Comença el pont de Mahoma amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci, Ricard Fernández i Òscar Cadiat.
Aquesta és la història del Migma, l'home que avui plora al cim del Can Xanxunga, més enllà del Kumbacarna.
És la veu del Migma Xerpa des del cim del Can Xanxunga.
Aquell dia estava feliç, però plorava d'emoció al costat de l'Òscar després d'haver pogut parlar amb la seva família,
en coronar el seu 14.000. Una família, la del Migma, que és molt gran.
Ell té una de les empreses de xerpes més grans del Nepal, amb la qual ha anat present, futur i esperant-se centenars nepalesos com ell.
en la sempre fràgil i arriscada tasca de pujar a les eres muntanyes,
acompanyant les expedicions fins a límits d'aquestes grans blanques,
sortejant els paranys de la força implacable dels déus de les eres muntanyes.
Ara ha estat precisament aquesta força la que s'ha endut una part del seu poble.
El Migma avui també plora, i nosaltres amb ell.
Amb el terratrèmol han marxat persones, persones amb noms i cognoms,
pares, mares, avis, àvies, nens, nenes.
Alguns amb vides molt senzilles, instal·lats en les faldes dels cims,
en llocs remots i envoltats en natura, com ens explicava el mateix Migma.

Un futur, el pont de moment que tantes aventures, expedicions i grans gestes humanes us hem explicat.
Avui us parlarem de persones anònimes, de coses senzilles del dia a dia,
com les que ens explicava ara mateix el Migma.
Parlarem de necessitats bàsiques, quotidianes.
Parlarem de valors.
Els d'un poble que, tal com es diuen, els que l'han conegut,
sempre té els braços ben oberts,
i una gran rialla, avui però trencada,
per obrir les portes de casa i acollir aquells que els visiten.
Avui us hi tornem, aquesta acollida, perquè avui tots som Nepal.
Benvinguts al pont de Maoma.
Josep Maria Mena, bon dia.
Josep Maria Mena, ui.
T'estàs liant, tio.
Josep Maria Bonachí, bon dia.
Bon dia.
El Josep Maria, no.
El Jordi Mena el tenim per alguna paret, eh?
Sí, sí.
Per alguna paret d'Oriana.
D'Oriana, Oriana, obrim via.
Una via que estan treballant des de fa bastant de temps
i li han volgut donar l'última empenta.
Estan a punt d'acabar-la, ja.
Ricard Fernández, bon dia també.
Hola, bon dia a tothom.
I benvingut.
L'Òscar Scadià, que el anirem a buscar de seguida.
El tenim també a l'altra banda del fil telefònic.
I avui, com us deiem, volem fer aquest programa solidari.
Un programa solidari amb el Nepal,
amb aquest poble que ha patit aquest devastador terratrèmol.
Un terratrèmol que es podia dir s'ha passat,
perquè hi ha hagut moltíssimes rèpliques.
Algunes fonts parlen de 80.
80 terramolors, tot i que la versió oficial,
i això en podem parlar també, és de 50 rèpliques.
El poble, la gent que està allà,
la gent d'aquí que ha pogut parlar amb els que estan allà,
ens parlen de 80 rèpliques.
I ens parlen d'una població de ta morida,
doncs, pel que pugui passar.
Sí, és cert.
Justament ahir estem en contacte amb els amics i companys,
que tenim persones estimades allà al Nepal.
I en un moment determinat em vam enviar un missatge.
Noi, que hi ha hagut un altre terratrèmol.
I automàticament, a Facebook, amb una nepalesa que tenim amistat,
automàticament un post, o Déu meu, ja hi torna una altra vegada.
Vull dir, només és una...
Aquesta nepalesa l'any passat va pujar al cadós,
vull dir que no és una persona, diguem, amb un esperit feble.
Totalment tenen la moral molt afectada,
estan molt afectats i molt atemorits,
perquè és que constantment estan en rèpliques, constantment.
Aquesta va ser de 4,4, vaig mirar-ho al Servei Geològic dels Estats Units,
que posa l'actualització al minut de tots els terratrèmols del món.
Però és que, clar, ja és massa per ells, és massa, és excessiu.
Les fonts oficials parlen de 5.500 persones, vides perdudes,
podrien arribar a 10.000.
Perquè hi ha moltes zones remotes, ahir parlàvem, per exemple,
amb l'ONG K9 de Creixell, amb els seus gossos ensinistrats,
que són allà operant per segon dia consecutiu,
el Pere Furtos, que no va poder anar-hi, s'ha quedat aquí,
ens deia que, pel que li diuen les altres ONGs del territori,
hi ha zones rurals on encara no s'ha pogut arribar-hi.
I tu, Jordi, també s'explicava, Ricard,
que hi ha la policia, els militars, que els van dirigint.
Això també passa en les expedicions.
Has de portar l'oficial, sí o sí, l'oficial d'enllaç.
Són oficials d'enllaç, evidentment, t'acompanyen.
No és un tema de repressor, no són comissaris polítics en absolut,
és gent que t'ajuda.
Però, esclar, és tan gran la magnitud de la tragèdia
i tan complicat el país,
perquè és que és un país amb petites valls,
amb grans valls, però amb pendents molt pronunciats,
amb una gran inestabilitat.
Hi ha llocs realment complicats d'accedir
i, sobretot, amb aquestes condicions,
que en molts camins deuen haver quedat esllevissats
o sepultats per allaus o despreniments de pedres,
que és un dels països més pobres del món.
Per tant, tampoc té uns recursos per poder avastar-ho tot.
Estan absolutament devastats i superats.
qualsevol cosa que pugui passar
és que és absolutament raonable,
perquè és que la magnitud és molt gran en un país com aquell.
És una gran tragèdia i un greu problema d'organització.
O sigui, em trobo bastant indignant aquests dies a la tele,
que surten gent occidental queixant-se
que han estat evacuats massa tard,
que no l'avion, que no sé què...
Hi ha inclús gent que ha arribat a insultar el poble nepalès.
i és vergonyós, eh?
Perquè jo crec que, si estàs allà,
o treus pedres i ajudes,
o et calles.
Però queixar-te perquè has estat tres dies esperant a l'aeroport,
un avion perquè t'evacuin,
quan el país està completament devastat...
Vull dir, no ho sé.
És que hi ha gent que a vegades no sé què pensen.
