És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic! Tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Un quart de dotze en horari regular, com ja ve sent costum durant aquesta nova temporada del Matí de Tarragona Ràdio.
Saludem nens i nenes, nois i noies, que venen a parlar-nos de la vida, de com han viscut i han treballat ells a classe.
El que és això, l'aventura de la vida.
Ho han fet a través d'uns àlbums de Cromos i a través de molta conversa.
De fet, en guanyo, ja fa uns quants anys, que aquesta aventura de la vida l'anomenen l'aventura de conversar.
Un projecte educatiu inserit dins dels currículums de cada centre i que pretén ensenyar-los això,
les qüestions de la vida amb aquests joves i tot plegat amb l'esforç de cada centre educatiu que s'hi implica
i també de l'àrea de prevenció d'addiccions de l'Ajuntament de Tarragona,
el Departament d'Ensenyament, el Departament de Salut...
En fi, sense més preàmbuls, perquè ja sabeu que tenim un tastet de tot el que treballen durant el curs
els divendres d'11 a 12, aquí a Tarragona Ràdio.
Anem a saludar ja sí els alumnes de 5è B de l'Escola Sant Pere i Sant Pau.
Bon dia a tots!
Bon dia!
Crec que és el grup més calladet, més silenciós, no?, que m'he trobat, sou molt formals.
Que esteu una mica nerviosos, fins i tot?
Sí!
Sí? Bueno, anirem trencant el gel.
Qui comença? Qui m'explica? Quin és el tema que heu treballat a 5è B?
Tu? A veure, la Natàlia. Ja anirem coneixent els noms.
De moment tenim la Natàlia, la Blanca, la Vanessa, l'Alícia, la Carina, la Maria, el Jordi, la Dinara i el David.
Sí? Els he dit tots?
Amb uns rètols, amb unes lletres de colors molt xulos.
Natàlia, comences tu, agafa micròfon sense por, apropa-te'l tu.
Els nens i joves actuals es troben en un model de societat on sembla valorar-se molt poc l'esforç per aconseguir les coses.
Es demanen i els pares es donen.
Esforç, eh? Parlen d'esforç. Molt bé.
A la televisió hi ha molts famosos que us són sols per haver sortit en algun programa de divertiment.
Triomfen els productes que s'anuncien com a ràpids i fàcils.
Aprendre un idioma en poques setmanes, aprimar-se prenent una pastilla,
màquines de fer exercicis físics sense esforç, cuinar amb una màquina que t'ho fa tot.
Això ens porta a no poder sacrificar-nos i agafar sempre el camí més fàcil
i sobretot enfonsar-nos a la primera dificultat que trobem.
A partir d'aquí cal entendre que l'etapa escolar és per aprendre habilitats per a la vida
i una de molt important és la constància i l'esforç.
Aprendre a fer les coses no per una recompensa ràpida, sinó mirar en un futur
i sobretot pel plaer de la feina ben feta.
Molt bé. Tot això que ens ha servit d'introducció és per dir-nos que el tema que heu tractat
és l'esforç, la constància, els reptes, no?
Sí.
Qui m'explica ara sense guió per què heu triat aquest tema per treballar-lo més a fons?
Qui m'ho vol explicar?
Va, David, que tu m'has dit... A mi m'han dit que el David parla molt.
M'ha serviràs d'ajuda, no?
Però, David, no ho llegeixis. Digue'm, per què heu triat aquest tema?
Ho hem triat perquè havíem vist una pel·lícula...
Sí.
No? I ens ha... I...
I us va agradar i vau pensar... Mira, mira que xula, quina pel·li era?
Karate Kid.
Karate Kid? Però aquesta pel·lis de fa molts anys, no?
Sí.
Sí? Però us va agradar molt?
Sí.
Sí? Doncs qui m'explica de què anava Karate Kid, el David mateix?
Era un noi que volia aprendre karate.
i s'havia d'esforçar molt.
Sí.
Llavors, ell volia tenir un objectiu que encara de vegades, ell no entendia perquè estava fent determinats exercicis.
Ah, el seu mestre li deia...
Fes això? Conoc que fèieu un que deu caçar una mosca, em sembla?
Fa molt de temps, jo estic...
Era la segona part, aquesta?
És la versió nova.
Ah, la versió nova, ja deia jo. Dic'm, l'antiga, ara sonaria una mica estranya.
I què? El mestre li feia uns exercicis molt estranys?
Sí. I ell no sabia per què els feia.
Sí, ell el feia per protegir-se i atacar.
Molt bé. I al final li van servir els exercicis?
Sí.
I què vau aprendre d'aquesta pel·lícula?
Vam aprendre que...
si et caus i ens fa mal o que et sents molt malament, no passa res tu, seguis cap endavant i...
Cap endavant?
Sí.
Amb esforç?
Amb esforç, sí.
Sí?
Qui més m'explica, a part del tema de la pel·lícula, a com és que vau triar el tema de l'esforç?
Per què us va agradar?
Ai, que esteu tallats. Va.
Carina, Maria, Vanessa, quan parlem d'esforç, a part de la pel·lícula, en què més vau pensar?
Aquí heu donat alguns exemples, eh? Dius, programes de la televisió famosos, no?
En què la gent els triunfen només per haver sortit a la tele.
Alicia, que estàs a punt. Agafa el micròfon, carinyo. Agafa.
Què us va passar amb això de la tele?
Doncs que miraven els programes de televisió i vèiem que només tenien diners
durant un mes perquè sortien a algun programa de televisió.
Però el reste de dies no podien guanyar-se la vida.
Ahà, d'acord.
Poc esforç, doncs, també.
Poca recompensa per als que s'esforcen.
