Segona trobada aquesta setmana
que fem a l'Espai Caixa Fòrum al carrer Colom
per una boníssima notícia, un bon motiu
i és que s'inaugura avui mateix l'exposició
Invents, idees que canvien vides
És l'exposició que ocuparà aquest primer trimestre de l'any
a l'Espai Caixa Fòrum, l'inauguració és avui a les 7
en forma de col·loqui, però és visitable a partir de demà
i fins al dia 3 de maig
Parlem amb diferents persones que tenen a veure
que tenen relació amb aquesta exposició
Ens acompanya, evidentment, Carles Marqués, director de Caixa Fòrum Tarragona
Carles, bon dia
I ens has portat, ens has fet venir
a José María Medina
Ell és director de ProSalus i és comissari d'aquesta exposició
José María Medina, bons dies
Bon dia
Ens acompanya també Ariadna Bardolet, és directora
dels programes internacionals
de la Fundació La Caixa
Ariadna Bardolet, bon dia
Molt bon dia
I a partir d'aquí, un munt de coses per explicar
Per exemple, potser hauríem de començar
per justificar l'exposició
Invents que canvien vides
Llegim-vos això que diu la nota de premsa al començament
Diu, al món viuen més de 7 milions
100 mil milions de persones
Però evidentment la majoria dels esforços, la majoria dels invents que fan les empreses
dirigits a facilitar-nos la vida estan pensats només pel 10% de la població
Que és la part de la població que s'ho pot permetre que té poder adquisitiu
Mentrestant, doncs hi ha uns 4.000 milions de persones
que no poden tenir accés a aquest parc comercial
amb aquests invents per qüestions econòmiques
I en això consisteix, no?
Exactament
I aquests són els 14 invents que surten
o surten des del propi territori
o de persones d'aquest 10% del món
amb més possibilitats
però que han desenvolupat projectes per aquest altre 90%
Tot plegat ens mostra diferents experiències
triades, bé, i de la vida real, eh
dels diferents projectes de col·laboració, de cooperació internacionals
que té, doncs això, no?
La Fundació La Caixa, Ariadna
Efectivament, des de l'obra social La Caixa
portem treballant en cooperació internacional
als països més vulnerables d'Africa, Àsia i Amèrica Llatina
des de l'any 1997
Bàsicament recolzant iniciatives de desenvolupament socioeconòmic
que generin ingressos pels beneficiaris
i on molts d'ells hem detectat al llarg d'aquests anys
que aquestes poblacions vulnerables
moltes vegades creen petits invents, petites idees
que ajuden a canviar la vida de moltes persones beneficiàries
que hi ha al voltant
i una mica és el que hem volgut reflexar en aquesta exposició
és a dir, com amb molt poca iniciativa
amb una idea amb poc esforç
pots arribar a impactar una quantitat de població molt important
i aquests objectes són els que alguns d'ells
es poden visualitzar a l'exposició
invents i idees que canvien vides
Rafa Arimara, ho parlem amb el comisari de l'exposició, José María Medina
director de ProSalus. Tendríamos que empezar, José María,
per explicar què és, quines sois ProSalus.
ProSalus és una ONG de cooperació espanyola
amb quasi 30 anys de trajectòria,
que es dedica a la promoció de la salut no treballant
no treballant en temas médicos sanitarios,
sinó en aquells determinants socials
de la salut, els factors que condicionan la salut de les comunitats,
com es el acceso a agua, a saneamiento, a una buena nutrició,
a educación para la salud.
La organización colabora y trabaja desde hace años con la Fundación La Caixa
y, como además, en calidad de director de ProSalus,
fui durante un periodo presidente de la Coordinadora Española de ONG,
en ese periodo, pues, trabé una especial relación, cercanía y colaboración
con el Departamento de Cooperación Internacional de la Fundación La Caixa
y de esa buena relación han derivado algunas iniciativas
y, en concreto, el que me invitaran para acompañar esta exposición.
¿Cómo habéis trabajado? O sea, ¿quién ha elevado el peso de qué?
Entiendo que se han tenido que seleccionar los proyectos.
¿Cómo ha funcionado el sistema de trabajo?
Ha sido una iniciativa muy bonita.
