Amb aquesta agradable sintonia recuperem aquell espai de cinema que ens acompanya cada divendres
per parlar-vos de les estrenes cinematogràfiques en sales comercials o no tant.
Esther Ferrer, bon dia.
Molt bon dia i un altre cap de setmana per anar al cinema, no?
Sí, hi ha gent que s'espera una miqueta que passi el cap de setmana,
però allò d'esperar que li expliquin allò que ja has anat, què t'ha semblat i tal.
Aquí no cal esperar perquè tenim l'Esther, que ens ho explica abans.
Però, per cert, diumenge, única oportunitat de veure cinema en versió original a Tarragona.
Aquí sí que només tenim una oportunitat i és a les 7 de la tarda, el diumenge 22.
I és una pel·lícula esperada.
És una pel·lícula esperada perquè no l'hem vist aquí a Tarragona, ni doblada, ni de cap altra manera.
Es tracta d'Una nova amiga, una novel·la a mi, de François Ozone.
François Ozone és aquell director que ens agrada tant perquè realment el director francès és molt prolífic,
fa una pel·lícula cada any i sempre, sempre ens agrada molt, no?
I a més a més aquest cop està protagonitzada pel galant del cinema francès, que és Roman Diris.
I aquest home, a mi personalment no m'agrada molt, però es veu que...
No m'agrada físicament, com actor, sí.
Però es veu que entre les franceses fa estralls, que és un home que ha entrat amb moltíssima força,
és un actor jove, molt primet, vull dir, no és l'arquetip allò bon, diríem,
sinó que tot el contrari, és un senyor primet, finet, no?
Bé, la història de què va? Doncs va de dues amigues, des de la infància, són molt amigues,
quan es casen, doncs també es casen juntes, i, bé, es casen juntes, es casen cada una amb el seu marit,
evidentment, però en el mateix moment de la seva vida, i una d'elles es queda embarassada,
ha de tenir un fill, però agafa una malaltia incurable, de tal manera que li demana a la seva íntima amiga,
sobretot, sobretot, que quan ella mori tingui cura del fill i del marit,
perquè els deixarà sols i, d'alguna manera, pateix, no? Normal.
Ella ho fa així, ella ho fa així, i uns dies després de l'enterrament es presenta a casa de la seva amiga,
i espera trobar allà el marit i el nen, i troba un panorama absolutament canviat del que ella esperava,
i no puc dir més, perquè qualsevol paraula que digués ara ja seria espòiler total.
Oh!
Eh? O sigui que us convido a gaudir de la sorpresa, eh?
Perquè realment és impactant, és una comèdia, eh?
No espereu que trobareu allà un drama que algú s'ha suïcidat ni res per l'estil, eh?
Perquè de la manera que ho he dit, potser es podria conduir a dubtar.
No, és una comèdia, és una comèdia que té algun toc de drama,
però que va navegant en un registre, no?, això de comèdia, comèdia, un drama, un...
Per tant, està molt ben conduïda, perquè és molt difícil quan fas aquesta barreja, no?
Sí, sí, sí, sí.
I, per tant, doncs això, us la recomano molt i molt,
perquè és una de les grans apostes del cicle aquest de tardor del TCC d'Animat.
Serà diumenge a l'Auditori de la Diputació, que repere a Martell, a les 7 de la tarda.
A les 7 de la tarda, efectivament.
A les 7 de la tarda, diumenge.
La novel...
Una novel·la a mi.
Una novel·la a mi.
Traduïda exactament igual al castellà, eh?
Aquest cop no hem fet cap traducció d'aquelles tremendes que no tenen res a veure amb el títol original.
Si mirem el cinema comercial, què et sembla si comencem parlant d'una seqüela?
Comercial, però comercial a tope.
Sona així.
Éras otra vez.
Tú te pegas una semanita en Sevilla, en Semana Santa, y el cuerpo lo que te pide es espanol.
¡Claro!
Un andaluz.