Bé, Nepal és un destí turístic important
i la llàstima és que moltes vegades hi ha una mena de turisme molt superficial
en el que es dedica a recórrer i fotografiar i no aprofundir,
cosa que és molt difícil.
Deixar d'entrar en contacte amb aquesta gent del Nepal,
que és molt accessible, molt...
És fantàstica, vull dir que realment quedes empresonat,
quedes absolutament capturat emocionalment per aquesta gent.
és que a mi em sorprèn moltíssim
com hi ha gent tan superficial
com que només valori anar allà com a un museu.
És que jo un dia ho comentava,
un dia d'aquests,
només el fet que el que et dona aquesta gent
quan vas cap allà,
que et fa reconciliar amb la condició humana,
perquè veus una senzillesa
dins de la seva gran misèria,
no hem d'oblidar que és un dels països més pobres del món,
tenen la fortuna, per una banda,
que tenen unes muntanyes que ha reclamat
un turisme que els dona uns ingressos,
però tenen la gran desgràcia al capdavall
al mateix temps
que estan just en la sutura
d'un dels impactes més grans de la història de la Terra,
que és la col·lisió d'Índia
contra el continent asiàtic.
I hem de pensar que l'Índia
està empenyent contra el continent asiàtic
a una mitjana de 4 centímetres i mig per any.
Això és molt, molt, molt en termes geològics,
és un impacte grandiós
i és molt inestable
i ells viuen just a l'ull de l'huracà.
Ara ampliarem també amb el ritx
aquesta informació del que ha passat
des del punt de vista de la Terra,
d'aquests moviments de Terra.
Per cert, hi ha també les 19 víctimes mortals a l'Everest,
tots hem vist les imatges de l'arribada d'aquest allau,
el que en va ser.
19 víctimes, dues de les quals no han estat identificades,
però sí que a través d'altitud de Pakistán
ja parlen d'aquests 17 que sí que han pogut identificar,
de les quals més de la meitat són xerpes.
Alguns van morir baixant per la cataracta de gel.
Poc després del terratrèmol van intentar travessar
i és que estaven en molt males condicions.
Per això es va haver de fer el procediment
de rescat amb helicòpters,
que no s'havia vist mai això.
És una progessa.
I han evacuat tots els muntanyencs
que estaven per sobre la cascada del Combú amb helicòpters.
Si no, podríem estar parlant
de moltes més víctimes ara mateix.
Hi ha el Ferran la Torre
i la Núria Piques, que estaven al Macalu,
van notar també la tramola des d'allà
i s'han decidit a suspendre l'expedició
i quedar-se a ajudar.
És el que deies tu.
Sí, jo crec que una persona,
quan es troba davant d'un des de mirament així,
jo almenys parlo per mi,
però crec que els muntanyens,
la gran majoria d'ells,
s'ha dedicat a anar a treure pedres
i a ajudar,
perquè en aquests moments
aquesta gent el que necessita és ajuda,
abans que res.
A veure, tots els muntanyens
que hem tingut la gran sort d'interaccionar
i de col·laborar i treballar amb xerpes,
estem en deute amb ells.
És gent molt despresa,
gent complexa també,
com qualsevol de nosaltres,
però la manera de ser d'aquesta gent
obliga,
obliga a qualsevol dels que hem estat
en aquestes muntanyes
i hem conegut aquesta gent,
obliga a col·laborar.
O sigui, no fer-ho és una irresponsabilitat.
Com que es tracta d'ajudar,
ens podem explicar avui el programa,
en aquest programa especial,
Solidari amb el Nepal,
diferents formes de contribuir
amb aquest poble nepalès.
La primera que ens arriba
és de la mà de Jo Esportista Solidari.
Ells han fet, en alguna ocasió,
hi han fet unes quantes,
actes solidaris
i en algun aspecte de tot
en benefici de la zona de l'Himalaya.
Avui ens proposen una iniciativa
per recaptar fons d'urgència
a una campanya dirigida cap a la Fundació
Muntanyencs per l'Himalaya,
Children Foundations.
És un centenar de nens i nenes
s'allotjats a Caislaix Hostel
d'aquest mandú
i volem parlar amb el president
de Jo Esportiva Solidari,
que és el Carles Castelló.
Carles, molt bon dia.
Hola, bon dia per dir alguna cosa.
Tenia, sí, exacte.
Escolta'm, jo tenia Tarragoni
davant de Carles.
Ets Tarragoni, no?
Sí, tu soc Tarragoni, correcte.
De l'Avisbal de Penedès.
De l'Avisbal de Penedès, molt bé.
Bé, la normalitat per l'iniciativa
perquè vosaltres hem estat mirant
la vostra web
i ja feu habitualment actes solidaris,
curses, diferents curses,
activitats variades,
en beneficis sempre, doncs,
d'això, amb un reforç solidari, no?
I ara aquest cop és cap al Nepal.
Sí, sí.
Bé, de fet, ja fa tres anys
que estem treballant
per la Fundació de la Muntanya
de la Malaia
i bé, de fet, ara,
doncs, a causa del que ha succeït,
doncs, evidentment,
hem decidit impulsar un nou esforç, no?,
per mirar d'aconseguir més fons,
és el que ara mateix es necessita, no?
És aquesta campanya dirigida, doncs,
cap a aquesta fundació
que, entre d'altres,
tenen aquesta zona
a Can Mandú, no?,
amb nens allotjats.
Sí, sí, sí.
La Fundació Motivista de Malaia
té un Don Kailai Hostel
que estava de fora de Can Mandú,
seria Can Mandú,
però està una mica més allunyat,
i allà, doncs,
hi ha 104 nens i nenes
del projecte educatiu,
que es porta allà, a terme.
Són nens i nenes
que s'han fet
de les valls més remotes
de l'Himàlaia,
doncs, per poder-hi donar
una educació,
i, esclar, doncs,
evidentment,
quan vam rebre la notícia
del terratrèmol,
doncs,
el primer que vaig fer
va ser immediatament
trucar a la Fundació
i intentar regalar
tota la informació possible
i procurar que
teníem la informació
de l'estat dels nens,
en principi,
i, bé,
per sort,
els nens no han tingut
danys personals,
el que passa, doncs,
que sí que
les seves famílies,
doncs,
no tenen comunicació,
no estan preocupats
per les famílies dels nens,
i el CAI
després ha rebut també
una mica l'impacte
del terratrèmol,
per dir que això
es pot solucionar,
i, bé,
ara estan
bé, de moment,
perquè tenen
l'estat d'aigua potable,
tenen aliments,
però, evidentment,
l'ajuda és
per tot el Nepal,
de tota la gent,
que no l'està passant
tan malament.