En el Departamento de Cooperación Internacional
tenían la inquietud de poder mostrar a la ciudadanía española
ese tipo de historias tan bonitas que ocurren en lugares remotos,
fuera de los focos de atención, que pasan desapercibidas y desconocidas,
pero que entrañan valores muy importantes.
Y querían poder contar esa historia.
Y se encontraron con una pequeña empresa de comunicación social que se llama Cipó
que estaba trabajando en una idea muy parecida y decidieron trabajarla juntos
y a mí me llamaron para que acompañara como comisario la iniciativa,
para que le ayudara a poner criterio, con qué criterio orientarla.
Empezamos las primeras conversaciones en el verano de 2012.
Estuvimos durante un año pensándolo bien, buscando los inventos,
seleccionando aquellos que respondían a una serie de criterios, dándole forma.
Y luego Cipó ha hecho un trabajo magnífico de diseño de la exposición.
Cuando tengáis oportunidad de visitarla veréis que es una exposición tremendamente atractiva
en la que recogemos 14 prototipos que se ven, que se pueden tocar,
acompañados de los textos que lo explican
y además con unos vídeos que ubican cada uno de los inventos en su contexto de origen.
Para mí ha sido un proceso interesantísimo y gratísimo, lo he pasado muy bien
y estoy encantado de ver cómo la exposición a cada sitio que llega tiene una acogida fabulosa.
¿Teníais más material? Al final han sido 14 los seleccionados, pero ¿había mucho material?
Había, había otro invento, algunos inventos que no hubiera gustado traer
y por cuestiones logísticas no se pudo.
Algún otro invento que pensamos que no encajaba totalmente con los criterios
que queríamos darle a esta exposición.
Y también había unas limitaciones de espacio porque, bueno,
queramos o no queramos, pues las dimensiones de las salas en las que íbamos a poder trabajar
también había que tenerlas en cuenta.
Se han traído 14 prototipos que pensábamos que respondían a unos criterios
que para nosotros eran importantes.
El primero es que fueran inventos que respondieran a necesidades básicas.
Son inventos que tienen que ver con cuestiones como el acceso a agua,
a energía, alimentación, a salud.
Son inventos que en todos los casos responden a las necesidades
de las poblaciones más vulnerables, de esa gente que no tiene recursos
para acceder a proveérselo en el mercado.
Son inventos, además, que no han aterrizado en una realidad proveniente
de un instituto de investigación y han caído en paracaídas,
sino que se han fraguado en un contacto muy directo con la realidad,
o bien naciendo de la propia gente, o bien con personas cooperantes
que han pasado tiempo con ellos, que se han empapado de su realidad,
de su contexto, de las dificultades, de los condicionantes,
y a partir de ahí ha surgido el invento, por tanto, con raíces.
Y además son inventos que, junto a ese valor de la solidaridad
que los ha motivado, incorporan otro valor que el de la sostenibilidad.
Son inventos positivos desde un punto de vista medioambiental.
En definitiva, son inventos, me gusta decir,
en los que las personas son mucho más importantes que los inventos.
Además de los 14 que mostramos en prototipo,
hay algun otro explicado a través de paneles para ilustrar alguna otra idea.
En total, contamos, hablamos casi de unos 20 inventos.
Són invents que tenen a veure amb l'eficiència o la millora,
de fet, la millora energètica, alimentària, sanitària,
vull dir, coses tan bàsiques com fer una bombeta del no-res,
o un depurador d'aigua o una nevera pel desert.
Qüestions així de senzilles.
Com és físicament, Arianna, l'exposició?