Arriba conmigo que yo no sabré aplaudir, pero reparto unos soplamocos de hostia dar muñeco bailar.
Un vasco.
¡Yepa!
¿Qué coña hace aquí?
Es Amaya.
Se nos casa Amaya.
¿Qué?
Bueno, pa' Barca y...
¿El sábado?
Y el sábado, se casa el sábado.
Y una vasca.
¿Cómo creer?
Altaí, ¿tú pa' qué te traes a este?
¡Opa!
Ah, ¿y un catalán?
Y le dije aquella frase...
Oye, un clásico.
No me lleves al aeropuerto.
Llévame hasta Barcelona.
Y no apagues el taxímetro de tu corazón.
¿Tú crees que en la boda puede haber alguien que haya estado en el quijuela, en el bautizo de mi sobrino Antolín?
Es que repito, vestido.
No pareces vasca.
No, no, es que ya lo que está pasando...
Estoy por la joven.
Donde vamos a disfrutar de un pisco labis con boicot a productos españoles.
Pero, ¿qué leches estáis celebrando aquí?
Esta gente se ha independizado y no ha avisado ni al Tato.
Tres días me hacen falta a mí para conquistarla.
La gente va a pensar que somos rivales por lo de Amaya, pero oye, no.
Yo quiero que seas mi bro.
Yo soy tu picha.
Mi picha.
Yo quiero que ella me vea ahí en lo harto con un lendacari.
Pero subir ahí encima de un montón de gente, ¿pa qué?
¿Cómo sois los vascos de querer solo para del trucolto?
Pues yo necesito de vez en cuando que me quieran un poquito para fuera.
Ahora me dirá que lo fácil es que me vaya a Sevilla, ¿verdad?
Y quien se me ocurra volver a verte.
Rafa, no me hagas esto, por favor.
Doncs, escolta, serà comercial, però jo m'estic tronxant amb el tràiler, eh?
És molt divertit.
Ara, que a l'aventió passa que allò que el tràiler està el millor de la pel·lícula.
Podria ser.
O és que fa temps que no veig comèdies?
A veure.
A veure, tu vas veure les 8 apellidos catalanes?
Vascos, vols dir.
Ai, vascos, perdó.
No, no, no els vaig veure, no els vaig veure.
Els 8 apellidos catalanes.
Clar, potser si ja has vist aquella, aquesta ja no...
A veure, d'alguna manera el que ha passat aquí és que s'ha perdut molt pel camí, no?
Allò que diuen que a cada rentada perdem un llençol.
Doncs una mica ha passat això.
Jo, a l'anterior, ja tenia clar que aquí la gran parella era el Carre Alejalde i la Carmen Machi,
que són els dos grans actors.
A més a més, el Carre molt basco, molt amb allò, no?
De te voy a dar un par de...
Hòstia, és que va bailar el muñeco o alguna cosa així que diu, no?
Que és molt graciós.
La resta, jo crec que són floretes per recomplir.
Des de la Clara Lago, el Dani Rovira, que en aquest cop no ha assolit el nivell de...
La capacitat de fer riure de la primera, eh?
Llavors, ja en sabem molta cosa.
Estem ja en un territori conegut, no?
Perquè tothom sap això com comença i absolutament com acaba.
Per tant, clar, a què es recorren, doncs, els tòpics catalans?
I en qui busquen per fer el gran Topicazo?
Doncs a la nostra Rosa Maria Sardà, eh?
Que no sé si és l'única que parla en català, però gairebé.
I bé, a veure, Emilio Martínez Lázaro és un senyor que està molt abasat a la comèdia,
que li agraden molt els llits i les comèdies d'enredo.
Només ha fet tres pel·lícules, entre d'altres, que es diuen
El otro lado de la cama.
Los dos lados de la cama hi ha motocama rica.
És com una obsessió, això, que té aquest home, no?
