Comença Impulsa't, un espai per parlar d'ocupació, formació i emprenedoria,
amb col·laboració amb Tarragona Impulsa i la Conselleria de Treball i Activació Econòmica.
Formació, ocupació i emprenedoria són els temes que centren normalment aquest espai Impulsa't,
amb col·laboració amb el Tarragona Impulsa i que fem cada dijous, quinzenalment,
de fet no cada dijous, sinó quinzenalment al matí de Tarragona Ràdio a partir de les 11 del matí.
Avui he hagut de modificar lleugerament aquest horari per parlar-vos avui en aquesta secció
que destinarem a parlar de diversos programes.
Saludem d'una banda la Valle Mellado. Valle, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Moltíssimes gràcies. Jordi Dup, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ivan Ullé, bon dia.
Bon dia.
Valle, avui ens veniu a explicar diversos...
Vaja, sobretot ens centrarem en parlar del hackathon, no?
Seria el fil conductor d'avui de l'espai Impulsat.
Sí, venim a presentar amb el grup Thinkit el tercer hackathon que tindrà lloc aquí a la ciutat de Tarragona.
Ara ells us explicaran millor en què consisteix un hackathon i quins objectius té.
Per part de Tarragona Impulsat, dir-vos que des del principi, des del primer hackathon,
era una experiència que ens encaixava moltíssim perquè nosaltres un dels objectius que tenim
és impulsar l'emprenedoria de base tecnològica a la ciutat.
Llavors, aquests esdeveniments com els hackathons realment encaixen moltíssim, no?
Amb aquest objectiu i amb aquest tipus d'emprenedor i de perfil.
Abans d'entrar en el hackathon, vaja, és important remarcar o destacar que teniu diversos programes de base tecnològica, no?
Fa no massa parlàvem del programa Lluç, tenim el programa Open Future,
vull dir que realment hi ha iniciatives que fonamenten aquests projectes de base tecnològica.
Sí, de fet, ara, per exemple, aquests dies estem en plena selecció de la tercera edició del Lluç.
S'han presentat uns 38 projectes i d'aquests n'hem de seleccionar com a màxim 20.
Potser, si la qualitat és molt bona, potser ho obrirem una miqueta, no?
I ens consta que ho és perquè, Déu-n'hi-do, els projectes que han sortit de programes anteriors,
de convocatges anteriors del programa, com per exemple el Lluç.
Sí, sí, sí. Per exemple, el 2014 hem tingut el projecte de la Núria Valero, el Fun Trip for All,
que, bé, ja està començant la seva fase, diguéssim, de comercialització al mercat.
I bé, esperem que aquesta nova fornada, doncs, també trobem la mateixa qualitat o més,
perquè la veritat és que cada edició va millorant respecte a l'anterior.
Avui, però, ens centrarem més en el hackathon, d'aquests altres programes ja n'hem parlat.
De fet, en el darrer Tarragona Impulsa parlàvem del Lluç, fins i tot ens visitava la Núria Valero.
Però avui, com tu deies, ens acompanyen, doncs, aquests dos membres del Thinkit
per parlar-nos de la tercera edició ja del hackathon.
Parlar de tercera edició és parlar ja d'un projecte consolidat. Jordi, Ivan?
Doncs, no sé si dir-ho consolidat, però sí, com a mínim, assegurar que és un programa que agrada.
És un programa que agrada perquè l'experiència, al final, el resultat que s'han obté,
participat per tothom, pel 100% dels assistents, és un resultat superpositiu.
Per tant, conciliació, no ho sé encara, però satisfacció, te la puc assegurar.
Tenim data ja, no?, per el hackathon.
Efectivament, el 7 de març. O sigui, ho tenim ja aquí mateix.
A l'Espai Tabacalera.
Molt bé, correcte.
Molt bé.
Cada cop, o cada edició d'aquest hackathon, heu escollit una temàtica diferent?
Sí, de fet, és part de la gràcia d'aquestes hackathons, i que no sigui una cosa com a rutinària o monòtona.
Busquem, efectivament, temàtiques que puguin interessar.
La primera la vam fer sobre el tema d'Smart Cities, que encara continua sent un tema de moda,
però que en aquell moment havíem agafat un pic de tendència.
Després vam saltar cap a la part de gamificació.
Crec jo que va ser una hackathon molt, molt, molt divertida, en aquest cas,
justament perquè parlàvem de com gamificar o com posar regles de joc en activitats més rutinàries.
