Fins demà!
Fins demà!
Darrer quart d'hora, vaja, del matí d'avui, dilluns,
per fer una ullada també al carrer Colom, a l'espai Caixa Fòrum.
Allí ens hi acompanya, com cada dilluns, Carles Marqués, el seu director.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Com van les coses pel Caixa Fòrum?
Bé, van molt bé. Aquest cap de setmana vam tenir aquell espectacle que vam comentar,
l'espectacle familiar, el concert de jazz, exactament.
I el repetiu, veritat?
El repetim el dia 26, a veure si aleshores tenim més sort i podem parlar amb els músics.
Doncs activitat familiar, ja veieu el Caixa Fòrum aquest cap de setmana,
més activitat que ha de venir, sobretot, sempre ho volem recordar,
una exposició, una mostra, a la qual cada cop estem en el compte enrere.
Fins al mes de maig la teníem, aquests invents que canvien vides.
Exactament.
Que acostuma a passar, no? I és el tema que tractarem avui.
Teniu la mostra, l'exposició i un raconet, una sala tancada i fosca.
Una sala tancada i fosca, però oberta al món, eh?
Oberta al món perquè hi ha també...
En diem exposició, també, perquè tot i que és un recull de documentals
sobre això, països amb vies de desenvolupament,
doncs aquest cicle Finestres del món, per nosaltres, és una exposició pròpiament.
I canviem la programació cada mes,
per tant, aquest mes d'abril estrenem una nova programació
amb diversos documentals, com et deia, de diversos països del món
i, bé, situacions que complementen perfectament l'exposició invents.
Per tant, molt recomanable això, veure abans o després l'exposició,
però, sobretot, destinar una estoneta a entrar en aquesta sala de projeccions,
em sembla que és a la dreta, no?
Entrant a la dreta, exactament.
I documentals que acostumen a ser curtets,
vull dir que en un moment...
Exactament, sí, vull dir que no podeu veure un cada vegada
o més d'un, perquè es pot estar una bona estona.
Nosaltres, com a mostra, i per fer una mica d'homenatge també
amb aquestes projeccions, amb aquests audiovisuals
que acaben de complementar l'exposició del Caixa Fòrum,
com a mostra n'hem triat un.
Es diu Take Me To The Moon,
és un dels que es programen des de començaments de mes, no?
Exactament, que és el dia 6 de...
Era el dilluns, sí, dilluns de basc, o 6 d'abril.
I parlarem amb els seus directors, m'assembla que amb tots dos, sí?
Amb l'Enric Ribas i l'Oriol Matínez.
Enric Oriol, us tenim per aquí.
I hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, mira, com que no sé qui és qui, contesteu qui vulgui, d'acord?
De què va Take Me To The Moon? Què expliqueu?
Doncs Take Me To The Moon és un retrat d'una festa
que fan a la fàbrica Textilàntex,
és una fàbrica on fan roba interior,
i és una fàbrica una mica diferent, podíem dir,
on el seu jefe, el senyor Quien Anhuà,
doncs intenta que els treballadors tinguin més activitats
un cop acabi la jornada.
I en aquest curt es pot veure la festa Nadal,
que és una festa on preparen els valls,
i, bueno, una mica de festa,
i es veu també una mica el retrat de dos personatges,
en aquest cas una família que porta més temps
i una treballadora nova que acaba d'entrar a la fàbrica.
A la Xina això passa?
Sí, a Hanzhou, està a uns 300 quilòmetres de Xangai, més o menys.
Com vau decidir tocar aquest tema?
Per què aquest tema?
Bé, nosaltres...
És una història una mica llarga.
Nosaltres aquest tema el vam conèixer precisament aquí a Tarragona,
fa dos anys.
Sí.
La curiositat d'aquesta fàbrica,
nosaltres ara estem preparant un documental llarg sobre el mateix tema,
i el que ens va cridar més l'atenció
és que en aquesta fàbrica hi practiquen castells.
És com el gran què d'aquesta gent.
Quan parlàveu...
Perdona, perdona,
quan parlàveu de que els procuraven activitats fora de la feina,
era això?
Una d'aquestes activitats,
ells van trobar...
Ells practiquen breakdance, hip-hop,
vull dir, totes les activitats esportades també moltes occidentals,
ells les practiquen a la fàbrica.
Kung-fu també, una tradició típica d'allà.
I va anar al seu cap, el seu jefe,
Tianan Kua,
va en un viatge a Catalunya,
va veure la tradició castellera,
li va agradar molt aquest concepte
de tothom fent pinya per un objectiu comú,
i la va agafar com el seu gran estandard
per portar-lo a la seva fàbrica
i treballar aquesta activitat en horaris lliures.