Bueno, bueno, anem avançant. Estan una mica nerviosos, eh, avui.
Cara tequit.
Maria, qui és la Maria?
T'ha tocat explicar-nos, doncs, això que jo volia fer a la introducció, no?
Dir el que heu observat.
Totes les aventures de conversar tenen més o menys el mateix esquema.
Primer observeu les coses, no?
El tema que heu triat, observeu el que us envolta sobre el tema.
Avui parlem de l'esforç, ja us ho hem dit.
Després us informeu, acabeu de definir, de preguntar aquelles coses que no sabeu.
Després teniu una visió crítica, però també positiva, feliciteu.
i després proposeu i passeu a l'acció.
Llavors la Maria ens explica què heu observat.
Hem observat, nosaltres, que ens plantegem què volem fer de grans
a què ens agradaria dedicar-nos.
I cada alumne reflexiona sobre quines activitats o professions
li agradaria poder realitzar en un futur.
Doncs ara m'heu d'explicar a cadascú el que voleu ser de grans.
Sí? Vinga, comencem per la Natàlia.
Què t'agradaria ser de gran?
A mi m'agradaria ser professora de gimnàcia rítmica.
Professora de gimnàcia rítmica? Sí? Per què?
Perquè jo abans anava i vaig pensar que m'agradaria ser professora.
Fas gimnàcia rítmica i t'agrada molt?
Sí? Gimnàcia rítmica amb aros, amb cintes, amb pilotes, amb tot això?
Sí? I quin és l'instrument que t'agrada més?
La cinta.
Sí? Molt bé.
Doncs els que feu esport, hi ha més d'una persona aquí que faci esport?
Sí? Ja sabeu, això de l'esforç ja ho teniu clar, no?
Sí.
Per fer esport, sí? Com si estudieu algun instrument musical?
O algun altre tipus d'activitat.
Molt bé. La Natàlia vol ser professora de gimnàcia rítmica.
Molt bé. I què passa, Natàlia, quan estàs molt cansada que dius ja no puc més?
Eh... no ho sé.
Com el que ara té quint, no?
Sí.
Vinga, segui, segui, segui, segui. Blanca, agafa micròfon sense por i digue'ns què vols ser de gran.
Jo vull ser actriu.
Ostres! Sí? Ah, però per ser actriu no cal esforçar-se gaire.
Sí.
Sí? Per què? Quin esforç te demana això de ser actriu? Sembla molt fàcil, no?
Sembla fàcil, però no ho és perquè tens que estudiar, tens que lluitar per ser el que vols ser.
Diríeu que hi ha alguna professió que sigui fàcil d'aconseguir?
N'hi ha de més fàcils i més difícils?
No.
No? Però n'hi ha alguna que sigui molt difícil, molt difícil, molt difícil? Creieu?
La Venesa.
Espia?
Sí, espia.
Per què, per què pot ser difícil?
Perquè tens que estudiar molts idiomes,
tens que primer aprendre les coses de policia
i és molt difícil.
Clar, la Venesa ens ha donat un exemple d'una professió en què s'han d'aprendre moltes coses diferents.
I a més té un risc, no? Perquè se't descobreixen malament rai.
I ens ha d'aprendre moltes coses diferents.
I després hi ha professions, i això és difícil,
però hi ha professions en què només has d'aprendre una cosa,
però l'has d'aprendre a fer molt, molt, molt, molt ben feta.
No?
Imagineu-vos un cirurgià, un metge que ha d'operar,
que potser només sap operar els ulls,
però ha d'aprendre ben bé a fer,
no més aquella cosa, sinó malament.
Venesa, que vols ser espia a tu?
No.
No.
Què vols ser de gran?
Advocada.
Sí?
I què creus que es necessita?
Quin tipus d'esforç hauràs de fer per ser advocada?
La primària, ESO, batxillerat, selectivitat i drets.
Vale. I això vol dir molt d'estudiar?
Sí.
Sí? Molt bé.
Esforçar-se no és només estudiar, no?
Hi ha altre tipus d'esforços, també.
Bueno, Alicia, agafa micròfon, agafa.
Jo vull ser fisioterapeuta.
Fisioterapeuta. A mi em vindria molt bé això, ara.
No que sí, aquí les monitores.
Clar, la Maria i la Maribel, sí?
Diuen que també, la Marissa també.
Per què, fisioterapeuta, Alicia?
Perquè la iaia de la meva cosina, no?
Es va quedar... que ella no pot caminar per un accident de cotxe, no?
I llavors, doncs, ve la fisioterapeuta a ajudar-la
i a mi jo em vaig quedar a veure com ho feia i m'agradava.
Molt bé. I vas veure que, a més, era útil, no?
Sí.
Que és una professió molt pràctica.
Sí.
Quin tipus d'esforç has de fer per ser fisioterapeuta?
Doncs he de fer la primèria, l'institut, la universitat, el batxillerat
i tenir els tres diplomes de fisioterapeuta.
Tres diplomes?
Sí.
Ja? Això no ho sabia jo.
Val. Heu fet una mica d'investigació.
Jo suposo que és la part informativa, no?
Que heu fet investigació per saber cap a on...
el que heu de fer, però després parlarem de...
Aneu pensant en les habilitats que s'han de tenir més enllà dels estudis, d'acord?
Perquè entenc que si ets fisioterapeuta, a part de saber on està cada múscul,
també has de tenir...
has de saber què tractar la gent, coses així, d'acord?
i després en parlarem d'aquest esforç extra.
Carina, agafa el micròfon, que ara t'ha quedat molt lluny.
I diguem, què vols ser de gran?
A mi m'agradaria ser secretària.
Ah, sí?
Sí.
Doncs no és una professió que la gent tria així d'entrada, trobo jo.