Tu hi has estat,
no?,
el vestit l'any passat,
no?,
el Nepal,
Carles?
Sí, sí,
vaig anar per primera vegada,
ja feia anys
que hi volia anar,
vaig fer el trekking
del Camp Basi
al Everest,
i després,
doncs,
vam fer,
vam escalar
l'Islàmpic,
que són
uns 5.200 metres,
i, evidentment,
vos,
és el que comentau ara,
no?,
que ja al Nepal
ja anem a moure
sense anar-hi,
doncs,
en tinc cada molt més,
i compartint amb el Serpa
unes vivències espectaculars
que, evidentment,
us deixen una marca,
no?
Sí,
hola,
bon dia.
Molt bon dia.
Jo veig que esteu
coordinant la vostra ajuda
amb la Fundació Muntanyenx
per l'Himala,
ja.
Sí,
clar.
Teniu molta relació
amb aquesta fundació,
teniu uns contactes
amb algú conegut,
com heu aconseguit
aquesta col·laboració?
Bé,
és que,
de fet,
quan vaig decidir
que volia anar
al Nepal,
vaig decidir
que no volia anar
com a un turista
a fer una activitat
de muntanya,
ni res res semblant,
no?
A part de fer
una activitat esportiva,
doncs,
volia col·laborar
amb alguna cosa,
llavors vaig estar
buscant molt
per internet,
a veure quin tipus
d'ONGs,
fundacions,
treballaven a la zona,
i llavors
vaig caure,
vaig caure
com a gent
que diu
per casualitat
amb la Fundació
Muntanyenx
perquè l'Himalaia
ja no tenia
ni coneixement
de què existia,
i el que em va enamorar
d'aquesta fundació,
primer de tot
que era una fundació
petita,
formada per alpinistes,
amb la qual,
doncs,
ja era una cosa
que a mi personalment
em va
frapar bastant,
i després
que treballaven
sobre projectes
educatius,
que jo crec que
és un tema
que a casa
la meva senyora
que posa
és mestra
d'escola,
llavors el tema educatiu
ja ho tenim bastant
introduït a casa,
i em va agradar
molt això,
que es tractava
de donar
una educació
als nens
perquè poguessin
tenir una sortida
laboral
més digna
que simplement
portejar
amunt i avall
materials,
i és el que em va
agradar molt
d'aquest projecte
i després
em vaig portar
en contacte
amb ells
i, bueno,
hi hagi un feeling
immediat
i llavors
vaig decidir
perquè llavors
ja formar part
de,
com a gent
fortista solidari
ja formar part
de la Fundació Museu
per l'Himalaia,
tot el que pogués.
Sí,
conec
aquesta fundació
també
i conec
algun dels seus
col·laboradors
i són
alpinistes
que realment
no fan
cap mena
d'ús
particular,
estan col·laborant
perquè realment
volen,
hi ha gent
que no té
cap mena
de necessitat
d'estar
fent aquestes coses,
hi ha gent
realment
amb unes posicions
socials
realment
importants
i dono fer
que hi ha
un esperit
realment
d'intervenir
de manera
molt equànim,
molt,
molt,
molt efectiva
a través
de l'educació,
no tan sols
el Nepal,
també el Pakistan
i això també
dono fer
d'un d'aquests
companys
de l'expedició
de l'any passat
al Brotpic
quan vam anar
a visitar
el Ferran.
Se li van tirar
els braços
amb un altre
dels companys
que és un d'aquests
col·laboradors
el van reconèixer
i ell estava
absolutament
desconcertat.
Què passa?
Doncs eren
els de
els de
l'escola
d'un poblet
d'allà
del Pakistan
que els hi ha
muntat també
això
justament
i el feedback
era immediat,
immediat.
Realment
estan fent
una tasca
molt callada
i molt interessant.
Molt interessant.
Sí, sí.
A més,
és una tasca
que enamora
i a més
veus que estan
tots molt implicats
en el tema
i llavors
això
es contagia.
Llavors
jo he tingut
l'experiència
d'estar allà,
de visitar
el Gaila,
d'estar
amb els Nens,
d'estar
amb el seu director
amb el Tenging
i francament
vull dir
que clar,
després
apareix la notícia
de retremol
i doncs
el dolor
és important.
És una miqueta
la
la
el Hirali
que ja va començar
amb aquest tema
d'haver estat
durant molts anys
dedicat a les muntanyes
del Tíbet
i de l'Himalai
en general
i després
el resto
de la seva vida
es va dedicar
a ajudar
al poble
nepalès,
crear escoles,
fer ponts,
fer carreteres,
vull dir,
és una miqueta
que la gent
que va allà
torna enamorada
d'aquell país
i després
és impossible
no implicar-se
en tots aquests projectes,
vull dir,
d'alguna manera o d'altra
aquí tenim també
la sort
de tindre l'Òscar
aquí amb nosaltres
i que
sempre ens parla
bendicions
d'aquest país
de lo bona
que és la gent
de lo amable
que és la gent
i que la gent
que hagi anat
durant molts anys
a fer muntanyes
i a recaptar
els teus èxits
muntanyencs
no et queda més remei
que al final
implicar-te
en tots aquests temes
en temes
d'ajudar-los
perquè realment
sense ells
no es farien muntanyes
al Nepal.
Carles, digue'ns com podem contribuir
perquè al cap i la fi
es tracta d'això
estem xerrant aquí
a molta zona
però al cap i la fi
es tracta que la gent
col·labori
com bonament puguin
per aquí tan important
és un euro com 10
com 20, com 100
com ho hem de fer
per poder col·laborar
amb aquesta campanya
amb aquesta iniciativa
amb vosaltres
i amb aquesta ONG?
Sí, tant home
nosaltres tenim
una plana web
aquí
joesportistasolidari.org
i allà la gent
pot entrar
i veure un número
de comptes
on poder
fer el donatiu
s'ha de posar
com a concepte
de SLSN Pago
i nosaltres
a mesura que anem
cada setmana
enviem els diners
a la Fundació Mundial.
