Comença Tarragona Història, una secció de Tarragona Ràdio
amb el suport del Museu d'Història i l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
Doncs, efectivament, avui Tarragona Història,
seguim en aquest espai amb l'àrea de patrimoni, també amb el Museu d'Història.
Avui parlarem en concret del museu
i entrenarem a l'interior del museu, també a Casa Castellarnau,
per veure tot el que hi ha en aquest fons, un fons gran,
en concret, gran i molt ben documentat.
Avui és el que ens ocupa en aquest terragona història,
perquè d'una banda tenim en diàleg amb el Lluís Valar, el director del museu.
Lluís, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. I avui tenim també el Jordi Parral,
ell és el tècnic del museu, que a més a més és un gran coneixedor d'aquest fons
que avui ens explicarà. Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
De fet, em comentau ara fora fora de micròfon que el fons està a la part de baix, no?
Exacte, la part més baixa de la casa la dona al carrer Ferrés,
o, antigament, carrer de les portes falses,
perquè hi ha les portes per on entrava el servei
i les provisions que fornien a les cases senyorials del carrer Cavallers.
Allà tenim el dipòsit de reserva,
i Jordi és la persona que porta l'inventari
i que té cura de les peces que tenim
enveganzemades al dipòsit de reserva del museu.
Doncs què és, Jordi? Un dipòsit gran?
Estem parlant de dimensions grans, o no?
És un espai que es delimita en tres espais compartits i uns altells.
A la part de baix tenim pinacoteca i tema escultura,
i a la part de dalt tot el que són peces de més petit format,
en diferents caixes,
repartides seguint una numeració
per tal de trobar les peces en les ubicacions correctes.
És a dir, que aquí hi ha hagut una feina d'indexació important, no?
Sí, sí, de fer inventari.
A veure, l'inventari,
tot museu té obligació de tenir inventariades
i correctament descrites les seves peces.
Descrites vol dir dimensions, peces,
què és, quines característiques té,
a quina escola pertany,
si estem parlant d'obres artístiques,
en fi, tenir una fitxa exhaustiva
de totes les característiques.
I això és el que està fent Jordi,
perquè és una feina que no s'acaba mai.
Permanentment s'han d'estar revisant i actualitzant, oi, Jordi?
Sí, efectivament.
De fet, quan arriba una peça al museu,
s'emet un rebut
amb la persona que ha portat la peça,
el nom de la persona també que l'ha rebut,
una petita descripció
del que és la peça, o nom,
i la data d'ingrés.
Llavors, a partir d'aquí és quan comença
tot aquest procés de registre,
que està indexat i reflexat en un llibre de registre,
i en el qual anotem
les diferents parts que té la peça,
els diferents procés que segueix la peça
des que entra fins que es queda com a dipòsit
o en ocasions no.
En ocasions no s'accepta a les col·leccions.
Dependerà també d'una mica la singularitat
de cada peça, no?
I també que se sàpiga
què és allò que us han portat, no?
Perquè, al cas, ho tenen portar peces
que no se sap ni què són ni d'on venen.
Exacte.
Però és que, a més, tot museu
ha de tenir una política
d'adquisicions.
No podem admetre tot allò
que la gent ofereix,
sinó allò que estrictament fa referència
a la història de la nostra ciutat,
que és la temàtica que treballa
el Museu d'Història de Tarragona,
que per això es diu així.
Sí. Per tant, hi ha ofertes molt interessants,
però, casovina, hem de dir que no,
perquè són per un altre tipus de museu,
un museu temàtic,
o que tenen una escassíssima relació
amb Tarragona
i que no entren dins d'aquesta vocació del museu.
Efectivament.
I a la part del registre,
diríem que,
una vegada l'objecte està registrat,
poden passar tres coses.
Una,
el que acaba d'explicar en Lluís,
que no s'accepti.
Dues, que s'accepti en prèstec,
el qual li donaríem
ja un número d'inventari provisional
i la lligaríem amb un petit lligall,
amb aquell número,
per associar la peça a aquell número.
I la tercera opció seria
que la peça se la quedi en propietat.
