Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci,
Ricard Fernández i Òscar Cadiat.
A les 9 del vespre solim el 5.
Havíem decidit jugar-ho tot una carta.
Què suposa això?
Doncs suposa que si bé a dalt del cim teníem el pla de lluna,
així que vam començar a perdre l'alçada,
la lluna va quedar darrere amagada
i ens vam quedar completament a les fosques.
Les traces que havíem fet de pujada,
el vent se les havíem portat
i era anar ben bé a la deriva
sense saber cap on ens havíem de dirigir,
sabent que teníem un estimball increïble
a la nostra esquerra baixant
i que no podíem caure en aquesta ratonera.
vam decidir fer bivac,
com que entre la neu sempre surten algunes que altres pedres,
cadascú va escollir la seva.
I aleshores ens anàvem dient
ei, no t'adormis, eh?
No, no, no, estic bé.
Com va el fred?
Bé.
I llavors a partir d'aquí ens vam passar negres.
Per exemple,
com que jo portava una petita manta d'alumini,
me la vaig posar per sobre aquestes mantetes
que són d'accidents
i en Cibis des d'una altra pedra deia
aquests tios, com que viatgen tant,
es la faria a l'Anglada i a mi,
diu, s'han comprat com una mena de cabina de telèfons
que eren d'alumini,
diu, estan passant la nit la mar de ve,
jo aquí fotent-me de fred.
Clar, un altre moment a l'Anglada
li van saltar els grampons
i vam tenir que remuntar una mica,
jo anava primer avall
i vaig tenir que remuntar entre pedres.
T'ho dic, en aquest pàrquing,
amb tants cotxes,
mira que és difícil anar-los esquivant
per arribar a estar a l'Anglada.
Ni pàrquing ni res,
eren les pedres negres
que jo me les imaginava com a vehicles, no?
I quan vam estar allà amb l'Anglada
que els grampons li havien saltat,
no aconseguíem entrar-li bé a sota de la bota.
I el Cibis diu,
però cony, quins grampons portes tu?
I l'Anglada diu, cony,
els mateixos que portes tu,
els Macalú.
O sigui que hi ha un fenomen
que és la manca d'oxigen en el cervell
que fa que tot agafi una dimensió
diferent de la que és real.
Jo pujant, doncs,
veia un campament de mormons
que baixant no els veia
o bé veure la quarta persona
que en cap moment existia
perquè només érem tres.
Clar, el bivac aquest a la nit,
doncs, tota la nit sobre la pedreta aquella,
tan bon punt a les 5 de la matinada
va començar a 8.000 metres a clarejar,
doncs, nosaltres vam baixar,
vam trobar la tenda del campament cinquè,
que era una tendeta petita,
tota tapada per la neu d'un petit allau,
i allà vam dir als companys
la Napurna s'ha fet.
Ara fa un any es va commemorar aquesta gran fita
que ens relatava un dels seus protagonistes,
el Jordi Pons, en un dels darrers programes.
És una de les gestes opinístiques d'aquelles
que per enmarcar el nostre país
ja està incrustada en el record col·lectiu
dels que seguim la muntanya.
L'any passat es va fer complir 40 anys
d'aquesta primera ascensió catalana a un 8.000,
la Napurna és Josep Manel L'Anglada,
Jordi Pons, que escoltàveu,
i l'Emili Sivis van trepitjar
els 8.012 metres d'aquest cim, d'aquesta muntanya.
Va ser la primera gran gesta d'alpinisme català,
tot i que tot un referent.
Però amb el pas dels anys han vingut també moltes més.
El Festival de Cinema a la Muntanya de Toralló
farà aquest divendres,
al llarg d'aquests propers dies,
on ha reescut homenatge
a tot l'himadellisme del país.
En l'espectacle inaugural de demà
tindran a cabuda les ascensions
més importants a nivell internacional
i també les més emblemàtiques.
Serà un espectacle amb les millors imatges
i testimoni en viu dels principals protagonistes,
l'Anglada, Jordi Pons, Anil Boigues,
l'Òscar Cadia, que acompany del programa,
Jordi Macriñà, Mònica Verge,
Araceli Segarra, Carles Vallès
i fins a 14 alpinistes.
La primera ascensió, Matterhome,
també fa 150 anys,
també té el seu merescut homenatge al festival,
amb projecció i exposició sobre aquest primer ascens
al servir la muntanya més emblemàtica dels salts.
De tot plegat on parlem avui al programa
ho farem amb Joan Salaric,
el director del festival.
Parlem de la gala de divendres,
sessió inaugural,
40 anys de catalans a 8.000 metres,
presentada per la periodista TV3 Marta Bosch
i per l'alpinista Ferran Latorre,
amb qui també provarem de parlar al llarg del programa.
Entre els homenatxats, com dèiem, 14 alpinistes,
entre els quals l'Anglada,
amb qui també intentarem contactar-lo.
Avui que acompanya Ricard Fernández
en llegirà un text sobre l'Anna Purna,
germà del gran,
del germà gran de l'Anna Purnaest,
un text del llibre de Maurice Herzog.
Benvinguts al Pont de Maoma.
Em sembla que ho fem sempre al començament del programa,
que saludar tota la cordada d'aquesta expedició radiofònica,
però avui només en tenim una.
Avui l'Òscar Gadià, que és molt bon dia.
Que tal, bon dia.
Escolta'm, que les grans muntanyes també es ploren d'emoció, eh?
I tant, i tant.
Les paraules aquí del Jordi Pont són emocionants, eh?
Com es va...
Com es reviu aquella primera ascensió a l'Anna Purnaest
i, bueno, encara fan posar la pell de gallina, eh?, que diem.
Ara en parlarem, eh?, d'aquesta i altres gestes importants.
Anirem trucant al Joan Salarí, que el director del festival,
que té que estar amb uns altres companys a dos quarts,
per tant, el tenim que enlliberar abans d'aquesta hora.
I, bueno, volem saludar les companys,
avui especialment al Josep Maria Bonachí,
que el tenim una mica costipadot, a veure si es posa bo
i, bé, pot estar aquí amb nosaltres, doncs, ben aviat, eh?
Josep Maria, cuida't molt, tapa't, sobretot, eh?
I no vagis a la muntanya, que sempre que anem a la muntanya que fem fred, eh?
Que recuperi, que el trobem a faltar.
Bon, trobem a faltar els companys del programa,
tothom està o encostipat o està amb altres labors
i, bueno, desitgem que puguem estar tots aquí de nou.
El Jordi Mena i el Ricard Fernández, el Ricard també el tenim avui enfeinat,
però ens, com sempre, han registrat un text de muntanya,
d'un clàssic del Maurice Herzog, que l'escoltarem parlant de la Napurna.
