Estiuejant a Tarragona Ràdio
Doncs mira, seguim estiuejant al matí a Tarragona Ràdio
ja sabeu que és l'espai que fem
en aquesta hora del matí per veure, per conèixer
llocs d'origen, llocs de vacances
llocs de destinació
i de proximitat, anem per aquí a la vores
i procurem que sigui un territori
a nivell de l'estat, a nivell català també
per exemple, aquesta setmana anirem
fins aquí als Pirineus
podem anar a la Vall Ferrera
fins a la pica d'estats, aquí estàvem per la zona
de Logroño, i avui visitem
la comunitat foral de Navarra
anem a una població
que a més a més té una encana especial perquè també parlem
d'un entorn natural privilegiat
segurament, no ho sé, potser us aniré a parlar
de la Laguna de Pitilles
Parlem d'una població relativament petita
situada més o menys a uns 50 quilòmetres
de la capital de la comunitat
de Pamplona, és a la comarca de Tafalla
i és aquesta petita població
Pitilles, la que avui us volem recomanar
i ens hi porta doncs
la Txeliz Peralta, que està aquí amb nosaltres
Txeliz, què tal, molt bon dia
Hola, bons dies
Deien Pitilles, home, és un poble petitó, petitó, petitó
petitó, petitó, i quan jo era jove i anava de vacances encara era més petitó
però això dels pobles petits està molt bé perquè aquells que volen desconnectar del tot
quan van de vacances, amb un poble com aquest està molt bé, no?
Hi ha cobertura de mòbil allà
o l'has de buscar?
No, sí, sí, sí, hi ha cobertura de mòbil
i molta calor, molta calor, molta calor
S'ha acabat
Una calor molt seca, molta calor
Dèiem d'entrada això, la Laguna de Pitilles
perquè és un lloc, un espai natural
doncs que, vaja, té el seu encant especial
tota la llacuna aquesta
amb les seves espècies d'autòctones
És molt bonica
Vam fer un reportatge una vegada per televisió
i encara, bueno, per televisió i les fotos i tot això
encara es veu més bonic del que hi ha
i a més a més me'n recordo molt de la Laguna
perquè el meu pare tenia un tros allí
un tros d'herència, no?
I allí hi havia almendros
i, bueno, parlo mig català, mig castellà, eh?
Parla com vulguis, no?
I anàvem allí a veranar amb els meus cosins i tal
i havíem fet allí un banc i tal
però és molt bonica, molt bonica, molt bonica
És un espai que, a més a més
doncs bé, qui li agradi contemplar la natura
doncs t'asseus allà i veus passar, doncs, cigonyes, no?
i tota mena de...
I tota casa de plantes
hi havia unes plantes precioses
unes plantes que semblava amb, no ho sé, animalets
era molt bonica, molt bonica, molt bonica
És com dèiem, un dels encants a nivell natural, eh?
d'aquesta població pitilles
però volem també conèixer una mica com és el fet d'anar-hi estiuaixar, no?
Anar a un poble tan petit a estiuaixar
que és el poble d'origen, eh?
En aquest cas, parlem del poble d'origen
com és la vida allà, el dia a dia?
Bueno, jo vaig començar a anar
perquè els meus pares eren d'allí
el meu pare
quan va cap a la guerra
va fer guàrdia civil
perquè no li agradava el camp
i llavors tenia un germà també guàrdia civil
llavors va anar a Lleida
es va casar la meva mare
i se'n va anar cap a Bellcaia d'Urgell
que és d'on soc jo
perquè jo soc catalana
jo quan arribava a Pitilles
deien, hi ha llegat la catalana
i llavors, clar, tinc coses de Navarra
perquè els meus pares
el comportament
i la manera de fer
i tot això
són d'allí, no?
i aquí em deien
mira, l'Anna Barraesta
perquè clar, no parlava català
ara parlo català per l'Enric
perquè l'Enric parla molt bé català
i a mi m'agrada també, no?