I ara, aquesta tercera, hem volgut agafar una part de temàtica que ens preocupa,
sobretot, als mateixos participants, perquè venim també d'aquest entorn,
que és l'entorn de l'educació.
I veure com la tecnologia pot, efectivament, ajudar a tenir una educació més eficient o més òptima.
I fins i tot ha provocat debats polèmiques i controversis, no?
Això vol dir el tema de l'educació relacionada amb la tecnologia, fins i tot.
Sí, sempre hi ha, des del punt de vista de l'educació, hi ha molta recidiscència,
per molt del professorat, en com la tecnologia pot impactar a la forma de donar les classes.
El típic que veus és que el mòbil es veu com una eina gairebé amenaçant a les aules
quan realment se'n podria treure un profit positiu, no?
El problema és que no sabem com fer-ho.
Tots veiem el mòbil com una distracció, quan realment el mòbil té un potencial
que podria fer-se servir molt positivament per aprendre.
Llegeixo textualment, l'educació en el sentit més ampli és qualsevol acte
o l'experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter
o la capacitat física d'un individu.
En un sentit tècnic, l'educació és el procés pel qual la societat transmet
de manera deliberada, organitzada i sistemàtica els seus coneixements acumulats.
Les noves tecnologies realment capaciten moltíssim per aquesta definició que comentava, no, Ivan?
Efectivament. Pensem també en una cosa.
Qui no porta un mòbil o qui no utilitza una tableta avui en dia?
És un instrument que quasi ja forma part de la nostra vestimenta, t'arribaria a comentar.
Ara mateix, aquí sobre la taula, una tablet, un ordinador, mòbils...
És a dir, que ho tenim present al dia a dia de la nostra vida.
Llavors, és com diu el Jordi, hem de trobar la manera, el mecanisme, el procediment,
com ho vulguem dir, que ens ajudi a utilitzar aquests gadgets,
aquestes eines que ja disposem al nostre dia a dia
i que ens ajudin a millorar el sistema, diguéssim, o l'educació, en aquest cas en particular.
Recordem, però, què és el concepte de hackathon i després ja l'intentarem buscar
o us preguntaré per quin tipus de gadgets, d'aplicacions, de jocs, no ho sé,
esperem que hi hagi projectes.
Però com és exactament, recordem, com funciona el concepte de hackathon?
Què és el que es demana?
Molt bé, doncs hackathon ve de, juntat dues paraules, que és hacking i marathon
i consisteix en una jornada que pot durar des de 24 fins a 48 hores intensives
en les que reunim talent multidisciplinar, o sigui, tant programadors com creatius,
gent amb coneixements d'empresa, gent amb coneixements de comunicació
i els juntem en aquest espai de temps perquè resolguin un repte.
La gràcia està en que aquesta gent arriba sense un equip i els equips es formen
de manera automàtica en aquell mateix dia.
Una vegada els hem proposat el repte i els hem fet unes petites i breus xerrades
per introduir-los en la temàtica, els deixem treballar lliurement amb la formació
d'aquests grups que s'han creat de manera espontània perquè en el termini màxim
que en aquesta tercera edició seran menys de 24 hores, perquè ho farem en un dia intensiu,
puguin presentar la seva solució per aquest repte.
De les altres saccadons han sortit projectes força interessants?
Sí, molt. La veritat és que potser no és...
Crec que el resultat final, més que els propis projectes en si,
el valor que la gent ha tret de les saccadons ha sigut per, primer,
tot el coneixement que obtens de gent d'altres disciplines,
que a base d'interaccionar amb ells veus coses que fora del teu àmbit normal no veuries.
Per altra banda, després, la gent també ha fet projectes,
s'han format equips de col·laboradors que han aconseguit treballar després
en altres projectes independents.
Potser no justament en els que havien pensat durant el hackathon,
però sí que han fet noves idees, han anat treballant i han sortit altres coses.
I la tercera cosa que també és molt interessant, que també té molt valor,
és tota la interacció que fa els participants amb la gent que participa.
Hi ha molt de mentoring, hi ha molt d'assistents que estem durant el dia allí,
venen experts als temes, cada vegada portem gent que sàpiga de la temàtica específica del hackathon,
i també, a final de tot, hi ha un jurat que avalua les propostes.
Aquest jurat normalment és gent molt experta,
que acostuma a donar crítiques molt constructives als participants perquè vegin...