En aquests casos,
si la peça no té un gran valor econòmic,
tal qual el rebut serveix,
si la peça té un valor important,
el que s'acostuma a demanar
és un justificant acreditatiu
que aquella peça és de la persona que la porta.
Sí, esclar.
Això, bueno,
no sé,
em sembla obvi,
que allà pot aparèixer tothom,
i en principi pot aparèixer alguna peça
que diu que és seva,
però pot ser que sigui d'alguna altra,
i s'ha de verificar.
De totes maneres,
això no és probable,
perquè com que no acostumem a adquirir
a través de compra,
doncs,
si algú vol fer negoci...
No és el joc.
No és el joc.
La piquera s'ha quedat amb altra banda.
Exacte.
Quin és una mica el barem,
generat?
Has parlat,
de banda,
que siguin temes,
peces d'interès de la ciutat,
de la història de la ciutat,
però és que aquí el ventall pot ser molt ampli,
és a dir,
pot arribar algú amb un pom de porta
que diu que és del seu 18,
de no sé quina casa,
o un vitrall,
i us el porta allà i...
És a dir,
com cribeu?
Quina peça sí,
quina peça no?
És molt complicat.
essencialment sí,
és significativa
per explicar la història de la ciutat.
Un pom de porta,
si no està relacionat amb un fet concret i puntual,
li diríem moltes gràcies,
és molt valuós,
però no té cabuda a les nostres col·leccions.
En canvi,
si aquest mateix pom de porta resulta que era,
jo què sé,
la porta on un general de Napoleó,
on podem documentar que la va utilitzar,
i no sé què d'això,
doncs pot ser que sigui significatiu,
o un pany que tanqués,
una caixa de capdals,
de l'exèrcit,
jo què sé,
de no...
en Bourboni,
que en 1914
van venir aquí a Tarragona i això,
doncs,
fóra interessant.
Si són coses d'aquest tipus,
encantats de rebre-ho i tal.
Que no,
home,
és més problemàtic.
A veure,
dins de les col·leccions del museu
hi ha de tot,
no?
Hi ha de tot.
És cert,
és problemàtic
perquè a vegades
pot venir gent amb bona voluntat
que té coses de l'àvia,
no sé,
una col·lecció de cantis,
que efectivament,
avui ja no sap on posar-la,
va al museu
perquè considera
que allò és important,
però, clar,
allò,
a lo millor són cantins,
no sé,
de València,
d'aquí i d'allà,
i a lo millor no...
no té una relació estreta,
directa,
amb la ciutat,
no?
Llavors,
a vegades és complexa.
A les col·leccions del museu
diríem que són
com a tres grans blocs,
una és la col·lecció Moles,
una altra,
la col·lecció Moles
és una col·lecció
que va adquirir
l'Ajuntament de Tarragona
l'any 76
i és heterogènia,
però bàsicament
és una forma arqueològica
i etnogràfica,
objectes
des de l'època prehistòrica,
de la prehistòria,
romana,
moderna,
medieval,
fins al segle XIX,
després,
el que pertenia
a l'antic museu de la ciutat,
que és el que estava
a la plaça del Pallol,
i una petita part,
que és la que comentava
ara també el Lluís,
d'adquisicions o donacions.
Doncs entre aquestes tres
s'han d'anar col·locant
les peces que tenim
i les que anem adquirint.
Per exemple,
del que parlàvem abans
de col·leccions pictòriques,
tenim la col·lecció
Sánchez Camargo,
molt apreciada,
molt apreciable,
que en el seu dia
es va adquirir
per part de l'Ajuntament,
però que té
una escassíssima relació
amb Tarragona.
Quina és l'importància?
Doncs Sánchez Camargo
era un crític
de Tart,
amb molta vista,
i hi ha firmes destacades
que va comprar ell
quan eren jovenets
que feien les primeres obres.
Però clar,
això,
que ho aprecien moltíssim,
no té una relació directa
amb la història de la ciutat.