L'Enric, deixa'm dir
que és la companya
per dir-se, l'Enric Pujol
que és el teu home
que està per aquí al temps
i per aquí a fora
que els senyors ja ho saben
però si no els recordem
me l'estimo molt
però a vegades és molt dolent
ara que no ens escolta
el pots dir perfectament
mira, ja està
ja estic olant
no m'escolta?
no m'escolta?
no, sí, sí, tant
que t'escolta i tant
si no m'escoltés
li diria una cosa
però si m'escoltés
Bellcaire d'Urgell
clar, allí et deia
la Navarressa
no, jo vaig néixer
a Bellcaire d'Urgell
i llavors
als nou mesos
vaig vindre cap a Tarragona
i llavors
aquí els amics
quan jo tenia
que et diré
18-19 anys
que comences a sortir
i tot això
doncs tenia coses
del norte
de Navarra
i aquí em deien
la Navarra
i quan arribava allí
a Pitilles a vacances
em deien
mira, ja ha llegat
la Catalana
vull dir que no tenia
no tenia
no sé si era Catalana
o Navarra
i de totes maneres
tinc coses
m'assemblo molt
al meu pare
i potser
amb coses de fer
m'assemblo molt
a la meva mare
la meva mare
era una Navarra
Navarra
el meu pare
era més tranquil
més així
ara allí
l'ambient
i la gent
és molt diferent
és molt diferent
de seguida
són amics
bueno
jo m'ho passava
molt bé
ara quan vaig
ja ser una miqueta
més gran
ja tens aquí
els amics
i tal
i llavors
no anava
més que a festes
les festes
són una miqueta
com
com si fossin
uns sanfermins
però no hi havia
vaquilles
perquè
havia
havia
temps
a darrere
havia vingut
una casa
que havien perdut
els fills
i llavors
el alcalde
m'ha dit
que no res
però jo encara
vaig tornar a veure
vaquilles
fa 30 anys
perquè tenia
el meu fill
tenia 4 anyets
30 anys
i ara
no ho sé
perquè ara fa molt de temps
que no he anat
de tota manera
com que estem a 50 km
de Pamplona
és a dir
50 km
és res menys d'una hora
menys d'una hora
de Pamplona
a qui vulgui
vaquilles
que se'n vagi a Pamplona
a qui vulgui
veure
a Sant Fermín
que vagi a Pamplona
que vagi a Pamplona
a Pitilles
tenia
i continuia
tenint
una piscina
fronton
que jugaven
a fronton
i
el casino
on anaven les dones
a jugar
a cartes
i encara van
van més dones
que homes
a jugar a les cartes
a la tarda
i tal
perquè a mi
la meva mare
que va ser l'última
que va morir
em va deixar
la casa
que hi havia allí
era una casa
de pedra
molt bonica
tota de tarima
el que passa
que feia anys
que no l'havien arreglat
i estava una miqueta
i a 500 km
l'Enric
m'ha dit
que fem
un apartament
aquí a la platja
sí
però allí
no és per anar-hi
cada cap de setmana
no és per anar-hi
cada cap de setmana
perquè està clar
a 500 km
són unes quantes hores
de cotxe
són cases
a més a més
d'aquestes
de pedra
de paret gruixuda
i que deu canviar
molt la temperatura
suposo que
d'elles que fa calor
a l'estiu
però a l'hivern
deu fer fred
és a dir
hi ha contrast
per exemple
l'estiu entre la nit
i el dia
la nit és fresca
i el dia és calor
la nit és molt fresqueta
vull dir molt molt
ara durant el dia
per exemple
de la una
a les cinc de la tarda
no pot sortir
al carrer
pot sortir al carrer
perquè és un calor
d'aquest sec
que escolta'm
al meu pare
quan li fèiem enfadar
deia
a la calle
i dient no
a la calle no
a la calle no
és aquella calor
que s'escolta
en les xixarres
de fons
i que notes
veus també
com allò
que fa com un miratge
a la carretera
que veus com surt
l'escalfor
pràcticament
veus com surt
de la doctora
l'únic que passa
és que ara ja