Òscar, que te'n vas cap a Torelló, ja, eh? Demà mateix, no?
Demà mateix, en un dels festivals, jo crec que de més renom,
Internacionals de Cinema de Muntanya, que el tenim al nostre país,
que és a Torelló, i que l'espectacle que ens depara
aquest, el Joan i el Festival, el Joan Salaric,
sembla ser que ha preparat un espectacle de 40 anys de catalans a 8.000 metres.
Sí, sí, el temps va anar passant i, bueno, es van anar fent 8.000,
però no tots.
Ara parlem amb el Joan, que el tenim ja al tercer costat del filtelefònic.
Joan, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim aquí l'Òscar Cadià, que demà us veureu les cares, eh?
Per aquí, per Torelló.
Demà ens veurem les cares, esperem que sí. Hola, Òscar.
Que tal, bon dia, com anem?
Bon dia, bé.
Com van aquests preparatius?
Enfeinats.
Enfeinats, no?
Enfeinats, però sí, amb els últims detalls, sí.
Escolta'm, 33 edicions, Joan? 33, ja en porteu?
33, sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, sí. Ja fa uns quants anys d'això, eh?
Parlem d'un festival totalment consolidat a nivell nacional, a nivell internacional,
i suposo que entre les persones que operen, a banda dels grans noms de l'alpinisme,
de l'escalada i d'altres disciplines, també suposo que cada cop més públic de fora, no?
També us ho venia de fora, vull dir, a nivell internacional, no?
A nivell internacional, encara és poc.
Sí que ens visiten, evidentment, els realitzadors, però això ja és molt difícil.
El que sí que estem contents, doncs, és que, bé, més del 50% de públic
ve de fora de la comarca d'Osona, i això ja sí que és molt important
que ens hàgim convertit en el punt de trobada del cinema de muntanya del país
i també ve gent de fora de Catalunya.
Això també és molt positiu.
Tenim per davant aquest cap de setmana, divendres, la sessió inaugural.
Ara amb l'Òscar parlàvem d'aquest acte, d'aquest marescut homenatge
als 40 anys de catalans a 8.000 metres, amb les principals espaces figures
del món del alpinisme.
Els pioners, els que han anat seguint, els contemporanis, no?
Feu aquest marescut homenatge, Joan.
Sí, penso que era un deute que teníem amb tots aquests alpinistes,
que, bé, ens van fer gaudir molt, doncs, quan érem joves,
seguint les seves aventures i em sembla que el festival ho havia de fer.
Per altra banda, doncs, nosaltres som un festival de cinema de muntanya,
que pretenem ser, doncs, dintre de la seva especificitat,
doncs, un festival com els altres.
Llavors, doncs, els altres festivals tenen les seves estrelles de la pantalla
i nosaltres, doncs, les estrelles, evidentment, són els protagonistes
de les pel·lícules que són, en definitiva, els alpinistes.
Per tant, doncs, hem d'arret un minatge a tots aquests actors,
entre cometes, que viuen les seves aventures a muntanya.
Joan, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Més o menys heu anat reconduint cada any,
heu anat portant diferents personatges del món de la muntanya,
i aquest any ho voleu commemorar aquests 40 anys, no?
Ens pots avançar alguna coseta de la gent que hi haurà,
dels alpinistes que teniu previst que estiguin aquí?
Però jo tinc el programa aquí a les mans i posa espectacle,
40 anys de catalans a 8.000 metres.
Sí, no els ho podíem posar tots.
Déu-n'hi-do.
A veure, sí, tu ho puc dir.
A veure, el que no voldria és deixar-me en cap,
a veure si els puc anar recordant tots.
A veure, mira, entre els històrics, diem-ne,
doncs, evidentment, en Josep Manuel Anglada,
en Jordi Pons, l'Emili Sibis,
també estarà aquí el Jordi Camproví, en Arcís Serrat,
el Jordi Magrinyà, el Lluís Ràfols, l'Araceli Segarra,
la Mònica Verge, el Xavier Pérez Gil,
Jordi Canals, Jordi Coromines, Carles Vallès,
Ferran Latorre i, evidentment, tu, Òscar.
Estupendent.
Vull dir que aquests són els que intervindran en l'espectacle,
que voldria precisar una mica,
serà un espectacle amb vídeos i intervencions en directe,
i llavors, doncs, entre el públic,
hi haurà molts altres alpinistes també
que han fet grans coses a l'Himàlaia.
Ara, de memòria, doncs, sé que hi ha confirmada
l'assistència del Xavier Àries,
de la Núria Balaguer i la Maite Hernández,
d'en Pep Armanyer, en fi, moltíssima gent,
Conrat Blanc, doncs, que estaran a Torelló,
doncs, demà al vespre.
Queden places per anar-hi, és a dir, perquè, clar,
parlem d'un teatre, no?,
que deu tenir unes butaques numerades, no?,
queden places per demà?
Sí, sí, un teatre, doncs, que té 500 places,
sí, sí, queden entrades encara,
perquè també hi ha un costum en aquest país
d'anar molt a darrera hora, no?,
però sí, encara hi ha entrades,
estem venent molt bé a nivell d'internet
i, per esclar, t'hem de tenir en compte
que hi ha molts convidats
i esperem, en tot cas, que sigui una festa.
El Joan ho té ben previst
i jo crec que serà un èxit
i que la gent ho espera, no?
I després, durant la setmana,
tens un bon planter de pel·lícules
que heu triat?
Sí, bé, aquest any, com vam dir en el seu moment,
hi ha d'haver un rècord de participació
en 747 pel·lícules.
Llavors, això ens ha permès fer una selecció, doncs,
d'entrada difícil i dura,
però bé, s'han seleccionat 32 pel·lícules a competició
que penso que donen una bona visió
del que ha estat aquest darrer any
en cinema de muntanya.
hi ha les principals produccions que s'han fet
a nivell mundial, hi ha alguna estrena mundial,
unes quantes estrenes europees,
i jo penso que, a més a més,
com que abarquem tots els temes
que són possibles en el festival,
doncs tothom podrà triar la seva sessió
a priori preferida, no?
M'ha sorprès veure que hi ha la pel·lícula
aquesta de les formigues,
de dibuixos animats, pot ser?
Sí, bé, aquesta és una secció paral·lela
que anomenem secció cinema Sirvianum,
que és el nom del teatre,
i és una secció que es fa cada any
en pel·lícules infantils
o per públic familiar.
Llavors, aquest any, doncs,
hem triat aquesta pel·lícula,
sempre tenen relació amb la natura
i, habitualment, doncs,
són amb dibuixos animats.