I a nosaltres va ser el que més ens va cridar l'atenció.
En aquest curt surt un moment,
es veu un moment com practiquen els castells,
però no volíem que aquest tema es practés més en el documental llarg.
Per tant, els castells ha sigut potser el ganxo,
però entenc jo que parleu més de la situació de la fàbrica,
no?, i de com...
És el que comentava ara l'Oriol,
hem agafat una mica aquest punt d'una noia que arriba nova a la fàbrica
i una família que porta 10 anys allà.
Una mica aquest contrast, no?,
de les esperances, les il·lusions, les desil·lusions
que tenen cada una d'aquestes persones
en un univers que hi treballen quasi més de 2.000 persones, no?
Més de 2.000 persones en aquesta fàbrica?
Sí, sí.
Clar.
Fàbrica tèxtil a la Xina.
Escolta, i no m'ha quedat massa clar,
com vau tenir la idea aquí?
Vau conèixer a Tarragona?
Quin paper fa Tarragona?
Vau tenir constància de l'existència d'això aquí a Tarragona?
Mira, justament vam trobar aquest tema
indagant una mica per internet i això,
i justament quan vam arribar a contactar amb aquesta fàbrica
ens vam dir que estaven a un percentatge de treballadors
que practiquen castells justament a Tarragona
veient la Bienal, no?
Perquè ells tenen tan agermenats amb la colla vella
dels xiquets de vall.
Jo recordo d'haver-los vist a la Rambla Nova
a l'alçada del Monument dels Castellers
un dia que vaig passar per allí ni havia...
Doncs mira, ens havies trobat gravat.
Ah, sí, ho havies trobat gravat.
Nosaltres vam començar a seguir en aquell moment, no?
Fantàstic.
Tot aquest projecte s'ha fet una mica més gran,
vull dir, hem trobat subvencions,
hem entrat a TV Televisió de Catalunya
i, bueno, s'ha anat fent més gran el projecte
i fins que hem pogut fer aquest primer petit curt
que és una mica un petit tast de la fàbrica
més que dels castells
i diguéssim que la gran traca
és el documental que estem preparant
que ja estem quasi acabant
on s'explica una mica més tot el dels castells.
Quan el veurem?
I per quins canals ho veurem, això, el documental?
Ho teniu clara, la distribució?
Ara estem just acabant el muntatge.
Suposem que d'aquí a un mes ja el tindrem,
entre cometes, en gestit.
I segurament de cara a l'any que ve
ja es podrà distribuir.
Va a anar a la Xina, doncs?
Vam anar a la Xina, sí, sí.
Hem anat bastant.
Hem anat cinc vegades a la Xina.
Per la pel·lícula, pel documental, vaja.
Sí, sí.
I a part, també hem de dir
que quasi tot el documental passa a terres xineses,
però hi ha una petita part
que té com a protagonisme a Tarragona.
Molt bé.
Escolteu, quines conclusions?
Què voleu explicar?
Quin seria el fil narratiu?
Què volíeu explicar amb aquest documental?
Bé, una mica la idea que tenia el documental
és que ells estaven preparant
un viatge a la Bienal d'aquest any,
que no ha pogut ser,
perquè participarien en principi.
Era una mica el documental d'aquells.
Si ells arriben a fer el 3 de 8,
que és una nota de detall,
que tenien, doncs els convidarien,
segurament els convidarien aquí a participar.
Què passa?
Que aquest documental,
bé, al ser un documental,
doncs la realitat no ha pogut ser així, no?
I llavors una mica és la desil·lusió al final
de tot el viatge que tenen
per intentar anar a Catalunya, no?
Com es preparen, com evolucionen,
i a part, cadascun,
tenim 8 protagonistes,
que són cadascun de 8 parts diferents del castell, no?
Que expliquen la seva vida, no?
Un que es vol casar,
un que l'ha deixat la nòvia,
un altre personatge, doncs,
que vol deixar la fàbrica,
bé, petites històries personals i humanes
en un entorn comú que els uneix,
que són els castells.
Molt bé.
Quant de temps dura el documental?
Bé, això encara com es tema de la fase d'edició...
No, no, però no la pel·lícula, eh?
El curt, perdona.
El curtmetratge, sí.
El curtmetratge dura 15 minuts.
I podreu veure això, una mica,
l'univers aquest que és Àndex,
que és aquesta fàbrica, no?
És una fàbrica diferent,
una fàbrica que realment nosaltres,
també com inclús vam anar, no?
Que penses la fàbrica tèxtil xina
i penses, doncs, explotació,
males condicions laborals...
Aquest és una mica el contrapunt, no?
Tant el llarg documental com el curt,
el punt, el neix en comú,
és donar aquesta imatge,
bé, cadascú poder interpretar com vulgui, no?
