Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Seguim estiuejant aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ara recordava que el primer programa que vam fer, el primer estiu aixant,
vam anar bé a l'hora, ens vam portar a Torre d'en Barra,
va ser amb el Carles Marquès, el company periodista director del Caixa Fòrum,
i ens va fer aquesta recomanació, era a Sosopo, la baixa de naixement,
i era el que ens recomanava, acostar-nos a Torre d'en Barra.
Avui anem una mica més enllà, de fet, anem cap a l'interior,
agafarem la cartera de Santes Creus, i de fet, és la nostra destinació, Santes Creus.
És el lloc que us proposem avui visitar en aquestes escapades d'estiu,
a Santes Creus i a Aigua Múrcia, recordem, que no només el municipi és gran.
I qui ens acompanya fins allà a Santes Creus?
Doncs bé, la Rosa Maria Gabriel, que a més a més segur que ens hi porta
amb la seva càmera fotogràfica, perquè és una entusiasta de la fotografia.
Rosa Maria Gabriel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Anem a Santes Creus, que és una destinació que tenim molt a la vora,
però que val molt la pena, a més a més per fer sempre alguna descoberta nova.
Sí, jo us ho explico, que la meva relació amb Santes Creus ve de molt petita.
Jo tenia problemes amb el menjar, perquè era molt poc menjadora,
i els meus pares van decidir allò del canvi d'aigües,
anar a Santes Creus, i per sort, perquè a més a més tinc molt bons records
i molt bones vivències.
Santes Creus jo crec que és un dels llocs que podem dir de turisme de proximitat,
ara que es parla molt del tema proximitat,
perquè està molt a prop de Tarragona.
Està a mitja hora.
Ha estat al punt que pots anar només a passar un ratet, una tarda,
o en el meu cas, vaig passar molts estius de quan era petita.
Santes Creus és un lloc que té molt pocs habitants,
tot i que ha crescut en alguna casa o en algun xalet,
continua sent un poble que, per feina, es té els 200 habitants.
Però l'avantatge és que l'estiu es duplica una mica
i, tot i així, no deixa de ser un poble petit i de relax.
Jo, en tot cas, el que destacaria més seria el clima.
És a dir, quan, per exemple, aquí a Tarragona,
quan el dia de l'estiu fa molta calor,
fer una escapada a Santes Creus,
és passar una tarda, un cap vespre, sobretot, molt agradable,
perquè té manca d'humitat i això es nota molt.
I hi ha l'Arbreda, la zona de l'Arbreda, no?
Sí, l'Arbreda és curiós,
que és l'únic, és un bosc de ribera, que es diu,
que és l'únic que hi ha a tot Catalunya
i, a més a més, està declarada espai d'interès natural, no?
És un espai bastant gran, tocant el riu Gaià,
i allí també la temperatura és fantàstica.
Allí es fan calçotades, es fa menjar de tot tipus,
cars a la brasa, no?
I tornem a el mateix, no?
La temperatura és genial, no?
La temperatura que fa amb aquesta obreda, no?
Hi ha gent que ve expressament, no?
Sobretot els caps de setmana,
és un lloc que s'omple a tope, no?
És difícil a vegades trobar un petit indret, no?
Per poder posar la teva cadira, no?
Però és molt bonic, molt bonic, sí.
El poble, que seria...
El poble, recordem, hi ha el Sant Escreus,
pròpiment dit, no?
I després hi ha el nucli d'Aigua Murge,
que pertany al municipi, eh?
Està una mica més enllà, no?
De resseguir l'Arbreda, una miqueta, no?
Està una mica més enllà.
Però Sant Escreus, el que seria el nucli Sant Escreus,
hi ha el gran emblema, que és el monestir del sistema,
el monestir de Sant Escreus,
que, a més a més, en aquests últims anys i dècades
l'han modernitzat amb l'audiovisual,
amb la visita, doncs, que ja és més complerta, no?
Especialment perquè t'ha entrat amb l'audiovisual, no?
Que pots veure una...
Pots transportar-te pràcticament a l'època, no?
A l'època, sí.
El monestir de Sant Escreus, des de l'any 89,
forma part de la Ruta del Císter.
La Ruta del Císter és una marca que es va crear
junt amb el monestir de Poblet i Vallbona de les Monges,
no?
Per fer una miqueta de publicitat al lloc,
perquè tot i que sempre hi ha anat molta gent,
era molt desconegut, no?
Sobretot els historiadors que han continuat esbrinant coses
al llarg dels anys i per això ara amb els audiovisuals
es pot conèixer el monestir i d'aquells petits secrets
que a la millor no surten als llibres,
és molt bonic conèixer-los, no?
Perquè, bueno, és un lloc que els monjos tenien,
no sé, no tenien un sentit de l'orientació,
no sé, molt bo perquè trobaven llocs molt bonics, no?
Vull dir, era tot, no?
Era el microclima aquí, allí, no?
La pau, el relax, les vistes, no?
Les vistes...
Aleshores comentaves tu allò de la fotografia
i és un lloc que recomano per a tots els que els agrada la fotografia
anar a fer fotos, perquè és que, tot i ser un lloc petit,
hi ha des del tipus de pedres desfigurades,
les flors, el terra, vull dir, la muntanya,
tot, tot, vull dir, hi ha...
pots fer milers de fotos.
Un poble tan petit es poden fer milers de fotos.
Hi ha molts racons per descobrir, petits racons, eh?
Hi ha aquell carreró, per exemple, que puja del bar Esport cap amunt,
el carreró, que és com una escalinata, no?
Hi ha aquella zona de forjada, no?
De finestres amb retxa forjada, feta a mar.
De certitat, hi ha molts racons d'aquestos, no?
Que val molt la pena anar a poc a poc.
Sí, que potser és el carrer més estret que hi ha a Sant Escreus, no?
Per nosaltres era com un... per tallar, no?
Per arribar més aviat al bar Esport, com tu dius,
que és el punt de trobada de tot el poble, no?