Aquesta sí que canvia una mica
perquè l'animació són les formigues,
però els paisatges són reals.
però és una pel·lícula
que serà molt divertida, penso,
i per un públic, doncs,
que hem de començar a acostumar
a veure cinema.
Perdona, aquest públic
que allà el teníeu, no?,
altres anys, que ja fèieu
un derivat, això, infantil,
i que, a més a més, agrada molt.
Sembla que comenceu el programa,
normalment,
cada sessió,
amb una pel·lícula d'aquestes, no?
Bé, no,
el que fem és,
és, habitualment,
cada any sempre hi ha una pel·lícula,
habitualment,
el diumenge al matí,
pels més petits,
i, per això,
per un públic, doncs,
familiar.
Sí que, a vegades,
doncs,
la pel·lícula que es projecta,
doncs,
a vegades és per un públic,
doncs,
més jove,
més petit, encara,
i altres que són
pel públic més joves,
però ens interessa molt,
doncs,
captar aquest públic,
que,
en un futur,
doncs,
ha de ser el que alimenti
al públic del festival,
no?
Sí,
i una altra qüestió és que,
normalment,
teniu un percentatge
de pel·lícules del país,
no?,
que respecteu,
seguiu respectant
que es presentin pel·lícules
d'aquí,
independentment,
doncs,
que se'n presentin de fora,
no?,
també?
Sí,
a veure,
això és un...
O va en funció dels premis,
això,
o com ho teniu,
com ho teniu,
com ho teniu,
com ho teniu,
bé,
Estava en funció dels premis,
perquè havia existit el premi
a la millor pel·lícula espanyola,
fa uns quants anys,
es va deixar de fer,
perquè entenem,
també,
doncs,
que, bé,
un festival de cine,
doncs,
les pel·lícules del país
han d'intentar competir
amb les que es fan a fora.
Hi ha hagut anys,
doncs,
amb poca participació,
per exemple,
l'any passat,
penso que hi havia molt poques,
i aquest any ha hagut
una molt bona participació
i, a més a més,
un bon nivell.
Crec que hi ha 4 o 5 pel·lícules d'aquí,
totes,
doncs,
que poden competir
a un bon nivell
i, home,
això sempre és positiu.
Sempre hem anat a remolc,
excepte algunes excepcions,
sempre hem anat a remolc
del que es feia a fora,
sobretot als països alpins,
llavors,
nosaltres també estem molt satisfets
quan hi ha pel·lícules fetes aquí
i que poden competir,
doncs,
al mateix nivell que les altres.
Jo, si puc,
que l'any que ve
te'n portaré una, eh?
Doncs, perfecte,
l'esperem.
Escolta, Joan,
hi ha pel·lícules,
però també,
per cert,
qui vulgui entrar a la pàgina web
del Festival de Torelló,
pot veure els trailers,
heu dit,
per anar,
i també,
doncs,
naturalment,
dia per dia,
perquè recordeu,
és el cap de setmana
i tota la setmana que ve,
i l'altre cap de setmana
hi ha la projecció
dels guanyadors,
no n'és top,
però en paral·lel,
hi ha exposicions,
i m'agradia destacar-ne una,
aquesta dels 150 anys
del Serví,
que és exposició
per també pel·lícula,
no?
Sí,
bé,
això ha estat
una casualitat,
nosaltres vam preveure
aquesta exposició
que està,
és produïda
pel Festival,
i tractem-la,
aquests 150 anys
de l'ascensió
del Serví,
no des del punt
de vista
alpinístic,
que també,
en certa manera,
però des del punt
de vista
del cinema,
o sigui,
com ha tractat
el cinema
aquesta primera ascensió,
degut a la famosa
tragèdia
del descens,
això va fer,
doncs,
que es fessin
pel·lícules,
doncs,
de tipus
ficció,
i que parlaven
d'aquest fet,
no?
Nosaltres tractem
l'exposició,
doncs,
des d'aquest punt
de vista,
amb fotogrames
i cartells
de pel·lícules
que han tractat
aquesta ascensió.
Per tant,
doncs,
és una exposició
que no és
la central
del festival,
sinó que aquesta
està ubicada
a la biblioteca,
i bé,
estàvem buscant
una pel·lícula,
doncs,
per complementar
l'exposició,
i,
doncs,
va resultar,
doncs,
que es va inscriure
en una pel·lícula
que explicava
tota l'ascensió,
però també,
doncs,
amb els problemes
que hi va haver
de judicis,
etcètera,
extraalpinístics,
doncs,
en aquell moment,
no?
I això,
doncs,
va fer que ens quedés
tot complementat.
És una casualitat,
per això.
És una casualitat,
però,
no ho dic també
perquè tota aquesta activitat
en paral·lel, eh?
A la mostra s'ha dit,
no només són projeccions de cinema,
de pel·lícules...
Bé,
és que hi ha,
ja des de sempre,
o sigui,
el Pal de Pallés
és el festival,
són les pel·lícules,
però llavors hi ha
un altre apartat important
per nosaltres,
que són totes les seccions
paral·leles i les exposicions.
Aquest any,
aquesta és una,
i llavors hi ha
l'exposició central,
que aquest any,
doncs,
jo l'hem valorat molt,
estem molt contents
de com ha quedat
i esperem,
doncs,
que tindrà una bona acollida,
perquè són fotografies
d'Emili Juncadella,
fetes entre 1910 i 1925,
carai,
estereoscòpiques.
Ostres!
Vol dir que les podem veure
amb les ulleres
d'en 3D.
En 3D,
sí,
carai.
El senyor Juncadella
era un personatge
molt ric,
d'altra burguesia
de Barcelona,
que estiuejava
en un castell
que estava molt a prop
de Torelló,
i que aquest castell,
bé,
un cop es va morir
i la seva descendència,
doncs,
va passar a la Diputació.
I allà es van trobar
unes fotografies,
moltes eren de muntanya,
i algunes d'aquestes fotografies
són les que estan
a l'exposició.
En Juncadella,
doncs,
a part de ser
un aventurer,
ja que tenia molts diners,
es podia permetre
d'anar a viatjar
per Àsia i Àfrica,
però, a més a més,
doncs,
a fer esquí,
per ser un dels pioners,
i a fer ascensions,
algunes primeres,
al Pirineu Central,
sobretot.
I,
per tant,
doncs,
aquesta exposició
serà molt curiosa
de veure,
perquè, a més a més,
realment,
les fotografies són molt interessants
i amb l'efecte 3D,
doncs,
serà molt divertit
de veure.
Estem parlant
d'Emili Juncadella.
Emili Juncadella.
Un gran ascensionista.