I aleshores, doncs, sembla que ara
això dels topicazos espanyoles
i de confrontar tòpics de diferents llocs d'Espanya
doncs ha trobat una mina
i, de moment, ha explotat als catalans.
Veurem ara si la cosa continua,
perquè els andalusos també s'ho mereixen, pobra gent, no?
Així com a tòpics totals, els gallecs...
Ja ho veurem, ja ho veurem.
De moment no se'n diu res, però és la gran estrena, eh?
És la gran estrena, tothom l'està esperant
i estic segura que, abans que faci el boca a orella,
és d'aquelles que omplen sales la primera setmana.
I, per tant, quan ja l'has vist,
i ja l'has vist, doncs llavors ja...
Si t'ha agradat bé, si no, tan bé.
Però vull dir que és més de les que omplen
les primeres setmanes que no pas de les que...
M'agradaria equivocar-me, eh?
De les que tenen un manteniment
quan després la gent s'ho explica.
Molt bé.
Doncs d'aquesta superpaquillera, suposem, eh?
I més que coneguda, a una que potser necessita promoció
per al sentit que, bé, molt avalada per molts premis, em sembla,
però no sona de res, eh?
Gran mà.
Gran mà.
Explica'ns una mica de què va i després escoltem el tràiler.
Doncs cinema independent total, eh?
I a més a més, curiosament, perquè ve de la mà d'un director,
Paul Waits, que, de fet,
el que més ens sona per les nostres contrades
és American Pie
i ara los padres son ellos,
que són comèdies molt, molt comèdies, eh?
O sigui, del tipus ocho apellidos, diguéssim,
però a l'americana.
Doncs aquí no.
Aquí té un repartiment extraordinari
de Lily Tomlin,
que és una actriu ja gran,
és la que fa d'àvia,
que aquí la coneixem molt poc
perquè és una gran dama del cinema independent americà.
I aquesta és una altra pel·lícula
que va entre la comèdia i el drama.
I de què va? Doncs mirar,
de moltíssimes coses,
perquè una àvia que té nòvia,
no, nòvia, eh?
Nòvia.
Que l'abandona la nòvia
i que en aquell precís instant apareix la neta
i la neta li demana diners
i quan l'àvia li pregunta que per què,
doncs, ostres, es queda avortar.
I aleshores li hem d'explicar ta mare.
I aquí comença l'enredo, eh?
Perquè representa que aquí té la connexió autèntica,
són l'àvia i la neta
i que la mare és un personatge
una mica al marge de les dues,
que ni l'una ni l'altra la comprèn.
I aquí el que farem és aquest triangle
en el qual es produiran situacions complexes,
situacions dramàtiques
i situacions molt, molt còmiques,
també amb el nuvi de la neta.
Per tant, pel·lícula molt i molt recomanable.
Ah, ens va.
Tinc ganes d'escoltar el trailer.
Vinga, va, i quan veieu la cara d'aquesta actriu,
de la Lili...
Lili Tomlin, segur que us sona.
Segur que us sona moltíssim.
Necesito ayuda, abuela.
Muy bien.
Necesito 600 dólares.
630.
¿Para qué?
Estoy embarazada.
¿Quién es?
¿Un lío de una noche?
No, es...
Es como mi novio.
Tía.
¿Por qué no usaste condón?
¿O te hiciste la vasectomía
por el bien de la humanidad?
¿Quién es esta?
Mi abuela.
Corté todas mis tarjetas de crédito
en pedacitos
y me hice estas campanillas.
¿Por qué hiciste eso?
¿Has venido solo
a traerme unos libros?
Pues necesito 500 dólares.
Veo que no tienes muchos amigos.
Ahora me necesitas
y estoy sin blanca.
¿Quieres un tatu?
¿Uno pequeño?
Eso sí puedo hacerlo.
Abuelita, métete en tus cosas.
Danos el dinero.
Sal de mi casa, puta vieja.
¡Ya vale!
Me gusta tu novio.
Es especial.
Muy carismático.