Crec, eh, en general. Per què, Carina?
Doncs a mi m'agradaria ser secretària perquè estàs en el meu despatx i soleta i m'agrada molt.
I tranquileta.
Sí.
Molt bé. Jo, Carina, i si te toca estar en un despatx, així, amb més gent, què passa?
Doncs a mi és que quan hi ha moltes persones que miren a la cara és que estic molt nerviosa.
Vaja, vaja. Sí?
I no em puc concentrar en les meves coses, en les meves feines.
Vale, això també et passa quan estudies, que has d'estar tranquileta.
Sí.
Sí? En un lloc tancat i allò concentrada.
Molt bé. I què ha de fer una secretària? Quines coses t'agradaria fer?
Doncs, per ser secretària has de tenir primària, secundària, la preparatòria i la carrera secretarial.
Hi ha alguna cosa especial que t'agradaria aprendre? Perquè saps què fan les secretàries?
No.
Vèries coses, no?
Què se't dóna millor, els números o les lletres?
Els números.
Sí?
Sí.
Bueno, doncs així. De fet, tot és important, no? Però molt bé, és una bona base.
Molt bé, Carina. Doncs ara continuem parlant. Maria, bon dia.
Bon dia.
Tens-me el micro ben agafat, que no s'escapi.
No, és que sé, un resbala.
Ah, te va anar encaient. Tranquil·la, sé que no passa res.
Què vols ser de gran, Maria?
Doncs a mi m'agradaria ser professora d'Hípica.
Ah, professora d'Hípica.
Sí.
Cavalls.
Sí.
Que en tens?
Sí, molt.
Tens cavalls?
No, però vas tots els dies a muntar.
En sèrio, sí?
Bé, alguns.
Que xulo, no? Com ho fas, això? Com és que vas cada dia a muntar?
Cada dia, no, alguns fins de setmana, que puc.
Sí?
Sí.
I com és que hi vas? Perquè t'agrada? Perquè a casa teva els agrada, també?
Perquè m'agraden molt els cavalls.
Molt bé, molt bé. Ostres, professora d'Hípica. I què s'ha d'estudiar per ser professora d'Hípica?
He estudiat a primària, a l'institut, saber muntar i saltar i saber estar amb nens.
I saber les parts del cavall i saber posar-li la sella i les rendes.
Molt bé. Aquí està la part aquella que dèiem que no només són els estudis, sinó que en aquest cas has d'empatitzar amb el cavall.
Has de saber què tractar els animals, els cavalls, no?
Sí?
Què hi ha de difícil en tractar un cavall, Maria?
Que tu ja...
Jo no veig gaire dificultat.
No?
No.
No? No et diuen... Primer no t'has de... Sempre muntes el mateix cavall?
No tot. No tots els dies, perquè de vegades aquell cavall està muntant un altre nen o...
D'acord. Així n'has conegut diversos, no? I n'hi ha algun que hi tinguis més simpatia que altres?
Sí. N'hi ha dos que era quan muntava de petita.
Molt bé. Molt bé. Maria, llavors, si t'agraden els cavalls, t'agraden tots els animals també o només els cavalls?
No, m'agraden molt els altres animals.
Sí? I per què no et fas veterinària?
Perquè em dona una mica de repel·lut les agulles i tot això.
Llavors impossible. Llavors sí que no. Molt bé. La Maria ho té clar, és una professió molt concreta, no?
Sí.
I potser una mica també difícil en el sentit de què després? On fas de profe d'hípica?
Jo vull ser... Bé, als 16 anys puc ser ajudant-te. I volia ser ajudant-te a l'hípica on vaig.
Veig que us heu informat molt bé, eh? Sobretot els passos que heu de seguir. Molt bé.
Jordi. A veure el Jordi, que té les lletres també de molts colors, pintades amb molts colors. M'agraden molt els vostres rètols avui.
Què vols ser tu?
Veterinari.
Tu sí que vols ser veterinari, mi us podeu complementar. Amb la Maria, quan tinguis el cavall malalt, li portes el Jordi. Molt bé.
Com veus que vols ser veterinari?
Perquè m'agraden molt els animals i m'agraden ajudar-los.
Sí? A tu no et fan por les agulles.
No.
Doncs digue'ns, què has de fer? T'has informat també sobre els passos a seguir?
Sí. Has de fer la primària, la ESO, la batxillerat de ciències i la carrera de medicina veterinària.
En molts casos m'esteu dient molts passos d'estudiar, eh? Molts anys d'estudi. Ja esteu d'acord?
En que s'hagi d'estudiar tant?
Sí.
Us ve de gust? Sí?
Sí.
Bé, ara continuarem parlant d'això dels estudis. Jordi, i on t'agradaria treballar?
En una granja o en una clínica veterinària?
En una clínica.
Vaques o gossos, per entendre'ns?
Gossos.
Gossos.
Dinara, bon dia.
Bon dia.
Agafa el micròfon, que estiguis còmoda, porta'l del cap a tu.
Què vols ser de gran?
A mi també m'agradaria ser veterinària.
Sí?
Que coneixeu algun veterinari, els dos?
Jo sí, la meva mare sempre porta el meu gos a aquell veterinari.
Val.
I com és que t'agradaria?
Perquè m'agraden molt els animals i no em fa por les ferides.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Home, això és la base, no?
Sí.
Tant per ser veterinari.
I per què no metges?
Perquè...
Perquè em fa més fàstic.
Tenir que operar molt.
I a part perquè jo...
A mi m'agraden més els animals.
Ahà, molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Així que has de fer els mateixos estudis que el Jordi.
Sí.
Molt bé.
I també t'agradaria més estar en una clínica o en una granja?
