballada
i tot això
i el que us puc dir
és que vam començar
amb 300 llibrets
perquè hi havia 300 persones
apuntades
i en dos anys
ja hem doblat
la xifra
o sigui que hi ha un interès
en la lectura
en aquest cas
seria la lectura
per entendre bé
la posada en escena
fer-se la seva pròpia lectura
i van els directors
i van fent
el canvi
de...
Així traieu
dues edicions
vull dir
una primerenca
és la mateixa edició
la tripa
per dir-ho d'una manera
és la mateixa impressió
el que passa
que una porta
unes tapes
boniques
per dir-ho d'una manera
i l'altra
és una monetinta
pràcticament de paper
Jo volia comentar això
bé
ja us he explicat tot
jo he participat
en clubs de lectura
de teatre
i això llavors ja
la lectura
i la gent que hi va
acabar al teatre
per tant
té una funció
important
tenir el llibre editat
i després
reformant
les paraules
que ha dit
d'Erman Bonin
el teatre llegit
qui llegeix teatre
a part de conèixer
una història
que passa allí
fa de director
i de scenògraf
perquè fas actuar
i d'actor també
a vegades
i d'actor també
o sigui
vol dir que tu
fas una fina creativa
com a lector
és molt gratificant
llegir teatre
t'imagines
t'imagines
no?
Doncs avui hem parlat
de l'edició de teatre
de teatre posat en paper
que d'això se n'encarrega
des de fa molt de temps
i amb molta regularitat
fins al punt
que s'han quedat
com a referència
a tot Catalunya
Arola ha dit
tots ens ha acompanyat
Alfred Arola
Alfred moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
Joan Cavallera
que va a peus descalços
peus descalços
és una reflexió
sobre
la violència
com a conseqüència
d'un conflicte
de la violència
l'anècdota
l'anècdota
és la troballa
d'uns ossos
d'uns ossos
un fet corrent
no?
trobar uns ossos
d'uns cadàvers
oblidats
no?
a partir d'aquí
es munta un
un drama
perquè
és
la reflexió
i la recuperació
del passat
que han de fer
els habitants
d'aquest lloc
on s'ha trobat això
que ja no recordaven
el que havia passat
i que han de plantejar-se
com és que
ens hem oblidat
d'un fet tan terrible
més o menys és això
per tant
és també
la reflexió
sobre
la capacitat
i la facilitat
que tenim els humans
per no
recordar
aquelles coses
que no ens interessa
recordar
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
molt bé
això és
Peus descalços
una de les referències
del Joan Cavallé
que trobareu
a textos
a part
i també tal com
ens ha explicat
ara el Joan
una bona excusa
per
per llegir-la
i trobar-li
tot aquest
tot aquest sentit
que hi ha al darrere
Joan Cavallé
tecnic de cultura
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i Jesús Figueres
no hem acabat
no hem acabat
ni que sigui ràpidament
ens portes
com a mínim
tres referències
sobre la taula
d'una col·lecció
sí
del Patufet
el Patufet
i les tradicions catalanes
en aquest cas
ens anem a Cossetània
sí
ara abans d'entrar
ja he comentat
l'Alfred
que parlem
de la competència
són de
Cossetània i Edicions
tots sabem que és de Valls
els llibres són aquests tres
que estan posats
per un ordre
que a més a més
són cronològics
i estan bastant d'acord
amb el temps
amb el temps cronològic
que estem vivint
tenim la Calçotada
ens disfressem
per Carnaval
que és aquest cap de setmana
de la setmana que som
i després Sant Jordi
que és una mica més lluny
però
ja veuràs com també té
un cert
diguem-ne
una certa coherència
estem en primera campanya
de la Calçotada
per tant
la Mar de B
aquest temps de setmana
és Carnaval
i Sant Jordi
encara que quedi una mica
més lluny
segur que hi ha molta gent
que està pensant
en Sant Jordi
per exemple
editors
autors
llibreters
que estan preparant
diguéssim
tot allà
les novetats
perquè
tinguem les parades a punt
per anar a triar
i remenar
el dia 23 d'Amaril
per tant
som lluny de Sant Jordi
però per molta gent
Sant Jordi
ja és un present
potser ja
que té una certa urgència
el text de les publicacions
si mireu
el text de les publicacions
presenta dues particularitats
interessants
una que està escrit
en lletra lligada
eh?