En canvi,
la sessió que ens van fer
els antics propietaris
del Cafè Poetes,
doncs el Cafè Poetes
sí que explica una època
de la història
de la nostra ciutat,
una època recent,
i un moviment cultural
i artístic,
i una determinada manera
d'entendre i veure la vida.
Per tant,
aquesta la vam acceptar
amb molta il·lusió,
i és una d'aquestes
que mostren la diferència
entre uns criteris
i uns altres
d'acceptar sessions
d'aquest tipus.
També les polítiques
d'adquisició
han anat canviant
a través dels anys
i, evidentment,
en les èpoques actuals
les adquisicions
s'han reduït molt
perquè el pressupost
per aquest tipus de qüestions
és mínim
o zero directament.
I vivim més
de les sessions,
com aquesta
que comentava
el director
de l'any 2010,
però també el 2015
vam tenir
la del Rosselló,
director
conegut
i consagrat
aquí a Tarragona.
També la Guàrdia Urbana
va fer una donació
d'objectes
que abarquen
dels anys 80
fins a finals del 90.
Bé,
vull dir que
vivim més aviat
de les donacions,
les adquisicions,
ara ja no...
Costa molt.
Si anem, Jordi,
en aquest espai
on treballes habitualment,
parlem del soterrani,
no sé si dir soterrani...
Sí, exactament,
soterrani
és a dos nivells,
i té una sortida
a peu pla
al carrer
de Ferreres.
Hi ha espai?
És a dir,
hi ha espai?
Queda espai
per posar-hi més objectes?
O és a dir,
està una mica
la cosa de pailleta?
La cosa està complicada,
sempre hi ha espai,
però necessitaríem
més espai.
Això és evident.
Sempre en faria falta més,
no?
Sempre en faria falta més
per tenir les coses millor,
és a dir,
les coses
poden respirar millor,
es poden trobar millor,
estan millor conservades
si l'espai...
Però bueno,
amb el que tenim
ja ens conformem.
Escolta'm,
i si ara jo porto,
no sé,
un objecte,
jo o qualsevol oient,
eh?
Sí.
Que us ho cal que deu,
eh?
És a dir,
us ho cedeixo, eh?
Com vagis a la llibreta
o a l'ordinador,
a entrar al registre,
de quin número
estem parlant?
O depèn,
però hi ha diferents llistes?
dades?
No,
és a dir,
hi ha un llibre de registre
que reflexa
totes les peces
que entren al museu
o que surten.
Una vegada
ha entrat
al llibre de registre,
hi ha una base
de dades
paral·lela
que gestiona
les fitxes d'inventari.
Aquestes fitxes
d'inventari
tenen un número
seqüencial
seguit,
a mesura que van
entrant al museu,
se li va donant un número.
Ara estem
per
vora
els 7.200
i escatx
que són
les peces
que en teoria
tenim al museu.
Encavat,
quan tu donaràs
aquest número,
la peça passarà
per aquest tràmit
de documentació,
siglatge,
fotografia,
documentació,
en fi,
quan la peça
estigui preparada
sapiguem què és,
d'on ve,
quina valoració té.
Llavors tu
rebràs
en aquest rebut,
no?,
en aquesta notificació
que la teva peça
està
en què
t'aprestatgeria,
en aquest dipòsit documental
i que té aquest número
assignat,
en el nostre cas,
les sigles del museu,
que és M.H.T.,
Museu d'Història de Tarragona
i el número
que pertoqui.
Hi ha algun nom curt
per poder trobar-la
de forma indexada?
Sí, sí,
els aplicatius.
I quins feu servir?
És a dir,
clar,
perquè aquí hi ha tota una tècnica
d'indexació
que és complexa o no,
però vull dir que
és un ofici,
no?
Hi ha uns
tesauros
que agrupen
una
llistat de paraules
i en aquell llistat de paraules
són cercadors
pels quals tu pots buscar
pels diferents camps,
per exemple,
per autor,
pots buscar per material,
per número
d'inventari,
per data,
amb aquests camps
pots trobar
la peça
ràpidament
per ubicació
on està
i fer-vos d'ella.
Me l'ha dit
que estem treballant
en el canvi
del programa
que ens controla
els inventaris.