Sota de tres o quatre arbres,
allà també la temperatura és molt bona, no?
És un lloc també de relax, per parlar amb els amics,
per llegir el diari,
o simplement per estar en plan contemplació, no?
Els sorolls són mínims, vull dir, com a molt de tant,
quan passa una moto, un cotxe, però ja està,
per tant que continua sent un lloc de relax total.
Estic pensant que és una bona destinació, com deies, molt propera,
perquè parlem que en menys de mitja hora t'hi plantes, eh?
Per anar a desconnectar.
És a dir, perquè abans parlaves d'aquest silenci,
que hi ha al mateix poble, a tot el poble,
però també a l'interior del monestir hi ha racons,
que pots entrar i tranquil·lament asseure't,
contemplar i escoltar aquest silenci, no?
I perdre una mica, no?, entre aquelles parets del monestir.
Sí, però inclús fora del monestir.
És a dir, jo hi vaig estar, ahir a la tarda,
i vaig estar assentada un rato a la porta del monestir,
i s'estava molt bé, vull dir, no se sentia cap soroll.
I, a més, és un soroll que no molesta,
perquè hi ha persones que et diuen,
no mi tant de silenci, no, no deixo...
No, no, s'estava molt bé, no?
I invita a llegir, al relax, a pensar...
Molt bé, molt bé.
Quan ets petit, petida, en aquest cas,
et veu diferent al poble, no?
És a dir, ara te'n mires amb uns altres ulls o no?
Sí, per mi era una miqueta el verano azul, no?
Perquè érem tots, anàvem amb bicicleta,
fèiem recorreguts, anàvem fins a la piscina municipal,
per exemple, que està anant cap a Aigua Múrcia,
la piscina, fèiem excursions cap a les pobles,
anàvem, tenim una altra cosa que fèiem molt,
que ara ja no existeix,
era anar al Mas de la Mel,
que estava al pont d'Armentera,
que era un lloc per anar a muntar a cavall, no?
Teníem un monitor, anàvem a muntar a cavall,
i clar, l'estiu és molt llarg,
i teníem que buscar algun tipus de distracció, no?
I una de les coses que fèiem era anar a muntar a cavall, també, no?
Ara també el que ja està marcat,
que Santes Creus és un lloc també marcat com a gran recorregut,
és a dir, es fa senderisme, bicicleta,
bé, es poden fer, hi ha un munt de camins, no?
I a més connecta amb totes les poblacions, no?
Amb Vila Rodona, les pobles, Pont d'Armentera,
es poden fer molt tipus de transports, no?
I ho aconsello, ho aconsello,
perquè també és tot, si tant a prop de Tarragona
es pot fer qualsevol cap de setmana de l'any, no?
Per mi, un poble ha de ser un lloc on la canalla pot campar, no?
És a dir, pot anar al seu aire.
Això ho té, Santes Creus, eh?
Sí.
Jo dic a tot el poble, però potser més a la part de dalt, no?
Un cop hi has passat la porta forticada, l'art forticat,
allà pots anar, em sembla que allà, juga per allà, no?
És un poble familiar, sí.
És un poble, la veritat que nosaltres érem quatre famílies de Barcelona
i tres de Tarragona, no?
És que érem quatre, no?
I de fet es creava aquest ambient familiar, molt familiar, de nens, no?
També organitzàvem, recordo, una obra de teatre.
Sí, esclar, ens buscàvem la vida, no?
Perquè també fèiem allò dels quadernos Rubio,
que es feia quan érem petits, això també.
Ara ens has portat molt record i suposo que els soients també, eh?
És que això ho fèiem, això, clar.
És que, a veure, el debatí abans d'anar a la piscina o fer qualsevol cosa
tocava fer deures, no?
Això ha passat en totes les èpoques, no?
I també ho fèiem, també ho fèiem.
I llavors, esclar, i després ens trobàvem a la plaça,
anàvem a casa d'una, a casa de l'altra,
i, bueno, moltes coses les podien fer.
Us banyàveu al riu, al gallà o no?
Sí, algun cop sí.
Teníem que banyar amb el que es diuen sabates de crancre,
que es diuen d'aquelles de plàstic,
perquè, clar, hi havia pedres,
però sí, sí que ens banyàvem,
tot i que érem més de piscina, evidentment, no?
Però, vull dir, anar al riu a banyar-se
era també tota una excursió, no?
Era dir, bueno, anem a fer alguna cosa diferent, no?
O sigui, cada dia ens teníem que reinventar,
perquè, si no, l'estiu era molt llarg.
De tant en quant, anàvem a la platja, allò,
per dir, va, sortim de Santes Creus,
però allà mateix s'estava bé.
Després, cap al 23 d'agost,
normalment és la festa major,
i també anàvem a la festa major
dels altres pobles del voltant, no?
Però, t'arrogo, ai, a Santes Creus
també es feia una bona festa major.
I també era molt bonic, també, la festa major.
Deixa'm reivindir que també les festes majors del poble,
que són absolutament recomanables.
Clar, ara és diferent,
però fa, no sé, 15, 20 anys, 25 anys,
25 anys o menys, jo recordo festes majors,
que hi havia el concert dels Pets,
que hi havia el concert de...
Clar, anaves a pobles d'aquests d'interior,
i la gent dels pobles del voltant hi anaven, també.
És a dir, que hi havia un ambient,
no només del poble, sinó la gent dels pobles periferis,
que també s'hi acostaven a la festa major.
Sí, nosaltres teníem la sort també
perquè hi havia una taxista de Santes Creus
que ens acompanyava, no?
Vull dir, bueno, els pares quedaven més tranquils, no?
Anàvem amb aquest taxista
i anàvem d'una festa major a l'altra
i ens venia a buscar, doncs, quan acabava la festa major, no?
I sí, això era un avantatge
perquè, bueno, sempre...
També recordo el meu primer concert,
que va ser el Pla de Santa Maria amb el Lluís Llach,
que era una cosa que era molt petita, jo,
però me va impressionar, no?