Exacte, doncs a l'exposició trobaràs els invents, els objectes,
cada objecte està identificat amb la història que hi ha darrere de l'objecte,
en alguns casos inclús tenim testimonis de les persones que l'han creat,
i això una mica és el que volem crear a través d'aquestes exposicions,
és a dir, exposicions interactives on el públic pugui interactuar també amb l'objecte,
pugui posar-se en la pell de les persones que estan en aquests països,
i sempre a mi m'agradaria afegir que el que volem des de la Fundació La Caixa
en aquest tipus d'exposicions és fer exposicions amb un missatge molt positiu,
és a dir, a la realitat dels països en desenvolupament,
moltes vegades els missatges són negatius perquè la situació és complicada,
són situacions vulnerables, però el que volíem també era transmetre aquest missatge
que moltes vegades es desperten la innovació,
són persones que estan acostumades a viure situacions complicades,
però que a la vegada tenen un entusiasme i unes ganes de tirar endavant
que en aquest cas es veu clarament, ideen aquests objectes, ideen aquestes innovacions,
i tot això una miqueta era el missatge clau de l'exposició,
és a dir, la innovació, els emprendiments, la capacitat de tirar endavant
que hi ha i que hi pot haver en aquests països,
i que és important seguir recolzant la cooperació internacional,
des de l'Obra Social La Caixa en aquests últims anys hem mantingut el nostre compromís
amb la cooperació internacional i el seguirem mantenint en els propers anys,
perquè creiem que es fan passos endavant i que les persones que estan en aquests països,
les organitzacions que treballen amb les poblacions més vulnerables
tenen un interès especial en poder precisament avançar en aquest àmbit.
José María, això us ho preguntaria a tots ja també,
però destaca-me un d'aquestos inventos i cuéntanos un poquito la història.
Ai, que difícil.
Per mostrar un botó.
Han sido tantos meses, tantos tiempo de ir acompanyando la exposición,
seleccionando los inventos, conociendo las historias de cada uno,
que es difícil, pero bueno, por poner un ejemplo voy a contaros
de la nevera del desierto fundamentalmente porque surge de una persona
de su propio entorno.
Surge en el norte de Nigeria, una zona muy caliente,
de una persona que se llama Mohamed Bab Abba,
que nace en una familia de alfarero, aprende esa tradición familiar
y con el paso del tiempo tuvo la oportunidad de estudiar,
llegó a la universidad, estudió ciencias,
se hizo profesor de la universidad de su estado y asesor del PNUD.
Y él se encontró con que en las zonas rurales de su zona,
en una zona muy caliente, en las comunidades rurales,
el 90% de la gente no tiene suministro eléctrico,
de manera que tenían muchos problemas para conservar los alimentos.
Las hortalizas que producían se les estropeaban rapidísimo.
Las espinacas, por ejemplo, que eran un cultivo habitual,
en un día de haberlas recogido se habían estropeado.
Y el hombre empezó a pensar qué podía hacer él
para aportarle una respuesta a esas comunidades con tantas dificultades.
Y conjugó sus conocimientos tradicionales familiares de alfarería
y sus conocimientos científicos de termodinámica
para crear la nevera del desierto,
que es tan simple como dos vasijas de barro,
una un poquito más pequeña que otra,
que encajan una en otra, se rellena en medio con arena,
esa capa de arena se mantiene húmeda, se riega,
y con el calor que hace en la zona,
esa humedad se evapora y la evaporación por termodinámica
genera un enfriamiento de varios grados en la cámara de dentro,
donde se guardan los alimentos.
Eso hace que esas espinacas que se estropeaban en un día
les duren casi dos semanas.
El coste de fabricación de una de estas neveras
es de apenas un euro.
y él ha puesto recursos de su bolsillo
para producir, trabajando con artesanos locales,
dando trabajo a los artesanos locales,
miles de estas neveras para repartirlas
en las comunidades rurales más pobres.
Déu-n'edó, ¿no?
Tots els casos són així, d'aquesta dimensió?
La veritat és que sí,
són situacions realment,
el que dèiem, treballant en poblacions vulnerables.
A mi m'agradaria també destacar un cas
que a més ens afecta
i li tenim un carinyo especial des de la Fundació La Caixa
perquè surt arrel d'un programa
que portem molts anys treballant a Cambotja,
liderat per Monsenyor Quique Figuereda,
un jesuïta que porta més de 25 anys treballant al país.
I això és un programa
on estan treballant amb persones víctimes
de les mines antipersona.
Cambotja és un país
on hi ha més de 70.000 persones
afectades per les mines antipersona.
I el que fan a través d'un programa
d'inserció laboral
amb els mateixos discapacitats
és construir cadires de rodes
per donar accés a totes aquestes persones.
Són unes cadires de rodes
fetes amb materials de la zona,
adaptats també als terrenys
que han de suportar aquestes persones.
I per tant és un programa
que realment surt dels mateixos beneficiaris,
de totes aquestes persones
i que dona accés
i que pot ajudar a donar accés
a més d'aquestes 70.000 persones
que hi han discapacitades per les mines.