S'acaba d'enviar
una imatge
al company Jordi Mena
que suposa que
la tret
d'un mitjà
de comunicació
però parla
de la magnitud
del que estem parlant
hi ha una població
que es diu
Langstank
Langstank
no sé si la coneixeu
és una població
de 200 habitants
era
de 200 habitants
ens ho previscut
11
Ostres
No, no
és espantós
el Langtank
aquesta vall
és un trekking
molt, molt, molt popular
també hi ha hagut
gent
que han quedat
atrapats allà
i han mort
doncs es veu
que hi ha hagut
allà
algunes esllevissades
terribles també
és que és terrible
és que és terrible
perquè
quan tu has passat
per un poblet d'aquests
i veus l'harmonia
tot i la pobresa
que tenen
que és molt diferent
per la pobresa
i la misèria
però la pobresa
que tenen
que dius
ostres
veure com s'ha trencat
tot això
és que
se't trenca el cor
se't trenca el cor
Carles
digues
digues
digues
no, anava a dir
que hi ha el que anirem
sapiguent
amb els dies
perquè clar
hi ha molts llocs
on encara no
no s'ha pogut accedir
i això jo crec
que encara
farà augmentar
molt més
el drama
que s'està vivint
que és complicat
a més
tinc els
protagonors
que van estar
amb mi
quan vaig a el trekking
i el cim
i el xerpa
i el d'orgi
tampoc tinc comunicació
amb ells
vaig tenir comunicació
la setmana passada
que començava
en una expedició
i he perdut
tota la comunicació
amb ells
no sé
si vosaltres
teniu
algun tipus
d'informació
de si
les comunicacions
allà estan
és molt difícil
és molt difícil
jo també he estat
tots m'imagino
que els que hem tingut
contacte
amb aquests amics
hem intentat
per tots els mitjans
jo a través
de Messenger
he pogut contactar
amb alguns dels xerpes
doncs
que conec
i afortunadament
tots estan
salves
i estalvis
la veritat
és que em sembla
que encara
no estan assimilant
tot
perquè són persones
que estaven
a les muntanyes
la seva preocupació
ara és tornar
i estar amb les famílies
i costa molt
costa molt
aconseguir
ara tot just
comencen a donar
senyals
molts
perquè és que
tot el sistema
de comunicacions
deu haver quedat
devastat
és francament
difícil
hi ha
fins i tot
alguna web
doncs
que
posa
doncs
la manera
d'intentar
localitzar
persones
però és que
clar
això es perd
un cop
arribes allà
perquè és que
no se sap
no se sap
és complicat
i fa patir
moltíssim
fa patir
moltíssim
sí
fa patir
Carles
Carles Castelló
jo esportista
solidari
recordeu
podeu buscar
si feu una cerca
a internet
jo esportista
solidari
trobeu
la seva plana web
i allà
la manera de col·laborar
insistim
des d'un euro
el que pugueu
doncs
que aquests diners
van directament
en aquests infants
del poble
del Nepal
Carles Castelló
d'una banda
per la iniciativa
que en feu moltes més
des d'allò
és el projecte solidari
gràcies per explicar-ho
el pont de Mahoma
i tenim també
la fidelitat
perquè ens consta
que et soullent del programa
i per tant
també t'ho volem agrair
que ens consta
que ens escoltes
i també t'ho volem agrair
moltes gràcies
a vosaltres
també per donar
aquesta oportunitat
entre tots
i felicitats
a vosaltres
per tirar endavant
tot això
ànims
moltes gràcies
doncs seguim
amb aquest pont de Mahoma
especial
avui programa número 33
que fem
programa solidari
cap al Nepal
i incorporant
a una altra
de les artèries
del programa
com és l'Òscar
l'Òscar Cadillac
Òscar
què tal
com esteu
bon dia
bon dia
bon dia Òscar
bueno parlem de consternació
i parlem d'unes paraules
que ara no fa gaire
podíem rememorar
perquè sempre es comuniquem
abans al programa
a través del Whatsapp
i parlaves d'Òscar
d'una frase
del Manipatma
o Manipatmeum
que tinguis un camí en pau
que és la frase
la frase estrella
la frase predilecta
del poble nepalí
quan arribes a aquest país
i passes
passes caminant
els monuments
els monuments
els cains
els senyals
dels camins
els muntonets
de pedra
els manis
que se n'hi diuen
els manis
els passem
per l'esquerra
segons la tradició
budista
i aquesta tradició
budista
sempre és
que tinguis
un camí en pau
de fet tu
al llarg de la vida
budista
almenys ells ho viuen així
el que cercen
és aquest camí
en pau
jo crec que
el poble del Nepal
retrobarà
de nou
aquest camí
perquè ara
ells també
assimilen
ells creuen
en el karma
i assimilen
també
el que ha passat
ha sigut
una força
de la natura
que ha anat
a tocar
en un dels països
més pobres
de l'Àsia
i en aquest moment
crec que
com deia
el company
Carles
i amic
del programa
que és el moment
de ser més solidaris
que mai
aquest país
que ens ha obert
els braços
i ens ha acollit
i que ens ha deixat
fer
ja no parlem
de les muntanyes
parlem de turisme
aquest turisme
de muntanya
i que s'ha popularitzat
arreu del món
crec que
més que mai
està
tocat
però no
enfonsat
perquè
jo crec que
aquest somriure
etern
que fa
que t'encomani
i que hi tornis
de nou
no el perdrà
mai
volem incorporar
també
un altre
ONG
que treballa
a la zona
tu els coneixes
molt bé
Òscar
ells també
tenen iniciativa
solitària
són
NAMLO
una ONG
darrere del qual
hi ha
per exemple
la Magda Nos
i altres
també
persones
conegudes
i tu també
vols tornar
en certa manera
al que t'ha portat
aquest país
i aquesta gent
aquests xerpes
aquests napalesos
també si vols tornar
d'alguna manera o altra
i crec que has pres
una iniciativa
no sols
els xerpes
sinó moltes
de les ètnies
que de fet
també
treballen
i col·laboren
amb el turisme
i amb
les expedicions
i les muntanyes
i els trequings
però
al fons
al darrere
de tota aquesta gent
sempre hi ha
unes famílies
aquestes famílies
són les que estan
greument
afectades
no sabia
això que ara
havíeu comentat
de la vall
del Lantang
una vall preciosa
propera
a Camp Mandú
que
en 5 dies
es pot fer
aquest trekking
per almenys
la part més bonica
la part de baix
és bastant salvatge
inclús
amb jungla
i amb animals
que hi ha
com
habitualment
hi ha en la jungla
com poden ser
monos
i com poden ser
altres espècies
però després
s'emboca
en unes valls
en les quals
hi ha
factories
de iogurts
i de formatges
i que van importar
els suïssos
van posar
una petita
factoria
i hem pogut
visitar
en aquestes zones
el que dèieu
d'aquesta localitat
de 200 habitants
que ha quedat
tan poca gent
doncs
sobta molt
perquè jo pensava
que les parts
el que passa
que realment
està a prop
de Camp Mandú
és la vall
que porta
en el final
de tot
porta
en un d'aquests
8.000
que és el
Sishapangma
però que ja està
totalment dins
del Tíbet
no?