De fet, això crec que ho comentàvem també, Jordi, en una darrera entrevista,
que no és tant el projecte en si, sinó el valor,
o tot allò que aprenem al voltant d'aquest projecte,
amb els experts, amb la crítica constructiva fins i tot d'aquell jurat,
i que després potser sí que ens ajuda també a crear o a desenvolupar el nostre projecte,
que potser ens ha sorgit fins i tot d'aquest hackathon, no?
Sí, sí. El que nosaltres pretenem és treure la gent fora de la seva zona de confort.
És a dir, des del meu punt de vista dels informàtics,
els informàtics estan molt acostumats a treballar amb informàtics,
però no estan acostumats a treballar amb gent d'altres disciplines.
Quan els poses encarats davant d'aquest tipus de gent,
no saben com reaccionar moltes vegades, perquè hi ha un llenguatge diferent.
Cadascú parla d'un tema, però cadascú fa servir el seu propi vocabulari.
Però l'important, i d'això també n'hem parlat moltes vegades,
de l'impulsat balla, és crear sinergies entre els diversos sectors
i les diverses disciplines, en aquest cas.
Sí, és molt important, perquè realment veus que és on apareix la innovació,
quan realment poses a diferents professionals d'àmbits molt diversos
a treballar, a col·laborar, per un objectiu comú,
és quan veus que realment es desenvolupa i es donen aquestes sinergies
que acaben resultant en projectes i en idees realment innovadores.
Sí, t'ha vès a dir, Iman?
Em pensava que volies intervenir, disculpa.
No, no, tranquil, Daniel.
Més que res, també una reflexió que volia transmetre és,
en aquest cas, del grup Thinkit.
Nosaltres, quan ens plantejàvem fer la primera hackathon,
a part de tot el que s'acaba de comentar tant per la valli com el Jordi,
el que volíem era descobrir el talent que tenim al nostre territori.
Pensàvem, ostres, si hi ha gent amb ganes de fer coses,
com els que ens hem assegut aquí a prendre un cafè i parlar sobre el tema
de les hackathons, no n'hi haurà més aquí en el territori?
Demostrem-ho. Demostrem-ho creant un acte o un esdeveniment
específicament per a ells, perquè ells puguin demostrar quin és el talent
i que els podem congregar i després que es generin aquestes sinèrcies.
De totes maneres, aquest hackathon, com dèiem en un principi
i com hem dit també amb altres comunicacions relacionades,
en aquest cas centrat en l'educació, què hi poden sortir?
Perquè, clar, des d'aplicacions, jocs, plataformes, serveis,
és a dir, coses per millorar l'aprenentatge,
pot haver-hi moltíssimes, no?
Exacte. I, a més, una cosa que també he recordat tu abans
és que nosaltres veiem l'aprenentatge des d'un punt de vista molt global.
És a dir, podem plantejar-nos l'aprenentatge a les aules
i pots fer qualsevol aplicació, qualsevol servei que ajudi
a, doncs, o bé millorar que el professor faci millor la seva feina
o potser millorar els propis continguts que els alumnes fan servir,
però també hem de pensar en tot l'aprenentatge que passa fora de l'aula.
Per exemple, un sistema que faci, que ajudi a conscienciar la gent
en el reciclatge i a aprendre com s'han de fer servir les coses,
perdó, els contenidors, això per nosaltres també és una eina educativa.
Ens ho podem plantejar, doncs, ho pots fer com un joc,
ho pots fer com una aplicació que et dona punts
perquè tu tires millor a les escombraries on toca,
o pots fer com un servei global a la ciutat a base d'una pàgina web,
i fins i tot també ens hem de plantejar que no té per què ser una aplicació,
és a dir, tu pots plantejar un projecte educatiu
on l'aplicació a la tecnologia és un complement més,
és a dir, no tot ha de girar al voltant de la tecnologia,
pot ser que giri al voltant d'un altre concepte
i la tecnologia ajuda que aquest concepte evolucioni.
Estava a això perquè sembla que darrerament,
no sé si estareu d'acord, potser ara llenço a la piscina,
però hi ha com una certa saturació d'aplicacions,
tot comporta una aplicació associada.
Sí, aquí si no has fet un app no és ningú.
Sí, sí, sí, per això t'ho dic, i està molt bé,
vull dir que realment s'han creat projectes i aplicacions interessantíssimes,
però potser també hem d'anar més enllà de l'aplicació.
Sí, efectivament, jo crec que la reflexió del Jordi és clau.