Aleshores creiem que aquest tipus de situacions
és el que dèiem, no?
Són models d'èxit
en el que seria la cooperació internacional.
I d'esa silla
especialmente bonito
señalar
que cada una de esas sillas
se fabrica
por los propios discapacitados
en un taller
que el Servicio Jesuita Refugiado
impulsó
para darles capacitación
tècnico-profesional
y se hace a medida
pensando en cada persona
respondiendo a la discapacidad
de la persona
a la que le va a prestar servicio
al contexto en el que vive
y a las necesidades que tiene.
Y Monseñor Figaredo
suele decir
que cada una de esas sillas
es casi como un sacramento
porque sacan del suelo
por el que se tienen que arrastrar
esta pobre gente
y lo incorporan a una nueva vida.
Son un signo visible
de un beneficio
que no alcanzamos a percibir.
Recordem que
d'aquest treball
que fa
Monseñor Figaredo
ens surt
o es veu reflectit
en una exposició
que vam tenir aquí
a Caixa Fòrum
també
del fotògraf
Gervasio Sánchez
que és cordobès
com el José María
i tarragoní
com nosaltres
al mateix temps
es pot ser diverses coses.
Aleshores
d'aquesta exposició
diguéssim
ja es veien
algunes d'aquestes
d'aquestes
cadires.
Carles
te toca destacar
alguna cosa
sobre l'exposició
sobre l'estai
i alguna de les històries.
Jo
evidentment
ens acabem de conèixer
aquests invents
i jo
no li tinc tanta
franquesa
com ells dos
però a mi
la que m'ha impressionat molt
ha estat
la incubadora
una incubadora portàtil.
Portàtil
exactament
sobretot
pel que significa
evitar
les morts
infantils
les morts
d'anadons.
Una incubadora portàtil
si voleu
exacte
que costa
que costa
25 dòlars
en comptes
dels 15.000
dòlars
que costa
una incubadora
normal
aleshores
realment
l'impacte
i el canvi
que suposa
el poder
tenir accés
a aquesta incubadora
és molt important.
I sobretot
que no necessita
energia elèctrica
per funcionar
con lo cual
se adapta
a entornos
muy complicados.
Són només
algunes de les històries
que us volíem explicar
d'aquesta mostra
aquesta exposició
que en recull
com a mínim
14 documentades
en fotografies
amb el prototip
d'aquest invent
que és la clau central
per canviar
les vides
de molta gent.
Exposició
que trobareu
i més que canviem vides
la trobareu
fins al dia 3 de maig
no em voldria equivocar
fins al 3 de maig
i avui recordeu
que hi ha
la inauguració
en forma de col·loqui
Carles
com anirà això?
José María
parlarà
amb una persona
també
d'àmbit local
sabeu que aquí
a Tarragona
la URB
té un hub
d'innovació
molt important
i el seu responsable
és Francisco Andrade
i clar
ell ens aportarà
dues coses
vull dir
una mica
el debat aquest
que ja encetava
José María
sobre
quin percentatge
de despesa
en innovació
es destina
al primer món
i al tercer món
al per què
però de tota manera
dues coses
importants
també
Francisco
també ha estat col·laborant
amb projectes
amb treballs
a la Índia
i sabeu que a part
del hub d'innovació
una de les coses potents
que té la URB
és la URB solidària
vull dir
per tant
d'alguna manera
jo penso que podem trobar
molts terrenys
en comú
i fins i tot
si alguna discrepància
també pot ser creativa
això serà
aquesta inauguració
en forma de col·loqui
molt interessant
col·loqui que suposo
que s'estendrà al públic
també
avui a les 7 del vespre
és el tret de sortida
d'idees
invents
perdoneu
invents
idees que canvien vides
bé
tot bé acompanyat
de visites
per a grups
visites a activitats educatives
ja n'anirem parlant
sí
n'en parlarem
molt bé
agraïm a Arianna
Bardolet
directora dels programes
internacionals
de la Fundació La Caixa
que s'hagi acompanyat avui
gràcies
Carles Marquès
director de Caixa Forum Tarragona
fins a la semana
gracias
y José María Medina
comisario de la exposición
muchísimas gracias
gracias a vosotros
ha sido un placer