Clar
jo pensava
que
els pobles
a ser més
disseminats
haurien
patit
menys
aquest
trastorn
del terratrèmol
perquè potser
les construccions
són també
més
senzilles
més d'adob
més de palla
i en canvi
a la Camp Mandú
a la ciutat
sí que la gent
doncs
amb petits
habitacles
hi viu
moltíssima gent
a més
són habitacles
amb espais
molt reduïts
amb portes
estretes
amb sortides
que jo crec que part
de la ciutat
doncs
potser mai
ha estat concebuda
per un terratrèmol
d'aquestes dimensions
amb Namlo
que els vam estar visitant
amb un trekking
que vam fer
crec que al voltant
del 2009
o 2010
Namlo
s'ha dedicat
a reconstruir
o a construir
en pobles
d'aquests
disseminats
però Namlo
ve dels orígens
de la Magdanós
la primera
noia
que va pujar
d'aquest país
que va pujar
a un 8.000
a l'any 90
i després
ella va dedicar
tots aquests
esforços
aquesta recompensa
diguéssim
aquest trofeig
que ella
va fer
participant
també
amb altres expedicions
al Can Xenxunga
a l'Everest
aquesta recompensa
la va dirigir
al poble de Nepal
creant una
una organització
que
que Namlo
significa
la cinta
on els
on els
nepalís
transporten
el disseny
del Namlo
és
el bàsquet
ha aguantat
amb la cinta
amb el front
que és com
carreguen
els nepalís
i en aquell
bàsquet
que és aquell
cistell
que porten
a l'esquena
i posen
la bola
del món
o sigui
ells
un país
eminentment
sense carreteres
bàsicament
amb sandarons
sandarons
que pugen
fins a 4 i 5 mil
metres d'alçada
que són
les poblacions
més altes
a les faldes
de l'Himalaya
els peus
de l'Himalaya
doncs
Namlo
contribueix
doncs
amb aquests
pobles
disseminats
em sembla
que hi ha
3
4
reconstruir
o construir
escoles
en pobles
que no existien
i també
em consta
que hospitals
i
cap a dir
que
un dels
companys
també del
Club
Alpicadors
que és
en Guillermo
de la Figuera
no he pogut
connectar amb ell
però sí que
acaba de tornar
arribava
o aquest vespre
o ahir
o aquesta matinada
a Madrid
i ens podria explicar
molt bé
com es va viure
tota aquesta
consternació
del terratrèmol
però
haurà de ser
per una
propera
ocasió
ja hi parlarem
sí
ell és
enginyer
va agafar
va estar treballant
un
un temps
aquí
a la nostra
central nuclear
la nostra
perquè la tenim aquí
a la hora
no n'hi ha cap altra
bueno
n'hi havia quatre
ja no sé
si en queden
dues
d'actives
i ell
va agafar un any
sabàtic
i ha dedicat
aquest temps
a fer
aquest ajut
en aquest
poble
i a construir
crec
doncs
de clavegrams
i escoles
i conducions
d'aigua
això és una
gran acció
crec que ara
més que mai
s'haurien de fer
accions així
i pregonaríem
per fer
doncs
intentar
mitjançant
una mica
aquest espai
o aquest nom
que m'he fet
amb la muntanya
doncs
per poder dirigir
mitjançant
una empresa
que em doni
suport
tot aquest
ajut solidari
encara que sigui
com dèiem abans
des d'un euro
fins a 10 euros
no ha de ser
molt
però sí que ha de ser
molt popular
perquè pogués arribar
doncs
mitjançant
una ONG
en un lloc segur
perquè no oblidem
que un país
tan pobre
també
té un govern
molt
molt
especial
i que avui en dia
està tot tan desbordat
que sense les comunicacions
establertes
i tot
pràcticament
desolat
és difícil
trobar els conductes
adequats
doncs
ara en parlem
Òscar
per cert
el Ritchi
ha estat buscant
un text
com sempre
en cada programa
un text clàssic
de muntanya
per expressar
una mica
el que
ens ocupa
en aquest dolor
en aquesta tristesa
i Ritchi
més que un text
has trobat
un so
és el so
que esmentava
l'Òscar abans
també
val a dir
que
un altre
mantra
que és un mantra
també l'Òscar
em va suggerir
ahir al vespre
parlant
doncs
un altre
que és bellíssim
que vol dir
que diu
ni cent milions d'anys
podrien descriure
les bellesses
de l'Himàlaia
doncs
l'escoltem
però
el més
apropiat
potser ara mateix
és el que et ha dit
l'Òscar
ara en aquest principi
om mani panme om
escoltem
com ho pronuncien
els napalesos
om mani panme hum
om mani panme hum
om mani panme hum
doncs
és com dir
aquesta veu
que s'ha arribat
ara mateix
des d'allà
des del Nepal
en aquest programa
que estem fent
avui
pont d'home
solidari
en aquest país
i en fi
doncs
lamentant molt
tot el que està
tot el que ha passat
i tot el que està passant
encara
perquè com
dèiem
fa poca estona
es van coneixent
cada cop
més dades
més zones
doncs
devastades
que fins fa poc
no han pogut arribar
als equips de rescat
i van apareixer
noves víctimes
es calcula
alguns calcus
parlen que podrien arribar
a superar 10.000 persones
10.000 vides
que s'han dut
aquest terratre molt
devastador
del Nepal
i parlem de pobles
pràcticament sencers
com aquí que deia
ara
de 200 habitants
que
sí, sí
no que t'han d'anar
segurament
més que potser
el terratrèmol
deu ser
alguna esllavissada
no ho sabem
perquè és que clar
és tot tan difícil
ara mateix
d'esbrinar
que en fi
passaran els dies
i ja ho anirem veient
Òscar
hem vist
també que deien desallà
bueno
tenim diferència d'alpinistes
que estaven
com comentaves tu
per allà
a la zona
hi ha per exemple
el Carlos Soria
que s'ha retirat
que ja es va retirar abans
de fet
i també hi ha
el Ferran A Torre
i la Núria Piques
que també han decidit
renunciar al Macalo
i quedar-se
contribuint a ajudar
a la gent
a l'esforç
a l'esforç
que
empren
per les muntanyes
que cara més que mai
els que estan allà
excepte algun cas
estrany
que hem sentit
d'algun turista
que havia de tornar
ràpidament
però jo penso
que és poc solidari
poc muntanyenc
l'important
si estàs allà
és poder
contribuir
amb aquestes
tasques
tasques
moltes vegades
tasques
socials
doncs
tasques
en què
es pugui recuperar
aquest somriure
aquesta
superació
i
també
mantenint