A veces es necesario decir
que te jodan.
Yo digo que te jodan.
Pero no se lo dijiste
a ese capullo de antes.
Perdonen,
pero tengo que pedirles
que se vayan.
Está molestando a los clientes.
Dígame,
¿a qué otros clientes
estamos molestando?
¿A ellos?
¿La momia y el carcamal?
Todos los cafés se filtran.
No hace falta decir filtrado.
Es una redundancia.
Oh, Dios mío.
Qué bien se filtra.
Tengo miedo.
He tenido miedo de tu madre
desde que tenía cinco años.
Hasta un idiota vería
que necesitas supervisión, ¿no?
¿Estás insinuando
que soy idiota?
¿Y este?
¿Que es mística de la feminidad?
¿Un personaje de X-Men?
¿Qué?
Creo que soy idiota.
Crees bien.
¡Que te jodan, abuela!
¿No está mal?
¿Qué tienes que ver en esto?
Que soy su abuela
y soy tu madre.
Ya, pero ¿qué haces aquí?
Esta es mi nieta, Sage.
Ya está embarazada.
¿Abuela?
Una avia típica, eh?
Sí, una mica antisistema, aquesta avia, no?
Sí, sí, sí.
Bé, és una pel·lícula una mica en la línia de Nebraska, eh?
Els que l'hagin vista.
Potser no tan negra, ni molt menys,
però un cinema molt semblant,
perquè parla de relacions familiars
i diguéssim que no en fa sang,
perquè al final, doncs, a veure, l'amor ho cura tot, no?
Té un punt de road movie, també, no?
Sí, sí, sí.
Perquè van movent-se en cotxe
per a reconseguir els diners.
Sí, sí, xula.
Molt bé.
Molt recomanable, eh?
Repetim-ho.
Doncs anem avançant ràpid.
Esther, què ens queda?
La sonata per Violonxel.
Una pel·lícula de directora tarragonina
que, a més a més, n'ha fet el guió
i que, a més a més, és un homenatge a la seva mare.
És una pel·lícula sobre la fibromialgia
i, clar, com afecta això en la vida
d'una concertista d'èxit que aquí és?
Doncs és la Montse Germán.
Bona actriu, no?
Molt potent.
Molt bona actriu.
Jo et diria que la Montse Germán aquí
posa totes les seves forces
en fer un paper molt convincent,
sobretot en els moments que toca el Violonxel,
que això sempre és una...
A mi no em consta que ella el toqués abans, eh?
Però els actors fan el que convingui
per donar, diguéssim, el paper, no?
I la pel·lícula també compta
amb Juanjo Puigcorvé i amb Jean Cornet,
que, diríem, que és el personatge
que li fa la rèplica a la Montse Germán.
Malgrat tot això que t'he dit,
jo diria que és una pel·lícula
que necessita alguna cosa més, eh?
És allò que dius...
Hi ha molt d'amor,
hi ha moltes ganes de fer un homenatge,
hi ha moltes ganes de fer-la bé,
hi ha moltes ganes de fer un cinema català digne,
però no sé si és ritme,
no sé si en moments és guió,
li falta una mica, una mica de capacitat
de rodar, eh?
De rodar amb fluïdesa.
De totes maneres, jo la recomano
perquè és una pel·lícula,
ja dic que s'ha fet amb molt de carinyo
i és una directora tarragonina.
I a més és un tema que pot servir, no?
Exacte.
Per sensibilitzar o per donar a conèixer una malaltia,
doncs, bueno,
que encara avui en dia no hi ha prou.
Que no n'hi ha
i que fa passar,
fins no es diagnòstica i tot plegat,
doncs que la gent s'ho passa molt malament.
Doncs ja en portem tres.
Ja en portem tres
i aquí s'acaba aquesta setmana.