Hem proposat
i l'Ajuntament
ha acceptat
que adquirim
el mateix programa
que utilitzen
la resta de museus
de Catalunya.
És un programa
que recomana
la Generalitat
i esperem
que en guany
l'any que ve,
el 2016,
el puguem tenir
i llavors
traspassaríem
totes les nostres
bases
de dades
amb aquest altre
de manera
que podíem
treballar
en combinació
amb la resta
de museus
de Catalunya.
De l'hora
d'intercanvi
de cedir-nos
peces
entre uns
i altres
i això
és molt més fàcil
que no pas
tenim
com tenim ara
un programa
propi
que no
pot dialogar
amb altres
i que això.
Tot
al final
d'això
l'objectiu
és
penjar
a la web
l'inventari.
Un inventari
sumer
una relació
de peces
amb una descripció
mínima
de manera
que els ciutadans
sàpiguen
què tenim
no tan sols
allò
que ensenyem
al públic
sinó
què tenim
a disposició
d'investigadors
o el públic
en general
que ens demostri
un interès
per treballar
sobre
determinada peça.
Pensem
que una de les funcions
dels museus
és també facilitar
la recerca.
Quina és, Jordi,
la joia
de la corona
o les joies
de la corona
és a dir,
quina és la peça
més preuada
que teniu
no parlo
de valor econòmic
potser també
no sé
si coincideix
però què és allò
que considereu
que teniu
que és més...
A veure,
tenim diverses
col·leccions
que valen
molt la pena
però això
també és
en funció
del valor
que cadascú
li doni
és a dir
no sé
un investigador
d'història
moderna
doncs
valorarà
els plats
que tenim
decorats
de Porcellana
del XVI
al XIX
un amant
de les armes
de foc
doncs
valorarà molt
un conjunt
d'armes de foc
que tenim
de diferents èpoques
també
que formen part
de la col·lecció
Moles
o no sé
un altre
investigador
sobre la
numismàtica
doncs
trobarà molt
interessant
la col·lecció
de peces
numismàtiques
que tenim
des d'època romana
fins a segle XIX
pràcticament
20
que hem incorporat
aquestes model
aquestes monedes
de Tarragona
que ha anat fent
en els darrers anys
la fàbrica
nacional de moneda
i timbre
tenim la pintura
del Salvador Dalí
vull dir
hi ha
moltes peces
que són interessants
i sobretot
la peça té vida pròpia
en definitiva
una peça aïllada
no és més
que una pintura
o que un objecte
però
si tu vas a parar
a buscar la història
d'una llàntia romana
on surt un
no sé
un esportista
fent esport
doncs allò explica
un tram d'història
important
que si l'abasteixes
doncs comprens
i et fiques dintre
d'aquella època
a través d'aquella peça
es val a dir
que les peces
estèticament
més
més
interessants
estan totes
exposades
al públic
des del quadre
de Dalí
que està
el palau municipal
jo què sé
l'estàtua femenina
anomenada
de la tecleta
que la tenim
a la mostra
o
tot i que no és del museu
el sarcòfag
d'hipòlit
que és d'una qualitat
extraordinària
doncs totes aquestes
es poden
es poden veure
i les altres
les que estan
al magatzem
estan allà
permanentment
o amb vocació
i voluntat
que algun dia
també puguin
entrar en un circuit
d'expositiu
o bueno
també d'intercanvi
quan tingui el programa
amb altres museus
en principi
sí
les exposicions
van rotant
i les peces
també
és a dir
que
hi ha una sala
d'exposició
permanent
però també hi ha
exposicions
temporals
i també
exposicions
combinades
amb altres entitats
i amb altres museus
per tant
les peces
aquesta és una feina
que li donem al Jordi
que ens pensi
possibles exposicions
per moure
les peces
que tenim
al museu
amb una idea
temàtica
explicar coses
per exemple
fa un any i mig
en vam fer una
que li dèiem
retrats àulics
que eren els retrats
del poder
bàsicament
aquells reis
reines
i altres
expressions del poder
que ha anat
acumulant
l'Ajuntament
de Tarragona