Sí, efectivament, la hackathon s'anomena edotec,
ja per defecte tecnologia n'hi haurà.
El que passa és que tampoc cal que sigui l'eix principal,
o sigui, que sigui un complement també en serveis.
De fet, hi ha molta part d'educació que hem de fer per la ciutadania
que queda pendent, no?, de veure com motivem tots aquests ciutadans
perquè facin un millor reciclatge,
perquè siguin o tinguin un comportament més cívic a la seva pròpia ciutat.
Doncs justament aquests reptes d'aquesta part de l'educació
es poden resoldre amb algun complement, òbviament, de tecnològic,
ja sigui una web o un app o qualsevol altre instrument que s'inventin,
però sobretot centrant-se en això, no?,
que nosaltres el que volem és quina és la revolució sobre l'educació
en qualsevol àmbit que podem oferir aportant una part de tecnologia.
I ara, si m'ho permeteu, per embolicar una mica més encara la troca
i fer allò, rizar el rizo una mica més,
i educació sobre la pròpia tecnologia.
En tenim prou.
Poden sortir projectes interessants sobre això.
Sí, sí.
Perquè sembla que pot hi haver també algun projecte, no?,
que, ostres, eduquem sobre la pròpia tecnologia.
Ni que sigui a les aules o en l'ús diari, eh?
Sí.
Jo crec que ja...
Avui en dia hi ha un rang d'edat que crec que això ja no és necessari
perquè diguéssim les generacions...
En aquest cas sí.
Certes generacions han nascut amb la tecnologia.
Néixem la tablet baixa sota el braç.
Potser en aquestes d'aquí, més que educar-los en l'ús de la tecnologia...
No, en l'ús correcte.
En l'ús correcte, exacte.
És a dir, en tots els perills que hi ha i en això,
a la darrera ciberaura es va fer específicament
en unes sessions específiques de com realment es fa un bon ús de la tecnologia,
dels serveis, Facebook, qualsevol, de les xarxes socials.
I després també tenim l'altre que comenta,
és a dir, hi ha molta gent que no és capaç de fer servir la tecnologia.
Tot i que amb les noves tecnologies, sobretot tablets i mòbils,
l'accessibilitat a la tecnologia s'ha millorat moltíssim.
És a dir, ara, per posar el exemple, les àvies poden jugar al Candy Crush.
Perquè és relativament molt fàcil, molt intuitiu, molt senzill.
La tecnologia ha trencat aquesta barrera de veure's com una cosa
que era només per un grup de gent molt específica.
Jo ho deia per encara posar més exemples que el concepte d'educació
i el concepte de tecnologia abarquen i aborden moltíssims sectors,
moltíssimes disciplines, i en aquest sentit tots poden sortir projectes
interessantíssims, com per exemple un altre, que és el tema de la gamificació,
que ja en parlàveu amb algun altre hackathon,
que sembla que avui en dia educar jugant també és una opció, no, Ivan?
De fet, és com aprenem millor.
Sincerament, si recordem la nostra infància, no,
que a tot li posàvem joc, és el millor record que podem tenir, no?
Quan algú pensa, quin és el millor moment de la teva vida?
I penses en la infància.
Doncs justament la gamificació busca això.
Busca que coses que, com a adults, ja hem fet avorrides,
les trenquem, les canviem i les convertim en coses que puguin ser divertides
i que, per tant, les puguem assumir o entendre millor.
A qui va dirigit aquest hackathon? Qui pot participar?
O a qui hem de fer l'equip?
A veure, aquí és on tenim un hàndicap, no?
A veure.
Que està obert a tothom.
O sigui, aquí pot venir...
No és una edat mínima ni una edat màxima,
el que sí que busquem és gent inquieta.
Aquesta persona inquieta el que ha de voler és passar un dia
per conèixer gent i per aportar,
en part del seu valor o del seu coneixement,
dins d'un equip per revolucionar l'educació
des del punt de vista tecnològic.
Per tant, podria ser un estudiant universitari,
de ciències socials, d'informàtica, d'econòmiques,
o sigui, no restringim...
El següent és que tingui alguna cosa a portar.
Molt bé.
És igual si és un psicòleg, que si és un dissenyador...
Molt bé.
Però no ho limitem només a universitaris,
o sigui, gent dels instituts,
gent encara més jove, també poden venir a participar-hi,
o fins i tot anem cap a l'altre extrem,
anem cap a gent més gran,
que, òbviament, tenen un recorregut en la vida
ja passat en anys, però que igualment poden aportar
un valor molt significatiu.