Un gran ascensionista,
i bé,
el fet aquest,
doncs,
el que és sorprenent
és això
per molta gent,
doncs,
és que aquestes fotografies,
doncs,
bé,
el 3D,
doncs,
sí que és una,
és actual,
però les fotografies
amb 3D,
doncs,
ja es veien,
en aquella època,
amb uns aparells especials.
Nosaltres les veurem
amb les ulleres clàssiques,
però,
realment,
les fotografies valen la pena,
molt la pena.
Joan,
que t'hem de deixar
perquè ens consta
que has de parlar
amb uns altres companys
amb un mitjà de comunicació
a dos quarts.
Molt bé.
Que menys puguis
fer un cafè entremig,
descansa una miqueta.
Sí.
Però t'agraim molt
que hagi estat
avui la trucada
de Pont de Maoma.
Demà es veureu amb Òscar.
Molt bé, gràcies,
ens veiem demà.
Ens veiem demà, Òscar.
Gràcies.
Adéu-siau.
I com sempre,
gràcies.
Adéu-siau.
Doncs vinga,
seguim endavant
el Matí Tarragona Ràdio.
Naturalment,
recomanem absolutament
aquest Festival de Cinema
de Muntanya de Toralló.
Mireu,
venim del Festival de Cinema,
del Mostra Cinema de Muntanya
de Tarragona,
que es va acabar re
fa pocs dies,
no?
I ara,
doncs mira,
podeu empalmar ja,
de Tarragona,
aneu a Toralló
i després,
ja preparats
perquè de cara al febrer
que tindrem
el cicle de conferències
de Muntanya,
també a l'Auditori
de Pere Martell.
De moment no us podem dir
els noms,
és top secret,
però ja us en parlarem
més endavant.
I en aquest programa,
doncs,
que també tenim,
com sempre,
un text clàssic
de Muntanya.
Avui no tenim el company
Ricard Fernández
amb nosaltres,
però també s'ha preparat
un text que podrem
escoltar de seguida.
La propera,
la propera,
o sigui,
aquesta segona part del programa
hem de parlar amb,
a veure,
ens queda parlar amb Ferran Latorre,
Josepana Banglada,
òbviament el Ferran,
però en aquests moments
el tenim en una activitat,
en una xerrada,
en una empresa,
és a dir,
que ja sabeu,
doncs,
que com a opinici
també es dedica
a fer conferències
de motivació
a empreses
i el tenim dins
d'una conferència,
per tant,
en bon punt
tingui una finestra
poder sortir
a parlar amb nosaltres
i l'Anglada
no sabem si està de camí
cap a França,
si està a França,
si el tenim per aquí
per les nostres contrades,
però intentarem també
localitzar-lo,
vam poder parlar amb ell
ara fa un parell de dies
i això ens deia
que potser
bé anar a França,
però que ho intentéssim.
L'Anglada,
doncs,
que com dèiem
va fer aquella mítica ascensió
que ens explicava
al començament del programa
el Jordi Pons
de la Napurna,
però llavors
han vingut moltes més
i hi ha hagut moltes més gestes
que són referents també
i que seran homenatxades
segurament demà
en aquest acte
que presentaran precisament
el Ferran La Torre
i la Marta Bosch,
companya periodista
de TV3.
Òscar,
també homenatge
molt merescut
a un fet
del qual enguany
també en parlàvem
parlàvem
d'un 30è aniversari
d'aquest 28 d'agost
de l'any 1985
d'aquella conquesta
de l'Iberes
que recordes molt bé
tot i que fa 3 dècades
i que també hi haurà
molts dels autors
que vau prendre part
d'aquella expedició
també homenatxats demà
en aquest acte.
L'agradament dels 3 companys
que d'aquí
del país
que vam assolir
perquè hi havia també
3 xerpes
dels 6 que van pujar
doncs en quedem 4
va desaparèixer
en la muntanya
veïna
en Toni Sors
el company català
que també va fer cim
junt amb en Carles Vallès
i amb mi
i després
també dels xerpes
del Sombo
del Narayan
doncs el Narayan
va desaparèixer
també al cap d'uns anys
amb una altra expedició
una expedició
de casa nostra
també
bé
amb uns companys
de catalans
i espanyols
Geronimo López
també
i clar
queda aquest
record
de reviure
aquests 40 anys
d'Himalegisme
però
hi ha moltes altres
expedicions
que s'han dut a terme
durant tots aquests anys
i jo crec
que hi haurà
molt bona representació
i molta gent
doncs
com ha dit el Joan Salarí
estaran a la sala
o estaran
a l'acte aquest
de presentació
aquest espectacle
que ens depara
doncs
demà
la inauguració
del
del 33
Festival
de Cinema de Muntanya
de Torelló
Deixeu recordar
algun dels noms
perquè
abans el Joan
se'ls deia
hi ha la Mònica Verge
la Mònica Verge
i la Magda
la primera noia
que va ser
un 8.000
que va ser
el Cho Oyu
i
i bueno
la Magda
deu estar
als Estats Units
o
Denver
crec que
viatja cap al Nepal
dintre de poc
perquè ja sabeu
que està
col·laborant
portant a terme
una fundació
una ONG
des de fa
forces anys
i que ja la tenim
desplaçada
doncs
contínuament
entre Estats Units
i Nepal
i algun viatge
que altre
aquí a Europa
no?
vam poder contactar
amb ella
amb la Magda Nos
vam intentar
detenir-la avui al programa
però penseu que ara
allà
a Denver
als Estats Units
són les dues
de la matinada
quarta a tres
era força inviable
a nivell d'escape
contactar-hi
per l'hora més que rei
també perquè
té pendent marxar
cap al Nepal
on una de les escoles
d'anam l'ONU
es va quedar afectada
pels terratrèmols
dels quals ja
encara n'hem de parlar
d'aquests terratrèmols
i les conseqüències
que van a soar
a aquest país
un dels més pobres del món
i ella doncs
té previst marxar
rei
mínimment cap al Nepal
tot i que ens envia
molts records
per tots els companys
del programa
tot per tu Oscar
moltes gràcies
la Magda
que això
potser ens està escoltant
a través de l'internet
tot i que són
recordem de matinada
ella ha seguit
molt vinculada
totalment amb la muntanya
i de fet
quan està aquí
doncs no deixa
de mantindre
aquest vincle
amb els companys
o companyes
en aquest moment
com és la Mònica
que ha seguit
a través de també
no fa molt
encara va presentar
la pel·lícula
d'encordades
que fa referència
a tot aquest moviment
que va haver
des d'aquests
gairebé
si no són 40
doncs
25 o 30 anys
enrere
no?