Potser hi haurà gent que veurà el curtmetratge
i dirà, hòstia, aquesta gent,
entre cometes, viu molt malament.
No sé, tothom és lliure de pensar
el que cadascú vulgui, no?
Però nosaltres el que hem volgut fer veure
és una mica que ells allà viuen,
conviuen i relativament estan
amb una satisfacció personal, no?
Vull dir, no és una crítica...
A les fàbriques tèxtils.
A les fàbriques tèxtils.
En concret, aquesta.
Aquesta pot ser, potser, una mica,
un oasi.
Creieu, o perquè vau veure,
és atípica?
No seria l'habitual o sí?
L'habitual a la Xina.
Cada cop més, cada cop més
s'està intentant donar,
fer aquesta neteja, no?
Donar aquest aire renovador, no?
Que suposa que vol tenir la Xina,
però acostumem a interpretar
fàbrica xinesa amb explotació,
amb quasi les 24 hores del dia treballant.
Clar, aquí hi havia uns horaris molt pactats,
no superaven quasi més de set hores i mitja,
vuit de treball.
Vull dir, tenien molt temps d'oci.
És una fàbrica que es pot dir diferent.
No és ni millor...
Bé, sí que és millor,
i que és millor,
però nosaltres tampoc no volem posicionar
que, hòstia...
No és un public reportatge tampoc de la fàbrica.
On estàvem era un complex de polígons
i sí que realment la fàbrica on estàvem
miraves les del cantó
i sí que estàvem molt més descuidades,
molt més brutes.
En canvi, on estàvem,
doncs hi havia jardins,
hi havia fins i tot un riu,
hi ha moltes activitats.
Inclús els de la fàbrica ens diuen
que ells tenen llista d'espera per entrar gent.
Vull dir que la gent vol entrar a aquesta fàbrica.
Doncs, escolta, ja per acabar l'entrevista,
nois, recomaneu-nos
o digueu-nos algun dels fotogrames
de les imatges que hi apareixen.
Una, a veure si me'n sap triar una cadascú
o algun personatge...
Jo em quedaria amb el moment del maquillatge
prèvi a la festa de Nadal,
que hi ha un moment que la nostra protagonista
s'està maquillant en el seu lavabo
de la seva habitació,
que és un moment que té molta màgia.
Algun altre moment?
Jo, per acabar, l'últim pla,
que potser és una mica, no crític,
però aquest una mica agradol,
que és una mica el que vulguis o no,
no deixa de ser un retrat d'una fàbrica
on es treballa,
que és el nostre protagonista,
que el dia següent,
després d'haver actuat
i haver-se maquillat,
com deia l'Enric,
i haver-se vestit,
segueix treballant amb les ungles pintades.
Vull dir que el ritme de la fàbrica
no s'atura,
tot i que puguin fer una mica l'espera.
Sempre li hem volgut donar aquest contrast.
Sí que hi ha molta felicitat,
però vulguis o no,
el treball és el present.
Vull dir, és una fàbrica,
no volem silenciar-ho tampoc, això.
Doncs aquí teniu aquesta petita finestra al món,
que en aquest cas ens explica o ens ensenya.
Entrem amb aquesta fàbrica textil de la Xina.
És un dels documentals del curtmetratge
que formen part de les finestres al món
que s'estan projectant a la sala de projeccions
al costat de la mateixa exposició.
Avui hem parlat amb els seus directors,
a Teim i tu damunt,
per Seresigual, el documental.
L'Oriol Martínez i l'Enric Ribes.
Xics, felicitats!
I estem a l'espera de la versió llarga, eh?
Molt bé, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Carles, tu també te recomanaries
aquests moments que ens han destacat els directors?
Ni tant, ni tant, sí, sí.
A més, això, aquesta conjunció amb Tarragona
em sembla que és una magnífica...
És un motiu més.
N'hi ha d'altres, evidentment, eh?
Perquè vull dir, evidentment,
en els documentals, més enllà, evidentment,
sempre de les intencions dels directors,
sempre la realitat s'explica de moltes maneres,
com estàvem veient,
però, clar, una ens toca de molt a prop
i en aquest documental que ens han promès
toca encara de més a prop.
Ha sigut la nostra manera, també,
de fer visible,
de fer una mena d'homenatge
amb aquesta activitat del Caixa Fòrum,
que és una mica silent, no?
Perquè, clar, van a empassar, van a emprojectar-se...
Exactament, la gent ve a l'exposició principal...
I dius, no, hi ha aquesta cortina negra!
I aquí que fan...
Doncs mira, finestres al món.
Carles Marquès, moltíssimes gràcies
i torna a parlar la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.