A mi en una clínica.
En una clínica.
Molt bé.
David, acabem amb tu.
Ja has parlat abans, acabem amb tu.
Què vols ser el David?
Jo vull ser professor d'educació física.
Vale.
Vale.
Com és això?
Jo vull ser professor d'educació física perquè m'agrada molt l'esport.
Sí, tots els esports?
Sí, tots.
que n'hi ha algun que t'hagis d'esforçar més que d'altres d'esports.
Quin t'acosta més?
A mi?
El tenis.
El tenis t'acosta més, sí?
Per què?
Per què diries que em requereix un esforç més gran?
perquè jo...
El braç...
Sí, em fa molt de mal el braç.
Llavors, fent un moviment em fa mal.
Clar, has de tenir molta força amb el braç, no?
I en canvi, quin esport diries que és fàcil per tu?
Per mi el futbol.
Molt bé.
I qui t'agrada més, el tenis o el futbol?
El futbol.
Sí?
A vegades passa, no?
Que ens agraden les coses que són fàcils.
I a vegades passa al contrari, que ens agraden les coses que són difícils.
No?
I què fem quan ens agrada una cosa que és difícil?
Intentar.
Intentar fer-la.
Intentar fer-la.
I si tant surts, quina sensació tens?
Quan has aconseguit alguna cosa que era molt difícil i que t'has hagut d'esforçar molt,
quina sensació et queda al final?
Estàs feliç.
Sí, no?
Sí.
T'adona com una felicitat i fas...
Bien!
Allò que fan els futbolistes de xof, que s'aixoquen quan fan un gol.
Escolta, parlant de futbolistes, David, com és que si t'agrada tant el futbol,
en vez de ser profe d'educació física, no vols ser directament futbolista?
Perquè per mi és molt difícil, perquè has de ser molt bo perquè t'agafin amb un club bo
per jugar a futbol.
Per tant, aquí estaríem parlant d'un esforç, fer un esforç, fer un esforç, fer un esforç,
potser t'esforces molt pel futbol, però resulta que no ets tan extremadament bo.
No, no sóc bo.
No, no sóc bo, o sigui.
Bé, això també passa, no? Hi ha vegades que fas un esforç i no et surt bé.
I sabeu quan continuar provant-ho, quan heu de parar...
Teniu algun exemple d'això? Us ha passat alguna vegada una cosa d'aquestes,
de fer un esforç, un esforç, i dius no, és que no puc.
Vanessa?
Que teníem un exercici de matemàtiques, i llavors no em sortia.
I em vaig enfadar molt i vaig dir que ja no el volia fer.
però llavors la meva mare em va dir que si no em surt, que ho provéssim més vegades fins que em surti.
I al final em va sortir.
Val, val. Per tant, aquí, quan estaves desanimada, a vegades passa, no?
Que la primera reacció és dir, passo, no em surt, no ho faig.
I llavors què passa? Vé algú i us diu, vinga, va.
Sí? Qui és aquest algú que us anima?
A vegades per fer esforç, per ser constant, necessitem uns copets a l'esquena,
que es diu, qui us anima a casa?
A Alicia?
A mi, la mama i el papa.
Els pares, sí? Per aquí?
Els pares també?
La germana.
Ah, ah, ah. Molt bé, que és important això dels copets a l'esquena,
que us animin, de dir, vinga, va.
Sí, sí, sí.
I vosaltres, que animeu els companys també?
Sí.
Sí? Recordeu algun exemple?
D'algun company que estigués així, com a...
Que li costa, i li dieu, vinga, va, ànimos.
Qui m'explica algun?
Que li costi fer algun exercici, que li costi fer alguna cosa al pati.
Alguna activitat física.
Ui, ui, espera, espera, segur que després se'n sortiran.
Vanessa?
Que hi ha una nena a la nostra classe,
que li agrada molt la gimnàstia rítmica, però...
I no és la Natàlia, eh?
No, no és la Natàlia, és una altra.
Però no sap fer moltes coses perquè no ho ha provat moltes vegades
i no sap fer res.
Però quan estem al pati, jo i la Natàlia l'ajudem a fer les coses
i ho fa bé.
Molt bé, molt bé.
Veus allò que dèiem de l'ajuda d'algú que t'empeny, no?, i que t'ajuda.
Escolta, tinc per aquí una llista.
Ja hem passat al punt número dos, Carina?
Sí.
Carina, hola, què tal?
Ja m'ha explicat el número dos, que és que cadascú m'ha explicat
que vol ser de gran, no?
I heu fet una investigació, és allò de jo m'informo,
que heu buscat el que necessiteu per cada una de les carreres
que voleu estudiar, els passos que heu de seguir.
Però al final de tot, la Carina potser te toca dir-me això que diu,
però sobretot el que cal fer.
Vull dir, més enllà, com dèiem, d'estudiar molt,
de fer primària, secundària, batxillerat de la universitat,
llegim els punts, Carina, que després en parlarem.
Sí, hem d'estudiar, ser constant, ser perseverant,
no defallir davant de les dificultats,
no temer les equivocacions i aprendre dels nostres errors.
Molt bé, això de no defallir davant de les dificultats,
ja ho hem dit, no? Que és allò que ni que et costi.
Vinga, cap endavant.
M'avan mirant, tots hi van fent que sí, que sí, que sí.
Què és això de no tenir por de les equivocacions?
Que us equivoqueu molt.
Jo sí, jo a vegades m'equivoco.
I què passa quan t'equivoques?
Doncs que ho tinc que borrar i ho faig una altra vegada.
I no passa res, no?
Sí.
No us fa molta ràbia, però a vegades quan us equivoqueu...
Sí.