Vull dir, per tot el que portava,
ja el fet de ser un concert d'ell, no?
I anar a desplaçar-me, no?
Des de Santes Creus en un altre lloc,
en un taxi, vull dir,
era tot com a molt bucòlic, no?
I, bueno, tinc bons records, tinc bons records.
Deus tenir, no sé,
m'imagino que has de tenir milers de fotografies
d'aquestes estades de Santes Creus d'ara, eh?
D'anar-hi ara i fotografiar-ho tot, eh?
Pràcticament, perquè aquí l'objectiu va ser de tornar boig, eh?
Jo veig coses ara,
per exemple, una flor, vull dir,
a mi potser quan era petita,
però les flors no em anaven ni em venien, no?
Però ara una flor posada al costat d'una pedra
de tants anys, no?
Trobo que té un sentit molt més bonic que abans, no?
I tot des de la font que hi ha a la plaça de Sant Bernat,
vull dir, és que tot les arcades...
El tipus de cases, que estan treballades també,
les façanes també molt boniques,
els arbres...
Ahir, per exemple, havien gats,
que dius, bueno, que...
Els gats, que potser els animals no em diuen gaire cosa,
però ahir els gats amb aquestes pedres
quedaven molt bonics també, no?
I és potser que amb el fet de la fotografia
el que fa és que t'educa l'ull, no?
Veus coses que potser abans no veies, no?
I aquest és el meu cas, no?
Ara que parlaves dels gats,
si esteu allà, si aneu a Sant Escreu,
si esteu...
Si heu aconseguit connectar amb aquesta pau,
amb aquesta tranquil·litat,
observeu per un moment,
si veieu gats, observeu-los.
Observeu-los però sense presses,
mireu com es mouen, què fan...
Ho dic perquè a vegades hi ha coses molt simples,
com aquesta, observar un gat
que us poden portar a pensaments del tot complexes.
Això no ho dic jo,
això ho vaig llegir un llibre una vegada
que ho deien que el moviment d'un gat
és extremadament sofisticat,
extremadament delicat, sofisticat,
és a dir, observeu un gat com es mou
i veureu que podreu descobrir pràcticament tot un món,
amb aquest moviment del gat
i en aquest entorn també ho propicia,
el fet d'estar a un lloc com aquest,
Santes Creus,
el silenci, la pau,
els restaurants, que també n'hi ha.
Els restaurants, sí, sí.
Perquè pots dinar allà mateix i fer vida.
Pots fer des d'un pa en tomàquet normal
i una cerveseta,
des de la calçotada a l'hivern
o qualsevol altre àpat, no?
I a més, el curiós que, per exemple,
ahir me vaig assabentar que el Bar Esport,
que és el més emblemàtic de Santes Creus,
ara el porta un fill d'un estiuejant de Santes Creus,
i això em va fer molta gràcia, no?
Bé, mira, veus,
s'han passat tantes hores aquí
que al final s'hi queden, no?
Hi ha artistes al poble, o no?
A veure, jo ara no en conec cap,
però sí, sempre hi ha hagut algun artista,
el que passa és que sempre han marxat, no?
Sempre recordo,
han apenit algun pintor,
algun ceramista,
i marxaven, no?
A buscar-se la vida en un altre indret, no?
Però segur que en deu haver més d'un.
I ahir també pensava que també és un lloc per escriure.
Vull dir, que a la gent que els agrada escriure
trobo que ha de ser un indret
amb tanta pau i tanta relax.
molt bo per escriure.
El monestir, per cert,
és l'únic de l'ordre de la docència
que no està habitat,
però podeu imaginar-vos com era el moment
en què estava habitat
a través d'aquest documental,
aquest edivisó que us posen a l'entrar.
Podeu això, doncs, recrear aquella època,
i recordem que és un reial monestir,
que per tant també hi ha tombes reials
que estan allà a l'abast,
vull dir que podeu veure-ho,
com veiem, a mitja hora de Tarragona, això.
Sí, sí, està enterrat el primer monarca que va bé,
Pere el Gran,
i el seu fill Jaume II,
i la seva mare, Blanca d'en Jú, no?
Per tant, que sí que té molt de...
Però tot i així,
jo trobo que és un monestir senzill,
molt senzill,
i això potser és el que m'agrada, no?
Potser és el que presta més a transportar-te
a una altra època i el relax, no?
Per mi és un monestir senzill.
Es veu l'austeritat, eh,
de l'ordre també del 6T.
Tot i hi ha haver monarques
i totes les batalles que es van viure allà dintre,
i totes les situacions,
no deixa de ser un lloc senzill.
Parlem sempre, quan parlem, no sé,
de la relació amb Tarragona i fotografia,
de la llum, no?
La ciutat de l'eterna primavera, la llum...
A Santes Creus,
espera, a setmana en pas,
em permetes, Rosa Maria, un moment,
perquè a setmana en pas des de l'exterior
els companys que estan en aquests moments
a la persona, a Sant Enric,
farem un petit recés,
tornant a seguir de Santes Creus,
però tenim allà el germà Gordó,
conseller de Justícia,
i els companys de Maria Bertan,
a la part tècnica, i Tere Ortega,
que estan ja en condicions de dir-nos
què està passant.
Tere, bon dia.
Hola, bon dia.
Quan vulgueu, endavant.
Ha arribat ja el conseller de Justícia,
a la carretera que condueix a la presó
el nou centre penitenciari de Massa d'Enric,
l'estava esperant el president de la Diputació,
Josep Poblet,
i ara és previst que de seguida facin una atenció
als mitjans de comunicació desplegats
aquest matí de dimecres,
aquí als afores de la futura presó de Tarragona.
Ha arribat, com dèiem, el conseller,
de moment està conversant
amb el president de la Diputació, Josep Poblet,
per tant, si voleu,
continuo amb aquesta entrevista,
tant bon punt atinguin a la premsa,
us demanem pas de manera immediata.