fixa't-hi
cosa que vol dir
que està dirigit
a un públic infantil
potser fins a 6 o 7 anys
que llegin aquest tipus de lletra
i l'altra que utilitza
els rodolins
per explicar les històries
rodolins ben escandits
de 7 síl·labes
ritme consonant
etc.
i l'autor
dels tres llibres
és el Roger Roig
que és ballenc
és autor de textos
d'aquests textos
és llicenciat
en Filologia Catalana
i treballa
en el món editorial
com a exemple
de la seva activitat
en el món editorial
val la pena de comentar
que té cura
de l'edició
dels volums
de la Biblioteca Narcís Uller
que s'editen avall
ha publicat diversos contes
per infants
bastants
podríem dir
incidint en temes
de cultura popular
i fins i tot
té una adaptació
en format de conte
del Quixot
ha col·laborat
amb Hugo Prades
que és de Tarragona
Hugo Prades
és un il·lustrador
polivalent
ha treballat
per empreses
de publicitat
i actualment
treballa per editorials
institucions culturals
i museus
i ha il·lustrat
contes
per infants
llibres de text
llibres de recreació
històrica
i jocs de taula
és conegut
pel seu particular estil
i humor
o sigui
realment
els dibuixos
tenen molta gràcia
i si els veiem
que són d'altres
molt visuals
de recreacions històriques
també estan
molt ben aconseguides
comentem breument
la calçotada
és aquest emigre popular
originari de Valls
d'una manera didàctica
està explicada
explicant els passos
que se segueixen
per deglutir
els calçots
el personatge
de Patufet
apareix
en unes quantes pàgines
del llibre
i la ciutat de Valls
també
tant en el text
com en les il·lustracions
té el seu sentit
perquè
la calçotada
és originari de Valls
la frescó
i el moviment
dels dibuixos
i la gràcia
dels rodolins
componen
un resultat
molt atractiu
per als lectors
més joves
si anem al carnaval
que és aquest d'aquí
explica amb gràcia
i llestesa
les disfresses
de carnaval
la rua
i el sentit
transgressor
de la festa
no hi ha cap
localització
concreta
perquè la festa
és viva
als nostres pobles
i ciutats
per tant no cal posar
si és d'un lloc
o d'un altre
el patofet
també és present
està integrat
en el text
com un personatge
més
que es disfressa
i que participa
en el serau
del carnaval
l'aparició
de la vella
quaresma
al final del llibre
clou l'alegria
de la festa
dels pacosoltes
i per últim
tenim Sant Jordi
Sant Jordi
el drac
té una particularitat
tal com es veu
escrit a la coberta
és
per pintar
i escriure
els dibuixos
són en blanc i negre
i per tant
el lector
és qui té
l'oportunitat
només escrits
amb línies de punts
cosa que vol dir
que el xiquet
o la xiqueta
que després de fer
punta el llapis
podrà escriure
el text
per poder-lo llegir
amb claredat
la funció didàctica
doncs
és doble o triple
escriure
pintar
conèixer la història
de Sant Jordi
i el drac
de la mà de patofet
omnipresenten els relats
no hi falta
cap dels elements jordians
la parada de llibres
el drac
l'amenar-se sobre la ciutat
la princesa sacrificada
i l'aparició
de Sant Jordi
que la salva
la rosa
i etcètera
etcètera
ah
sabeu on passa la història?
en un blanc
en un blanc
en un blanc medieval
aquí sí
només resta
fer una crida
a pares
mares
oncles
ties
padrins i padrines
i tota la parentela
per obsequiar
amb aquests llibres
els xiquets
el dia de Sant Jordi
o no
perquè per regalar el llibre
qualsevol dia és bo
i fins aquí
Déu-n'hi-do
tres referències
d'aquesta col·lecció
les tradicions catalanes
i el Patufet
com dèieu
a partir d'aquest personatge
del Patufet
que conviu amb tota la família
que sempre és la mateixa família
els mateixos personatges
vull dir
és per tenir-los tots
és una col·lecció
són tres referències
n'hi ha més
recordo la Pasqua
el dels bolets
sí, sí
n'hi ha
moltes més
es va ampliant
la família
sí
molt bé
el Patufet i les tradicions catalanes
de Cossetània
avui han sigut
la recomanació
del Jesús Figueres
Jesús
moltíssimes gràcies
també
de res
i fins dilluns que ve
s'ha de fer
que ensinègui
un��
t traits