A vegades sí.
A veure, amb això de l'esforç, qui diríeu d'aquí?
Qui és una mica dropo?
A qui li costa?
Que diu, ai, no tinc ganes.
A mi.
A mi, una mica.
Sí?
Sí.
I algú és tot el contrari?
No tot el contrari, però hi ha algú que sigui massa autoexigent?
Que si no li surt perfecte no para?
Que això també és un problema?
És un nen que tenim a classe, però aquí no està, que es diu Jaume.
El Jaume, eh?
El Jaume és molt perfeccionista.
Jaume, una salutació.
No, que val la pena saludar.
La Maria, la Benesa, vosaltres dos sou com a molt perfeccionistes.
Llavors, Maria, us deu fer molta ràbia quan t'equivoques, o no?
Sí.
I que, per exemple, va, recordeu-vos-en d'un exemple, eh?
Que us ho equivocéss i us fes molta ràbia.
Ara mateix no em recordo.
Ai.
Bueno, però seria també una cosa que s'ha de gestionar, s'ha de saber com tractar, no?
Perquè a vegades si et fa tanta ràbia no pots tirar endavant.
Sí.
Com que tens por de fer-ho malament, hi ha coses que no les feu perquè teniu por de que us surtin malament.
Sí?
Per exemple, Blanca, que m'has dit que sí de seguida.
Quan hi ha una cosa molt difícil, molt difícil, doncs dic, no ho podré fer.
Ja ho dius tu mateixa?
Sí.
No ho podré fer?
Sí.
I llavors què passa?
Vé algú i et diu, va, sí.
Sí.
Sí?
Sí.
Vé la mama o el papa i em diu, Blanca, per què no has fet aquest exercici?
I jo li dic que per què no em surt i no ho puc fer.
I em diu, doncs intenta-ho, intenta-ho.
Que si t'equivoques no passa res.
No?
Allò que diuen, que se'l sent al dir molt, que dels errors se n'aprenen coses.
Sí.
Sí?
Algú m'ha sap posar un exemple que li hagi passat?
David.
A mi la professora m'ha dit que n'hi ha vegades que la professora està molt estressada corregint exàmens, no?
I quan es deixa alguna errada, no? Del meu exam, per exemple.
No, quan es deixa alguna errada, jo l'aviso.
I li he dit que jo m'he fixat jo mateix que aquí n'hi havia una errada.
I llavors, doncs, vaig aprenent fins que ja em surt bé.
Clar, no ha de fer vergonya, no?
fer errades la propera vegada, llavors no ho repetiu.
Jo he sentit que la Carina tota l'estona està rectificant.
Pot ser? Que dius, pues, i dius, val, i...
Sí.
Molt bé, molt bé.
Te vas anant rectificant quan dius barbarisme.
És una cosa que hauríem de fer tots i no fem.
Molt bé, Carina.
A veure, més cosetes.
Jordi, tornes a parlar tu.
Ah, no, Jordi. Jordi, perdona, ara es veia confós.
Jordi, mira, respecte a això que dèieu, eh?
De no tenir por a les equivocacions o d'una cosa que et costa.
I dius, ai, no ho podré fer.
Ja ho deixes abans de començar.
Ens explica el Jordi.
Actituds d'aquestes que no hi hem de caure.
I hi ha actituds còmodes de la gent que no fa la feina
o la deixa per l'últim moment.
I hi ha frases com
Em rendeixo.
No puc.
No sé.
Ja ho faré.
Ja m'ho faran.
És massa difícil.
Ja ho farà algú altre i jo m'ho copiaré.
Etc.
Escolta, ho has llegit amb molta entonació teatral, eh?
Crec que us podríeu ajuntar amb la Blanca i fer alguna obra, eh?
No? Que llegi les frases així com a molt divertides.
Què més? Què més ens has de dir, Jordi?
Nosaltres critiquem els programes de televisió
que mostren uns joves que valoren el fet de guanyar diners molt ràpid sense treballar.
Com per exemple, Gran Hermano, Supervivientes, Sálvame la Luz i Gandhi el Sor.
Que els mireu aquests programes?
Sí.
No.
Alguns i algunes vegades hi ha gent que no.
No fan cap esforç, no? No fan massa esforç.
No.
S'ho passen bé?
Sí.
Sí.
Que se pot fer esforç i passar-s'ho bé també?
Sí.
Sí?
Sí.
A veure, un exemple, que sembla que tota l'estona haguem de fer esforç
i sembla que això sigui molt dur i haguem de treballar molt,
però té el seu costat positiu també, no?
Sí.
Sí?
Algú que em sàpiga dir alguna cosa?
Suposo que és la satisfacció al final de com queda Alicia.
quan jugues a un joc cal patir i t'esforces perquè... per fer alguna cosa, algun joc...
Sí.
...i t'esforces.
I al final, la recompensa...
Doncs hi ha algunes vegades que no surt i hi ha algunes vegades que sí.
Que surt.
Per exemple, a quin joc?
Que estem parlant de jocs... bueno, qualsevol, no?
Doncs matar.
Com, com?
Matar.
És un...
Ai, no sé quin és.
És un joc que tu tens una pilota, no?
I fas dos equips.
I tens que intentar tirar la pilota a un nen i llavors està matat.
Ah, home, sí.
Clar.
I després ell s'intenta salvar.
Val.
I per jugar a aquest joc tens que ser molt hàbil.
Sí?
Sí.
Molt bé.
Serviria per a tots els tipus de jocs?
Sí?
Sí.
Vinga.
Seguim avançant, eh?
Parlàvem d'això de la tele.
No sé si t'he tallat, Jordi.
T'he deixat a mitges, no?
Ja has acabat?
Sí.