Perfecte, gràcies, Tere.
Estem amb atents a la vostra trucada
i de seguida també podrem connectar en directe
des d'aquest punt,
on, si voleu, ja podeu veure imatges, fotografies
que han penjat les companys,
que han penjat Tere Ortega,
d'aquest accés a la presó
a través del perfil de Twitter,
arroba Tarragona Ràdio,
allà veureu les primeres imatges
d'aquesta arribada, d'aquest accés
a la persona d'Enric,
ara parar sense asfaltar,
i que ens donaran avui més detalls
d'aquí a poca estona
de com evolucionen les obres
i, per tant, també com va
la previsió d'obertura
d'aquest centre penitenciari.
Rosa Maria, fet dit això,
tornem a la pau,
a la tranquil·litat,
al relaxant,
parlant del monestir,
d'aquesta austeritat
que marca l'ordre de la Sisté,
que també és palpable allà,
de tot aquest ambient
que hi ha al monestir de Santa Escreus
i d'aquella impressionant porta,
aquella gran porta d'accés
a tu que mateix de l'esport,
que és immensa,
sempre està oberta,
a més a més.
Sempre està oberta, sí.
Per exemple, ahir vaig fer
una de les fotografies
i vaig haver d'apartar
perquè no m'acabia la càmera
i la volia fer sencera
i no m'hi cabia.
I entrar per allí
és com entrar en una altra època,
és a dir, et pots transformar,
home, depèn del plan que vagis,
però en el meu cas
jo hi em vaig transformar,
vaig anar a peu fins allí
i a l'entrar
és el moment que fas com un clic
a la teva ment.
I és bo, és bo, és bo.
És molt, molt recomanable.
Jo ara parlava,
abans d'anar cap al callar
de Tarragona, la ciutat,
la terna de primavera, la llum...
A Santa Escreus,
quin és el moment del dia
que t'atrau més,
et sedueix més?
Quin és el moment del dia?
Jo crec que el tard de vespre,
per exemple,
ahir hi havia com una ombra
que partia a la porta principal
de l'entrada a l'església,
del monestir,
i eren sobre a les set de la tarda,
no?
I queda com a partit.
Queda una part que és sol
i l'altra és ombra, no?
Trobo un color de llum
que a més li dona a la pedra,
li dona aquell...
aquell marrón groc,
no?
Aquell caliu que el fa molt bonic.
Que el fa molt bonic.
Crec que és una hora bona.
Però la llum primera del matí
també és molt bonica.
També la trobo bonica.
Però sempre els capvespres
trobo que són...
Tenen una llum especial.
De quan anaves de petita,
què recordes?
El despertar de Santa Escreus.
Perquè, clar,
és que això són petites coses,
però que són molt importants.
Despertes en una ciutat,
la ciutat ja és orolls, no?
Allà el despertar deu ser diferent, no?
Molt diferent,
perquè jo aquí a Tarragona
jo vaig néixer a la Via Agusta
i, clar,
un dret que llavors no havia la circunvalació,
per tant,
era nacional, no?
I tot i que vivia molt bé,
s'estava bé, evidentment, no?
Però, clar,
eren uns altres sorolls, no?
I, clar,
a mi els primers dies
que estava a Santa Escreus
sempre m'acostava una mica, no?
El no sentir res
o sentir algun ocell
o algun cotxe,
però molt de tant en quant, no?
O algú que parlava al carrer, no?
Algú que deia bon dia amb un altre, no?
I això em cridava l'atenció
i això em costava uns dies, eh?
Fer aquest canvi de sorolls
m'acostava uns dies.
Després ja no.
I a l'inrevés, no?
Quan tornava el setembre cap aquí,
doncs era també tornar-me a acostumar
als sorolls, no?
Aquest sí que era una cosa
que recordo
que em marcava molt.
I també el soroll de l'aigua.
A Santa Escreus?
Sí, sí, sí.
El soroll de l'aigua també
és un soroll
que arriba un moment
que no el sents,
vull dir que pot semblar
que la millor
que pugui arribar a molestar, no?
I no, no el sents.
Forma part
de tots els sorolls
que hi ha allí, no?
Es podria fer,
jo crec que un programa sencer
només de sorolls
d'aquests llocs, no?
Inclús quan fas la gran ruta, no?
Tant si la fas a peu
o en bicicleta,
també,
durant tota la ruta
se senten diferents sorolls, no?
Sobretot
de tot tipus d'ocells,
hi ha riuets petits,
d'insectes
que trebes en un mini riu,
que dic jo, no?
I sí,
val la pena,
val la pena fer aquesta ruta.
La recomano.
Hi ha diferents...
Abans,
hi ha més restaurants,
hi ha diferència.
Hi ha l'hostal,
hi ha l'esport,
i el que hi ha
al final del poble,
sí.
Hi ha dos,
un no sé si va tancar o no.
Tres, tres,
hi ha, sí.
I també hi ha
aquesta botigueta
que tens a tot,
la vols comprar al dia?
Sí,
la botiga de la Teresa,
que dèiem,
sí.
Bueno,
allí era tot,
tenia des de tomàquets,
patates,
carquinyolis,
licor de santes creus,
qualsevol altra cosa,
no?
és l'única que hi ha,
sí,
sí,
és com a...
era el...
bueno,
anar a buscar-ho tot,
i llavors al final
acabava tenint de tot
perquè la gent li demanava,
la gent li demanava,
sí,
sí.
Es continua sent
l'única botiga del poble.
Sí,
sí,
continua sent l'única botiga del poble,
sí,
sí,
sí.
Llavors,
bueno,
per sort,
no?
Ja no...
quan volies algo diferent
tenies que anar fora,
no?
Però jo suposo que
aquesta és la gràcia
també de viure en un poble,
de tindre poques coses,
poques coses.
Ha canviat molt
el monestir
d'aquella època
quan anaves de petita
ara?
L'has vist molt diferent?