aquesta paciència
que
acompanyats
del somriure
aquest poble
jo crec
que se superarà
se superarà
ha tingut
que lluitar
tota la seva vida
no oblidem
que costa
d'entendre
però que no hi ha
carreteres
a les parts més altes
que tot es fa
a peu
i que per a ells
doncs
transportar
un
un
cairó
de
de
cent quilos
doncs
el porten a l'esquena
o baixar una persona
malalta
des d'una població
fins a un hospital
tot es fa
a les espatlles
de les
de les persones
per això són tan forts
per això són
tan ennegats
per això són tan
sacrificats
no
també
és una condició
especial
que hi ha moltes ètnies
i aquestes
ètnies
doncs
provoquen
entre si
doncs
que tinguin
les seves
maneres de fer
hi ha
castes
també
i parts
del país
que són
extremadament
pobríssims
de misèria
total
no
clar
això contrasta
doncs
amb estar
a baix
a la jungla
que el clima
també és
molt
calorós
com podria ser
la zona
del
Chiduan
i zona
on encara
hi ha
també
animals
com
elefants
tigres
els tigres
de Bengala
i també
serps
i grans
rius
com el
trisul
i zones
doncs
més altes
on també
hi ha
travessa
el Carnali
la part alta
del Ganges
però
que baixa
de les
grans
muntanyes
com és
on arriben
aquests
endorons
allà
és palès
el tema
del
fred
i
per tant
també
s'ha muntat
algun petit
hospital
que havien estat
creat
quan les ascensions
a l'Everes
i
aleshores
doncs
això ha comportat
que
que molts
dels ferits
durant la muntanya
s'hagin tingut
que establir
en aquella
zona
perquè
no se'ls pot
traslladar
a
Can Mandú
perquè
no hi ha
comunicació
no hi ha
vols
diaris
i
tot això
és d'una
extremada
lentitud
ara
incorporem
en aquest programa
especial
a una
persona
l'Eva Pijuan
ella ha estat
al Nepal
de fet
coneix molt bé
el Nepal
perquè de fet
hi ha estat
uns quants
mesos
per allà
a més
convivint
amb la seva
gent
ensenyant-los
convivint
en definitiva
amb aquests
nepalesos
l'Eva Pijuan
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
com estàs
doncs bé
molt bé
aquí
no us he pogut
escoltar abans
no sé gaire bé
el que heu dit
però bueno
us puc explicar una miqueta
el que jo sé
sobre la
explica'ns
perquè tu has pogut
contactar amb persones
que estan allà
que coneixes
que són amics teus
i que t'han parlat
ja de 80 rèpliques
oficialment
se'n parla
de 50
50
55
80
diuen
ells m'han dit
que han notat
remular la terra
més de 80 vegades
jo he estat
bueno
estic col·laborant
amb una ONG
que és amb la que
quan vaig estar al Nepal
vaig col·laborar amb ell
i
vaig estar
en un orfanat
llavors he pogut
contactar
amb l'ONG
des d'allà
bueno
els que estan allà
i m'han dit
que els nens
de l'orfanat
estan bé
que
l'edifici on viuen
ha quedat una mica
no s'ha derruït
però és perillós entrar-hi
llavors estan vivint
a fora
a uns camps d'arròs
amb unes tendes
de campanya
que han pogut equipar
i tal
però estan bé
i la família
amb la que vaig viure
també
està en el Camp Mandú
aquest orfanat
o?
l'orfanat
sí
l'orfanat
està en el Camp Mandú
i la família
també
després hi ha una altra família
amb la que també
vaig conviure
que està més
a la zona rural
que encara no ha pogut
contactar amb ells
en aquests
estic més
més angoixada
perquè
tenia contacte
pel mòbil
però vaig perdre
tots els números
i tinc un contacte
de Facebook
d'un d'ells
que no em contesta
llavors
no sé
també
la zona rural
és molt més difícil
contactar-hi
i bueno
avui he dit
que tenia una trucada
perduda
d'un número
nepalí
ara
he intentat
trucar-los
i no
no me l'agafaven
fixa't
que és
una constant
totes les persones
que han estat en contacte
o que estan col·laborant
amb aquest país
l'angoixa
l'angoixa
terrible
que ens està
enveint
de no saber res
d'aquestes persones
perquè és que
és gent
que realment
t'arribes a estimar
moltíssim
Sí
Sí, sí
perquè són gent
que quan tu vas
estar allà
vas veure
la bona fe
que tenen
i
que sempre
volen ajudar
i que
bueno
intenten
el millor
per tothom
i ara
que els passi
amb ells
a aquesta catàstrofe
a veure
que no la vull
ni per ells
ni per ningú
però
com que els he conegut
i fet la seva manera
de fer
és dur
Val a dir
una cosa
Catmandú ha rebut
molt de valent
perquè sobre
per la seva ubicació
Catmandú
està assentat
sobre un antic llac
i per tant
els sediments
que hi ha
just a sota
dels fonaments
dels edificis
són
realment febles
i això
ha greujat
molt més
la situació
a Catmandú
tot i que
l'epicentre
estava
entre
Catmandú
i Pòcara
realment
Catmandú
també ha rebut
molt
en aquest sentit
i a part
també
en funció
que hi ha edificis
molt vells
que ja no han
aguantat
més
el moviment
i he vist imatges
que a internet
a la plaça
d'Arba d'Escuert
la central
la més gran
on hi havia
els centres
històrics
d'aquests
tan xulos
de ruïts
la majoria de ruïts
sí, sí
és massa
perquè
és això
de
molt
històrics
i de patrimoni
i humanitat
de la humanitat
Escolta meva
hem llegit un comentari
que has fet al Facebook
al teu perfil personal
i dius que
el poble
napalès
és molt fort
sí
totalment
és que jo veig fotos
de la
bueno
tinc molts amics
del Facebook
napalís
i
hi posen fotos
del
el que veuen
per allà
i gent
amb la casa destruïda
al costat
i ells allà
menjant
al terra
fora
dormint al ras
però amb un somriure
i
bueno
no sé
aguanten
suporten moltes coses
és una
gran lliçó
també que es dona
de
de valorar
allò que tenim
nosaltres
en el dia a dia
sí
tenen molta capacitat
d'adaptar-se a les situacions
mira el que ha passat això
doncs
s'organitzen entre ells
fan
fan tasques de
cadascú
s'entren una cosa
uns cuinen
uns altres
preparen uns campaments
i
entre tots
s'estan ajudant molt
estan bastant
organitzats
Òscar
tenim per aquí encara
no?