en el decurs
de la història
i començàvem
d'en Isabel II
era potser
i acabàvem
amb l'anterior rei
el Juan Carlos I
passant
per un parell
de busts
de la primera
i segona república
el Francisco Franco
el Fons XII
exacte
es tracta
d'anar mostrant
allò que tenim
al magatzem
que ho vegi
el públic
per cert
amb el retrat
d'Isabel II
ens vam adonar
el moure'l
i al mirar-lo en detall
que porta
penjat al coll
un petit
un camafeu
amb el retrat
del seu pare
és a dir
Isabel II
que era una reina
qüestionada
per allò
de l'abolició
de la llei
i que les dones
que les dones
no podien tenir
accés al tron
espanyol
els carlistes
que li feien
la guerra
per donar
legitimitat
a la reina
li posen
el retrat
del pare
penjat al coll
és reina
perquè és filla
del Ferran
setè
i això és un tema
molt interessant
perquè
de fet
passen moltes obres
d'art
que expliquen
potser coses
que
o documenten
coses
que potser
la documentació
oficial
no hi apareix
ara estic
pensant
en el retrat
de Josep Antoni
de Castellarnau
que tenim
a la planta noble
que en ell
gràcies a
l'identificació
a la pintura
d'una
petita medalla
sabem
podem datar
aquell quadre
que sabem
que aquella medalla
havia de ser
obtinguda
entre uns anys
i uns altres
en aquest cas
després de 1802
i abans de 1811
per tant
sabem
que
llavors
aquell senyor
té una edat
determinada
en aquest cas
uns 40 anys
i que va ser pintat
en aquella època
aquell retrat
la casa Castellarnau
també té la seva
singularitat
com a espai
com a zona
d'expositiva
en fi
tot ella és un museu
podríem dir
de fet ho és
ho és
de fet
això té avantatges
i té inconvenients
l'avantatge
és que
li dona
un cert
renom
un punt romàntic
i un punt
atractiu
a la visita
l'inconvenient
és que
no està adaptat
a les necessitats
que potser
un nou
museu
un museu
modern
hauria de tenir
en quant a
condicions ambientals
humitat relativa
estancament
control de feixos
de llum
bé
té les dues parts
i a poc a poc
anem treballant
per millorar
ara estan
instal·lant
uns sensors
de control
de condicions
ambientals
la humitat
relativa
de l'aire
temperatura
i això
que per conservació
de les peces
han d'estar
entre uns
determinats nivells
i estem treballant
primer que ens les controlin
i a partir d'aquí
haurem de
demanar
que se'ns millorin
els aparells
que tenim
ja tenim
deshumidificadors
tenim aparells
d'aire condicionat
i a poc a poc
hem d'anar
millorant
volem canviar
les portes
per donar-li
més
hermeticitat
s'entén
que un museu
ha de ser
una cosa
on teòricament
no podria entrar
ni un
escarabat
tot i que a vegades
doncs
algun entra
però a poc a poc
anem treballant
per dotar-lo
d'aquestes
condicions
nosaltres hauríem
de tenir
unes sales
completament
hermètiques
encara no ho són
però esperem
que en el futur
arribin
aquest grau
d'hermeticitat
que requereix
hi ha parts
de la casa
castellar nou
que no són
accessibles
és a dir
que estan
tancades
perquè és gran
la casa
és gran
la casa
castellar nou
i penseu
que hi va haver
una excavació
important
perquè s'havia
de posar
un ascensor
que espero jo
que algun any
el posaran
i van
sortir la llum
unes estructures
romanes
del conjunt
de la plaça
de representació
a llindar
amb el circ
i no ho podem mostrar
perquè l'obra
està inacabada
i no és accessible
només hi entrem
els tècnics
i algun dia
confiem
que això es pugui veure
perquè
és força interessant
és un altre dels problemes
l'accés
a persones
amb mobilitat reduïda
és un altre dels greus
problemes
que tenim
a la casa
efectivament
aquestes persones
no poden accedir
a la casa castellar nou
ni a la zona
d'entresol
ni a la primera planta