Sí?
Dinara, digue'm.
També critiquem les sèries juvenils, els que ens presenten uns nois i unes noies
que fan el que volen sense cap mena d'esforç.
com Jessi, una noia que treballa de babysitter, una família molt rica, amb quatre nens i un majordom.
També està la sèrie de Samy Cat.
Dos nenes que treballen de cangurs i viuen soles.
I viuen soles i fan el que volen.
No és molt de la vida real, això, no?
No.
No, no.
Clar, són nois i noies com vosaltres, de la vostra edat, però que viuen d'una manera que no té res a veure amb la vostra.
Sí.
Sí?
Val.
I també està en una altra sèrie que es diu Icarli, una noia dels seus amics que tenen una cadena de televisió a internet.
Viuen amb el seu germà, viuen sense pares i fan el que volen.
Molt bé. Aquestes són les... a la tele tenim molts exemples d'això, no?
De triomf sense esforç o realitats que no són les realitats, de veritat.
Sí.
És la part que critiqueu, és la part de l'actualitat que heu... de la realitat que heu vist i que la critiqueu.
Anem a felicitar, però, la Vanessa i l'Alicia.
Ara, ara us veig, xiques.
Teniu també una llista d'exemples bons, exemples positius.
Busquem exemples de sèries, narracions, pel·lícules que treballin i els valors que busquem.
Exemples trobats.
La faula de la ciguera i la formiga.
La constància i el treball donen resultats.
De què va més o menys així per damunt?
Doncs que hi ha una ciguera que s'ha passat tot l'estiu tocant el violí, no?
I la formiga s'ha passat tot l'estiu intentant treure a menjar, fer-li, i llavors...
Arriba l'íver i la ciguera no té res, i la formiga, com s'ha esforçat, ja té menjar i tot el que necessita.
Molt bé, amb les faules trobem un munt d'exemples, no?
Sí.
De comportaments.
El conte dels tres porquets.
La feina feta de qualsevol manera no serveix de gaire, en canvi, ben feta, sí que ens aprofita.
Vale, aquesta no cal explicar.
No.
Els tres porquets, més o menys, ja la coneixem tots.
La pel·lícula de Buscant en Nemo.
El pare és perseverant en la recerca del seu fit.
I sobretot...
La pel·lícula de Karate Kid.
Un noi que vol aprendre karate i s'ha d'esforçar molt, ser perseverant i no defallir per aconseguir el seu objectiu.
Encara que de vegades no entén per què està fent determinats exercicis.
Però la seva feina té uns resultats que veurà amb el temps.
Molt bé.
Doncs ara ja no us faig massa preguntes fora de guillot perquè falta un quart d'hora només per acabar la secció.
Però sí que veig que per aquí cadascú de vosaltres té alguna proposta de fer, no?
Voleu anar parlant? Voleu anar dient-ho?
Sí?
Vine, vine, vine cap aquí.
Maria Fernández, que la tenim aquí sentit.
La Maria Fernández és la tutora d'aquest grup de 5è B, de l'escola Sant Ferrer i Sant Pau.
Digues, Maria, que et vaig patir.
No, que les propostes que havíem fet ja són una mica de que han explicat.
Cadascú triava una professió que volia ser de gran i feia tota la recerca de tots els passos que s'havia de fer fins a arribar al seu objectiu.
La importància de l'esforç.
Que s'ha de concentrar un i que tens una meta i que no passa res per equivocar-te, tornes a començar,
perquè tens un objectiu final al qual has d'arribar amb esforç.
I que heu parlat de com hem de fer el camí, com, quina metodologia, o sigui, per on comenceu?
Ja sé que ara esteu estudiant primària, no? Que és el primer que toca.
Sí.
Però tindreu alguna pauta, alguna manera de seguir o simplement es n'anen fent, constància, constància?
I ja està. Esforçar-se dia a dia?
Sí.
Sí.
Sí?
Ha estat una mica de primer contacte per veure quina és la feina que s'ha de fer.
Una realitat i s'ha de continuar.
Què passa si pel camí teniu algun daltabaix, us fallen les ganes, canvieu d'opinió,
potser comenceu a estudiar veterinària i resulta que no us agrada, que això pot passar.
Què passa, Alicia?
Doncs que ho hem de tornar a intentar i intentar fins que ens surti.
I no ens hem de dir mai, perquè potser ho podríem aconseguir.
Molt bé. I si al final veieu que no, que no és el vostre?
Intentem fer una altra cosa.
Es pot canviar de camí, no?
Sí, sí.
Amb el mateix esforç i la mateixa perseverança i que no ha passat res.
Molt bé. Ara vull ja per acabar que em poseu alguns exemples.
Va, penseu en coses, més enllà d'això que voleu ser quan sigueu grans, eh?
Penseu en coses del dia a dia, alguna cosa que us passis ahir, la setmana passada,
que us passi normalment, que us requereix molt d'esforç.
Per exemple, a mi em costa moltíssim aixecar-me el dematí, perquè sou molt dormilega.
Ja sé que sembla una tonteria, però és un esforç que fas cada dia per aixecar-te el dematí.
Perquè dius, vinga, va, que hem d'anar a treballar i hem de fer molta activitat.
O, per exemple, no fer migdiada, que jo faria migdiada cada dia, però clar, hi ha moltes coses a fer.
És un esforç no tancar els ulls.
Doncs vinga, què us costa a vosaltres?
Aneu dient, Maria.
Aneu pensant en els de més, eh? M'agradaria que m'explicéssiu tots una experiència.
A mi em costa una mica els deures.
Els deures? Però que te'n manen molts.
No.
Per què costen?
Costen començar, però després ja te poses i acabes ràpid.