Sí,
sí,
a veure,
el monestir està igual,
però sí que potser
el que ha canviat
és la forma de visitar-lo,
no?
Per exemple,
quan jo era petita
hi havia hagut alguna boda,
ara no hi ha bodes,
no?
Puntualment,
potser no pot haver alguna,
però també hi havia hagut
alguna boda
quan jo era petita,
no?
i a part era, clar,
era festa major,
no?
Veure tota la gent
ben vestida
i veure l'entrada
de la nòvia
era també com
quan ets petit
una cosa bonica
que t'agrada.
Permetem, Rosa Maria,
que tornem a anar al Catllà,
que ens demanen pas els companys.
Tere, com vulguis, endavant.
Doncs el president
de la Diputació,
Josep Poblet,
ja en directe
explicant la situació
de les obres d'accions.
president de la Diputació,
perdó,
alcalde del Catllà
i membres del seu consistori,
director territorial,
tinent d'alcalde de Tarragona,
director de centres penitenciaris,
cos tècnic de la Diputació
encapçalat pel senyor Joan Zavallos
i representants
de l'empresa constructora,
benvolguts membres
dels mitjans de comunicació.
Aquesta és una actuació
que ens fa goig
d'explicar sempre
com un element més
de col·laboració
entre el govern de Catalunya
amb una aliança
d'aquelles que més que sumar
multipliquen.
I d'hi explicaré per què.
Al seu moment,
el conseller de Justícia
va demanar
a la Diputació de Tarragona
a través de dos bons emisaris,
els bons amics Colet i Nin,
que van compareixer
per a demanar que,
per a posar en marxa
el centre penitenciari,
calia millorar
la infraestructura d'accés.
Aquesta millora,
com explicava fa uns instants
en Joan Zavallos,
ha consistit bàsicament
en tres coses.
La rotonda,
que ordena molt millor
la circulació
i la seguretat
en aquest punt
de la xarxa
dins del terme de Tarragona,
tot aquest tram
de 800 metres
que segueix estant
dins el terme de Tarragona,
fins a la intersecció
en el lloc
on comencen
els 980 metres restants
que van fins
al centre penitenciari.
Per tant,
una millora
viària a Tarragona,
una millora
viària important
al que allà
i inclús
amb mobilitat
per les persones
a través de la vorera
que s'hi fa
i una amplitud
més gran
que la prevista inicialment
i una longitud
més gran
que la prevista inicialment.
Aquest secret
jo l'he d'agrair
a l'esforç
del treball
que s'ha fet
a la Diputació
per part dels tècnics
en concebre un projecte
que com sempre
està tot molt mesurat
i previst
de tal manera
que les empreses
que s'hi van presentar
i molt en particular
l'empresa adjudicatària
doncs també
han sigut molt competitius
i s'hi han presentat
per uns costos
relativament inferiors
als pressupostats.
Què ha comportat això?
Que els acords
que teníem
amb el conseller
s'han pogut veure
incrementats en obra
per aquelles baixes
que han tingut
més altres diners
que hi ha afegit
la Diputació
perquè aquesta col·laboració
acabés doncs
fent això que deia
i produint aquest efecte
més que sumar
multipliqués
els municipis
que en surten beneficiats
per la porta a marxa
del centre
i per la millora
de la qualitat
i les dimensions
i la seguretat final
de l'obra.
Per tant, conseller,
missió en complida.
És a dir,
que els teus emisaris
van fer bé la feina,
el conseller
se'n pot sentir orgullós,
gairebé m'atreviria
a dir que totes les accions
que facis...
Les paraules de Josep Poblet
en aquest acte prèvi
a la visita
al centre penitenciari
de Tarragona
s'ha avançat
abans d'aquesta intervenció
que el maig
es va acabar ja
a la rotonda,
que el vial
d'un quilòmetre
que fa l'accés
al centre penitenciari
estarà finalitzat
al setembre
i que el novembre
es finalitzarà
el vial
que enllaça
la rotonda
amb el centre penitenciari.
De seguida
que parli
el conseller
Germà Gordó,
us demanem pas
per saber el que diu,
si dona termines
ja a l'obertura
del centre penitenciari.
Podeu seguir
amb l'entrevista
amb la Rosa Maria?
D'acord,
doncs Ter,
estem seguint
connectats.
Si no ha marxat, eh?
Sí?
Ja us han pres
el conseller
i ha marxat cap a...
No, no, no,
encara.
deia que si la Rosa Maria
no havia marxat
que podíeu seguir
amb l'entrevista
perquè...
No, no,
si la tenim aquí
la Rosa Maria, eh?
Doncs us demanem
immediatament pas.
Doncs vinga,
seguim Rosa Maria,
perdona,
aquest incís,
aquest recés.
Ens havíem deixat
d'explicar coses
a Santes Creus, no?
Sí.
Sí?
Què ens falta explicar?
Mira,
hi ha una cosa
que...
Una de les coses
que a mi m'agrada més
és que, clar,
a l'agost
sempre hi ha
les típiques
tormentes
de gos, no?
Que eren
tormentes,
no,
tormentones
el que havia
Santes Creus,
no?
I el bo
que tenia
el dia de tormenta
és que després
anàvem a fer cargols.
Era com
una altra excursió,
és a dir,
ara típic, no?
Perdona,
és que ens hem de empassar.
Sí, va.
Ho sento.
Tere, quan vulguis,
endavant.
Per al conseller.
Conlegat del govern
a les terres de Tarragona,
secretari general,
tinent d'alcalde de Tarragona,
vicepresident de la Diputació,
director general
de serveis penitenciaris,
director general
de l'Agència Catalana de l'Aigua,
director dels serveis territorials,
alcalde del Catllà,
regidors també del Catllà,
amics de vallos,
membres de l'empresa constructora
i membres dels mitjans de comunicació.
En primer lloc,
agrair la presència
de tots vostès
en aquesta exposició
d'aquestes obres,
que eren unes obres
absolutament necessàries
per un objectiu,
que era donar compliment
a la posada en funcionament
de la nova presó del Catllà.