no tinc ningú
perquè tothom
s'ha anat
a la senyor Sebastià
en Pamplona
s'han anat
d'allí
aquí del poble
queda molt poca gent
i de família
no tinc
no tinc ningú
la casa la vaig vendre
i ara m'ho vaig passar
molt bé
allí eren set dies
de festa
ballant
bevent
i bueno
la gent és molt
jorguista
i molt leal
i per exemple
jo
i unes quantes
que veníem
de sen Sebastià
eren com aquí
quan arribam
les franceses
érem les forasteres
i escoltam
i les del poble
no es podien veure
clar
arriba la catalana
i ja era horrorós
perquè jo sortia
molt amb un noi
que era el fill
del panadero
i clar
el fill del panadero
no tenia les mans
de callos
del camp
i jo sortia
amb ell
però sortia amb ell
quan anava de vacances
clar
era el meu ballador
i tal
era un noi
molt maquet
i tal
perquè al costat
de Pitilles
hi ha
Ujue
que fan
una romeria
el mes de maig
el primer de maig
fan una romeria
a Ujue
i llavors
van als pobles
d'alrredor
una creu
que hi ha
allí
al mig
d'Ujue
i cada poble
entra
i li
que xerro molt
no no no
i de fet
som a la ràdio
des d'aquí
es tracta de xerrar
els convides
que venen a la ràdio
i no xerren
no els fem sortir
pel porta
al treball
bueno pues
llavors
els pobles
s'ajunten
amb aquesta creu
i van entrant
a la iglesia
a la virgen
d'Ujue
i li canten
i llavors
surten
i entren
a un altre poble
i després
a la tarda
és molt petit
d'Ujue
i té una aigua
molt bona
molt bona
molt bona
que són famosos
els ajos
d'Ujue
els meus pares
quan venien de vacances
portaven un
de ajos
repartíem als veïns
aquí
allà
però d'aquells lligats
d'aquella manera
sí
molt bé
i llavors
a la tarda
sortien
i cadascú
es anava
al seu poble
o sigui
Tafalla
Veire
Olite
perquè
al costat de Pitilla
s'estava Olite
que té un castell
Tafalla
no sona més
Tafalla
és potser més conegut
perquè és més gran
Olite també
és més gran
però Olite
s'està
no res
a 5 km
és un poble
bonic
bonic
si la casa
l'hagués tingut
Olite
no l'hagués
vengut
perquè és molt molt bonic
un castell
un castell
es diu castell
sí
aquest d'aquí
amb aquesta imatge
que és a més
castell medieval
s'ho podeu imaginar
com un d'aquests
de pel·lícula
si n'éssiu a Carcassón
doncs estaríem parlant
d'això
d'un castell
amb cúpula
així doncs medieval
és que si parles
amb la gent
coneix més
Pitilla
no
però Olite
si li dius
està l'audiolite
ah sí
Olite sí
perquè és molt bonic
molt bonic
Olite veig
que ja és més gran
com a poble
ja és una ciutat més gran
Olite
Sí
Olite sí
i hi ha unes cases
molt boniques
totes de pedra
i hi ha no sé
5 o 6 restaurants
es menja molt bé
i la gent
és molt tal
i això que et dic
d'Ujue
després se n'anaven a la tarda
i cada u se n'anaven al seu poble
i llavors anaves a la iglesia
i jo vaig anar fa
no sé si 6 o 7 anys
amb una amiga
i una cosina que tinc
germana a Barcelona
i perquè la meva mare
deia que havia conegut
que s'havia fet nòvia
del meu pare
a una romeria d'Ujue
potser ens van agafar la maneta
que li dia
jo què sé
no ho sé
i sempre em deia
tinc unes ganes d'aïr
tinc unes ganes d'aïr
i no van a mai
i jo llavors
vaig pensar
a veurem
el que és això
i llavors
se'n van
i va cada u
al seu poble
cantant
hi ha alguns
que van en cotxe
en autobús
o el que sigui
però és que
cantant se'n van
i em vaig adonar
quan vaig entrar
al poble
de figures
si havia anat
de vegades
a la iglesia
com s'hi diu
el que hi ha
davant
ja no me'n recordo
l'altar
sí l'altar