Més embíric, la seva experiència, no?
Efectivament.
I fins i tot...
Perdona.
Sí, no, no.
Anava a dir que...
Viniu quan vulgueu, eh?
Valle, tu també quan vulguis.
És molt interessant si aconseguim que vinguin professors
o gent que, diguéssim, veu els problemes reals que hi ha
i puguin plantejar reptes.
És a dir, un professor sap que la seva aula té una necessitat concreta,
pot vindre i pot intentar formar un equip de gent
que pot sortir espantàniament,
que poden intentar solucionar el seu problema.
Com es creen aquests equips multidisciplinaris,
que suposo que són també la base del hackathon,
aquests equips creatius?
És a dir, quan arriba allà, clar,
hi trobem un grup de gent de procedències diverses,
amb coneixements diversos, amb estudis diversos.
Com es gesten aquests equips?
És molt senzill.
Al final, el que fem és una primera exposició d'idees.
La persona que ve a participar en el hackathon
amb la seva pròpia idea de com revolucionar
el món de l'educació a través de la tecnologia,
té un minut per exposar quina és la seva idea.
Llavors, la resta del públic estan, diguéssim, com a oients
i el que fan és, després, unir-se a l'equip de la idea
que més els ha agradat.
I aquesta és la generació espontània.
Òbviament, que és la pregunta que potser alguns s'estran fent ara,
diuen, sí, i això genera realment sempre equips heterogenis,
amb un nombre també distribuït.
No, no passa això.
És normal, hi ha idees que tenen, diguéssim,
més fidels de seguida i n'hi ha d'altres que potser
no són tan atractives.
Llavors, aquí és quan entra la figura dels organitzadors
per intentar acabar d'ajustar aquests equips,
sempre, òbviament, sense obligar a ningú,
no obliguem a estar ningú en un grup que no vulgui estar,
però sí per intentar repartir els rols creatius,
els rols de negoci.
Una novetat d'enguany és que ho minimitzeu,
vaja, ho minimitzeu, no sé si seria el concepte ben definit,
però ho baixeu, vaja, ho centralitzeu,
anem a dir-ho bé, en un dia només, una jornada de hackathon.
Sí, és un repte que ens vam proposar
per veure si això podia funcionar.
És a dir, els dos dies hem vist que funcionen molt bé,
potser perquè la nit, diguéssim, no és una part molt creativa,
sempre hi ha gent treballant i hi ha equips que es queden a dormir,
no és la majoria, però sí que n'hi ha...
Molta cafeïna, no?
Sí, els proporcionem nosaltres,
nosaltres també tenen cafeïna la que vulguin,
llavors això no és problema.
Però sí que vam veure que hi havia una dinàmica
que hi havia pujades i baixades,
i vam intentar veure,
si ho intentem compactar amb unes hores més intenses,
10-12 hores,
però que aquestes 12 hores siguin superprofitoses,
pot sortir igual, no ho sabem,
realment no ho sabem.
Això es posa molta pressió, no?
O més pressió, vaja.
Però és part de la gràcia.
Sí, sí, clar, clar, clar.
Si no...
Els estudiants treballen molt,
els meus estudiants fan les pràctiques dos dies abans
i viuen sota pressió.
Això es pot dir públicament,
però...
Això autoimposada, en alguna manera.
Exacte, ells ja estan acostumats a viure en pressió.
No crec que això canviï, no...
La pressió ajuda.
Exacte.
Sí, sí, estaríem d'acord, Iman, no?
Els seves creatius.
Absolutament, és la regla de l'estudiant,
deixem-ho tot per darrera hora,
doncs fem que aquesta darrera hora sigui un dia únic.
A veure, els resultats...
Pensem també que no estem demanant
que ens entreguin una APP,
si és que això és el que volen ja totalment desenvolupada,
sinó que presentin ja com un primer prototip.
Això es pot fer en 12 hores.
No hi ha problema.
Si et centres i si et focalitzes en el que tens que fer.
Una de les coses per les quals
nosaltres hem plantejat fer-ho en un dia
és perquè també vam detectar
que en la versió de dos dies
hi havia moments en què tampoc es produïa.
I llavors, si no estàs produint en aquestes hores,
doncs anem a veure si condensant-ho tot
et tornes hiperproductiu
i ets capaç de resoldre-ho,
a part també de la fita que pot aconseguir
qualsevol persona que arribi a aquesta hackathon
i que sigui capaç de, en un dia,
no 24 hores, eh?