Anem a escoltar
el fragment
del llibre
que ens porta
el company
Ricard Fernández
avui ha escollit
un llibre
de l'Anna Purna
el germà gran
de la fita
que fèiem referència
al començament
l'Anna Purna
és de l'Anglada
que encara escoltàvem
els civis i ponts
i ha escollit
un fragment
que parla
doncs això
del germà gran
de l'Anna Purna
un text del llibre
de Maurice Herzog
que escoltem
l'Anna Purna
per a tots nosaltres
és un ideal realitzat
en la nostra joventut
no ens absorbien
els relats imaginaris
ni els sagnants combats
que les guerres modernes
ofereixen a la imaginació
dels nens
la muntanya
la muntanya
va ser per a nosaltres
un camp de batalla natural
en el que
jugant
en les fronteres
de la vida
i la mort
buscàvem la llibertat
que calladament
anhelàvem
i que ens calia
tant com el pa
l'Anna Purna
cap al que
haguéssim anat
tots
amb les mans buides
és un tresor
sobre el qual
viurem
amb aquesta realització
una pàgina estanca
una nova vida
comença
hi ha altres
a Anna Purna
en la vida
dels homes
doncs és aquest text
de Maurici Erzog
sobre l'Anna Purna
una muntanya
Òscar
també coneixes
molt bé
l'Anna Purna
és de les més complicades
l'Anna Purna
com diuen alguns
bé
no
per on la vaig pujar
que només
hi ha estat
un sol cop
la vaig trobar
la vaig trobar
molt maca
però perillosa
alhora
perquè s'ha de travessar
uns corredors
en els quals
gairebé cada dia
sistemàticament
cau un o dos allaus
això vol dir
la progressió
d'aquella barrera
de sèrecs
que té l'Anna Purna
de blocs de glaç
que cau aquest allau
i aquest allau
pot frustrar
les aspiracions
de qualsevol expedició
per nosaltres
va ser
una aventura
singular
quan jo hi vaig participar
dins d'una expedició
internacional
de la qual era el CAP
en la qual
estava molta gent
aquell any
a la muntanya
hi estàvem
dos expedicions
molt grosses
la nostra
era de 40 persones
i l'altra
era de 20 persones
que era la d'en Carlos Soria
i recordo
el gest aquest
que la gran majoria
de gent
quan vam fer
l'atac
a la muntanya
això va ser
parlem del 2012
vam intentar
el cim
havíem de superar
aquest corredor
i si estàvem
a veure
una sis centena
de persones
que som els que
finalment
vam decidir
anar per amunt
40
es van retirar
de cop
sols
de l'impacte
de la impressió
de la pressió
que exerceix
aquesta muntanya
al voltant
d'aquests
determinats allaus
i d'aquesta
vintena
que vam quedar
vam aconseguir
arribar
al cim
esgraonadament
crec que
un total
d'unes 9
persones
vam tenir sort
en el sentit
que no vam haver
d'alamentar
baixes
però
deixa
un record
esfereïdor
de les dimensions
que pot
suportar
el muntanyer
quan està
en una zona
així
en què se li pot
precipitar
una llau
al damunt
i pot quedar
troncada
tota la seva trajectòria
per sempre
Parlem
d'algunes expedicions
com la que fem referència
a l'Apurnès
de fa 40 anys
fa 40 anys
fer el Pinis Menor
ni de bon tros
com ara
tècnicament parlant
material
condicions
al començament
el Jordi Ponsa
encara una mica
perplexes
amb aquest tallaveu
que ens explicava
com confonien pedres
amb cotxes
veien una quarta persona
que no hi era
i això
és un material
precari
que no era el material
d'avui dia
ni de bon tros
tècnicament parlant
sí
però més que el material
jo penso que són
les sensacions
que és el que explicava
molt bé
el Jordi
que és aquesta manca
d'eugis
que troba
l'alpinista
o l'himalagista
allà dalt
i que en aquell moment
ells experimentaven
en primera persona
i no hi havia altres experiències
és una cosa
que a vegades
parlem
i que diem
com es transmet
una experiència
una experiència
l'experiència
que viu un
no és idèntica
a l'experiència
que viu un altre
i una manera
de transmetre-la
és
mitjançant
aquestes explicacions
dels pioners
que en aquest cas
van ser ells
Anglada, Pons i Civis
que van fer
aquesta primera ascensió
a un 8.000
no hi havia una referència
una mica
que quan jo vaig pujar
a l'Everest
en aquest país
no hi havia hagut
ningú
que pugés tan amunt
i aleshores
com es transmeten
aquestes experiències
doncs
a poc a poc
es van descifrant
es va desgranant
però també
l'experiència
de cada un
és molt personal
molt íntima
i aquesta sensació
d'escriure-la
és difícil
Òscar
que m'has de parlar
de Polònia
perquè acabes de tornar
fa pocs dies
de Polònia
de la setxena edició
del Karganowski
DNI
Lachstow
festival
és un festival
de cinema
de muntanya
en el qual
hi s'ha anat
com a convidat
a més a més
et van lliurar
un premi
que crec que el tenen
4 persones
ara mateix el tens tu
també
4 sou 4 o 5
que el teniu
4
és el que em van
dir ells
allà
aquí
parlaven
de dos personatges
històrics
de Kristoff
Vialitsky
i del
Richard
Safinski
que són dos
polacs
són dos
llegendes vives
en Kristoff
Vialitsky
ha fet
els 14
8.000
crec que és la tercera
persona
del món
de fer-ho
després de
Messner
Kokutska
Vialitsky
o la tercera
o la quarta
i potser si era
l'orientant
deu ser la quarta
doncs
Vialitsky
i
en
Richard
Savinsky
és
una llegenda
que li van donar
el premi
junt amb mi
i després
també
el rus
que el rus
que vam tenir
aquí a casa nostra
a la mostra
de cinema
de muntanya
que és
en Denis
Urubko
i que
ell també
està nacionalitzat
polac
i que està
exercint
algunes feines
algunes tasques
de guiatge
i d'entrenament
amb equips
de Polònia
de gent jove
llavors
per mi
era tot un honor
a part
d'estar
aquests
3-4 dies
que vaig conviure
amb ells
que em van tractar
de meravella
que vaig poder
també
parlar
amb diferents
altres
destacats
alpinistes
polacs
com
el cas
de l'Adam
Bielitski
en el qual
també té previst
afrontar
jo sabeu que va ser
l'alpinista
que va fer
l'hivern
l'Uropictot
i que es considera
l'hivern de l'Himalaya
que és més curt
que l'hivern d'aquí