la planta noble
això ens dona peu
per exemple
a estudiar millor
aquestes restes romanes
perquè hi ha uns forats
i nosaltres
suposem
que
això correspon
a lletres
capitals
lletres grans
de bronza
que es posaven
a alguns
llocs
amb una inscripció
honorant
a l'emperador
o el que sigui
hi ha tècniques
per a través
de la distribució
dels forats
doncs
inferir
què hi deia
allí
i algun dia
esperem
poder-ho interpretar
i explicar
a la gent
mostrar-los això
que tinguin
accés
per persones
eliminant
les barreres
arquitectòniques
i a més a més
mostrar com
aquestes cases
del carrer
Cavallers
i la part
de la part alta
estan fetes
aprofitant
les estructures
que els romans
ens van deixar
hi ha cuina
a la casa
l'antiga cuina
de la casa
o
les gofes
com és
si fem
una idea
general
bé
la superposició
d'estructures
fa
irreconeixible
com era la casa
anteriorment
com era ara
la casa
Castellarnau
és un seguit
de tres cases
on van tirar
els ambans
al segle XVIII
i les primeres cases
són del XV
aquestes primeres cases
són cases
de gent noble
que les ha estat
habitant gent noble
fins que al segle XVIII
s'en tiren en banc
s'en compren tres
i se fa la gran casa
una façana
renaixentista
però això implica
que
doncs clar
hi ha una façana
renaixentista
hi ha equacions gòtiques
hi ha estructures
romanes
vull dir clar
se superposen
moltes estructures
i això a vegades
fa difícil
identificar
cada espai
també hi va haver
un moment
que estaven
les germanes
teresianes
se va fer
una capella
és complicat
a vegades
identificar
cada estructura
però es pot
perquè queden
petits trams
de cada cosa
en els quals
es pot incidir
per exemple
les golfes
que deies
és un espai
molt interessant
on podem veure
el sostre
de la sala noble
des de fora
la part exterior
i com està penjat
de les vigues
que hi ha
a les golfes
i teníem
algunes peces
no?
de les peces
en dipòsit
que a poc a poc
intentem recuperar
i baixar-les
a baix
una de les corones
si malament
o una placa
de la guerra
del francès
commemorativa
dels 100 anys
estava en aquell espai
i amb motiu
del 200
aniversari
del 16
doncs
la van recuperar
la van restaurar
i avui
la podem mostrar
doncs
perquè té
una qualitat
notable
de l'artista
de l'època
de fa 100 anys
doncs
va ser
un artista
amb nom
qui la va fer
i petites coses
que hi ha per allà
doncs
a poc a poc
les anem
recuperant
i intentant
mostrar-les
clar
la casa
és molt gran
llavors hi ha
molts racons
molts espais
diguem
que es podria
dividir
en una zona
com de baixos
en la qual
seria
l'antic llanyer
on se guardaven
els carruatges
el celler
tota aquesta zona
després hi hauria
una planta
que seria
un entresol
que és l'entrada actual
pel carrer Cavallers
aquella allà
serien unes
14 o 15 habitacions
repartides
de diferents usos
temes comercials
habitacions
i després
la planta noble
que seria
on vivia
la família
en aquest cas
i fins i tot
la planta
de dalt de tot
les golfes
que seria
una zona més
de magatzem
si han filmat
audiovisuals
allà
a la casa
Castellarnau
sí
força audiovisuals
per fer pel·lícules
i anuncis
és molt recurrent
perquè es conserva
tal com era
fa molts segles
i a més
que és una
moltes vegades
és un tema
cool
en el sentit
que molta gent
vas allà
te fas la foto
i fardes
potser
trenques una mica
l'espai
és un espai
del 18
i per tant
potser
només
tal qual
vestit
ara
amb un
no sé
amb un
sofà
i esabalí
i vestit
tal
doncs ja
és un contrast
que és molt visual
i que molta gent
hi recorre
s'han fet
des de videoclips
fins a
reportatges
fotogràfics
per revistes
aquestes
que publicen
fotografies
de qualitat
algun curt
no?