El govern català
va presentar en el seu moment
en el Parlament de Catalunya,
a través del conseller que els parla,
un pla d'equipaments penitenciaris.
Aquest pla d'equipaments penitenciaris
tenia
una posada en funcionament
important,
que era la presó de Figueres,
l'any passat,
i en guany,
abans d'acabar l'any,
tenien com a objectiu
la posada en funcionament
de la presó del Catllà.
I per posar la presó del Catllà
en funcionament
mancaven coses
i coses importants,
una de les quals,
com abans deia el president
de la Diputació,
eren els accessos
a la presó del Catllà.
I no es veia
amb cor
el departament
en solitari
de tirar endavant
la millora
d'aquests accessos,
la posada en marxa
d'aquests accessos,
sense la col·laboració
del territori.
I, per tant,
sense la col·laboració
de les institucions
del territori.
I què vam fer?
Com deia abans,
doncs el president
de la Diputació,
vam anar a veure
el president
de la Diputació.
I la veritat
és que ens va rebre
amb els braços oberts,
va entendre el problema,
va entendre les necessitats
i va compartir
els objectius.
Uns objectius
que són molt evidents,
tenir una presó nova
per tal
que els reclusos
puguin estar
en millors condicions
i, per tant,
que sigui més fàcil
la seva reinserció
social i laboral
i perquè els treballadors
dels centres penitenciaris
de Tarragona
també puguin desenvolupar
millor
les seves tasques
en un nou centre penitenciari.
Aquests eren els objectius.
Un cop,
doncs,
rebuda la resposta
del president
de la Diputació,
calia també parlar
amb l'Ajuntament del Catllà,
calia parlar
amb l'Ajuntament de Tarragona.
I també
ens vam entendre ràpidament.
i finalment
vam arribar
a aquest acord
que deia abans
el president
de la Diputació.
Un acord
que tots
hi havien de posar
alguna cosa.
Tots,
tots.
L'Ajuntament del Catllà,
l'Ajuntament de Tarragona,
també el Departament de Justícia,
amb aquest retorn de diners
de la inversió
més elevada,
però hem de dir
que qui havia de fer
l'esforç
més concret,
més intens,
era la Diputació.
I, per tant,
jo vull agrair
que la Diputació
no tan sols hagi fet
aquell esforç
que havia de fer,
que era el del finançament,
el de la licitació a l'obra
i el de l'ejecució de l'obra,
sinó que, a més,
ho hagi fet
amb tanta perfecció,
amb tanta optimització,
també,
en bona part,
gràcies,
doncs,
a les empreses adjudicatàries,
que es van lograr
uns estalvis.
Aquests estalvis
és el que ens ha permès
fer la millora
del tram
que no estava previst
que es millorés.
ja existia,
per tant,
no calia estrictament,
però, evidentment,
si podíem arribar
a l'òptim,
que era també
millorar aquest tram,
doncs,
oli i munllum.
Però,
amb els estalvis
no hi havia prou.
Faltaven encara
uns diners de més.
I el president
de la Diputació
i la seva corporació,
al que els torna a agrair,
van posar
aquests diners de més.
i, per tant,
realment,
hem lograt
que una de les necessitats
per posar en dansa,
per posar en moviment
a finals d'aquest any,
en realitat,
la darrera setmana
del mes d'octubre
d'enguany
la presó del Catllà,
doncs,
sigui un fet.
Perquè,
com abans ens deia
l'ingeniament cap
de la Diputació,
doncs,
això estarà
acabat justament
el mes de novembre.
I la posada
en funcionament
de la presó
serà la darrera setmana
del mes de novembre.
Nosaltres,
en el calendari
que vam portar
al Parlament de Catalunya,
dèiem,
a finals
de l'any 2015,
ho podem avançar
una mica més
i serà
la darrera setmana
del mes de novembre.
Per tant,
aquest primer tema,
tema resolt,
tema acabat,
com en el seu moment,
també vull agrair
al director
de l'Agència Catalana
de l'Aigua
que estigui aquí present,
en el seu moment
vam poder resoldre
també el tema
de la depuradora.
i també ho vam fer
d'una manera òptima.
Es va parlar
de si les cuves,
no sé què,
etcètera.
No, no,
al final ho fem
a través d'una depuradora,
amb una inversió
que no és menor,
una inversió
de més de 700.000 euros,
a la que,
a més a més,
després vindran
dues inversions
molt importants.
Una inversió
de més de 6 milions d'euros
per les dues depuradores
fixes
i a més a més
3 milions d'euros
per tot el que és
la canalització,
per tot el tram,
diguem-ne,
de canalització,
de conductes
que hem de portar
a la depuradora
i que a més a més
no tan sols
seran molt importants
i molt interessants
per la presó,
pel centre penitenciari
de Mas d'Enric,
sinó que a més a més
seran molt importants
aquestes dues depuradores
pel seu municipi,
pel municipi del Catllà.
Per tant,
estem fent
el que havíem de fer,
de fet,
ho estem fent
una mica més òptim
del que estava previst
i això
és bàsicament
a la col·laboració
interinstitucional
amb l'ACA,
amb l'Ajuntament del Catllà,
amb l'Ajuntament
de Tarragona,
però si he de dir
que d'una manera
molt, molt especial
a la Diputació
de Tarragona
i al seu president,
per tant,
moltes gràcies,
president,
i gràcies a tots i a tots.
Les paraules
del conseller Gordó
ja ho han sentit
l'última setmana de novembre
posada en marxa
obertura i ja
funcionament
del centre penitenciari
de Masantic de Tarragona.
Si una pregunta...
Si hi ha algun mitjà
que desitzi fer alguna pregunta
o aclarir algun aspecte
d'aquesta actuació,
estem a la seva disposició,
naturalment.
Una pregunta
pel conseller Gordó.