però
l'altar
el rossetor
bueno sí
maquíssim
maquíssim
i encara vaig buscar
que clar
tu és més jove
i potser no ho saps
abans
hi havia unes cadires
per anar a la iglesia
per anar a misa
que les famílies tenien
i que són
molt baixetes
per rodillars
i tal
jo diria que n'he vist
d'aquestes cadires
n'he vist però allò
arraconades
arraconades
arraconades
posaves de genoll
llavors podies posar
les mans aquí davant
exactament
tot on duradet
i tal
i encara vaig trobar
encara vaig veure
així
estaran rinconades
vull dir
allí encara
les fan
les fan servir
es veu
vaig trobar
la de la meva mare
UVM
perquè la meva mare
victoriana maestra Juan
i vaig trobar
UVM
o sigui
que algú
encara la fa servir
o sigui
cadascú tenia la seva
cadira
per famílies
o sigui
depèn també
del poder
o el que sigui
que passa
que la meva
la meva
la meva
la meva
la meva
la meva materna
era
tenia cèntims
eren dos cosins
que es van casar
i van unir
totes les terres
i tot això
que passa
que
allà
pel que dius
els vivia de la terra
o els vivia de la terra
no?
és a dir
no hi havia
sí
sí
allà
no hi havia
alternativa
no
no hi havia
ara més tard
fàbriques
de tomàquet
d'espàrrecs
però tenen que sortir fora
va haver
em sembla que va haver
una cantera
també
fa temps
però
no sé
la van tancar
clar
i la gent va anar marxant
no?
s'adrea
van anar marxant
doncs com deia
cap al nord
cap a Catalunya
cap a aquí
cap a aquí
dona la joventut
jo per exemple
els meus cosins
i tot això
tothom
se'n va anar
traient uns quants
se'n va anar
i van estudiar
o altres van
anar a treballar
vull dir que
i ens acaba de trucar
una oient
que li has fet recordar
aquests moments
amb aquestes cadires
que diu
una oient
que ens ha trucat
que diuen
reclinatorios
exactament
reclinatorios
a Dora Rioja
ens ha trucat ara mateix
reclinatorios
i que li has fet recordar
clar
el temps en què anava
i deuria anar també
amb la reclinatoria
reclinatoria
sí
doncs sí
a casa hi havia una
que no sé
la meva casa aquí a Tarragona
però allí
al poble
que l'any
que em vaig anar
jo
vaig trobar
la de la meva mare
V
amb unes cosetes
així duradetes
V.M
i estava allí
segurament
que algú
s'ha apropiat d'ella
i va allí
encara els homes
estan darrere
a missa
encara?
sí
sí
el dia jo
que vaig anar
és l'últim dia
que vaig anar
a Ujue
que vaig anar
a Ujue
i després
entren allí
a la iglesia
i canten
i llavors
va donar la casualitat
que el meu
diguéssim
bailador
o pretendent
el fill del forner
el fill del forner
va cantar
sí
va cantar
una jota
que cantava molt bé
quasi no es parlàvem
però que clar
jo
anava cada estiu
no?
i clar
quan vaig a fer
me vaig a fer
una miqueta més gran
només anava a festes
i ell ja tenia nòvia
l'últim any
que vaig anar
ja tenia nòvia
va deixar la nòvia
i va vindre a mi
i clar
la nòvia
no em podia ni veure
que es va casar amb ella
i és molt maca
i tot el que vulguis
i per mi
imagina't
més a més
em va escriure
totes o quatre vegades
i tal
el que passa
que a la meva mare
no li agradava al poble
i les cartes
em vaig enterar
que les va
o trencar
o xafratejar
i no va
això abans passava molt
abans passava molt
que hi havia
ocellets
que interceptaven
la correspondència
perquè feien pastes
encara fan pastes
pastes han hagut
unes madalenes
i unes coses
i ara quan vaig anar
a vendre la casa
de la meva mare
me va servir ella
la noia aquesta
figura
se'n recordava
o no?