Costa posar-s'hi, no?
Sí.
Però l'endemà, quan els corregiu a classe, què passa?
Que estàs contenta si els portes fets, no?
Sí.
Clar, perquè pots participar. I si et surt també, encara millor.
Sí.
Sí, molt bé. A veure, Vanessa, després anem a parlar.
A mi em costen les divisions.
Sí?
Però només les divisions?
Sí.
I què passa, si et costen les divisions?
Que no em surten i em posa a plorar.
Sí, i tant així?
I com se soluciona? Plorant se soluciona?
No.
Va.
Però li vaig dir a la meva mare i em va explicar unes quantes vegades i ara ja em surten.
Molt bé. Estupendo.
Problema resolt, no?
Sí?
Ja està. No passa res.
A més, si només te'n costen les divisions, Rai, no?
Ah, sí, una altra cosa.
Em costa dutxar-me.
Dutxar-te.
Això és més problemàtic que les divisions.
Com és que et costa dutxar-te?
Perquè jo sempre em dutxo per la nit i com per la nit, després de menjar tinc molta suma i em tinc que anar a dutxar i em costa.
Doncs sí. Són petites coses, eh, de la vida que a vegades no ens n'adonem.
Ens costa als grans, doncs imagineu-vos-vos vosaltres.
petites cosetes, no?, que us trenquen la rutina i que dius, i ara per què he de fer això.
Molt bé, molt bé, Vanessa.
Blanca, mira, fem una mica de... Blanca, digue'm.
A mi em costa les mates.
Les mates en general.
Sí?
Per què? Perquè no ho acabes d'entendre.
Hi ha coses que no les entenc i llavors li dic a la mare que no les entenc i me les explica.
Però quan us expliquen les coses, les mates, les divisions, el per què us heu de dutxar i tot això, ho enteneu?
Sí.
I un cop ho entens és més fàcil, eh, que sí?
Sí, sí.
Doncs bé, problema resolt. Però tu no et poses a plorar, Blanca?
No.
No? Tu t'enfades? Trenques alguna cosa? Quan no et surten les coses?
Se'l ve molt tranquil·la, la Blanca.
M'enfado una miqueta.
Sí? I que tens bona memòria.
Sí.
Doncs per ser actriu és important, això, eh? No? Recordar els textos?
Sí. Natàlia, que fa un munt d'estona que te tenim aquí, t'hem sentit poquet.
A mi m'acosta també les divisions. I quan no m'acosta,
em poso molt nerviosa i no m'ha sortit.
Doncs li vaig preguntar a la mare,
bueno, li vaig preguntar al pare que m'ensenyessi,
doncs hi vaig aprendre.
I ara ja estàs tranquil·la que ja et surten.
Però això està molt bé, eh, que si us ho expliquen després ho veieu clar?
Està molt bé.
A ningú li costen els idiomes, ni llegir ni res?
Sí.
La Vanessa? Me sembla que la Vanessa és molt oxigent.
Digues, Vanessa.
Que una nena de la nostra classe és francesa, no?
I un dia vam intentar, tota la nostra classe, dir una paraula en francès.
Però ningú no podia dir-la, només l'Alícia.
Ah, sí? Quina paraula era? Te'n recordes?
Agafa el micròfon, Alicia.
Una que tenia R's.
Que tenia moltes R's.
Déu en francès, és molt difícil, això.
Bueno, i anem pensant.
Deixa'm a donar pas a la dinara, que l'hem sentit molt poquet, també,
ja que té la matxacada.
Agafa el micro, dinara.
Què et costa, tu?
A mi també em costa, quan estic al sofà,
que la meva mare em diu
«Ves a llençar la brossa».
I jo he de posar-me la roba i anar a llençar la brossa.
I costa, no?
I què fas, t'enfades?
No, perquè sé que tinc el café.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Són petits esforços, eh, del dia a dia,
que també...
Però que s'han de fer, també.
Sí.
És clar, si no ho fas tu dinar, ara, qui ho fa?
La meva mare i no...
Ella va jo.
Clar.
Clar.
Molt bé, molt bé.
David.
Anem fent així, anem fent la roda al revés, ara.
A mi el que em costa és madrugar un cap de setmana.
Perquè, clar, són dos dies de festa i que no tens col·le.
Però t'has d'aixecar igualment aviat.
Sí, la majoria de vegades em tinc que aixecar sobre les set i mitja.
Sí?
Sí, per anar a jugar a futbol, perquè tinc un partit o un torneig.
No?
I em costa un munt.
I per què ho fas?
Perquè tinc que anar a jugar els partits i...
I per què ho fas?
Perquè t'agrada també jugar a futbol.
Perquè m'agrada molt, sí.
Clar, o sigui, per tenir la recompensa, que és fer una cosa que t'agrada, que és jugar a futbol,
tens aquest esforç que t'has d'aixecar aviat.
Sí.
Clar, perquè si juguéssiu al partit a l'estràs del migdia, què passaria?
Bueno, també juego y también, pues, que estic en casa tranquilet.
I veient la tele tranquilet, no?
I quan la meva mare em diu...
Vinga.
Víste-te.
Sí.
Hala, que nos vamos.
Sí.
Ràpid, ràpid.
Me cabré a un...
Sí.
Me cabré a un...
Sí, sí, sí.
I...
I però et pasteixes i vas.
Sí.
I quan estàs jugant a futbol se te'n va l'enfado, ja, no?
Sí.
Clar.
Molt bé, molt bé, David.
Jordi.
A mi el que m'acosta és anar a comprar el pa.
Quan me diuen que...
Quan me diu la meva mare que vaig a comprar el pa, jo dic, me fa molta manda, no vaig baixar.
Oi.