i que ara
té previst
afrontar
el repte
del Nanga Parbat
a l'hivern
però no
estant
tant de temps
a l'Himalaya
sinó
aclimatant-se
amb muntanyes
de fora
i anant
a fer
una acció ràpida
de pujar i baixar
si el temps
ho permet
tot i que això
permetem
això de vegades
no és possible
no és possible
perquè a vegades
cal esperar
entre 15
10-20 dies
depèn del temps
el vent que fa dalt
és el que deia
l'hivernal
que a vegades
pots estar
10 dies
esperant
per poder fer l'atac
i segons com
no fer-lo
sí
perquè
clar
les muntanyes
ja són
canviants
a les èpoques
potser més apropiades
com poden ser
les primaveres
i els estius
i a l'hivern
que el dia
és molt més curt
i que a més a més
fa més fred
trobar una bona situació
que no faci
gens de vent
perquè el vent
amb un vent superior
de 25 km per hora
ja és molt difícil
pujar
una muntanya
d'aquestes característiques
si a més a més
la temperatura
és molt baixa
l'efecte winchill
que és la sensació tèrmica
que produeix el vent
amb una ràfaga
que quan estiguis
a 25 o de 0
una ràfaga
de 40 km per hora
pot transformar
aquella sensació tèrmica
en menys 60 graus
negatius
aleshores
clar
les expedicions
hivernals
són complexes
per això
perquè passes
la major part del temps
esperant
en els
en els camps
bases
i aquest
Polac
m'estava explicant
que ells
l'estratègia que farien
seria estar
segurament a la Patagònia
o als Andes
aclimatant
i llavors arribar allà
aclimatats
i si la muntanya
ho permet
fer una pujada
i baixada
ja directe
sense haver d'estar
fent camps
d'alçada
per poder
anar baixant
sinó que farien
un estil
alpí
pur i dur
no
clar
això has de tenir
has de tenir
la sort
també
que t'acompanyi
el moment
que has triat
per estar allà
t'acompanyi el temps
meteorològicament
parlant
el Nangaparbat
és una muntanya
que té una sortida
molt tècnica
el primer tram
és molt tècnic
diuen
bé
sí
depèn
per on ho afrontin
per la vessant
del
Diamir
doncs té
el mur
quinshofer
que és una part
tècnicament
complexa
però potser
és
encara la part
que es deixarà
més aviat fer
és després
que et pots trobar
els camps superiors
la conca
de Bàcim
que n'hi diuen
que et pots trobar
doncs que
o hi ha molta neu acumulada
o es poden pluir
molts allaus
o estar tot en uns camps
glaçats
totalment
que pot ser
que sigui molt dur
i difícil
i tècnicament
exposat
no?
Tornem a Polònia
van lliurar aquest premi
que és
que era un
tros de roca
no?
Un roc de granit
amb un pitó
de titani
que
com a anècdota
ja el vaig pujar
dalt de l'avió
i no me'l deixaven portar
perquè
perquè jo anava
sense equipatge
ja molt poc equipatge
i també alguns
dels altres objectes
que em havien regalat
com una ampolla
de vodka
dels càrpets
perquè això és
el territori dels càrpets
més que no pel vodka
sinó per la il·lusió
de l'ampolla
que era molt bonica
doncs la vaig haver de deixar
també allà
però bueno
el premi que et sigui
al final
me'l van deixar
passar
el roc de titani
i el pitó
de titani
vull el roc
de granit
i el pitó
de titani
no?
Bueno
parlem de Polònia
com dèiem
una terra
de grans
alpinistes
de grans noms
de l'alpinisme
i també doncs
amb un percent
molt esperança
i molta projecció
de futur
Sí
totalment
perquè
ells
tenen aquesta tradició
de l'imalagisme
invernal
que gairebé
de les 14 muntanyes
que hi ha a la terra
crec que
unes 11
han estat trepitjades
per ells
a l'hivern
per diferents equips
i llavors
els agradaria
completar
tots aquests
14-8.000
fets
per equips
polacs
i la veritat
és que vaig estar
molt ben acollit
allà
amb ells
vam participar
dos dies
d'escalada
vaig poder
visitar
un parell
d'indústries
de fabricants
d'una dins
de Txèquia
que era
Singing Rock
també n'hi ha
una altra
coneguda
que és
Okun
que són
fabricants
i són
també
molt experts
dins
de la matèria
de l'alpinisme
i de l'escalada
per tant
és una
indústria
i és
un
poder
a més a més
en el territori
dels Càrpats
que jo no
havia tingut
ocasió
d'estar mai
i com és
aquesta regió
molt propera
a el que és
el començament
del Tatras
ells han sigut
alpinistes
que s'han format
la gran majoria
en el Tatras
el Tatras
a l'hivern
no és que sigui
molt alt
però sí que
és com
un Pirineu
nostre
tècnic
complex
i
hem sabut
suportar
aquestes condicions
que després
aquests països
que nosaltres
podríem dominar
en una època
com els països
de l'est
hem anat afrontant
les altes muntanyes
d'arreu del món
i són gent
que potser
pel seu esperit
pel seu tarannà
que han estat
molt soferts
tant en la vida
com en la muntanya
i per nosaltres
és un exemple
i jo crec
que sempre
he après molt
d'aquesta gent
em van acollir
perquè ja
ens coneixien
i hem tingut
ocasió
de conèixer-nos
a mitjançar
en algun altre
festival
d'escalada
anglars
que havíem participat
junts
a Turquia
i això
ens va
donar l'opció
de poder
continuar
aquest vincle
i participar
en aquest altre
festival
de cinema
de muntanya
jo vaig tenir
ocasió de passar
dues pel·lícules
una
és gairebé inèdita
que és el més enllà
del Cumbacarna
que només l'he passat
en petit comitè
i que la vaig passar
aquí a Tarragona
i alguna sala més
i que espero presentar-la
l'any que ve
a Torelló
i després
l'altra
era ja
més coneguda
però que havia tingut
diversos premis
com és
l'altra cara
del K2
que les dues
les vaig passar
en anglès
i llavors
van ser molt hàbils
van saber traduir-la
molt poca estona
i trasladar-la
a l'idioma polac
i això
va col·laborar
gent muntanyenca
que jo conec
que havien participat
junts
en el Brot Pic
l'única noia polaca
que havia
aquell any
que jo no vaig pujar
el 2014
va pujar una noia polaca
al Brot Pic
i aquesta noia
és la que em va fer
la traducció
es va estar
tota la nit
preparant la pel·lícula
i enginçant
un programa