Entenc, per tant,
que el trasllat
d'inters
de l'actual centre penitenciari
al nou
es produiria
un mes
abans
de la posada en marxa
de la presó
de Mas d'Enric.
El trasllat
es posarà
quan he dit jo,
quan dic que es posarà
en funcionament
la presó,
la nova presó
del Catllà,
la presó
de Mas d'Enric,
vol dir això,
que la previsió
és que la darrera setmana
del mes de novembre,
la darrera setmana
del mes de novembre,
hi haurà
el trasllat
dels reclusos
de l'actual
centre penitenciari
de Tarragona
al nou centre penitenciari
del Catllà,
excepte aquells
de règim obert,
excepte aquells
de règim obert.
Pels que són
de règim tancat,
la darrera setmana,
la darrera setmana.
Això també
voldrà dir,
evidentment,
que el flux
de funcionaris
a la nova presó
del Catllà
s'accelerarà.
Ja comencen a haver-hi
trasllats de funcionaris,
lògicament,
comença a haver-hi
la formació
corresponent,
això es farà
d'una manera progressiva,
però d'una manera
molt evident
i molt intensificada
a finals del mes
de novembre.
El pressupost
s'ha respectat
o s'ha ultrapassat
el pressupost?
El pressupost
que hi havia
en el seu moment
de la presó
del Catllà
era 102 milions
d'euros,
això és el pressupost
i això s'ha mantingut.
El que hem hagut
de posar,
a més a més,
era allò
que no estava
en el pressupost,
que són tots
els equipaments
interns,
tot el tema
dels accessos,
el tema
de la depuradora,
etcètera,
que això era fora.
Però el cos
de la presó
eren 102 milions
d'euros,
això s'ha mantingut,
es paguen
les anualitats
corresponents
i no hi ha més.
Si vols recordar
quants interns
seran els que
es traslladaran aquí,
també quants funcionaris
i si no només
vindran de la presó
de Tarragona?
No tan sols
vindran de la presó
perquè fixi's
una cosa,
el nombre
de funcionaris
total
que està previst
és de 418
funcionaris
quan estiguem
amb un
funcionament
òptim
de la nova presó,
418 funcionaris,
més
de 50 funcionaris
que romandran
en el centre obert.
Hem de tenir en compte
que la totalitat
de funcionaris
que hi ha
en aquest moment
a la presó
de Tarragona
és la meitat.
Per tant,
això vol dir
que s'haurà
d'incrementar
d'una manera
molt important
el nombre total.
Com ho farem
això?
Doncs primem
els concursos,
per tant,
aquells que estan
a la presó
de Tarragona
són els primers
que podran triar.
Qui podrà triar
després?
Aquells funcionaris
que estan
en altres centres.
Podran triar
també venir
a la nova presó
del Catllà
o anar
al nou centre obert
de Tarragona.
I finalment,
evidentment,
haurem de contractar
interins.
No tenim prou places
en aquest moment
en el sistema
penitenciari català
per cobrir
les necessitats
des d'un punt de vista
de treballadors
de les dues noves presons,
de la nova presó
del Mas d'Enric
i el nou centre
obert de Tarragona.
Per tant,
més que duplicarem
en el seu moment,
això es fa,
recordin vostès,
en tres fases,
més que duplicarem
el nombre total
de treballadors
a les presons
de la ciutat
de Tarragona
i del Catllà.
I pel que fa a reclusos,
també li preguntava,
pel que fa a reclusos
interns,
la capacitat
d'aquest treball
d'anciari.
Perdoni,
però he escoltat més
el camió que passava
que vostè.
pel que fa a reclusos
als interns,
la capacitat
de la presó
que s'inaugurarà?
Imagini's,
passar d'una presó
que estava contemplada
per 298 persones,
que és la presó
de Tarragona,
a una que tindrà
una capacitat
de 1.020 persones.
Però que l'òptim,
l'òptim de funcionament,
és entre 800 i 900.
Entre 800 i 900.
i per tant,
nosaltres no voldríem
ultrapassar
aquest òptim.
Tot i que la capacitat,
hem de tenir en compte
que hi ha més
de 600 cèl·les,
vostès poden entendre
que més de 600 cèl·les,
doncs fins i tot
1.020 reclusos
és un nombre
relativament baix.
La capacitat
és aquesta,
intentarem no passar
de 800 o 900,
però tornem a dir,
com que la capacitat
permet més,
si fos necessari,
evidentment,
també ho obliríem.
Però aleshores,
necessitaria
més dels 418.
Aquests 418 treballadors,
que jo els hi parlava abans,
és per funcionar
en un règim òptim,
per tant,
entre 800 i 900.
Mai que hi hagi,
mai que hi hagi
més de dos reclusos
per plaça.
Mai.
Mai s'ultrapassarà
el nombre
de dos reclusos
per treballador
a la presó
del Mas d'Enric.
L'insisteixo
en el trasllat,
el 100% operativa
a aquesta presó,
quan es trigarà?
Quan ho estarà?
Funciona en el 100%?
A veure,
d'entrada,
des del punt de vista
dels presos,
diguem-ne,
dels tancats,
que es diu quotidianament,
doncs aquests
immediatament vindran,
els de Tarragona,
cap aquí.
Després hi haurà
dues fases més,
a partir de l'any vinent,
del 2016
i durant el 2017,
hi hauran trejat
d'altres centres
cap aquí.
I tindran preferència,
lògicament,
els naturals,
aquells que estiguin arrelats
a les comarques
del Camp de Tarragona
o a les comarques
de les Terres de l'Ebre.
Aquests seran
els reclusos
que tindran preferència
per venir
a la nova presó
del Catllà.
s'haurà trasllat d'altres presons?
La pregunta s'haurà
trasllat d'altres presons.
Aquesta presó
és molt moderna,
té tots els equipaments,
els millors equipaments,
tots,
realment,
des d'un punt de vista
tecnològic,
des d'un punt de vista
de modernitat,
ja ho veuran després vostès,
doncs disposa
absolutament
de tots els atributs
que la millor
de les presons
pugui tenir
en aquest moment
a qualsevol país
del món més avançat.