I sí, i baixes.
I baixo.
Però ja d'entrada ja us queixeu.
Oh, ja remogueu, no?
Però bueno, baixes i després te'l menges, el pa.
Que també és bo, no?
Sí.
I el meu germà també.
Molt bé, Jordi, però així m'agrada que contribuïu, que ajudeu una miqueta.
Maria.
A mi em costa una mica l'inglès.
Sí.
I això?
M'agrada, però em costa.
Això passa a vegades que t'agrada molt una cosa, t'agrada molt i dius la vull fer, la vull fer, però costa.
Però no ho vols deixar perquè t'agrada molt.
I com és que et costa tant, Maria?
No ho saps?
No ho sé.
Però ho intentes, eh?
M'intento esforçar, però no em surt l'inglès.
Perquè que no tens memòria, t'acosta recortar-la.
Sí, però em costa una mica altres idiomes.
Bueno.
Bueno.
Sou encara molt joves, eh?
Ja veureu que també, al més que passi el temps, hi ha coses que ara us costen i després no us costaran.
Segurament.
I al revés, eh?
Coses que després no oblidareu.
Mira, Alicia i acabem amb la Carina.
Doncs, a mi el que em costa a vegades és ajudar la mama a fer les feines de casa.
Ja veig això d'anar a comprar el pa, baixar la brossa i coses d'aquestes.
I netejar, ajudar-la a netejar, ordenar l'habitació i tot això.
I vosaltres creieu, als vostres pares també els hi deu costar fer això, no?
Sí, perquè els pares fan les seves coses i ens ajuden també a nosaltres.
Així és que és com que si fan dues coses, uau, moltes coses, però dues vegades.
Molt bé.
I així si els podem ajudar una miqueta també està bé.
És un esforç, a més, que en realitat també, bueno, és per a vosaltres, però també és per ajudar els altres, no?
Que també està xulo.
Carina.
A mi també em costa molt l'inglès.
Sí? Mira.
Sí.
Com la Maria. Com és, però? Que ho saps per què?
No, no ho sé.
Crec que el vocabulari.
Quan comencem una unitat nova em costa el vocabulari.
Molt bé.
Bueno, és una qüestió de posar-s'hi.
I mira, hi ha coses també que quan treballis de secretària, Carina, i hagis de parlar amb algú a l'estranger,
hagis de parlar en anglès per telèfon, per fer una compra, una venda, per explicar alguna cosa,
com que ho faràs servir cada dia ja veuràs que ho sabràs molt.
Vale.
Recorda-te'n de mi, Carina, eh? Quan deixes parlar en anglès.
Maria.
N'hi ha una altra cosa que també em costa una mica, que és anar a passejar els gossos.
Sí?
Em dóna molta manda.
Sí? Però, oi que tu volies tenir gossos, Maria?
Sí.
I oi que els teus pares te deien, s'han de cuidar, s'han de cuidar.
Sí.
Sí? És que ja va ser la història.
Això té a veure amb la responsabilitat, no?
Que també és un dels temes que encaixen amb l'esforç, la responsabilitat també.
Sí.
No?
En fi, nois que heu après de tot això.
Teneu ganes d'esforçar-vos i de fer coses?
Sí.
Sí.
Sí?
I heu parlat, no sé si heu parlat de tenir sort.
amb tot això de l'esforç.
perquè hi ha coses que s'aconsegueixen amb esforç, però també està molt de moda parlar de la sort.
Se'n parla molt, no?
Ostres, si tens...
Si no només serveix l'esforç, sinó que s'ha de tenir sort.
Ja heu pensat en això?
Ho heu parlat, això?
I hi ha qui diu que la sort, també diuen que la sort es troba treballant, esforçant-se.
Suposo, sí, no?
És no confiar-te, sinó buscar la sort amb l'esforç del dia a dia,
perquè l'esforç, que és el que depèn de vosaltres, sigui l'important.
Bé, nois i noies, heu estat molt calladets?
Bé, molt calladets no, però molt tímids o molt ordenats.
Espero que hagueu estat a gust, perquè ens heu explicat moltes coses de vosaltres.
i tal com us he vist, jo espero que arribeu a aconseguir aquestes professions
i aquestes feines que dieu, perquè estic segura que les fareu molt bé,
tal com us hem vist, amb aquestes ganes d'esforçar-vos i d'aprendre coses.
Mira, acabem amb una cançó? Qui me la diu?
Never Say Never? Què és això? Que és el Justin Bieber?
Sí.
Sí? Qui m'ho explica?
Vanessa, digues, digues.
Que és la cançó que al final de la pel·lícula de Karate Kid surt aquesta cançó.
I com no teníem idees d'una altra cançó, vam dir que aquesta cançó seria bona idea.
És la banda sonora de la pel·lícula Karate Kid, són els Justin Bieber i els Jadon Smith, pel que veig.
Sí.
Never Say Never, i la Blanca, volia dir alguna cosa?
Significa mai digues mai.
Sí. Molt bé. I a què creieu que es refereix?
A l'esforç.
Esforç.
A l'esforç, que no cal, o sigui, no cal que dieu que no, d'entrada, no?
Sí.
Sí.
S'ha de provar tot, s'ha d'esforçar, diu mai diguis mai, lluitaré, mai vull lluitar fins a sempre, en fi.
Molt energètica, no? Amb moltes ganes de fer coses.
Nois i noies de 5è B, de l'escola de Sant Pere i Sant Pau, gràcies per venir.
I gràcies al David, a la Dinara, al Jordi, la Maria, la Karina, l'Alicia, la Vanessa, la Blanca i la Natàlia.
Gràcies per ajudar-nos també a pensar en aquestes coses.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Grias.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!