d'internet
doncs
després vam
tota la sala
perquè
en la
festival
aquest havia d'assistir
una primera figura
que va tenir
un problema
amb un ull
i estava a l'hospital
que era en Peter Habler
que és el company
de Reinald Messner
quan es va fer
el cim de l'Everest
sense oxigen
la primera vegada
que l'home
petjava
el cim de l'Everest
sense oxigen artificial
va ser en Peter Habler
i en Reinald Messner
l'any 1978
i aquesta persona
que és guia de muntanya
que és el Peter
havia de compartir
amb tots nosaltres
que era
com si diguéssim
la primera figura
del festival
i aleshores
vaig substituir
una mica
la part
que ell ja no hi era
amb la pel·lícula
de
l'altra cara
del K2
és el festival
DNI
la TOWE
no sé si ho dic bé
perquè
el polonès
no
tot i que dium
que som catalans
o al revés
per cert
seguim intentant
localitzar
el Josep Manel
l'Anglada
jo crec que
deu ser a França
però ja ens va dir
si no soc a França
truqueu-me
no hi ha cap problema
el Josep Manel
l'Anglada
jo crec que deu ser a França
perquè de moment
no el podem localitzar
vaig passar dos o tres números
no sé si has provat
algun més
ja vam parlar amb ell
hem parlat amb ell
amb el Josep Manel
té família
té família allà
i probablement
s'ha tingut d'expressar
que estigui a França
i el Ferran
que el tenim en compte
dèiem en aquesta conferència
a veure si ens avisa
i podem parlar
també amb ell
i que sigui
a cinc minutets
Òscar
que
escolta'm
que el dia
21-22
quan és
el dia de la Mossara
el dia 22
22
parlem d'aquest diumenge
que ve
que és 15 no
el següent
estem
llançant
com un event
suma pel 8000
suma pel 8000
que és
el 8000
que em manca
és el Falcheng Kangri
amb l'Òscar Cadillac
aleshores
tothom
qui estigui
interessat
podria
participar
perquè es pensa
fer
a l'arribada
de la Mossara
es pensa
fer
a tothom
qui participi
una paella
un arròs
un arròs
amb conill
i aleshores
tindrà un preu
bastant simbòlic
m'assembla
que són
al voltant
de 6 euros
i que tothom
qui estigui
interessat
gaudirà
d'aquesta
sanció
que moltes vegades
la fem
per preparar-nos
i per agafar
alçada
i per agafar
una mica
de potència
pugem
més o menys
de pressa
i baixem
corrent
i aquest dia
ho podem gaudir
tant grans
com a joves
perquè el joves
és gratuït
i podrem
fer
aquest arròs
aquest arròs
de conill
a dalt
aportant
una petita part
de diners
del que val
la paella
que la qual
ens prepararà
ja siguem
150
ja siguem
50
ja siguem
300
molt amablement
amb
el Pere Flaquer
per tant
diumenge
aquest no
l'altre
22
l'hora
cap a quarts
de 10 del matí
a Vilaplana
al pàrquing
de Vilaplana
pujarem
a Vilaplana
si
tothom que vulgui
fer una excursió
i participar
d'una jornada
de muntanya
serà un recorregut
segurament
pujarem
per on pugem
habitualment
o per les campanilles
o per les tosques
fins a arribar
a dalt
del poble
de la Mossara
i allà
farem
l'arròs
i el tindran
ja preparat
l'arròs
o sigui
perquè la gent
que hagi agafat
gana pujant
tingui
una decisió
o ve de descansar
o ve de
després de baixar
contemplar el passatge
a veure quin dia tenim
i
i bueno
doncs
també comptem
doncs
amb aquesta col·laboració
sense ell
no podríem fer
que és el càtering
de
de la Fleca
Flaquer
doncs
si voleu apuntar-vos
sí
recordeu que és aquest
diumenge
vinent no l'altre
el dia 22
aquesta pujada
doncs
a la Mossara
pujada al Flaix
en Cancri
se li sumem
pel 8.000
pel proper 8.000
el repte
doncs
d'anar
al durat pic
per la Xina
recordem
el projecte
de la primera primavera
de l'Òscar Cadiac
amb un equip internacional
que seguim
vaja
continueu fent contactes
no
per tal d'establir
tot aquest equip
que anireu
doncs
a trepitjar
una ball
inèdita
una ball
que sí que bé
que recordo
el Kürtienberger
que l'ha tocat
i que a més a més
en havíeu parlat
moltes vegades
però que és una ball
on l'home ha petxat
poquíssimes vegades
no
sí
la ball
del Falchencangri
s'ha de recórrer
la ball
del Sàsgam
que és
des de la
vessant
oposada
del
del Val Toro
per la vessant
xinesa
a la regió
del Xinjiang
a Xina
no
i cal anar
a la capital
de la
població
més important
d'allà
la capital
és
Orunqui
del Xinjiang
però
la ciutat
més propera
gran
és
Kasgar
és com
si parléssim
de l'assa
del Tíbet
doncs
és
la
vertent
musulmana
de la Xina
però és Xina
i nosaltres
volem accedir
des de Rússia
des de les
exrepúbliques
soviètiques
del Kirguistán
o Kazajstán
per arribar
el que era
la ruta
de la seda
de Marco Polo
i
Gengis Cang
i
Alexandre
el Magna
que van
atrevessar
van fer
dues rutes
una que venia
de Turquí
una altra que venia
més cap al nord
doncs
per Samarcanda
i aquestes poblacions
probablement
també s'organitzia
algun trekking
d'anada
perquè és
espectacular
perquè s'atraveix
l'Àguil Pas
que és un pas
a 4.800 metres
d'alçada
però que es passa
amb l'ajuda
dels camells
els camells
venen del desert
de Gobi
travessen
el desert
de Taclamacan
que és un altre
desert
que si mai entres
mai sortiràs
però avui
estem aquí
al programa
i vaig anar
i vaig tornar
i ara
tornaríem
a fer aquesta
visita
en aquesta zona
i un cop
arribem al Camp Base
després de travessar
aquests rius
els llums
dels camells
allà ens queden
25 quilòmetres
d'exploració
fins a arribar
al peu
de la muntanya
en la qual
hauríem d'obrir
una nova ruta
o bé
per l'esperó
de l'esquerra
per l'aresta
de l'esquerra
o bé
per la paret
i bueno
aquí està
la incrònica
de si podríem
conquerir
aquesta muntanya
mitjançant
una nova
primera
mundial
mitjançant
aquest territori
poc explorat
perquè jo sí
que hi vaig estar
però no vaig estar
al peu
d'aquesta via
en si
sinó que vaig estar
escalant
el Brodpig Central
que el vam veure
més assequible
però també el vam veure
bastant perillós
però vam tenir la sort