O sigui, en un dia, diguéssim,
des que surt el sol fins que se'n va,
puguin desenvolupar un prototip
per una solució a un repte concret.
Això jo crec que també se'n pot aprendre moltíssim.
A quina hora comenceu?
A quina hora és l'altra hora?
Veurem les portes al voltant de les 8 i mitja del matí,
fins,
i suposo que acabarem al voltant
de les 9 i mitja, 10 de la nit.
Són gairebé 13 hores, malpontades, eh?
Aproximadament.
Dependrà molt de si parlen molt els membres,
si el jurat delibera molt.
Sí, del dissabte 7 de març,
i després, doncs,
el jurat haurà de deliberar
sobre aquests prototips, com dèieu,
mínimament operatius,
que se'ls lliuraran al final.
Inscripcions.
Ens hem d'apuntar,
hem de venir directament allà...
Ens hauríem d'apuntar,
i tenim muntada una pàgina web
d'inscripcions,
que és thinkit,
en anglès,
.eventbrite.com
Aquesta és la pàgina.
Thinkit.eventbrite,
jo ho puc dir perquè tothom ho escrigui bé,
.com.
Ja la compartirem després també
a través del nostre Twitter,
per si algú està interessat.
Es pot registrar,
tant com a participants,
tots aquells que vulguin vindre
i participar en grups,
i també hem obert
una sèrie d'inscripcions
per gent que simplement vulgui
vindre a veure com funciona
en el hackathon.
Tenim un tipus d'entrada
per observador,
que normalment també
acostumen a gastar-se,
que és simplement
pots vindre a les xerrades,
pots vindre al jurat,
i a més pots estar...
I moltes vegades
els observadors
interaccionen també
amb els propis participants
aportant els seus coneixements.
I no s'ha sentit
d'una cosa important.
On ho realitzeu?
Físicament
a la capsa de música.
Perfecte.
On han fet les mateixes...
Les dues primeres
les han fet allí,
l'espai ens ha anat molt bé
i realment
hem d'estar molt agraïts
també a l'Associació de Músics
perquè ens cedeix l'espai.
I cedeix aquest espai
de la capsa de música
per fer també aquest hackathon,
tercera edició,
ja del hackathon.
L'any passat,
quantes persones més o menys?
Les dues anteriors
han voltat
les 120-140 persones,
més o menys.
I en guany espereu
assolir aquestes xifres?
O el fet de rebaixar-lo
a un dia...
No sé,
pot pujar, pot baixar...
És part del repte, també.
O sigui,
veure si el model d'un dia
acaba convencent.
Les dates,
doncs a veure,
és 7 de març.
Pot ser també complicat
en aquest cas
pel que és el nostre públic universitari.
Però, a veure,
la temàtica és interessant.
Llavors,
esperem que també
aquest interès en la temàtica
s'acabi traduint
en un interès
de participants.
Doncs deixem a veure
què fem,
perquè això que hem comentat
de deixar-ho tot
per l'últim moment
també va amb les inscripcions.
Sí.
La gent diu
no sé encara què faré demà,
vols que m'apunti una cosa
la setmana que ve?
Doncs no ho sé, no?
Doncs llavors deixem-ho
cobre una miqueta més,
però sí,
les expectatives
són positives
i hem d'assolir
com a mínim
els mateixos.
Doncs aquest hackathon
pel dia 7 de març
que organitzada
pel grup de voluntaris
de Thinkit
i l'Ajuntament de Tarragona
a través de Tarragona Impulsa
i amb la Universitat Rovira i Virgili
i també amb el suport
d'altres associacions
com puguin ser
l'Associació de Músics de Tarragona
i d'altres
que també doncs
està bé
que se'ls recordi.
Jordi i Ivan,
Valle,
moltíssimes gràcies,
ho deixarem aquí.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies
per haver vingut
a parlar d'aquest hackathon.
Esperem que assoliu
els inscrits
d'edicions anteriors
i sobretot
que torneu a explicar-nos
quins protòtips han sortit,
quines idees han sortit
i a veure si
a poc a poc
les veiem materialitzades
i millorem
no només l'educació
sinó la seva qualitat
i els projectes
al voltant del tema
de l'educació
i la tecnologia
com hem vist
uns temes,
unes disciplines
amb moltíssimes branques
i molt explorables
en diversos sentits.
Nois,
moltíssimes gràcies.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.