sí
sí
sí
de la
Jordina Lof
em sembla que es deia
una cosa així
en fi
moltes
moltes coses
procurem també
controlar molt
perquè Casa Castellanau
té problemes
estructurals
i no podem recarregar
massa de pes
per tant
sempre demanem
molt bé
què han de fer
i anar amb cura
amb allò que s'hagi de fer
i dins d'això
doncs donar el màxim
de facilitats
perquè es conegui la casa
que s'utilisi
es faci difusió
i que la gent
no ho conegui
a través de qualsevol recurs
és una
Jordi
tu
estàs molt
estona
a soles
amb les peces
no?
jo
catalogant
inventariant
és un espai
diria
s'acollidor
és a dir
és un espai
que
com estàs sol
allà
amb una sala d'aquestes
amb nobles
amb tota aquella visió
i tots aquells ornament
és un espai
acollidor
que et fa
és com
pots fer com una
un microviatge al passat
diguem-ho així
constantment
constantment
sí
bé
a mi m'agrada la història
jo he estudiat història
i per tant
és un entorn
en què jo
m'hi trobo molt còmode
però a part
doncs evidentment
si mires un quadre
doncs
veus que aquella persona
saps qui va ser
que va existir
qui era
filla d'aquí
o tal
no?
aquella peça
doncs
en algun moment o altre
algun ciutadà romà
la va tenir a la mà
i va anar amb ella
il·luminant
no?
casa seva
vull dir
tot plegat
és un espai
molt gratificant
per treballar-hi
val a dir
que és un espai
molt tècnic
en dia
prestatgeries
que han de suportar
determinats pesos
i
intentem tenir
doncs
aquells instruments
que
ens facilitin la feina
per tant
no és un espai
on recordi el passat
si només havia
recordo
un magatzem
un magatzem
d'estris raríssims
no?
perquè podem tenir
des de sabres
de la guàrdia urbana
fins
fins làpides
inscrites
d'època romana
passant
d'en Martínez
que algun dia
li haurem de dedicar
un monogràfic
fins a que
sé jo
quina altra cosa
ah sí
i una extraordinària
reproducció
d'escaiola
que jo tinc
canes
algun dia
de
de
demostrar
públicament
de l'origa
de Delfos
que
alguna
persona
d'aquí
Tarragona
segurament
d'aquesta
burguesia
il·lustrada
d'aquesta
petita
noblesa
doncs
tenia prou
coneixement
de l'antiguetat
clàssica
com per apreciar
la peça
arqueològica
aquesta
i tenir-ne
una
reproducció
que és gairebé
diria jo
a escala
1-1
d'una alçada
notable
per dir altres coses
no sé
altres curiositats
que tu saps
que tenim per allí
és cert que
l'espai
que
en el que
treballo jo
que és la sala
de reserva
és un espai
doncs
que està
adequat
en temperatura
en control
d'humitat
en prestatgeries
compactes
vull dir
però sí que
és cert que
dintre
d'aquest espai
a veure
hi ha molts
catxarros
que
a vegades
no sabem
ni el que és
vull dir
que encara estem
quan tingui un retèm
i de posar
a veure exactament
aquest aparell
perquè servia
ara mateix
es va
no fa massa
vam fer una exposició
de la bomba
del pou
de la plaça
la font
que portava aigua
cap a
cap a
cap a
la primera font
i realment
hi ha moltes parts
que encara no
acabem de comprendre
exactament
com funcionava
quan tens un ratet
intentes documentar allò
i assabentar-te bé
com anava allò
i com aquests
molts altres objectes
que
te'ls has de mirar
del dret i del revés
per saber
ho intentar imaginar
perquè devia servir
són micromons
entre aquestes
presentes
d'història
micromons
d'història
i de la història
de la ciutat
de Tarragona
de la qual havíem parlat
no hem parlat
del senyor Castellarnau
no n'hi veu res
de
de l'amo
vaja
l'amo de la casa
en el seu moment
sí
abans apuntava
molt breument
una mica
quan ells van
a la casa