se'n recordava
sí, sí
perquè no sé
quan me va cobrar
me va cobrar
x45
i em va cobrar
x45
i vaig pensar
a mi
escolta
no estava ell
clar
ara mira
que parlaves
d'aquestes pastes
també
el menjar típic
d'allà
hi ha algun menjar típic
a pitilles
o alguna cosa típica
o encara que sigui
de la comarca
no, són les pastes
les pastes
pastes de naut
que fan dos cosins
un altre cosí
també és panadero
que tenen una paraderia
així
tots dos
pastes en un
fan madalenes
fan
unes madalenes
i després
fan unes coses
no sé
una cosa com rodona
no sé com se diuen
és la mateixa pasta
però rodoneta
així
molt bones
i venen a Barcelona
perquè jo per Barcelona
he vist
unes bosses
pastes de naut
i aquest pretendent meu
pretendent
o ballador
o veta sapig el que era
no ho sé
era molt maco
tenia els ulls molt blaus
i
molt maquet ell
aquest a vegades
m'ha trucat
clar
però com que la meva mare
no em donava les cartes
que anava cap a Barcelona
i què passaria per Tarragona
però clar
ja no em vaig enterar mai
millor
millor
escolta'm
Txeret
parlem d'aquest poble
de Pitilles
que és el teu poble
el teu poble
o el teu segon poble
no sé el tercer poble
que digui que ho puguis
has dit unes quantes vegades
que
es parla del caràcter
de la gent
d'aquest poble
el caràcter
de la gent de Navarra
com és el caràcter
dels navarressos
com diries que
de seguida són amics teus
vull dir
és hola hola
i ja està
i t'aporten a la seva casa
i vas amb algú
i et treuen el xorizo
el jamón
i tal
i queda't a merendar
i val
i són així
coses que aquí no et passen
no
bueno
ara hi ha
a més a més
a l'Hormillo
tampoc no
sí
bueno
ho deuen continuar fent
igual
no ho sé
jo tenia una tieta
que no era tieta
que era una veïna
que quan anaven
fèiem uns flans
molt grans
i quan sabia que estava allí
em deia
em deia
que passés
i em donaven
tros de flan
boníssim
vull dir
que són molt carinyosos
molt jorguistes
això també
beure bevent
però això
és una de les coses
que a mi no m'agradava
perquè no m'ha agradat mai
la meva vida
en canvi
la meva mare
l'ho tenia més assumit
o sigui
si el meu germà
arribava un dia
una miqueta
enterat
jo me desesperava
però escolta'm
el meu germà
era el Pedrito
que treballava
al diari
de Tarragona
que va morir
d'un accident
i si arribava
una miqueta
i si continuï
la meva mare
no li donava
no li donava importància
i jo en canvi
no desesperava
és que
Allí tinc la impressió
pel que vius
que les festes
viuen de manera intensa
és a dir
que els dies de festa
es viu
es viu la festa
Mira
allí surten
al dematí
que fan
el vermut
però el vermut
que ja el fan
a les 11 del dematí
després fan ball
feien ball
feien ball
a la plaça
i en dos cases
dos pisos
que hi havia grans
feien ball
després d'allí
se n'anaven
a fer el vermut
amb l'últim
que ballaves
aquí te'n tenia
que pagar el vermut
ballaves la jota
o sigui
que a la força
tenies que ballar la jota
perquè si algú
ballava la jota
t'aprenia
el del vermut
i hi havia més d'un
que deia
que no sabia ballar la jota
per no pagar
el vermut
pagaves el vermut
i t'anaves a dinar
a casa
i després t'anaves
de seguir
al cafè
el cafè era tot
menys el cafè
allà hi havia una juerga
impressionant
i del cafè
te n'anaves
a algun
com li deien
allò
me'n recordo
aquest senyor
que m'està escoltant
segurament
que d'ho sap
senyora
senyora
la Dora
la Dora
era
els puestos