sí
encara
digues
digues
parla
parla
parla
que no veiem les cares
però parla
també ara
quan comentava
aquestes coses
que comentava la companya
sí
ja es veuen
sí
a la zona del Durbar
tres quarts
es veuen
alguns temples
alguns monuments
totalment derruïts
assolats
al costat d'un monument
que està en peu
o sigui que
clar jo crec que
potser el Ritchi
ens podrà explicar
més
això d'aquest
assentament
damunt
d'un llac
la vall
de
Can Mandú
i probablement
mai es via previst
que hi hagués
un terratrèmol
si més no
tota la població
hem de pensar
que durant
tota la seva
llarga història
està sotmesa
a uns tres mesos
de pluges
monzòniques
i aquestes pluges
monzòniques
una vegada
són
contínuos
xàfecs
de gran quantitat
de litres
d'aigua
i això
va minvant
minvant
minvant
totalment
els ciments
d'aquesta ciutat
i la capacitat
d'adaptació
és molt forta
també
jo crec que
serà un gran
sotrac
la comunicació
la comunicació
fins no
fa masses anys
fins no
fa masses anys
jo he estat
al Nepal
des dels anys
82
i abans
va haver
l'època
de
hippie
l'època
dels 70
74
però
i també
vaig viure
el canvi
de rei
el dia
que el van
matar
que
amb ell
i tota la família
era l'únic català
que estava
allà
i bueno
i he vist bastant
aquestes
transformacions
que el poble
s'adapta
i amanyorant-se
com s'acomiadaven
del seu rei
i va ser també
un moment
històric
d'aquest
d'aquesta
població
i la comunicació
i la comunicació
és el que et deia
en aquesta època
del rei
encara no existia
ara pràcticament
qualsevol
portejador
qualsevol
nepalí
té un telèfon
jo diria que
més
més que
amb més proporció
que podria ser
aquí a Europa
i ara
que de cop
i volta
tot això
se'ls talli
amb ells
quan se'ls ha donat
com aquesta espècie
de joguina
que permet
parlar
contínuament
ells el fan servir
molt alegrament
el telèfon
i tenen les músiques
aquestes nepalí
que sonen
que us estan sonant
i tenen el seu
namasté
el seu
sampiriri
que és
una de les cançons
que encara sonen
al Nepal
i que et fan recordar
que estàs
en el país
de l'atent somriure
i el fan servir
més aviat
com dic jo
de lloro
el porten
penjat
i van escoltant
la música
i això
els alegra
aquest camí
que és el camí
de la feina
perquè estan
transportant
o estan
fent gestions
al llarg
dels camins
que comuniquen
les poblacions
Eva
a mi m'agrada
digue'm
que diguis
que parlis
que quan ens vellen les cares
no
no us heu intervenit
parla
parla
com vulguis
no
que a mi m'agradaria
explicar una mica
la situació
que m'han explicat
els coneguts
que jo tinc d'allà
i sobre això
dels telèfons
que m'han dit
que les línies
estan tallades
i que només
poden recarregar
la bateria
amb petits generadors
llavors
per això
tenen
electricitat
molt de tant en tant
que ja és un problema
seu d'abans
però bueno
ara encara s'ha greujat
després també
els hospitals
que estan desbordats
de treball
i que els edificis
bueno
que no poden entrar
els edificis
i que estan
tots dormint
a llocs oberts
molta gent
ha marxat
cap al seu
poble d'origen
no es queden
a la capital
se'n va
amb la família
a ajuntar-se
tots
i ajudar-se
entre ells
i bueno
dic que
amb l'ONES
i amb la que jo
col·laboro
no és d'ajuda
en emergències
però en aquest cas
s'ha bolcat
i
està ajudant
amb aquesta catàstrofe
i el que està fent
ha sigut
bueno
és
aconseguir un campament
amb tendres de campanya
per l'orfanat
amb els nens
amb els que jo vaig estar
més altres famílies
que s'han quedat
sense res
i els hi porten
aigua, aliments
medicina
i també porten
tots aquests aliments
a les zones rurals
que són més inaccessibles
per
per
per les
bueno
és un tipus
d'ajuda humanitària
que arriba
fins a zones
que altres
potser no arriben
que es queden més a la capital
digues el nom
és una ONG
sí
és una ONG
petitona
però que
que fa ajuda directa
i es diu
Shahari Nepal
i
si algú vol
fer una
petita donació
per petita que sigui
el nombre de compte
el podeu veure
dos pessetes
per alcanvio
.com
és un compte
del Banco Sabadell
que
no s'ha de pagar
interès
ni res
per fer
aquesta transferència
i qualsevol
ajuda
serà benvinguda
i anirà directament
a la zona
d'influència
que és on hi ha
algun accident
Eva
repeteix
sisplau
perquè la gent
prengui notes
si volen col·laborar
amb aquesta ONG
i que puguin triar
digues
www.dospesetesperalcanvio.com
dospesetesperalcanvio.com
és un compte
del Banco Sabadell
i és un compte
que s'ha obert
expressament
per aquest accident
i està
al nom
de la coordinadora
de la ONG
d'aquí
Cristina
i bueno
ara hem recolectat
uns diners
ja
hem aconseguit
recolectar
2.500
que ja s'han enviat
i la setmana que ve
farem
un segon enviament
amb el que aconseguim
recaptar
aquesta setmana que ve
és important
que tots aquests fons
vagin a ONGs
pel que ha dit l'Òscar
per la inestabilitat
d'aquests governs
per assegurar'ns
que aquests diners
realment arriben
a les persones
que han d'arribar
que la gent
que ha de fer donacions
les faci
a través de les ONGs
potser n'hi ha millors
que d'altres
jo les desconec
però
sí
confiar en aquesta gent
confiar en les ONGs
que estan allà treballant
i que ja
tenen una experiència
en ajudar
tota aquesta gent
avui deixa'm a dir
que posem la mà al foc
per les tres
de les quals hem parlat