I en aquest sentit
vindran reclusos altres,
però sobretot
el que nosaltres
sí que volem
és que tots aquells reclusos
que tinguin
arrelament
a les comarques
de Tarragona
o a les comarques
de les Terres de l'Ebre
puguin estar
tant
des d'un punt de vista
de centre obert
com des d'un punt de vista
de centre tancat
a les presons
del que hi ha
i a la presó
del centre obert
de Tarragona.
A nivell de seguretat
està preparada
aquesta presó
si hi ha alguna
fuga d'algun presó?
Vostès ara ho veuran.
Des d'un punt de vista
de seguretat
és immillorable.
Fins i tot veuran
que hi ha
dos estadis diferents,
hi ha dues corones
de seguretat,
realment,
des d'un punt de vista
de seguretat
també al nivell
més avançat
de qualsevol presó
del món modern.
Doncs el conseller
Germà Gordó,
conseller de Justícia,
atenent els mitjans
de comunicació,
responent
a les preguntes
dels periodistes,
sembla que n'hi ha
una última part
a la inversió.
Per donar resposta
a les necessitats
del centre
i després en fem
dues depuradores més
amb una inversió total
de 6 milions d'euros
i després, lògicament,
tota la xarxa
de col·lectors necessària
amb una altra inversió
de quasi bé
3 milions d'euros.
Per tant,
9 milions d'euros.
Però aquestes dues
darreres inversions
torno a dir
no tan sols
és per donar resposta
al centre penitenciari
sinó també
al municipi del Catllà.
de la provisional
com a l'inversió realitzada?
Sí, el que passa
és que ja s'aprofitarà
la inversió realitzada.
Moltes gràcies.
Confirma el conseller
que l'actual
centre penitenciari
de Tarragona
es convertirà
en un centre obert.
Fins aquí,
doncs,
aquesta compareixença
davant el públic,
però amb atenció
a les preguntes
dels periodistes.
La notícia d'avui
confirmació ja que
la darrera setmana
de novembre
es posarà en marxa,
s'obrirà
aquest centre penitenciari
de Mas d'Enric.
A partir d'aquí
s'haurà de fer
el trasllat dels interns,
els reclusos,
també arribaran
i treballaran
funcionaris
no només
de l'actual centre penitenciari
sinó
d'altres presons
de Catalunya
i s'haurà
de convocar
també un concurs
per tenir places
interines
per treballar
al nou centre penitenciari
de Mas d'Enric.
Des d'aquí,
de moment,
és tot.
Ara comença
la visita
per conèixer
de primera mà
l'estat
de les instal·lacions.
Gràcies,
Tere Ortega,
amb jo Maria Bertana
per tècnica.
Companys,
mantenim oberta
la finestra
per si hi hagués
col·laboració de l'anunci,
però ja s'ha fet
aquest anunci,
l'important,
la data d'obertura
l'última setmana
de novembre
d'enguany
amb aquesta capacitat
màxima
d'entra
diu
1.020 reclusos
però màxima
tindrien
800-900 reclusos
a aquest centre penitenciari.
Tere,
gràcies,
fins després.
Fins després.
Doncs seguim,
seguim en directe
amb aquesta notícia
d'última hora,
aquesta compareixença
avui important
que us hem volgut acostar
des del centre penitenciari
Mas d'Enric
en directe
a través de l'unitat mòbil
de Tarragona Ràdio
a aquesta titulada
d'obertura
de la persona
de Mas d'Enric
el novembre,
la darrera setmana
de novembre,
obertura
i pràcticament
això amb aquests anuncis
que feia el conseller
que deia que la persona
de Tarragona Ciutat
ja començarà abans
el trasllat de reclusos
i que es mantindrà,
es confirma també
que serà un centre
de règim obert.
Per tant,
aquesta és la notícia
d'última hora
que us podem afegir
i ja podeu,
de seguida tindreu ampliació
a través de les xarxes socials,
a través del Twitter,
a través del Facebook
i a través també
de la nostra pàgina web
tarragonaradio.cat
amb imatges també
d'aquesta compareixença
i la visita
del conseller de Justícia
Germà Gordó.
Tornem ara ja
i per anar pràcticament
acomiadant
la nostra convidada
que tenia a mi els estudis
perquè mentrestant
anàvem parlant
de Santes Creus
avui a l'espai
d'estiu aixant
amb Rosa Maria Gabriel,
Rosa Maria
que t'hem interromput
en tres ocasions
de demanar perdó
però vaja
hem pogut parlar,
hem pogut explicar.
Santes Creus
ens hem encantat
a fer la ruta del cargol
quan plovia,
tempestes d'estiu
i...
Sí,
jo us acabaria
explicant aquestes dues coses.
Una és això,
aprofitar el dia que plou
per fer cargols
que són molt bons
i fer-los amb una bona salsa
amb tomàt
una miqueta de picant
i ceba.
Aquest és un record
que tinc també
de fa molts anys
i que crec
que evidentment
encara es pot fer
i l'altre
és recomanar
sobretot a la gent
que ens hem de quedar
a Tarragona
perquè vivim aquí,
vivim al centre
de Tarragona,
recomano també
que de tant en quant
feu escapadetes
d'aquestes
d'unes hores,
d'un dia,
d'un capvespre,
a Santes Creus
o bé per dinar
o bé per fer fotos
o bé per estar
una miqueta més fresquets.
Per tant,
el turisme
que diem
de proximitat,
no?
I ben proper,
el tenim a menys de mitja hora.
I ben proper, sí.
Rosa Maria Gabriel,
gràcies per acompanyar-nos,
bon estiu.
Moltes gràcies,
un plaer,
sempre col·laborar amb vosaltres.
Ens perdrem per allà,
per Santes Creus.
Gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Estiuaixant a Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
G
Gràcies.