de sortir-se'n
i d'arribar
i conquerir
l'any 1992
l'any dels Jocs Olímpics
el Brodpig Central
i vam ser
quatre companys
l'Aberto Sanzini
l'Enric Dalmau
d'aquí
de Tarragona
i el Lluís Ràfols
i jo
i això
ens ha fet
pensar
que seria
una proposta
agosarada
però important
que seria
una bona
acció
una bona
primera
mundial
a tots nivells
i amb això
estem treballant
el de trobar
sobretot
gent
experimentada
i motivada
per afrontar
un repte així
si no
gairebé
és inviable
i l'equip
no ha de ser
molt gran
però sí que
necessitem
ser
un grup
de gent
preparada
això
per això
he tingut
aquests contactes
també
amb els polacs
i els russos
i bueno
veurem
com ho podem
resoldre
parlem d'una expedició
a nivell internacional
per tant
nivell
és a dir
projecció internacional
nivell internacional
i primeres espaces
sí
perquè
ha de ser
no sols
el que vulgui
participar
ja no es tracta
de participar
i anem a fer
un 8.000
sinó que es tracta
d'estir
motivat
estic preparat
soc capaç
d'enfrontar-me
a estar dos mesos
i d'obrir
una ruta nova
i estar treballant
amb un treball
d'equip
per afrontar
un repte
d'aquesta
magnitud
no
arrel d'això
aquesta jornada
que fem
el dia 22
ara tenim una reunió
també amb l'avui
amb la Federació Catalana
per tal
de fer
més campanyes
com aquesta
de la de pujar
a la Mossara
que podrien ser
amb altres muntanyes
com el Puigmal
com el Montseny
inclús
es podria parlar
de l'aneto
perquè
diguéssim
tinguem un ressò
participatiu
i una col·laboració
de més gent
que vulguin participar
d'aquests
arrossos
que sempre faríem
l'acabar
l'activitat
per reconfortar
i per crear
més dinàmica
amb la
confraternització
de l'expedició
Tenim l'avantatge
que el Pere Flaquer
segur que pujaria
al pont de Maoma
és a dir
que pujaria
a l'aneto
segur
fins a dalt
que el pas
no sé si
ho faríem
pujar cap a dalt
o l'orint
de fer el torn a baix
La paella
és molt gran
una paella
depèn
de si ha de ser
per 50 o per 100
hi ha diferents
mides
i jo penso
que seria més correcte
fer-ho baix
i de fet
crec que ens agradaria
molt més
que fos a baix
havent fet ja
la nostra realització
L'altre dia
em preguntava
una mica
ara qui som
que parlem
de l'aneto
doncs per anar-hi
aquests dies
a l'aneto
crec que
parlar l'altre dia
veia imatges
de la rancusa
ja hi ha neu
hi ha hagut
algunes bobes
però no està
encara ple
és a dir
des del refugi
no trobes neu
cap amunt
ara és bona època
per anar-hi
l'aneto
l'únic que el dia
és més curt
encara no ha fet
la primera nevada
així que poguéssim dir
he fet base
i ara és
una època
acceptable
diguéssim
el que més aviat
ens trobaríem
és gel
perquè la poca neu
que allà
s'ha convertit
en gel
el que queda
de la gelera
i bueno
es necessita
perquè hi hagi base
que hi hagi
també una bona trilla
i això
la bona època
seria de cara
a la primavera
tampoc parlem
que sigui ara mateix
l'aneto
però vull dir
en el transcurs
d'aquest hivern
o de cara a la primavera
sí que podem afrontar
un repte així
que segurament
llavors hi haurà
molta molta neu
o bé hauríem d'anar
amb raquetes
o bé hauríem d'anar
amb esquís
o bé si ja som molta gent
doncs anem obrint
una traça
i a partir
que la gent
va seguint la traça
es transforma
una neta on bastant segur
una altra cosa
és el pas de Mahoma
que ja prendríem
les mesures
doncs
de que la gent
doncs
pugui atrevessar
amb seguretat
no?
si convé
doncs
ens encordaríem
o asseguraríem
el passatge
no?
cap problema
cap problema
i aquí d'on
per fet la muntanya
sense haver passat
el pont de Mahoma
també
el fet
bé ser el mateix
o sigui
la sensació
i l'experimental
arribar
al punt culminant
de l'espatlla
de Neto
doncs això
ens pot donar
aquesta
seguretat
que estem a dalt
no?
Òscar
que ens veiem
a Torelló
Torelló
demà
recordeu
festival de cinema
de muntanya
de Torelló
demà divendres
aquest espectacle
aquest inaugural
finalment
no hem pogut parlar
ni amb l'Anglada
ni amb el Ferran de Torre
que després els trucarem
el Ferran
s'ha de dir
que si estava a punt
podríem parlar amb ell
de moment no ha sigut possible
però vaja
des d'aquí també
portar a top secret
això del Nanga Parbat
aquest invernal
que té que anar
sí, sí, sí
que té aquesta
bueno, més que bé
deia el desembre
em va dir un Polac
em va dir un Polac
que no hi aniria
bueno, que si hi anava
ho faria d'aquesta manera
que no s'estaria allà
tres mesos
com requereix
o dos mesos
o sigui
aclimatar-se fora
i anar
doncs a fer un subebaja
que diuen
doncs això
a veure
el Ferran de Torre
ja li demanarem
quan parlem amb ell
doncs això
si es confirma
aquesta previsió
però vaja
jo d'ell
si fos el Ferran
jo ja començaria
a anar cap al 8.000
aquest
i inclús
si vol que l'acompanyi
doncs també l'acompanyaria
tindria més possibilitats
d'èxit
perquè conec bé
el Nanga Parbat
molt bé
Òscar Cadia
que vagi molt bé
per Torrello
recordeu
la setmana sencera
de Festival
de la Montanya
i records dels companys
i Sant Maria Bonacci
posa't bo
posa't bo
i fes bondat
està molt constipat
el Ricard Fernández
el Jordi Mena
i Òscar
ens veiem el 22
el dia 22
recordeu
a la Mossara
dos quartets del matí
i si voleu apuntar-vos
i podeu passar
per Esports K2
aquí a Tarragona
o si no
també hi ha un evento
creat al perfil
de l'Òscar
al Facebook
també podem fer-ho
però vaja
formalitzeu millor
passeu per la botiga
o truqueu
a Esports K2
a Tarragona
i podeu
participar de l'excursió
i de l'arròs sobretot
que ens espera dalt
molt bé
Òscar
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
i tanquem aquest programa
aquest pont de mama
número 46
avui en portem 46
un pont de mama
que ha fet possible
com sempre
el Lluís Comàs
a la part tècnica
que vagi molt bé
d'ociau
hi ha
un pont de mama
Fins demà!