on feien
els berenars
i tot això
llavors allí
feien un berenar
i jo me'n recordo
d'una vegada
vam anar a berenar
i em va vindre
una amiga meva
d'aquí de Tarragona
la Maria Lluïsa
i vam anar a berenar
hi havia conill
a mi m'agrada molt
el conill
i vam berenar conill
per berenar conill
per berenar
ja anàvem a forja
però després del cafè
a les 5 i mig
una cosa així
i després de berenar
al ford
molt bo
estava boníssim
després de berenar
al ford
després de berenar
se n'anàvem a casa
una mitet a arreglar
a canviar
a posar un altre vestit
o el que sigui
i tornavem a sortir
a ballar
i ballant
van començar
els amics
el grupet
que anava jo
van començar
a dir
miau
miau
i jo li vaig dir
al José Miguel
que es deia José Miguel
li vaig dir
perquè la meva mare
m'havia contat
una cosa molt semblant
a lo que et vaig dir
a hora que l'havia passat
amb ella
i li vaig dir
què passa
amb tanto miau
i diu
no, nada, nada
i el rat
unes juergues
que es portaven
7 o 8 i tal
i miau
i llavors ja li vaig dir
mira
te dejo
o me dices la verdad
què és esto del miau
que és un gato
dices sí
al carrer
era estret
del que vaig vomitar
aquell dia
quan vaig anar
cap a casa
encara estic vomitant
avui
i la meva mare
em buscava
per allà
i no em trobava
i quan vaig anar
ell diu
te lo dije
te lo dije
que tuvieras
mucho cuidado
i vaig menjar
i estava molt bo
per cos
gat
a veure
a la postguerra
es menjava
gat
això
clar
potser la gent
que ets més jove
no
no
no té
no ho té
no ho té present
però
se'n menjava
i diuen
jo conec gent
que n'ha menjat
i diuen
que no és dolent
que no
no no
és com un conill
de gust
és com un conill
però mira
la meva mare
bueno
perquè llavors
esclar
quan jo era petiteta
d'això
te parlo
de molts anys
compraven
els animals
es compraven vius
i ho visia
la meva mare
matar
bueno
i precisament
agafa les potes
d'aquí
de la gallina
que me feia
les tallàvem
d'aquí
pel coll
i els conills
també
i la meva mare
comprava conill
perquè s'agradava
molt conill
a nosaltres
i el comprava ella
veia que era un conill
o sigui
era un conill
viu
i no menjava conill
no menjava conill
perquè
perquè
li recordava allò
a mi
el que ella no em va recordar
el que em va saber
molt de greu
és que
quan vam començar
el ball
que miau
i miau
no vaig sortir
tota la nit
tenia el gat
cap a punt
cap a baix
i coses així
de feia moltes
eren molt divertits
molt
eren de la conya
de la conya
pipilles
el poble
de Navarra
estem parlant
de Navarra
a la comarca
de Tafalla
el poble
que avui us hem volgut
recomanar
i en aquest entorn
perquè és un poble
que si busqueu imatges
és molt petitó
són poques cases
la gent és molt agradable
de veritat
de veritat
perquè mira
el meu fill
va anar
ara fa 3-4 anys
van anar
d'excursió
amb un
rulet
un rulet
4-5
i llavors
em va trucar
i em va dir
diu
mira quines casualitats
em va trucar
i em va dir
diu
oye digo
veu letrero mamá
que pone pitillas
dice
entro
digo entro
y bueno
tiene un deso
tiene una bajada
una carreterita
y entonces entra
y ella ahora me va dir
y por dónde
y por dónde tiro
digo la primera
carre que veas
no la segunda
que saltarás a la plaza
digo y de la plaza
ya pasarás a otra placita
y ahí está la casa
de los abuelos
que ya no es mía
porque ya nota
pero bueno
a él le hacía ilusión
y van 4-5 amigos
y este hijo mío
el Oscar
es no sé si el conegés