nosaltres
i a més les coneixem bé
i a més tenim moltes referències
i per tant
podem assegurar-vos
que aquests diners
que ingresseu
amb qualsevol
d'aquests 3 ONGs
van directament
allà
al Nepal
i a la gent del poble
vull que penseu una cosa
també
molta gent
deu pensar
i per què
amb aquest sí
i amb altra gent
que és igual
de desgraciada
amb altres situacions
com podia ser Haití
com va ser el Pakistan
fa uns anys
com són tants altres llocs
certament
potser no podem solucionar-ho tot
jo l'únic que puc dir
és que el Nepal
dona molt a canvi
de qualsevol visita
que puguis fer
qualsevol actuació
que puguis tenir
i interacció
amb les persones
que hi viuen
emana una gran energia
et dona molt a canvi
i realment
tots els que estem insistint
tant
és perquè realment
hem estat capturats
totalment
per aquest país
no és
una pura acció
de compassió
o de caritat
sinó de solidaritat
amb gent
que et dona molt a canvi
som muntanyencs
i jo és el reina
de les muntanyes
és normal
que li tinguem
un carinyo especial
a aquest país
i la gent que ens agrada
la muntanya
i tots estem
avui és un programa trist
tots estem tristos
i ara
l'opció prioritària
és ajudar-los
la Eva
ha dit
una cosa
molt reconfortant
que és que
moltes famílies
molta gent
clar
baixen a
Can Mandú
la capital
però
venen
de
petits
pobles
que estan
en les muntanyes
i que
molts d'ara
d'ells
han retornat
per reunir-se
les famílies
perquè aquesta acció
social
fa que
vulguin saber
com estan
tots els
familiars
jo per exemple
de la pel·lícula
que van fer
d'En Migma
i que acaba
també
amb aquesta cançó
de l'Homani
Panmeum
que és potser
una de les cançons
més sentides
ara quan
els darrers temps
anàvem al Nepal
i que s'encomana
i s'enganxa
no?
Jo
vivia això
que
el Migma
havent nascut
en una
en una
petita
alder
en un petit poble
en unes terrasses
allà
s'arregulia
la gent
quan ell
va acabar
els 14-8.000
i es van
agrupar
en aquella casa
en la que havia
nascut
de petit
i que
amb els seus
sis germans
i la
seva mare
que encara
és viva
i tota la gent
de les casetes
de les terrasses
del voltant
que eren
camps
d'arròs
i de
conreu
però
amb pendents
de muntanya
no?
Doncs
de seguida
va fer cap
cap allà
i potser
van vindre
30, 40
o 50
persones
no?
Estan molt
disseminats
però això
també fa
que aquesta gent
després
per motius
de la vida
i per poder
guanyar la vida
potser s'han
traslladat
a Camandú
però la gran majoria
jo penso
que estan
disseminats
a les muntanyes
i així
hem pogut
tornar
a les muntanyes
podran tornar
en els pobles
dels seus orígens
i d'on
surten
les seves arrels
i potser
podran recuperar
aquesta unitat
familiar
o per lo menys
els membres
o molts membres
que hagin restat
vius
d'aquesta
trasèdia
no?
Doncs
tancant
ja
anem tancant
la reta final
d'aquest programa
especial avui
solidari
amb el Nepal
en l'Eva Pijuà
encal·ligarem molt
la seva participació
tens previst
Eva
per cert
tornar
algun dia
properament
cap allà?
t'agradaria
el país
no suposo?
Sí que m'agradaria
però ara
no és el moment
ara necessiten més
ajuda de diners
que ajuda física
molt bé
molt bé
però sí
m'agradaria
quedar pendent
pel futur
Eva Pijuà
gràcies per explicar-nos
la vostra experiència
i també
la d'aquesta
ONG
que des d'aquí
també recomanem
torna'm a dir el nom
perquè jo no sé pronunciar
digue'm
Sahari Nepal
molt bé
una forta abraçadeva
la web és
dos pesetes per al canvio
la web és
dos pesetes per al canvio
punto com
moltes gràcies
una forta abraçada
namasté
fins aviat
namasté
namasté
la gran paraula
del Nepal
la gran paraula
del Nepal
namasté
és etern
és la salutació
i el comiat
l'etern
soms riure
com diu l'Òscar
realment
és una paraula
que et penetra
molt a dins
del teu cor
avui tenim poques paraules
Òscar
gràcies
molt bé
ens veiem
a vosaltres
escolta per cert
el pont de mò
molt t'ha vint pendent
un dia d'aquests
i tant
i tant
continuarem
continuarem
doncs vinga
parlem
parlem
parlem de fer properament
el pont de mò
però el de veritat
no el programa
passar-lo i tocar el cindó
molt bé
gràcies
gràcies Òscar
fins aviat
Ricard Fernández
gràcies
i el Josep Maria
bon així també
gràcies
sí
el que passa
que abans d'acabar el programa
primer que tot
m'agradaria
no
m'agradaria demà
es fa un any
que va morir
el nostre company
i amic
el Jordi Frisac
dedicar-li aquest programa
i
bueno
donar
un altre cop
si cal
condolen a tota la família
que el recordem molt
que el tenim present
i bé
només és això
que el recordem
i que pensem
que
doncs que això
que fa un any
de la seva pèrdua
i que
l'hem trobat molt a faltar
després felicitar-te a tu
que és el teu cumple
gràcies
felicitar
els ulls no ho veuen
perquè teniu passes aquí davant
felicitar la meva filla
que també és el seu cumple
que està a Viva Girona
i donar també
un bonjour
a dos francesos
que s'estan escoltant
parents meus
a la Muriel
i al Clot
bonjour
merci
per nous d'écouter
a tot l'heure
felicitats
a tots dos
per la part que us toca
i escolta
acabem una mica
de somriure
malgrat tot
aquestes situacions dramàtiques
això també està molt bé
doncs vinga
namasté
que vagi bé
fins la propera
vinga
namasté
tot
a tot
o
m'anem
a
m'anem
a
m'anem
at
a
mum
i
a
a
a
a
m'anem
pan
gotim
h
i
h
a
a