Sí, clar,
perquè diguéssim que hi ha estrenes
que s'estan mantenint en moltes sales,
ja ho vam dir la setmana passada,
el James Bond,
a més a més es va estrenar Sicario,
ja ho vam parlar,
Sicario és una pel·lícula extraordinària
que recomano moltíssim
i aquesta setmana el que et porto és
No estrenes.
Te'n porto dues.
M'encanta aquesta secció
perquè l'estrenes.
La secció de les No estrenes.
Digues, digues.
Bé, doncs una la vam veure fa ja dos anys,
per allò que diem dels recorreguts de les pel·lícules.
Es dirà Boira,
en coreà és A-M-O-A-K
i és una història que ara ens ve molt bé
perquè és una història sobre immigració.
És uns pescadors coreans
que no es guanyen la vida
i decideixen fer immigració il·legal.
I porten coreans que havien immigrat a la Xina
i els tornen a portar de retorn cap a Corea.
Això és un vaixell,
la boira es posa al damunt
i la desgràcia se serveix.
És un drama,
un drama amb una petita dose
i de llum,
que és una història d'amor
que es produeix a dintre d'aquest vaixell,
però ens explica les circumstàncies dramàtiques
en les quals viatgen aquesta gent
a la bodega d'un vaixell
i com es serveix una tragèdia tremabunda.
A més a més,
vam poder parlar,
a Sant Sebastià,
amb el director,
amb cinc,
Sung Bo,
i aquest senyor va explicar
moltes coses molt interessants
que potser al públic d'aquí
se li perdran
perquè són situacions
que a Corea,
respecte dels coreans,
ai, respecte dels immigrats,
pels tipus de menjar,
per formes de fer,
per coses que han canviat
durant la immigració,
els hi costa adaptar-se.
Clar,
a l'espectador occidental
això se li passa per alt,
però és una pel·lícula
absolutament imprescindible
que aquí esperem
que un dia o altre veurem.
Per tant,
avui la recomanes sense més,
perquè t'ha caigut a les mans últimament
i qui la pugui veure
que l'enganxi.
La boira.
I l'última,
Life,
Vista Sitges,
que va de la revista Life,
que va publicar
unes extraordinàries fotos
de James Dean.
Recordes aquella foto
a Times Square,
James Dean fumant,
TV,
en aquella bric?
Sí, sí,
amb la gavardina.
Doncs aquella meravellosa foto
la va fer un periodista
que en aquest cas
interpreta Robert Pattinson,
la direcció és d'Anton Corbin,
un director que tampoc veiem massa
perquè és un director també
d'assinament independent
i jo crec que és una pel·lícula
que aconsegueix un duel
entre el Dane Hannan,
que és el que interpreta James Dean,
i el Robert Pattinson,
que interpreta el protagonista,
perquè aquest,
ai,
perdó,
el protagonista no,
el fotògraf,
perquè tots dos és una pel·lícula
que és un duet.
Doncs en Pattinson aquí
creu en la imatge
d'aquest nou actor
que, de fet,
es comporta molt malament
amb els productors
i amb tothom,
pensa que és una nova imatge
d'això d'actor
i que cal donar-li
tot el que es mereix
amb unes fotos molt especials.
Al final,
el fotògraf se'n va sortir
i James Dean,
com tots sabeu,
es va suïcidar
i no va acabar
aquesta carrera
tan prometedora
que havia començat.
Robert Pattinson,
estem parlant del vampir,
del vampir avorrit.
que ja fa dies
que s'està esforçant
en tenir altres registres
i que realment
se'n surt molt bé.
Vinga,
doncs va,
li donem un bot de confiança.
Live és aquesta
altra recomanació
que ens fa l'Esther,
fora totalment
de cartellera.
Esther Ferrer,
moltíssimes gràcies.
Simplement abans d'acabar,
una nova amiga
a la pel·lícula
en versió original,
francesa en aquest cas,
el diumenge a les 7
a l'Auditori
de la Diputació,
Carrer Pere Martell.
Exactament.
Allà us hi esperem.
Gràcies, Esther.
A tu.