al segle XV
tenia uns amos
que eren els Tarrer
bàsicament
els 16
em sembla que
estaven al Sol de Vila
els 17
els
Rebolledo
i els Peirer
i el 18
ja van entrar
els Figuerola
potser em deixo algun
tots són famílies
nobiliars
i després ja van entrar
els Castellarnau
els Castellarnau
van ser
els que
com us comentava abans
van tirar els ambans
i van fer
de tres cases
una
tal qual
com la coneixem
la família
Castellarnau
és una família
que ve
molt resumidament
de
Alins
de la Vallferrera
Vall Pallar Sobirà
són
coneguts com
els senyors del ferro
ja que dominaven
el tema
de les Fargues
i d'aquí venia
gran part
de la seva riquesa
i un dels seus
descendents
en aquest cas
Carles de Castellarnau
i Castellarnau
va ser el primer
que als anys 40
del segle XVIII
el 1740
aproximadament
va arribar a Tarragona
i va
va casar-se
amb una
pobilla
tarragonina
en aquest cas
Maria
de Magrinià
i porta
i a partir d'aquí
diríem
la Nisaga
comença a créixer
són
prohoms
de la ciutat
tant ell
com
ell va tenir
cinc fills
però el seu
següent
successor
que és
Josep Antoni
de Castellarnau
i Magrinià
en van tenir
15 de fills
i per tant
això va augmentar
molt
els Castellarnau
que se sentessin
a Tarragona
des de moltes
branques familiars
i ells van ser
doncs els que realment
els Castellarnaus
del XVIII
i part del XIX
són els més importants
són doncs
tenen un seguit
de títols
honorífics
no?
Cavallers
de l'ordre
de Carles III
mestrans de Ronda
Castellar
Castellar
d'Araós
van ser diputats
en el cas
de Josep Antoni
van ser diputats
per Catalunya
a les Corts
de Cádiz
en fi
són
prohoms
a nivell
social
econòmic
i polític
a Tarragona
ocupen
diversos càrrecs
a l'Ajuntament
persones molt conegudes
i arriben
ja descendents
sí
aquí a Tarragona
hi ha almenys
un descendent
en tenim un altre
Castellarnau a Barcelona
que ens ha visitat
alguna vegada
venen a veure
la casa del Barra Savi
no?
és a dir
no sé què deu ser clar
sí
sí
i a Mallorca
també n'hi ha
una altra branca
que procedeixen
també dels
Castellarnau
tarragonins
la guerra del francès
se'n van anar
a Mallorca
i una part
de la família
es va quedar allí
a Castellarnaus
a Mallorca
que també alguna vegada
han vingut a visitar
aquí la casa
i a recordar
els seus amants passats
bé
era la casa Pairal
tot i que
l'originària
haurien d'anar a l'Inns
a la Vall Ferrera
al Pirineu
però vaja
aquí sí
que hi ha
moltes
que hi és
també
l'Inns
hi deu ser
no?
la casa Pairal
sí
sí
allà és la que
és el diríem
allà és la primera casa
que té
en Toni I
de Castellarnau
i Penissoles
que és
el segle XVI
i un descendent
d'aquest
200 anys després
serà el que vingui
cap a Tarragona
doncs jo sé
si aneu puxant
la pica d'Estats
passeu per aquest poble
a l'Inns
a la Vall Ferrera
sí
hi ha molts
a més que
va ser
estar molt
molt
és una vall
molt recomanable
per anar-hi
molt tranquil·la
més que no pas
allà al costat
i visiteu la casa
Castellarnau
però aneu a Tarragona
també al carrer
Cavallers
a visitar la casa
Castellarnau
Museu d'Història
la seva museu d'història
i pregunteu al Jordi
el trobareu baix
però el trobareu baix
Jordi és
la persona aquesta
que no veuen mai
els visitants
Jordi, per la feina
gràcies per acompanyar-nos
a vosaltres
per convidar-nos
i que vagi bé aquest procés
que encara
té recorregut
amb aquest canvi
de sistema
de cara
els propers
mesos o anys
i també el Lluís Bavar
gràcies per acompanyar-nos
com sempre
i anem veient
molt bé
moltes gràcies
gràcies