pero es chalad
también
es divertid
y bueno
pues van arriba allí
y cuando van arriba allí
me va trucar por teléfono
y me va trucar por teléfono
y dice mamá aquí
estamos por una calle
que no podemos pasar
habéis pasado por la otra
claro los balcones
son más bajos
que ahora
y claro
no les pasaba la roulotte
y ya por fin
y te dicen
bueno ya estoy en la plaza
digo pues bueno
tiene que ser
si no la han arreglado mucho
tiene que ser una de piedra
que tiene como un escalón
y tal
y yo le digo
a sí mismo
le digo
pero es que no hay nadie
en el pueblo
para que le puedas preguntar
claro que eran las 5 de la tarde
y me dice
ah pero aquí viene
y me dice
viene una mujer
y un hombre
y oigo que dice
mi hijo le dice
oiga oiga por favor
dice casa de
de
de
Peralta
la victoriana
y el Peralta
y
oigo como dice
no serás el hijo
de la María Ángeles
figúrate tú
lo van con esa
no
suposo que
van
van
a ver
la T de Tarragona
de
que es
que es
y era
y anaba
y digo yo
y quien
y se va a posar
yo tenía el teléfono
al Santilla
digo no
tú eres el hijo
de la María Ángeles
porque mantenían María Ángeles
claro y el Pobla
tú eres el hijo de la María Ángeles
y
dices sí
hombre
que tal
que no sé
que no sé cuántos
y un
se va a posar un amig
meu
un amig del Oscar
y digo
chelés
que está más bueno
Enrique que este
está muy viejo
y llavors
le voy a preguntar
al meu fill
y la mujer
dice
la mujer no dijo nada
dice
está mirando con una cara
y dice
pero es verdad
está más viejo que papá
pasión de hijo
o sea que era
era el forner
era el forner
era el forner
pero tú imagina't
imagina't
si arriba
que patiques el bot
va anar a parar
precisament
precisament
al forner
però de seguida
el van conèixer
cuando le iba a dir
casa del
Pedro
Peralta
i la Vitoriana
i tal
de seguida
és aquesta d'aquí
és pitillas
el poble que avui
s'han recomanat
i si aneu
visiteu la laguna
la laguna
és preciosa
visiteu-la
i deixeu el llotge aparcat
el mòbil aparcat
té una piscina
si es volen fer un banyet
també té una piscina molt maca
això està molt bé
per si van a Canalla
i poden veure
aquest entorn
i també
el que hem recomanat
els pobles del voltant
Olite
Olite té un castell
preciós
i també hem dit
Tafalla
el que passa
que Tafalla
és més trist
vull dir
hi ha cine
i tal
però és més
no sé com explicar-te
una miqueta així
com Reus
però
petit
Olite
Olite sí que val la pena
Olite sí que val la pena
fer una parada
també
i veure
especialment el castell
però també
i més a més
hi ha uns restaurants
fenòmenos
i hi ha unes cases precioses
a Olite
molt bé
molt bé
Olite molt bé
doncs pitilles
pitilles
pitilles
pitilles
pitilles
pitilles
de pitilles
el femení
no pitilles
que ve d'aquí o no?
no ve el nom
no sé
m'idea
m'idea
escolta'm
xeret
he estat un plaer
acompanyar-nos
per aquest poble
de Navarra
pitilles
que avui hem recomanat
a l'espai
de viatxant
tot estiu aixant
i escolta'm
si tornes
a Olor Fornet
per nostra
si tornes
no crec que vegi
perquè l'última vegada
que el vaig veure
el vaig veure
molt lleig
molt lleig
molt lleig
i no li diré res
segurament
aquest any
li vaig dir
a l'Enric
i a l'Enric també
segurament que l'any que ve
anirem
una altra vegada
a la romeria
d'Ojo
perquè és molt bonic
molt bonic
molt bonic
xeret
gràcies
i fins la propera
que vagi molt bé
bon estiu
igualment
vinga
Estiu aixant
a Tarragona Ràdio